YAVIN IV
54
La veu d’en Luke
Skywalker va ressonar per la frondosa jungla i es va obrir pas a través dels
sons de la batalla. La Callista es va quedar paralitzada quan el va sentir cridar
el seu nom, i la seva determinació va començar a fondre’s. No hauria d’haver-se
separat d’en Luke..., però ho havia de fer. Només hi havia una manera..., si la
Callista tenia el valor necessari per seguir endavant.
- Callista! -Va
tornar a cridar en Luke.
Però la jove va
continuar avançant per entre la vegetació sense mirar enrere.
Martells de foc
turbolàser es van obrir pas a través de l'atmosfera per sobre dels seus caps,
deixant udolants senders d’ionització mentre el Cavaller del Martell de l'almirall
Daala continuava atacant Yavin IV. La Callista va alçar la mirada i va veure
una altra ràfega que baixava cap a la selva. El Súper Destructor Estel·lar va
destruir tot un acre de vegetació antiquíssima amb una sola andanada de les
seves bateries. Un tret afortunat podia volatilitzar tot el Gran Temple.
Segons en Kyp
Durron, Dorsk 81 havia enviat a les profunditats de l'espai a tota una flota
imperial. Disset Destructors Estel·lars havien estat violentament trets del
teatre de la batalla. Si no fos per la sobtada aparició del Súper Destructor
Estel·lar, els estudiants Jedi ja no correrien cap perill. El veritable enemic
seguia en òrbita, allà on no podia ser atacat.
La Callista va
apartar unes branques espinoses de la seva cara i va buscar una oportunitat. Un
instant després va veure un bombarder TIE atrapat entre les branques trencades
i el terra remogut d'una part de la selva on els arbres havien quedat mig
aixafats. La nau tenia un parell de planxes propulsores col·locades en angle i
una carlinga doble: la primera acollia al pilot / bombarder, i la segona
contenia projectils detonadors. La nau havia sofert alguns danys i una part
dels tubs d'escapament dels motors del darrere havia quedat doblegada, com si
hagués hagut de suportar l'impacte d'una roca llançada pels aires.
El pilot del TIE
portava un casc negre opac i un mico de vol encoixinat que semblava incòmode i
bastant pesat. Estava treballant frenèticament, i es trobava sol. Havia
aconseguit deixar més o menys redreçats els tubs d'escapament dels motors amb
les eines de la cabina, i estava fent proves amb els motors per esbrinar si
podien funcionar.
La Callista va
decidir aprofitar aquella oportunitat, i va començar a planejar una forma
inesperada d'atacar la Daala. No tenia poders Jedi, i el seu armament es reduïa
a una espasa de llum..., però la Callista sabia que podia acabar amb el Súper
Destructor Estel·lar. Aquesta responsabilitat era únicament i exclusivament
seva, i no li quedava més remei que carregar amb ella.
Va avançar sense fer
cap soroll, movent-se amb una fluida agilitat que no havia nascut de la Força
sinó del seu propi ensinistrament personal. La Callista va sortir de la mala
herba espinosa i va córrer cap al pilot del TIE quan aquest anava cap a
l'escotilla, preparant-se per tornar a entrar al seu bombarder.
Però el pilot va
haver de percebre algun centelleig de moviment a través del visor del seu casc,
algun senyal delator que li va avisar de la cautelosa aproximació de la
Callista. El pilot es va girar, i la Callista es va trobar enfrontant-se al seu
fosc reflex sobre el plastiacer negre de la màscara facial.
El pilot va
reaccionar amb una velocitat sorprenent i va desenfundar el desintegrador que
portava penjant del costat. La Callista va seguir endavant, adquirint més
impuls mentre movia el braç en un arc i pressionava el botó activador de
l'espasa de llum. El full color topazi va sorgir de l'empunyadura amb una
barreja d’espetec i xiulet, i la seva potent claredat va enlluernar al pilot
del bombarder TIE.
La Callista va
separar la seva mà enguantada de negre del canell amb un sol cop. Després va
llançar una ganivetada contra el seu pit abans que el pilot, que havia alçat el
seu monyó espurnejant davant seu, tingués temps de cridar.
La Callista va
desactivar l'espasa de llum i va apartar el cos fumejant d'una puntada,
allunyant-lo del bombarder TIE reparat sense perdre ni un sol instant. Després
va enfilar fins a l’escotilla i es va deixar caure dins la petita cabina.
La veu d’en Luke va
ressonar per entre els arbres tan feblement com la d'un fantasma. Estava
cridant el seu nom, però la Callista es va obligar a no sentir-la. Hi havia
pogut veure amb tota claredat la seva debilitat personal quan va contemplar com
els altres Cavallers Jedi lluitaven en estreta col·laboració: La Callista ja no
formava part de la seva germandat. Hauria de lluitar d'una forma diferent, a la
seva manera..., i tots junts triomfarien.
Va segellar
l'escotilla d'accés. La carlinga era molt petita i feia olor de lubricant vell
i micos de vol no massa nets. En circumstàncies normals el pilot portaria una
màscara respiratòria i un casc, raó per la qual no notaria que estava envoltat
d'aire recirculat. La Callista estava disposada a suportar-ho.
Va desxifrar els
controls sense cap dificultat. L'Imperi no desaprofitava temps o energies
modificant els seus sistemes de vol, i un bombarder TIE encara funcionava de la
mateixa manera que havien funcionat els caces imperials dècades abans, quan la
Callista havia començat a lluitar contra l'Emperador.
La nau fosca es va
anar elevant lentament sobre la cicatriu deixada pel descens d'emergència,
alçant-se a poc a poc a mesura que els seus motors s'anaven escalfant. La
Callista va seguir pujant fins a quedar-se per sobre les copes dels arbres, i
va poder veure la cremada negra que indicava el lloc per on la nau havia
travessat el dosser verd.
Els motors iònics
bessons van entrar en acció amb un rugit esgarrifós, i el bombarder TIE va
començar a pujar en una veloç trajectòria angular cap a les capes més tènues de
l'atmosfera..., i cap al Cavaller del Martell.
-Em sap greu, Luke
-va murmurar la Callista, i va seguir endavant.
La nau, que semblava
sorgida d'un malson, flotava sobre ella, una massa color negre eclipsi tan
colossal que la Callista amb prou feines podia fer-se una idea de les seves
veritables dimensions. No sabia gran cosa sobre la seva configuració interior,
encara que en una ocasió havia estudiat alguns diagrames de l’Executor, el
navili insígnia de Darth Vader. Però sí sabia que el Súper Destructor
Estel·lar, fabulosament car i difícil de maniobrar tot i els avantatges que li
proporcionava la pura i simple magnitud dels seus sistemes d'armament, tenia
molt pocs punts vulnerables.
Havia
d’arreglar-se-les d'alguna manera per pujar a bord i treballar des de
l'interior.
Els motors del
bombarder no responien al màxim de la seva capacitat, però la Callista va anar
cap el Cavaller del Martell seguint un vector el més ràpid possible. El cap li
donava voltes mentre intentava ordir un engany prou audaç perquè li permetés
baixar dins dels seus hangars: això resultava doblement difícil perquè la
Callista era una dona i no podia fer-se passar per un pilot de bombarder TIE.
Hauria de parlar en un to de veu el més ronc possible, i procurar que el
sistema de comunicacions distorsionés les seves paraules.
Altres caces TIE
giraven per l'espai. La superioritat de què gaudia l’almirall Daala sobre Yavin
IV semblava completa, i l’almirall imperial podia romandre fora de perill en la
seva òrbita i llançar una andanada letal darrere d'una altra contra tota la
lluna sense necessitat de córrer cap risc personal.
La Callista es va
sorprendre sentint una veu femenina sorgint del canal de comunicacions: era una
directora de combat, i li demanava que s'identifiqués i ser informada sobre la
seva situació. Una dona! La Callista mai havia sentit parlar de què l'Imperi
tingués oficials i tripulants del sexe femení a bord de les seves naus:
L’almirall Daala devia haver introduït alguns grans canvis. La Callista va
empassar saliva i es va inclinar cap endavant per respondre després d'haver
deixat intencionadament el sistema de comunicacions una mica desviat de la
freqüència correcta.
-Aquí el bombarder
TIE nombre... -La Callista va moure el dial del transmissor per produir un
esclat d'estàtica que eliminés la seva identificació, i després va tornar a
sintonitzar el canal en un senyal clar-. Hem patit greus danys. Tots els
nostres Destructors Estel·lars han desaparegut. Els Cavallers Jedi van fer
alguna cosa, i tota la flota... va desaparèixer. No hi ha ni rastre d'ells.
-Bombarder TIE,
tingui la bondat de repetir la seva transmissió donant més detalls -va dir la
directora de combat -. Proporcioni'ns un resum complet de la batalla que s'està
desenvolupant a la lluna selvàtica.
-Gairebé totes les
forces de superfície han estat destruïdes -va dir la Callista-. Els Cavallers
Jedi han ofert una resistència increïble, molt superior a la que esperàvem. Hem
patit grans pèrdues. He aconseguit escapar, però els meus motors estan
avariats. Necessito un lloc on baixar ara mateix.
Va tornar a fer
girar el dial, afegint uns quants esclats d'estàtica per resultar el més
convincent possible.
-Descriviu
l'extensió dels danys soferts -va demanar la directora de combat.
-Els motors estan a
punt de fallar -va replicar la Callista-. El meu panell solar està danyat. Crec
que estic perdent líquid refrigerant o patint pèrdues de radiació, però no puc
saber-ho amb seguretat... Suggereixo que busquin un hangar aïllat en el qual
pugui descendir. Evacuïn l'hangar i segellin les entrades per si alguna cosa
surt malament. Inspeccionaré les filtracions i tornaré a informar.
-Rebut i entès,
bombarder TIE -va dir la directora de combat -. Esperem amb impaciència la seva
informació sobre la batalla de Yavin IV. La Callista va somriure, però va procurar
que la seva veu sonés cansada i apàtica.
-Comprès.
Va seguir avançant
cap a l’últim Destructor Estel·lar fins que la directora de combat li va donar
instruccions sobre on havia de baixar.
L'hangar de
bombarders de popa era com una immensa caverna, encara que l'entrada a penes
semblava una diminuta piga negra al casc del Cavaller del Martell. La Callista
va dirigir la seva nau robada cap a l'interior i es va sentir immensament
complaguda quan va veure que havia arribat a un hangar que contenia un esquadró
sencer de bombarders TIE. Pel que sembla l’almirall Daala no planejava
utilitzar aquell esquadró, i s'acontentaria amb sembrar la destrucció
mitjançant les seves bateries turbolàser. Tot el personal havia estat evacuat
de l'hangar per posar-lo fora de perill de les possibles filtracions perilloses
que pogués patir el bombarder de la Callista.
Quant hi va haver
posat la seva nau, la Callista es va trobar en una vasta cambra on només hi
havia filera rere filera de bombarders TIE, cada un d'ells proveït d'una
càrrega completa de projectils detonadors.
Els llavis de la
Callista es varen corbar en un tens somriure. Per molt que ho hagués desitjat,
no hauria pogut esperar res millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada