Vector Prime
El Nou Orde Jedi 1
CAPÍTOL 1
Teixit esfilagarsat
Hi
havia massa pau a fora. La Leia Organa Solo estava envoltada pel buit de
l'espai. L'únic que trencava el silenci era la constant remor dels motors
bessons iònics de la nau. Tot i que estimava aquells moments de tranquil·litat,
també els veia com un parany emocional, perquè no havia nascut ahir i sabia
perfectament el que trobaria al final del viatge.
Com
al final de cada un dels seus últims viatges.
La Leia
es va aturar un moment abans d'entrar al pont de comandament del Sabre de Jade, la nau que el seu germà
Luke havia construït per a la seva esposa, la Mara Jade. Davant d'ella,
aparentment alienes a la seva presència i còmodament assegudes enfront dels
controls, la Mara i la Jaina parlaven i somreien. La Leia es va centrar en la
seva filla, Jaina, que amb només setze anys ja mostrava la maduresa i el
comportament calmat d'un pilot veterà. La Jaina s'assemblava en gran mesura a la
Leia, el pèl fosc i els ulls marrons contrastaven enormement amb la seva pell
suau i pàl·lida. La veritat era que la Leia veia molt de si mateixa en aquella
nena. No, nena no, es va corregir, ja era una jove. Tenia la seva mateixa
espurna en aquests ulls marrons, entremaliats, aventurers i resolts.
Aquella
idea la va detenir un moment perquè es va adonar que contemplant la Jaina ja no
veia un reflex de si mateixa, sinó la imatge de la jove que ella va ser una
vegada. Va sentir una fiblada de tristesa pensant en la seva vida actual. Ara
era una diplomàtica, una buròcrata i una mediadora, i sempre estava intentant
calmar les coses o treballant per la pau i la prosperitat de la Nova República.
És que trobava a faltar aquells dies en què el soroll més freqüent que
escoltava era l'agut estrèpit d'una pistola làser o el brunzit d'un sabre de
llum? És que lamentava que aquella època desenfrenada hagués estat reemplaçada
pel murmuri dels motors iònics i per les intenses reprimendes dels emissaris
amb l'orgull ferit, que sempre arribaven un rere l'altre?
Potser
sí, va admetre Leia, però mirant els ulls foscos de la Jaina va experimentar un
plaer indirecte.
Una
altra punxada, potser de gelosia? La va agafar per sorpresa quan la Mara i la Jaina
van trencar a riure a causa d'una broma que la Leia no havia pogut escoltar. La
dona va apartar aquesta absurda idea del cap, conscient que la seva cunyada, la
dona d’en Luke i tutora de la Jaina a petició expressa de la mateixa Jaina, era
una Jedi. La Mara Jade no era una mare substituta per a la Jaina, sinó més
aviat una germana gran, i quan la Leia va pensar en les flames que s'agitaven
constantment als ulls verds de la Mara, va comprendre que aquella dona podria
donar coses a la Jaina que ella no posseïa, i que els seus ensenyaments i la
seva amistat serien de gran valor per a la seva filla. Per aquesta raó va decidir
no sentir gelosia i es va alegrar que la Jaina hagués trobat una bona amiga.
La Leia
va entrar al pont de comandament, però va sentir moviment a les seves esquenes
i va tornar a aturar-se. Abans de mirar ja sabia que era en Bolpuhr, el seu
guardaespatlles noghri, i ni tan sols li va dirigir una mirada. El noghri es va
fer a un costat amb moviments tan gràcils, que a la Leia li va recordar una
cortina bressolada per la brisa, el jove Bolpuhr s'havia convertit en la seva
ombra per aquesta raó, perquè era tan discret com havia de ser un guardaespatlles.
A la Leia li meravellava que sota la gràcil i silenciosa aparença del jove
noghri s'ocultés una capacitat de lluita realment letal.
La Leia
va alçar la mà per indicar-li a Bolpuhr que havia d'esperar fora, i encara que
li va semblar veure un lleu gest de decepció a l’inexpressiu rostre del
guardaespatlles, sabia que l’obeiria. En Bolpuhr i la resta dels noghris farien
tot el que la Leia els hi demanés. En Bolpuhr saltaria per un penya-segat o
nedaria fins al centre d'un motor fònic si li ho demanava. La Leia només notava
en Bolpuhr un indici de descontentament a l'hora d'acatar les seves ordres quan
el noghri pensava que ella s'estava ficant en una situació on a ell li
resultaria difícil protegir-la.
Com
en aquest moment, per exemple, encara que la Leia no podia entendre per què en Bolpuhr
es preocupava per la seva seguretat a la nau privada de la seva cunyada.
Algunes vegades, la dedicació podia portar-lo massa lluny.
La Leia
va fer un gest amb el cap a Bolpuhr i va tornar cap al pont creuant l'entrada
oberta.
-
Quant falta? -Va preguntar, i li va divertir veure el sobresalt en els rostres
de la Mara i la Jaina veient-la aparèixer de sobte.
Com
a resposta, la Jaina va ampliar la pantalla frontal, on, en lloc dels habituals
punts de llum, va aparèixer la imatge de dos planetes; un gairebé totalment
blau i blanc, i un altre amb matisos rogencs. Semblaven tan propers l'un de l'altre
que la Leia es va preguntar per què el més gran, el blau i blanc, no hi havia
atrapat a l'altre amb la seva gravetat i l'havia convertit en una lluna. A mig
camí entre els dos, aproximadament mig milió de quilòmetres de cada un i amb
els llums del pont brillant en l'ombra protectora pel planeta blau i blanc, hi
havia un creuer de combat calamarià, el Mitjancer,
una de les noves naus de la flota de la Nova República.
-
Estan tan a prop -va dir la Mara referint-se als planetes.
-
Li prego em disculpi -la veu melodiosa va sorgir des de l'entrada, i l’androide
de protocol C3PO va entrar a la sala -, però crec que això no és correcte.
-
Estan molt a prop -va dir Mara. Es va tornar cap a la Jaina -. Tant Rhommamool
com Osarian tenen un nivell tecnològic bàsic...
-
Jo diria que Rhommamool és bàsic a tots els nivells -es va afanyar a afegir C3PO
davant les celles arrufades de les tres dones. Va fer cas omís i va prosseguir
-: La flota osariana pot considerar-se, com a màxim, marginal. Llevat, és clar,
que un empri l'escala Pantang de Progrés Aerotecgic, que situa fins al lliscant
més simple a l'altura d'un destructor estel·lar. Una escala d'allò més
ridícula!
-Gràcies,
3PO -va dir la Leia amb un to que indicava que ja havia sentit més del
necessari.
-
La veritat és que tots dos planetes tenen míssils amb què atacar-se en aquesta
distància -va continuar la Mara.
-
Així és! -Va exclamar l'androide -, i donada la proximitat de les òrbites el·líptiques
relatives...
-Gràcies,
3PO -va dir la Leia.
-...
continuaran estant a l'abast l'un de l'altre durant algun temps -va seguir C3PO
sense perdre el ritme -. Mesos com a poc. De fet, dins de només dues setmanes
estàndard, estaran encara més a prop, ja que arribaran al punt de màxim d’acostament
del proper decenni.
-
Gràcies, 3PO! -Van dir la Mara i la Leia a l'uníson.
- I
serà la distància més curta a la qual han estat en els últims deu anys -va
concloure l'androide mentre les dones reprenien la seva conversació.
La
Mara va sacsejar el cap per intentar recordar el que li estava dient a la Jaina.
-
Per aquesta raó la teva mare va decidir que era el moment de venir.
-
Hi haurà baralla? -Va preguntar la Jaina, i ni a la Leia ni la Mara els va
passar desapercebut la brillantor en els seus ulls.
-
El Mitjancer els mantindrà a ratlla
-va dir la Leia en to esperançat. Era una nau de guerra realment impressionant.
Una versió actualitzada i amb armament millorat del creuer estel·lar calamarià.
La
Mara va tornar la vista a la pantalla i, poc convençuda, va negar amb el cap.
-
Farà falta alguna cosa més que una demostració de força per aturar aquesta
catàstrofe -va respondre.
-
La veritat és que, segons els informes, el conflicte va en augment -va
intervenir C3PO -. Tot va començar com una simple disputa sobre els drets
d'explotació minera, però ara, els termes del conflicte són més propis d'una
croada santa.
-
És per Nom Anor, el líder de Rhommamool -va dir la Mara -, que ha reunit als
seus seguidors provocant els seus instints més primaris i ha orientat el
conflicte amb els osarians cap a una qüestió més relacionada amb la tirania i
l'opressió. No el subestimem.
-
Podria donar-te una llista interminable de tirans com Nom Anor als quals m'he
enfrontat -va dir la Leia arronsant les espatlles amb resignació.
-
Jo tinc aquesta llista disponible -va deixar anar C3PO -. Tonkoss Rathba de...
-Gràcies,
3PO -va dir la Leia educadament.
-Bé,
no hi ha de què, princesa Leia -va respondre l'androide -. Per a mi és un plaer
ser-li útil. Per on anava? Ah, sí. Tonkoss Rathba de...
-
Ara no, 3PO -va insistir la Leia i, dirigint-se a la Mara, va dir -: He tractat
amb tipus d'aquesta mena sovint.
-Però
no amb aquest -va replicar la Mara amb suavitat.
La
sobtada debilitat de la seva veu els hi va recordar que la Mara, malgrat la
seva fanfarroneria constant i el seu excés d'energia, estava greument malalta.
Era víctima d'un estrany i per fortuna poc freqüent mal que havia acabat amb
dotzenes de persones, i per al qual els metges de la República no havien trobat
cura. De tots els éssers que havien contret el desordre molecular només en quedaven
dos, la Mara i un més, que romania moribund sota vigilància intensiva a
Coruscant.
-
Daluba -va continuar C3PO -. Ah, i per descomptat, Icknya...
La Leia
anava a dirigir-se a l’androide amb l'esperança de fer-lo callar educadament
d'una vegada per totes, però un crit de la Jaina la va detenir i va tornar la
seva atenció a la pantalla.
-
Vénen naus! -Va anunciar la Jaina amb to de sorpresa.
Els
reveladors punts lluminosos van aparèixer a la pantalla com sortits del no-res.
-
Són quatre -va confirmar la Mara. Mentre parlava, els senyals d'alarma van
començar a apagar-se -. Osarians - i va mirar a la Leia amb expressió curiosa
-. Saben qui som?
La Leia
va assentir.
- I
saben per què sóc aquí -va dir.
-
Llavors haurien de saber que no han d’atacar-nos -va comentar la Jaina.
La Leia
va assentir de nou, però sabia el que estava passant. Havia vingut en aquest
sistema no només per entrevistar-se amb els osarians -almenys, no en primer
lloc-, sinó amb el seu major rival, Nom Anor, el nou líder espiritual que
estava creant problemes a Rhommamool.
-
Digues-los que se’n vagin -va ordenar a la Mara.
-
Amb delicadesa? -Va preguntar l'al·ludida amb un somriure i una brillantor
entremaliada als ulls.
-
Nau de la Nova República -una veu autoritària va irrompre a través del
comunicador -. Aquí el capità Grappa de la Primera Força Osariana.
Amb
només prémer un botó, la Mara va situar la imatge del capità a la pantalla. La
Leia va fer un bot veient aparèixer la pell verdosa, l’ossuda cresta al cap i
els nassos de tapir.
-
Fantàstic -va dir amb sarcasme.
-
Els osarians han contractat rodians? -Va preguntar la Jaina.
-
Res com uns quants mercenaris per calmar les coses -va replicar la Leia
secament.
-
Ai de mi! -Va dir C3PO mentre es feia a un costat nerviós. - Vindreu amb
nosaltres a Osa-Prime -va insistir en Grappa amb una brillantor ansiosa als
ulls multicolor.
-
Sembla que els osarians volen ser els primers a parlar amb tu -va dir la Mara.
-
Temen que la meva trobada amb Nom Anor li proporcioni encara més poder, tant
entre els rhommamoolians com a la resta del sector -va argumentar la Leia, una
idea que no tenia sentit i que havia discutit fins a la sacietat abans de
decidir emprendre el viatge.
-
Sigui quina sigui la raó, s'acosten ràpidament -va respondre la Mara. Tant ella
com la Jaina van mirar a la Leia esperant instruccions. Tot i que el Sabre de Jade era la nau de la Mara,
aquesta missió pertanyia a la Leia.
- Princesa
Leia? -Va preguntar C3PO, evidentment alarmat.
La
Leia va asseure darrere de la Mara i va estudiar minuciosament la pantalla, que
la Jaina havia tornat a posar en visió espacial normal. Els quatre caces de
combat es veien clarament.
-
Anem-nos-en -va dir amb determinació.
Va
ser una petició que cap dels dos pilots va necessitar sentir de nou. La veritat
era que la Mara estava desitjant posar a prova la nau, amb els seus poderosos
motors bessons i el seu sistema de pilotatge avançat.
La
Mara es va posar al comandament amb els ulls verds brillants i un ampli somriure,
però després es va aturar i va col·locar les mans sobre la falda.
- Ja
ho has sentit, Jaina -va dir.
Els
ulls de la Jaina es van obrir com plats. Els de la Leia també.
-
De debò? -Va preguntar la Jaina.
L'única
resposta de la Mara va ser una expressió d'avorriment i un lleuger badall, com
si tot allò no fos per tant i, molt menys, quelcom que la Jaina no pogués
solucionar.
-
Sí! -Va xiuxiuejar la Jaina estrenyent els punys i amb un somriure tan obert
que gairebé li arribava a les orelles. Es va fregar les mans i es va inclinar a
la dreta, fent rodar amb els dits la bola flotant de control del compensador
d'inèrcia -. Poseu-vos els cinturons - va ordenar, i va portar la mesura al 95
per cent, com solien fer els pilots per poder sentir de manera tàctil el
moviment de les seves naus. La Jaina havia llegit que ho anomenaven "sentir
la gravetat", i ella sempre volava així, perquè les corbes ràpides i
l'acceleració la clavessin al seient.
-
Vés amb compte -va dir la Leia preocupada.
Però
sabia que la seva filla se sentia com peix a l'aigua i que portaria la nau fins
al límit. La Leia va sentir la inclinació a mesura que la Jaina virava a la
dreta, allunyant-se de les naus enemigues.
-
Si intenteu escapar us enderrocarem! - Va dir la veu irregular d’en Grappa.
-
Un incursor Z-95 -va dir la Mara en to burleta referint-se a la nau que
s'aproximava, un antiquat caça de combat. A continuació va desactivar el
sistema de comunicació i va mirar a la Leia -. No pots enderrocar el que no
pots agafar -va explicar -. Endavant -va dir a la Jaina mentre posava en marxa
els reactors principals, pensant que una empenta per part dels poderosos motors
allunyaria el Sabre de Jade dels
perplexos rodians i els seus antiquats caces.
Però
mentre parlava, dues pampallugues més van aparèixer en els sensors. Havien
sortit entre les ombres de Rhommamool i s'estaven col·locant en línia amb el Sabre de Jade.
-
Mara -va dir la Leia preocupada.
En
aquest moment, la Mara va fer intent de prendre els comandaments, però va ser
només un segon, després del qual va mirar a la Jaina als ulls i va assentir
perquè continués.
La Jaina
va frenar en sec i va girar el timó de buit a la dreta. La Leia va fer una
batzegada cap endavant i només el cinturó la va mantenir al seient. Es va
sentir un cop metàl·lic a la part de darrere i la Leia va suposar que C3PO
estaria colpejant-se contra les parets.
El Sabre de Jade es va aturar violentament
amb el morro orientat a estribord. En aquest moment, la Jaina va accelerar el
motor al màxim i va tornar a virar el timó, primer a l'esquerra i després a la
dreta. La nau es va agitar en un brutal angle de 180 graus. Després, la Jaina
maniobrà amb el timó i va iniciar definitivament la retirada. Girant, la nau va
rebre un impacte làser a la proa.
-D’acord,
tenim els quatre primers darrere -va dir la Mara amb calma. El Sabre de Jade es va estremir en rebre un
impacte en la popa, però els escuts van rebutjar l'atac sense problemes.
-Intenta...
- a la Mara se li van escapar les paraules, i gairebé l'esmorzar, quan la Jaina
virar bruscament a la dreta dues vegades consecutives.
-Oh,
anem a morir! -Va cridar C3PO des de l'entrada.
La
Leia es va girar com va poder i va veure l'androide recolzat contra el marc
metàl·lic. Tot d'una, C3PO va desaparèixer acomiadat i cridant de forma
patètica. Mentrestant, la Jaina colpejava el timó de buit fent girar un cop més
la nau.
Un
parell d’Incursors van creuar la pantalla, però només durant un segon, ja que
la Jaina va variar l'angle de la trajectòria i va accelerar al màxim un dels
motors. La Leia es va quedar clavada al seient. En aquest moment, va voler dir
a la Jaina unes paraules d'ànim o de consell, però es va quedar sense parla, i
no per la força de gravetat.
Va
ser veient la seva filla: el foc dels seus ulls marrons, la determinació del
seu gest i la impecable concentració. En aquest moment, la Leia es va adonar.
La Jaina
ja era una dona, i tenia les agalles del seu pare i la seva mare junts.
La
Mara va mirar per sobre de la seva espatlla esquerra, entre la Jaina i la Leia,
i ambdues van seguir la seva mirada per veure que dos dels quatre Incursors
havien decidit seguir la seva presa i s'acostaven ràpidament, disparant amb els
seus canons làser.
-
No us preocupeu -va dir la Jaina amb seguretat.
La
jove va manipular els comandaments de navegació. El Sabre de Jade va elevar el morro i va realitzar un bucle invertit.
-
Estem condemnats! -Va cridar C3PO des del passadís.
Des del sostre del passadís, va
pensar la Leia.
Enmig
de la maniobra, la Jaina va interrompre el bucle girant cap a un costat, cosa
que va tornar a la nau pràcticament a la seva trajectòria inicial, però amb els
quatre primers atacants a l'esquena. Llavors, la Jaina va activar els dos
motors fònics, com si anés a emprar la màxima velocitat, per dividir la distància
entre els dos Incursors que s'acostaven.
Les
dues naus es van separar i després van tornar a unir-se. D'aquesta manera la
ruta d'escapament es va ampliar, però l'angle de tir cap al Sabre de Jade va augmentar, i la
persecució es va reprendre.
-
Són bons...-va dir la Mara, però, igual que li havia passat a la Leia, les
seves paraules van emmudir. La Jaina, amb les dents serrades per lluitar contra
la inèrcia, va donar una frenada en sec.
-
Princesa...- la queixa suplicant que venia del corredor es va apagar bruscament
amb un estrèpit.
-
Aquí els tenim! -Va cridar la Mara, veient com un dels Incursors s'acostava
ràpidament per babord.
La Jaina
no l'escoltava. Estava pendent del seu interior, notant com fluïa la Força a
través d'ella, registrant cada moviment de l'enemic, reaccionant instintivament
i jugant amb tres moviments d'avantatge. Abans fins i tot que la Mara comencés
a parlar, la Jaina va ajustar els propulsors davanters, va elevar el morro, va
accelerar al màxim i va girar el timó. El Sabre
de Jade es va elevar i va virar cap a estribord per enfrontar-se
directament a un altre incursor.
L’ansiós
rodià s'acostava a elles de front i sense aturar-se. Davant l'amenaça d'una
possible col·lisió, els dispositius de defensa del Sabre de Jade van cruixir i es van activar.
-
Jaina! -Va cridar la Leia.
-
Ens tenen! -Va afegir la Mara.
Però
llavors, la nau que es trobava més a prop i que venia per babord va passar per
sota del Sabre de Jade. La Jaina va
accionar els propulsors, va elevar la nau i va obligar el pobre incursor a
girar formant un enorme bucle.
La
nau que s'acostava per estribord va alliberar el seu míssil d'impacte, però
aquest i l’incursor van passar just per sota del Sabre de Jade.
Abans
que les tres dones poguessin recuperar la parla, una altra nau va fer la seva
aparició. Era un nou model de caça de combat Ala-X, el XJ, i va sorgir
disparant els seus propis canons làser des de la punta de les ales. El seu
blanc no era el Sabre de Jade, sinó l’incursor
que acabava de creuar-los-hi.
-
Qui és? -Va preguntar la Leia.
La
Jaina, amb la mateixa curiositat, va accelerar el Sabre de Jade.
L’incursor
girà a l'esquerra i continuà cap endavant, però l'Ala-X, notablement superior,
va romandre prop, va disparar amb els làsers, escombrant els escuts de la nau i
la va reduir finalment a un milió de fragments.
-
Un Jedi -van dir la Mara i la Jaina a l'uníson.
La
Leia es va unir quan va poder controlar la Força que fluïa al seu interior.
-
Ràpid, al Mitjancer -va dir la Leia a
la seva filla.
La
Jaina va canviar la trajectòria del Sabre
de Jade una vegada més.
-
No sabia que hi hagués Jedi en aquest sector -va dir la Leia a la Mara, que va
arronsar les espatlles amb la mateixa incertesa.
- Ha
destruït un altre incursor -va informar la Jaina, mirant els centelleigs a la
pantalla del sensor -. I els altres dos fugen.
-No
els ve de gust veure un Jedi amb ganes de baralla -va dir la Mara.
-
Potser els rodians siguin més llestos del que jo pensava -va dir la Leia amb
sequedat -. Ves més a poc a poc -va ordenar a la seva filla, descordant-se el
cinturó i posant-se dret de cop.
La
Jaina va prémer reticent el compensador d'inèrcia per reduir la velocitat.
-
Només queda una nau darrere nostre -els va informar la Jaina mentre la Leia
avançava cap a la porta.
- L’Ala-X
-va afegir la Mara.
La
Leia va assentir.
Sortint
del pont, la Leia va trobar al passadís a C3PO. L'androide estava cap per avall
i cara a la paret. Tenia el cap retorçat al davant i la barbeta premuda contra
el pit.
-
Has d'aprendre a agafar-te -li va dir la Leia, ajudant-lo a incorporar-se.
Mentre parlava, va mirar a Bolpuhr per comprovar que continuava exactament en
el mateix lloc en què l'havia deixat.
D'alguna
manera, no la va sorprendre en absolut.
La
Jaina va fer avançar el Sabre de Jade
a un ritme suau però ràpid cap al llunyà Mitjancer.
Va seguir comprovant la rereguarda, però estava clar que els rodians i els seus
antiquats Incursors no volien formar part de la baralla.
La
Leia es va unir a les seves companyes una mica després. La Jaina s'havia assegut
enfront dels controls i la Mara romania recolzada al seient amb els ulls
tancats. La dona no va respondre ni obrir els ulls ni tan sols quan la Jaina li
va preguntar sobre el procediment d'atracada.
-
Ells t'ho indicaran -va intervenir la Leia.
En
aquell precís instant, una veu procedent del Mitjancer es va obrir pas pel sistema de comunicació i els va
indicar la localització exacta del punt d'atracada.
La
Jaina fer entrar la nau i va aterrar amb facilitat. Després de la demostració
de pilotatge que havia fet amb els Incursors, a la Leia no li va sorprendre en
absolut l'habilitat de la jove per atracar amb total suavitat una nau tan gran
com el Sabre de Jade.
La
tremolor final, mentre la Jaina desactivava els propulsors i situava la nau a
terra del port d'atracada, va despertar a la Mara, que va obrir els ulls i, veient
on eren, es va aixecar ràpidament.
Llavors
va trontollar i va semblar que anava a caure.
De
seguida, la Leia i la Jaina es van col·locar al seu costat per agafar-la i la
van tranquil·litzar.
La
Mara va recuperar l'equilibri i va aspirar profundament.
-Potser
la propera vegada puguis establir el compensador d'inèrcia a 97 en lloc de 95
-va dir en broma i forçant un somriure.
La
Jaina va riure, però la cara de la Leia mostrava gran preocupació.
-
Estàs bé? -Va preguntar.
La
Mara la va mirar directament als ulls.
-
Potser hauríem de trobar un lloc on poguessis descansar -va dir la Leia.
-
On totes puguem descansar -va corregir la Mara. El seu to li va indicar a la
Leia que deixés el tema i li va recordar que s'estava entremetent en alguna
cosa privada, en una cosa en què la Mara havia demanat a tots els seus amics, i
fins i tot al seu marit, no ficar-se. Aquella malaltia era una lluita exclusiva
de la Mara. Segons la seva opinió, era una batalla que l'havia obligat a replantejar-se
tot el que pensava sobre la seva vida: el seu passat, el seu present i el seu
futur, i també la seva pròpia perspectiva personal sobre la mort.
La
Leia li va sostenir la mirada un instant, però va canviar l'expressió
preocupada per una altra d'acceptació. La Mara no volia ni mims ni afecte. Estava
resolta a portar una vida en què la seva malaltia no fos la faceta més urgent i
important de la seva existència. Volia portar la vida que portava abans que li
passés allò i relegar la malaltia a poc més que una molèstia, res més.
Per
descomptat, la Leia sabia que era molt més que això. La malaltia era una
pertorbació interna que obligava a la Mara a invertir durant hores gran part de
l'energia de la Força per mantenir-la controlada, però això era cosa seva.
-
Espero reunir-me amb Nom Anor al matí -va explicar la Leia mentre les tres
dones, acompanyades d’en Bolpuhr i C3PO, es dirigien a l'escotilla inferior per
després baixar a la zona d'aterratge.
El
comandant Ackdool, un calamarià d'enormes ulls inquisitius, cara de peix i pell
salmonada, els esperava allà al costat d'un contingent de la Guàrdia d'Honor de
la Nova República.
-
Segons els informes -va dir la Leia -, hem de descansar abans de tractar amb
Nom Anor.
-
Cal fer cas dels informes -va comentar la Mara.
-Però
abans crec que vaig a reunir-me amb el nostre salvador Jedi -va afegir la Leia
amb sequedat, mirant darrere del Sabre de
Jade, on l'Ala-X estava aterrant.
-
Wurth Skidder -va dir la Jaina reconeixent les marques a la cabina del caça.
-
Per què serà que no em sorprèn? - Va dir la Leia, sospirant amb resignació.
En
aquest moment, l’Ackdool es va obrir pas fins a elles disposat a oferir la
benvinguda formal a les seves distingides convidades, però la reacció de la
Leia el va deixar d'una peça. La veritat és que més d'una cella es va alçar
entre els membres de la Guàrdia d'Honor del Mitjancer:
-
Per què el van enviar a ell? -Va increpar la Leia, movent-se cap l'Ala-X
estacionat. El Comandant Ackdool va començar a respondre, però la Leia va
continuar: - Si haguéssim necessitat ajuda, l'hauríem demanat.
-I
tant, Princesa Leia -va dir el Comandant Ackdool inclinant-se cortesament.
-
Llavors per què el van enviar?
-
Per què suposa que en Wurth Skidder va actuar sota les meves ordres? - Es va
atrevir a preguntar el tranquil comandant Ackdool -. Què li fa suposar que en Wurth Skidder acataria una ordre meva?
-
Probablement ara hi ha un parell de crestes volant en paracaigudes sobre Osarian,
i això només si els rodians han tingut sort -va intervenir la cantarina veu d’en
Wurth Skidder. El cregut jovenet s'acostava ràpidament, llevant-se el casc i
espolsant-se els cabells rossos mentre caminava.
La
Leia es va aproximar per interceptar-lo i va fer un pas més per obligar al Jedi
a aturar-se immediatament.
-
Wurth Skidder -va dir ella.
-
Princesa -va replicar l'home fent una reverència.
-
T'ho has passat bé, no?
-
Més que bé -va dir el Jedi amb un ampli somriure i xuclant pel nas. Semblava estar
sempre xuclant pel nas, i el seu pèl semblava acabat de sortir d'una tempesta
de sorra de Tatooine -. Jo molt bé, és clar que no es pot dir el mateix dels rodians.
- I
el preu d'aquesta diversió? -Va preguntar la Leia.
La
pregunta va esborrar el somriure de la cara d’en Wurth Skidder, que la mirava
amb curiositat i òbviament sense entendre res.
-
El preu -va explicar la Leia -. Quin ha estat el preu de la teva petita
incursió?
-
Un parell de torpedes de protons -va respondre en Wurth arronsant les espatlles
-. Una mica de combustible.
- I
un any de missions diplomàtiques per apaivagar als osarians arruïnat -va
replicar la Leia.
-Però
ells van disparar abans -va protestar en Wurth.
-
No t'adones que la teva estupidesa ha deteriorat encara més una situació ja de
per si delicada? - La veu de la Leia sonava ferma i gèlida, com cap dels
presents l'havia sentit mai. Hi havia tanta fredor en el to, que el sempre
sobreprotector Bolpuhr, tement perill, es va acostar a ella i es va situar just
darrere de la seva espatlla esquerra, cobrint la zona des de la qual el Jedi
podia llançar un atac inesperat.
-
Us estaven atacant -va replicar en Wurth Skidder -. Eren 6!
-
Estaven intentant portar-nos a Osarian -va explicar la Leia amb rudesa -. Una
resposta no tan inesperada, tenint en compte les meves anunciades intencions. I
teníem planejat evitar-los. Evitar-los! Comprens aquesta paraula?
En Wurth
skidder no va dir res.
-
Evitar-los per no causar més problemes ni ressentiments -va prosseguir la Leia
-. I així ho hauríem fet, i no li hauríem demanat explicacions a Shunta Osarian
Darrgh. Hauria estat com si no hagués passat res.
-Però...
- I
la nostra gentilesa en no esmentar aquest desafortunat incident hauria escurçat
la distància que ens separa de la reconciliació entre Osarian i Rhommamool -va
continuar la Leia. La fúria s'incrementava en cada paraula -. Però ara ja no
podem fer això, oi? Ara, i tot perquè en Wurth Skidder pugui dibuixar una altra
calavera a la carrosseria del seu Ala-X, hauré de solucionar aquest incident.
-
Ells van disparar primer -va reiterar en Wurth Skidder quan semblava que la
Leia havia acabat.
- I
tant de bo haguessin disparat els últims -va replicar la Leia -. I si Shunta Osarian
Darrgh reclama una compensació, ens disculparem i estarem d'acord amb ell,
perquè tots els diners que demani procedirà dels fons privats d’en Wurth Skidder.
El
Jedi es va posar rígid sentint aquest suggeriment, però la Leia li va dedicar
un darrer i devastador comentari.
-El
meu germà s'encarregarà personalment d'això.
En Wurth
Skidder es va inclinar de nou, va mirar a la Leia i després al seu voltant, va
girar i se'n va anar ràpidament.
-Les
meves disculpes, Princesa Leia -va dir l’Ackdool -, però no tinc autoritat real
sobre el Jedi Skidder. Vaig pensar que era una benedicció quan va arribar fa
dues setmanes. Les seves habilitats Jedi serien molt útils en un possible atac
terrorista contra el Mitjancer, i hem
sentit que hi haurà molts.
-
La veritat és que estan vostès en el radi d'abast dels seus míssils de terra
-va afegir C3PO, però es va aturar observant les moltes mirades de desaprovació
que estava rebent.
-No
sabia que el Jedi Skidder acabaria sent tan...- L’Ackdool es va aturar per
trobar la paraula adequada -, intractable.
-
Cap de suro, voldrà dir -va exclamar la Leia.
Mentre
s'allunyaven, la Leia va dibuixar un somriure sentint a la Mara dir a la Jaina
que potser Nom Anor havia trobat la sabata de son peu.
C-9PO,
un androide de protocol amb el coure enrogit per les constants tempestes de
sorra de Rhommamool, va baixar pel carreró fins a l'avinguda principal de Portroig
i va donar un cop d'ull cautelós a la multitud que s'amuntegava allà. Els
fanàtics seguidors d’en Nom Anor, els Cavallers Vermells de la Vida, tornaven a
destrossar-ho tot, corrent embogits pels carrers en un aparent intent de purgar
la ciutat de lliscants. Cavalcaven sobre els seus tutakans, llangardaixos de
vuit potes i enormes ullals que s'alçaven més amunt dels seus ulls negres, on
es corbaven com si fossin celles blanques.
-
Conduïu a les bèsties atorgades per la vida! -Va cridar un Cavaller Vermell a
un pobre civil mentre un arrugat mercader dressellià era arrossegat fora de la
cabina del seu lliscant i llançat a terra.
-
Perversió! -Van cridar diversos Cavallers Vermells a l'uníson -. Imitador de la
Vida! - I, després de col·locar-se al voltant del lliscant amb les seves porres
metàl·liques, li van destrossar el parabrisa, colpejar les motllures laterals,
van arrencar el volant i la resta del tauler de control, i fins i tot van separar
un dels impulsors del seu emmetxat.
Quan
van tenir la certesa que el lliscador estava completament destrossat, van
aixecar al dressellià i el van portar d'un costat a un altre a empentes,
advertint-li que cavalqués criatures i no màquines, o, millor encara, que
utilitzés les cames que la naturalesa li havia donat i caminés. Després van
tornar a colpejar-lo fins que va caure al terra defallit. Després van marxar.
Alguns sobre els tutakans i altres a peu.
El lliscant
seguia en l'aire, però ja només li quedaven un parell de propulsors actius.
Inclinat cap a un costat per la desigual distribució del pes i amb la capacitat
d'arrossegament minvada, semblava un garbuix de ferro retorçat més que un
vehicle.
-
Ai de mi -va dir l'androide de protocol, ajupint-se mentre passava el sorollós
contingent.
Una
cosa va colpejar el cap de l'androide i es va escoltar la dringadissa
característica provocada pel xoc de dos metalls. C-9PO es va girar i va veure
els indicis inequívocs de les capes negres i les pells tenyides de vermell.
Amb
un crit, l'androide es va aixecar i va intentar escapar, però una porra
metàl·lica li va pegar en una cama i el va fer caure de cara a la rogenca
terra. C-9PO va alçar el cap, però, intentant aixecar-se recolzant-se en els
braços, va posar més fàcil als dos Cavallers Vermells, que li van agafar
cadascun una espatlla i se'l van endur arrossegant.
-
Tenim un 9PO -va dir un dels genets als seus col·legues sobre els
llangardaixos, i es va sentir un crit d'alegria.
L'androide
condemnat sabia quin era el seu destí: la Plaça de l’Esperança de la Redempció.
C-9PO
es va alegrar de no estar programat per sentir dolor.
-Va
ser una estupidesa -va dir la Leia fermament.
- En
Wurth va pensar que ens estava ajudant -li va recordar la Jaina, però a la Leia
no li convencia l'argument.
- En
Wurth només volia divertir-se -la va corregir al seu torn.
- I
aquesta actitud de perdonavides només aconseguirà reforçar els arguments de Nom
Anor en contra dels Jedi -va dir la Mara -. No li falten seguidors a Osarian.
Acabant,
va mirar a la taula, cap a la pila de pamflets que els havia proporcionat el
comandant Ackdool. Era propaganda colorista en contra de la Nova República,
contra els Jedi i contra qualsevol cosa mecànica o tecnològica. Tot això
associat d'alguna manera a l'endarreriment cultural que asfixiava el planeta Osarian.
- I
per què odia Nom Anor als Jedi? -Va preguntar la Jaina -. Què hem de veure
nosaltres amb el conflicte entre Osarian i Rhommamool? Jo ni tan sols havia
sentit parlar d'aquests planetes fins que em veu dir que veníem.
-
Els Jedi no tenen res a veure en el conflicte -va respondre la Leia -. O
almenys no ho tenien fins que a Wurth skidder li va donar per fer el pallasso.
-En
Nom Anor detesta la Nova República -va afegir la Mara -. Odia als Jedi perquè
els considera símbols de la Nova República.
-
Hi ha res que en Nom Anor no odiï? -Va preguntar la Leia amb sequedat.
-
No li subestimis -va tornar a advertir la Mara -. La seva doctrina religiosa
condemna a crits l'ús de la tecnologia i la maquinària, i afavoreix la recerca de
la veritat en els elements naturals de la vida i de l'univers. A més, s'oposa a
l'aliança de planetes en falses confederacions. Aquesta doctrina ha captat
moltes persones. Sobretot els que han estat víctimes d'aquestes aliances, com
els miners de Rhommamool.
La
Leia estava d'acord. Havia passat moltes hores durant el viatge llegint la
història dels dos planetes, i sabia que la situació a Rhommamool era molt més
complicada que tot això. Molts dels miners havien arribat a l’inhòspit planeta vermell
voluntàriament, però hi havia molts altres que descendien dels colons
originals. Immigrants involuntaris que havien estat enviats a treballar a les
mines pels greus crims que havien comès.
Però
al marge de la situació, la Leia no podia negar que Rhommamool constituïa un
brou de cultiu idoni per a fanàtics com Nom Anor. La vida allà era dura, doncs
era difícil obtenir fins a coses bàsiques com l'aigua. Mentrestant, els
pròspers osarians vivien envoltats de platges de sorra blanca i llacs d'aigües
cristal·lines.
-Doncs
segueixo sense entendre què tenen a veure els Jedi amb tot això- va dir la
Jaina.
-En
Nom Anor ja encenia els ànims en contra dels Jedi molt abans de venir a Rhommamool
-va explicar la Mara -. El que passa és que aquí ha trobat l'entorn adequat per
canalitzar la seva ira.
- I
amb els Jedi repartits per la galàxia, i molts d'ells seguint el seu propi
programa d'activitats -va afegir la Leia amb ironia -, en Nom Anor té abundant
munició per als seus arguments. M'alegra que el meu germà no estigui pensant a
restablir el Consell Jedi.
La
Mara va assentir, però la Jaina no semblava tan convençuda.
- En
Jacen no creu que sigui una bona idea -va recordar a la seva mare.
La
Leia va arronsar les espatlles. El seu fill gran, el bessó de la Jaina, havia
mostrat seriosos dubtes pel que fa a la trajectòria dels Cavallers Jedi.
-Si
no podem aportar una mica de sentit i d'ordre a la galàxia, i sobretot a
planetes aïllats com Osarian i Rhommamool, llavors no som millors que l'Imperi
-va subratllar la Mara.
-
Som millors que l'Imperi -va insistir la Leia.
-
No als ulls d’en Nom Anor -va dir la Jaina.
La
Mara va reiterar a la Leia la seva preocupació davant les seves paraules, que
clarament subestimaven a Nom Anor.
-
És l'home més estrany que he conegut mai -li va explicar, i atesos les seves
passades trobades amb personatges de la talla de Jabba el Hutt i Talon Karrde,
això era molt dir -. Fins i tot quan vaig intentar emprar la Força per obtenir
una perspectiva més àmplia d'ell, l'únic que vaig obtenir va ser...- la Mara es
va aturar buscant la forma adequada d'expressar el sentiment -... un buit -va
decidir -. Com si la Força no tingués res a veure amb ell.
La
Leia i la Jaina la van mirar amb curiositat.
-
No -va corregir la Mara -. Més aviat era com si ell no tingués res a veure amb la
Força.
El perfecte ideòleg desconnectat,
va pensar la Leia, i va expressar els seus sentiments amb una paraula de
sarcasme.
-
Fantàstic.
Estava
dempeus a la plataforma, envoltat dels seus fanàtics Cavallers Vermells. Davant
d’ell, deu mil rhommamoolians s'amuntegaven a l'espai obert de la gran plaça
pública de Portroig, que una vegada va ser la principal plataforma comercial
del planeta. Però aquestes instal·lacions havien estat desmantellades en els
primers dies de l'aixecament, quan els rhommamoolians van declarar la seva
independència d’Osarian. I quan Nom Anor va ser nomenat líder de la revolució,
el lloc va ser rebatejat com la Plaça de l'Esperança de la Redempció.
Aquí
venien els ciutadans a declarar-se lliures d’Osarian. Aquí venien els seguidors
a renunciar a la Nova República. Aquí venien els creients a renunciar als Jedi.
I
aquí venien els fanàtics a desacreditar el progrés i la tecnologia i a clamar
per l'arribada de temps més senzills. D'una època en la qual la força de les
cames d'un ésser vivent, i no el pes de la seva riquesa, determinessin la
llunyania on podia arribar, i on la força de les seves mans, i no el pes de la
seva riquesa, li permetessin recol·lectar els regals de la natura.
A
Nom Anor li encantava tot allò. L'adulació i el fanatisme a la vora de la
devoció suïcida. No li importava res Rhommamool, ni els seus habitants ni la
ridícula arribada de "temps més senzills".
Però
com li agradava el caos que les seves paraules i els seus seguidors infligien
en l'ordre de la galàxia. Com li agradava la soterrada corrent de
descontentament cap a la Nova República i l'agut odi dirigit cap als Cavallers
Jedi, aquestes supercriatures galàctiques.
És
que no estarien contents els seus superiors?
En Nom
Anor es va treure la brillant capa negra de les espatlles, i quan va alçar el
puny en l'aire li van arribar estripats crits d'admiració. Al centre de la
plaça, on abans s’alçava el pavelló Portmaster, havia ara un enorme forat de
trenta metres de diàmetre i deu de profunditat. Des d'allà s'alçaven xiulets,
laments, súpliques de clemència i protestes penoses i educades. Eren les veus
dels androides recollits pel poble de Rhommamool que havien estat llançats al
forat.
Crits
d'alegria es van alçar a cada cantonada de la plaça quan una parella de
Cavallers Vermells van entrar des d'una avinguda arrossegant a un androide de
protocol 9PO. Els genets van anar fins a la vora del forat, van hissar el pobre
9PO enlaire i el van llançar a la de tres a la pila de metall, composta per
androides astromecànics, androides localitzadors de mines, androides
escombriaires de Portroig i androides de servei personal robats als
rhommamoolians més acomodats.
Quan
es van fer callar els crits, en Nom Anor obrir les mans i va descobrir una
petita pedra. Després va tornar a tancar el puny i, estrenyent amb la seva
enorme força, va aixafar la pedra i va deixar escapar entre els dits la pols i
els trossets.
Era
el senyal de començament.
La
multitud va avançar cap endavant com un sol home, aixecant enormes pedres
procedents dels enderrocs de l'enderroc del pavelló. Tots van arribar a la vora
del forat i, un darrere l'altre, van llançar els seus pesats projectils contra
la pila d'androides.
La
lapidació va continuar tota la tarda, fins que la brillantor vermellosa del sol
es va estrènyer en una fina línia carmesina a l'horitzó i les dotzenes i
dotzenes d'androides no van ser més que deixalles de metall i cables brillants.
I
Nom Anor, silenciós i digne, va contemplar tot amb aire ombrívol i va acceptar
el gran tribut que els seus seguidors li oferien: l'execució pública dels
odiats androides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada