Vector Prime (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

Llavors plantades

-El Sabre de Jade està en òrbita -va informar aquella nit en Shok Tinotkin a Nom Anor -. La Leia Organa Solo està a bord, amb la seva filla i la Mara Jade Skywalker.

- I un noghri -va afegir Nom Anor -. Sempre trobarem com a mínim un noghri si la Leia Solo és a prop.

- Els noghri són dignes adversaris -va subratllar en Tinotkin -, però jo temo més als altres. I vostè també ho hauria de fer.

En Nom Anor va dirigir una sinistra mirada a l'home per recordar qui era el cap i qui un simple assistent. En Shok Tinotkin es va quedar gelat i amb el rostre totalment pàl·lid. Portava el temps suficient amb Nom Anor com per témer aquesta mirada gairebé tant com a la mort mateixa.

- Són Jedi -va quequejar, intentant justificar la seva advertència i per assegurar-se que en Nom Anor no notava una falta de confiança en ell. Dubtar en veu alta a prop d’en Nom Anor havia costat a alguns consellers anteriors un preu fatal.

-Pel que m'han dit, la Leia no és una autèntica Jedi, o almenys no ha desenvolupat encara els seus poders. -Va replicar en Nom Anor amb un lleuger somriure, cosa que va permetre a Shok relaxar-se una mica -. I la seva filla tampoc és una Jedi de veritat.

-Però la Mara Jade es compta entre els Jedi més poderosos -va assenyalar en Shok Tinotkin.

- La Mara Jade té bastants problemes –li va recordar en Nom Anor.

La resposta no va tranquil·litzar a Shok Tinotkin. De fet, recordar la malaltia de la Mara va augmentar el seu nerviosisme davant l'imminent trobada entre ella i en Nom Anor.

- Fa temps que hauria d'estar morta -va gosar dir.

En Nom Anor va somriure de nou i es va gratar el cap. Hi havia portat l’emmascarador ooglith durant molt de temps i la veritat era que es rascava perquè se’l volia treure. Però no havia tingut temps, per descomptat, i la veritat és que no volia que en Tinotkin, el seu ninot de confiança, veiés la seva autèntica i desfigurada cara, ni el seu estrany ull, tribut de la gran mostra de devoció que en Nom Anor havia manifestat el dia que havia estat escollit Executor entre els yuuzhan vong i primer explorador de la força d'invasió de la Pretòria Vong.

Ell mateix s'havia tret l'ull amb l'extrem esmolat d'un pal cremant. Després havia omplert aquell espai buit en la seva cara amb una altra innovació orgànica meravellosa: un plaeryin bol. Aquesta criatura s'assemblava bastant a un ull yuuzhan vong, però la seva pupil·la era en realitat una boca capaç d'escopir verí a una distància de deu metres, quan el seu portador li ho ordenava amb només fer l'ullet.

- Estic impressionat amb la capacitat de la Mara Jade per resistir les espores -va admetre en Nom Anor.

- Tots els que van ser infectats amb les espores van morir o van caure al cap d'unes setmanes -va replicar en Shok Tinotkin -. La majoria en qüestió de dies.

En Nom Anor va assentir. La seva fórmula d'espores coomb havia demostrat ser enormement efectiva, ja que trencava l'estructura molecular de la víctima i provocava una horrible mort en poc temps. El yuuzhan vong buscava convertir aquest verí en una malaltia perquè les espores poguessin propagar-se i infectar per si mateixes a grans poblacions.

En Nom Anor va sospirar i es va gratar una altra vegada el cap. Les espores coomb, brollup, tegnest, i una dotzena més de varietats, només eren una afició que havia aconseguit compaginar amb els seus deures oficials, amb la intenció de desenvolupar un mètode per acabar amb les supercriatures, aquests cavallers Jedi. Així mateix, i si tenia èxit, els seus èxits alquímics li permetrien ascendir al rang de Summe Prefecte. Però, fins ara, semblava haver fracassat en tots els seus esforços i aspiracions, perquè la Mara Jade Skywalker havia vençut a les espores, o almenys les mantenia a ratlla.

- Tens el shlecho newt? -Va preguntar.

En Shok Tinotkin va assentir, va rebuscar a la butxaca i va treure un petit llangardaix de color marró ataronjat.

- Assegura't de col·locar-lo prop de la boca de la Mara Jade -va explicar en Nom Anor.

En Shok Tinotkin, que ja havia sentit les instruccions explícites diverses vegades, va assentir. Les espores coomb que en Nom Anor havia emprat en la seva barreja letal eren l'aliment preferit dels shlecho newt. Si hi havia algun rastre d'elles en l'alè de la Mara, la criatura les detectaria immediatament.

- Els escoltaré fins a l'interior -es va oferir en Shok Tinotkin, i, després d'un assentiment per part d’en Nom Anor, es va girar i va sortir de l'habilitació.

En Nom Anor es va reclinar a la cadira, pensant en la propera trobada i en els beneficis potencials que podria obtenir d'ella. Li resultava bastant graciós que els enemics de Rhommamool a Osarian temessin la seva trobada amb la Leia, només perquè pensaven que aquest gest per part d'ella podia reforçar el prestigi i, per tant, el poder del yuuzhan vong. El cert era que, en aquestes altures, a Nom Anor li importaven molt poc els beneficis i el prestigi. De fet, els seus pensaments es dirigien més aviat cap al contrari. Ara disposava de la càrrega emocional i de la influència que necessitava per controlar no només al debilitat poble de Rhommamool, sinó a qualsevol altre planeta en què calgués irritar els ànims. Nom Anor preferia l'anonimat fora d'aquest àmbit d'influència.

Per ara.

No, en Nom Anor només volia reunir-se amb la Leia per poder calibrar l'efecte de les seves espores a la Mara Jade i aprendre una mica més sobre els Jedi en general. En Nom Anor sabia que la Leia podia tenir un paper crucial en els esdeveniments futurs, i que la Jaina podia ser el punt feble per atacar la Leia Solo, o fins i tot al Luke Skywalker i la Mara Jade. Aquesta era una de les seves missions: identificar els enemics més poderosos i trobar alguna manera de minimitzar la seva efectivitat. Oportunitats com la que li oferia el conflicte entre Osarian i Rhommamool sempre eren benvingudes. En aquestes situacions, en Nom Anor podia aprofundir en l'efecte que provocaven les disputes internes entre els humans i els seus aliats, i això li permetia "bruk tukken nom canbin tu", com deia el refrany en el seu idioma natiu, i que es podia traduir per "debilitar els punts vitals de les seves enemics". Després de tot, hi havia altres agents ocupant-se d'aquest tema, encara que, en opinió d’en Nom Anor, no era un element crític dins del pla general dels yuuzhan vong. Ell sabia que els humans i els seus patètics aliats propagarien ells sols els seus propis problemes. No tenien sentit de l'estructura ni de l'ordre, almenys no en els termes del règim i el codi jeràrquic a què se sotmetia el seu poble. Hi havia presenciat campanyes de desinformació promogudes contra enemics polítics. Fins i tot una en la qual s'acusava de traïció a la Leia Organa Solo. Havia vist intents de cop d'estat a molts, molts planetes, i havia sabut de suposades autoritats que es beneficiaven d'activitats empresarials molt poc legítimes. Aquests infidels no comprenien la llei ni la necessitat de complir-la rigorosament.

Això facilitaria molt les coses a la disciplinada Pretòria Vong, va pensar, a més de justificar-les.

En Nom Anor va veure en una de les múltiples holocàmeres de seguretat que en Shok Tinotkin ja estava de tornada acompanyat de la Leia, la Jaina, la Mara i en Tamaktis Breetha, l'anterior alcalde de Portroig i actual membre del Senat independent d’en Nom Anor. També va percebre el moviment de dos: un androide daurat - no havia oblidar-se de castigar en Shok Tinotkin per permetre l'entrada d'un androide al complex -, i una criatura ombrívola que gairebé semblava surar entre els altres i que es mantenia sempre prop de la Leia, com si fos només l'ombra de la dona. L'esperat guardaespatlles noghri, va pensar en Nom Anor. Va assentir en veure'l i va decidir vigilar-lo de prop. Per diverses raons, en Nom Anor respectava molt més als noghri, aquests guerrers mortífers, que als humans o fins i tot als Jedi.

Llavors va posar la mirada sobre la Mara i va estudiar tots els seus moviments, intentant captar un indici d'inestabilitat o alguna cosa que li confirmés que la infecció estava avançant. Va veure al shlecho newt d’en Shok Tinotkin posat a seva espatlla, mirant a la Mara directament, amb els ulls oberts de bat a bat, la llengua fora i el cap lluint un brillant to Escarlata, un clar signe d'agitació.

Així que les espores coomb continuaven el seu setge, o almenys això semblava. El respecte d’en Nom Anor per la Mara va créixer encara més.

El yuuzhan vong es va dirigir a l'armari, va treure la seva gran capa negra, se la va tirar per les espatlles i es va posar la caputxa per a ocultar la cara. Després va introduir la mà sota la tela i va activar la pantalla facial negra per cobrir completament la cara, que va quedar emmascarada. Encara que aquests eren les seves robes oficials, en Nom Anor va deixar anar una rialleta acabant d'estar arreglat. Coneixia la història dels seus convidats i sabia que si el veien així vestit tindrien reaccions bastant curioses, sobretot la Leia, perquè era difícil no relacionar Nom Anor amb un altre enemic al qual ella s'havia enfrontat en el passat.

En Nom Anor guardava la resta dels seus agents infecciosos en una caixa amagada al fons de l'armari, i per un moment va pensar que podria aprofitar l'ocasió per encomanar també a les altres dues dones. Fins a quin punt quedaria debilitada la Nova República si la Leia Organa Solo sucumbia de sobte a la mateixa malaltia contra la qual lluitava la Mara Jade Solo? Quanta vulnerabilitat s'apreciaria en la Leia, el Luke, la Mara i el sempre perillós Han Solo si la Jaina Solo queia malalta i moria?

Uns pensaments meravellosos, sens dubte, però en Nom Anor no podia córrer el risc de veure’s relacionat d'una manera tan evident amb la malaltia mortal. En aquesta mateixa línia de pensament, i sobretot tenint en compte els poders sensorials dels Jedi i la natura evasiva dels noghri, en Nom Anor es va adonar que no era una bona idea deixar que la Leia i la resta entressin en les seves estances privades. Va córrer cap a la porta, va sortir al passadís i va arribar just en el moment en què en Shok Tinotkin girava una cantonada guiant al grup.

El rostre de la Mara va brillar reconeixent-lo i, veient-la girar-se ràpidament per parlar amb la Leia, en Nom Anor va saber que li estava dient qui era ell. Darrere d'elles venia en Tamaktis Breetha, que es va quedar quiet i es va inclinar.

En Nom Anor va fer un gest amb el cap a Shok Tinotkin, i aquest es va apartar per aclarir l'espai entre la Leia i Nom Anor.

Ella es va quedar sense respiració. En Nom Anor va poder apreciar en el seu rostre la sensació de familiaritat, la sorpresa i fins i tot el terror. Era igual que en Darth Vader!

- Li saludo en nom del Consell de la Nova República -va dir la Leia a manera de formalitat.

El fet que parlés tan ràpid i controlant tant la veu va proporcionar a Nom Anor una mica d'informació sobre aquesta dona. Era algú digne de respecte.

- Heu intervingut on no se us ha cridat -va replicar ell.

En Tamaktis Breetha va deixar anar un bot, i fins i tot en Shok Tinotkin es va quedar una mica sorprès per la sobtada rudesa i la brusca actitud d’en Nom Anor.

-Hem vingut segons el pactat -va dir la Leia -. Un acord entre vostè i en Borsk Fey'lya, tinc entès.

- Jo vaig accedir a què vingués un emissari -va admetre en Nom Anor -, però no sé amb quina finalitat. Quina contribució pots aportar, Leia Organa Solo, al conflicte entre Rhommamool i Osarian? Quina flama d'esperança pots encendre al cor dels rhommamoolians perquè el seu crit per la independència no sigui ignorat per aquesta Nova República que parla de la llibertat com la major de totes les virtuts?

- Potser hauríem de retirar-nos a una estada més privada -va suggerir la Leia.

En Tamaktis Breetha va semblar estar d'acord, però una mirada d’en Nom Anor va ser suficient per treure-li aquesta necessitat suïcida.

- Què has d’amagar? -Va dir en Nom Anor en to de burla.

-A una estada més còmoda, llavors -va insistir la dona.

- En tindries prou amb una cadira per estar més còmoda? -Va preguntar en Nom Anor -. Físicament, és probable, però et reconfortaria més la veritat?

La Leia el va mirar amb incredulitat.

- Perquè això és tot el que puc oferir-te -va continuar en Nom Anor -. La veritat que Osarian no té drets sobre el poble de Rhommamool, la veritat sobre la fragilitat i els errors de la vostra Nova República, i la veritat sobre els falsos herois, els Cavallers Jedi.

-La seva veritat -va intervenir la Mara, i la Leia es va tornar per mirar-la.

Satisfet comprovant que la seva petita diatriba estava donant fruit, en Nom Anor no va intentar tan sols amagar el seu somriure, encara que a penes era visible a través de la pantalla facial negra.

- Només hi ha una veritat -va dir a poc a poc -. I quan a un no li agrada, es dedica a ordir altres versions més digeribles.

- Si em permet, Princesa Leia -va començar C3PO, avançant -. Hi ha una gran quantitat d'informació sobre els Cavallers Jedi que els mostra com a veritables...

- Silenci! -Va rugir en Nom Anor a l'androide. El yuuzhan vong va tremolar amb tot el seu poder, com si anés a explotar en una acció letal contra el pobre C3PO, que també tremolava, però de forma molt menys amenaçadora.

- Anem a discutir la situació entre Osarian i Rhommamool? - Preguntà la Leia en el seu to diplomàtic i conciliador. Mentre parlava, es va moure per empènyer C3PO suaument, i li va fer un gest a la Jaina perquè s'ocupés de l'androide i el tranquil·litzés.

-Em pensava que era el que estàvem fent -va dir en Nom Anor, que havia recuperat el control, quan la Leia es va tornar cap a ell.

- Això no és una reunió -va replicar la Leia -. És una classe en un passadís.

- I això és molt més del que es mereix en Borsk Fey'lya -va respondre en Nom Anor ràpidament -. No estàs d'acord, ex consellera Solo?

- Això no té res a veure amb Borsk Fey'lya -va respondre la Leia, mantenint la calma, encara que en Nom Anor va poder veure que els serrells d'aquesta calma començaven a esfilagarsar-se -. Té a veure amb el destí de dos planetes.

- Que no necessiten en absolut la hipocresia de la Nova República -va afegir en Nom Anor -. Aquesta Nova República que parla de pau i prosperitat, però que instaura la pau incapacitant a la classe baixa per obtenir riquesa o poder, i destina la prosperitat únicament als amics d'elit de la Nova República.

La Leia va negar amb el cap i va mussitar algunes paraules inaudibles.

-Ordena al teu creuer de batalla que destrueixi l'armament amb què Osarian vol atacar Rhommamool -va dir en Nom Anor amb la major serietat -. Derroca els seus creuers estel·lars, destrossa les seves plataformes de míssils i prohibeix-los que tornin a construir armes tan letals.

La Leia el va mirar amb fredor, i ell va saber que la profunditat de la seva expressió reflectia alguna cosa més que una decepció immediata. Portava dins el pes que li provocava el record d'enemics als quals s'havia enfrontat en un passat remot.

- I quan ens deixin en pau, el conflicte haurà acabat -va prosseguir en Nom Anor -. La pau prevaldrà. I la prosperitat també -es va aturar i es va emportar una mà a la pantalla facial, adoptant un posat pensatiu -. Ah, vaja, la prosperitat prevaldrà, però serà prosperitat per a Rhommamool i no per a Osarian. No per a l'elit afavorida per la Nova República.

- No pot creure el que està dient -li va tornar la Leia amb duresa.

- Ah, no? -Va preguntar en Nom Anor amb la veu ple de sarcasme -. És una lectura possible de la situació. Surt als carrers de Portroig i pregunta per tu mateixa.

- Si li preocupés el poble de Rhommamool, s'asseuria a negociar el final d'aquest incipient enfrontament- va dir ella tallant.

-Em pensava que estàvem fent això -va dir en Nom Anor.

L'expressió de la Leia es va tornar incrèdula de nou.

- T'he dit com aturar-ho -va repetir en Nom Anor -. Una senzilla trucada al comandant de la vostra terrorífica armad...

La Leia va mirar la Mara i la Jaina, i després va negar amb el cap.

- No és el que esperaves? -Va deixar anar en Nom Anor sarcàsticament -. Doncs és més del que us mereixeu tu o la Nova República. Crec que les nostres postures estan clares, així que, si us plau, dóna mitja volta, torna al teu estúpida capseta voladora i vés-te’n de Rhommamool. Em temo que he perdut la paciència amb les teves ximpleries.

La Leia el va contemplar durant una bona estona, després va girar i se'n va anar, arrossegant la Mara i la Jaina amb el seu gest. En Bolpuhr també va donar mitja volta, però no sense dirigir abans una llarga i amenaçadora mirada a Nom Anor, que es va limitar a somriure a manera de resposta.

C3PO també va fer gest de marxar, però es va aturar un instant, debilitat sota la mirada d’en Nom Anor, potser la més freda que havia sentit mai.

- Perdoni, senyor, podria preguntar-li si hi ha algun problema? - Preguntà l'androide cautelós.

- Un problema que podria solucionar-se fàcilment -va respondre en Nom Anor amenaçador i avançant un pas en postura desafiant.

- Li he ofès d'alguna manera? -Va preguntar educadament l'androide, encara que estava tremolant de por.

-La teva mera existència m'ofèn! -Va rugir en Nom Anor.

C3PO, que havia escoltat bastant, massa, de fet, es va allunyar ràpidament i cridant a la Princesa Leia.

- No m'esperava semblant trobada -es va atrevir a dir en Tamaktis Breetha, avançant fins posar-se al costat d’en Nom Anor.

- Jo tampoc -va respondre aquest -. Vaig pensar que seria avorrit i que no m'anava a divertir tant -va mirar al seu anterior alcalde i va poder veure els dubtes a la cara.

- Digues el que penses -li va dir en Nom Anor -. Les teves preguntes em donaran més força.

- Rhommamool necessitarà de debò l'ajuda de la Nova República -va dir en Tamaktis Breetha després d'una prolongada pausa.

En Nom Anor va deixar anar una rialleta. Aquell home no ho entenia. Rhommamool no tenia res a veure. A Nom Anor li importava molt poc anar-se’n del planeta i assabentar-se després que els osarians l'havien arrasat. Però tampoc anava per aquests mons de Déu dient aquest tipus de coses.

-La nostra causa és més gran que la guerra civil entre dos planetes -va dir a Tamaktis -. Es tracta de les llibertats essencials dels ciutadans de la Nova República i la justícia bàsica que es mereixen les classes explotades arreu. Quan aquesta veritat surti a la llum, Rhommamool trobarà els aliats que necessita per aixafar als senyors lladres d’Osarian.

L'ex alcalde es va posar ferm sentint com s'enorgullia Nom Anor de la causa, aquesta causa tan gran i tan poc pràctica.

-M'ocuparé que els nostres convidats se’n vagin com més aviat -va dir. Va fer una reverència i, després de rebre el permís d’en Nom Anor, va marxar.

En Nom Anor es va acostar a Shok Tinotkin i va acariciar suaument al capet del shlecho newt, que seguia alterat.

- El seu alè feia pudor de les espores coomb -va dir en Shok Tinotkin.

- I no és tan forta -va afegir en Nom Anor -. La seva forma de caminar i de mantenir-se dreta ho deixa clar.

L’Executor, seguit de prop per Shok Tinotkin, es va dirigir a les seves estances extremadament satisfet amb si mateix.

- Assegura't que la seva ruta de sortida passa per la plaça -va dir en Nom Anor de sobte -. Vull que presenciïn la devoció.

En Shok Tinotkin es va inclinar i va marxar.

En Nom Anor va entrar a la seva habitació i es va dirigir als dos villips que tenia amagats en el seu armari, però va canviar d'idea i va anar cap al mirador. Allà va contemplar les estrelles, que començaven a aparèixer mentre el sol es posava. Haurien establert ja contacte?, Es va preguntar. Hauria establert el yammosk la base de control?

- S'assemblava a Darth... -va començar a dir la Jaina.

- Ni ho mencions -la va interrompre la Leia, i el seu to no va deixar espai per al debat -. Intenta mantenir el pas, 3PO -va dir, amb més duresa del que pretenia. L'androide va ensopegar girant una cantonada, va caure a terra i gairebé xoca contra una de les bigues metàl·liques que s'alineaven a les vores del passadís, i que donaven al lloc l'aspecte d'una gàbia gegant -. I intenta no perdre’t.

- Oh, això mai, Princesa Leia -va dir C3PO amb la seva habitual sinceritat i mentre s’enganxava a la Leia.

Van continuar avançant per l’intricat laberint de passadissos, pujant escales i travessant pesades portes, i tots van pensar en com de ben defensat que estava l'edifici. Semblava més un búnquer que una mansió. També, atès el nombre d'escales que van ascendir i el lloc pel qual finalment van sortir, es van adonar que les estances privades d’en Nom Anor estaven molt per sota del nivell del sòl, cosa que no havien notat baixant, ja que havien seguit una ruta més serpentejant i per passadissos que anaven costa avall de forma gairebé imperceptiblement.

Van arribar al Sabre de Jade sense incidents. Els guàrdies que miraven per l'escotilla de la nau es van fer ràpidament a un costat.

-M'agradaria que tot hagués anat millor -va dir en Tamaktis Breetha a la Leia quan la Mara, la Jaina i C3PO van pujar a bord per preparar l'enlairament.

-Potser hauries dir-li-ho a Nom Anor -va respondre la Leia. L'home de mirada amable va fer una reverència.

- Cal comprendre que fa decennis que Osarian porta governant el nostre món com si fos una colònia d'esclaus -va dir en Tamaktis.

- Conec la vostra situació passada i actual -va replicar la Leia -, però el vostre intractable líder no ajuda en absolut.

En Tamaktis no va respondre, evidentment poc convençut.

La Leia va sacsejar el cap i va entrar a la nau. En Bolpuhr va lliscar darrere sense deixar de mirar Tamaktis i als dos sentinelles.

- M'han comunicat un canvi de ruta -va informar la Mara a la Leia quan aquesta va entrar al pont i, com sempre, va prendre seient darrere de la Jaina.

- Volen que sobrevolem la ciutat i que després virem des de l'oest -va explicar la Jaina.

- Una trampa? -Va preguntar la Leia previnguda.

- No tindria sentit -va dir la Mara -. Podien haver pres la nau mentre estàvem amb Nom Anor, i ens podien haver capturat fàcilment dins del complex.

- Fora que intentin que sembli un accident -va intervenir la Jaina. La Leia va assentir reflectint una preocupació similar.

-Però no tenen res que pugui abatre’ns un cop ens haguem enlairat i estiguem a màxima potència -va dir la Mara fermament.

- Res que nosaltres sapiguem -va afegir la Leia, i aquesta veritat va detenir la Mara un moment.

- Podríem demanar escorta al Mitjancer -va suggerir la Jaina.

La Leia va negar amb el cap.

- Seguim la ruta -va dir -, però estigueu preparades per sortir disparades d'aquí a la menor senyal de perill.

En Bolpuhr, òbviament descontent amb el pla, va xiular suaument al passadís.

-Sembla que el teu noghri també s'ha adonat de la semblança d’en Nom Anor amb Darth Vader -va dir la Mara amb un somriure per trencar el gel. Però la Leia va tremolar pensant-ho.

El Sabre de Jade es va elevar i va sobrevolar la ciutat, a prop de les teulades, tal com havia ordenat el controlador de vol. Un moment després, la Leia va comprendre la raó del canvi de ruta. Una celebració amb enormes fogueres es trobava en el seu apogeu a la gran plaça de Portroig.

- Què és això? -Va preguntar la Jaina, assenyalant l'enorme fossat. La Mara, igualment curiosa, va fer baixar el Sabre de Jade arran de terra.

C3PO va deixar anar un gemec i les tres dones van arrufar les celles a contemplant el forat, a l'interior del qual es podia veure els pobres androides apallissats. Alguns d'ells encara es movien i guspirejaven. El més mínim moviment provocava una nova andanada de pedres llançades per l'embogida multitud que envoltava el fossat.

- Quina barbaritat! -Va cridar C3PO -. És inhumà!

- Anem-nos d'aquí -va ordenar la Leia disgustada, però la Mara ja havia alçat el Sabre de Jade, accelerant al màxim. El rugit dels dos motors va fer que molts dels fanàtics de la plaça es posessin a cobert. Un rugit de protesta es va escoltar a través del sistema de comunicació, però la Mara el va apagar immediatament.

-Bé -va dir mentre s'allunyaven ràpidament -, ja et vaig advertir sobre Nom Anor. Segueixes pensant que exagerava?

- És tan exasperant com molts altres que he conegut -va admetre la Leia.

- I un cop més, la meva sensibilitat amb la Força no m'ha revelat absolutament res sobre ell -va afegir la Mara -. Res. Fins i tot vaig intentar cridar-lo en silenci per veure la seva reacció, però no va respondre en absolut, ni tan sols sé si va escoltar la crida. M’ignorava tant que no he pogut treure res d'ell.

- A mi m'ha passat el mateix -va admetre la Jaina -. És com si estigués completament al marge de la Força. I tampoc m'ha agradat la sensació que m'ha provocat l'altre, aquest tal Shok Tinotkin.

La Mara va assentir.

-Però no crec que en Nom Anor ens hagi enganyat -va dir -. Ens ha portat aquí per organitzar aquest desvergonyiment, i dubto que ell estigués disposat a dialogar encara Osarian es prestés a negociar.

La Leia es va aixecar, sacsejant el cap amb frustració, i es va fregar els ulls deixant anar un sospir desesperat.

- T’admiro –li va dir a la Mara -. De debò. El vas veure una vegada i vas acceptar tornar a veure’l. Ets més valenta que jo.

En Luke i en Jacen trobar el Falcó Mil·lenari on l'havien deixat, al moll 3733 i, a jutjar pel soroll que sortia d'allà: cops metàl·lics, brunzits de motors turbo i un corrent de malediccions ofegades, van saber que en Han i en Chewie seguien intentant arreglar la nau.

De camí a Coruscant, en Han li havia lliurat els comandaments a l’Ànakin, que estava més que gelós que la Mara deixés pilotar a la Jaina el Sabre de Jade, i, com era de suposar, el noi de quinze anys va fer un parell de maniobres temeràries durant l'aterratge. Tot i que el Falcó Mil·lenari era sorprenentment àgil per ser una nau que s'assemblava més a un enderroc que a un caça, també era molt, molt més potent. El Falcó havia estat capaç d'efectuar les maniobres dutes a terme per l’Ànakin, però el noi havia accelerat massa en alguna d'elles i, estant el compensador d'inèrcia a només a un dos per cent, gairebé tothom havia perdut el punt de gravetat. En Han va recuperar el control de la nau durant l'últim tram de l'aterratge, però el Falcó estava ja molt deteriorat i el motor i diversos propulsors s'encenien i s'apagaven de forma intermitent. Fins i tot ara, ja dins de l'hangar i en terra ferma, un dels propulsors seguia parpellejant, provocant una inclinació de diversos graus en la posició de la nau, que recuperava l'estabilitat quan el propulsor s'apagava.

En Luke i en Jacen van intercanviar un somriure quan el Falcó va tornar a pujar, aquest cop més alt i fins a gairebé caure de costat, i després va recuperar la seva posició horitzontal amb un estrèpit.

- Weewow! -Va xiular R2-D2.

- Chewie! -Va cridar en Han des d'alguna part de la rampa inferior oberta. Es va sentir un soroll sord i una o dues paraulotes, i una eina rodar per la rampa i va caure estrepitosament a terra.

En Han, cobert de greix i suor i murmurant entre dents, va sortir a continuació trontollant. Es va inclinar per agafar l'eina, però es va aturar i va mirar al seu fill i al seu cunyat, que tornaven en aquest moment.

- Adolescents -va xiuxiuejar.

-Em pensava que ja ho tindries arreglat -va replicar en Luke.

- Tot menys el propulsor número set -va explicar en Han-. Una cosa el va travessar i el va espatllar durant una de les piruetes del noi. S'encén i s'apaga fins i tot si el desactivem. L’R2 ha patit una petita commoció connectant l'ordinador de la nau.

En Luke va somriure. Des de la primera vegada que havia vist al Han i al Falcó Mil·lenari, va pensar que els dos, pilot i nau, estaven lligats de forma gairebé espiritual. Tots dos posseïen un conjunt d'habilitats aparentment no relacionades, i tots dos eren bastant més formidables del que aparentaven. A més, va pensar en Luke, els dos semblaven desafiar tota lògica reparant-lo contínuament.

