dijous, 4 de desembre del 2014

L’Espasa Fosca (LIX)

Anterior



59

Però la Daala no tenia cap intenció de permetre que tot acabés allà.
Quan el personal del pont es va haver evacuat, deixant-la sola davant del timó mentre la nau queia cap a la seva inevitable destrucció, la Daala va saber que aquella imatge quedaria gravada de manera inesborrable en les ments dels seus tripulants. Si algun d'ells sobrevivia gràcies als mòduls d'evacuació, la Daala podia estar segura que la seva llegenda seguiria vivint.
Però la Daala estava decidida a sobreviure, encara que el fer plans secundaris mai estava de més. Tenia altres batalles que lliurar per l'Imperi, i comptava amb altres maneres de seguir atacant a l'Aliança Rebel.
Aquesta vegada si més no havia causat seriosos danys a l'enemic. La seva victòria no era total..., però la seva derrota tampoc ho era.
La Daala va anar fins al mur que s'aixecava al costat del lloc de comandament, des d'on va accedir a la seva espaiosa sala i els compartiments privats que contenien mòduls d'evasió programats per respondre únicament i exclusivament als codis dels alts oficials. Fins llavors la Daala havia pensat que aquell enorme recinte, amb totes les seves comoditats i sistemes duplicats per circumstàncies especials, era un luxe extravagant i injustificable, però en aquell moment va beneir el dissenyador que havia previst totes les contingències possibles.
Una altra onada d'explosions va escampar el seu sord bategar pel casc del Cavaller del Martell, sacsejant violentament la nau d'un costat a un altre. La Daala va llançar una última mirada als finestrals del pont i va veure com el gegantí pou gravitatori de Yavin s'anava fent més gran a cada minut que passava, obrint les seves gargamelles famolenques mentre esperava l'ocasió de devorar la seva nau. Havia d’escapar..., i immediatament. El Súper Destructor Estel·lar quedaria aixafat en qüestió d'instants, i el seu casc exterior ja havia començat a cremar-se mentre s'obria pas a través de les capes superiors de l'atmosfera amb un estrident udol.
La Daala va trontollar quan una altra explosió va fer tremolar la nau negra. Els llums de la seva sala privada van parpellejar durant uns moments abans que la vermella resplendor dels sistemes d'emergència tornés a estabilitzar-se. La Daala va buscar la petita càmera posterior que contenia els mòduls d'emergència..., i es va quedar immòbil quan va veure una silueta solitària esperant-la allà.
Era un Cavaller Jedi.
Una dona s'alçava davant seu, empunyant una espasa de llum, la fulla d'energia relluïa amb la resplendor groga d'un sol. El feix color topazi va cruixir i espurnejar en la penombra impregnada de vermell de la nau condemnada a la destrucció.
-T'he estat esperant, almirall Daala -va dir la Callista.

Per fi podia encarar-se amb la seva Nèmesi imperial.
La Callista va fer una ràpida inspiració d'aire, sentint-se lleument marejada de pur goig i impaciència. Unes explosions meravellosament sorolloses seguien ondulant a través del Súper Destructor Estel·lar, indicant la progressió de les reaccions en cadena que s'anaven produint a mesura que la destrucció avançava per l'interior del Cavaller del Martell.
Daala, la impredictible almirall imperial de fèrria voluntat sobre la qual la Callista havia sentit explicar tantes llegendes, tenia un aspecte assetjat i cadavèric sota les llums d'emergència de la seva sala particular.
La Daala s'havia quedat paralitzada veient-la, i el seu rostre estava fent ganyotes de fúria.
-No m'ho puc creure... ¡Vagi on vagi, sempre em trobo amb alguna feristela Jedi! – La Daala va escopir les paraules i va fer un pas cap endavant -. No pots aturar-me.
La Callista es va mantenir immòbil davant de les escotilles d'accés als mòduls d'emergència.
-En tinc prou amb fer-te perdre uns moments, Daala -va dir-. Això serà suficient. -La seva espasa de llum bategava a la mà -. I compto amb els mitjans necessaris per aconseguir-ho.
La Callista va sentir com la profunda ira oculta en les seves entranyes començava a bullir dins d'ella. L’almirall Daala era el blanc de la seva ràbia..., i en aquell moment tan proper al dramàtic final de la vida, igual que havia ocorregut a bord de l'Ull d’en Palpatine, la Callista es va trobar plena d'una sobtada llibertat. Volia tornar a establir contacte amb la Força una sola vegada més, i deixar-se tacar pel costat fosc ja no li importava gens ni mica si aquesta era l'única manera..., i ho era. Era igual, perquè la nau quedaria destruïda en qüestió de moments.
L'únic que importava era impedir la fugida de la Daala i que pogués seguir sembrant la destrucció per tota la Nova República. Si s'enfrontava a la temptació de les ombres, la Callista podria tornar a utilitzar la Força. Podria utilitzar el seu costat fosc, i seria capaç d'emprar les capacitats que resultaven més fàcils de manejar i aquella força que es tornava més i més poderosa causa a si mateixa i no a qualsevol qualitat innata que pogués tenir qui l'emprava.
Les possibilitats van ballotejar davant els seus ulls grisos com volutes de fum, torturant-la amb les seves promeses i demanant-li que allargués les mans i les agafés, encara que llavors potser ja no fos capaç de tornar a deixar-les anar...
L’almirall Daala va percebre el seu instant de vacil·lació i va extreure la pistola desintegradora de la funda que penjava del seu maluc. Un veloç gest del seu dit va col·locar el dial d'intensitat en MATAR, i la Daala va disparar un raig desintegrador contra la Callista.
La Callista no podia evitar el feix letal, però sí podia utilitzar la Força per millorar les seves capacitats. No tenia una altra elecció, i en va tenir prou una fracció de segon per deixar-se portar pels seus reflexos.
Va usar l'espasa de llum com si fos una extensió de si mateixa, i va llançar un potent cop defensiu amb ella. La seva arma Jedi sabia on havia d'anar, i va anar seguint el camí inexorable de la Força fins que el full color topazi va xocar amb cada feix desintegrador mentre la Daala disparava una vegada i una altra. Les flames mortíferes es van reflectir en l'espasa de llum de la Callista i van sortir acomiadades en totes direccions per deixar taques negres sobre les parets metàl·liques de la sala.
La Daala va disparar quatre vegades, però la Callista va permetre que la Força fluís a través d'ella en cada ocasió i va deixar que el costat fosc guiés les seves accions. Bullint d'ira, va llançar cops a tort i a dret, desviant els feixos desintegradors de la Daala.
-La Força és més poderosa que tu, Daala -va dir la Callista per entre les seves dents serrades.
Podia sentir aquell poder aterridor que s'agitava dins d'ella a mesura que la seva ira s'anava alimentant de si mateixa i s'anava tornant més i més poderosa. ¡Podia tornar a sentir la presència de la Força! La Callista va intentar allunyar-se del costat fosc i es va concentrar a reprimir els seus esforços, tractant d'alliberar-se abans que la seva presa arribés a tornar-se massa forta.
La Daala va deixar de disparar..., però només durant un instant mentre ajustava el dial d'intensitat en atordir. Després l’almirall va tornar a disparar abans que la Callista pogués reaccionar. Aquest cop l'atac no va consistir en un raig d'energia concentrada, sinó en grans arcs de tènue energia blavosa.
La Callista va alçar l'espasa de llum per desviar l'onada atordidora, però l'energia paralitzant va onejar al seu voltant, arribant des de totes les direccions al mateix temps, i el seu impacte va fer que la Callista caigués a terra. La seva espasa de llum va patir un curtcircuit i es va apagar amb un últim centelleig..., i la Callista es va enfonsar en la negror...

Daala es va alçar sobre la Jedi caiguda i va apartar l'espasa de llum apagada amb una puntada de la seva lluent bota negra.
L'atmosfera de Yavin esgarrapava el casc del Cavaller del Martell amb un gemec d'esperits condemnats. Els vents van tirar salvatgement de la nau indefensa mentre es precipitava cap a les profunditats d'aquell pou gravitatori que no trigaria a esclafar-se.
La Daala va clavar els ulls en la Jedi atordida, irritada davant la temible idea que aquella breu batalla pogués haver suposat un retard excessiu i ja no li fos possible escapar.
-Et vaig dir que no podies aturar-me -va murmurar, i va passar per sobre del cos inconscient de la Callista per anar al mòdul d'emergència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada