Caballers de l'Antiga República (I)

CAVALLERS DE L’ANTIGA REPÚBLICA


RELATS DELS JEDI 

Escrit per John Whitman

Basat en els còmics

"Star Wars: Relats dels Jedi"

i "Star Wars: Relats dels Jedi - L'Alçament d’en Freedon Nadd"

escrits per Tom Veitch

Fa molt, MOLT temps

en una galàxia molt, molt llunyana....

PART U

Ulic Qel-Droma i les Guerres de les Bèsties d’Onderon

NARRADOR: Durant més de mil generacions, els Cavallers Jedi van ser la força més poderosa -i la més respectada- de la galàxia. En èpoques anteriors a l'alçament de l'Emperador Palpatine, anteriors a la caiguda d’en Darth Vader, anteriors al naixement d’en Luke Skywalker, els Cavallers Jedi eren els guardians de la pau i la justícia a l'Antiga República.

Al llarg de molts anys, les seves històries han perdurat. Dos dels més famosos d'aquests guerrers Jedi eren Ulic Qel-Droma i Nomi Sunrider. Joves Cavallers Jedi de gran poder, que van aprendre a dominar els camins de la Força. Les seves aventures van ser un preludi a les grans guerres que seguirien, l'alçament i caiguda d'imperis, i a tots els enfrontaments futurs entre el Costat Fosc i la Llum.

La batalla que alteraria el curs de la galàxia comença al planeta Arkània, on el gran Mestre Jedi Arca entrena pacientment als seus tres aprenents: l'impetuós jove Ulic Qel-Droma, el seu germà Cay, i l'alienígena anomenat Tott Doneeta, membre de la raça Twi'lek. Presta atenció ara a aquestes històries sobre el bé i el mal... en aquestes llegendes d'herois i vilans que lluiten pel control de la galàxia... en aquests relats dels Jedi...

ARKÀNIA - TERRENY D'ENTRENAMENT

Sorolls de lluita. El brunzit dels servomotors d'un droide, i un tret de blàster. El gemec d'un sabre de llum movent-se, i un grunyit de dolor. Ulic Qel-Droma està desviant els trets blàster d'un droide.

CAY: Bon bloqueig, Ulic!

ULIC: (Respirant amb dificultat) Gràcies, Cay.

TOTT: Per la deessa dels Twi'leks, el teu germà maneja bé el seu sabre de llum, Cay.

Ulic torna a enfrontar-se al droide d'entrenament.

CAY: Ell és el millor, Tott Doneeta. (Un altre bloqueig) Guau!

TOTT: Llavors, estàs segur que no t'agradaria una mica d'ajuda, amic?

ULIC: Ei, saps perfectament que no cal preguntar això, Tott Doneeta! Puc arreglar-me-les sol! Aquest droide d'entrenament és vell i lent.

Un altre bloqueig del sabre de llum.

CAY: Llavors potser hàgim pujar una altra osca. (Respectuosament) Amb el seu permís, Mestre Arca...

ARCA: (Amb veu sàvia i temperada) Sí, Cay. Penso que el teu germà gran pot afrontar una prova més difícil.

CAY: Bé, Ulic. El Mestre Jedi ha parlat. Una prova millor per al nostre gran heroi!

Més sorolls de lluita.

CAY: Obriré una mica els reguladors d'energia d'aquest droide, i..... allà va!

La velocitat de la lluita augmenta significativament.

ULIC: Ha, ha, això està millor! Però encara (grunyit) no és (grunyit) suficient... uhh... per... uhh... vèncer-me!

Ulic talla el braç del droide que sostenia el blàster, i apaga el seu sabre de llum.

ULIC: S'ha acabat!

CAY: Hurra!

TOTT: (rialleta) Ben fet, Ulic.

ULIC: Gràcies, gràcies.

ARCA: Però jo crec que hauries de...

El droide dispara a l’Ulic a l'esquena amb el seu altre braç. Només és una lleugera rascada. Ulic deixa anar un petit gemec.

ARCA:... cuidar la teva esquena, el meu jove aprenent.

CAY: Ulic! Hauries d'haver sabut que el droide encara estava armat! Estàs bé?

ULIC: Uh... si és clar, Cay. Simplement un ego masegat, res més.

TOTT: El teu germà deixa que el seu valor li ennuvoli la seva ment, Cay.

ARCA: Tott Doneeta diu bé, Ulic. Un Jedi necessita alguna cosa més que simple valentia. L'excés de confiança ha causat la destrucció de molts guerrers avesats. Deixa que la Força sigui la teva fortalesa.

ULIC: Tens raó. Com de costum, Mestre Arca. Si aquest droide d'entrenament hagués estat utilitzant força mortal, jo seria ara mateix una silueta cremada a la paret.

CAY: Bé, en qualsevol cas vas fer un treball bastant bo amb ell.

Cay obre el droide.

CAY: Serà millor que em posi a arreglar-ho.

ARCA: Seu, ​​Cay. El droide pot esperar. Tinc una història per a contar als tres. Però..... heu d’escoltar com un Jedi escolta.

ULIC: (xiuxiuejant) Cay, presta atenció! És irrespectuós arreglar el teu sabre de llum quan un Mestre Jedi està parlant amb tu!

CAY: (xiuxiuejant) No l’estic arreglant, Ulic! Estic posant a punt la fulla!

ULIC: Shh!

ARCA: (Concentrant-se) Obriu els vostres pensaments a mi. Deixeu que les meves paraules es converteixin en imatges en les vostres ments. Escolta’m, Ulic... escolteu-me, Cay... escolteu-me, Tott Doneeta...

El vent bufa, mentre el Mestre fa servir la Força per plantar imatges de la seva història en les ments dels seus estudiants.

ARCA: A través de la Força, veureu coses... altres llocs... el futur, el passat... (Pausa) A anys llum d'aquí, orbitant un sol groc, hi ha el món d’Onderon, envoltat per les seves quatre llunes.

Se senten les passes d'un animal gran, en sòl rocós.

CAY: Jo..... puc veure-ho. És un lloc terrible. Desolat...

ULIC: Jo el veig també. Hi ha criatures que hi viuen. Monstres amb ales..... grans com skyhoppers!

Se sent l'agut xiscle d'una criatura voladora que es llança en picat sobre altra criatura que caminava a terra.

ULIC:... amb terribles mandíbules...

TOTT: Jo també tinc aquesta visió. És el futur, o...?

ARCA: El passat. Veieu el passat llunyà del planeta Onderon. Fa eons, les atmosferes d’Onderon i la seva quarta lluna es van tocar breument durant l'estació d'estiu. En aquells dies, diverses d'aquestes criatures salvatges van aprendre a escapar dels confins de la seva llar, a la lluna, i van emigrar al planeta Onderon.

Se sent el soroll d'un petit llogaret.

ULIC: Però... hi ha persones en aquest planeta! Primitius... desvalguts... seran aniquilats!

Se sent el crit de les bèsties aproximant-se.

HOME DEL LLOGARET: Què és això?

DONA DEL LLOGARET: Criatures... sortint dels núvols!

HOME DEL LLOGARET: Estan venint cap aquí!! ATENCIÓ!!!

DONA DEL LLOGARET: El meu nadó... TÉ EL MEU NADÓ!!!!!

ARCA: I així va passar. Els pacífics onderonians estaven absolutament desprevinguts davant l'atac d'aquestes bèsties salvatges. Les criatures alades els van caçar i els van menjar a voluntat. Van créixer, i es van multiplicar. Els mansos onderonians es van veure forçats a desenvolupar armes letals. En uns pocs anys, els onderonians van aprendre els plaers de la caça, i van començar a matar els monstres per la seva carn. I per esport.

TOTT: Mestre, el meu poble -la raça Twi'lek del planeta Ryloth- diu que "la Guerra és el principi de la civilització".

ARCA: Bé, Tott, al planeta Onderon aquest va ser certament el cas. Mireu la visió, mentre passen els eons...

ULIC: Veig les tribus desaparèixer. La civilització comença. La cultura tribal evoluciona en civilització. Però, Mestre Arca..., la visió és... estranya. No veig més que UNA ciutat gegantina en tot el planeta.

ARCA: Només hi ha una ciutat a Onderon. A causa de l'amenaça constant de les bèsties, la societat onderoniana es va desenvolupar en una gran fortalesa emmurallada, anomenada Iziz.

CAY: En la visió, creix any rere any.

ULIC: Mai he vist una ciutat tan gran! Hi ha d'haver MILIONS d'habitants!

Se sent el crit de les Bèsties.

CAY: ATENCIÓ!! LES BÈSTIES ESTAN ATACANT!!!

ARCA: Tranquil, Cay. És només una visió. Any rere any, les Bèsties alades van atacar la ciutat, atretes per l'olor de carn onderoniana. Però les persones van desenvolupar armes més poderoses, i rebutjaven a les criatures...

Trets d'una forma primitiva d'arma blàster.

ARCA: A l'interior de la ciutat, regnava la civilització. Però més enllà de les seves parets, la majoria del planeta seguia sent un erm salvatge, governat per les vils Bèsties.

JUTGE: (Amb veu distingida) Per crims comesos contra la ciutat, et desterrem a les terres salvatges més enllà dels Murs!!

CRIMINAL: NO!! NNNOOO!!!!!

ARCA: Durant anys, els onderonians van adoptar el costum de desterrar als delinqüents a les terres salvatges.

GUÀRDIA: Surt fora, criminal!

CRIMINAL: Noo... tingueu pietat... NNNNOOOOOO!!!!

El guàrdia empeny el delinqüent a l'exterior per la porta oberta. Se sent el crit d'una Bèstia. Després d'uns sorolls d'esgarrapades i estrips, el delinqüent mor entre balbucejos.

ARCA: Al principi, els monstres van proveir una execució ràpida i eficaç per a aquests proscrits. Però, amb el temps, els bandits van aprendre a domar les Bèsties voladores.

Se sent el grunyit d'una Bèstia.

BANDIT: Lliga-la!

BANDIT 2: Referma aquesta soga! Compte amb les mandíbules!

BANDIT: Posa-li el morrió!

ARCA: Alguns dels proscrits es van establir com a poderosos senyors de la guerra, amb grans exèrcits de malvades Bèsties sota el seu comandament. Onderon es va convertir en un món dividit. Un món constantment en guerra, ja que tant els bandits com els habitants de la ciutat van desenvolupar armes de destrucció cada vegada més poderoses.

ULIC: La visió... s’està esvaint...

ARCA: Hem arribat al present. Ara, el poble d’Onderon ha demanat a la República que intercedeixi. I la República, al seu torn, ha cridat als Jedi perquè prestin la seva ajuda. Jo he accedit a convertir-me en guardià del sistema d’Onderon.

ULIC: Vas deixar-nos, Mestre Arca? O ens portaràs amb tu?

ARCA: No us vaig a portar amb mi, Ulic. Perquè jo em quedo aquí. VOSALTRES anireu a Onderon.

ULIC, CAY I TOTT: Què?!?

CAY: Nosaltres? No entenc...

ULIC: No t'adones, Cay? Per fi, després de tots aquests anys d'entrenament... ens han donat la nostra primera missió!

ARKÀNIA - PISTA D'ATERRATGE - AL DIA SEGÜENT

La nau de l’Ulic i Cay -el Nebuló Ranger- escalfa motors, preparant-se per a l'enlairament.

ULIC: Tott Doneeta i el meu germà ja estan a bord del Nebuló Ranger, Mestre Arca. Jo només volia donar-te les gràcies de nou. No et fallarem.

ARCA: Els onderonians han demanat ajuda per acabar amb segles de guerra. Voldran que lluiteu, però recorda, Ulic... els Jedi porten PAU. Feu servir les vostres armes com a últim recurs.

ULIC: Farem el que demanes, Mestre. Només volem que ens guardis en els teus pensaments.

ARCA: En el poder de la Força, jo estaré amb tu, Ulic. Però això serà una prova de la teva fortalesa com a Cavaller. Tu i els teus companys heu de crear el vostre propi camí a través de les dificultats que trobareu. Que la Força us acompanyi.

Un moment més tard, el Nebuló Ranger s'enlaira.

Següent