- Intenta-ho ara! -Va dir l’Ànakin des de dins.

Un udol wookiee li va respondre.

El Falcó va brunzir per la seva vida, amb els propulsors encenent-se en seqüència de prova: un, deu, dos, nou, tres, vuit, quatre... set. I el set es van encendre perfectament.

- El noi té talent -va dir en Han, però, en aquest moment, alguna cosa va explotar dins del Falcó. Un fum dens va sortir per la rampa de descens, acompanyat per un altre xiulet de l’R2-D2.

En Chewie va tornar a udolar.

- T'has passat! -Va cridar l’Ànakin al wookiee.

L'udol d’en Chewie es va convertir en un lament i, uns instants després, l’Ànakin va sortir corrent per la rampa traient-se el fum de la cara. Estava tan brut com si s'hagués tirat de cap a un pou de quitrà tinuvià.

Es va aturar davant la cara d'enuig del seu pare.

- S'ha passat -va dir l’Ànakin en veu baixa.

- No, tu t'has passat -va replicar en Han cada vegada més enfadat.

-Però vas dir que jo...

- Que podies pilotar -el va interrompre en Han, assenyalant-lo amb el dit -. No et vaig dir que intentessis superar a la teva germana, perquè no pots fer-ho i ho saps. I no pots pilotar el Falcó com si fos un lliscant!

-Però...-L’Ànakin es va aturar i va mirar al seu oncle i el seu germà a la recerca de suport, però ells ja no somreien i no tenien res a al·legar en contra de l'argument d’en Han.

Amb un sospir que va sonar més aviat a grunyit, l’Ànakin va moure les mans amb frustració i va tornar a pujar enfadat per la rampa.

- Adolescents! -Va cridar en Han.

Ara, en Luke va tornar a somriure. Podia veure al jove Han Solo en la mateixa situació, escoltant el desesperat crit de "Adolescents!" per part de tots els adults que l'envoltaven. Hi havia moltes diferències entre l’Ànakin i en Han, el fill semblava molt més introspectiu, però, pel que fa a molts temes, com la forma de pilotar el Falcó, l’Ànakin Solo tenia l'esperit indomable del seu pare. En casos com aquest, al Luke gairebé li espantava com s'assemblava l’Ànakin al Han, en aparença i en temperament.

En Chewie va saludar l’Ànakin amb un grunyit de desaprovació.

- Ho arreglarem! -Va respondre el noi amb un sospir -. És només una estúpida nau.

L’Ànakin es va veure hissat en l'aire fins i tot abans d'acabar de dir això, amb el cap incòmodament prop de la miríade de cables del circuit principal de potència del Falcó. El forçut Chewie el va mantenir allà fàcilment amb una sola mà, mentre que amb l'altra li agafava el sabre làser.

- Però què...? -Va començar a preguntar l’Ànakin, però quan en Chewie es va dur l'arma a la boca i va fer gest de mossegar-la, la seva sorpresa es va multiplicar i va llançar una protesta adreçada al wookiee.

A més del risc que li explotés el cap si alliberava l'energia d'aquella empunyadura, la possibilitat que el wookiee esgarrapés o danyés el preciós instrument causava una profunda angoixa al noi. L’Ànakin va cridar de nou i va intentar agafar el sabre làser, però el wookiee va allunyar la mà i el va renyar.

- D’acord, ho he entès -va replicar l’Ànakin, baixant el cap. La commoció duta a terme pel wookiee entre l'estima que sentia l’Ànakin pel seu sabre i el que sentia ell pel Falcó Mil·lenari havia donat en el blanc -. Ho he entès -va repetir.

En Chewie va udolar, encara que no semblava molt satisfet.

- Ho arreglarem! - Li va assegurar l’Ànakin desesperat.

En Luke va seguir pensant una estona en els problemes que el jove Han va haver causat als adults que el van envoltar. En Han mirà al Luke, va semblar adonar-se de la seva expressió i va somriure.

- Com et va anar a la reunió?

- Genial -va dir en Luke sarcàsticament -. Com ha d’anar-me una reunió presidida per Borsk Fey'lya?

- Tenen els seus propis problemes -va dir en Han-. Borsk i els seus amics s'estan adonant que dirigir una galàxia no és tan fàcil com creien.

- Així que busquen caps de turc -va dir en Luke.

- A què et refereixes? -Va dir en Han.

- Un problema en la Vora Exterior -va explicar en Luke -. Algú està atacant als contrabandistes. Ells pensen que són Jedi, i això no és precisament del gust d’en Fyor Rodan i en Niuk Niuv.

- Perquè probablement els hi costa una fortuna -va argumentar en Han amb un somriure irònic.

- Sigui quina sigui la raó, el Consell no està gens content.

-El que vol dir que t'estan culpant a tu -va dir en Han-. Bé, i què farem? - El to d'en Han indicava clarament que no li semblava bé intervenir.

- No em vas dir que Lando estava per allà, extraient mineral dels asteroides o alguna cosa així? -Va preguntar en Luke.

L'expressió d'en Han es va endurir.

-Està per allà -va replicar en Han-. En un parell de planetes anomenats Dubrillion i Destrillion, prop d'un sistema d'asteroides que ell, modestament, ha batejat com el Capritx d’en Lando.

- Necessito alguna cosa consistent -va explicar en Luke -. Informació de primera mà.

- Llavors vés al Lando -va dir en Han, encara que no semblava estar precisament encantat amb la idea.

En Luke va comprendre l'aparent reticència de l'home i s'ho va prendre com una fanfarronada. En Han i en Lando eren amics, bons amics, però sempre semblaven reticents a admetre-ho públicament.

-És una bona idea -va dir en Luke -. En Lando sempre sembla saber el que passa, i si m’assabento dels detalls, podria emprar-los per convèncer un parell de consellers del meu punt de vista.

En Han va començar a assentir, després parpellejà i va mirar al Luke amb curiositat.

- Portes amb mi massa temps -li va dir.

A continuació, es va dirigir al Jacen, que estava al costat d’en Luke resplendint.

- Per què somrius? - Li va preguntar.

- El cinturó -va dir en Jacen -. A la Jaina li va encantar.

- El cinturó? -Va preguntar en Luke.

- Recórrer el cinturó -va explicar en Jacen, però l'expressió d’en Luke va romandre curiosa.

- En Lando està duent a terme una operació -va explicar en Han-. L'anomena "recórrer el cinturó". És un joc, però estic segur que darrere hi ha més que apostes. Per jugar, els pilots volen a tota velocitat entre els asteroides i posen a prova les seves habilitats comprovant quant temps aguanten sense xocar contra cap.

- És a dir, fins que queden reduïts a ferralla -va dir en Luke -. No sembla una carrera molt prometedora.

- Només un pilot ha sortit ferit -va intervenir en Jacen. En Luke li va llançar una mirada de sorpresa -. M'ho va dir la Jaina -va explicar el noi -. En Lando ha modificat alguns caces de combat TIE afegint parets i escuts repulsors perquè puguin mantenir-se en vol després d'aguantar no només un impacte, sinó fins a deu.

- Se suposa que és una de les principals atraccions de la galàxia -va replicar en Han-, però estic segur que és alguna cosa més que un joc.

En Luke va assentir i no haver de demanar explicacions. Ell coneixia un parell de contrabandistes que havien entrat en cinturons d'asteroides per escapar d'una persecució. Potser el joc d’en Lando fos un entrenament interessant.

- Vols anar a visitar-lo? -Va preguntar en Han-. Últimament no es porta molt bé amb la Nova República.

- S'ha portat bé alguna vegada?

-Sembla que està ficat en uns quants negocis que a la Nova República li semblen menys que legítims -va afegir en Han.

- És el que ha fet sempre, no?

El comentari va provocar un somriure per part d’en Han, però va ser momentani.

- Què passa amb la Mara? -Va preguntar EN Han amb serietat -. Tornarà aviat i, pel que he sentit, les coses no han anat molt bé.

Això va recordar al Luke, com gairebé tot, que la seva estimada dona no es trobava bé. Els millors doctors de la galàxia estaven desesperats perquè només havien pogut constatar que alguna cosa dins de la Mara alterava incessantment la seva estructura molecular. Cap medicina ni teràpia utilitzada havia resultat ser mínimament efectiva contra l'estranya malaltia. L'única cosa que mantenia a la Mara en peu era el seu potencial intern i el seu ús de la Força. La resta dels afectats per l'estranya malaltia no havien tingut tanta sort.

Què provocaria en ella un viatge per la galàxia? Es va preguntar en Luke. Seria massa? La posaria en perill?

- La tia Mara acaba d'anar a Rhommamool -li va recordar en Jacen -. És un viatge de tres dies, i en arribar allà no va tenir temps de descansar.

-Això és cert -va dir en Han-. Potser un passeig per la Vora Exterior, lluny del Consell, li vingui bé a ella i a la meva dona.

En Luke va arronsar les espatlles i va assentir, donant a entendre que li semblava bona idea.

Tot d'una es va sentir a l’R2-D2 deixant anar un reguitzell de xiulets i trinats. En Chewie udolà i el propulsor número set es va encendre.

Després es va produir una altra explosió a l'interior del Falcó, i l'espiral del propulsor va ranquejar.

L’Ànakin va baixar corrent per la rampa.

- Ja està! -Va grunyir -. Ja he acabat.

Abans que en Han pogués començar a cridar, una enorme urpa peluda va sortir de l'interior, va agafar el noi per l'espatlla i va tornar a ficar-lo dintre. Qualsevol intent de protesta per part de l'Ànakin es va veure neutralitzat per un gran rugit del wookiee.

En Han va sospirar i va tirar de dalt a baix una eina que va aterrar amb estrèpit al terra metàl·lic.

- Adolescents -va dir en Luke, fent-li l'ullet al Jacen.

 Següent