IV
A bord del Facetat, la Thune va enviar a l’U-THR a
la cabina per preparar la nau per a l'enlairament. Va subjectar a Prash a una
cadira prop de l'estació tècnica i va lligar a la Carmesina al tauler de joc.
Teclejant en el panell de comunicacions, va mantenir un ull vigilant sobre els
seus presoners.
La Carmesina va maleir
la seva pròpia estupidesa. Com podria sortir d'aquest embolic? Un gemec li va
dir que en Prash estava despert. Tossint, va prendre consciència d'on es
trobava, mirant primer la Thune i després al blàster del seu costat. Finalment,
es va girar cap a la Carmesina, travessant-la amb una mirada enverinada que li
va fer empal·lidir.
- Per què? -Va
preguntar ell.
La Carmesina
simplement se li va quedar mirant, incapaç de trobar paraules.
- Què voleu de mi?
- Ho sento -va dir
la Carmesina, aclaparada per la culpa.
- Oh, pareu amb aquest
maleït melodrama –els hi va bordar la Thune -. Us necessito a tots dos vius per
rebre la meva paga, però això no vol dir que hagueu de mantenir tots els
membres intactes. Així que calleu.
En Prash mirà d'una
dona a l'altra.
- Vaig pensar que
vosaltres dues éreu...
La Thune va deixar
anar una riallada.
Ell es va girar cap
a la Carmesina.
- Llavors per què
veu matar a Beidlo i Skurvis?
- Pensava que
estaves retenint al meu company -va quequejar ella -. Ho sento.
Ell no va dir res,
simplement la va mirar, confós i enfadat.
El so d'una altra
nau aterrant a prop va resultar benvingut; qualsevol cosa servia per distreure
la Carmesina dels sentiments de culpa que envaïen els seus pensaments.
- Mou-te, Roja! -
Va grunyir la Thune -. És hora de col·locar la catifa de benvinguda.
La Thune va
escortar a la Carmesina a la base de la rampa d'accés del Facetat, estesa fins a terra. Va calcular les seves probabilitats
d'escapar, però les manilles dels seus canells i el blàster al clatell li van
fer pensar-s'ho dues vegades.
Es va obrir
l'escotilla de l'ala-Y. Un gank va saltar fora de la cabina i es va tornar cap
al passatger del seient del darrere. Kaj!
Hi va haver un breu forcejament a la cabina, després el gank va lligar les mans
d’en Kaj a la seva esquena i el forcejament es va aturar. Va aixecar en suspens
en Kaj del seu seient i el va llançar al paviment. En Kaj va grunyir, amb sang
rajant d'un tall que li creuava el front. A la Carmesina li feia mal veure'l
així, però no hi havia res que pogués fer.
- Porta'l a bord
-va dir la Thune, tirant de la Carmesina de tornada a la nau -. No vull atreure
l'atenció.
El gank va obeir en
silenci, posant a Kaj en peu i fent-lo pujar la rampa a empentes. Un cop dins, en
Kaj es va aturar en sec i es va quedar bocabadat.
- Carmesina! Què dim...?
Maledicció! També t'han atrapat?
Abans de poder
respondre, el gank el va tornar a colpejar, fent-li caure sobre un genoll.
Usant la caiguda en el seu profit, en Kaj va empènyer les cames del gank,
fent-li perdre l'equilibri i enviant-lo rodant rampa avall. La Thune va apuntar
al Kaj amb el seu blàster, però la Carmesina es va regirar, amb els seus punys
lligats, i li va clavar un fort cop de puny. Amb un agut crit i el so d'una
costella trencada, la Thune es va doblar sobre si mateixa, i el seu tret va fer
miques un monitor en una pluja d'espurnes. En Kaj es va posar dret d'un salt i
es va llançar cap a ella, tirant-se sobre la coberta i agafant el seu blàster.
La Carmesina va
córrer al seu costat i ell va trencar els seus lligams amb el blàster. Ella va
fer el mateix per ell, i després es va tornar cap a la Thune, amb veu tremolosa
per la ira.
- Ara,
caça-recompenses... Crec que vaig a accedir als bancs de memòria de l’Uthre i a
esbrinar a quanta gent has venut. Potser et vengui als supervivents de les
víctimes... Tros a tros!
La Thune la va
mirar adolorida.
- No ets diferent a
mi, Durasha. Vas matar en aquell rebel a sang freda perquè vas pensar que això
et tornaria al teu estimat amant. Ell s'interposava en el teu objectiu, i el
vas assassinar. Igual que jo ho hauria fet. Tu, jo, Lang... - Va fer una pausa,
delectant-se amb la sorpresa que mostrava el rostre de la Carmesina -... Sí,
fins i tot el teu vell amic el tinent Lang va oferir cinc mil crèdits
addicionals a la recompensa imperial pel teu cap! En el fons, tots som iguals.
Així que oblida aquesta superioritat moral.
La culpa va envair
a la Carmesina, barrejada amb la ràbia per la veritat en les paraules de la Thune.
Agafant el blàster que sostenia en Kaj, el va alçar sobre el seu cap com si
anés a colpejar amb ell el cap de la caçadora...
... A l'instant
següent rodava per terra, agafant-se la mà cremada i deixant caure el tros de
ferralla mig fos.
El gank, de qui
s'havien oblidat durant la lluita, estava dempeus a la porta, apuntant-los amb
un blàster.
- Aparteu-vos de la
capitana Thune. No us ho diré dues vegades.
Maleint, en Kaj es
va posar dret. Però quan la Carmesina es va aixecar, va treure el seu propi
blàster de la jaqueta de la Thune i va obrir foc, obrint un forat a la placa
facial del gank. Va caure a terra amb un filtrat crit d'agonia.
En Kaj va aixecar la
Thune.
- A munt, senyora.
Estic pensant seriosament e retòrcer-te el coll ara mateix.
- Kaj, espera. - La
Carmesina va aturar el seu braç.
En Kaj la va mirar
amb feresa.
- Aquesta escòria
gairebé ens ven per diners, Carmesina... Tens una idea del que en Bwahl
m'hauria fet? Saps el que l'Imperi fa als traïdors? Mereix morir... Estaves
disposada a matar-la tu mateixa fa un moment!
-Ja ho sé, però ja
hi ha hagut prou morts. No vull seguir formant part d'això.
Van creuar les
mirades per un instant, després en Kaj va arrufar les celles i es va tornar cap
a la Thune.
- Molt bé,
caça-recompenses, avui viuràs, però no facis plans a llarg termini. Ara, en
marxa!
La Thune li va
llançar una mirada assassina quan ell la va empènyer cap a la cabina. En Kaj va
tornar la mirada a la Carmesina.
- Vaig escoltar
parlar al gank, els seus col·legues estaran aquí en qualsevol moment. Lliguem-la
i sortim d'aquí en aquest ala-Y.
-Això no funcionarà,
Kaj. Som masses. Necessitem el Facetat.
- No us aneu a emportar
la meva nau...
- Silenci, Thune, o
canviaré d'opinió pel que fa a deixar-te fora de servei permanentment - va dir en
Kaj.
La Carmesina es va
tornar de cop i els va conduir a l'interior de la nau, cap a l'estació tècnica.
En Kaj va veure l'altre presoner lligat de la Thune i va alçar una cella.
- Qui és? -Va
preguntar.
- Un aliat -va dir
la Carmesina, deslligant a un confús Prash -. Treytis Prash, Kaj Nedmak. - Els
dos homes es van saludar incòmodament amb una inclinació de cap -. Escolta,
Prash, tant si vols creure’m com si no, estem en el mateix bàndol. En Kaj i jo
estàvem... estàvem pensant de treballar per a vosaltres, els rebels. Vine amb
nosaltres. -Li va allargar la mà.
En Prash se la va quedar
mirant fixament, i després va passar de llarg al seu costat, ignorant la mà.
