Planeta de Penombra (VII)

Anterior

Capítol 07

- He de protestar, senyor!

Les portes del pont del Pur Sàbacc es van obrir davant el decidit avanç de C3PO-la qual cosa suposava un progrés considerable respecte a les del celler de càrrega en el qual havia estat empresonat durant les últimes 2,6 hores mentre la nau entrava en l'hiperespai amb bastants sacsejades i balandrejos -, i l'androide de protocol creuar el llindar per trobar-se amb el capità Bórtrek instal·lat a la consola principal i furgant-se entre les dents amb un extractor làser.

-L’R2 i jo estem degudament inscrits en tots els registres com a propietat de la seva excel·lència la Leia Organa Solo-va seguir dient C3PO-, i tot intent d'apropiació indeguda de qualsevol androide degudament registrat va en contra de les Seccions 7, 12 i 243-A del Codi Galàctic Universal de la Nova República... R2! -Va exclamar amb sorpresa quant hi va haver acabat de creuar el llindar i va tenir una visió mes clara del pont.

L’androide astromecànic va emetre un gemec ple d’afligida preocupació.

«No m'estranya que estigui preocupat», va pensar C3PO. Tots els panells d'accés del cos de l’R2 havien estat extrets, alguns per admetre les gruixudes serps dels cables de dades i altres per acomodar blocs de maquinària d'aspecte una mica improvisat que, al seu torn, estaven connectats a almenys tres de les estacions del pont. Una enorme caixa intercanviadora havia estat cargolada a la cúpula del petit androide i estava unida al que C3PO va creure reconèixer com l'ordinador de navegació, en tant que un altre complex de circuits havia estat subjectat al seu costat amb cinta adhesiva platejada per a l'espai a fi de transportar la informació que circularia entre l’R2 i el nucli central de la nau. Les resistents potes del petit androide havien estat descargolades i estaven tirades en un racó, amb els cables hidràulics de connexió penjant al costat d'elles en un lamentable abandonament. La impressió general era la d'una petita forma de vida mig absorbida per una flor carnívora tacada de greix que relluïa amb els centelleigs verds i ataronjats de les llums.

- Oh, per tots els cels! Què t'ha passat, R2?

-Ha estat sotmès a una petita reprogramació creativa, res més. -El capità Bórtrek va deixar el seu extractor làser sobre d'una consola -. I m'importa un esternut de ranat a qui diguin els registres que pertanys, Cub d'Or. Ara ets meu, igual que el teu petit amic... -Va assenyalar a l’R2 amb un polze bastant brut-. I no t'he fet venir del celler de càrrega perquè m'avorreixis recitant els teus condemnats reglaments, entens? Una bona unitat C3 val un munt de pasta fins i tot sense documents d'origen legalitzats, encara que crec que podria obtenir gairebé la mateixa suma de diners venent els teus xips i el teu cablejat.

C3PO va reflexionar durant uns moments.

-De fet, senyor les unitats C3 amb programació especialitzada, i tal és el meu cas, costen un mínim de 43.000 crèdits estàndard segons els preus oficials del Registre Blau. El conjunt dels meus components proporcionaria, i això com a màxim, cinc mil crèdits en...

- Tanca el bec!

-Sí, senyor.

-I ara baixa amb mi al celler. Vull que valoris fins a l'última peça de totes les andròmines perquè pugui estar segur que Sandro el Ganxo no m’estafarà quant arribem a Ciutat Celanon.

-Anem a Celanon, senyor? M'han dit que és un planeta molt agradable, però he d’informar-lo que no cal que torni al celler. Mentre estava empresonat allà vaig aprofitar les circumstàncies per valorar les seves adquisicions en la mesura que m'ho permetien els meus coneixements, els quals van ser posats al dia la setmana passada mitjançant una consulta amb l'Índex de Coruscant, i la informació segueix estant disponible en la meva memòria.

- De debò? -El capità Bórtrek va fer lliscar la llengua sobre la cicatriu del seu llavi i va contemplar l'androide daurat amb una expressió clarament especulativa. L’R2 va emetre una sèrie de brunzits i trins indicadors d'una intensa activitat, i l'ordinador central de la nau va emetre centelleigs i bombolleigs en un reguitzell de rèpliques-. Bé, Cub d'Or, llavors et diré el que farem: vindràs amb mi i classificarem tots aquests trastos, i quan arribem a Celanon potser no decideixi vendre’t a un agent de viatges per obtenir uns quants crèdits més a canvi de la teva programació.

Es va posar dret, va treure una petaca platejada d'una butxaca de la seva jaqueta de pell de rèptil adornada amb brodats i va prendre un glop. A jutjar per les emanacions que van brollar d'ell quan va passar al costat de C3PO i li va precedir cap a la porta, el fluid contingut per la petaca estava format a parts iguals per alcohol de cereals, gilocal estimulador sintetitzat i líquid refrigerant per hiperimpulsors.

C3PO no va trigar a descobrir que aquell acte era una constant de l'existència del capità Bórtrek. Durant les hores següents, i mentre C3PO imprimia un cert ordre al botí acumulat en les tres bodegues de càrrega de la nau i el capità Bórtrek prenia notes sobre el seu valor al mercat, l'humà va recórrer sovint a la seva petaca i, juntament amb una creixent pastositat en la veu, els seus comentaris van anar adquirint una naturalesa cada vegada més escatològica a mesura que anava augmentant el nivell d'alcohol a la sang.

Pel que sembla, l'univers mai havia estat massa amable amb el capità Bórtrek, i havia conspirat contra ell d'una forma que en el fons C3PO va considerar altament improbable donada la relativa falta d'importància del capità. Sabent el que sabia sobre l'estructura social, les normes de transport i la psicologia dels agents de la llei alderaanians, i coneixent les pautes estadístiques que regien el comportament de les femelles de l'espècie humana, C3PO se sentia bastant inclinat a dubtar que tants centenars de persones poguessin dedicar tantíssim temps a concebre formes de fer-li la vida impossible a un comerciant de cinquena categoria que a més, o això afirmava ell mateix, només intentava guanyar-se el pa de cada dia.

Tanmateix, els androides no havien de portar-li la contrària als humans llevat que fossin propòsits educatius o d'ampliació informativa, de manera que C3PO va començar a traslladar reliquiaris d'or d'un costat a un altre i va guardar silenci.

-I ara, et sembla normal que...? Eh... Per on anava? Ah, sí. A veure, dauradet, digues-me si et sembla normal que la maleïda Patrulla de la Vora es llanci darrere meu tot just aparec, i en el mateix maleït segon en què aparec, sense cap provocació. No ho entenc... Llevat que aquesta maleïda bruixa-harpia de la meva exdona, que ara viu a Algar, els hagués avisat que anava a passar per allà, naturalment. Què opines d'això? Et juro que aquesta maleïda... Però què dimonis està passant amb les condemnades llums, maleïda sigui?

Els llums s'havien debilitat per potser cinquena vegada en una hora, i acabaven de patir una altra de les petites fluctuacions del nivell d'energia general que C3PO havia anat notant des que estaven al celler. La majoria dels canvis, alteracions en la temperatura i la barreja atmosfèrica, i petites variacions en el soroll de fons dels motors del Pur Sàbacc, havien quedat per sota del nivell de percepció humana.

-Sospito que es tracta de reajustaments en el sistema, senyor. Suposo que està intentant adaptar-se a la presència de l’R2 com a capacitador de memòria central.

El capità, visiblement irritat, va llançar un collaret d'òpals de foc d'un valor incalculable contra la paret de davant.

-Maleïts androides -va remugar-. Condemnats munts de maquinària... Vaig pensar que potser tindria la sort d’ensopegar amb un d'aquests nous androides a Durren. Sindroides, així és com els anomenen... Et donen 100.000 crèdits per un d'ells, però així i tot no el vendria. Els has vist, dauradet? Doncs tu no els hi arribes ni a la sola de la sabata, creu-me...

En Bórtrek va llançar una vidriosa mirada de mussol al seu ajudant reclutat per la força i va agitar un dit davant de la seva cara. Els seus rossos cabells estaven xops de suor i li penjaven davant dels ulls, i s'havia obert la jaqueta de cuir vermell i or per deixar al descobert una considerable extensió de cadenes d'or i borrissol pectoral.

-Centralment programats, sí senyor... Fan no sé què dimonis amb un vidre, i llavors obtens el Replicant Independent Centralment Controlat. Ricc, així és com en diuen. –En Bórtrek va pronunciar les paraules amb exagerada cura, com si temés ensopegar amb alguna d'elles-. Res d'aquestes ximpleries de cablejats cerebrals que utilitzes tu. Deixen el seu cervell en alguna seu central i els sindroides fan tot el que els hi ordres: cinc, vuit, deu d'ells, tots els maleïts sindroides que vulguis... Un cervell central, saps? Li dius a aquest cervell el que ha de fer cada un d'ells, i els sindroides ho fan sense obrir la maleïda boca i sense dir ni piu. Ho has entès?

-Sí, senyor -va assentir C3PO.

-El cervell ho processa tot. A distàncies enormes, enormes... Pots deixar el cervell a la teva condemnada nau i baixar a un planeta amb sis sindroides, amb deu o amb els que et doni la gana, i llavors vas i els hi dius que et portin això o allò de més enllà o que es carreguin a aquell tipus, i ells ho fan. Troben una manera de fer el que els has ordenat sense que hagis d'aguantar ni un sol «Oh, senyor, com puc fer això?». -La seva veu gemegosa va adoptar una inflexió sarcàstica, imitant el llenguatge exageradament precís dels androides-. I a més poden fer que semblin un home, una dona o el que vulguis. Tant és... Tenen un esquelet d'acer i van creant carn sintètica per sobre d'ell, i mentre portin aquest trosset de vidre dins dels seus cranis per poder escoltar el Controlador Central, són teus i de ningú més. I, noi, puc assegurar-te que m'encantaria ser propietari d'un que tingués les corbes d'Ambre Jevanche....

Es referia a l'última gran estrella dels hologrames apareguda a Coruscant, una dona de la qual C3PO també havia sentit parlar en un to molt elogiós a l'amo Han Solo, encara, que ell sabés, l'amo Han Solo no coneixia la jove dama.

Després el capità Bórtrek va passar a descriure amb minuciosa exactitud quina classe d'actes d'unió sexual obligaria a dur a terme a un sindroide d'aquestes característiques, encara que C3PO no va acabar d'entendre quines raons podia tenir cap humà per desitjar acoblar-se amb una màquina, i a continuació va passar a exposar la seva filosofia particular de les Necessitats de l'Home i els Drets de l'Home. C3PO va escoltar en silenci, i va acabar creient comprendre que aquesta filosofia es reduïa a satisfer els desitjos immediats del capità Bórtrek fossin quins fossin els de l'altra part implicada. L’incessant discursejar del capità s'estava deteriorant incessantment tant en la forma com en el contingut, però a C3PO no se li va acudir prendre una mostra de l'atmosfera del celler fins que en Bórtrek va caure de cara sobre el terra..., i en aquell moment va descobrir que l'atmosfera consistia en gairebé un 12 per cent de diòxid de carboni i molt poc oxigen.

- Déu meu! -Va exclamar, i es va apressar a anar cap al comunicador mural-. R2! R2!

Una ràpida sèrie de xiulets va respondre als seus crits. C3PO va obeir immediatament i va anar corrent cap a la porta per anar el més aviat possible pel passadís que portava al pont. Havia donat quatre o cinc passos quan la porta, que s'havia tancat automàticament darrere d'ell com de costum, va emetre un ominós espetec. El soroll va detenir l’androide de protocol a meitat d'un pas, i quan es va recuperar de la sorpresa C3PO va buscar el comunicador mural més proper i va accionar l'interruptor.

- Les portes del celler han quedat bloquejades, R2!

L’R2 el va intentar tranquil·litzar amb un refilet electrònic.

-Bé, si realment estàs segur que tot va bé... -Va replicar C3PO, reticent, i va reprendre el seu avanç cap al pont.

Va trobar a l’R2 encara connectat a les consoles dels quadres de comandament mentre tot el nucli sistèmic parpellejava com un arbre del Festival de l’Hivern i semblava vibrar amb la suau xerrameca dels nous sistemes que estaven sent instal·lats o alterats.

- Has de fer alguna cosa sobre l'atmosfera d'aquesta bodega, R2! -Va cridar C3PO-. Els humans no funcionen excessivament bé en els entorns que contenen menys d'un vint per cent d'oxigen. Oh, ja t'has ocupat d'això? Bé, doncs em sembla que ha estat molt, molt descuidat per la teva part permetre que el nucli sistèmic dugués a terme tal alteració en els alimentadors de la ventilació. Però si ja has fet tot això, per què se't va ocórrer sol·licitar la meva presència en el pont?

L’R2 li ho va explicar. Com solia ocórrer amb el petit androide, les explicacions van ser bastant breus i molt poc aclaridores.

- La caixa d'eines? Oh... Sota quina escotilla? Comprenc -va dir C3PO-. Però estic segur que el capità Bórtrek podria ser-te de molta més ajuda que jo -va afegir mentre tornava a reunir-se amb el seu amic i obria el panell d'accés sol·licitat-. Oh, molt bé. A quin interruptor d'activació vols dir? Ah, ja veig. Un reforç / sobreescriptura molt simple de les pautes originals del motivador, eh? Segueixo sense entendre per què el capità Bórtrek no podia reinicialitzar els teus motivadors. Suposo que ja saps que va ser ell qui va fer totes aquestes alteracions en ells, no?

L’R2 li va demanar disculpes amb un suau xiulet. Després hi va haver uns quants minuts de brunzits mentre els circuits del motivador es reinicialitzaven, i després tota la consola del nucli sistèmic va iniciar una nova sèrie de picades d'ullet i parpelleigs mentre l’R2 feia alguna cosa que a C3PO li va semblar tenia bastant a veure amb redirigir els senders instruccionals de les dades i les seqüències d'ordres.

-I m'imagino que ja saps que quan vegi que s'ha quedat tancat al celler es posarà fet una fúria -va afegir C3PO.- Hauries d’aprendre a tenir més cura amb el que fas, R2. No hem estat dissenyats per... Desconnectar què? A quina caixa de fusibles vols dir? Oh, aquesta... Estic segur que el capità Bórtrek no ho aprovaria.

L’R2 li va deixar anar una altra ràpida sèrie de xiulets i brunzits.

-Bé, doncs tu carregaràs amb tota la responsabilitat, però em sembla que el capità Bórtrek es va prendre moltes molèsties per convertir-te en una part del seu nucli sistèmic. Ho estic fent, ho estic fent... -Va afegir amb irritació mentre s'inclinava matusserament i agafava l'extractor sònic amb uns dits daurats que no havien estat dissenyats pensant en treballs manuals delicats-. Bé, si més no crec que ho estic fent. Tanmateix, crec que abans hauries de permetre que el capità Bórtrek sortís d'aquesta bodega. Anem a arribar al punt objectiu de l’hiperespai d’aquí a una hora, i necessitem a aquest home perquè ens torni a l'espai normal i piloti la nau fins Celanon.

C3PO va obeir un altre enfilall d'ordres i va anar desconnectant els cables de control de la caixa intercanviadora de metall grisós adherides al costat de l’R2.

- Què vols dir amb això que no anem a Celanon? I tant que anirem a Celanon.

Hi va haver una pausa durant la qual C3PO va rebre més instruccions. El nucli central va seguir parlotejant i avaluant dades entre onades de parpelleigs verds i grocs.

- Nim Drovis? Estic totalment segur que el capità Bórtrek no té la més mínima intenció de tornar al sector de Meridià. I no, no aconsegueixo trobar aquests interruptors dels que em parles. I tant que estic intentant trobar-los, R2! -C3PO es va inclinar i es va estirar cap a un costat el millor que va poder per estudiar la caixa d'intercanvis -. No veig res semblant. I com sabré quin aspecte té una caixa DINN? Els únics DINN que conec són el participi passat del verb horansià ad'n, que significa «netejar-se les ungles dels peus»; el terme genèric amb el qual els nalrosians fan referència a qualsevol insecte petit de closca dura; l'adjectiu gamorreà que significa «tendència a bavejar en excés»; l'expressió gaceriana «algú que sempre s'està casant i divorciant»; l'adverbi algarià... Bé, doncs si no ets capaç de descriure-la millor, llavors em temo que aquesta caixa d’intercanvis es quedarà on està.

Després, i entre considerables discussions i reprimendes, l'androide de protocol va anar seguint laboriosament les instruccions que li anava donant l’R2 perquè el desconnectés de les consoles, reinicialitzés certs relés dels sistemes de control i tornés a col·locar-li les potes. L’androide astromecànic va acabar conservant diverses parts alienes a la seva construcció original -com la caixa intercanviadora, que C3PO no va aconseguir desconnectar-, però si més no, o això va pensar C3PO amb altiva satisfacció, no s'havia deixat cap tros de l’R2 en les consoles.

-Això d'establir un nou traçat de seqüències per als teus motivadors a través del nucli central per poder fer cas omís de les ordres del capità Bórtrek m'ha semblat un truc molt intel·ligent -va dir C3PO quant va haver acabat-, però ja saps que el capità s'ha de limitar a tornar-te a connectar.

L’R2 es va inclinar cap endavant, recolzant-se sobre la seva tercera pota en un cautelós experiment, i va començar a avançar, encara que no tan de pressa i amb tanta precisió com de costum, cap a la porta.

C3PO el va seguir.

-I si vols que sortim de l'hiperespai, hauràs de deixar-lo sortir del celler. Com? -L’R2 s'havia aturat davant de la porta per xiular una ordre-. Oh, molt bé. -C3PO va retrocedir per anar a la recerca de la caixa d'eines-. Ja saps que no et servirà absolutament de res, oi? Som presoners d'un lladre i un criminal i acabarem treballant com a esclaus a les fàbriques de processament d'espècia, o potser acabem convertits en un munt de peces de recanvi tot just arribem a Celanon. Què més es pot fer amb dos androides robats del mercat negre? -C3PO va anar passadís avall, avançant darrere de la nova silueta asimètrica del seu amic amb el seu sorollós caminar metàl·lic-. Ens trobem en mans d'una destinació molt cruel, i no podem escapar a ella.

L’R2 va guardar silenci. En comptes de replicar-li, el petit androide astromecànic anar fins a la més petita de les dues escotilles i, un cop allà, va dirigir una nova sèrie d'ordres a C3PO que van acabar donant com resultat el descargolament d'un altre panell d'accés i la reconnexió -aquest cop mitjançant pinces provisionals -de les seves preses i sortides de dades al conducte principal de cablejat del nucli central.

- Què estàs fent, R2? -Va preguntar C3PO en un to bastant irritat-. Oh, realment això ja és més que suficient! Si vas restaurar el subministrament d'oxigen d’aquest celler, el capità Bórtrek ja s'haurà despertat..., i estarà disgustadíssim! No em sorprendria gens ni mica que decidís vendre’t com a ferralla al pes.

C3PO va seguir sense obtenir cap contestació, llevat que pogués considerar-se com a tal l'espetec de la comporta tancant-se. La petita pantalla de comunicacions va cobrar vida amb un parpelleig i va mostrar una panoràmica del pont buit.

-Cal veure quines idees se us poden arribar a ficar en els processadors, R2... -C3PO va girar sobre els seus talons i va tractar d'obrir la comporta-. Què vols? -Va preguntar amb irritació sentint el xiulet inconfusiblement imperatiu de l’R2-. Vols que torni a mirar per la pantalla? Si dius que has deixat sortir al capità Bórtrek, llavors no entenc per què necessites que jo...

El capità Bórtrek va entrar al pont, visible a través de la pantalla, irrompent a través de la porta en un estat d'ànim clarament iracund. Tot just va veure les piles de cables i sistemes improvisats als que havia estat connectat l’R2 va començar a maleir amb gran vehemència i molt poca imaginació, i va seguir maleint fins que C3PO, constret per l’R2, va pronunciar el seu nom quatre o cinc vegades.

En Bórtrek va girar sobre els seus talons per encarar-se amb la pantalla. Els seus ulls estaven vermells i desorbitats per la ira.

- Pudent galleda d'escombraries electrònica! -Va udolar-. No pensaràs que no sé on ets, oi? Vaig a anar allà ara mateix i...

En Bórtrek va anar cap a la porta i va estar a punt de trencar-se el nas quan aquesta es va negar a obrir-se davant seu.

- R2! -Va cridar C3PO-. Digues-li al sistema del nucli que obri immediatament aquesta porta perquè el capità Bórtrek pugui sortir del pont!

L’R2 es va disculpar amb un breu xiulet i després va emetre una altra sèrie d’instruccions.

-Que vols que li digui... què?

Atreure l'atenció del capità Bórtrek va exigir algun temps i, de fet, va caldre esperar que es quedés sense alè i interrompés les seves observacions, plenament antropomòrfiques, sobre la família, avantpassats, proclivitats reproductives i destinació final dels androides, totes elles formulades en termes impossibles d'aplicar als androides i, probablement, inaplicables fins i tot als sindroides d'aspecte humà que tant semblava apreciar abans.

-Em sap moltíssim greu, capità Bórtrek -va dir C3PO-. Li demano sincerament disculpes en nom del meu congènere aquí present, i li asseguro que em sento terriblement avergonyit i aclaparat davant el seu comportament. Però m'ha demanat que li digui que quan sortim de l'hiperespai vostè..., vostè... -C3PO va titubejar sabent que les paraules que havia de pronunciar a continuació provocarien un altre esclat de furioses imprecacions-. Bé, el cas és que l’R2 diu que quan sortim de l'hiperespai vostè haurà de prendre la ruta més directa a Nam Drovis, i que quan haguem arribat allà haurà de baixar i deixar-nos sortir de la nau.

C3PO va descobrir que estava totalment en el cert sobre l'efecte que anaven a produir les seves paraules,-encara que no va poder evitar pensar que els comentaris que el capità Bórtrek va fer sobre ell eren bastant injustos, ja que en realitat només estava actuant com a traductor de l’R2. Naturalment, també calia prendre en consideració els efectes desinhibidors que l'alcohol, el gilocal i el refrigerant per hiperimpulsors tenien sobre l'organisme humà.

-Ho sento moltíssim, senyor -va dir quan l’irritat capità va aconseguir tornar a quedar-se sense alè de tant cridar-. No sé què li passa, cregui’m. Diu que si no fa el que li demana, tornarà a inundar tota la nau de diòxid de carboni quant haguem sortit de l’hiperespai, i que després enviarà una petició d'auxili a la Patrulla Galàctica tan aviat com vostè hagi perdut el coneixement. Són paraules seves, no meves -va afegir C3PO, tement haver d'enfrontar-se a més implicacions i exhortacions injustes-. Li asseguro que res de tot això ha estat idea meva.

- Pudents munts de ferralla pestilent! -Va udolar el capità Bórtrek, el rostre havia tornat a adquirir el color més aviat lívid de la cianosi malgrat el 20,78 per cent d'oxigen present en l'atmosfera del pont-. Realment creieu que sou més llestos que jo? Puc recablejar aquest trasto en vint-i-cinc minuts i treure-us d'aquí abans que...

-Estic segur que podria fer-ho, senyor -el va interrompre C3PO en el to més respectuós de què era capaç-. Però segons el cronòmetre instal·lat a la paret de la seva esquerra, la nau arribarà a la zona hiperespacial designada en menys de quatre minuts, i encara que no he rebut cap formació com a pilot, crec que si deixa que la zona passi de llarg ens condemnarà a vagar eternament per l'hiperespai..., un destí que resultaria fatal per a vostè molt abans que el meu congènere o jo comencéssim a ser afectats per l'avorriment. I la seva darrera observació -va afegir, començant a sentir-se una mica irritat per fi -no només no es correspon gens ni mica amb la realitat, sinó que a més també és fisiològicament impossible per a qualsevol forma de vida no orgànica.

I, com per donar més èmfasi a les paraules de C3PO, l’R2 va fer una cosa que va causar que els llums es debilitessin i que el tènue bategar del nucli central canviés sobtadament per tornar-se audible fins i tot en la comporta secundària, i un nuvolet de gas rosat va sorgir del ventilador del pont. El capità Bórtrek es va tornar cap a ell, i els seus ulls es van omplir de terror quan el va veure. Després es va tornar novament cap a la pantalla per llançar noves malediccions contra els dos androides, que estaven fora de perill en la seva escotilla, durant uns moments més..., i va acabar deixant-se caure al seient de pilotatge per iniciar les seqüències que traurien la nau de l’hiperespai al punt prefixat.

Però no va deixar de blasfemar, i encara que es repetia amb freqüència i mai arribava a sortir del regne de l'escatologia més purament mundana i falta d'imaginació, va seguir esplaiant les seves emocions a ple pulmó durant tot el trajecte fins a Nam Drovis i durant tot el descens planetari fins a una petita pista de contrabandistes situada en els pantans que s'estenien al sud de l’espaiport de Bagsho, i encara seguia deixant anar juraments i malediccions quan l’R2 va deixar oberta l’escotilla mitjançant un bloqueig temporal al mateix temps que C3PO s'apressava a desconnectar el cablejat i els dos baixaven a corre-cuita per la rampa. C3PO va dur a terme una ràpida extrapolació basada en les probabilitats estadístiques i va suposar que el capità Bórtrek encara seguiria maleint quan el Pur Sàbacc s'enlairés de la pista.

Els últims centelleigs dels motors de llançament del Sàbacc es van esfumar entre l’enganxosa calor de la nit, i la foscor va tornar a estendre’s al voltant dels dos androides. Monticles de fang recobert per herba tan espessa que semblava pelatge s'estenien en totes direccions al voltant del rectangle de permacret de la pista ennegrida pel fum, alternant-se amb bosquets de canyars, els esvelts caps a penes s'elevaven uns pocs centímetres per sobre de l’aigua omnipresent, component una desolació de fangals i petits estanys esquitxats pels intermitents ulls verds dels travessadors, que brillaven com llums fantasmagòriques entre les tenebres. Un polsim de llums que es retallava contra la vora negra del cel indicava la situació de Bagsho, el més gran dels ports lliures del planeta, colonitzat bàsicament per habitants d’Alderaan però transformat durant els últims cinc anys en una gran cruïlla comercial entre la Nova República i els sistemes neutrals del sector de Meridià.

Si hagués estat capaç de fer-ho, C3PO hauria deixat escapar un sospir. A falta d'aquesta capacitat, es va conformar amb donar l'esquena als centelleigs lluminosos per contemplar al seu camarada.

-Bé, espero que sàpigues en quina classe d’embolic ens has ficat -va dir després.

L’R2 va emetre un xiulet ple de malenconia, va estendre la seva pota rodant cap endavant i va deixar caure el pes del seu cos sobre ella mentre encenia el seu far. Amb una certa vacil·lació -deguda a la caixa intercanviadora que seguia estant subjecta al seu costat amb cinta adhesiva i els feixos de cables nuats que brollaven d'una connexió en la seva esquena que no havia estat allà abans -, va travessar la pista de permacret en direcció a l’estret sender que portava a la ciutat, amb C3PO ​​seguint-li resignadament entre drings metàl·lics.

-Aquí està -va dir l’Umolly Darm, recolzant-se en el seu seient i teclejant una ordre de sortida-i-copiat en el vell teclat -. Fa vuit mesos i mig la nau d’en Buwon Neb va arribar aquí procedent de Durren, i una passatgera de cent setanta-cinc centímetres d'alçada va desembarcar d'ella. És l'única passatgera d'aquesta altura de tot l'any. Va ser registrada per l'autoritat portuària sota de nom de Cray Mingla.

-És ella -va panteixar en Luke. Tot el seu cos estava sent recorregut per un curiós pessigolleig, una estranya sensació composta per parts iguals de dolor, pena i alegria. Gairebé no s'atrevia a parlar, i va haver de vèncer l'absurd temor que les tènues lletres ataronjades poguessin tornar a ser engolides per la foscor del monitor si obria la boca-. Sí, és ella.

-No consta cap ocupació -va seguir dient Darm. Els seus ulls violetes es van tornar cap de rostre d’en Luke per llançar-li una mirada d’afable comprensió i es van apartar de seguida -. Encara que en Hweg Shul... Oh, maledicció!

La pantalla es va enfosquir de sobte. En Luke va sentir com si li haguessin clavat un ganivet al cor. Un instant després va ser conscient d'un sobtat eriçament del pèl del seu clatell i, tornant-se ràpidament cap a la finestra, va veure com els tentacles blaus dels llampecs de superfície es lliscaven sobre la grava en un vertiginós avanç, retorçant-se entre els pals de les cases dels Nouvinguts per reptar pels cables d'amarratge dels globus antigravitatoris i les velles columnes metàl·liques plenes d'esgarrapades i bonys que sostenien les torres on creixien els topats i el cerelini.

-No és de les més grans. –La Darm es va aixecar i va anar fins la porta -. D'aquí a deu minuts ja s'haurà allunyat.

Els dos es van quedar immòbils en el llindar i van contemplar com l'electricitat corria i xerrava per sota dels pals que sostenien la casa, amb la resplendor que desprenia escampant-se com aigua sobre les seves cares sent reflectit per la graveta facetada. Igual que la majoria d'habitatges dels Nouvinguts a Canó Rubí, la casa de la Darm també era el seu despatx, el seu magatzem i el seu taller, combinant totes aquestes funcions en dues habitacions construïdes amb plastè d'embalatge reciclat, sostingudes per pals de fusta de botoners d'un metre i mig d'alçada. Igual que la majoria d'habitatges dels Nouvinguts, havia estat construïda al costat del cinturó de sòl terraformat que anava seguint el curs de la franja d'aigua, la superfície arable era tan valuosa que calia aprofitar fins a l'últim centímetre d'ella, i els seus enormes panells de transpariacer, que havien estat sotmesos a un doble procés de vitrificació en un intent molt poc efectiu de mantenir a ratlla el fred, inundaven les habitacions amb la feridora llum solar estranyament tenyida de colors fragmentats reflectida des de baix.

- Què són exactament aquests fenòmens? -Va preguntar en Luke, i l’Umolly va arronsar les espatlles, va prémer una mica més el monyo en què portava recollits els seus blancs cabells i va tornar a posar-se les pintes de fusta.

-Doncs són exactament el que aparenten: llampecs de superfície, això és el que són... Sempre semblen començar o a les muntanyes o en aquestes formacions de xemeneies de vidre dels erms a les quals els Veterans diuen tsils. Fa un parell d'anys una d'elles va arribar a ser prou intensa per deixar fora de combat a tots els ordinadors de Booldrum Caslo, però normalment només són una molèstia passatgera. M'han sorprès a la intempèrie mitja dotzena de vegades quan estava buscant vidres. És com si t'enderroquessin d'un cop de puny i et polissin els ossos des de dins, i després et trobes bastant feble i marejat durant un dia i mig. O almenys això és el que els passa als Nouvinguts, naturalment... Els Veterans es recuperen més de pressa. Ni tan sols es molesten a construir les seves cases sobre pals per poder escapar als seus efectes: es limiten a aixecar-se del sòl en tant s'han esvaït, se sacsegen la pols i tornen a ocupar-se dels seus assumptes, encara que pengen els bressols dels seus nadons del sostre perquè no es vegin afectats. Abans em posaven frenètica, però després d'aquesta tempesta de la Força, o el que vulgui que fos aquella cosa, ja no em semblen tan terribles.

Les parets i el mobiliari de la petita casa de l’Umolly Darm, igual que passava amb els de tots els edificis en què havia estat en Luke des que va arribar a Canó Rubí, mostraven les senyals deixades pel remolí d'activitat poltersgística que havia caigut record sobre ells quan en Luke, i estava gairebé segur que la coincidència podia mesurar-se en fraccions de segon, havia recorregut al poder de la Força per desorientar i distreure als incursors theranians. Plats, eines, mobles i fins i tot panells de transpariacer s'havien quedat fets miques, i les parets estaven plenes de ratllades i senyals allà on la maquinària o els ormeigs agrícoles havien estat llançats contra elles com impulsats per una gegantina mà invisible. Els coberts i les tanques jeien aixafats en el terra i els cu-pes, les pastadores i els blerdos s'havien dispersat per entre les collites dels Veterans. En molts casos els blerdos s'havien barrejat amb els alcopayes dels Veterans, que també havien escapat durant la confusió i que estaven plens de paràsits que podien fer estralls entre els blerdos, bastant més fràgils, i mentre anaven cap a la casa de l’Umolly aquella tarda, en Luke havia presenciat una dotzena d’altercats entre les dues faccions en què estava dividida la població del llogaret.

Aquell mateix matí la tia Gin li havia informat que els dos homes que van patir greus ferides quan el seu fonedor de metalls va sortir acomiadat de la base de sustentació seguien debatent-se entre la vida i la mort a l'hospital de Hweg Shul. Una dona que hi havia estat sent atesa pel Veterà que cuidava dels malalts a Canó Rubí, i que pel que sembla usava la Força perquè les seves cures tinguessin efecte, havia mort tossint i esbufegant quan totes les delicades arts psiòniques del sanador li havien estat arrabassades de sobte.

I tot allò havia estat culpa seva... en Luke va sentir que se li regirava l'estómac només de pensar-ho.

-Abans em vas dir que els Veterans solien parlar de les tempestes de la Força.

-I l'únic que diuen és que els seus avis i les seves àvies els hi contaven que en el passat eren molt comunes. –L’esvelta i delicada prospectora es va asseure amb molta cautela en el primer esglaó, mantenint-se recelosament preparada per aixecar-se d'un salt si els llampecs que fluïen per sota d'ells donaven senyals de voler pujar pels suports. En Luke es va asseure al seu costat-. Les últimes van tenir tenir lloc fa dos-cents cinquanta o tres-cents anys, i ni tan sols els Oients tenen cap història per explicar sobre com s'originaven o què eren en realitat. Ah, sí, m'oblidava... Els Oients diuen que totes van tenir lloc en un període de cent anys, i que abans d'això tampoc hi havia tempestes.

En Luke va guardar silenci durant uns moments mentre reflexionava pel que acabava de sentir.

- Hi ha alguna possibilitat que...? Bé, saps si els Veterans han parlat en alguna ocasió que hi hagués alguna mena de..., d'éssers invisibles vivint en aquest món? O éssers amagats que s'oculten a les muntanyes, alguna cosa que pugui estar causant tot això...

L’Umolly Darm va deixar escapar una suau rialleta.

- Quanta ingenuïtat, el meu pobre pelegrí! Aquest planeta va ser explorat i examinat una vegada i una altra per la dinastia Grissmath abans que portessin aquí al seu primer presoner. Pots apostar que mai haurien establit una colònia-presó en un indret on hi hagués la més mínima probabilitat que els presoners rebessin ajuda local. He recorregut gairebé tota aquesta maleïda roca, i mai he vist ni sentit res. Fins i tot els Oients et diran que no hi ha res amagat allà fora.

- I què em dius d'aquestes veus que afirmen sentir?

-Diuen que són les veus dels seus vells sants, tant theranians com d'altres races. Puc assegurar-te que no hi ha cap poble de nadius invisibles que estigui provocant les tempestes de la Força, i tampoc podem donar la culpa dels llamps de superfície o d'aquests terribles huracans que cauen sobre nosaltres durant l’hivern, no. Jo m'inclino a pensar que són les taques solars.

«Les taques solars... -Pensava en Luke, assegut al banc del lliscador de l’Àrvid unes hores després mentre contemplava com els edificis d'estuc blanc, els globus antigravitatoris que suraven en l'aire i les torres de topats de Hweg Shul anaven augmentant de mida a poc a poc en la llunyania-. O potser un Jedi que ha triat aquest planeta com a llar i que està ensinistrant un deixeble, i que segueix sense ser conscient que és ell qui causa les tempestes de la Força..., o que ha intentat controlar l'efecte sense preocupar-se del que puguin fer les tempestes.

"I si es tractés d'un Jedi que ha descobert una cosa totalment nova sobre la Força?"

Quan, una estona després, es va asseure davant de la finestra de l'habitació situada al pis superior de la taverna del Blerdo Blau de la Felicitat en la qual s’anava a allotjar per contemplar com els globus antigravitatoris esquitxats de taquetes verdes eren baixats lentament per protegir-los de l’implacable martelleig del vent de capvespre, en Luke va ser profundament conscient de la presència de la Força. Era conscient del seu pes i del seu poder, tan aterridor com incomprensible, i de la seva impenetrabilitat. No podia buscar la Callista a través d'ella i, en qualsevol cas, no sabia fins a quin punt podria manipular-la sense causar nous danys.

Però havia de trobar a la Callista. Havia de trobar-la...

La pena el va tornar a envoltar, oprimint-li les entranyes com un càncer que s'estengués pels seus pulmons, el seu cor i la seva gola. No hi havia hagut ni un sol dia des de la desaparició de la Callista en el qual no hagués tornat a ell d'aquella manera tan sobtada per esgarrar-lo amb una ganivetada de dolor. I sense el seu riure, sense el centelleig de maliciosa diversió que il·luminava els seus ulls, sense l'olor dels seus cabells i la força dels seus braços envoltant el cos d’en Luke..., sense tot això, l'únic que podia esperar en el futur era una nit eternament i infinitament fosca.

La Tia Beru solia cantar una vella cançó, i una estrofa va ressonar de sobte en la ment d’en Luke.

Vencent sols que moren i a mitjanits ombrívoles, i a les traïcions, i a la fe que s'ha apagat, i per moltes tenebres que pugui enviar-les el món, els enamorats sempre acaben trobant-se al final del seu viatge.

Havia de trobar a la Callista. Sí, havia de trobar-la.

Els vuit mesos transcorreguts des que el Cavaller del Martell havia caigut, envoltat de flames, cap a Yavin IV havien estat una foscor en la que hi va haver instants en què en Luke no va estar molt segur de si seria capaç de seguir endavant. Sabia, encara que d'una manera acadèmica, que la vida encara tenia un cert sentit, que els seus estudiants el necessitaven, que la Leia, en Han i els nens el necessitaven..., però hi havia matins en què no aconseguia trobar cap raó per aixecar-se del llit, i nits en què no feia més que comptar les hores de la foscor amb la terrible certesa que no hi havia absolutament res esperant-lo a l'arribada de l'alba.

Va tancar els ulls i va recolzar el front a les mans. Ben, Yoda i els seus estudis amb l’Holocrò li havien ensenyat moltes coses sobre la Força, el bé i el mal, el costat fosc i les responsabilitats que acompanyaven al costat de la llum. Però des de feia vuit mesos, en Luke tenia la sensació d'estar totalment sol al món.

La seva ment es va anar relaxant en el silenci de l'habitació, buscant únicament la pau i el repòs. Va escoltar els sorolls que arribaven de la sala de baix i els gronch-gronch gairebé inaudibles dels blerdos tancats en un estable proper; va percebre les pudors químiques de les plantes processadores que constituïen el cor del poble, les traspuacions florides de les cortines que cobrien el tauler de transpariacer darrere d'ell, i la poca dubtosa olor dels llençols, que no estaven excessivament nets.

La ment d’en Luke es va anar calmant a poc a poc i es va deixar embolicar pel rugit incomprensible de la Força.

I a través d'ell va sentir la presència d'un Jedi.

Hi havia un Jedi a Canó Rubí...

 Següent