Vector Prime (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

El coordinador Bèl·lic

La Danni Quee mirà una vegada i una altra els gràfics, comprovant les coordenades i les trajectòries. Estava a la sala de control. Ara que tenien alguna cosa interessant a contemplar, gairebé tots els científics es passaven allà la major part de les seves hores de vigília, i algunes de son. Nou dels quinze estaven en aquell moment a la sala.

- En el sistema Helska -li va dir en Garth Breise -. El quart planeta.

La Danni va assentir. Semblava que el seu asteroide, que avançava més ràpid que qualsevol objecte natural que haguessin vist mai, anava a entrar molt aviat en el sistema Helska. Allà, donada la seva trajectòria i velocitat actuals, i en vista que no hi havia indicis d'un possible canvi de rumb, toparia amb el quart planeta.

- Què sabem d'aquest planeta? -Va preguntar la Danni.

En Garth Breise va arronsar les espatlles.

- No hi ha gaire informació en els bancs de dades sobre el sistema Helska. Cap dels set planetes és habitable, i ningú s'ha pres ni el temps ni la molèstia d'establir-se allà. Ni tan sols tenen nom. Només han estat numerats de l'u al set.

- Llavors orienta els telescopis orbitals cap al número quatre -va ordenar la Danni -. Analitzarem la seva composició.

- Gel -va dir en Yomin Carr des del lloc 7, que era el que mostrava la ruta de l'asteroide de forma més clara.

Els altres científics de la sala es van tornar per mirar-lo.

- Ho he investigat una mica i he estat visualitzant-lo -va explicar en Yomin Carr -. Quan vàrem determinar que l'asteroide passaria prop del planeta, i que fins i tot hi havia perill de col·lisió, vaig prendre algunes imatges des del nostre telescopi orbital.

- Així que no és més que una bola de roca congelada? -Va preguntar en Garth.

- Més aviat una bola d'aigua congelada -va replicar en Yomin Carr -. Les úniques substàncies que vaig detectar van ser aigua i vapor. Ni rastre de minerals.

Evidentment, en Yomin Carr sabia molt més sobre aquell planeta, el quart del sistema Helska. Ell havia estat allà i l’havia estudiat. Havia deixat els víllips orientadors en la vora galàctica per guiar els esperats visitants, la glòria de la Pretòria Vong, fins a ell.

- I estàs segur que xocarà? -Va preguntar la Tee-ubo.

- Sembla que sí -va replicar la Danni.

- Quina mida té el planeta? - Va preguntar la Tee-ubo.

-No és molt gran -va respondre en Yomin Carr -. Uns quants milers de quilòmetres de diàmetre.

- Si és només gel, llavors l'asteroide el desintegrarà -va comentar en Bensin Tomri, i un somriure es va dibuixar a la cara. A tots els va emocionar saber que l'asteroide estava en ruta de col·lisió perquè ningú fins ara havia presenciat un esdeveniment tan poc habitual. I, a més, si en Yomin Carr tenia raó sobre la composició del planeta, l'espectacle seria realment impressionant.

- Intentarem descobrir més sobre el planeta -va suggerir la Danni -. I crec que ja és el moment de comunicar la notícia perquè ExGal i la Nova República puguin enviar-hi uns quants científics.

- I com més aviat millor -va afegir en Bensin Tomri -. Només els hi queden uns dies abans que...- es va aturar i va somriure, i llavors va obrir els braços i va acabar la frase -, boom!

La Tee-ubo es va dirigir immediatament al transmissor, situat a la part elevada de la sala, i va activar el canal normal d'accés a la xarxa galàctica per contactar amb ExGal.

No funcionava.

- Que els dovin basal estrenyin el bloqueig sobre el planeta -va ordenar l'enorme i poderós prefecte Da'Gara a la seva tripulació. La tripulació de l'asteroide, que, en realitat, era un enorme fragment de deu quilòmetres de longitud de corall Yorik: una nau vivent.

- Voleu més velocitat, Prefecte? -Va preguntar un altre dels guerrers tatuats.

En Da'Gara, que no estava acostumat a respondre preguntes, el va mirar amb curiositat.

- Belek tiu -va dir l'altre, xocant els punys contra les espatlles en senyal de disculpa i demanant permís per prosseguir.

En Da'Gara va assentir. El guerrer, en Tu Shoolb, havia demostrat al llarg dels seus viatges per la galàxia tenir gran astúcia i molts recursos.

- Un canvi de velocitat podria alertar els que ens observen -va explicar en Tu Shoolb -. Un cos natural no acceleraria de manera tan òbvia.

- Els que ens observen? -Va preguntar en Da'Gara -. És que dubtes de l'èxit d’en Yomin Carr?

- No, Prefecte -va dir en Tu Shoolb, i va tornar a assenyalar el seu respecte. Després va repetir -: Belek tiu.

En Da'Gara li va permetre anar-se'n perquè reprengués les seves tasques amb els dovin basal, els organismes que impulsaven la nau. Aquestes criatures posseïen la capacitat de deixar-se atrapar per un camp de gravetat específic, encara que estigués situat a milions de quilòmetres de distància, excloent tots els altres. Els dovin basal adults de tres metres funcionaven com propulsors esfèrics perpetus, i com més se centraven en una trajectòria, amb més força empenyien. Ara, els éssers s'havien deixat atrapar pel camp gravitatori d'un planeta que els habitants d'aquesta galàxia deien Helska IV. El destí s'havia fixat seguint les instruccions del villip d'orientació d’en Yomin Carr, col·locat en Vector Prime, el punt de ruptura situat a la vora de la galàxia.

En Da'Gara va reconsiderar les ordres que li havia donat a Tu Shoolb. Les instruccions d'en Yomin Carr especificaven que el recorregut fins al quart planeta fos uniforme, però el Prefecte estava ansiós, i, si en Carr havia fet bé la seva feina no passaria res. Òbviament, l'acceleració podia obligar-los a realitzar algunes correccions de trajectòria en l'últim minut per interceptar adequadament el planeta, però això era igual. El Prefecte volia fer-ho. Es va dirigir al compartiment principal per comunicar amb el gran yammosk, el Coordinador Bèl·lic. La gegantesca criatura tenia un cap bulbós enrogit per l'ansietat. Posseïa, a més, un garbuix de nombrosos tentacles, alguns dels quals eren gruixuts i altres prims com filaments, però d'una longitud de centenars de quilòmetres. Els apèndixs s'enrotllaven i estiraven, el que revelava clarament el seu desig de començar l'acció.

En Da'Gara era un Prefecte, que no era un títol qualsevol, i aquesta nau estava sota el seu comandament, però la veritable missió era responsabilitat del Coordinador Bèl·lic, una criatura, una eina manipulada genèticament durant segles per servir al seu poble amb el seu do per a la conquesta.

El yammosk estava ansiós.

En Da'Gara també.

- Té cua –va anunciar un dels científics d’ExGal-4. Després es va aixecar i va donar un copet a la vora de la consola -. Ho sabia!

La Danni, en Bensin i els altres es van acostar al monitor del lloc 7 i van assentir reconeixent la cua visible de l'asteroide.

-No és molt gran -va dir un altre, però la veritat és que s'apreciava clarament.

- Llavors és un cometa -va xiuxiuejar en Bensin Tomri.

En aquell moment van sorgir diverses converses alhora, la majoria sobre l'aparent absència de calor més enllà de la vora galàctica. La qüestió era si, com afirmaven molts científics, hi havia calor solar i energia fora de la galàxia, llavors era impossible que un cometa travessés la barrera amb restes de gel intactes.

La Danni i en Bensin van intercanviar somriures sincers. Havia estat un dia de descobriments inesperats, cosa que sempre resulta deliciós per a la ment d'un científic. En primer lloc, havien comprovat que l’asteroide accelerava significativament, tot i que encara no havien determinat si es devia a un rebot en la vora galàctica o alguna força gravitacional encara per descobrir. Però ara resultava que no era un asteroide, sinó un cometa, amb una cua petita, però perfectament apreciable.

- Ha arreglat en Garth el sistema de comunicació? -Va preguntar la Danni.

-Està en això -va replicar en Bensin Tomri -. Alguna cosa es va menjar els cables, i ha de construir un connector prou gran per unir-los a tots.

A l'altra banda de l'habitació, en Yomin Carr es divertia contemplant el que passava al seu voltant. No era un cometa i no tenia cua. Els òrgans llargs i volubles que s'estenien al llarg de la cua de la nau vivent eren enormes criatures membranoses ancorades a l'extrem pels coralites, versions més petites dels caces de corall Yorik. Quan els camps gravitatoris mostraven un impuls massa feble, les membranes s'estenien com espelmes còsmiques i empenyien la nau, mogudes pels corrents estel·lars.

En Garth Breise va entrar a l'habitació arrossegant una gran caixa metàl·lica.

- Trigaré dos dies -va dir a la Danni.

-El vull demà -va respondre ella -. Hem de donar-los temps per arribar-hi.

En Garth va sospirar, però va assentir i va marxar.

En Yomin Carr es va limitar a somriure. Sabia que tot allò era inútil. Quan en Garth Breise arreglés els cables descobriria que el sistema seguia sense funcionar. El guerrer yuuzhan vong es preguntava quant trigarien a localitzar el següent problema: els cables subtilment desconnectats a la part alta de la torre.

