53
- ¡Als llocs de
combat! -Va ordenar en Wedge Antilles.
-L'arma dels Hutts
s'està movent -va dir l'oficial tàctic, expressant amb paraules l'obvietat en
el mateix instant en què el gegantí cilindre connectava seus motors del darrere
amb una espurna tan potent com l'explosió d'una estrella.
-És enorme -va
murmurar la Qwi -. Ara entenc el que han fet... S'han lliurat de tota la
superestructura prescindible i han canalitzat directament tota l'energia cap al
superlàser. Aquesta arma hauria de ser més maniobrable que l'Estrella de la
Mort, i també hauria de poder resultar més fàcil de recarregar i ser capaç de
disparar amb major freqüència.
-No permetrem que
s’escapi -va dir en Wedge.
-Males notícies,
senyor -va dir el cap de sensors, un tinent de nas punxegut i ulls blaus una
mica més junts del normal. El tinent es va girar abans de seguir parlant -.
Hem... Senyor, hem perdut el senyal del transmissor del general Madine.
La notícia va
afectar en Wedge amb la terrible força d'un cop de puny a l'estómac.
-Oh, no -va dir,
deixant-se caure contra el respatller de la seva butaca.
La Qwi no va
comprendre la seva reacció.
-Però hem trobat
l'arma -va dir-. Ara ja no necessitem el transmissor, oi?
En Wedge va
respondre amb veu tensa i enronquida. La seva intenció inicial era dirigir-se
únicament a ella, però el silenci que acabava d’apoderar-se del pont va
permetre que tots sentissin les seves paraules.
-Aquest transmissor
està sintonitzat amb el monitor vital d’en Madine. Si el transmissor ha deixat
d'enviar el seu senyal, això vol dir que...
En Wedge es va
aixecar en la seva butaca i va assenyalar cap endavant amb un violent gest de
la mà.
-Tots els sistemes
d'armament a màxima potència -va dir-. No hem de permetre que s'escapin. El
Yavaris i el Dodonna seguiran un vector d'aproximació directe. Les corbetes
corellianes dispararan contra els motors del darrere per reduir la seva
velocitat. -Va prémer les dents -. Aquesta vegada els Hutts han escollit les
víctimes equivocades.
El cap de sensors
devaronià va llançar un grall d'alarma a la coberta de comandament de l'Espasa
Fosca i va alçar el seu banyut cap.
- S'aproxima una
flota rebel, noble Durga! Estan activant els seus sistemes d'armament.
- Què? -En Durga va
retrocedir, obrint i tancant els seus enormes ulls que semblaven llanternes -.
Com ens han trobat? -Després es va girar cap a Sulamar-. Bé, ha arribat el
moment de posar a prova les seves habilitats de pilotatge.
Els motors van
llançar un nou esclat de llum i l'Espasa Fosca es va posar en moviment i va
anar adquirint velocitat. El batec ofegat va vibrar per tot el casc en una
ondulació de potència continguda amb prou feines. L'Espasa Fosca va anar
acumulant més i més inèrcia. En Durga va deixar escapar una rialla de delit,
complagut davant l'excel·lent comportament de la seva superarma.
I llavors un
estrident gemec metàl·lic va brollar dels motors ocults en les profunditats del
nucli, i va anar seguit per un retruny i un cop sord.
En Durga va mirar al
seu voltant, visiblement preocupat. Sulamar estava concentrat en els controls
de pilotatge, mossegant-se els llavis i fingint no haver sentit res que se
sortís de la norma. Dolls de suor brollaven de les seves temples. L'estrany so
es va esvair, i en Durga el va ignorar.
-Activin el
superlàser -va ordenar el senyor del crim hutt-. Hem d'estar preparats per
disparar quan arribi el moment adequat. Aniquilarem a la flota rebel i la
convertirem en pols espacial.
Els navilis de
combat de la Nova República van perseguir l'Espasa Fosca, obrint-se pas a
través de les restes de deixalles espacials del cinturó d'asteroides en una
veloç trajectòria. Els escuts van començar a emetre encegadors centelleigs a
mesura que anaven desintegrant les petites roques que es creuaven en el seu
camí. Però alguns fragments més grans van aconseguir obrir-se pas i van xocar
amb el casc del Yavaris.
-Aquesta arma hutt
és com un immens ariet -va dir en Wedge -. Està trencant les restes rocoses.
Una corbeta
corelliana va patir un impacte lateral xocant amb un meteor de grans dimensions
que donava tombs pel buit, i va començar a quedar-se enrere. El capità va informar
al Wedge que els seus motors havien patit seriosos danys, però els camps de
retenció i les mampares estanques havien impedit que l'aire escapés per les
petites escletxes obertes en el casc.
-No hem perdut cap
tripulant -va afegir-, però les reparacions ens mantindran ocupats durant algun
temps. Acabeu amb els Hutts per nosaltres, senyor.
En Wedge va
assentir.
-Farem el que
puguem.
