CAPÍTOL 3
La funció de la política
El
pas dubitatiu d’en Jacen Solo delatava la seva profunda sensació d'incomoditat
mentre seguia al seu oncle Luke a la Cambra del Consell. En Jacen coneixia el
nou cap d'Estat i als seus sis consellers, per descomptat, però fins al moment
la seva relació amb ells s'havia limitat a esdeveniments socials. Aquesta
vegada l'assumpte semblava molt més seriós, a jutjar per la tensa naturalesa
del pas d’en Luke Skywalker. Havien vingut a Coruscant perquè en Luke havia
acceptat una invitació per dirigir-se al Consell de la Nova República pel que
fa als seus plans per restablir el Consell Jedi, però en Luke estava segur que
anava a trobar-se amb força resistència per dur a terme els seus plans, fins i
tot per part d'alguns consellers que considerava amics.
Però
el pitjor era que en Jacen esperava que els oponents del seu oncle Luke
sortissin victoriosos del debat.
Els
sis consellers estaven asseguts al voltant d'una taula semicircular situada
davant la porta. El cap d'Estat Borsk Fey'lya s'havia presentat al centre.
Havien col·locat dues cadires davant de la llarga taula, a un nivell una mica
inferior, segons va comprovar en Jacen. El jove ho va interpretar com un
solapat intent d'elevar l'estatura dels consellers sobre els seus convidats. En
aquest cas en particular, li semblava totalment ridícul.
Sobretot
en el cas d’en Borsk Fey'lya. En Jacen estava amb el seu oncle Luke i amb la
seva mare Leia quan va arribar la notícia que en Borsk, el membre més antic del
Consell i l’ "ancià home d'Estat" de la Nova República, havia estat escollit
cap d'Estat, un lloc que sens dubte desitjava el conspirador bothan.
En Borsk
havia escapat anys abans d'una llarga condemna a la presó gràcies a un generós
perdó. El bothan era un polític consumat que havia filtrat informació per
debilitar als seus oponents i que en una ocasió havia estat a punt de desbancar
la Leia com a cap d'Estat mitjançant nocives acusacions que van resultar ser
falses. Malgrat ser descobert, en Borsk, com sempre, va trobar la forma de
salvar la seva pell política. S’hi havia enfilat fins a esdevenir conseller de
confiança de la cap d'Estat Mon Mothma, per després caure en picat en ser
acusat de càrrecs que podrien haver-lo portat a la presó o, d'haver-se provat
l'acusació de traïció, l'exili permanent.
Però
aquí estava de nou, passejant-se a gust com la grip del planeta Findris, i
assegut entre una nova generació de consellers que l'admiraven com a un savi
home d'Estat i un heroi de la Nova República.
El
dia que es va conèixer la notícia del seu nomenament, la mare d’en Jacen es va
preguntar si havia fet bé renunciant al càrrec de cap d'Estat. La Leia fins i
tot es va replantejar tornar a la política.
Però
en Luke va aconseguir dissuadir-la recordant-li que l'ambient al Govern havia
canviat molt en l'any transcorregut des de la seva renuncia, i que molts
rostres familiars i amables ja no es trobaven allà. Fins i tot els respectables
i eficients almiralls Drayson i Ackbar havien interpretat la instauració de la
Nova República com un senyal per retirar-se, i cap havia donat signes de voler
tornar a la política.
En Borsk
va començar la reunió recitant l'ordre del dia i donant la benvinguda als seus
convidats. En Jacen va mirar als membres del Consell i va analitzar la seva
expressió en funció de la informació que li havia proporcionat el seu oncle
sobre la postura que cadascun d'ells havien pres amb respecte a la proposta
d’en Luke sobre el Consell Jedi. A la dreta d’en Jacen estava Niuk Niuv, de
Sullust. Els trets sullustans d’en Niuk Niuv, l'excés de pes, les orelles
rodones i les àmplies mandíbules,, li feien semblar més la joguina d'un nen
petit que un conseller, però en Jacen coneixia bé als sullustans i sabia que
podien ser eficaços aliats o temibles enemics. Segons en Luke, Niuk Niuv seria
un dels seus principals detractors.
Al
costat d’en Niuk Niuv estava en Cal Omas, d'Alderaan, un home que simpatitzava
amb els plans d’en Luke i potser el seu principal aliat al Consell. Després de
la destrucció del seu planeta natal per part de l'Imperi, en Cal Omas havia
lliurat moltes batalles al costat de l'Aliança Rebel i coneixia bé el valor
dels Jedi.
En Triebakk,
el wookiee, estava assegut entre en Cal i en Borsk i era un altre aliat
potencial d’en Luke, però la criatura amb cap de calamar situada a l'altre
costat d’en Borsk, el Quarren Pwoe, podia ser el pitjor enemic del Mestre Jedi
en el grup. La seva tossuderia, pròpia de les aquàtiques criatures de Mon
Calamari, havia fet d’en Pwoe el primer Quarren al servei del Consell, i la
veritat és que havia estat un nomenament inesperat. Estava clar que el planeta
Mon Calamari es mereixia un lloc en el Consell, ja que els seus creuers estel·lars
i el seu suport havien estat fonamentals per enderrocar l'Imperi i establir la
Nova República, però era un lloc que sempre l'havia ocupat un calamarià, i no
un Quarren, i s'havia s'acceptat aquest costum com una cosa permanent. De fet,
l'almirall Ackbar era l'opció més lògica per representar Mon Calamari en el
Consell, com havia fet formant el Consell Provisional, però quan es va fer
ferma la candidatura d'en Pwoe, un moviment que, en opinió d’en Luke, va ser
obra d’en Borsk, l’Ackbar
va desestimar la possibilitat de tornar a unir-se al Consell i es va retirar.
Els
altres dos membres eren humans: Fyor Rodan, de Commenor, i Chelch Dravvad, de
Corèllia. En Jacen sabia que en Fyor Rodan era el que havia sol·licitat la
presència d’en Luke davant el Consell i, segons el seu oncle, no era ni amic ni
algú de fiar.
Tota
la informació que el seu oncle Luke li havia proporcionat rondava per la ment
d’en Jacen mentre observava minuciosament als consellers des del seu seient.
Després
de les salutacions de cortesia, que al Jacen li van semblar interminables, en Borsk
Fey'lya va mirar al Luke als ulls i li va preguntar en un to profundament
seriós:
-
Ha rebut els últims informes del Mitjancer?
-
M'han informat que la Leia es reunirà aviat amb Nom Anor -va dir en Luke,
evitant esmentar el que era obvi.
-
Una trobada ja de per si complicada -va dir en Borsk.
-
Que aixequi la mà el que s'hagi sorprès -va intervenir Fyor Rodan.
El
sarcasme d’en Rodan li va semblar una mica infantil fins i tot a Jacen, que
només tenia setze anys, i, per descomptat, completament fora de lloc en aquella
ombrívola sala.
-
Ja conec la... intervenció -va admetre en Luke.
-
Els osarians es van equivocar intentant interceptar un enviat de la Nova
República -va dir en Cal Omas.
- I
van propiciar l'excusa perfecta perquè el nostre heroi Jedi sortís al rescat
-va replicar en Fyor Rodan.
-
Els Jedi es mostren agressius amb rapidesa -va dir en Pwoe posant la seva
mirada acusadora sobre en Luke.
En
Jacen amb prou feines podia creure la falta de respecte i les intencions
clarament ocultes que hi eren per darrere de tot allò. La Nova República tenia
cada vegada més problemes per mantenir l'ordre. Sorgien disputes menors a tot
arreu, en gran mesura a causa d’antics conflictes que havien estat enterrats
sota l'ombra de l'Imperi durant anys i que ara renaixien en nom de les
llibertats atorgades als planetes i a les espècies individuals. En
conseqüència, tant la Nova República i els seus consellers, com els Jedi,
havien rebut últimament gran quantitat d'atacs verbals. Aquest era el motiu pel
qual tots dos grups s'atribuïen mútuament la responsabilitat d'aquesta
situació.
I
així va prosseguir la reunió. Amb el recompte interminable d'alguna guerra
civil aquí, una venjança enllà, les queixes d'un planeta agrícola i la vaga de
treballadors que s'havia estès per diversos planetes miners. Al final, fins i tot el
wookiee Triebakk va udolar les seves protestes cap a Pwoe per la fallada d'un
dels sistemes de navegació instal·lats als nous creuers estel·lars calamarians.
Al
Jacen tot això li semblaven ximpleries, un enfilall de queixes irresolubles i
una mostra del temor que provocaven els plans del seu oncle per controlar els
Jedi. El jove, utilitzant unes tècniques silencioses de meditació que havia
estat intentant perfeccionar, es va desconnectar de la reunió durant una bona
estona, fins que en Borsk va mirar de nou al Luke als ulls i li va preguntar de
sobte sobre els seus plans pel que fa al Consell Jedi.
En
Luke es va quedar callat un moment.
-
Encara no he pres una decisió definitiva -va respondre, la qual cosa va
sorprendre una mica al Jacen, que creia que el seu oncle estava resolt a
restablir el Consell.
-
Amb un Consell o soles, vostè ha de posar ordre entre aquests errants Jedi -va
dir el conseller Niuk Niuv amb una passió inusitada.
En Triebakk
va llançar un udol de protesta i en Cal Omas va posar paraules als seus
sentiments.
-
Posar ordre? -Va repetir incrèdul -. Necessito recordar-li que està parlant
dels Cavallers Jedi?
-
Un col·lectiu perillós -va subratllar el conseller Pwoe seriosament. El to
aquós de la seva veu li va atorgar més pes a la frase.
- I
que està causant disturbis per la galàxia -va afegir ràpidament en Fyor Rodan.
En
Jacen observà que el seu oncle mirava en Chelch, de Corèllia, el membre més tranquil
del Consell, ja que pensava que el seu vot seria decisiu en qualsevol tema que
concernís als Jedi, i que no semblava disposat a mostrar les seves intencions.
-
He sentit parlar de batalles en la Vora Exterior que han assolit el llunyà
sistema Angor -va continuar en Fyor Rodan, aixecant-se i agitant el puny -.
Jedi i torpedes volant contra ciutadans innocents.
-
Traficants, voldrà dir -va replicar en Cal Omas.
-Molts
d'ells van ajudar a vèncer l'Imperi! -Va exclamar en Fyor Rodan.
- I
això li sembla una excusa per a les seves actuals activitats il·legals? - Els
Cavallers Jedi no són la llei- va assenyalar en Niuk Niuv.
-
Algú hauria dir-ho -va afirmar en Fyor Rodan -. Cap Fey'lya, potser hauríem de
pensar de fer una resolució contra els Jedi. Una sentència irrevocable perquè
donin per acabats tots els esforços polítics que no hagin estat explícitament
autoritzats per aquest Consell o pels ambaixadors regionals.
En Borsk
Fey'lya es va girar i es va trobar amb la mirada fixa d’en Luke. Va empal·lidir
i es va fregar la cara peluda.
-
No ens avancem -va dir.
En
Jacen va advertir que la poderosa presència del seu oncle Luke intimidava al
bothan.
-
Avançar? -Va repetir en Fyor Rodan amb una riallada -. Aquests salvatges s'han
passat de la ratlla amb el tema polític de la Nova República. Anem a tolerar-los?
-
És que anem a renunciar a la seva ajuda en aquells problemes pels que estan més
qualificats? - Va replicar en Cal Omas furiós.
Com
a resposta a la seva pregunta, en Cal Omas va obtenir una bufada irònica per
part d’en Fyor Rodan, un udol de suport d’en Triebakk, un grunyit d'en Pwoe i
un enfilall de rèpliques del cada vegada més apassionat Niuk Niuv.
I
els crits, més alts que abans, van començar de nou. En Jacen es va desconnectar
de tot allò. Tenia la impressió que s'estava jutjant cada moviment dels Jedi,
cosa que, segons ell, no tenien dret a fer.
En
Luke i ell van sortir de la càmera una estona més tard i van deixar enrere
l'estèril guerra verbal dels consellers. Per a sorpresa d’en Jacen, en Luke
mostrà un somriure satisfet.
-
Fyor Rodan i Niuk Niuv van descobrir clarament la seva postura en l'última part
de la conversa -va explicar en Luke a l’evidentment confós Jacen.
-
Contrabandistes?
En
Luke va afirmar i va somriure.
-
Creus que estan aliats amb contrabandistes? -Va preguntar en Jacen incrèdul.
-
No és tan estrany -va dir en Luke -. Pregunta al teu pare -va afegir amb una
ganyota que va deixar al Jacen clavat a terra. El passat d’en Han Solo no era
un secret per al noi.
-
Així que penses que les seves queixes pel que fa als Jedi busquen el seu propi
benefici? -Va preguntar en Jacen -. Creus que alguns dels consellers estan
treballant amb contrabandistes als que els Jedi estan posant les coses
difícils?
En
Luke va arronsar les espatlles.
-
No ho sé -va admetre -, però sembla encaixar.
- I
què faràs al respecte?
En
Luke es va aturar. En Jacen també. Tots dos es van mirar de front.
-Hi
ha cent Cavallers Jedi dispersos per tota la galàxia -va explicar en Luke -.
Aquest és el problema.
-
Creus que els Jedi de la Vora Exterior no tenen motius per perseguir els
contrabandistes? -Va preguntar en Jacen.
-Aquesta
no és la qüestió -va replicar en Luke -. En absolut. El problema és que la
dispersió dels Jedi impedeix qualsevol tipus de moviment conjunt.
La
mirada d’en Jacen semblava absent, com si en Luke hagués perdut la seva
atenció.
-
Tenim a Wurth Skidder fent el ximple per defensar la nau de la Mara dels osarians
-va explicar en Luke -, i a un Jedi que actua en la Vora Exterior i que sembla
caçar contrabandistes per saciar la seva venjança. He sentit encara més
històries sobre conflictes en altres sectors i és molt dur enfrontar-se a tot
això. A vegades tinc la impressió que m'estic enfrontant als símptomes, i no a
la malaltia real.
Les
paraules emprades pel Luke per descriure la situació va sumir al Jacen en el
silenci. En Luke va recordar el mal que patia la Mara i també va fer una pausa.
-Per
això necessitem el Consell Jedi -va prosseguir en Luke un instant després -. Un
únic propòsit i una sola direcció.
-
Ser un Cavaller Jedi significa això? -Va preguntar en Jacen directament. Era
una pregunta que en Luke havia escoltat moltes vegades en els últims mesos, i
sempre estava formulada pel Jacen i no pel seu altre aprenent, l’Ànakin, el
germà petit d’en Jacen.
-
Per què t'importa el que pensen els consellers? -Va preguntar en Jacen mogut
per la curiositat i tractant de canviar de tema -. No els necessites per tornar
a establir el Consell Jedi. En què et podrien ajudar ells i les seves estúpides
discussions?
-No
els necessito -va admetre en Luke -. Els Jedi, per molt que diguin en Fyor
Rodan, en Niuk Niuv i fins i tot en Borsk Fey'lya, no han de respondre davant
el Consell. Però si no compto amb el seu suport en aquest tema, els plans que
he pensat per a l'acadèmia i el Consell Jedi resultarien més difícils de dur a
terme, almenys a nivell de relacions públiques. Al final aprens a jugar, Jacen.
Es diu diplomàcia.
Aquesta
és la qüestió, va pensar en Jacen, encara que s’ho va guardar per a si.
Qualsevol formalitat referida als Jedi, ja fossin de l'acadèmia o de qualsevol
nou Consell, li semblava una mera excusa burocràtica afegida a alguna cosa
espiritual i personal. Una cosa que no podia ser governada. Davant els ulls
idealistes de setze anys d’en Jacen, els Jedi, de forma individual i per haver
acceptat la filosofia necessària per sostenir la Força, havien d’autogovernar-se.
Un Jedi ben entrenat que hagués après a rebutjar el Costat Fosc i que demostrés
que podia resistir les temptacions associades amb tant poder no necessitava cap
buròcrata per orientar les seves accions. En Jacen temia que aquest
condicionament polític restés força i cohesió als Jedi.
-
Sabem que en Fyor Rodan i en Niuk Niuv s'oposen a nosaltres –va prosseguir en Luke
mentre reprenia el pas -. Dubto que en Pwoe es mostri receptiu a res que pugui
danyar la seva posició de poder, els Quarren portaven molt temps esperant
aquest lloc en el Consell. En Triebakk em donarà suport, i també en Cal Omas,
que va aprendre fa molt a confiar en mi i en els Jedi. Per tant, el vot d’en
Chelch Dravvad és decisiu, i crec que comptaré amb el seu suport si
aconsegueixo respondre als problemes que denuncien en Fyor Rodan i en Niuk Niuv.
- I
què passa amb el conseller Fey'lya? -Va preguntar en Jacen.
En
Luke va sacsejar la mà com si el bothan fos irrellevant.
- En
Borsk sempre voldrà el que sigui millor per Borsk -va explicar -. Si en Chelch
es posa de part d’en Rodan i el seu grup, serien quatre a la meva contra i dos
al meu favor, i en Borsk els hi donaria suport. Però si els altres es
divideixen i els vots queden tres contra tres, en Borsk, per no córrer el risc
d'enfrontar-se amb mi o amb la Leia, o bé recomanarà al Consell que es
mantingui al marge, o ens donarà suport perquè li tornem el favor.
-Mare
mai faria res per al Borsk -va dir en Jacen amb sequedat. En Luke es va mostrar
d'acord-. En Borsk Fey'lya seria idiota si pensés el contrari.
-Ell
viu en un món en què les aliances varien constantment -va explicar en Luke -. En
Borsk fa el que sempre ha de fer en Borsk per beneficiar a Borsk. I està tan
ficat en aquesta filosofia personal que pensa que tot el món juga amb les
mateixes regles.
Ara
li va tocar al Jacen aturar-se bruscament.
- I
tu vols complaure a aquesta gent? -Va preguntar amb escepticisme -. El teu
propi Consell estarà format per gent com aquesta?
-És
clar que no -va respondre en Luke una mica sorprès.
-
Però això és el que passarà -va replicar en Jacen.
En
Luke el va mirar amb fredor durant una estona, i en Jacen li va sostenir la
mirada en tot moment. Havien passat per això moltes vegades últimament, i no
havien aconseguit posar-se d'acord. Les paradoxes de la ment d’en Jacen li
feien sentir impotent davant el seu oncle. En Jacen havia estat entrenat com a
Cavaller Jedi a l'acadèmia i havia arribat a la conclusió que aquesta
institució no era prou bona per als aprenents. Era massa formal i estructurada.
En Jacen pensava que el creixement dins de la Força era una experiència molt
més personal. De fet, i encara que l’acadèmia continuava en actiu, en Luke
havia arribat a estar fins a cert punt d'acord amb aquesta perspectiva. Sabia
que l'acadèmia havia estat un punt de referència dels vells costums, quan els
Cavallers Jedi en formació entrenaven amb Mestres de forma individual, com la
Jaina amb la Mara, i en Jacen i l’Ànakin amb ell. Aquesta situació no hagués
estat possible abans, ja que en Luke havia estat durant molt temps l'únic Jedi
a ostentar el títol de Mestre. Però ara hi havia altres, i s'estaven recuperant
els vells costums, en un procés que en Luke sabia que trigaria temps a donar
fruit.
Així
i tot, en Jacen li havia demanat al seu oncle que fos més lluny i més ràpid,
que recuperés el model d'aprenentatge individual per als Jedi i que fins i tot el
millorés. En lloc de buscar joves amb potencial en la Força per entrenar-los
com a Jedi, en Jacen volia que aquests estudiants prometedors trobessin el seu
propi camí. En Luke pensava que els seus arguments eren un joc de paraules,
però per al Jacen anaven molt més enllà. Arribaven al nucli del que significa
ser un Cavaller Jedi.
-
Ni tan sols sé exactament el que faré -va dir en Luke.
En
Jacen va saber que aquesta resposta de cortesia era el màxim que anava a
obtenir. Ell sabia el que temia el seu oncle: que els Cavallers Jedi amb un
gran potencial fossin atrapats pel Costat Fosc abans d'arribar a ser mestres.
Però, tot i així, per al Jacen, aquest poder intern obtingut de la Força seguia
tractant-se d'alguna cosa personal i, en últim cas, d'una elecció individual.
No
van dir res més al sortir de l'edifici del Senat, i es van dirigir al port, on en
Han, l’Ànakin i en Chewbacca estaven treballant en el Falcó Mil·lenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada