Corellià antic. Una guia per a l’estudiós curiós

Corellià antic

Una guia per a l’estudiós curiós
 

Patrícia A. Jackson

Encara extint per gairebé 4000 anys, el llenguatge corellià antic sobreviu com l'últim vincle cultural entre els contrabandistes moderns i els nostres antics precursors, els colons corellians originals, que es van atrevir a aventurar-se a les salvatges fronteres de l'espai.

La investigació de camp del corellià antic no s'ha de prendre a la lleugera, i ni tan sols ha de ser considerada pels de cor feble. Per als estudiosos valents, que no s’intimiden pels perills de l'estudi participatiu, la millor investigació s'aconsegueix en un ambient social, preferentment en un bar o taverna local freqüentada per contrabandistes i pirates.

Aquesta és una situació potencialment amenaçadora, considerant que els subjectes poden estar considerablement fortament armats i ser bastant perillosos, posseint armes i habilitats que superen àmpliament la teva.

El llenguatge és un organisme. L'entitat del llenguatge neix, germina, muta i pateix mestissatge i, a causa de les formalitats de forces socials i polítiques, els llenguatges poden fins i tot morir.

- Arner Figgis, Lingüista en Cap de la Universitat de Be'nal, Issor

L’Arner Figgis donava voltes pel desigual vessant de la duna, murmurant iradament per a si mateix. Ensopegant en una cresta de pols i sorra endurides, va explotar:

- Una altra vegada! Digues-ho una altra vegada, però més a poc a poc!

En Trep Winterrs es va mossegar el llavi mentre reprimia una càustica resposta a l'abrupta mostra de temperament del vell issori. Creuant els braços sobre el pit, el nerviós contrabandista va estrènyer amb fermesa els llavis per hiperexagerar les síl·labes necessàries.

- Doaba ol'val tru(1), olys guerlle.

Va deixar anar una lleu rialleta, al seu pesar, escoltant els inquiets balbuceigs del seu peculiar company, un autèntic erudit universitari, que l'havia contractat a Mos Eisley.

En Figgis es va redreçar, allisant una arruga a la fina tela de la túnica i la capa que li arribaven fins al turmell.

- Cal donar una bona imatge -va xiuxiuejar amb aire absent, llepant-se el dit índex i després passant la punta humida sobre el seu front arrugat -. Doaba ol'val tru, olys guerlle. Això és! - Va dir amb entusiasme, donant a Trep un copet a l'espatlla -. Crec que ja ho tinc!

Redreçant un dels seus llargs rínxols negres, en Trep va agitar el cap.

- Segueixo pensant que és una mala idea, professor. No pot entrar-hi sense més... no vostè sol.

- Et pago perquè pilotis i m’aconsellis sobre antiquats col·loquialismes idiosincràtics, no perquè m’aguantis l’espelma.

- D'acord! -En Trep va aixecar les mans -. Es tracta del seu coll. Recordi-ho. - Va començar a baixar les crestes de les dunes, lliscant pel suau vessant de sorra negra -. No digui que no li vaig advertir.

- Molt bé. - Tenint cura de seguir les petjades del contrabandista, en Figgis va baixar amb dificultat el pronunciat vessant, usant una mà per aixecar-se la túnica, mentre es recolzava amb l'altra a l'espatlla d’en Trep. Panteixant per recuperar l'alè, va aconseguir dir -: Bé, parla’m una altra vegada sobre aquest cambrer.

- Es diu Karl Ancher. Normalment està darrere de la barra, així que no hauria de tenir problemes per trobar-lo.

- Sí, sí, és clar. És el mateix que vas esmentar a Mos Eisley.

Com si lamentés la seva decisió d'acceptar el treball, en Trep va dir:

- Miri, fes-nos un favor a tots dos, Figgis. No s'acosti sense més a ell i comenci a parlar de les seves credencials acadèmiques. L’Ancher té molta experiència a l'esquena, mostri-li una mica de respecte.

- Per descomptat. Aquest olys guerlle... és un títol?

- Literalment, significa vella guàrdia. És un títol de respecte, que vol dir que reconeix els èxits de l’Ancher com a home de negocis fet a si mateix -va grunyir en Trep amb aire irritat, exasperat per les implicacions del treball de l'erudit -. Per què no puc acompanyar-lo?

En Figgis va posar una cara estranya.

- I fer què? Entorpir la metodologia de la ciència lingüística? No siguis absurd!

- Per què no podem esperar fins al matí, quan no estigui tan abarrotat? Hi ha almenys cent cinquanta persones allà dins.

- Perquè els descobriments no esperen a ningú! Els càlculs precisos d'una recerca són el delit de l'home despert, no estan destinats al mandrós que s'adorm en els llorers. - Observant amb deteniment el pas d'una caravana de nòmades ibhaan, va afegir -: Si malbaratessin un sol preciós minut, algun jove acabat de sortir de la universitat podria usurpar els meus èxits.

- Si fa algun moviment en fals allà dins -va dir en Trep assenyalant la taverna Pols Negre -, no haurà de preocupar-se d'aquestes joves promeses. - Va fer una pausa dramàtica -. Estarà mort!

- No facis promeses que no puguis complir -va grunyir en Figgis, mirant fixament el prepotent contrabandista. Arreglant-se la túnica, va avançar pels carrers deserts fins a una entrada lateral al bar.

Llançat a un escandalós món de soroll inusualment tumultuós i veus bullicioses, en Figgis es va permetre deixar-se portar per la impetuosa marea de rostres i cossos que es movia cap a la barra. Amb tants estímuls, l'erudit li resultava difícil concentrar-se, quan frases soltes en corellià antic i autèntic socorroà li anaven arribant fins les orelles. Vacil·lant per la sobrecàrrega sensorial, en Figgis es va recolzar sobre la barra.

- Què puc fer per vostè? -Va preguntar el cambrer. Tot i la bona disposició inherent en la seva veu, era obvi, fins i tot per al Figgis, que el corellià sospitava que alguna cosa no encaixava.

En Karl Ancher era un home de constitució robusta, ample d'espatlles i de pit, però amb una saludable primesa en la seva part mitjana; exactament com en Trep l'havia descrit. Tota una vida d'intempèrie i cicatrius havien envellit el seu bell rostre, deixant només la brillantor dels seus ulls com a mostra de la plenitud d'aquests llargs i enriquidors anys. En Figgis es va inclinar sobre el taulell amb aire confidencial i va declarar:

- Doava ol'val tru, olys guerfel.

Colpejant la superfície del taulell amb els seus carnosos punys, la cara de l’Ancher va enrogir amb diverses tonalitats de furiós carmesí. Desconcertats pel sobtat esclat, els parroquians en tots els racons del bar es van tornar per veure la commoció mentre el contrabandista cridava:

- Què? - Va estrènyer les dents amb tanta força que la seva mandíbula va cruixir audiblement -. Què m'has dit?

Confós per primera vegada en els seus cinquanta-sis anys com a acadèmic, en Figgis no va saber què fer, mirant embadalit a l’irat estrany. Darrere d'ell, va poder escoltar el subtil espetec de corretges de blàster deixant-se anar, mentre mans ansioses sobre les armes esperaven la recompensa per la pell de l'ignorant nouvingut.

- Doaba-tru(2), Ancher -va xiuxiuejar en Trep Winterrs des de l'entrada lateral del bar. En el silenci, la seva veu va semblar ressonar a les cantonades més allunyades de la taverna -. Yke feln noh petchuk(3). - Quan la tensió de la sala no va disminuir, ni tan sols lleugerament, en Trep es va tornar als parroquians del bar, mostrant el seu millor somriure. Assenyalant a Figgis amb el polze per sobre de la seva espatlla, va fer broma -: Min chumani... sahsahlah...(4)

Tota la sala va esclatar en riallades descontrolades i grolleres. Retornant els blàsters a les seves fundes, els espectadors van tornar a les seves begudes i les seves converses, ignorant al vell espantat que es trobava sol al costat de la barra. En Figgis va córrer al costat d’en Trep, usant el contrabandista com a escut entre ell i la multitud.

- Què he dit?

Sense trencar aquest polit somriure, en Trep va saludar amb el cap a alguns rostres familiars.

- Va dir vell boig Ancher -va respondre entre les seves dents premudes. El contrabandista va riure suaument, inclinant educadament el cap davant l’Ancher per agrair al corellià la seva comprensió i paciència amb l'excèntric estranger.

Movent només els seus salvatges ulls marrons, en Figgis va romandre immòbil, temorós de flexionar tan sols el més petit múscul.

- Què hauria de fer?

- L'únic que pot fer. - Prenent al lingüista per les espatlles, el va conduir de tornada a la barra -. Inviteu-li a un glop. Després de tot, és el seu bar. Ell apreciarà el significat del gest.

- I després?

- Després el deixa tranquil. Ja ha temptat massa la sort.

- Però i la meva investigació?

Recolzant-se sobre el taulell, en Trep va examinar les nombroses formes ombrívoles movent-se d'un costat a un altre en la penombra.

- Haurà d'improvisar, professor. Si vol aprendre corellià antic, haurà d'estudiar a la gent que hi ha rere del llenguatge.

En una taula propera, un sullustà, un rodià, un humà i una dona estaven embrancats en una acalorada discussió sobre una carta de sàbacc mal repartida. Mentre el sullustà i la dona es llançaven virulentes amenaces i acusacions l'un a l'altra, el rodià va fer un gest al seu soci i van treure junts els seus blàsters. Malgrat la seva arteria, la dona va ser més ràpida i va contestar a l'insult amb foc de blàster. Cadascun dels desventurats acusats va caure desplomat a terra, amb els seus pits fumejant profusament pels trets a boca de canó.

En Trep somriure múrriament, apropant-se amb cautela a la dona. Traient una cadira de sota del cadàver del rodià, va empènyer a Figgis sobre el seient i va llançar amb gest deliberat uns quants crèdits sobre la taula.

- Aliha sel vall volgoth(5)? -Va preguntar ella, amb un somriure suggerent.

Mentre ella centrava el canó del seu blàster pesat a la meitat del seu pit, en Trep va alçar les mans en senyal de rendició. Somrient per tranquil·litzar al seu ansiós company, va agafar la carta de sàbacc més propera, l'Idiota, i se la va mostrar a la dona.

- T'importa si fem una partida?

FI

[1] Doava ol'val tru: "Pau i esperança", una salutació o comiat (especialment en funerals) (N. del T.)

2 Doava-tru: Aproximadament, "La pau sigui amb tu". Doava és la paraula en corellià antic per a la "pau". (N. del T.)

3 Yke feln noh petchuk: Aproximadament, "Ell no pretenia ofendre". Yke és el pronom "Ell", noh indica negació, i petchuk significa "animositat" o "mala sang". (N. del T.)

4 Min chumani, shasahlah: Aproximadament, "El meu amic és un pobre boig que no sap el que diu". Min és el pronom possessiu. Chumani significa "amic", però referit a un estranger és despectiu, venint a significar "desnerit, nyicris". Sahsahlah és una expressió en corellià antic que significa "la terra promesa" o "el lloc dels savis bojos"; s’utilitza en converses quan hi ha diferència d’opinions i una part vol indicar a l’altra no se’n sortirà amb la seva. (N. del T.)

5 Aliha sel valle volgoth?: “Què és el que vols?” (N. del T.)