Vector Prime (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

Menys tretze

El desordenat esquadró que en Kyp Durron havia batejat amb el nom de la Dotzena Més Dos Venjadors, nom que el Jedi esperava que aviat ressonés en tota la galàxia, va travessar sense dificultats la foscor. Tots havien recorregut diverses vegades el Capritx d’en Lando en caces TIE modificats, i tots ho havien fet bé, de manera que alguns figuraven al panell de classificació, però el més important era que tots havien après a volar junts gràcies a l’entrenament intensiu a què els havia sotmès en Kyp, complementant els seus moviments entre ells i aprenent a anticipar-se més que a reaccionar. En Kyp sabia que no podien comparar-se amb els esquadrons de caces més famosos, com l'esquadró Murri. Encara no, però el seu equip millorava cada vegada més i entrava més vegades en acció que cap altre. Potser algun dia la Dotzena Més Dos Venjadors rebés els mateixos elogis que el Murri.

Aquesta era l'esperança d’en Kyp.

Per descomptat, l'equació variaria enormement si els tres Solo, o almenys algun d'ells, especialment la Jaina, decidís unir-se a l'equip. Els plançons d’en Han i la Leia proporcionarien una atenció i reconeixement immediats a la Dotzena Més Dos, un nom que, per cert, hauria de canviar. Seria això bo? Estaven els catorze membres del seu esquadró preparats per a l'atenció i la fama? Això sens dubte els ajudaria quan es gestessin les batalles, ja que els seus enemics sentirien tanta por que no podrien coordinar els seus moviments i atacar. I la glòria atrauria als millors enemics.

Estaven preparats? Estava preparat en Kyp?

I què passava amb el lideratge dels Venjadors? En Kyp hauria de plantejar-s'ho. La Jaina l'havia superat en el recorregut del cinturó i, malgrat la seva fanfarroneria, ell sabia que havia estat una derrota neta. Podia recórrer el cinturó cent vegades més i mai s'aproparia a la marca de la Jaina. Els altres pilots de la Dotzena Més Dos també ho sabien. Així que si la Jaina i els seus germans s'unien al grup, qui manaria? Tal com estaven les coses en aquest moment, només Miko, l'únic Jedi a part d'ell i el segon millor pilot del grup, podia rivalitzar amb Kyp. I en Miko, un home tranquil i sense pretensions, passava la major part del seu temps practicant amb el sabre làser o assegut sol sota el firmament estrellat. No semblava tenir aspiracions de líder. De fet, era l'aprenent d’en Kyp i s'entrenava amb l'experimentat Jedi.

Tots aquests pensaments l’acompanyaven en la foscor de l'espai mentre ell i els seus companys abandonaven Dubrillion. No li incomodaven les possibilitats, simplement les sospesava. Al final va arribar a la conclusió que els avantatges superarien amb escreix qualsevol problema, que pogués sorgir. Si els tres Solo s'unien als Venjadors, que llavors passarien a anomenar-se la Dotzena Més Cinc, l'esquadró seria considerat en termes d'elit, i les seves missions serien més importants, més perilloses i aportarien més a la defensa de la llei a la Nova República. La Dotzena Més Cinc, una dotzena de civils i cinc Jedi, podia convertir-se en el millor esquadró de la galàxia.

Evidentment, en Kyp estava segur que els Solo no s'unirien a ells, almenys no tots. En Luke Skywalker s'havia mostrat amb ell tan diplomàtic i respectuós com sempre, però també havia estat una mica sever i crític. En Kyp no estava segur de si en Luke considerava la caça de contrabandistes una causa indigna pels Jedi, o si simplement s'oposava per raons personals, per ventura no hi va haver un temps en què en Han Solo va ser un dels contrabandistes més coneguts?, però, en qualsevol cas, en Kyp havia deduït que en Luke no estava a favor de les seves activitats actuals. No obstant això, tampoc li havia ordenat que les abandonés, així que ara en Kyp conduïa el seu esquadró cap al sector Veragi, una zona remota sense sistemes estel·lars, un espai negre buit, a excepció d'una càpsula d'observació que en Kyp i els seus amics havien col·locat en una cruïlla amb l'hiperespai.

Seguint el senyal per un canal secret i poc utilitzat, en Kyp va guiar l'esquadró cap al seu destí. Un cop allà, i mentre en Kyp s'acoblava a la càpsula, Miko Reglia va disposar a la resta dels caces en cercle defensiu al voltant de l'Ala-XJ. R5-L4, l'androide astromecànic a qui en Kyp anomenava L4, va començar a descarregar ràpidament la informació de la càpsula i la va anar passant a la pantalla d’en Kyp. L'enregistrament només mostrava dies i dies de buit estel·lar.

En Kyp sospirà i es va recolzar en el seient. Els contrabandistes no eren fàcils de trobar, i no freqüentaven aquella zona de la Vora Exterior. A excepció, és clar, dels quals es dirigien als planetes d’en Lando per fer negocis i entrenar-se una mica. Però en Kyp no podia perseguir cap grup relacionat amb les operacions d’en Lando Calrissian perquè el pragmàtic home de negocis exerciria la seva influència en persones com Han i Luke per detenir-lo.

Durant una llarga estona, la pantalla només va mostrar el moviment de les estrelles. En Kyp va romandre recolzat durant una hora. Es va animar una mica quan R5-L4 baixà la seqüència d'imatges a ritme normal per mostrar aparició d'un vaixell de càrrega sospitós que arribava a la zona des de la hipervelocitat, però va tornar a sospirar quan la nau va girar i es va allunyar d'allà, en direcció a Destrillion segons els càlculs de l’R5-L4.

Va continuar així diverses hores, durant les quals el més extraordinari que va mostrar la gravació van ser un parell d'asteroides en una zona desconeguda i uns quants vaixells de càrrega, i fins i tot un parell de naus privades petites, molt allunyades i massa veloces com per justificar una inspecció. Però després, gairebé al final de la gravació, va aparèixer una nau sospitosa. Era una nau antiga. R5-L4 la va identificar com una nau repetidora.

- Segueix la seva ruta, L4 -va ordenar en Kyp a l'androide, l'angle d'acostament de la nau a la zona de rastreig de la càpsula resultava estrany i, per descomptat, no venia del Nucli Galàctic interior.

La paraula Belkadan va aparèixer a la pantalla al costat de les seves coordenades en el proper sector Dalonbià.

- Característiques? -Va preguntar en Kyp.

Només demanar-ho, la història i la present disposició de Belkadan va aparèixer davant seu, incloent els detalls sobre ExGal-4.

- Per què se n'anirien?

Un signe d'interrogació va aparèixer a la pantalla. R5-L4 no semblava entendre la naturalesa retòrica de la pregunta.

Seguint les ordres d’en Kyp, R5-L4 es va centrar en els arxius de la càpsula que seguien la ruta de la nau repetidora i va calcular que el seu salt a la hipervelocitat els havia conduït al sistema Helska, on el senyal desapareixia dels escàners.

L'androide va extreure els arxius d'àudio, que havien gravat trossos de xerrada subespacial, principalment de la zona operativa d’en Lando. En Kyp va ordenar a R5-L4 que calculés el moment aproximat en el qual la nau repetidora havia sortit de Belkadan i va centrar la seva inspecció en aquest moment i en els senyals procedents de l'àrea d'aquest planeta.

Només una de les paraules recognoscibles de la imperfecta gravació va sorprendre a Kyp: "tempesta".

Estaria Belkadan i l'estació anomenada ExGal-4 en perill?

En Kyp va sentir que l'adrenalina començava a fluir per les venes. Era aquest pessigolleig d'excitació que sempre li inundava abans de l'aventura. Havia de prendre una decisió, ja que Belkadan estava molt lluny del sistema Helska, però la resposta li va semblar òbvia quan ho va pensar seriosament. Una cosa havia passat a Belkadan que havia obligat als científics a marxar, encara que la qüestió era per què s'havien dirigit al remot sistema Helska i no de tornada cap al Nucli Galàctic, o fins a cap a la zona d'operacions d’en Lando o el sector Moddell, que no estava molt lluny.

- Dóna'm tots els detalls del sistema Helska -va demanar en Kyp a l'androide. Les dades, que no eren moltes, van aparèixer immediatament.

No hi havia assentaments registrats a Helska i semblava no tenir planetes habitables.

- Per què? -Va preguntar-se en Kyp en veu baixa.

- Perquè ho has sol·licitat -va ser la resposta inconscient de l'androide. En Kyp va arrufar les celles i va esborrar la pantalla.

- Ens anem al sistema Helska -va dir a Miko i a la resta -. Traceu la ruta.

Mentre es posaven en camí, en Kyp va redactar un informe sobre Belkadan, un avís d'alarma perquè algú esbrinés si l'estació d'aquest planeta necessitava ajuda.

En Luke no va frenar entrant al cinturó d'asteroides ni va escoltar l'avís del Corredor 1, que li advertia que el generador d'escuts seguia espatllat i que no podien oferir protecció.

En Luke va esquivar un asteroide amb el caça TIE i va passar per sota d'un parell de roques que van aparèixer de sobte per darrere de la primera. No necessitava instruments i ni tan sols duia a l’R2-D2 darrere, com era costum a l'Ala-X. Estava volant amb l'instint i guiat per la Força. Sentia el flux d'asteroides i buscava sense parar el senyal d’en Han i en Chewie.

Va esquivar un asteroide, va creuar per sota i al voltant d'un altre i va decantar un mur de roques giratòries. Va disminuir la velocitat i, quan va percebre una zona buidada, va volar més cap a l'interior del corrent de roques. Havia entrat al cinturó prop del punt en què en Han i Chewie havien desaparegut de les pantalles, però no podia reconèixer els asteroides que havia vist en els monitors.

Així i tot, sabia que estava a prop.

- Els escuts ja funcionen -li van dir des del Corredor 1.

- Això inclou els escuts del bombarder TIE? -Va preguntar en Luke, amb l'esperança que li confirmessin que els seus amics estaven vius.

- Si hi és i no ha patit massa danys, hauria de tenir escuts -va dir una veu sense gaire confiança des altra banda.

En Luke va continuar maniobrant i virant entre els asteroides. Al principi el va animar una mica no trobar les restes del bombarder TIE, però, llavors, un tros de panell solar destrossat va passar pel seu costat.

En Luke va respirar profundament. La Leia parlava pel canal de comunicació, demanant-li que li donés alguna informació. Com li ho anava a dir?

Llavors es va adonar que el seu patiment no seria menor que el d'ella. La relació entre en Luke i en Han havia començat amb mal peu i havia resultat una mica tempestuosa durant un temps, però, tot i les discussions ocasionals i dels desacords ideològics, la veritat és que s'havia forjat un llaç ferri entre els dos, un amor tan profund com el que es professen els germans.

En Han no podia haver mort.

La Leia seguia pregant. En Luke, pensant que seria millor dir-li en persona, va apagar el comunicador.

El Jedi va fer girar el caça TIE i va donar mitja volta. La nau es va incorporar al corrent d'asteroides en lloc d'anar en contra.

I llavors els va veure. Estaven penjats de la part posterior d'un asteroide com una mosca de sorra posada sobre un vaporitzador d'humitat de Tatooine. D'alguna manera, en Han i Chewie havien aterrat el bombarder TIE a l'enorme roca. Tenint en compte el dany que havia patit la nau i que tenia una ala arrencada, la gesta li va semblar gairebé impossible al Luke.

El Cavaller Jedi es va acostar a poc a poc, ajustant els motors mentre seguia el curs de la roca per aproximar-se el més possible a ella. Lentament, i desconcentrat pel temor pels seus amics i pel respecte que li imposava l'asteroide, en Luke va pujar a poc a poc cap al bombarder TIE fins que va poder mirar a la cabina.

En Han i en Chewie hi eren, discutint, com sempre. En Han assenyalava a un costat i Chewie a l'altre, i tots dos sacsejaven el cap al mateix temps. En Han tenia el front tacat de sang. Chewie va veure al Luke al caça TIE i va deixar anar un gran udol wookiee. En Luke va apreciar el volum del crit per la forma en què en Han es va tapar les orelles.

- Estan bé! -Va dir en Luke activant el comunicador.

- On són? -Va cridar la Leia.

- Per què no podem veure'ls? -Va preguntar en Lando al mateix temps.

- S'han sortit del cinturó? -Va preguntar la Mara.

En Luke va respondre primer a la Leia, després al Lando, després a la Mara i després a la Leia una altra vegada, i va acabar rient-se de la inutilitat que havia resultat tot allò. En aquest moment es va adonar que en Han i Chewie sempre estaven fent coses inexplicables, i que aquest era només un altre increïble gest en una llarga sèrie d'ells, per esquivar les urpes del macabre espectre de la mort.

- Han, em sents? -Va dir en Luke, buscant pels canals.

En resposta, i per demostrar que podia sentir-lo, però no contestar-li, en Han va alçar el micròfon i li va ensenyar el cable trencat.

En Luke va assentir i es va acostar a la nau avariada per inspeccionar els danys. No podria tornar a volar, o almenys no amb estabilitat, i no va aconseguir entendre com havien aconseguit posar-la sobre l’asteroide. A més, tenint en compte que els motors no donaven senyals de vida, en Luke va deduir que el més probable seria que no tinguessin escuts.

Llavors com els trauria d'allà?

- Lando -va cridar -. Em rebeu?

- Et rebem alt i clar -va respondre en Lando -. Estàs surant darrere d'un gran asteroide. Es troben aquí ells?

- Estan just darrere -va respondre en Luke -. Se us ocorre alguna manera de treure'ls d'aquí?

- L'ajuda està de camí -li va assegurar en Lando -. Utilitzarem un remolcador.

En Luke, que havia reprès la posició sobre el bombarder TIE, va veure com udolava Chewie i la ganyota d'en Han, i va saber que ells també ho havien sentit. La certesa que pel Han suposaria una desgràcia que les màquines d’en Lando vinguessin a treure’l del perill li va fer somriure. Mai li deixaria oblidar-ho!

En Luke no es va moure de la seva posició fins que el remolcador d’en Lando va arribar esquivant els asteroides. Utilitzant un braç mecànic, la nau va efectuar una comprovació improvisada per assegurar-se que els escuts funcionaven bé, i després els va desactivar prou com per enganxar el cable d'arrossegament.

- Potser ens topem amb uns quants sots -va advertir el pilot del remolcador.

En Luke es va quedar el temps necessari per veure el somriure d'en Han. Després va donar la volta al caça TIE i es va allunyar, buscant la sortida del cinturó.

- Ignorarem el temps que t'has passat cuidant-los -va dir la veu d’en Lando -. Onze minuts més contracorrent i tindràs un nou rècord.

En Luke va somriure, però ni tan sols va considerar la possibilitat de batre el rècord. No li interessava en absolut. Va trobar el punt de sortida i va sortir disparat en línia recta a través del cinturó fins arribar a l'espai obert, de tornada a Dubrillion. Va arribar al planeta molt abans que hi hagués començat l'operació de remolc al cinturó.

Va trobar al Lando i la resta a la sala central de control. Lando portava uns auriculars i, inclinat sobre un panell, parlava al micròfon de manera acalorada.

- L'etern heroi -va dir la Mara somrient, i va envoltar a Luke amb una abraçada. La Leia es va posar al seu costat i va agafar la mà del seu germà.

- Deixa alguna cosa per al Han i Chewie -va explicar en Luke -. Encara no sé com van aconseguir aterrar aquesta baluerna en l'asteroide.

-Sempre se les apanyen -va dir la Leia.

-El transmissor tractor millorat -va explicar en Lando, traient-se els auriculars i acostant-se al grup -. Els generadors fònics seguien funcionant al Corredor 1, però no podien enviar el senyal a les naus. Anaves nu, amic meu.

En Luke va assentir, però no va donar senyals de preocupació o enuig.

- Els escuts externs em segueixen semblant bona idea -va continuar en Lando -. Les defenses planetàries seran més fortes amb caces que puguin suportar l'impacte dels trets efectuats per creuers de combat.

- Un concepte limitat i alhora limitador -va replicar en Luke amb calma -. La infraestructura necessària per garantir l'efectivitat dels escuts serà aclaparadora. I, si fallen, tindràs un munt de naus per aquí amb seriosos problemes.

- Seguirien comptant amb els escuts dels seus propis sistemes -va argumentar en Lando.

-Però estarien volant sense xarxa -va respondre en Luke, més preocupat per la mentalitat dels pilots -. No sabrien què fer. El que forma a un bon pilot és la seva capacitat per operar en situacions límit.

Lando va negar amb el cap i va començar a respondre, però es va adonar que qualsevol argument seria difícil de defensar davant les accions recents d’en Luke. Abans de començar a discutir, Han i Chewbacca van entrar a la sala nerviosos. En Han portava una tovallola al voltant del front malferit.

-Aquesta llauna que vas enviar per rescatar-nos va xocar contra tots i cadascun dels asteroides que es va trobar al camí -es va queixar en Han, la resta, que se sentien alleujats de tornar a veure’ls a tots dos, es van limitar a somriure.

Però Chewie no havia acabat de queixar-se, i els wookiees solien expressar les seves queixes amb accions. Se'n va anar directe cap a Lando amb els braços oberts i disposat a asfixiar l'home fins a matar-lo. En Luke, la Mara, la Leia i els tres nois es van posar al mig, però tots van retrocedir veient que el wookiee no s'aturava.

Finalment, Lando va retrocedir i Chewie es va aturar.

- Hem guanyat a Moss i a Twingo? -Va preguntar en Han, trencant la tensió.

En Lando va mirar als seus tècnics.

-Els vam perdre quan feien quatre amb quaranta-u -va replicar un en to irònic, la mateixa marca establerta per Moss i Twingo. En Lando va començar a declarar l'empat, però va mirar al wookiee, que seguia traient fum, i de sobte va dir:

- Afegeix cinc segons pel temps que van trigar a posar-se sobre l'asteroide. Quatre amb quaranta-sis. Un nou rècord.

- I a qui li importa el rècord? -Va preguntar la Leia -. Segons en Luke, només haver aterrat a l'asteroide ha estat una cosa extraordinària.

- És el millor vol que heu fet mai -va assentir en Luke.

La resta va afegir els seus elogis amb paraules com "brillant" i "impressionant".

En Han anava a explicar-los que el mèrit era d’en Chewie i que el cop al front li havia deixat inconscient durant aquests segons crítics, però el wookiee, per confirmar el seu treball en equip, va deixar anar un llarg udol. Formaven una unitat, eren camarades, els millors amics i, per definició d'aquesta unió, el mèrit d'un era el mèrit de l'altre.

En Han ho va comprendre tot i li va fer l'ullet al seu company wookiee.

- Cap problema -va dir mentre la seva cara dibuixava un dels seus somriures maliciosos.

Però quan la seva mirada es va posar sobre Lando, en Han va arrufar una mica el nas i els ulls van reflectir els seus sentiments més sincers: por, i fins i tot certa nàusea a la boca de l'estómac.

Cap problema.

La Dotzena de Venjadors Més Dos va sortir de l’hiperespai i va arribar en formació al sistema Helska. Cada nau del grup alternava les seves respectives posicions en la falca de vol, efectuant bucles coordinats i girs controlats en un sistema de brillant precisió que els mantenia al límit del perill i, a la vegada, dificultava que els localitzessin amb els escàners. Kyp Durron, amb Miko Reglia a la seva dreta, va estar al capdavant en tot moment.

El sistema estel·lar no era molt extens, només tenia set planetes, i cap d'ells molt gran. Mentre l'esquadró passava davant el setè planeta i després davant el sisè, R5-L4 va seguir enviant dades a la pantalla d'en Kyp, detallant tot el que se sabia sobre el sistema.

El cinquè món era un gegant gasós, una bola inhabitable de fúria arremolinada, així que en Kyp va passar de llarg sense prestar-li atenció i va centrar la seva atenció en el quart planeta, una intrigant bola de gel.

- Rebut lectures del quart món -va dir en Miko un moment més tard.

Seguint en Kyp, l'esquadró va reduir la seva velocitat. Amb què s’estaven trobant?, Es va preguntar. El cau d'un contrabandista? Una altra estació científica? Però, si era això, per què no figurava en els registres de la Nova República, com requeria la llei? Allò no tenia sentit, però sabia que la nau repetidora no havia sortit del sistema, ja que, de fer-ho, l'hauria detectat la càpsula de vigilància.

- Activeu els escuts i prepareu els torpedes -va dir en Kyp a la resta en freqüència oberta -. Que dos es col·loquin a la meva dreta per compensar la falca.

L'Ala-A de la seva esquerra va fer un ràpid gir i es va situar a la dreta, darrere de la nau que tancava la formació per aquest costat.

-Hi ha moviment extraplanetari -va dir en Miko.

L'androide astromecànic d’en Kyp va donar la informació al mateix temps que el seu home de confiança. De fet, la confirmació visual va arribar un moment després. Hi havia moviment de dotzenes i dotzenes de...

De què? D’asteroides?

Al principi, els instruments d’en Kyp no van revelar gairebé res. Només mostraven una quantitat de senyals que indicaven algun tipus d'energia vital.

- Quedeu-vos aquí i cobriu-me -va ordenar en Kyp, i es va posar en marxa.

La seva següent impressió va ser que eren asteroides, encara que bastant espectaculars i de múltiples colors, però un calfred li va recórrer l'esquena apropant-se.

R5-L4 va deixar anar un reguitzell de protestes i va enviar senyals a la pantalla d'en Kyp que demostraven que estaven enfront de formes de vida. Després, un senyal molt més urgent va atreure l'atenció d’en Kyp cap als seus instruments. Una tremenda bombolla energètica envoltava al quart planeta congelat.

En Kyp va tornar a mirar als asteroides de colors i es va adonar que tenien formes geomètriques específiques. Cap s'assemblava a un altre, però tots tenien trets en comú: el morro esmolat, laterals aerodinàmics...

Eren naus! Caces!

En Kyp va accelerar al màxim i va retrocedir alçant la part davantera de la nau en un gir vertiginós. Un cop es va col·locar en posició vertical, va tornar a girar fins a estabilitzar-se i va sortir disparat per on havia vingut.

I va començar la persecució. "Eixam" era l'única paraula que se li ocorria a Kyp per descriure allò.

- Són enemics! -Va cridar. Mentrestant, R5-L4 xiulà i l'Ala-X es va veure sacsejat per un impacte.

En Kyp va realitzar una sèrie de maniobres d'evasió. El seu caça, amb el motor a tota potència, va baixar girant, virà a la dreta i després va donar un tomb a l'esquerra. Es va sentir més tranquil quan va veure que s'acostava al seu esquadró, que s'havia col·locat en formació i disparava amb els canons làser.

- Miko, a la meva esquerra -va cridar.

En Kyp va donar un gir brusc a la dreta i va continuar virant fins a col·locar-se en sentit contrari, amb Miko obedientment situat al seu costat.

Aquest ja estava disparant, i en Kyp, quan va acabar de donar la volta, també ho va fer de forma cega i desesperada. Va encertar de ple en un dels enemics més propers i el caça amb forma de roca va sortir disparat cap a un costat. Però un segon el va avançar i, en aquest moment, va poder veure que eren naus pilotades. Tenien una carrosseria que s'assemblava més a la mica que al transpariacer i el Cavaller Jedi va poder veure darrere al pilot: un humanoide amb aspecte de bàrbar i amb un tros de carn palpitant a la cara.

En Kyp va apartar els ulls de semblant visió i va guiar Miko de nou a la dreta, de tornada amb la resta de l'esquadró.

Es van reunir en un instant amb els seus companys. Els caces enemics els van envoltar per tot arreu i van començar a disparar projectils pels seus estranys canons davanters i laterals, que semblaven volcans en miniatura. La veritat era que La Dotzena de Venjadors Més Dos estava encaixant gairebé tots els impactes i encertant de ple en gran quantitat de naus enemigues, però aquestes entraven en barrina i tornaven de nou per unir-se a la batalla.

-Sí que aguanten -va observar en Miko.

-Però no l'encerten -va dir en Kyp, veient que diversos projectils xocaven contra els escuts d'un Ala-B sense cap resultat -. D'acord, Dotzena Més Dos- va dir -. Els nostres escuts els venceran. Anem a organitzar-nos per carregar-nos-los un a un -es va tornar cap al seu androide -. L4, intenta contactar amb ells per tots els canals. Vegem si es rendeixen.

Quan va acabar de dir-ho, es va escoltar un crit procedent de l'Ala-B.

- No tinc escuts!

Abans que en Kyp pogués respondre, un grup de caces enemics es va col·locar en formació i va llançar una bona tanda de míssils volcànics, l'Ala-B va ser atacat cada vegada més, fins a explotar en mil bocins que va inundar l'espai fosc.

Després es va sentir a algú més cridar que havia perdut els escuts, i un incursor va córrer la mateixa sort.

Tanmateix, els Venjadors que quedaven van mantenir la formació i van seguir atacant als caces enemics. Van destruir a alguns d'ells amb la tècnica del foc làser concentrat. Una sèrie de ràpids trets sobre el mateix punt que anaven arrencant trossos i destrossant la nau a poc a poc. Però, per cada nau enemiga eliminada apareixien dotze, i cada vegada arribaven més des del planeta.

- No tinc escuts! -Va cridar en Miko.

En Kyp va mirar al seu home de confiança sense poder-s’ho creure. Com era possible? En Miko no havia rebut ni un sol impacte perquè ell i en Kyp encara no havien arribat al centre de la batalla.

- Un projector de gravetat! -Va intentar explicar en Miko ràpidament -. Ha estat com una estirada, com si una força de dotze gravetats em tragués del seient. Després un forat en l'escut, i després res. El meu androide balbuceja alguna cosa sobre camps magnètics, però no sé què passa!

- Retirada! Retirada! -Va cridar en Kyp a Miko i la resta de l'esquadró. Després va orientar la seva nau cap al centre de la batalla per cobrir la reraguarda dels seus companys durant la fugida.

En Kyp va avançar girant i va disparar sobre una nau enemiga, l'impacte del làser va obrir un forat a la nau meteor, el Jedi va col·locar un torpede en l'orifici i va fer explotar l'enemic en mil trossos. Després va virar bruscament entre dos més i, sense conseqüències greus, va absorbir l'impacte de dos cops. Després va fer marxa enrere, amb R5-L4 udolant sense parar, i va efectuar un gir brusc, una maniobra violenta que gairebé el deixa inconscient, malgrat que el seu compensador d'inèrcia estava ajustat al 97 per cent. En Kyp va mantenir la calma, va seguir disparant i va encertar a les dues naus que li acabaven de passar de llarg, i que es van allunyar girant-se i desprenent fragments.

Un Ala-A amb un pilot frenètic en el seu interior el va avançar, el caça estava absorbint diversos impactes, i alguns dels projectils s'enganxaven a la nau com una substància enganxosa fosa.

- Oh, no -es va lamentar en Kyp, veient que aquests míssils cremaven la superfície de la nau i s'introduïen en els connectors dels motors fònics, l'Ala-A va explotar.

En Kyp girà per enfrontar-se directament a l'eixam. Va disparar i va rebre diversos impactes, però els va superar.

Es va apropar a la proa d'una de les naus enemigues per fer un altre cop d’ull i va comprovar que el vehicle semblava una criatura vivent, un enorme cor. Les lectures que procedien de la nau diferien de tot el que en Kyp havia vist fins al moment.

El Jedi va sentir una estrebada sobtada i va saber que s'havia quedat sense escuts. I també va saber que aquella nau, o criatura o el que fos, els hi havia tret amb algun tipus de camp magnètic o gravitatori. En Kyp va concentrar la seva ira en aquest pensament i la va centrar en aquella cosa que havia matat ràpidament a diversos dels seus amics.

Torpedes fora!

Però els projectils ni tan sols es van acostar a la cosa, aturant-se a mig camí com si haguessin xocat amb una barrera impenetrable. I llavors van explotar.

- Què? -Va cridar en Kyp, que no es va atrevir a minorar la marxa per inspeccionar més a fons perquè se sentia nu sense escuts i hi havia un munt d'enemics perseguint-lo.

- M'han donat! -Va cridar en Miko.

En Kyp va girar, va tornar a girar i es va precipitar a la recerca del seu amic. Encara que no podia ni reduir la velocitat per localitzar un objectiu, en cap moment va deixar de disparar.

- No tinc motors! -Es va sentir la veu d’en Miko -. M'he quedat sense energia! Estic sense energia!

Després es va fer el silenci.

En Kyp va veure un altre dels membres del seu esquadró, un antic Ala-X, desintegrar-se sota una pluja de míssils, va orientar el morro de la seva nau cap a l'exterior del sistema i va accelerar. Va sentir la persecució a l'esquena i es va esforçar a calcular les coordenades per poder saltar a l'hiperespai. No era moment de fer-se l’heroi. La supervivència era la clau. Havia de sobreviure per poder tornar i informar d'allò!

Un Ala-A va aparèixer just al seu costat, volant al seu ritme.

- Els tenim just darrere! -Va cridar el pilot.

- Segueix recte i ràpid! -Va respondre en Kyp. Aquelles estranyes naus semblaven no poder avançar-los.

- Però som els únics que quedem! -Va cridar el pilot.

- Recte i ràpid!

I la veritat és que els caces enemics no els agafaven, però això no posava fi a la persecució. Una altra nau rocosa, basta i ovalada, es va obrir de sobte i del seu interior van sortir un munt de criatures alades negres de mig metre de longitud, que semblaven llagostes armades.

En Kyp els va veure i va observar que s'acostaven ràpidament.

- Hipervelocitat! -Va cridar al seu company.

- No tinc coordenades!

- Ara! -Va ordenar en Kyp, i va accelerar la seva nau al màxim.

L'altre pilot va fer el mateix, però l'Ala -A tenia tres d'aquells perversos insectes a sobre. Les criatures expulsaven una substància que fonia la carrosseria de les naus i els hi permetia ficar-se dins.

En Kyp va perdre de vista l'Ala-A quan la llum de les estrelles s'allargava, just en aquest instant de realitat congelada provocat pel salt inicial a l’hiperespai, però, en algun lloc del seu subconscient, va saber que l'altre pilot no havia aconseguit donar el salt, i que l'activació de la hipervelocitat havia reduït a pols l'Ala-A.

En Kyp, tement xocar amb un planeta o travessar un estel, va sortir de la velocitat llum gairebé al moment, però abans de poder determinar on es trobava, va comprovar que ell tampoc havia sortit indemne de la batalla, i que també portava un parell de passatgers no desitjats.

I un d'ells havia travessat la carrosseria de la seva nau i es dirigia cap a ell tallant frenèticament amb les terribles pinces.

- Sernpidal? -Va repetir en Han incrèdul -. Vols que vagi a Sernpidal?

-És un favor -va respondre en Lando amb cara innocent -. Escolta, t'he deixat recórrer el cinturó gratis... -el nas arrufat d'en Han el va detenir i li va recordar que treure el tema de l'incident del cinturó no era el més intel·ligent per demanar un favor.

- Només trigaràs dos dies -va dir en Lando -. Si utilitzo un vaixell de càrrega no trauré benefici de l'operació.

- Llavors no els venguis el mineral -va raonar en Han.

- He de fer-ho -va explicar en Lando -. Si envio subministraments a les colònies exteriors, la Nova República es manté al marge de les meves... com dir-ho?, Operacions secretes.

-És el preu dels negocis -va dir en Han amb determinació i aixecant els braços. Després va mirar a la Leia, que esperava al vestíbul, darrere d’en Lando. La dona tenia els braços creuats sobre el pit i el nas arrufat, un posat que va recordar al Han que Lando podia ser un aliat molt valuós en aquell moment. Aquell home havia establert una xarxa de treball que li permetria accedir als contactes que necessitaven si volien descobrir la relació del Consell amb els contrabandistes. Els hi agradés o no, Lando Calrissian era la peça que necessitaven tant Luke com la Leia en aquell turbulent debat polític.

- Escolta -va dir en Lando -, encara que no t’anés gaire bé en la cursa, i que quedi ben clar que et deixaré repetir gratis, la Jaina va obtenir el rècord, i Chewie i tu també.

En Han va dibuixar un somriure més dirigit a la seva esposa que al Lando.

- Sernpidal? -Va repetir amb to conciliador, com si la mera idea fora ridícula.

Lando va començar a caminar cap a la sala de control amb un somriure que li arribava d'orella a orella.

- Estareu de tornada abans que ningú se n'adoni que us heu anat -va dir.

En aquest moment, un dels tècnics va sortir de la sala de control amb un datapad a la mà. Va veure al Lando i, aparentment nerviós, es va acostar corrent cap a ell.

- Hi ha algun problema? -Va dir en Lando mirant les dades en paper imprès que li mostrava el tècnic.

-És Kyp Durron -va explicar l'home.

Lando va mirar el titular i va somriure.

- La Dotzena de Venjadors Més Dos -va recitar amb una rialleta. Després va sacsejar el cap. Fins i tot Lando, conegut per la seva fatxenderia i la seva ostentació, va reconèixer que en Kyp s'havia passat de pretensiós.

- Quin és el problema? -Va preguntar la Leia. En Han i ella es van acostar al seu amic.

- Estació a Belkadan, al sector Dalonbià -va explicar en Lando -. Alguna cosa passa allà -va mirar al tècnic -. Has intentat establir contacte?

- Només se sent soroll de fons -va confirmar l'home.

- Belkadan? -Va preguntar la Leia.

-És un petit planeta amb una estació científica i amb més o menys una dotzena d'empleats -va respondre en Lando.

- I això que vol dir? -Va preguntar ella agafant el paper imprès.

- Segurament vol dir que el transmissor no els hi funciona -va respondre en Lando -. O potser un raig de sol estigui malmetent les seves comunicacions. Segur que no és gens important -va mirar al Han amb somriure maliciós -. I ja que te’n vas... -va començar a dir.

- Belkadan? -Va repetir en Han encara amb més incredulitat que quan va repetir Sernpidal.

- Només està a uns dies de camí -va dir en Lando en to innocent.

- Ni tan sols t'he confirmat que vagi a anar a Sernpidal -li va recordar en Han.

- En Luke i la Mara aniran a Belkadan -va oferir la Leia -. De tota manera, volien passar un temps sols.

Lando, més que satisfet amb l'oferta, va assentir. Totes les seves naus estaven dedicades als negocis i qualsevol distracció implicava diners perduts.

El grup es va reunir més tard aquell dia, i la veritat és que al Luke i a la Mara els hi va encantar la idea d'anar a Belkadan mentre en Han i Chewie transportaven la càrrega d’en Lando en el Falcó Mil·lenari a Sernpidal. La Leia va decidir no anar, però va insistir al Han perquè s’emportés a l’Ànakin amb ell, i fins i tot li va suggerir que potser podria tornar-li a deixar els comandaments del Falcó.

En Han va mirar la seva dona impotent i amb cara d'haver-se rendit. Ella era la millor mediadora en les seves disputes, i ell sabia que acabaria trobant una forma de solucionar els problemes que havien sorgit entre el pare i el fill a causa de la irresponsable actitud de l’Ànakin aterrant el Falcó a Coruscant.

Al matí següent, Han i Chewie es van dirigir a l'hangar on estava aparcat el Falcó Mil·lenari. La nau estava oberta i una fila de vagons entrava al seu interior.

- I quanta d'aquesta mercaderia és il·legal? -Va preguntar en Han al Lando, que estava supervisant la càrrega.

- Tot està en regla -li va assegurar en Lando amb un gest de complicitat poc tranquil·litzador.

Chewie udolà.

- En Luke necessitarà la teva ajuda -va dir en Han -. Té alguns temes pendents amb Kyp Durron i els seus amics i necessitarà informació sobre algunes operacions de contraban.

En Lando es va inclinar solemnement.

- Al seu servei -va dir amb un brillant somriure.

En Han sabia el que volia dir, però no estava segur que fos alguna cosa bona.

En Luke va passar per allà, acompanyat de la Mara i amb l’R2-D2 rodant darrere, els va saludar amb la mà i es va ficar en el Sabre de Jade. Minuts després, i després d'haver rebut la confirmació de la torre de control, la nau de reflexos verds s'enlairava i desapareixia de la vista en uns segons.

- Una nau ràpida -va comentar en Lando.

- Creus que en Luke li hauria regalat a la Mara alguna cosa pitjor? -Va preguntar en Han

Lando va mirar al cel buit, cap al lloc pel qual havia sortit el Sabre de Jade, i va assentir.

El Falcó Mil·lenari va partir una hora després. Només anava a fer un trajecte d'un dia, però aquella expedició resultaria ser la més dolorosa de la vida d'en Han Solo.

Següent