-Es dirigeixen cap a
la part més densa del camp d'asteroides, general Antilles -va dir la navegant,
que tenia la cara empal·lidida per la tensió.
-Llavors anirem
darrere d'ells -va replicar en Wedge.
La fragata d'assalt
va disparar les seves bateries turbolàser i va fer trossos un asteroide que
venia cap a ells. El Yavaris va travessar el núvol de petits fragments rocosos
sense que aquests causessin danys greus.
-Gràcies, Dodonna
-va dir en Wedge.
Quan foren prou a
prop de la superarma hutt, en Wedge va ordenar que totes les naus obrissin foc.
Els asteroides van
començar a girar bojament al seu voltant a mesura que el camp es va anar
tornant més i més dens, i en Sulamar va fer frenètics esforços per mantenir
l'Espasa Fosca en la trajectòria d'evasió correcta. Era una tasca impossible, i
en Durga dedicava massa temps a mantenir el seu rabassut dit suspès sobre el
botó de «execució» connectat a la butaca d’en Sulamar.
-No podré seguir
aquest rumb durant molta estona, noble Durga -va acabar dient Sulamar-. Som a
la part més letal del cinturó d'asteroides. Cap dels nostres navilis
d'exploració s'ha atrevit mai a entrar aquí.
-Llavors els rebels
no gosaran seguir-nos -va dir en Durga.
- Però miri el que
hi ha fora, Durga! -Va cridar Sulamar, assenyalant les roques de la mida de
llunes que es lliscaven unes sobre altres com les molars d'una bèstia que
tingués les dimensions d'un planeta.
- He de triar un
altre pilot? -Va preguntar en Durga.
-No, noble Durga -va
replicar Sulamar amb un murmuri ple d'exasperació.
El hutt va assentir.
-El nostre
superlàser està habilitat i carregat -va dir-. No tenim cap motiu de
preocupació.
Sulamar va empassar
saliva, i va pensar que a ell sí se li ocorrien moltes coses de les quals
preocupar-se.
La flota rebel es va
llançar sobre ells i va obrir foc amb tots els seus sistemes d'armament. Cada
andanada era insignificant en si mateixa, però centenars de feixos sorgits de
les bateries turbolàser van donar en el blanc i van començar a arrencar planxes
més o menys soltes del casc de l'Espasa Fosca, sacsejant els components amb les
vibracions dels impactes i fent que les seves connexions s'anessin afluixant a
poc a poc. Els inquietants sorolls procedents de les profunditats del nucli es
van tornar més estrepitosos.
L'Espasa Fosca no
tenia cap defensa exterior o torreta turbolàser pròpia, i tampoc comptava amb
esquadrons de caces TIE per fer fugir les naus rebels que l'assetjaven. Alguns
dels asteroides més grans van sorgir sobtadament a un costat d'ells, i els xocs
van abonyegar el casc de l'arma amb els seus tremends impactes..., però Sulamar
va seguir endavant amb el rostre paralitzat en una ganyota de tensa preocupació.
En Durga castigaria severament qualsevol error..., si aconseguien sobreviure a
ell.
L'impostor que
s'havia fingit general va alçar la mirada cap a la seva trajectòria de vol i va
contemplar un malson. L'Espasa Fosca estava avançant massa de pressa per poder
maniobrar amb efectivitat. L'estructura va tornar a gemegar i grinyolar, i els
sons que arribaven de les profunditats del nucli van sobresaltar a Sulamar.
Dues de les roques
més grans que havia vist fins aquell moment giraven davant d'ells i s'unien en
un pesat grinyolar, com goles de granit que esperessin una nova presa. Sulamar
sabia que a la velocitat a la qual avançaven mai podrien esquivar els
planetoides llançats en les seves trajectòries de col·lisió mútua, i va tancar
els ulls.
En Durga va alçar la
mà en un gest desafiador.
-Tregui del mig a
aquests asteroides que s'interposen en el nostre camí -va dir amb arrogància -.
¡Dispari el superlàser!
El dit d'en Sulamar
va tremolar sobre el botó de tret, però no podia vacil·lar. Anaven directes cap
als asteroides. Va prémer el botó i es va tapar els ulls per protegir-los de
l’encegador centelleig del mortífer feix d'energia.
- Disparant el
superlàser, senyor!
Però en comptes d'un
udol de destrucció i una onada de poder llançada a través de la superarma,
Sulamar només va sentir un sorollós xiuxiueig. Un raig d'espurnes va brollar de
l'extrem davanter de l'Espasa Fosca, però això va ser tot.
- Oh, no! -Va cridar
Sulamar.
Va prémer el botó un
cop i un altre..., però l'Espasa Fosca es va negar a disparar.
Els dos planetoides
van xocar, atrapant a la superarma hutt entre ells. L'Espasa Fosca va quedar
aixafada en un instant i es va convertir en una altra gegantina resta espacial
que es passaria tota l'eternitat flotant a la deriva en el camp d'asteroides de
Hoth.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada