Planeta de Penombra (II)

Anterior

Capítol 02

No et reuneixis amb l’Ashgad.

En Luke Skywalker, immòbil al centre de la coberta de llançadores del Borealis, va contemplar la tira de plastipaper que tenia a les mans.

Era petita -tindria uns dos dits de longitud per altres tres d'amplada-, i resultava obvi que havia estat arrencada, amb molta cura però sense poder evitar alguns estrips, d'un tros força més gran d'aquella substància semitransparent usada per embolicar i empaquetar objectes delicats que havien de recórrer grans distàncies. Després algú havia fet una bola amb ella i l'havia ocultat a les entranyes d'una caixeta de música barata. Les paraules havien estat escrites amb un marcador de grafit del tipus que el seu oncle Owen solia usar per marcar les roques i els trossos de metall quan recorria els camps.

La melodia que tocava la capseta, una cançó sobre una reina en perill i els seus tres ocells màgics, era molt antiga.

I el missatge havia estat escrit per la mà de la Callista.

No confiïs en ell i no accedeixis a cap de les seves exigències i, per sobre de tot, no vagis al sector de Meridià. Callista

El cor d’en Luke s'havia convertit en un ariet que colpejava les seves costelles amb un lent bategar.

Va sentir la ràpida successió de suaus xiulets que van ressonar al seu costat quan l’R2 va emergir de darrere de l'aleta de l'ala-B modificat que s'alçava al fons de l'hangar de llançadores de la coberta sis com un mur suspès en l'aire. C3PO, l'epítom dels androides de protocol, el seguia molt de prop, amb la seva closca daurada relluint sota la suau claredat de l'hangar.

-L’R2 afirma que tots els sistemes semblen estar en perfectes condicions, amo Luke -va declarar l'androide de protocol amb la seva engolada veu de tenor mecànic-. Però personalment, em sentiria molt més tranquil si li veiés partir en un aparell més gran dotat d'una major capacitat d'oxigen.

-Gràcies, C3PO-va dir en Luke, assentint distretament però amb l'atenció totalment concentrada en la tira de plastipaper que sostenia entre els dits i en aquella cal·ligrafia ferma, enèrgica, i lleugerament antiquada que cobria una de les seves cares.

Estava veient les neus de Hoth i la forma en què l'espasa de llum de Callista s'havia enfrontat a la tènue claredat del sol del planeta gelat per superar-la en brillantor. Estava veient aquell búnquer mig en ruïnes i com el gel havia centellejat a la despentinada massa marró fum de la cabellera de la Callista. Recordava les emocions que havia experimentat mentre lluitava al seu costat i sentia que la Callista formava part d'ell d'una manera encara més íntima que el seu peu o la mà, sabent en tot moment en quina direcció es tornaria, cap a on saltaria o com faria que els monstres de les neus es veiessin empesos cap a la fulla d'energia d’en Luke.

I juntament amb els records de la neu van arribar les càlides aromes d'aquella nit de Yavin IV en la qual havien jagut l'un en braços de l'altre i havien comptat estrelles al vessant del turó que s'alçava sobre les jungles. La Callista li havia explicat amb gran solemnitat per què tant a ella com a altres dos aprenents de Jedi els va semblar tan lògica i natural, trenta-tres anys abans, en un altre cos i en una altra vida, la idea que havien de tractar de crear la il·lusió que una vella estació de transbord de Bespin era plena de fantasmes per prendre-li el pèl al seu Mestre Jedi, i el perquè allò havia acabat resultant no ser tan bona idea després de tot.

El desig d'estar al costat d'ella era tan intens que resultava gairebé dolorós. La trobava a faltar. La necessitava.

«He comprès que no podia tornar amb tu. Ho sento, Luke...»

La mirada flamejant d'aquella nau monstruosa, de Cavaller del Martell, i l'esclat de flames que havia engolit totes les esperances de la flota de la Daala, l’almirall renegada...

I la veu d’en Luke cridant a crits a la Callista.

«Tinc la meva pròpia odissea...»

I la veu càlida i una mica ronca, una mica de noi, havia arribat fins a ell des de la gravació, i els ulls grisos havien resplendit en l'oval fantasmagòric del rostre de la Callista.

«Ho sento, Luke...»

La coberta de llançadores del Borealis estava molt silenciosa. Només hi havia uns quants oficials de seguretat, immòbils al voltant de la vella xalupa intrasistèmica Seinar que havia transportat en Seti Ashgad fins al navili insígnia des del Llum de la Raó amb els seus rifles desintegradors blanc-i-plata penjant de l'espatlla, que parlaven en veu baixa amb el pilot canós i d'aspecte una mica malparat de la xalupa. L’Ashgad només s'havia emportat al seu secretari, el seu pilot i tres sindroides, i en Luke estava en condicions d'assegurar als guàrdies de la seva germana que era físicament impossible que una xalupa Seinar pogués transportar més de sis humans. Les xalupes Seinar, i en particular el vell model H-10, l'usat per l’Ashgad, seguien sent una mena de columna vertebral del transport personal en els sistemes més petits. Durant la seva joventut en Luke havia desmuntat i tornat a muntar les suficients per saber que no comptaven amb cap compartiment prou gran per amagar a un ranat, i molt menys encara un humà o una criatura que tingués les dimensions d'un ésser humà.

La xalupa es trobava en força bon estat, però el metall era vell i estava ple de pegats i osques. Si en Seti Ashgad, qui segons la Leia era un dels homes més rics de Nam Chorios, no podia aconseguir res millor, no tenia res d'estrany que estigués disposat a aliar-se amb el Bàndol Racionalista per tractar de millorar les condicions de vida al planeta.

En Luke va tornar a fer girar el missatge entre els seus dits.

La capseta de música, un artefacte mecànic tan barat com enginyós que no contenia ni un sol xip, havia estat enviada des d’Atraken, però l'anàlisi de la peculiar pols cristal·lina acumulada sota dels petits reblons que subjectaven el panell darrere del qual s'havia trobat el missatge va revelar que havia estat construïda a Nam Chorios.

 La Callista estava a Nam Chorios.

O havia estat allà quan va enviar el missatge.

L’R2 va emetre una nova sèrie de brunzits, aquest cop més suaus. De tots els androides amb què en Luke s'havia trobat al llarg de la seva vida, l’R2 era l'únic que semblava ser capaç de percebre els estats d'ànim dels humans. C3PO també acabava percebent-los, sempre que el problema fos traduït al binari i introduït en els seus receptors al màxim nivell de volum possible, però l’R2 senzillament semblava comprendre'ls a l'instant.

En Luke va sospirar i li va donar uns copets a la cúpula del petit androide, tractant-la com si fos el cap d'un pittí. El puntet d'un blanc violaci del primari de Nam Chorios era visible a través de la gola badallant de la sortida de l'hangar, que estava protegida per un camp magnètic, i centellejava sobre els colossals estendards esquitxats de motes de la claredat estel·lar i la pols galàctica.

Hi havia alguna cosa estranya en tot allò, un curiós pessigolleig a la Força que en Luke podia percebre fins i tot en aquella distància. Quant a què pogués ser, no ho sabia.

No et reuneixis amb l’Ashgad

No vagis al sector de Meridià.

- Puc ser d'utilitat en alguna cosa més, amo Luke?

La veu de C3PO era tan atenta i educada com de costum. En Luke es va obligar a somriure i va moure el cap.

- No, no... Gràcies, C3PO.

- Segons els meus cronòmetres interns, la reunió que la seva Excel·lència ha mantingut amb l’Ashgad ja hauria d'estar acabant en aquests moments. Els protocols de partida normals consumeixen una mitjana de vint minuts, i vostè va expressar els seus desitjos d'estar lluny del Borealis abans que el noble Ashgad tornés a l'hangar de llançadores.

En Luke va donar un cop d'ull al cronòmetre de la paret. El gest era purament automàtic, ja que sabia que la precisió dels sistemes de C3PO era tan elevada que el seu marge d'error màxim era de només dos o tres batecs de vibració atòmica.

-Tens raó, C3PO. Gràcies... a tots dos.

En Luke va titubejar durant uns moments i després introduir la tira de plastipaper a la butxaca del seu mico de vol gris.

-Bona sort, amo Luke -va dir C3PO, i després també va semblar passar per un fugaç moment de vacil·lació-. Atès que la població estimada de Nam Chorios és inferior al milió d'humans i tenint en compte la seva manca de formes de vida indígenes, les probabilitats de trobar a la dama Callista en el termini d'un any estàndard haurien d'estar lleument per sobre del 17 per cent.

En Luke es va obligar a tornar a somriure.

-Gràcies.

I un 17 per cent en un any no estava gens malament, per descomptat..., no si pensaves en com de gran que era la porció coneguda de la galàxia. Ja havia transcorregut un any des que el Cavaller del Martell es va precipitar, envoltat de flames, en l'atmosfera de Yavin IV.

Si més no en Luke havia aconseguit reduir la recerca a un sol planeta.

Suposant que la Callista seguís allà, naturalment.

I per què Nam Chorios?

En Luke s'estava tornant cap a l'escala que portava a l’escotilla de l'ala-B quan es van obrir les comportes principals de l'hangar. La seva germana va entrar a la coberta, amb les puntes daurades de les seves botes brillant sota de la túnica recoberta d'ornaments i brocats i la gran capa cerimonial de vellut vermell robí desplegant-se darrere d'ella a causa de la rapidesa de les seves gambades. El jove infant de marina de l'Acadèmia que l'acompanyava allà on fos es va aturar i es va quedar immòbil al costat de la porta, i mentre en Luke estenia les mans cap a la Leia va veure l’Ezrakh, el noghri, aguaitant gairebé invisible entre les ombres.

- Bé, bé... Va treure un canó fònic d'alguna butxaca secreta i va intentar matar-te?

La Leia va somriure, però amb tan poc entusiasme que el somriure va desaparèixer quan va moure el cap.

- Oh, no. És només què... No sé exactament de què es tracta, en Luke. Potser sigui perquè s'assembla moltíssim als hologrames del seu pare que he vist. Simpatitzo amb la seva causa..., i em refereixo tant a l’Ashgad com als Nouvinguts d'aquest planeta. Però és un assumpte que queda fora de la nostra jurisdicció. -Els seus ulls van anar cap a la xalupa, i no va poder contenir una ganyota de perplexitat-. Ha vingut en això?

- Sembla que no exagerava respecte a aquestes estacions artilleres. -En Luke va assenyalar la taca negra que s'estenia al llarg d'un costat de la xalupa-. Un ala-B hauria de ser prou petit per poder travessar les pantalles.

Hi va haver un incòmode moment de silenci en què cap dels dos va saber molt bé què dir. Per trencar-lo, en Luke va ficar la mà a la butxaca del seu mico i va treure el missatge de la Callista.

- Ho necessites per a alguna cosa? Potser vulguis analitzar-lo, o...

- No, queda-te'l. -La Leia li va posar les mans sobre les espatlles i va tirar suaument d'elles per poder besar-li a la galta-. Ja li hem tret tot el que podíem treure-li. Quan hagis arribat allà baix, potser et proporcioni alguna pista sobre on pots trobar-la.

Hi va haver un altre moment de silenci.

- Ha de tornar -va acabar dient en Luke en veu baixa i suau-. Si està a l'Acadèmia Jedi, tindrà més probabilitats de recuperar la seva capacitat per utilitzar la Força que si està sola i abandonada als seus propis recursos. Disposem de tots els registres que s'han conservat, i comptem amb tots els aparells d'entrenament que vas trobar a Belsavis. El poder Jedi ha de seguir existint en algun lloc del seu ésser, per molt amagat que pugui estar... La Cray Mingla tenia aquest poder. Després de tot, no hem d'oblidar que la ment de la Callista va entrar en el cos d'una persona que posseïa certes capacitats Jedi. I l'Acadèmia la necessita, naturalment.

La Leia no va dir res.

-I jo la necessito... -Va murmurar en Luke.

-La trobaràs.

La Leia va seguir sostenint-li les mans, concentrant tot el poder de la seva voluntat en fer-li sentir una seguretat que ella no compartia. Mai havia vist el seu germà tan feliç com durant les fugaces setmanes que havia compartit amb aquella dama tan callada, amable i estranya, aquella Jedi que s'havia reencarnat sense els seus poders..., aquella dona que havia estat un fantasma i havia tornat a la vida.

Però la Leia havia estat amb la Callista a Belsavis, i es trobava al seu costat quan la Callista va comprendre que la seva capacitat per establir contacte amb la Força i usar-la no havia estat transmesa al cos que li havia llegat la doctora Cray Mingla. Va presenciar el seu dolor, la seva frustració i la desesperació que havia anat creixent a poc a poc dins d'ella, i havia parlat amb la Callista de coses que cap de les dues podia dir al Luke.

«En Luke la trobarà», va pensar amb una sobtada tristesa. Encara que no hagués sabut explicar per què, la Leia estava segura que així seria..., però de què li serviria trobar la Callista?

-Serà millor que te'n vagis, en Luke-va dir per fi-. Ah, i una cosa més. Quan estiguis allà baix... Bé, et faria res fer una ullada pel planeta? Segons l’Ashgad, el culte theranià que controla les estacions artilleres està utilitzant la coerció i la superstició per governar a la població de veterans.

Mentre parlava, la Leia va seguir al seu germà fins al racó en què en Luke havia deixat els subministraments que pensava emportar-se: una cantimplora d'aigua, una petita farmaciola, pastilles alimentàries... Havien escollit una ala-B en comptes de l'ala-X, de dimensions més reduïdes, en part degut a la proximitat dels nius de pirates de Pedducis Chorios, però també en part a causa de l'advertiment de la Callista. Els tres sistemes havien estat examinats repetidament, i tots els informes coincidien a afirmar que no hi havia perill. Però tot i així la Leia seguia estant preocupada. Un ala-B podia acabar amb una nau molt més gran en un combat, però es trobava perillosament prop de la massa d'objectiu automàtic calculada per les estacions artilleres.

-I si només es tracta de supersticions, no hi ha res que puguem fer al respecte -va seguir dient-. Tenen dret a triar creure en el que més els hi agradi, i van votar mantenir en vigor les restriccions al comerç originals per una majoria aclaparadora. Però si hi ha coerció pel mig, això podria donar la raó als Racionalistes. Potser podríem negociar. El Moff Getelles segueix governant el sector Antemeridià «en el nom de l'Emperador», i això vol dir que el tenim relativament a prop.

Aquesta havia estat una altra de les raons que els van impulsar a triar una ala-B.

-Si els Nouvinguts i els theranians comencen a lluitar entre ells, en Getelles podria tractar d'interferir. Tenim una força bastant poderosa a la base orbital de Durren, però preferiria no veure’m obligada a utilitzar-la.

En Luke va assentir. La Leia s'havia quedat immòbil sota de l’escaleta, i va alçar la mirada per veure com en Luke grimpava pel llarg i fràgil tram d'esglaons que pujava per l'aleta i començava a ficar les ampolles i paquets en els escassos espais lliures que li oferia la cabina. Durant els ja llunyans dies de la Rebel·lió i la interminable campanya d'extinció dels esclats esporàdics d'activitat bèl·lica causats pels enfrontaments amb els diferents Moffs, governadors i cabdills que s'havien autoproclamat Grans Almiralls de l'Imperi, en Luke havia pres part en innombrables batalles espacials i combats individuals. Els senyors de la guerra imperials seguien estant presents a la galàxia i encara hi havia una flota imperial bastant gran sota el control dels que enyoraven l'antic règim, de manera que en Luke suposava que prendria part en centenars més. Però a mesura que anava transcorrent el temps, l'emoció que predominava entre totes les que s'agitaven dins la seva ment era la pena, i una terrible sensació d'impotència davant tota aquella destrucció innecessària.

-Procuraré mantenir els ulls ben oberts -va dir. Va baixar per l'escaleta fins a reunir-se amb la seva germana i va tancar la cremallera de la seva granota de vol, unint les dues seccions de lleugera i resistent tela metal·litzada -. Viatjar d'incògnit hauria de facilitar una mica les coses.

Els ulls d’en Luke es van posar a la xalupa, el pilot seguia xerrant amb els guàrdies. Donada la proximitat de Pedducis Chorios, l'enviament d'una nau d'escorta no hauria de suscitar molta curiositat.

-El sol fet que la Callista hagi enviat aquest missatge i que hagi deixat d'amagar-se durant uns moments per enviar-la... Bé, això vol dir que està passant alguna cosa, i el que li semblés que no podia transmetre a través del subespai vol dir que es tracta d'alguna cosa greu.

La Leia va bellugar el cap, i el moviment va fer que les gemmes i ribets d'or dels fermalls que subjectaven la seva cabellera brillessin i centellegessin.

-Podria ser... Aquesta és una altra de les coses de les que volia parlar amb tu, Luke. -Va recolzar l'espatlla a l'aleta del caça, que es va balandrejar de manera gairebé imperceptible sobre el seu bressol antigravitatori, i va baixar la veu-. Gairebé ningú ho sap, Luke, però s'ha produït alguna classe de filtració en el Consell. L'almirall Pellaeon i Moffs imperials com Getelles i Shargael, del sector I, estan rebent informació secreta. Rieekan, el ministre d'Estat, opina que pot tractar-se d'algú del Partit Racionalista..., potser fins i tot del mateix Q-Varx, encara que jo crec que és un home honrat. Tenen seguidors tant en la Nova República com en pràcticament tots els fragments de l'Imperi que segueixen sent prou grans per sostenir una flota.

La Leia va titubejar durant un moment. Els seus llavis es van arrufar en una ganyota d'amargor, i els seus ulls castanys van semblar sobtadament molt més vells del que corresponia a la seva veritable edat. En Luke va veure-hi els anys de terribles lluites i totes les traïcions: Mon Mothma enverinada, el Consell esquinçat per les faccions, l’Almirant Ackbar traït, desacreditat i assetjat...

-Crec que podria ser pràcticament qualsevol -va seguir dient la Leia en veu baixa-, però la Callista sap alguna cosa.

-Intentaré esbrinar tot el que pugui. -En Luke va inspeccionar els segells del seu mico de vol i els tubs dels sistemes d'emergència del nucli, tot i saber que cap sistema era capaç de salvar la vida quan es produïa una autèntica emergència en el buit-. Leia... -Va murmurar després, estenent una mà cap a les de la seva germana sense estar completament segur de què volia dir.

Els ulls de la Leia es van trobar amb els seus, i en Luke de seguida va comprendre l'expressió que hi havia en ells. Abans de fer vint anys, la seva germana havia vist com la seva família, el seu món i tot el que coneixia eren esborrats de l'univers amb despreocupada crueltat per demostrar fins on arribava el poder de l'Imperi. Abans que en Luke arribés a conèixer-la, la Leia ja havia perdut una part essencial de si mateixa.

Però aquella cansada duresa que hi havia en els seus ulls, aquella decisió de preparar-se i endurir-se perquè res pogués tornar a sorprendre-la mai més per horrible que fos... Tot això semblava una cosa nova.

I la Leia ho sabia. La Leia era conscient en què s'estava convertint.

-Segueix practicant amb l'espasa de llum, Leia -va dir en Luke de sobte, no sabent què havia de dir fins que va sentir com les paraules anaven sorgint dels seus llavis-. En Kyp o la Tionne haurien de poder donar-te un cop de mà. Són els millors, els més capaços d'establir contacte amb la Força... Et cal, Leia, i he de dir-te que ara estic parlant com el teu instructor.

La sorpresa va esborrar aquella expressió defensiva dels ulls de la seva germana, però de seguida va desviar la mirada. Quan va tornar novament el cap cap a ell, la Leia estava somrient per intentar ocultar la seva preocupació.

-Sento i obeeixo, oh gran mestre -va dir burleta, negant-se a admetre que en Luke no podia parlar més seriosament.

Però quan els seus ulls es van trobar amb els de la Leia, en Luke va veure la muda súplica que hi havia en ells. «Intenta entendre-ho, si us plau...» Encara que sabia que la Leia no podia percebre la fosca dissonància que hi havia en la seva veu o en la seva intenció, vista durant un moment i enterrada amb idèntica rapidesa, permetre que la incessant agitació en el si del Gran Consell, la complicada investigació sobre els terribles abusos que la Corporació Loronar havia comès en el sistema de Gantho, el judici dels tervigs que traficaven amb esclaus bandies que s'havia de celebrar al Tribunal Galàctic, l'educació dels seus fills o qualsevol altra entre una infinitat de temes urgents l'obligués a oblidar el seu ensinistrament Jedi seria un greu error que no podia cometre.

Tot i així, en Luke no va insistir.

- Dóna-li un petó als nois de la meva part. -La va atreure cap a ell per donar-li un ràpid i afectuós petó a la galta, superant matusserament l'obstacle dels terregalls, tubs i els cables-. Ah, i digues-los als nois de l'Acadèmia que hi tornaré.

- Tant de bo no haguessis d'anar sol. Si poguessis portar amb tu a l’R2...

En Luke va pujar uns quants esglaons de l'escaleta.

-A mi també m'agradaria. Però tot i suposant que el desmuntés i fiqués les peces en qualsevol racó i sota el seient d'aquest trasto, seguiria sense haver-hi espai suficient.

La Leia va retrocedir i va contemplar en silenci com en Luke acabava de pujar per aquella llarga escala i s'instal·lava a la cabina de l'ala-B.

- T'enviaré una transmissió subespacial des de Hweg Shul quan necessiti que vinguin a recollir-me -va dir en Luke, i el sistema de comunicacions del casc va convertir la seva veu en un espetec metàl·lic mentre es posava els arnesos de seguretat-. Probablement fins i tot abans, si és que aconsegueixo trobar un transmissor prou potent perquè pugui acceptar el codi...

-L’estaré esperant.

La Leia va desplegar els seus sentits mentals a través de la resplendent xarxa interior de la Força i va fregar el seu esperit amb un contacte tan càlid i ple d'amor com una encaixada de mans. En Luke va poder percebre com li agraïa el que intentés escurçar l'angoixa de la seva espera.

Després la Leia i els androides es van retirar, i el pilot de la llançadora i Marcopio es van reunir amb ella a les portes de l'hangar quant la Leia li va fer un senyal al guàrdia de seguretat. L’Ezrakh ja havia desaparegut entre les ombres del passadís. Els enormes panells de metall gris mat es van fer a un costat per deixar-los sortir. L'última mirada que la Leia va llançar a l'hangar li va mostrar com l'ala-B d’en Luke girava sobre si mateix, rotant amb ingràvida gràcia fins a quedar amb la proa tornada cap al negre rectangle esquitxat d'estrelles del portal magnètic i l’impassible resplendor de l'ull violeta d'aquell món llunyà on la Callista havia buscat refugi.

I després les comportes es van tancar davant seu.

----------

«Segueix practicant amb l'espasa de llum...»

Per què havia sentit aquesta sobtada punxada de culpabilitat quan en Luke havia dit allò? «Et cal, Leia...»

Per què estava experimentant aquesta lleu sensació de pànic al pit, com si estigués terriblement malalta i no s'atrevís a preguntar-li al metge què li passava exactament?

La Leia sabia que necessitava practicar.

La llum del comunicador estava parpellejant en la seva cabina quan va entrar en ell, però així que va pressionar el botó i va dir «Organa Solo», l'únic que va escoltar va ser el feble brunzit d'un canal obert. La Leia va arrufar les celles, molesta i una mica preocupada, i va apartar d'un cop de peu els pesats plecs de la seva capa cerimonial mentre s'asseia davant de la consola.

- Si no ens necessita per res més, excel·lència, l’R2 i jo aprofitarem aquesta oportunitat per recarregar els nostres sistemes -va dir C3PO.

La Leia va alçar la mirada cap a l'androide, sent sobtadament conscient de què havia estat contemplant amb expressió pensativa el lent parpelleig de la llum del sistema de comunicacions.

- Oh... Sí, molt bé. Gràcies -va dir.

Després va prémer el botó d'un altre número del sistema de comunicacions i, un cop més, només va aconseguir escoltar la sintonia d'activació.

Això passava de tant en tant, naturalment. Normalment només significava que l'especialista de guàrdia en el sistema de comunicacions havia anat a la sala de descans. De jove la Leia havia tingut la irritant costum de codificar i recodificar els números de comunicació cada tres o quatre segons fins que acabava obtenint algun resultat. Hi havia necessitat anys per lliurar-se d'aquest molest hàbit i ser capaç de relaxar-se durant uns moments i no fer res més fins a tornar a intentar-ho com una persona normal.

Però la situació no tenia res de normal. Encara que el sector de Meridià contenia alguns planetes de la Nova República i dues grans instal·lacions de la Flota, a la base orbital de Durren i de Cibloc XII respectivament, la satrapia del sector Antemeridià governada pel Moff Getelles es trobava bastant a prop..., i encara que la Leia no creia que en Getelles o els seus almiralls fossin prou temeraris per intentar enfrontar-se a la potència de foc combinada del Borealis i l’Impenetrable, seguia sent conscient que la missió que l'havia portat als sistemes de Chorios era un secret molt ben guardat. Si hi havia problemes, la Nova República trigaria bastant a reaccionar.

Els joves de rostres entusiàstics acabats de sortir de l'Acadèmia es van aixecar d'un salt quan la Leia va tornar a entrar en l'avantsala i es van afanyar a presentar armes. La Leia els va tornar la salutació amb una solemne elevació de la seva mà.

- Et faria res fer-me un favor, Marcopio? Ja sé que això pot semblar pura paranoia, però tinc una llum de missatge i no aconsegueixo parlar amb ningú de comunicacions. Podries baixar allà i assabentar-te de si es tracta d'alguna cosa urgent?

- Per descomptat, excel·lència.

Marcopio es va posar l'arma a l'espatlla, es va inclinar davant la Leia i se'n va anar tan de pressa com si estigués protagonitzant un anunci de reclutament de l'Acadèmia abans que la Leia tingués temps de donar-li les gràcies. Mentre tornava a la seva cabina, la Leia no va poder evitar somriure.

Diversos membres del Consell, i especialment Q-Varx que, com li passava a gairebé tots els integrants del Partit Racionalista, adorava els artefactes, havien estat fent tot el possible perquè s'aprovés l'adquisició d'una guàrdia d'honor executiva de sindroides, argumentant que, a banda d'eliminar qualsevol necessitat futura d'usar als noghris, resultaria més barata de mantenir a llarg termini i proporcionaria una seguretat més uniforme i amb menys probabilitats que hi hagués traïcions o errors individuals.

El seu escriptori, impecablement ordenat per C3PO, qui havia inclòs entre les seves obligacions la de recórrer periòdicament la cabina de la Leia com un huracà daurat que fos deixant una estela de pulcritud darrere d’ell, contenia un cub publicitari magníficament escrit i rodat sobre el departament de sindroides de la Corporació Loronar que enaltia la qualitat estètica, absoluta fiabilitat, elevades prestacions i baix cost («Ja!», va pensar la Leia) dels nous androides. «A penes tenen res d'androides», havia afirmat amb entusiasme gairebé elegíac l'agradable veu del presentador, que resultava obvi era un sindroide, abans que la Leia posés el so al mínim. Tot i així, la Leia havia d'admetre que Loronar («Sempre oferint el millor, i sempre en primera línia») sabia fer la seva feina: el cub havia estat en la seva cabina des del començament d'aquella missió, i que la Leia sabés, fins al moment el locutor encara no havia repetit ni una sola frase.

Se suposava que la tecnologia dels replicants independents dotats d'un control central podia reproduir l'atenta vigilància i capacitats defensives dels noghris, encara que la Leia no creia que això fos possible i tampoc estava molt segura de voler que alguna cosa semblant fóra comercialitzat a gran escala. Quan va veure als tres sindroides de l’Ashgad, va haver d'admetre que tenien un aspecte magnífic, que eren indubtablement molt eficients i menys ofensius estèticament que els androides i, per descomptat, que resultaven molt menys inquietants que els noghris. Alliberats dels requisits concernents als sistemes de memòria amb què havien de carregar els androides estàndard, amb caràcter general semblaven éssers humans..., suposant que volguessis tenir a éssers humans fent la feina dels androides.

Va moure el cap, va tornar a seure davant de la consola de comunicacions i es va sentir sobtadament aclaparada per una onada de fatiga. El Càntic del Dia, una facció del Partit dels Drets de la Intel·ligència, sostenia que una guàrdia d'honor era una forma d'humiliació servil i que hauria de ser substituïda per androides («És que aquests tipus mai han sentit a parlar dels disruptors de flux magnètic? »). Però la Leia no considerava que l’Ezrakh o l'infant de marina Shreel, per exemple, fossin exemples d'humiliació o servilisme. Quan no estava de servei, encara que en realitat un noghri mai arribava a estar totalment fora de servei, el petit caçador-assassí li explicava històries de la seva infància a Honoghr i de la seva esposa i els fills que tenia allà, exactament de la mateixa manera com els infants de marina Shreel o Marcopio li ensenyaven els hologrames dels seus germans i les seves mascotes.

El Càntic del Dia també estava violentament en contra dels sindroides, naturalment, perquè opinava que la carn sintètica era una matèria viva i tenia els seus propis drets.

Els Oients del culte theranià, que vagabundejaven pel desert mantenint llargues converses amb les roques, no podien estar més sonats.

La Leia, dominada per un cansant extraordinàriament intens, va recolzar el cap al respatller del seient. «Estic molt cansada», va pensar de sobte mentre les mans i els peus s'anaven refredant molt de pressa. No hauria d'estar tan cansada, per descomptat. Respirar no resultava exactament dolorós, però cada inspiració li exigia un considerable esforç. La mà que va aixecar, o que va intentar aixecar, per dissipar el sobtat dolor amagat darrere del seu estèrnum amb un massatge pesava tant com si algú li hagués posat un grilló invisible.

«Això és ridícul», va pensar. Tots els integrants del grup d’en Seti Ashgad i de la partida d'inspecció de bona voluntat d'ahir havien estat meticulosament examinats. Era el procediment habitual, i l'havien seguit-lo al peu de la lletra. L'examen no havia detectat virus, microbis o verins, i els resultats havien estat totalment negatius.

Un mareig tan sobtat com aclaparador es va apoderar d'ella. La Leia va allargar la mà sobre la taula per prémer el botó de comunicacions, però es va desplomar abans d'acabar el gest i va caure a terra entre un prolongat sospir de vellut carmesí.

- Excel·lència? -La porta es va obrir amb un xiuxiueig-. Excel·lència, he estat intentant examinar el flux de comunicacions de la flota i... Excel·lència!

C3PO va entrar a corre-cuita a la cabina, alçant les mans daurades cap al sostre en un gest d'alarma singularment humà.

- Què li passa, excel·lència?

L’R2, que s'havia mantingut enganxat als lluents talons metàl·lics de l’androide de protocol, va rodar ràpidament cap a la Leia i va recórrer el seu cos amb un feix de sondeig. Després va deixar escapar un brunzit d'ànim clarament informatiu.

- Ja sé que la mestressa Leia no es troba bé, estúpid cub de ferralla! I no m’apressis amb les teves lectures de ritme cardíac, d'acord? -C3PO ja hi era amb la unitat de comunicacions de la paret-. Infermeria? Infermeria? No responen! –C3PO ​​va girar sobre els seus talons en un gir tan veloç que va estar a punt de caure i es va encarar amb el seu congènere-. Està passant alguna cosa terrible! Fa uns moments vaig intentar posar-me en contacte amb l'Impenetrable per confirmar la nostra sortida cap de punt de cita, i no he aconseguit que em responguessin! Hem de...

La porta de la cabina es va obrir, i el gran rectangle de la polleguera va revelar la diminuta silueta encorbada d'en Dzym.

- Oh, amo Dzym! -Va exclamar C3PO-. Ha passat alguna cosa terrible! Ha d'informar immediatament als serveis d'emergència...

Però en Dzym es va limitar a sortir del feix d'obertura de la porta i va anar cap a la Leia. Semblava que li costava una mica caminar, com si estigués borratxo o drogat. Amb els seus ulls incolors entretancats, en el seu rostre hi havia una expressió que C3PO-qui mai havia estat excel·lentment hàbil a l'hora d'interpretar les expressions facials humanes, tot i que comptava amb els programes de reconeixement de pautes més avançats disponibles-va ser totalment incapaç d'entendre o definir: èxtasi, concentració, un dolor vagament distant i absort... en Dzym va romandre immòbil al costat de la Leia durant uns moments amb la vista baixada cap a ella. Després va doblegar un genoll i es va començar a treure els seus guants de cuir violeta.

La porta es va obrir amb un xiuxiueig darrere seu.

- Dzym! -Va cridar l’Ashgad, creuant el llindar mentre el seu secretari es tornava cap a ell.

-Oh, amo Ashgad... -Va començar a dir C3PO, fent un pas cap endavant.

- Ocupeu-vos d'ell -es va limitar a dir l’Ashgad.

Un sindroide androgin de rossos cabells va creuar el llindar darrere d'ell i va enviar a C3PO a l'altre extrem de la cabina amb una potent empenta. El sindroide comptava amb la sorprenent fortalesa dels cables i les articulacions hidràuliques i C3PO, tot i la excel·lència de la seva construcció, no posseïa un gran sentit de l'equilibri. L’androide de protocol es va ensorrar sorollosament en un racó, manotejant i fent frenètics intents per tornar a aixecar-se.

- Ja n'hi ha prou -va dir l’Ashgad, baixant la vista cap en Dzym i sostenint-li la mirada. La cullera acord que hauria resultat inintel·ligible per a qualsevol observador va passar de l'un a l'altre i va ser entès per tots dos-. Allibera-la.

- Però el senyor meu... Pot reviure abans que...

- Allibera-la! Ara!

Les comissures dels llavis d’en Dzym es van inclinar cap avall en una fugaç ganyota d'irritació. El secretari va tancar els ulls i es va concentrar durant uns moments.

- Molt bé -va dir després de fer una curta inhalació d’aire-. L'acció ha estat detinguda.

L’Ashgad es va girar cap a la Leia. L’R2, que seguia immòbil al costat d'ella amb el seu petit braç manipulador desplegat cap avall com si estigués intentant despertar-la, va tornar a adoptar la postura alçada i es va afanyar a retrocedir.

- Alto! -Va cridar C3PO-. No! -Per primera vegada, l’androide de protocol va experimentar una espurna d'intuïció gairebé humana i va comprendre que aquell home no tenia la més mínima intenció de portar a la cap d'Estat a la infermeria-. ¡Detén-los, R2!

Però l’Ashgad era humà i l’R2, encara que fos propietari d'una certa capacitat defensiva gràcies al seu soldador electrònic, era tan incapaç d'atacar com ho hauria estat de ballar sobre una corda fluixa. Atacar a un humà era una cosa que els androides guiats per una programació normal eren senzillament incapaços de fer.

L’Ashgad es va aixecar, amb el flàccid cos de la Leia als seus braços. Els plecs de vellut vermell del seu vestit cerimonial gairebé fregaven el sòl.

- Has d'esperar fins que la xalupa estigui... -Va començar a dir-li al sindroide-. Sí, Liegeoi?

Un home prim que sempre semblava estar molt cansat, i al qual C3PO de seguida va reconèixer com el pilot de la xalupa, va entrar en la cabina després que la porta tornés a obrir-se amb el seu xiuxiueig de costum.

- Ja està -va dir el pilot-. He llançat el relé automatitzat amb les projeccions endarrerides dels últims informes per a les dues naus. He utilitzat residus dels arxius actius dels dos sistemes d'ordinadors, així que no hauria d'haver manera de distingir aquests missatges d'unes transmissions reals.

El seu rostre era una taca blanca emmarcada per la massa fosca dels seus cabells canosos i els seus llavis estaven molt tensos, com si acabés de vomitar.

- Tots semblen estar morts o incapacitats tant en una nau com en una altra -va seguir dient mentre llançava una ràpida mirada al Dzym, els ulls havien tornat a adquirir aquella peculiar expressió entre absorta i distant.

- Sí -va murmurar en Dzym, i va somriure-. Oh, sí.

En Liegeo es va afanyar a desviar la mirada. Els seus ulls estaven plens de dolor i repugnància.

-Els sindroides han anat al navili d'escorta amb una de les llançadores -va dir-. No haurien de tenir cap dificultat per pujar a bord.

La porta es va obrir mentre es tornaven per anar cap l'avantsala. C3PO va poder veure el noghri anomenat l’Ezrakh caigut a terra al costat del llindar. L’alienígena encara es movia una mica, però el seu rostre ja estava lívid amb la pal·lidesa de la mort imminent. L’Ashgad va passar sobre ell amb la Leia en braços i després va passar per sobre dels altres cossos, humans i noghris, escampats sobre el sòl entre l’Ezrakh i l'altra porta. Els plecs de la túnica de la Leia van lliscar sobre les seves cares. En Dzym es va agenollar durant uns moments al costat de l’Ezrakh, i les seves mans enguantades van semblar surar sobre la cara i la gola del guàrdia agonitzant mentre un intensíssim plaer envaïa els seus trets. En Liegeo va desviar la mirada i es va assegurar de no fregar-lo mentre passava al seu costat.

La porta es va tancar, ocultant al grup i dissipant per sempre el que l’Ashgad pogués dir a continuació.

- Oh, fes alguna cosa! -Va cridar C3PO i va intentar aixecar-se. L’R2 va rodar ràpidament cap a ell i va estendre el seu soldador, oferint com una mena de braç-palanca per prestar-li ajuda-. Per què no vas fer res, condemnada sumadora ignorant? ¡Hem d'aturar a aquests homes! ¡Guàrdies! ¡Guàrdies! Estan segrestant a la cap d'Estat!

La porta de l'avantsala es va obrir quan C3PO la va fregar amb els dits. L’androide de protocol va titubejar durant uns instants ensopegant amb el cadàver de l’Ezrakh, els ulls estaven molt oberts i plens d'horror, i després va girar sobre els seus talons sense saber què havia de fer. La porta del passadís es va obrir amb una xiulada, i el que va revelar va deixar paralitzat a C3PO. Dos noghris jeien a terra: un d'ells encara respirava, empassant aire i expulsant amb lents i asprosos panteixos que s'anaven convertint en raneres, però l'altre estava totalment immòbil. Cap dels dos cossos mostrava senyals de lluita o violència.

- Hangar de llançadores! -Va cridar C3PO, teclejant el codi en el comunicador mural-. ¡Hangar de llançadores! Cal aturar aquests homes!

No hi va haver cap resposta a part del gemec estrident d'un senyal de bloqueig ocult en algun lloc del sistema.

C3PO es va afanyar a seguir l’R2, que ni tan sols s'havia aturat, i va donar una trontollant marrada per no haver d’acostar-se als guàrdies morts que jeien al passadís.

- Què pot haver causat això? Les anàlisis simptomàtiques indiquen...

L’R2 es va aturar tan de sobte que C3PO estar a punt de xocar amb el seu congènere. El petit androide acabava de trobar el cos d'un tercer guàrdia de l'Acadèmia. L’R2 va estendre el seu braç manipulador per sacsejar l'espatlla del jove, i C3PO va veure que el noi, l'infant de marina anomenat Marcopio, tenia un costat del cap morat per un potent cop.

- Desperti, infant de marina Marcopio! El noble Ashgad ha segrestat la seva excel·lència! -Va udolar C3PO quant va detectar el primer signe de què el jove estava recuperant el coneixement.

En Marcopio es va asseure a terra i va deixar escapar una paraula, el significat i articulació eren coneguts per C3PO en gairebé un milió de llenguatges, però que la seva programació li impedia pronunciar en cap d'ells.

- Tota la nau ha estat enverinada!

En Marcopio es va posar dret amb un moviment tan fluid i ple d'agilitat que C3PO va experimentar una fugaç punxada d'enveja veient-ho.

-Li prego que em disculpi, senyor, però aquests símptomes recorden més a una malaltia que a un verí -va informar C3PO amb visible preocupació -. Per ser exactes, el meu banc de dades indica una correlació del noranta per cent amb una plaga anomenada Llavor de la Mort que va fer estralls a la galàxia fa set segles. Però no entenc com és possible que...

- Sigui el que sigui, la infermeria s'ha convertit en un caos. -El noi va recollir la seva arma cerimonial i va començar a caminar pel passadís amb unes gambades tan llargues i veloces que els dos androides amb prou feines van poder mantenir el seu ritme -. La dotació de la cambra de màquines va aconseguir bloquejar les comportes. Va sorprendre al pilot de l’Ashgad, si és que és un pilot, manipulant els registres de transmissió...

- Van a fer-li alguna cosa a les dues naus! -Va cridar C3PO-. ¡Volen destruir-les! Van dir que havien de sortir d'aquí el més de pressa possible. Estem perduts!

- No si aconseguim arribar a un dels bots d’exploració.

Les estrelles ja s'estaven movent a l'altra banda de l'enorme rectangle de l'escotilla magnètica quan l'infant de marina Marcopio i els dos androides van arribar a la coberta de l'hangar de llançadores. La xalupa ja havia partit, i s'estava convertint en un diminut floc gris que s'empetitia ràpidament entre la negror. Els tres guàrdies de l’hangar jeien morts a terra, sense cap senyal de violència i amb les cares plenes de pau. El Llum de la Raó era una petita mota espacial, un garbuix de comptes format pels mini-cascs negres, platejats i de color bronze i, encara més lluny, es podia distingir la punta de fletxa platejada de l’Impenetrable, que també s'estava movent.

- On van? -Va exclamar C3PO, detenint-se de cop per observar el panorama. Va creure veure que alguna cosa es movia entre les ombres, alguna cosa minúscula que corria al llarg de la paret, i va girar el cap en un intent de seguir-lo amb els seus sistemes visuals-. Els vaig sentir dir que no quedava ningú viu a bord d'aquesta nau...

En Marcopio el va agafar del braç i va tirar d'ell, arrossegant a C3PO cap a la rampa del petit aparell d'exploració.

-L'estan allunyant de la perifèria dels sistemes de Chorios -va dir, tancant la comporta del pot d'exploració darrere d'ells i deixant-se caure al seient dels controls del pont-. Si l’Ashgad ha segrestat a la dama Solo, si ha aconseguit trobar alguna forma d'enverinar a les tripulacions de les dues naus o si... Bé, sigui quin sigui el sistema que ha usat no voldrà que ningú s'assabenti que aquestes naus han desaparegut fins que hagi transcorregut algun temps.

El jove infant de marina va moure palanques, va comprovar lectures i va activar els relés d'emergència per tornar a obrir la sortida magnètica mentre les estrelles anaven accelerant el seu lliscament a l'altre costat del camp a mesura que els diminuts puntets que eren els sistemes de Chorios anaven quedant darrere d'ells.

-Suposo que després dirà que quan es van anar d'aquí tot el món es trobava perfectament -va murmurar-. Mireu això.

En Marcopio va sintonitzar el canal codificat de l'espai profund de la Xarxa. La pantalla els hi va mostrar als dos creuers de la Nova República avançant majestuosament pel buit cap al punt de salt estàndard de Coruscant, que es trobava a l'altre extrem dels sistemes de Chorios. La imatge es va esvair per ser substituïda per la cara de la Leia, qui va començar a informar que la conferència havia estat un èxit.

Un petit diluvi de llums va parpellejar sobre el nas arrufat d’en Marcopio, i la veu impassible d'un enregistrament d'emergència va començar a emetre un monòton anunci.

- Aquesta nau acaba d'entrar en la segona fase de la seqüència hipespacial. Utilitzar un aparell d'exploració en aquests moments pot resultar extremadament perillós. Aquesta nau acaba d'entrar en la segona fase de la seqüència hiperespacial... – L’hiperespai! –Va gemegar C3PO-. Qui pot estar manejant els...?

-Un dels sindroides. No queda ningú més amb vida. -En Marcopio va aixecar delicadament el bot d'exploració dels seus ancoratges i va fer girar la seva proa fins a deixar-la dirigida cap al rectangle negre de la sortida-. No pots fer que aquest trasto deixi d’udolar?

- Ho lamento moltíssim, infant de marina Marcopio, però la meva programació em prohibeix interferir amb el funcionament de qualsevol equip de seguretat.

El jove, amb el llavi atrapat entre les dents i el front lluent de suor, va dur a terme una última seqüència d'ajustos mentre la veu d'advertència repetia una vegada i una altra que utilitzar qualsevol classe d'aparell d'exploració en aquells moments era extremadament perillós. Un instant després van poder veure, davant seu i al centre de la sortida, com l’Impenetrable emetia un potent centelleig virant, accelerava i acabava esvaint-se en un petit esclat de llum hiperblava.

- On poden estar anant? -Va protestar gemegosament C3PO-. Ni tan sols s'han acostat al punt de salt per anar a Coruscant. Si aconseguíssim extrapolar unes coordenades a partir del seu punt de salt per esbrinar cap on van...

- No van enlloc. -En Marcopio havia començat a panteixar mentre ajustava els controls. Les imatges digitalitzades del navili insígnia i la seva escorta continuaven omplint la pantalla decodificadora davant seu, mostrant com les dues naus seguien surant entre els mons buits i desproveïts de vida que formaven la major part d'aquell sector-. Han portat les naus a l’hiperespai i punt. És que no ho entens? L'important és que la seva excel·lència desaparegui sense deixar rastre després que l'hagin vist abandonar el punt de cita sana i estàlvia. Han d'estar utilitzant un sistema de trucatge hologràfic d'alta potència. -En Marcopio es va dur la mà al pit, com si volgués donar-se un massatge per alleujar algun dolor ocult en els seus profunditats -. I ara, agarreu-vos...

Va començar a exercir una suau pressió sobre les palanques, desplaçant-les cap endavant mentre les gotetes de suor espurnejaven sobre els seus curts cabells sota la doble resplendor dels llums d'advertència color ambre i carmesí, fent que semblessin una suau capa d’ant enganxada a la pell. El petit aparell d'exploració, que tenia la forma d'una caixa, va lliscar a través de la sortida magnètica i amb prou feines va estar a l'espai va baixar i va descriure un ràpid viratge per esquivar les emissions dels estabilitzadors del Borealis, adquirint velocitat a mesura que interactuava amb un navili molt més gran que estava avançant a milers de quilòmetres per segon.

C3PO, amb els circuits momentàniament bloquejats per la preocupació, es va agafar al respatller del seient del navegant. L’R2 va deixar escapar un llarg ploriqueig musical quan el bot d'exploració va passar a escassos centímetres dels dipòsits secundaris de la nau. El deixant del camp magnètic del navili insígnia va embolicar al petit aparell i el va sacsejar amunt i avall com si fos una estella de fusta capturada per la marea. Les morenes mans d’en Marcopio es van moure vertiginosament sobre el tauler, dansant de les palanques al control de pilotatge i els commutadors mentre enormes làmines de metall recobertes de reblons desfilaven a una velocitat vertiginosa per davant dels espiells d'observació, alternant-se amb sobtats murs de negror interestel·lar que ja brillava amb els efectes de variació lumínica de la seqüència hiperespacial. El bot d’exploració per fi va quedar lliure del deixant magnètic i va girar erràticament sobre el seu eix, fent que les estrelles, les naus i els planetes es balancegessin en un boig rodar a l'altra banda dels vidres dels espiells.

Després hi va haver una espurna encegadora, excessivament pròxima perquè pogués ser contemplat sense por, quan el Borealis es va submergir en el buit iridescent de la quasi-realitat que, a falta d'un altre terme més adequat, era coneguda com «hiperespai».

Mentre en Marcopio estabilitzava el bot d'exploració i posava fi a la seva frenètica rotació, la Llum de la Raó també havia abandonat la seva òrbita molt a estribord d'ells i ja estava avançant cap al primari de Nam Chorios com una llàgrima incandescent.

- Creu que hauríem perseguir-lo?

- Per a què? -Les mans del jove infant de marina tremolaven sobre la consola-. Per llançar escopinades, potser? Això és un bot d'exploració, no una ala-E. I a més som massa grans per poder travessar les pantalles d'aquestes estacions artilleres de les que van parlar...

En Marcopio va inclinar el cap cap al visor, on el Llum de la Raó s'anava empetitint entre les estrelles.

-A jutjar per l'aspecte d'aquesta nau, jo diria que es pot descompondre en seccions de propulsió independent que baixaran al planeta una per una deixant el reactor principal en òrbita -va seguir dient-. És l'única manera d'aconseguir la massa suficient per disposar d'un mínim de capacitat hiperespacial.

Va fer que el bot d'exploració descrivís un llarg viratge i comencés a introduir les coordenades. El seu jove rostre semblava haver envellit de sobte a causa de la pena i l'abatiment.

- Què saps de Pedducis Chorios? -Va preguntar-. És la civilització més propera.

-Bé, en realitat no em sembla que se la pugui anomenar civilització -va respondre cautelosament C3PO-. Els senyors de la guerra locals estan utilitzant els serveis de certes persones a qui anomenen assessors, però en realitat es tracta d'ex-contrabandistes, renegats imperials, mercenaris a sou de les grans empreses del sector i fugitius de la justícia imperial i republicana. Tremolo només amb pensar en el que seria de nosaltres si fóssim allà, o el que li passaria a la seva excel·lència si algú arriba a assabentar-se de com d’apurada que és la seva situació actual.

En Marcopio va assentir i va tornar a corregir el rumb.

-Doncs llavors haurem d'anar a la base orbital de Durren, i... -Es va interrompre i va intentar empassar aire, la cara sobtadament grisenca al voltant dels llavis-. Heu estat programats per pilotar un aparell d'aquestes característiques quant sortim de l'hiperespai?

L’R2, que ja s'havia deixat anar del seu bressol d'enlairament, va deixar escapar una xiulada plena d'optimisme i C3PO es va afanyar a intervenir.

-Oh, no, senyor -va dir fermament-. Només hem intentat desenvolupar funcions de pilotatge en una ocasió, i els resultats van ser altament insatisfactoris. Puc assegurar-li que els aparells més moderns queden totalment fora de les capacitats de la nostra programació. Com ja sap, jo sóc un androide de protocol, i encara que l’R2 és un androide astromecànic molt competent... Eh... Bé no, em temo que pateix certes limitacions en altres àrees.

El jove va tornar a assentir, va recolzar el front al puny i va deixar escapar l'alè sota la forma d'un llarg sospir. C3PO va veure que seguia tremolant, i va suposar que seria a causa del xoc o el cansament. Alguns humans senzillament tenien menys aguant que altres.

-No estem tan lluny de Durren, senyor -va dir, intentant donar-li ànims-. La nau hauria de ser capaç d’anar per si sola fins que haguem d'entrar en òrbita. Si vol anar a dormir i descansar una estona, no tingui cap dubte que puc despertar-lo quan hagi de tornar a pilotar la nau per arribar a la base.

L'infant de marina Marcopio va deixar transcórrer uns segons interminables abans de respondre.

-Sí -va murmurar per fi-. Suposo que haurem de fer-ho d'aquesta manera.

Es va aixecar, va perdre l'equilibri i va haver de recolzar-se en la rabassuda massa de l’R2 per no caure. L’androide astromecànic es va apressar a rodar cap a ell per ajudar-lo a arribar fins a l’estret catre instal·lat en un petit compartiment a l'altre costat de la porta de la sala de control. El jove va buscar la manta a les palpentes, com si no pogués veure-la, i l’R2 va estendre el seu braç manipulador, va tirar d'ella fins tapar-lo i va emetre un suau tri electrònic de consol i comiat mentre sortia del compartiment.

Quan C3PO va tornar a entrar-hi trenta minuts després per preguntar al jove infant de marina quant trigarien a poder iniciar el trajecte subespacial fins a la base de Durren, es va trobar que en Marcopio havia mort.

Següent