- Molt bé, en marxa.
Podeu començar acabant el que en Beidlo havia començat; lliurar un carregament
de rifles blàster a una base rebel. Després d'això... ja veurem.
- Prash -va
preguntar en Kaj -, et faria res donar-li un ull a la Thune fins que traguem
aquesta nau d'aquí?
- En absolut, serà
un plaer -va respondre en Prash, prenent el blàster de la mà estesa d’en Kaj.
En Kaj i la
Carmesina van creuar les seves mirades. Ella va somriure, inclinant lleument el
cap, i tots dos es van tornar per dirigir-se a la cabina. Però abans que
arribessin al passadís, la Thune va treure una navalla i la va llançar amb
força al pit d’en Kaj. Ell va deixar escapar un panteix, mirant sorprès la
gruixuda empunyadura metàl·lica que sobresortia del seu cos.
- Kaj!
La Thune va tractar
d'arribar al blàster d’en Prash, però en Kaj va reunir les forces suficients
per llançar-se contra ella. Els tres van caure a terra.
- Carmesina, fuig!
-Va exclamar en Kaj.
Estava congelada al
seu lloc, sense voler abandonar-lo.
- Vés! Jo no vaig a
aconseguir-ho, Roja! -En Kaj va tossir sang, i després va mirar les taques de
color escarlata en la seva túnica. Amb dificultat, va aconseguir deixar anar
una rialleta -. En realitat... sembla que vaig... a deixar la nau, Roja... -La
Thune va llançar un fort cop de puny a la seva mandíbula. Ell es va encorbar,
subjectant-se contra la coberta, mentre en Prash rodava allunyant-se d'ells -.
Aneu-vos! Marxeu! Jo us cobreixo!
- No!
En Kaj va cridar al
Prash.
- Treu-la d'aquí! -En
Prash va veure el bassal de sang que envoltava la Thune i en Kaj i va agafar el
braç de la Carmesina.
- Anem!
-No... -Va dir,
resistint-se a la seva adherència.
- Anem! -Va tornar
a insistir, tirant amb més força.
- No! Kaj! - Va
tractar d'alliberar-se de l'agafada d’en Prash, però aquest la va arrossegar
fins a l'ala-Y estacionat. El motor encara estava en marxa -. Maleïda sigui, deixa’m
anar!
Un so familiar va
omplir l'aire, i van aixecar la vista per veure un Caçador de Caps en la
distància. La visió va acabar amb l'atac d'histèria de la Carmesina, i va
saltar al seient davanter del caça.
Un crit darrere
d'ella, però, li va dir que en Prash no ho havia aconseguit.
Es va tornar
ràpidament per veure’l rodar maldestrament per terra, amb un forat fumejant a
l'esquena. La Thune estava dreta a l'entrada, apuntant-la amb el seu blàster.
Això significava que en Kaj estava...
No! Va cridar en la seva ment. No una altra vegada! Mai més!
- Surt d'aquesta
nau, Durasha. - La veu d'acer de la Thune era inflexible.
Ajupint-se, la
Carmesina va colpejar el botó de tancament de l'escotilla i va accelerar a fons
sense esperar tan sols a escoltar l'espetec de la carlinga a segellar-se.
Mentre sortia disparada de l’espaiport, va obrir foc sobre el Caçador de Caps.
El pilot mai va saber qui li va disparar el tir letal.
Alçant-se al cel,
va respirar profundament. Encara no havia acabat tot.
***
Un tret del vaixell
de càrrega de la Thune va sacsejar l'ala-Y.
No m’ho puc creure! Com m'he ficat en aquest
embolic...?
Xopa de suor, la
Carmesina va maleir al seu soci, a la seva afició pel joc, i als seus maleïts
plans.
Un altre tret va
passar fregant l'ala-Y.
Amistat. Ha! Per quines galàxies vaig decidir que
necessitava salvar-te el cul, Kaj Nedmak? Per què?
- Si encara
segueixes viu... - Va fer una pausa prou llarga per llançar la seva ala-Y en un
tirabuixó picat, tractant desesperadament d'esquivar la Thune - ... et mataré
jo mateixa!
El foc làser
traçava arcs pel negre buit de l'espai profund, momentàniament invisible contra
la silueta d'Ord Simres abans de colpejar el costat d'estribord del caça. La
nau es va estremir i la Carmesina es va adonar que el resultat d'aquesta
batalla no anava al seu favor.
- Mai no perdonaré
això, Kaj -va dir en veu baixa. Guiant la nau en un gir de 180 graus, la
Carmesina bloquejà els seus canons làser en tret continu. Va establir l'ala-Y
en un curs d'impacte, decidida a emportar-se la dona que havia assegurat ser la
seva amiga. En qüestió de segons, tot hauria acabat.
El Facetat omplia el camp de visió,
disparant les seves armes. Espurnes grogues i verdes dansaven al voltant de
l'ala-Y, creixent en intensitat conforme els escuts cedien. I llavors hi va
haver un esclat a la cabina.
***
Estrelles...
Surant...
Roja...
Brillant...
Llum estel·lar...
Roja...
Roja...
Llum estel·lar...
- Roja?
La Carmesina va
obrir els ulls, desorientada. Què...? Viva...? Però...
Va tractar
d'incorporar-se, i immediatament va desitjar no haver-ho fet, quan un dolor
encegador la va obligar a recolzar-se de nou.
No només dolor...
una mà... metàl·lica... Què...?
Va obrir els ulls i
es va trobar mirant a la cara perplexa d'U-THR.
- Oh, gràcies a les
estrelles, mestressa Carmesina! Està conscient!
Uthre... però...
això significava que estava de nou a bord del...
Es va incorporar de
cop, ignorant el dolor mentre buscava la Thune amb la mirada. La caça-recompenses
estava asseguda a l'estació tècnica, de cara a una pantalla.
- Molt bé, Thune,
jo... - Es va aturar quan dos fets peculiars van atreure la seva atenció.
En primer lloc, la Thune
semblava no advertir la seva presència.
I en segon lloc,
estava lligada a la cadira.
-Roja...
La Carmesina es va
tornar de cop sentint la veu rasposa.
Allà, estirat en
una llitera gravitatòria portàtil, lligat i embenat, estava en Kaj Nedmak, pàl·lid
i contusionat, la seva respiració eren ràfegues desiguals.
- Kaj! Estàs viu?
Però com?
-Jo... no esperava
estar... - Va tossir -, però el nostre... amic de metall verd aquí present...
tenia altres plans.
L’Uthre li va posar
suaument una mà metàl·lica a l'espatlla.
- Si us plau, mestressa
Carmesina, ha d’estirar-se. Aquesta explosió de la cabina la va deixar
inconscient. S'ha de prendre un temps de recuperació abans de fer esforços.
- Però què ha
passat? Com he pujat a bord? Per què aquesta nau no ha quedat destruïda?
- De debò, mestressa,
no ha de preocupar ara mateix d'això. Ara...
- Uthre, necessito
saber-ho. Si us plau.
El droide la va
mirar, inclinant el cap a un costat.
- Molt bé, però
després ha de descansar.
- Tracte fet.
El droide va
explicar el que havia passat. Després que la Carmesina s'escapés en l'ala-Y, la
Thune havia deixat al Kaj per mort a l'estació tècnica del vaixell de càrrega,
es va dirigir a la cabina, i va sortir en persecució de la nau més petita. La
batalla va ser ràpida, amb l'ala-Y superat sense remei. L’Uthre, assegut en els
controls del copilot, gairebé va curtcircuitar els seus circuits d'empatia veient
com la Thune tractava de matar a l'únic humà que l'havia tractat com un igual
des de la mort del seu anterior amo. La Thune va ordenar al droide que anés a
la resclosa per preparar un amarratge remot amb el caça; ella planejava
mantenir la Carmesina amb vida, decidida a reclamar la seva recompensa. Passant
pel costat de l'estació tècnica, l’Uthre va deixar caure accidentalment un
blàster en direcció al malferit Kaj. En Kaj va aconseguir reptar fins a la
cabina i va disparar la Thune. I, per sort, la Carmesina s'havia desmaiat abans
de completar el seu intent d’envestida. En Kaj va agafar els controls i va
apartar el Facetat fora de l'abast
del caça mentre l’Uthre lligava la Thune. Després de realitzar un amarratge
remot entre les dues naus, en Kaj va portar la Carmesina a bord amb l'ajuda de
l’Uthre.
La Carmesina va mirar
fixament al droide, sorpresa.
- Vas fer tot això?
- Vaja, sí... com
he dit sovint a la mestressa Thune, la meva programació primària mai ha estat
cometre actes de violència atroç, perseguir fugitius, o col·laborar en els seus
morts. – L’Uthre va fer una pausa, i la Carmesina hauria jurat que un calfred
va recórrer el cos del droide -. Resulta que la meva programació és observar la
pràctica del protocol, fomentar la comunicació adequada i, per sobre de tot,
proporcionar solucions pacífiques que assegurin la preservació de la vida
racional. Actuar com a còmplice del completament abominable negoci de la
mestressa Thune estava començant a degradar les meves subrutines ètiques.
La Carmesina va
somriure davant el discurs del droide, i en Kaj va deixar anar una breu i
rasposa rialleta des de l'altre costat de la sala.
- Uthre - va tossir
-, series... un magnífic... contrabandista.
La Carmesina li va
recolzar una mà a l'espatlla.
- En realitat,
Uthre, crec que seria just el teu camp. No pensis en això com contraban sinó
més aviat com... Lliure comerç.
- Lliure comerç?
-És clar. No
hauries de fer res poc ètic. Res de violència, res de matar... potser alguna
trobada ocasional amb caps de moll conspiradors o amb les duanes Imperials.
- Duanes Imperials,
mestressa?
La Carmesina mirà
en Kaj i li va fer un gest de complicitat.
- Traficar armes
per a l'Aliança Rebel pot ser una mica complicat.
En Kaj va somriure,
assentint dèbilment amb el cap.
- Pensa en això,
Uthre -va dir la Carmesina -. Però, de moment, què tal si portem a la teva
antiga propietària al celler de càrrega? Ens desfarem d'ella on ja no pugui
causar més problemes.
El droide va sortir
de la sala, amb la seva veu esvaint-se darrere seu.
- Realment, no
entenc el comportament de la majoria dels humans...
La Carmesina es va
acostar amb dificultat costat d’en Kaj i es va asseure a la vora de la llitera
gravitatòria. Li va agafar la mà.
- Veig que... has
canviat d'opinió... sobre els rebels... segons sembla...
- He tingut una
mica de temps per pensar, Kaj. -Li va estrènyer la mà amb més força i li va
somriure. Dèbilment, ell li va tornar el somriure.
-Almenys... hem
aconseguit... una nau nova en el tracte.
-Sí. - La Carmesina
mirà la cabina al seu voltant -. Encara necessita un nou nom.
- Com el Comprador Uwana?
- Nooo. Ja s'ha fet
servir. - Va pensar per un instant i després va somriure -. Ho tinc. El Llum Estel·lar Roig.
- Llum Estel·lar Roig? Quina classe de nom
és aquest?
-L’adequat.
En Kaj va mirar
escèptic a la seva sòcia, negant-se a admetre que aquest nom podria funcionar.
- Algun dia... Roja...
un d'aquests plans teus va... a sortir-te per la culata, i quan passi... espero
no ser-hi... per veure-ho. - Una espurna de diversió va treure el cap per la
comissura dels seus llavis.
Ella va riure
escoltant les seves pròpies paraules usades en contra.
-Bé, llavors ja en som
dos.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada