Capítol 06
ENTRADA EN SISTEMA -
77532 - CCNR-XTTN-5.057.943, QQ7 a RRNR-XXY79 CODI DE PROTECCIÓ 9 RT. SEVA HON.
EXCEL·LÈNCIA LEIA ORGANA SOLO EXTREMADAMENT URGENT - RESPONGUIN D’IMMEDIAT
ENTRADA EN SISTEMA -
77539 - CCNR-XTTN-5.057.943, QQ7 a RRNR-XXY79 CODI DE PROTECCIÓ 9 RT. SEVA HON.
EXCEL·LÈNCIA LEIA ORGANA SOLO EXTREMADAMENT URGENT - RESPONGUIN D’IMMEDIAT
ENTRADA EN SISTEMA -
77601 - CCNR-XTTN-5.057.943, QQ7 a RRNR-XXY79 CODI DE PROTECCIÓ 9 RT. SEVA HON.
EXCEL·LÈNCIA LEIA ORGANA SOLO EXTREMADAMENT URGENT - RESPONGUIN D’IMMEDIAT
ENTRADA EN SISTEMA -
77610 - CCNR-XTTN-5.057.943, QQ7 a RRNR-XXY79 CODI DE PROTECCIÓ 9 RT. SEVA HON.
EXCEL·LÈNCIA LEIA ORGANA SOLO SITUACIÓ CRÍTICA - IMPRESCINDIBLE RESPOSTA
IMMEDIATA
-Condemnat trasto
fill d'un...
En Han Solo va
tornar al començament de la franja de missatges i va examinar un cop més el
text. Codi de protecció de la classe 9, eh? En Han va teclejar el primer codi,
encara que sabia que la pantalla del sistema de comunicacions només li havia de
proporcionar un munt de símbols que no tenien cap significat..., i això va ser
exactament el que va passar.
- On banyes està el
Lingot d'Or quan el necessites?
En Chewbacca
ploriqueig una pregunta des de l'altre extrem de la terrassa.
-No, no passa res.
En Han va tornar a
examinar la franja de missatges, com si esperés que llegir-la per enèsima
vegada faria aparèixer per art de màgia un missatge, invisible fins aquell
moment, en què hi hauria escrit alguna cosa de l'estil de NO ET PREOCUPIS,
ARRIBAREM AMB 50 HORES DE RETARD PERQUÈ HEM FET UNA PARADA A CIBLOC XII PERQUÈ
POGUÉS COMPRAR UN PARELL DE SABATES NOVES. AVIAT ESTARÉ A CASA. PETONS, L.
«Ni ho somiïs, noi»,
va pensar.
Va fer una ullada al
cronòmetre. Passaven unes quantes hores del migdia, i la intensa però minsa
nebulosa de claredat diürna d’Hesperidi, la lluna per a turistes, ja estava
començant a debilitar-se. El cel anava adquirint el seu característic color
rosa groguenc per sobre dels arbres de fosques fulles, de les branques penjaven
raïms de fruits daurats i carmesins que relluïen amb la intensitat d'anuncis de
neó, i les negres vores de les fulles ja mostraven les diminutes punxades de
les estrelles més prominents.
En Han no podia
seguir enganyant-se a si mateix. Fins i tot prenent en consideració el pitjor
final imaginable per a la conferència amb el tal Ashgad, i fins i tot,
afegint-li un desviament d'emergència per passar per Coruscant, una reunió no
programada del Consell i, de propina, una de les interminables arengues d’en
Q-Varx, el conseller que simpatitzava amb el Partit Racionalista i semblava
posseir un inesgotable do retòric -i en aquest cas, per què no havia rebut un
missatge per informar-lo de tots aquells imprevistos? -, la Leia portava un
considerable retard.
De fet, el retard
era tan considerable que començava a fregar de manera descomunal.
En Chewbacca va
sortir de la piscina de la terrassa i es va sacsejar, escampant aigua en totes
direccions. La Wínter lliscava igual que un peix per darrere d'ell, avançant
per entre les roques d'aspecte altament realista creades mitjançant
l'enginyeria al costat dels bessons, que reien i xipollejaven a l'aigua tèbia
mentre l’Ànakin anava recorrent solemnement amb les mans tot el perímetre rosat
del camp en la seva bombolla de confinament. La Jaina acabava de desenvolupar
una considerable fascinació per tot allò relacionat amb el fet de nuar i de
trenar, i el llarg pelatge del cap i els braços d’en Chewbacca estava adornat
pels macramés que havia creat amb els seus esforços. El wookiee va anar cap al
Han, amb l'aigua gotejant del seu pelatge xop. En Chewbacca va grunyir una
altra pregunta, procurant no aixecar la veu perquè els bessons entenien el
wookiee gairebé tan bé com el seu pare.
-Ni tan sols puc fer
el que m'estàs suggerint -va replicar en Han, també en veu baixa-. Això formava
part de la cobertura. Se suposa que la Leia és a casa amb nosaltres, no en el
centre del sector de Meridià reunint-se amb un tipus que ni tan sols és el
representant electe del seu planeta.
En Chewie va
decantar el seu capgròs i va emetre un altre gemec interrogatiu. Una guspira de
preocupació va cremar en els seus ulls blaus per sota del promontori del seu
front.
- I què podria
dir-me l’Ackbar? -En Han va estendre les mans-. Si sabés alguna cosa ja
s'hauria posat en contacte amb mi. Tenint en compte que hi ha una filtració en
algun lloc del Consell i que els Racionalistes i el Partit dels Drets de la
Intel·ligència fan el que poden per provocar una divisió en el seu si, l’Ackbar
es troba tan limitat com nosaltres i tampoc pot utilitzar els canals de
comunicació normals.
El wookiee va deixar
escapar un gemec gutural.
-Ja ho sé.
En Han va tancar el
puny i el va deixar caure amb un sorprenent autocontrol, molt suaument, com en
un cop a càmera lenta, sobre el gruix tauler de glasita de la taula al costat
de la qual estava assegut.
La petita vila que
havia allotjat a tota una successió de concubines de l'Emperador Palpatine -una
de les diverses que el govern de la Nova República havia decidit fer servir com
allotjaments oficials per als diplomàtics als quals volia impressionar -havia
estat sotmesa a un conscienciós control per assegurar-se que no hi hagués cap
sistema d'escolta amagat abans que la Leia i la seva família es traslladessin a
ella per passar unes vacances el més públiques possible en la qual molts
consideraven era la lluna més bella de tot el sistema de Coruscant, però en Han
seguia sentint-se més a gust parlant a la terrassa. El clapoteig de les fonts
que lliscaven les seves llengües d'aigua per entre les pedres cobertes de molsa
i el suau cantussol de les flors trinadores creaven soroll de fons més que
suficient per protegir-los fins i tot d'un sistema d'escolta direccional de
llarg abast.
-Hi hauria d'haver
fet cas de l'advertència de la Callista -va dir en Han-. Sí, hauria d’haver-li
fet cas...
En realitat en Han
sabia que la Leia no es podia permetre el luxe de fer cas d'aquella
advertència, naturalment. El Partit Racionalista portava massa mesos preparant
la reunió secreta amb l’Ashgad -i tenia massa influència tant en la Nova
República com en els diferents fragments de l'antic Imperi -perquè tot el pla
fos abandonat en l'últim moment merament per una nota anònima. Q-Varx, el
senador calamarià que estava al capdavant del partit en aquell planeta aquàtic,
havia observat que, d'una banda, la situació de la minoria de Nouvinguts de Nam
Chorios molt bé podia acabar convertint-se en un cas de prova decisiu per a tot
el problema de l'autodeterminació planetària i, d'altra, que encara que en
Getelles, el Moff d’Antemeridià, no es trobava en situació d'emprendre cap mena
d'acció militar contra la flota de la Nova República destacada en el sector de
Meridià, seria esperar massa que no trobés alguna manera d'aprofitar qualsevol
classe de sentiments antirepublicans existents en aquell món.
«Aquest és el gran
problema del poder», va reflexionar en Han.
Molt abans que
arribés a estar en contacte amb el veritable poder, en Han ja estava convençut
que les persones que volien governar la galàxia -o ni que fos un poblet perdut
de Duroon -eren idiotes. Com havia descobert Lando Calrissian a Bespin, el poder
et lligava i et convertia en un presoner. Ja no podies seguir els teus instints
o deixar-te portar per un impuls momentani.
L'únic que podia fer
la Leia després de rebre el missatge de l’R2 era incloure als guàrdies noghris
en el seu seguici i córrer el risc de l'espantós escàndol que es produiria si
la seva presència era descoberta. Totes les precaucions que es podien prendre
ja havien estat adoptades.
«No hauria d'haver
anat a aquesta reunió...» En Han va tornar a deixar caure els dits sobre el
teclat i va contemplar la llarga desfilada de codis de protecció tipus 9 -ja hi
havia quinze -que va començar a desfilar per la pantalla.
El rostre de
l'estimada d’en Luke -els suaus contorns ovalats, el mentó decidit i els llavis
opulents i plens d'energia, els ulls color de la pluja que eren al mateix temps
tan vells i tan innocents -va tornar a la seva ment. En Han gairebé podia
sentir la seva veu, amb aquella lleu ronquera que feia pensar en un adolescent,
i no havia oblidat la gràcia una mica desmanegada del seu cos d'ossos llargs i
esvelts.
La Callista havia desaparegut feia ja gairebé
un any, i en Han va pensar que sabia que en Luke intentaria seguir el seu
rastre. La Callista havia volgut desaparèixer, i mai hagués tornat a donar
senyals de vida si no és que tingués un bon motiu per a això.
I la Leia també
sabia tot això.
I el fet de saber-ho
no li havia impedit pujar a la llançadora del Borealis. Això requeria una
classe de valor que en Han no estava molt segur de posseir.
-No hauria d'haver
anat a aquesta reunió -va dir en veu alta.
La pantalla va
tornar a parpellejar: un altre codi 9. Aquesta vegada el missatge, un llarg
bloc de text, venia de Coruscant, i les lletres de color porpra en què havia
estat escrit indicaven que era molt, molt urgent. Una llum verda es va encendre
gairebé al mateix temps sobre el llindar de pedres recobertes de molsa i
complicades talles que portava de la terrassa a la casa, i una estàtua
ornamental va girar sobre si mateixa en el que semblava una vella fornícula de
pedra per franquejar el pas a un androide CV-8L de cos arrodonit sostingut per
un membre articulat.
La parpella de
bronze va pujar i va baixar mentre el mecanisme òptic de vidre blau portava a
terme els ajustos necessaris per esbrinar qui hi era a la terrassa.
-Hi ha dos visitants
al vestíbul, capità Solo -va anunciar uns instants després amb una molt
agradable veu sintetitzada-. No han volgut presentar credencials. Voleu que
siguin admesos, o preferiria poder observar-los abans?
-Deixa'ls entrar.
En Han odiava espiar
als seus convidats. Si creuaven el llindar disparant, ell i en Chewie
probablement serien capaços de resoldre aquest petit problema per si sols.
-Ho faré encantat.
En Chewie va deixar
anar un grunyit i va agitar la seva cabellera. El sistema d'observació del
vestíbul li agradava tan poc com al Han i els androides del tipus
criat-vigilant li agradaven encara menys que al Han, suposant que això fos
possible. En Han es va posar a riure.
-Oh, per descomptat
-va assentir-. Suposo que ja has vist com fins a l'últim dels seus petits
díodes parpellejava de pur delit, oi?
El riure va
desaparèixer del seu rostre un instant després quan la porta automàtica es va
enfonsar silenciosament en la seva ranura de quasi-pedra i va veure qui eren
els seus visitants.
Tot allò començava a
ensumar-li a molta pudor.
-Bé, bé... -La porta
de l'escotilla es va obrir amb un xiuxiueig-. Què tenim aquí?
C3PO havia començat
a avançar amb les mans esteses en una benvinguda tan calorosa que gairebé
fregava l'èxtasi, però la pregunta el va deixar paralitzat.
-Com ja li vaig explicar
per la pantalla -va repetir-, aquest aparell de navegació va haver de fugir
de..., d'una catàstrofe de considerable magnitud, i anem cap a la base de la
flota a Cibloc XII. -Mentre parlava anava analitzant l'home d'amples espatlles
i rossos cabells amb una cicatriu al llavi que romania immòbil al llindar,
l'home que mitja hora abans s'havia identificat per la pantalla visora com
el capità Bórtrek del Pur Sàbacc-. Per desgràcia el nostre pilot va morir i...
C3PO va seguir al
capità Bórtrek passadís avall mentre parlava. El jove el va precedir amb pas
ràpid i decidit, mirant al seu voltant amb expressió pensativa mentre deixava
anar un suau xiulet per entre les dents.
- Era l'únic
tripulant?
En Bórtrek es va
aturar davant de l'entrada del diminut laboratori en el qual el cos de l'infant
de marina Marcopio jeia dins el reduït espai de la caixa d'èxtasi.
-I tant. Si
haguéssim disposat d'algú més que pogués encarregar-se de pilotar la nau pels
camins de Durren, llavors haguéssim pogut...
- De què va morir?
Era alguna cosa contagiosa?
-Doncs crec que sí,
senyor, però la caixa d'èxtasi disposa d'un nivell de certificació màxim que
abasta tot l'espectre de seguretat biològica.
Encara que havia
estat escrupolosament programat perquè no arribés a formar-se opinions
personals sobre cap ésser humà, C3PO no va poder evitar comparar a aquell jove
amb el capità Solo tal com era quan C3PO i l’R2 van tenir la seva primera
trobada amb ell mentre acompanyaven a la mestressa la Leia. El capità Bórtrek
semblava prendre’s les coses d'una manera molt més despreocupada i tenia un
caminar més presumptuosament contornejant, a part que es vestia d'una manera
que C3PO va reconèixer al mateix temps com a cridanera i d'un cert mal gust.
-El vuitanta per
cent de la tripulació ja havia mort abans que poguéssim... Disculpi, senyor,
però què està fent?
- Què et sembla que
estic fent? -Va replicar el capità Bórtrek amb una certa irritació, girant-se
cap a C3PO amb el grapat de connectors de la caixa d'èxtasi que acabava
d'arrencar de la paret penjant de la seva mà-. Ajuda'm a portar aquest trasto a
l'altra escotilla, Cub d'Or... Mou-te d'una vegada, estúpid munt de ferralla!
Elevadors antigravitatoris!
C3PO va obeir
automàticament -tal com estava programat a fer-, interpretant el context i el
gest del capità com una ordre que li portés els elevadors antigravitatoris
guardats sota del compartiment. No va poder evitar comparar el to que havia
emprat Bórtrek amb el de l'amo Luke -i el de la seva excel·lència-, en què
sempre hi havia presents elements de cortesia no essencials en l'aspecte
gramatical com «Si us plau» i «Gràcies», encara que cap androide de protocol
mereixedor d'aquest nom podia ofendre’s davant d’epítets com «munt de
ferralla" o insults tan òbviament falsos com «estúpid». C3PO sabia que no
era estúpid.
Però corregir
l'estimació profundament inexacta de les seves capacitats mentals duta a terme
per aquell home també resultava tan contrari a la seva programació com ho
hagués estat el que intentés evitar que en Bórtrek col·loqués la caixa d'èxtasi
sobre dels elevadors antigravitatoris i la tragués al passadís amb la clara
intenció d'enviar les restes mortals de l'infant de marina Marcopio al buit
espacial, amb caixa inclosa. El capità Bórtrek era un ésser humà.
En conseqüència C3PO
es va guardar les seves reflexions per a si mateix mentre ajudava al capità a
ficar la caixa d'èxtasi en l'escotilla secundària, que era una mica més petita
que la principal. En Marcopio havia estat un lleial protector de la seva
excel·lència, un bon pilot i, pel que podia jutjar C3PO, un jove realment
admirable. Encara que personalment C3PO no veia cap raó per la qual les restes
humanes no haurien de ser llançades al buit, incinerades o, de fet i si no hi
havia més remei, guisades i consumides per altres humans en una situació
d'emergència (sempre que s'hagi comprovat que estaven lliures de bacteris
nocius abans i, si és possible, haguessin estat preparades amb una certa
estètica), també era agudament conscient que tant la seva excel·lència com la
família del jove i el mateix difunt haurien considerat que aquella forma de
lliurar-se de les seves restes no tenia res de respectuosa. El respecte i el
costum eren els fonaments del protocol, de manera que C3PO es va sentir
profundament ofès.
Tot i així, encara no
se sentia ni la meitat d’ofès del que arribaria a sentir-se d’aquí a poc.
-Bonica nau -va
tornar a observar en Bórtrek mentre donava l'esquena a la porta de l'escotilla
abans que el cicle hagués acabat.
-El meu congènere
m'informa que és un aparell d'exploració d'últim model dissenyat per a viatges
curts per l'espai profund posseïdor d'una propulsió hiperespacial limitada-va
replicar C3PO, sempre desitjós d'ajudar els humans-. Té motors d'índex deu punt
dos i la capacitat del seu casc és de trenta-cinc metres cúbics.
-Vaja, vaja... -Va
grunyir en Bórtrek-. Intentes vendre-me-la o què? -Mentre avançava pel passadís
va passar la mà per davant d'una porta auxiliar i va inclinar el cap amb
aprovació davant la rapidesa amb què es va obrir, però no va intentar entrar
per ella-. Sí, està molt millor que el vell Sàbacc... Llàstima que no sigui una
miqueta més gran.
C3PO havia tingut
ocasió de veure amb tota claredat al Pur Sàbacc com la vella barcassa I-164 que
era durant la maniobra d'atracada amb el bot d'exploració, de manera que es va
sentir bastant inclinat a mostrar-se d'acord amb el capità tot i que sabia que
la seva capacitat d'enjudiciament sobre aquesta classe d'assumptes era una mica
limitada. L’R2 havia examinat el Sàbacc mitjançant els seus sensors i havia
confirmat l'opinió de l’androide de protocol: els índexs d'emissió motriu de la
nau eren excessivament baixos, i tot i que resultava obvi que havia estat
dissenyat i construït per al seu ús com a aparell d’hiperimpulsió de llarga
distància, també semblava ser menys maniobrable.
-Els motors del bot
van patir greus danys quan vàrem topar amb diverses restes que suraven a la
deriva per l'espai durant la recent batalla -va seguir dient C3PO, que
continuava seguint al Bórtrek mentre el capità recorria la petita nau i
copejava mampares amb els artells, feia aparèixer lectures en les pantalles o
s'inclinava per fer una ullada per les escotilles d'accés -. El meu congènere i
jo hem de ser transportats a la instal·lació de la flota a Cibloc XII el més
ràpidament possible. No ocupo cap càrrec oficial, però tot i així puc
assegurar-li que hi ha una probabilitat molt elevada de què rebi una recompensa
després que hàgim arribat a Coruscant, i també m'atreviria a dir-li que aquesta
recompensa li serà lliurada a qualsevol direcció que desitgi proporcionar.
En Bórtrek es va
aturar al centre del pont i la seva mirada va anar ràpidament de C3PO a l’R2,
que seguia connectat a l'ordinador de navegació principal de la nau, absorbint
lectures i informació, els ecos parpellejaven en les pantalles que hi havia al
seu voltant. Encara que, tal com havia dit C3PO, els sistemes de guia del bot
d'exploració havien estat danyats per les col·lisions amb les restes -la qual
cosa hauria fet que el fet de vagar a la deriva per l'espai interestel·lar es
convertís en una destinació gairebé inevitable de no ser per la sobtada
aparició d’en Bórtrek, que havia captat les seves transmissions d'emergència -,
els canals de comunicació seguien funcionant. L’R2 va emetre un vertiginós
reguitzell d'informació a la qual C3PO va reaccionar amb un estrident «Ai,
mare!».
- Què ha dit?
En Bórtrek estava
examinant les consoles cremades amb ulls d'expert.
-Hi ha informes de
revoltes a Ampliquen i Galquek del Rei, i segons l’R2 també hi ha hagut brots
de plaga a la base de Durren. Això és terrible!
-Bé, en tot cas és
prou terrible per convèncer-me que he de sortir d'aquí el més de pressa
possible, Cub d'Or –En Bórtrek va anar cap a l’R2 i va colpejar suaument la
seva cúpula amb els artells mentre el contemplava amb expressió especulativa-.
Quin model R2 és, Cub d'Or? Un D2, potser?
-Sí, és un D2. Són
uns models bastant bons i també són extremadament versàtils, encara que de
vegades poden comportar-se d'una manera una mica erràtica. Sigui quin sigui el
tipus de navegació estel·lar o funció astromecànica de què es tracti, resulta
impossible millorar les prestacions de la sèrie R2 en general i dels models D2
en particular..., o això m'han assegurat.
En Bórtrek es va
agenollar, va obrir el panell posterior de l’R2 i va començar a furgar-hi amb
un extractor que havia tret de la butxaca de la jaqueta de pell de rèptil.
-Així que això t'han
assegurat, eh? -L’R2 va deixar anar un xisclet electrònic i va retirar la seva
connexió de dades de la sortida-. Bé, Cub d'Or, doncs a mi també m'ho han
assegurat. Així doncs, et diré el que farem: tu i el teu petit amic aneu a
sortir del bot per l'escotilla primària i m’esperareu al pont del Sàbacc. Em
reuniré amb vosaltres d’aquí a una estona.
-Hem tingut molta
sort, no et sembla? -Va dir C3PO mentre ell i l’R2 avançaven per l'estreta
coberta del túnel desplegat entre les escotilles que unia les dues naus-. Amb
el bloqueig comercial i una rebel·lió al planeta, i ara a més la plaga, cap nau
capaç de viatjar per l'hiperespai sortirà del sistema de Durren durant algun
temps. El sector de Meridià està molt poc poblat, i es troba bastant allunyat
de la majoria de rutes comercials. Podríem haver flotat a la deriva durant
anys, segles potser, abans de ser descoberts. I a aquestes altures, qui sap què
podria haver estat de la seva excel·lència?
L’R2 va guardar
silenci. C3PO va suposar que el capità Bórtrek hauria desconnectat una part del
motivador del petit androide, la qual cosa potser fos una sàvia precaució. De
vegades l’R2 podia ser realment imprevisible, i potser s'hagués negat a
abandonar el bot d'exploració tot i que ja no podia servir de res.
-Quant arribem a
Cibloc XII podrem informar a les autoritats competents del parador de la seva
excel·lència. No crec que sigui molt prudent fer-ho des d'aquesta nau, i en
realitat crec que ni tan sols hauríem d’informar de l'ocorregut al capità
Bórtrek. Li agraeixo infinitament que ens hagi rescatat, però mai es pot estar
segur de cap a quina direcció estan orientades les lleialtats d'aquesta classe d'homes.
Tot i així, estic segur que podrem recomanar al Consell Central que li lliuri
una generosa remuneració per compensar totes les molèsties que s'ha...
C3PO es va
interrompre de sobte, deixant inacabades les seves especulacions, quan van
sortir de l'escotilla del Pur Sàbacc per entrar al seu celler de càrrega
principal. Hi havia munts de contenidors de seguretat amuntegats al llarg de
les parets i un d'ells, que estava obert, mostrava feixos de bons al portador i
una considerable quantitat de monedes d'or. Un altre estava tan ple de platí i
electro que no hi havia hagut manera de tancar-lo, i els metalls preciosos
havien estat modelats en formes que C3PO va identificar immediatament com a
sagrades per a quatre de les sis religions que comptaven amb més fidels al
planeta Durren: els reliquiaris, custòdies i rodes de pregària havien estat
amuntegats sense cap mirament, i alguns objectes sagrats havien estat doblats
perquè poguessin cabre al contenidor. Tot el que era massa gran per poder ser
emmagatzemat amb facilitat, estàtues i mobles clarament valuosos gràcies als
seus materials i el seu acabat, havia estat amuntegat en els racons, juntament
amb fardells de velluts brodats i valuosíssimes pells d’Stohl lligades a
corre-cuita, així com més sacs que revelaven les formes inconfusibles de les
monedes.
- Déu meu! -Va
exclamar C3PO, molt sorprès-. A jutjar per les últimes estadístiques de
valoració de l'or i el platí vigents en el mercat, només en aquest celler ha
d'haver diversos milions de crèdits! El capità Bórtrek no sembla pertànyer a
les classes més pròsperes i, de fet, ni tan sols és natiu del planeta Durren.
Em pregunto què pot estar fent amb aquestes riqueses a bord...
-Emportar-me-les en
dipòsit, estimat amic.
C3PO va girar sobre
els seus talons i l’R2 va fer girar la seva cúpula fins que els seus receptors
visuals quedar dirigits cap al capità de la cicatriu al llavi mentre en Bórtrek
sortia de l'escotilla darrere d'ells. En Bórtrek portava un enorme quadrat de
plàstic ple a vessar de components i cables que fins feia uns moments havia
estat un recobriment de consola, i una mà empunyava un gruix control remot de
color negre.
- En dipòsit,
senyor?
Els llavis d’en
Bórtrek es van corbar en un lent somriure. C3PO era un androide molt poc
imaginatiu, però veient-la va tenir la inexplicable impressió d'estar
contemplant a un exemplar d'alguna espècie mig intel·ligent procedent
d'avantpassats caçadors, als quals el procés evolutiu s'hagués aturat bastant
per sota del nivell d'humanitat estàndard.
-Les mantindré en un
lloc segur en nom dels propietaris que s'han absentat i els seus..., eh..., els
seus hereus. La situació a Durren és força complicada. Els partisans surten
dels seus amagatalls al camp, hi ha disturbis als carrers... Estan cremant
munts de cases, i molta gent se'n va a corre-cuita abans que la situació
empitjori encara més. Algunes persones decideixen que és el moment ideal per
netejar els seus armaris i lliurar-se de tot aquest or i platí sobrant que
havien anat acumulant. Ei, tu.
En Bórtrek va assenyalar
a l’R2 amb el comandament a distància.
-El meu ordinador de
navegació principal es va cremar després que tingués una petita discrepància
d'opinions amb l'autoritat central del Port, a la qual m'encantaria veure
desaparèixer dins d'un forat negre -va seguir dient-. Vaig a necessitar-te.
L’R2 va titubejar i
va deixar escapar un altre gemec de protesta que va fer que en Bórtrek
l’apuntés amb el comandament a distància i que C3PO decidís intervenir.
- Comporta't, R2! El
capità Bórtrek va a tenir l’amabilitat de transportar-nos fins a Cibloc XII,
pel que és lògic i natural que l'ajudem en la mesura del possible amb tots els
mitjans al nostre abast.
El petit androide
astromecànic es va balancejar i va començar a bressolar-se sobre les seves
rodes, però resultava obvi que el capità Bórtrek havia desconnectat tot el
nivell superior dels seus motivadors. L’R2 va emetre un nou gemec de
desesperació i va acabar seguint a Bórtrek pel llindar. C3PO es va disposar a
seguir-los.
-Bé, capità Bórtrek,
quant arribem a Cibloc XII haurem de posar-nos en contacte el més ràpidament
possible amb l'almirall Ackbar de la Flota de la Nova República i...
La porta es va
tancar davant de la seva cara. Després d'un considerable període de temps
durant el qual es va entretenir avaluant el contingut del celler i obtenint una
xifra final de vint-i-tres o vint milions de crèdits (tenint en compte una
certa inflació com a resultat dels disturbis produïts en el sector i les
fluctuacions en els preus de mitjana de les obres d'art durrenianes), els
sensors auditius de C3PO van captar els inconfusibles grinyols metàl·lics que
acompanyaven la retracció d'un túnel entre escotilles. C3PO va fer aparèixer
una lectura en el teclat instal·lat al costat de la comporta de la bodega de
càrrega, el llenguatge binari era molt senzill, i va descobrir que els sistemes
del Pur Sàbacc estaven entrant en la modalitat de previatge.
-Què curiós... -Va
murmurar l’androide de protocol-. Vaig sentir amb tota claredat com el capità
Bórtrek deia que el seu ordinador de navegació no es trobava en condicions de
funcionar.
C3PO va dirigir unes
quantes observacions més al nucli d'ordinadors, i quan aquestes van ser
transformades en codis estàndard van fer que el mecanisme s'afanyés a escopir
tot el que sabia sobre un considerable nombre de temes en una sèrie de ràfegues
de dades d'alta velocitat. C3PO va necessitar uns segons per extreure les
ràfegues de dades de la seva memòria d'emmagatzematge temporal i processar la
informació en la seva memòria sistèmica, però quan va haver acabat es va sentir
tot el prop del furor que pot arribar a sentir un androide correctament
programat.
-Però... Però el
curs que està traçant no ens portarà a Cibloc XII! Ni tan sols passarem a prop
d'aquestes coordenades! -Va exclamar-. El capità Bórtrek és un lladre! Estem
sent robats!
----------
-Tota la missió ha
desaparegut.
La Mon Mothma, guia
de la Rebel·lió i ex cap d'Estat del Govern Provisional, va apropar les seves
mans primes i plenes d'arrugues al protector semicircular de ferro de la
xemeneia, i les flames van rivetejar els seus dits amb fils de llum ambarina.
En Han Solo havia
arribat a conèixer molt bé a aquella dona alta i bella durant els últims anys,
però això no impedia que seguís inspirant-li un respecte gairebé reverencial.
La imatge de Mon Mothma estava per tot arreu, i ocupava un lloc molt important
en totes les històries de la Rebel·lió i dels últims dies de l'Imperi. Era com
estar assegut davant del foc amb una deessa de les velles llegendes, o com
compartir la mateixa habitació amb Rip «Mà de Ferro» Calkin, l’eximi defensa
central que havia aconseguit fer set-centes parades durant l'última temporada
de bolatrò.
- Ha desaparegut?
Alguna cosa es va
quedar immòbil i es va anar refredant dins de la caixa toràcica d’en Han.
La Wínter havia
portat els nens a la cambra de jocs, una gran estança situada dalt del llarg
tram d'esglaons d'una torre fistonada d’enfiladisses. La saleta estava sumida
en la penombra, i els llums mig amagats en discretes fornícules projectaven
càlides pautes de llum sobre els sostres pintats, tenyint-los amb una
resplendor aquosa indistingible del que hagués produït el combustible fòssil.
Les flames que saltaven i lliscaven per entre els trossos de carbó i fusta
escampats per sobre de la sorra blanca de la xemeneia eren autèntiques, encara
que brollaven d'un conducte de gas soterrat, i en Han es va recordar amb una
sobtada punxada de dolor que la Leia i ell havien fet l'amor sobre la catifa de
pell d’stohi, blanca com la llet, la nit abans de marxar.
-Encara no hem donat
a conèixer la seva desaparició, i tractarem que les coses segueixin així durant
el major temps possible.
La Mon Mothma es va
aixecar en el seu seient i els seus lluminosos ulls foscos van capturar els
reflexos del foc. El seu aspecte era un milió de vegades millor que l'última
vegada que l'havia vist en Han, quan la Mon Mothma jeia a l'hospital després
d'una altra sèrie de sessions de teràpia en el tanc bacta per combatre els
efectes consumptius d'un intent d'enverinament..., i un milió de vegades pitjor
que el de la dona a la qual havia conegut en el caos d'uns quarters generals
provisionals de la flota rebel. La Mon Mothma mai havia arribat a perdre la
terrible primesa de la mort, i els plecs de pell penjaven flàccidament en els
seus canells i sota la seva mandíbula. Els seus cabells, que havien continuat
sent foscos durant els horrors i vicissituds de la lluita contra Palpatine, van
començar a encanudir amb l'enverinament i ja s'havien tornat totalment blancs,
quan no havia d'aparèixer en públic encara caminava ajudada per dos bastons.
Però seguia sent molt bonica.
-I el ministre
Rieekan està greument malalt, la qual cosa complica encara més la situació. Al
principi temíem que la seva malaltia pogués tenir alguna cosa a veure amb la
plaga que sembla ser està fent estralls a Meridià, però...
-Plaga? -Va
preguntar en Han, i va sentir que una altra punxada gelada li estripava les
entranyes.
«No, la Leia no
pot...»
-Els informes són
massa fragmentaris per a què puguem estar totalment segurs -va dir la Mon
Mothma, i el seu to va indicar al Han que no podia estar més segura -. Quan hi
va haver el primer brot a la base orbital de Durren al principi es va sospitar
que es tractava d'alguna classe d'enverinament, però no hi ha cap prova que
recolzi aquesta suposició. Tampoc hi ha proves que es tracti d'alguna malaltia.
No hi ha bacteris, virus o organismes polífags... No hi ha res, deixant de
banda el fet que la gent s'està morint. La revolta que acaba d'esclatar a
Durren ens ha impedit enviar equips mèdics. Les faccions locals estan assetjant
la base...
- La base està
assetjada? -Va exclamar en Han-. Com és possible? Disposaven de dos creuers,
no?
-Els creuers
estaven..., estan investigant el que, o és un atac pirata contra Ampliquen, o
bé podria ser un trencament de la treva entre Budpock i Ampliquen. No sabem res
d'ells, i tampoc hem tornat a tenir notícies del navili insígnia de la Leia i
de la seva escorta després que informessin que la reunió havia acabat «de
manera acceptable» i entressin a l'hiperespai al punt de salt prefixat.
Un R-10 va entrar a
la saleta, enviat pel sistema d'atenció de la casa amb un got de cervesa per al
Han i un bol de cacau per a la Mon Mothma. Com tot el que hi havia a la casa,
el petit androide havia estat dissenyat perquè encaixés amb l'atmosfera general
de fantasia rústica, i la seva closca de fusta patinada i verdosos tons bronze
vell havia estat minuciosament construït a mà. En Han va pensar que si la vila
encara fos propietat de l'Emperador, l'androide probablement hauria estat
substituït per un d'aquells sindroides que, segons afirmaven els anuncis,
podien ser modelats fins a convertir-los en una còpia exacta de qualsevol forma
de vida intel·ligent o mig intel·ligent de l'Imperi. En Han no estava molt
segur de si s'hauria sentit massa còmode amb uns quants sindroides rondant al
seu voltant, això en la improbable eventualitat que el sou de la Leia pogués
arribar a cobrir el cost d'aquelles coses.
- Has comprovat quin
paper ha jugat l’Ashgad en tot això?
La Mon Mothma va assentir,
va prendre un glop del seu cacau i va deixar el bol a sobre de la safata de
bronze superior de l’androide, que semblava tan antiga com la resta del seu
cos.
-El darrer informe
enviat pel Borealis incloïa lectures sensores obtingudes per la nau de l’Ashgad,
i totes indiquen que no hi havia res que se sortís de l'habitual. Els capitans
del navili insígnia i la nau escorta van informar que les naus més properes es
trobaven al voltant de Pedducis Chorios, i la mateixa Leia va dir que l’Ashgad
semblava sentir-se bastant satisfet dels resultats de la reunió. Hem enviat un
missatge a l’Ashgad...
-La qual cosa no vol
dir res si realment està ficat en això.
-Potser. –La Mon
Mothma es va fregar els braços, i en Chewbacca va agafar un dels xals de la
Wínter, els dibuixos i colors canviaven com un calidoscopi cada tres o quatre
minuts i el va col·locar sobre les espatlles de l'ex cap d'Estat. La Mon Mothma
li va donar les gràcies amb una mirada i un somriure-. Bé, sé que un
interdictor pot arrencar a una nau de l’hiperespai...
-Pot fer-ho -la va
interrompre en Han-. Però els nois d'Intel·ligència tenen bastant vigilats a
tots els tipus que disposen de navilis interdictors..., o almenys a tots
aquells de qui l’existència ens és coneguda. Que jo sàpiga, fins ara no ens hem
assabentat que hagi passat res estrany. El que intento explicar és que els
interdictors poden treure a una nau de l’hiperespai, però que després et trobes
que tens una nau a les mans..., i això és una cosa que cal explicar. Ens hem
mantingut especialment alerta sobre això, i no sembla haver ocorregut.
-Com acabes de dir,
només pots vigilar aquells de qui l’existència ens és coneguda -va murmurar la
Mon Mothma-. Creus que algú pot haver alterat un punt de salt mitjançant algun
tipus de control remot? Potser puguin haver modificat la seva ruta...
-No és possible -va
dir en Han-. No sóc cap científic, per descomptat, però aquests ordinadors de
navegació estan tan ben protegits com un harem valorsià contra totes les
varietats d'explosions solars i partícules gamma precisament per aquesta raó.
Tot i així, quan em dedicava al contraban sempre estava sentint rumors que o
els imperials o alguns dels peixos grossos del contraban havien descobert una
manera d'aconseguir-ho.
El fred que sentia
darrere de l'estèrnum s'havia anat intensificant a mesura que parlava. En Han
s'havia passat tota la vida jugant al gat i a la rata amb els negres buits de
l'eternitat, i sabia molt bé fins a quin punt eren immensos els espais que
s'estenien entre les estrelles. Aquí fora podia haver-hi qualsevol cosa. Tots
els navegants de l'espai tenien malsons en què, fos pel motiu que fos, acabaven
extraviant-se en els golfs interestel·lars. Aquesta era la raó per la qual en
Han s'havia après de memòria centenars de cartes estel·lars, i per la qual
encara guardava munts de cartes estel·lars impreses a bord del Falcó Mil·lenari
tot i que en Lando i els seus altres companys de contraban del passat sempre li
estaven prenent el pèl per això.
La mera idea que
algú fos capaç d'alterar un punt de salt mitjançant algun tipus de control
remot era suficient per posar-li els pèls de punta.
Era una altra cosa.
Havia de ser una altra cosa.
-Bé, i qui va tenir
la gran idea que el Consell triés un successor provisional si tant la cap
d'Estat com el primer ministre quedaven fora de combat? -Va preguntar amb
irritació-. Quant sàpiguen que la Leia ha desaparegut, començaran a discutir
entre ells i llavors ja no podràs fer res.
-Ara tampoc podem
fer res.
- Què em dius d'un
holograma? -Va preguntar en Han-. Podríem fer que algun falsificador
d'hologrames produís un muntatge amb metratge recent i...
-Ja s'ha intentat
-va replicar la Mon Mothma amb veu gèlida-. El Partit del Càntic del Dia havia
sentit certs rumors sobre la desaparició, i...
- Rumors? D'on procedien?
Qui els ha estat escampant?
La Mon Mothma va
moure el cap.
-Els rumors ja estan
començant a circular per tot arreu, Han. L'almirall Ackbar s'ha vist obligat a
decretar un recés de dotze hores en les activitats del Consell per evitar un
esclat de violència entre el senador Typia del Partit del Càntic del Dia i el
senador Aràstide de Gantho. Quant al segon holograma fals, no hem pogut
seguir-li la pista però sospitem dels tervigs, ja que declarava que el tràfic
d'esclaus bandies de la zona de Tervissis era una activitat perfectament
legítima i acceptable. En qualsevol cas, la falsificació era de tan pèssima
qualitat que resulta obvi que no guarda cap mena de connexió amb la desaparició
de la Leia i el seu grup.
"I siguin
quines siguin les circumstàncies"-va seguir dient, mesurant les seves
paraules amb àrtica fredor -, substituir la cap d'Estat de la Nova República
per un holograma falsificat no és exactament el tipus de precedent que desitjo
establir. Em sembla que a la Leia tampoc li agradaria utilitzar aquesta classe
de truc, i m'imagino que estaràs d'acord amb mi en això.
En Han es va sentir
com si acabessin d’agafar-lo amb la mà ficada en el recipient de les galetes.
-No, suposo que no
li agradaria...
«Una altra bona raó
per no governar la galàxia», es va dir.
- I què em dius d’en
Luke? -Va preguntar per trencar el silenci que havia seguit a les seves últimes
paraules.
- En Luke?
-Estava a bord del
Borealis. Havia anat a acomiadar-se de la Leia, i en l'últim moment la Leia va
rebre un missatge de la Callista dient-li que no havia de confiar en l’Ashgad i
en Luke va decidir acompanyar-la. Planejava utilitzar un caça el més petit
possible per despistar les estacions artilleres i esbrinar si la Callista es
trobava a Nam Chorios.
-Ashgad... -Va dir
Mon Mothma en veu baixa i suau-. No ho sabia. Hem estat intentant posar-nos en
contacte amb en Luke, i hem parlat amb la lluna de Yavin. Els seus estudiants
pensaven que potser havia tornat i s'havia anat a la jungla per meditar.
En Han va deixar
escapar un grunyit. Després el silenci va tornar a regnar a la saleta, trencat
únicament pels espetecs del foc i la remor de la font que adornava un racó de
l'estada. Els reflexos del foc ballotejaven en els ulls d’en Chewbacca, dos
centelleigs blaus bessons mig amagats per l'ombra de les seves celles. A
l'altra banda de la gran arcada protegida magnèticament que s'obria a la paret
sud de l'estada, els cels màgics del sistema de Coruscant relluïen amb
l'esplendor de les cordes, vels i tresors vessats per la pròdiga llum de les
estrelles.
-Hauré de posar-me
en contacte amb Lando -va dir per fi.
La Mon Mothma va
assentir. Semblava haver llegit els pensaments d’en Han des del primer moment,
i en Han es va dir que probablement aquesta qualitat formava part dels
requisits imprescindibles per aconseguir el lloc de cap d'Estat.
-Lando ja disposa de
nau pròpia, i podeu utilitzar-la per la recerca. Tot s'ha de fer de la manera
més discreta possible: probablement mai arribarem a saber quin dels tripulants
del Borealis o l’Impenetrable se'n va anar de la llengua. Tens alguna objecció
al fet que la Mara Jade sigui informada? Aquesta noia sap com rastrejar un
sector.
La Mon Mothma va
moure el cap en una lenta negativa.
- Algú més?
-Kyp Durron, de
l'Acadèmia Jedi. Wedge Antilles, si podeu prescindir-ne. Kyp necessitarà una
nau. Haurà de ser ràpida, però caldria triar una que no cridés l'atenció.
-Pots donar-ho per
fet -va dir la Mon Mothma, i li va allargar un cub de plastè vermell-. Conté
els últims informes enviats per la Leia, el comandant Zoalin i el capità Ioa,
així com les lectures sensores de la nau de l’Ashgad i les dades sobre tot el
que hi havia en els cinc pàrsecs circumdants. També trobaràs les coordenades
del punt de salt en què van desaparèixer.
-Bé, tant és per on
entressin a l'hiperespai -va dir en Han-. Si algú ha trobat una forma d'alterar
el salt, podrien haver sortit en qualsevol lloc entre Coruscant i la fi de
l’univers.
Es va posar dret i
va ajudar a aixecar-se a la Mon Mothma. El fet que l'ex cap d'Estat hagués
portat els seus bastons indicava fins a quin punt se sentia còmoda en presència
d’en Han i fins on arribava la seva confiança en ell. La Mon Mothma va acceptar
amb un somriure els bastons que li allargava, i en Han es va sentir curiosament
honrat. Que Mon Mothma permetés que la veiés caminar ajudant-se amb els bastons
significava que el considerava el seu amic.
- Durant quant de
temps podràs mantenir a ratlla al Consell?
-Uns dies, potser
una setmana -va respondre la Mon Mothma. La casa estava equipada amb androides
d'acompanyament NL-6, però en Han va escortar personalment la Mon Mothma fins
al vestíbul-. Encara estem intentant enviar un equip de suport mèdic a Durren,
i també hem preparat grups d'escorta perquè protegeixin els equips de
científics de la Instal·lació d'Investigacions Mèdiques de Nim Drovis. Com ja
t'he dit, els informes són més aviat fragmentaris, però la situació sembla
bastant seriosa.
- Creus que és una
cosa d'origen desconegut? -Va preguntar en Han, contemplant Mon Mothma a la
llum dels reflexos del foc.
La Mon Mothma va
titubejar, i en Han va veure en els seus ulls que l'origen ja era conegut...,
però que la Mon Mothma senzillament no volia admetre de què es tractava.
Les portes del
vestíbul es van obrir davant seu. L'acompanyant de Mon Mothma, un jove de
cabells color sorra i aspecte ombrívol que combinava les funcions de guàrdia
personal amb les d'assistent, i la lúgubre expressió mai semblava alterar-se
davant qualsevol cosa que pogués fer o dir-se en la seva presència, es va posar
dret.
-Ves amb molt de
compte -va dir la Mon Mothma.
En Han va somriure.
-Excel·lència,
començaré a anar amb compte el dia que em compri un balancí i unes sabatilles.
Trobaré a la Leia.
Però quan la porta
es va haver tancat darrere de la Mon Mothma i del seu guàrdia personal, en Han
va romandre immòbil durant una bona estona al vestíbul amb el petit cub de
plàstic vermell en el seu puny i els ulls clavats en el no-res. Estava pensant
en l'hiperespai, en l'espai interestel·lar...
... I en la Leia.
Havien transcorregut
cinc anys des que es van casar i tretze des que es van conèixer en els
passadissos de l'Estrella de la Mort, amb els feixos desintegradors xiulant i
relluint al seu voltant. Si no aconseguia trobar-la...
No hi havia
conclusió possible per a aquella frase ni tampoc per aquell pensament, a part
d'una foscor tan profunda com el malson de la desorientació en l'espai del
temps real sense cartes estel·lars, sense ordinador de navegació, sense
espectroscopi, sense cap pista que pogués indicar-te cap a quina de les llums
minúscules i infinitament distants havies de posar rumb.
Els seus dits es van
tensar al voltant del cub de dades i en Han es va tornar cap a la llum del foc
de la saleta per dir-li al Chewie que posés al Falcó en la modalitat de prevol.
S’enlairarien uns moments abans de l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada