58
L’almirall Daala,
que estava contemplant com l'última fase de la batalla avançava cap a la seva
inevitable conclusió, va fer un pas enrere i va corbar els seus prims i
pàl·lids llavis en un somriure.
Veient-se tan
terriblement superada en potència de foc, la petita flota rebel estava
intentant escapar..., però el Cavaller del Martell i els Destructors Estel·lars
de la classe Victòria s'havien llançat darrere d'ella mentre fugia cap a la
gegantina bola ataronjada de Yavin, i continuaven castigant els escuts del
creuer calamarià. Segons les lectures de la Daala, les defenses de la flota
rebel estaven pràcticament exhaustes: uns instants més i el creuer de combat quedaria
esclafat entre les temibles goles d'acer imperial.
Un jove tinent de
cabells foscos va anar corrents cap a la Daala. El seu rostre havia estat
rentat d'una manera tan conscienciosa que estava cobert per una feble rubor
rosada, cosa que es feia encara més visible a causa de la seva excitació. Les
paraules van sorgir dels llavis del tinent en un raig balbucejant.
- Bones notícies de
l'estació de sensors, almirall!
Daala, que estava
gaudint d'aquella deliciosa satisfacció continuada, es va permetre un somriure.
-Sempre estic
disposada a rebre una bona notícia. De què es tracta, tinent?
El tinent estava
radiant.
-Hem localitzat la
flota del vicealmirall Pellaeon.
Daala va girar sobre
els seus talons i va concentrar tota la seva atenció en el jove oficial.
- On són?
-Es troben a la
perifèria del sistema de Yavin, almirall, i vénen cap aquí tan de pressa com
poden. Hem establert comunicació amb ells.
- Què els va passar?
-Va preguntar la Daala-. Van patir problemes de propulsió? Totes les naus al
mateix temps?
El tinent va moure
el cap.
-No, almirall... És
una cosa molt estranya. -Va desviar la mirada, com si s'avergonyís del que
havia de dir a continuació -. Els Cavallers Jedi van fer que sortissin
físicament acomiadats del sistema mitjançant la seva fetilleria. El
vicealmirall no pot incrementar la velocitat, i potser passin dies abans que
puguin arribar a la zona de combat.
Daala va ajuntar les
seves mans enguantades de negre davant d'ella i va assentir.
-Molt bé -va dir -.
Llavors ja haurem acabat aquesta operació..., però m'alegra saber que totes
aquestes naus no van ser destruïdes.
Daala es va obligar
a no demostrar l'immens alleujament que sentia comprenent que un altre fracàs
desastrós havia estat evitat a l'últim moment. Que immensament agradable resultava
la sensació de saber-se victoriosa per fi!
Es va inclinar sobre
el finestral del pont i es va colpejar el palmell amb el puny.
-Bé, redoblem els
nostres esforços i així podrem estar celebrant la victòria quan arribi el
vicealmirall.
Va respirar fondo, sentint-se
plena d'orgull i satisfacció. El Gran Moff Tarkin per fi hauria estat complagut
davant la manera com la Daala havia reparat els seus errors passats. Aquesta
vegada ho havia fet tot bé, i els rebels pagarien el preu de la seva
traïció..., en sang.
I llavors tota la
porció posterior del Súper Destructor Estel·lar va esclatar en una gegantina
explosió que va destruir tots els sistemes de propulsió del Cavaller del
Martell.
L'ona expansiva va
necessitar diversos segons per recórrer els quilòmetres de blindatge i mampares
hermètiques. La torre del pont va tremolar sota aquell cop colossal. El
subministrament d'energia es va interrompre de sobte, deixant el lloc de
comandament banyat en la claredat rogenca de les llums d'emergència. La Daala
va ser llançada a terra.
Els Destructors
Estel·lars de la classe Victòria seguien perseguint al creuer rebel. Els feixos
de flames turbolàser que brollaven de les seves bateries van mostrar el
fantasmagòric desplegament de focs artificials que tremolava sobre la popa del
Cavaller del Martell. Durant un moment els Destructors Estel·lars no van
comprendre què havia passat..., i la Daala tampoc.
- Què ha estat això?
-Va cridar -. Informe de situació. Vull que el subministrament d'energia sigui
normalitzat... ¡I ara mateix!
Diversos membres de
la seva dotació jeien a terra, atordits o inconscients a causa de l'explosió, i
un havia mort aixafat sota d'un lloc de control tàctic que s'havia bolcat. Les
alarmes seguien sonant.
El tinent de rostre
rosat es va aixecar d'un lloc de control que no era el seu, i va teclejar
valentament un resum sota la resplendor sanguinolenta de les llums
d'emergència. El seu rostre s'havia convertit en una tensa màscara d'horror.
- ¡Hi ha hagut
nombroses explosions de gran potència en els compartiments motrius, almirall!
Font: Hangars de bombarders TIE posteriors número 14 i número 17. Els murs
interns de la zona motriu han patit grans bretxes, i totes les nostres càmeres
de propulsió estan inutilitzades. Estem cremant. El terç posterior del Cavaller
del Martell ha quedat segellat pels sistemes d'emergència automàtics. Els
sistemes de suport vital... han deixat de funcionar.
Va fer una pausa i
va respirar profundament, però encara no havia acabat amb la seva lletania.
-Els sensors
informen que hi ha bretxes en el casc exterior en les cobertes 293, 181 i 75.
Pèrdua massiva d'estanquitat. Grans quantitats de deixalles tòxiques i
radioactives estan infiltrant-se en les cobertes d'allotjament. Tots els
nostres hangars de bombarders posteriors han quedat destrossats.
Cada frase era com
una bufetada per la Daala.
- Com ha pogut
passar? -Va voler saber.
El tinent estava
mirant-la fixament, bocabadat i amb els ulls vidriosos.
-La causa és
desconeguda, almirall. Sembla impossible.
Però la Daala sabia
molt bé quina era l’única resposta admissible: es tractava d'un sabotatge
directe. Una destrucció tan àmplia no podia ser accidental.
Diversos Destructors
Estel·lars de la classe Victòria van interrompre la seva persecució del navili
de l’Ackbar. El sistema de comunicacions va emetre un grall.
-Cavaller del
Martell, Cavaller del Martell... Responguin, si us plau! -Daala va reconèixer
la veu d'un dels comandants dels vaixells de la classe Victòria, encara que
estava tan atordida que no va aconseguir recordar el seu nom-. La seva nau està
cremant, almirall Daala. Des d'aquí sembla..., sembla que la seva situació és
desesperada, almirall Daala.
Daala va anar amb
pas trontollant cap al lloc de comunicacions.
- On és el coronel
Cronus? -Va preguntar-. Necessitem que redoblin els seus esforços. Potser
necessitem assistència de rescat.
La veu del comandant
es va trencar d'una manera clarament audible quan va respondre.
-El navili insígnia
del coronel Cronus va ser destruït durant l'atac rebel, almirall. Crec... No estic
segur de qui està al comandament en aquests moments...
- Jo estic al
comandament! -Va replicar secament la Daala.
Però un instant
després va retrocedir com si un cop invisible acabés de deixar-la sense alè.
Pellaeon trigaria dies a arribar-hi. En Cronus era mort. El Cavaller del
Martell havia patit greus danys. Tot havia canviat en qüestió de minuts. La
Daala va girar sobre els seus talons.
- Quant de temps
trigaran a fer-se les reparacions? -Li va cridar a tot el pont-. Quan podrem
tornar a utilitzar els nostres motors?
Un enginyer estava
mirant-la fixament, perplex i atordit. Un filet de sang brollava d'un petit
tall proper al seu cap i baixava per la seva galta.
- No ho entén,
almirall! Els nostres motors han desaparegut. Caldrien mesos per instal·lar un
nou sistema de propulsió. No tenim cap esperança de reparar-los. Cap... Tot
està cremant.
- No tenim
propulsió? -Va dir la Daala.
-Ni la més mínima,
almirall. Surem a la deriva sense control, i no hi ha res que puguem fer sobre
això... Res!
La Daala es va
tornar primer cap a un costat i després cap a un altre, dominada per la ràbia.
Va recolzar els seus punys enguantats als malucs, però no va aconseguir trobar
cap forma de donar sortida a la seva fúria.
- No podem navegar?
No podem moure'ns? -Va cridar.
Després es va tornar
lentament cap a la seva pantalla visora mentre l'immens
gegant gasós anava omplint tot el camp de visió, fent-se més i més gran a cada
segon que passava. El Cavaller del Martell flotava a la deriva sobre una
irresistible onada d'inèrcia, seguint el seu últim rumb..., però de sobte va
començar a virar, atret per les irrompibles cadenes de gravetat que emanaven de
l'enorme Yavin.
Els verds ulls de la
Daala van semblar ennuvolar, com si estiguessin sent envaïts per un vapor
invisible que brollava de les profunditats del seu ésser.
-Comproveu el nostre
curs -va murmurar -. Digueu-me que m'equivoco.
El navegant va
clavar els ulls en el finestral, com si hagués vist i comprès la mateixa
destinació horrible que la Daala acabava d'imaginar.
- He dit que
comprovi el nostre curs! -Va cridar la Daala per treure’l del seu estupor.
El navegant es va
aixecar, sobresaltat, i després es va afanyar a demanar les dades de les
pantalles que necessitava consultar.
-Els ordinadors no
funcionen, almirall. Permeteu-me fer una doble comprovació manual. -Va teclejar
els codis d'una sèrie diferent de sensors i el seu rostre es va aombrar -. Anem
directament cap al planeta, almirall... És una caiguda en picat. Si no
aconseguim recuperar tota la potència motriu i aviat, no hi ha forma en tot
l'univers de salvar aquesta nau.
Daala va fulminar
amb la mirada al creuer rebel que seguia fugint. En aquells moments l'únic que
desitjava era veure’l esclatar, perquè almenys així podria gaudir d'aquesta
petita satisfacció.
Cinc Destructors
Estel·lars de la classe Victòria havien continuat perseguint els rebels sense
deixar de llançar andanades quan la resta de la flota de la Nova República va
aparèixer de sobte davant d'ells. Hi havia dotzenes i dotzenes de reforços:
fragates d'assalt, corbetes corellianes, cinc creuers més de Mon Calamari,
creuers d'assalt de la classe Loronar, canoneres... La força rebel era realment
aclaparadora.
Daala va voler
llançar un crit de fúria i desesperació, però el va guardar al seu interior i la
ira va fluir com la lava, comprimint-se fins a esdevenir un diamant de
desesperada decisió. La Daala va començar a pensar a tota velocitat. Havia de
ser realista. No havia de permetre que la seva fúria afectés la seva capacitat
de pensar racionalment tal com havia fet l'última vegada. Havia de pensar en el
futur de l'Imperi, no en la seva venjança personal.
La venjança
arribaria després. Ja hi hauria temps per a això.
Encara comptava amb
la flota d’en Pellaeon. Seguia tenint nombrosos navilis de la classe Victòria.
Un nombre creixent de grans creuers de batalla estava sent construït a les
drassanes imperials. Allò només era un revés temporal. Havia de reconsiderar la
seva estratègia..., encara que potser havia quedat tan humiliada que mai més
hauria de tractar de guiar la flota imperial.
Però de moment el
Cavaller del Martell estava condemnat, i no hi havia res que la Daala pogués
fer al respecte. La Daala va tenir l'estranya sensació que li havien arrabassat
totes les opcions. Només li quedava una possibilitat: havia d’escapar i
reunir-se amb la flota d’en Pellaeon.
L'elevat nivell
d'automatització del Cavaller del Martell feia que només necessités una
tripulació relativament petita. Tota la dotació podia cabre sense problemes en
els centenars de mòduls d'evacuació si anaven cap allà sense perdre ni un
instant. La seva tripulació de lleials soldats podria escapar per a tornar a
combatre.
Daala va fer sonar
la seva alarma personal, i la seva veu eixordà des dels sistemes
d'intercomunicació.
-Aquí l’almirall Daala
-va dir-. Estic ordenant l'evacuació immediata d'aquest Súper Destructor
Estel·lar. Que tot el personal abandoni la nau! Aneu als mòduls d'evacuació més
propers i llancin-los a l'espai. Hi ha diversos Destructors Estel·lars de la
classe Victòria prop per recollir-nos, i la flota del vicealmirall Pellaeon ve
cap aquí. Però aquesta nau xocarà amb el planeta.
Va tancar el canal
de comunicacions i va contemplar el pont banyat per la claredat rogenca de les
llums d'emergència. Els panells del sostre van emetre un breu parpelleig blanc,
però no van aconseguir encendre’s. La seva dotació estava mirant-la fixament,
sorpresa de veure que la Daala havia donat l'ordre de retirada.
- ¡Vagin-se! -Els va
cridar-. És una ordre. Aneu als mòduls d'evacuació.
-Però almirall... I
vostè? -Va preguntar el tinent de rostre rosat.
Les llàgrimes
brollaven dels seus ulls. L'aire era ple de fum, però la Daala va comprendre
que el tinent no plorava a causa d'una irritació química, sinó que el seu plor
era degut a la desesperació que sentia davant la glòria perduda de l'Imperi.
-Els hi he donat
ordres d'evacuar la nau, tinent -va dir la Daala i li va donar l'esquena,
negant-se a moure’s.
La dotació del pont
va llançar una última mirada al seu comandant i després va arrencar a córrer
pels passadissos, dirigint-se cap els mòduls d'evacuació.
La Daala es va
quedar sola en el seu lloc de comandament mentre l'univers s'esfondrava al seu
voltant. Va clavar la mirada al finestral sense dir paraula, amb el rostre
blanc i els llavis atapeïts en una tensa línia.
El Cavaller del
Martell va seguir precipitant-se cap a la seva destrucció, una colossal massa
metàl·lica que té la part posterior ja fosa deixava escapar dolls de foc
radioactiu. Però la Daala va romandre immòbil, com una capitana decidida a
complir l'últim deure de morir amb la seva nau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada