V
Dia 15: L’Eyvind i
l’Ariela
Vaig prendre el meu lliscant camí de la
granja de l'Eyvind per recollir un dels seus vells evaporadors espatllats, i
ell va sortir de casa amb una bella noia.
-Aquesta és l’Ariela, la meva promesa -va
dir-. Anem a casar-nos d'aquí a cinc setmanes.
Tan senzill com això. L’Eyvind no li havia
parlat a ningú sobre això, ni tan sols a mi. Jo no sabia que ell mantingués
fronteres com aquesta en la nostra amistat.
-Encantat de
conèixer-te -vaig dir a l’Ariela-. I felicitats a tots dos.
-Tu ets el granger amb
els grans plans per a tots nosaltres -va dir ella.
L’Eyvind em va mirar
fixament.
- Comprens ara per què
no vull que els habitants de les sorres rondin al voltant de la meva granja?
-Va dir.
La discussió no podia aturar-se. Tot just
coneixia l’Ariela, tot just m'havien informat del seu casament, i ja estàvem
els tres discutint.
-Mireu -vaig dir-. Jo només crec que cap de
nosaltres pot sobreviure allà fora si no podem fer les paus amb els habitants
de les sorres i els jawes. En qualsevol cas, estic segur que vosaltres dos no
voleu discutir amb mi cinc setmanes abans de la vostra boda. Ven-me aquest vell
evaporador, Eyvind, i me n'aniré.
-Però jo crec que estàs fent el correcte,
Ariq -va dir l’Ariela, i això em va aturar de cop. No vaig saber què dir.
-Crec que hauríem d’ajudar-te... i crec que
sé la manera de començar. Podrien venir els teus amics jawes al nostre
casament? Podries convidar-los de la nostra part? Com veïns, haurien de formar part dels moments importants de les nostres
vides.
-Ella mai els ha olorat -va dir l’Eyvind.
-Vindran -vaig dir-. Aniré avui a
convidar-los.
I ho vaig fer. Vaig deixar el vell
evaporador a casa meva, vaig preparar un paquet amb provisions per a una nit al
Canó Bildor, i vaig partir. Vaig arribar a la fortalesa jawa abans de la posada
dels sols.
- Ens has honrat de nou! –Va refilar en
Wimateeka després de comunicar la invitació -. Però què hi ha dels presents?
Hauríem de dur alguna cosa, però tenim tan poc per donar! Els nostres regals
semblaran quincalla de mal gust.
-Honraran qualsevol cosa que els hi doneu
-vaig dir.
Em va portar, de nou, a l'interior de les
portes, a la gran cambra del consell. Vam parlar fins ben entrada la nit sobre
regals de noces: de roques de sal, que ells pensaven que podrien ser un bon
regal, d'aigua, de la qual no podien prescindir, de roba, de la qual mai havia
suficient subministrament, de droides recondicionats, els quals serien regals
elegants, però prohibitivament cars.
-Oferiu-los ensenyar la vostra llengua
-vaig dir-. Això seria un bon regal.
Però a ells els hi agradava més la idea de
les roques de sal.
No vam resoldre l'assumpte aquella nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada