Reunió d’intercanvi: El Relat del Jawa (I)

Reunió d’intercanvi: El Relat del Jawa 

Relats de la Cantina

de Mos Eisley

 Kevin J. Anderson

Relat 9

I

El reptador de les sorres maldava per pujar la llarga costa de sorra daurada, que onejava per la calor sota els sols bessons de Tatooine. L'immens vehicle es movia cap endavant a una velocitat moderada però inexorable. Les grinyolants bandes de rodament del tractor deixaven solcs paral·lels a la superfície verge de la duna. En poques hores, ràfegues de remolins de sorra esborrarien les empremtes i tornarien al Mar de les Dunes al seu estat primitiu.

El desert resistia tot canvi permanent. En el profund de les llòbregues entranyes del reptador de sorra, a les desordenades sales de màquines on els palpitants reactors d'energia bategaven i ressonaven, Het Nkik treballava amb els membres del seu clan jawa. Des de les profunditats de la seva caputxa va inspirar l'aire, una veritable salsa d'olors barrejades. Els motors feien olor com si estiguessin tornant vells, a lubricant en descomposició i engranatges de duracer desgastat.

Els humans i moltes altres criatures sensibles odiaven la forma en què feien olor els jawes, detectant només una pudor que feia que apartessin els seus nassos. Però els jawes deduïen una increïble quantitat d'informació a partir d’aquestes olors, com la salut dels seus companys, quan i què havien menjat per última vegada, la identitat, maduresa, nivell d'activació, excitació o avorriment.

En Het Nkik va rebutjar la seva preocupació. En un altre moment els jawes s'obrien apressats per evitar qualsevol anomalia potencial... almenys fins que haguessin descarregat les seves mercaderies per a algun client desventurat. Però avui els jawes posaven en ell poca cura, massa preocupats amb la imminent reunió d'intercanvi, la reunió anual de tots els clans. Van posar el motor a la seva màxima capacitat mentre el reptador avançava amb dificultat a través del Mar de Dunes fins al tradicional lloc de trobada del poble Jawa.

En Het Nkik va sacsejar el seu cap, els seus brillants ulls grocs brillaven a les fosques ombres de la seva caputxa. Els altres jawes sabrien que estava molest i impacient per la seva fragància.

En Het Nkik tenia rares idees per a un jawa, i les hi explicava a qualsevol que li escoltés. Gaudia observant als seus germans de clan corrent, confusos pels pensaments que ell els hi ficava al cap: pensaments com ara que potser els jawes podrien fer alguna cosa més que córrer i amagar-se de la persecució dels Habitants de les Sorres, els grangers humans d'humitat, o pitjor encara, de les tropes d'assalt Imperials que havien decidit que els indefensos forts jawes eren bons objectius de pràctiques per assalts al desert. Es preguntava si algú més entre tots els jawes s'havia adonat que els jawes eren febles només perquè ells havien triat ser-ho. Cap dels seus volia escoltar-lo.

En Het Nkik es va tornar cap als motors, obrint un panell d'accés i ajustant els delicats components electrònics. Trobava sorprenent que els jawes poguessin usar tota la seva habilitat i imaginació en una desesperada lluita per mantenir aquesta antiga màquina en funcionament, i tot i així no feien res per protegir-se a si mateixos o a les seves propietats si algun adversari intentava agafar-les.

Amb el so d'un molest senyal d'alarma, els jawes de la sala de màquines van xisclar amb delit. Cenyint-se ajustadament la seva acra túnica marró, en Het Nkik va córrer precipitadament darrere dels altres mentre s'afanyaven a arribar a les plataformes elevadores cap a la coberta d'observació del pont. Els vells elevadors van grinyolar, sobrecarregats amb les balbejants criatures.

En la cúspide del gran reptador de les sorres trapezoïdal, quinze membres de la tripulació jawa s'amuntegaven al voltant de l'alta i llarga finestra de transpariacer, pujats a sobre de caixes de recanvis invertides per veure-hi. Durant tot el llarg doble dia de Tatooine, els guaites jawa romanien a sobre de tamborets improvisats, contemplant les ardents sorres, buscant qualsevol retall de metall, signes dels Habitants de les Sorres, tropes d'assalt Imperials o contrabandistes hostils. Albirant qualsevol amenaça potencial, el pilot es desviaria en una direcció diferent i augmentaria la velocitat, tancant les portes blindades i tremolant de por, esperant que l'adversari no els perseguís. En Het Nkik mai havia sentit que ni tan sols un drac Krayt colpegés una cosa tan gran com un reptador jawa, però això no feia que els jawes deixessin de viure terroritzats.

Ara les altres petites formes encaputxades miraven cap avall sobre l'ampla vall amb forma de bol entre les dunes. En Het Nkik es va obrir pas a cops de colze fins a una de les caixes de metall invertides per poder pujar i observar el lloc de la trobada. Tot i que aquesta era la seva tercera estació com a adult en la cacera carronyera, Het Nkik seguia trobant colpidor el lloc de la reunió d'intercanvi.

Va mirar fixament a través de les enlluernadores sorres mentre els sols bessons brillaven sobre un eixam de reptadors de les sorres com si fossin un ramat de bèsties metàl·liques reunides en cercle. Els vehicles semblaven iguals, encara que al llarg de les dècades els mecànics jawa havien afegit modificacions, subtils diferències en el blindatge i els pegats.

Originalment, els reptadors havien estat enormes transports de mineral portats a Tatooine per miners humans esperançats que havien esperat fer una fortuna explotant els ardents erms, però el contingut mineral del desert de Tatooine era tan desolat i desagradable com el mateix paisatge. Els miners havien abandonat els seus transports de mineral, i els carronyers jawa s'havien apoderat d'ells i els havien posat en marxa, deambulant pel Mar de les Dunes i els Erms de Jundlàndia en recerca de runes recuperables. Després de més d'un segle, el casc dels reptadors s'havia oxidat adquirint un color marró apagat i s'havien omplert de marques pels abrasius vents del desert.

El seu reptador de les sorres havia arribat tard, com Het Nkik havia temut. Feia dos dies el pilot els havia portat a la profunditat d'una branca sense sortida del Canó del Captaire on els detectors de metalls havien trobat un lleu rastre d'alguna cosa que podria haver estat la carcassa del casc d'un caça estrellat. Però en el seu lloc només havien trobat unes poques bigues oxidades fins a esdevenir motes de pols. Les runes oxidades no tenien cap valor, però abans que els jawes poguessin deixar l'estret canó, un remolí de sorra s'havia format ràpidament, atrapant-los en un cicló encegador de sorra i vent. Lligats a les parets de les habitacions, els jawes havien esperat que la tempesta es dissipés, i llavors van usar els potents motors per remoure la sorra acumulada.

Encara que havien arribat tard a la reunió d'intercanvi, encara semblava haver un comerç bulliciós. Molt més a baix, altres jawes corrien com insectes col·locant el mercat. Het Nkik esperava que encara pogués trobar alguna cosa de valor per comerciar.

A sobre dels seus tamborets metàl·lics, el pilot i el guaita principal es cridaven l'un a l'altre, discutint el compte final de reptadors de la sorra. Het Nkik va calcular ràpidament amb els seus penetrants ulls grocs i va veure que no havien estat els últims a arribar. Faltava un dels altres vehicles. Alguns dels jawes al seu voltant especulaven amb quina desgràcia podria haver arribat als seus germans, mentre altres es consolaven a si mateixos assenyalant que fins i tot si els articles ja havien estat recollits, tindrien un nou carregament per inspeccionar quan l'últim vehicle arribés.

Mentre el pilot guiava el reptador de les sorres sobre la vora de les dunes amb un trajecte irregular cap a l'àrea plana de trobada, els jawes corretejaren cap a les seves cabines per preparar les seves pròpies mercaderies. Malgrat el seu cos rígid sota les pesades robes, en Het Nkik no tenia cap dificultat a baixar quinze cobertes per arribar a les habitacions pudents.

En Het Nkik dormia en una càpsula buida d'expedició, rectangular i plena de cicatrius per la corrosió, tot just prou gran per cabre a l'interior i donar-se la volta. Durant els cicles de son es lligava a si mateix a la paret i es relaxava contra les traves del cinturó des d'on podia mirar les seves preuades possessions guardades en butxaques, calaixos magnètics i pots de camp. Ara recollir els crèdits acumulats i les notes de bescanvi que havia guanyat en la seva gran cacera carronyera i es va llançar cap a les portes de sortida principals.

Enfrontant-se amb la magnitud del gran mercat, els jawes treballaven junts com un equip eficient. Havien col·locat les seves mercaderies dotzenes de vegades durant la seva expedició de sis mesos, parant a cada residència de grangers d'humitat, en cada cau de contrabandistes i fins i tot en el palau de Jabba el Hutt. Als jawes no els importava a qui els hi venien les seves mercaderies.

A sota, a les entranyes del reptador, Het Nkik anava a corre-cuita entre la mercaderia, ajustant els droides gairebé funcionals i els servoaparells. Els jawes tenien un sentiment instintiu per la maquinària i l'electrònica, sabent com fer que una peça de l'equip funcionés prou bé per vendre’s. Que els compradors tinguessin cura.

Els deserts de Tatooine eren un autèntic cementiri de ferralla. L’aspre planeta havia estat el lloc de moltes batalles galàctiques al llarg dels segles, i el clima sec preservava tot tipus de runa de naus estavellades i expedicions perdudes.

En Het Nkik estimava reparar i recondicionar coses trencades, activades amb la seva habilitat de tornar a la vida màquines destrossades. Recordava quan ell i el seu company de clan i millor amic, Jek Nkik havien ensopegat amb un caça estrellat. El petit caça havia explotat, deixant només fragments; res que fins i tot un jawa pogués salvar. Però cavant més profund, van trobar els abrasats i enredats components d'un droide: un droide assassí model E522 que havia semblat estar desesperadament danyat, però ell i en Jek Nkik es van prometre arreglar-ho, escamotejant en secret peces de recanvi del celler del fort jawa.

El líder del seu clan, Wimateeka havia sospitat que els dos joves nois estaven planejant alguna cosa i els va vigilar estretament, però això només els va proporcionar més determinació de tenir èxit. En Het Nkik i el seu amic havien passat mesos en un amagatall secret en el profund dels erms, acoblant petits components i servomotors, afegint nous grups d'instruccions. Finalment el droide assassí va acabar sense programació assassina, purgat de totes les armes de caçador-cercador i de tota la iniciativa de causar violència. L’E522 funcionava perfectament, però com a poc més que un droide missatger extremadament potent.

Het i Jek Nkik havien mostrat orgullosament el seu triomf a Wimateeka, el qual va renyar als nois per tal insensatesa; ningú voldria comprar un droide assassí reprogramat, va dir. Però Het Nkik va poder saber del no molt controlat arravatament d'aroma que en Wimateeka també admirava la impetuositat dels joves jawes. Het Nkik no havia cregut mai més la saviesa comuna sobre els que els jawes no podien fer.

Ell i Jek Nkik s'havien sorprès a si mateixos venent el droide assassí reparat a la cara ullal Lady Valàrian, rival principal de Jabba el Hutt a Tatooine: un intercanvi molt arriscat que els va proporcionar més baralles d’en Wimateeka. Lady Valàrian era una client difícil, i l'única vegada que s'havia sentit estafada, les úniques restes dels desventurats comerciants jawes van ser unes esparracades capes marrons trobades al Gran Pou de Carkoon, on el voraç Sàrlacc esperava per devorar qualsevol cosa que es posés al seu abast. En Het Nkik no tenia ni idea del que li havia passat al seu droide assassí reprogramat, però ja que la Lady Valàrian no havia anat darrere d'ells, suposava que l'enorme reina contrabandista whíphid havia d'haver quedat satisfeta.

Feia dos anys, Het i Jek Nkik havien estat separats perquè havien assolit l'edat adulta, enviant-los a realitzar tasques de carronyer lluny del fort jawa. En pocs anys, les tripulacions dels reptadors de les sorres intercanviarien agrupacions del clan i concertarien matrimonis, però per ara, Het Nkik veia al seu amic només durant les reunions d'intercanvi anuals.

Ara tenia crèdits a la seva bossa de bescanvi, tenia mercaderies per comerciar... i estava desitjant veure a Jek Nkik.

El reptador de les sorres es va aturar a l'àrea demarcada col·locada al costat de la subunitat del seu clan. Quan les portes de càrrega es van obrir, equips jawa van córrer a tota pressa per treure els droides reparats, restes de polides planxes de metall d'algun casc, aparells, i armes primitives que havien trobat entre les sorres. El lema dels jawes no era buscar els usos de les peces d'escombraries rescatades, sinó més aviat imaginar que algú més podria trobar un ús per això.

Els jawes traginaven col·locant taules, tendals, lectors de pantalla de crèdit. Altres li donaven l'últim polit als exosquelets dels grinyolants servents mecànics. Uns quants intentaven passar desapercebuts, amagant kits de reparacions d'emergència dins de les seves capes per si les seves mercaderies deixaven de funcionar inesperadament abans que una venda pogués ser confirmada.

Els droides d'energia baixaven pesadament per la rampa, poc més que bateries amb forma de caixa caminant sobre dues cames com un acordió. Droides recol·lectors i components de vaporador van ser col·locats i mostrats, els venedors jawa es van col·locar en posició proclamant la qualitat de les seves mercaderies. Uns pocs afortunats es van afanyar per ser els primers a tafanejar entre els objectes en venda o per comerciar amb altres clans.

Al voltant del perímetre de la plana de trobada, sentinelles jawa romanien dempeus amb aumentadors d'imatge i macrobinoculars, buscant qualsevol signe d'amenaça imminent. Al menor signe sospitós, els clans jawa empaquetarien les seves mercaderies en un instant per esvair-se en les interminables sorres salvatges.

En Het Nkik va mirar al seu voltant però no va poder localitzar el reptador d'en Jek.

Després d'acabar els processos d'instal·lació, va ser el seu torn de fer una ullada a les mercaderies dels altres. En el bulliciós enrenou, olorar les aromes dolces i picants de centenars de jawes rebullint amb excitació. Va sentir la calor dels ardents sols en la seva capa marró, va escoltar la cacofonia d’estridents veus, el rugit dels motors dels reptadors.

Motors elèctrics rugien i s'ofegaven, perdent batecs fins que els mecànics jawa efectuaven ràpids arranjaments esperant que cap client potencial ho notés. Va vagar entre les taules dels venedors, la seva excitació estava agrida pel fet que el reptador d'en Jek no hi era.

En Het Nkik va veure al líder del seu clan, el vell Wimateeka, discutint alguna cosa en veu baixa amb el líder d'un clan d'un fort jawa proper a l'assentament humà de Bestine. En Het Nkik podia olorar la preocupació, la por, la indecisió. En Wimateeka estava tan alarmat que ni tan sols va intentar emmascarar les seves olors.

En Het Nkik va intuir males notícies. En Wimateeka estava xiuxiuejant, per por d'enviar a la resta dels jawes en una fugida terroritzada. Amb un sentiment de por, en Het Nkik va dominar el seu impuls de tornar corrent a la seguretat del reptador de les sorres i va avançar per interrompre a Wimateeka.

- Què passa, líder del clan? -Va preguntar-. Vostè té l'últim reptador?

En Wimateeka el va mirar sorprès, i l'altre líder va refilar molest. El protocol normal entre els jawes establia que els membres més joves no s'aproximaven als líders del seu clan directament, sinó que hi anaven a través d'un laberint de connexions familiars, passant un missatge a través de relacions més i més altes fins que finalment arribava al seu objectiu, les respostes baixaven a través de la mateixa ruta indirecta. Però en Het Nkik tenia una reputació per saltar-se les normes.

-El líder del clan, Eet Ptaa, m'estava parlant d'un atac tusken al fort del seu clan -va dir en Wimateeka-. Els Habitants de les Sorres van aparèixer i els van atacar abans que els jawes poguessin escapar. Els nostres germans mai tornaran a la seva llar ancestral. Van perdre totes les seves possessions excepte el que van poder ficar al reptador.

En Het Nkik estava consternat.

-Si els jawes estaven dins del seu fort, no van lluitar? Per què simplement escapar?

-Els jawes no lluiten -va dir en Wimateeka-. Som massa febles.

-Perquè no ho han intentat -va dir en Het Nkik, sentint com s'elevava el seu temperament. L'olor del seu cos va portar la seva ràbia fins als dos líders de clan.

- Hauríem estat massacrats! -Va insistir Eet Ptaa.

-Els jawes són massa petits -va dir en Wimateeka-. Els Habitants de les Sorres són massa guerrers. -El vell líder del clan es va girar cap a l'altre, acomiadant en Het Nkik-. Aquest jove té una reputació per parlar sense pensar. Només podem esperar que la seva saviesa creixi amb la seva edat.

En Het Nkik es va empassar l'ofensa i va insistir en una resposta a la pregunta que més li preocupava.

- Què hi ha del meu germà de clan Jek Nkik? On és l'últim reptador?

En Wimateeka va sacsejar el seu cap pel que la seva caputxa es va treure d'un costat a un altre.

-Hem perdut tot contacte amb ells. No han enviat cap explicació pel seu retard. Estem preocupats. Potser els Habitants de les Sorres també els van atacar.

En Het Nkik va arrufar les celles.

-No podem simplement córrer i amagar-nos tot el temps, especialment ara que els imperials s'estan tornant més agressius. Podríem treballar tots junts. Molts petits poden fer una gran força. Ara que els jawes s'han reunit per a la reunió d'intercanvi, líder del clan, discutirà les meves idees amb ells?

En Wimateeka i Eet Ptaa van riure dissimuladament amb un riure nerviós. En Wimateeka va dir:

- Ara sones com un particular granger d'humitat humà que conec! Vol que els jawes, els humans i els Habitants de les Sorres treballin junts i dibuixin mapes separant nostres territoris.

- És aquesta una mala idea? -Va preguntar en Het Nkik.

En Wimateeka va arronsar les espatlles.

-Aquesta no és la manera jawa.

En Het Nkik es va sentir com si estigués parlant-li a un droide sense la seva cèl·lula d'energia. Res canviaria fins que els jawes veiessin que les coses podien ser diferents... fins que algú posés un exemple.

Va caminar entre les taules, aixecant ocasionalment onades de pols. L'olor de la carbassa Hubba rostida li feia la boca aigua. Alçant la vista, va buscar per la vora de les dunes algun signe del reptador d'en Jek Nkik. Mentre passava per una taula del clan Kkak, va escoltar un murmuri conspirador, diferent a les sol·licituds dels altres comerciants.

- En Het Nkik! -Va dir el membre del clan Kkak, pronunciant amb un clic les consonants fortes i aguditzant el seu nom.

Es va girar i va veure l'altre jawa traient de sota la seva taula una partida privada de mercaderies.

- Ets en Het Nkik? -Va repetir-. Del clan Wimateeka, el que sempre està parlant sobre enfortir els jawes, sobre posar-nos a lluitar? Hrar Kkak et saluda i t’ofereix un intercanvi de mercaderies.

En Het Nkik va sentir un llaç de fred en el seu interior com un llarg glop d'aigua estranya.

-Sóc en Het Nkik -va dir, deixant que la sospita s’arrissés en la seva olor corporal. Era bo deixar que un venedor veiés el teu escepticisme -. L'oportunitat d'intercanvi sempre és benvinguda, i el moment de l'oportunitat sempre és ara.

-Tinc una cosa per a tu -va dir el venedor-. Acosta't.

En Het Nkik va fer un pas cap a la taula, i ara estava lligat per l'honor a escoltar l'argument de venda. El tipus del clan Kkak va mirar al seu voltant furtivament i després va treure un rifle làser, esgarrapat però magnífic. Un model Blastech DL-44, més potència de la que en Het Nkik havia tingut alguna vegada a les mans.

Va fer un pas enrere alarmat i després un cap a endavant fascinat.

-Aquestes armes estan prohibides per als jawes -va dir.

-He sentit rumors d'aquest decret Imperial des Mos Eisley, però no he rebut confirmació -va dir el venedor-. Nosaltres els del clan Kkak hem estat passejant per les llunyanes vores del Mar de les Dunes, i de vegades la comunicació d'aquestes coses porta molt de temps.

En Het Nkik va assentir amb admiració davant la fàcil excusa.

- Funciona? On el vas aconseguir?

-No importa on ho vaig aconseguir.

En Het Nkik es va sentir avergonyit per la seva violació del protocol jawa.

-Si vaig a comprar això... -Va remoure els crèdits de la seva bossa de bescanvi, sabent instintivament que havia de tenir l'arma. La volia sense importar les conseqüències... i el venedor també ho sabia-... necessito saber si funciona.

-És clar que funciona. -El venedor va treure la cèl·lula d'energia -. Veuràs que la càrrega està a tres quarts.

En Het Nkik va veure que era una cèl·lula d'energia estàndard del tipus que podia usar-se en moltes classes d'equip.

-Deixa’m posar-la en aquest il·luminador portàtil -va dir-, només per assegurar-me’n.

Tots dos sabien que en Het Nkik no dispararia el blàster amb tots els altres jawes presents. El venedor Kkak va col·locar la cèl·lula d'energia a l'il·luminador portàtil i el va encendre. Un brillant feix sortir cap al cel, cap als dos sols.

- Satisfet?

En Het Nkik va assentir.

-Els meus recursos són escassos, encara que la meva admiració per les mercaderies és enorme.

Els dos van regatejar sobre el preu durant una quantitat de temps acceptable, encara que el preu no va canviar molt. En Het Nkik se'n va anar corrent amb només uns pocs crèdits de bescanvi encara al seu nom... però sent l'orgullós propietari d'un blàster altament il·legal amagat sota la roba marró. Per primera vegada a la vida, es va sentir alt. Molt alt.

Va passar la resta de la reunió d'intercanvi buscant al seu camarada Jek Nkik, però l'últim reptador mai va arribar.

Següent