Sí, aquests estúpids éssers es durien moltes sorpreses en els propers dies i no podrien avisar als seus companys. Després, el planeta cremaria al seu voltant.

Aquella tarda, la posta de sol es va tenyir de verd i taronja, un clar senyal que els petits dweebit d’en Yomin Carr estaven emprant el seu talent letal.

En Da'Gara es va asseure en el seu compartiment multicolor i sentir les vibracions i els cada vegada menys subtils moviments al seu voltant. Tot estava en marxa. Hi havia ordenat la desacceleració per interceptar al quart planeta, el lloc que el yammosk i ell emprarien com a base d'operacions.

A l'exterior, dotzenes de coralites es van obrir, arrossegant amb ells la gegantesca vela membranosa. Les petites naus van plegar la vela en forma de semicercle i van deixar a la nau vivent situada al vèrtex. Els dovin basal, a les ordres dels timoners, van alliberar el seu enllaç amb la gravetat del planeta i es van enllaçar amb camps gravitacionals oposats. D'aquesta manera, la velocitat de l'enorme nau vivent va disminuir.

Els coralites van recollir la nau, que es va posar al planeta amb un moviment sec i sense provocar la gran explosió que esperaven aquells que observaven des de lluny. Per aconseguir-ho, la nau vivent va utilitzar les membranes com a escuts i va formar amb elles un gegantí matalàs que esmorteís l'impacte.

En Da'Gara, igual que la resta dels cinc mil yuuzhan vong que anaven a bord, va obrir l'armari i va extreure una criatura carnosa i coberta de membranes, una variació de l’emmascarador ooglith anomenat encobridor ooglith. Amb ajuda del Prefecte, la criatura va pujar per les seves cames i va embolicar tot el seu cos. Després va començar el punyent èxtasi de la unió, durant el qual milions de petits garfis es van introduir en els porus d’en Da'Gara. La diferència entre l’emmascarador i l’encobridor ooglith era que el segon deixava la cara al descobert, el que permetia apreciar la glòria de les desfiguracions del seu portador. Després de dedicar un instant a experimentar completament la connexió, en Da'Gara va treure d'un tanc d'aigua una suau criatura amb forma d'estrella i se la va posar a la cara. L'ésser es va aferrar al seu rostre i en Da'Gara va sentir una lleugera nàusea quan el tentacle central del gnullith es va introduir a la boca i va baixar per la seva gola. Va haver de posar un dit a cada costat del nas per evitar quedar-se sense respiració.

Però, en aquell moment, la connexió es va completar i la criatura ho va comprendre. L'ésser respirava ara en l'aigua de l'interior del cos d’en Da'Gara, mentre que aquest aspirava l'oxigen necessari a través del seu nas.

El Prefecte va sortir als passadissos de grolleres parets i baixà al nivell inferior, on l'esperaven el gran yammosk i els seus molts soldats.

El yammosk els va guiar a l'exterior de la nau vivent, amb els tentacles gruixuts estesos i ben aferrats a la superfície gelada. Llavors, la criatura va treure la seva gegantina dent i la va clavar al gel una vegada i una altra amb la força d'un canó d’ions, excavant cada vegada més i més profund, mentre el seu únic ullal segregava un líquid que erosionarà encara més l'escorça.

Al cap d'una hora, l'ullal va aconseguir travessar el gel, i el yammosk, no va perdre ni un segon a doblegar el seu gegantí i desossat cos i lliscar pel forat cap al submón gelat.

En Da'Gara i la seva tripulació van seguir ràpidament costa avall, enfonsant-se a l'aigua, on els gnullith que portaven aferrats a la cara respirarien per ells i els encobridors ooglith els protegirien de les gelades temperatures.

Les secrecions del yammosk van desaparèixer de seguida, i el gel va tornar a cobrir ràpidament el forat, però no abans que una descomunal criatura, un cuc tubular marró, llisqués un dels seus extrems a través de l'obertura, enllaçant la nau vivent amb l'aigua sota la superfície gelada. L'aire de l'interior de la criatura tubular estava massa calent perquè es tornés a formar gel, el que convertia l'ésser en nexe d'unió i línia de comunicació entre la nau i en Da'Gara.

Llavors, els pilots dels coralites es van posar mans a l'obra, superposant acuradament les membranes i deixant-les anar. Van volar a la zona superior de la nau i allà van esperar les ordres del Coordinador Bèl·lic.

-Al final la gravetat del planeta l'ha atret! -Va anunciar en Bensin Tomri excitat.

Els quinze estaven a la sala de control, esperant que passés alguna cosa així. Tots esperaven que l'acceleració del cometa no fos prou forta com per fer-li passar de llarg sobre el quart planeta del sistema Helska.

Tots van contemplar atentament com el petit punt lluminós s'acostava al planeta.

No va passar res. Ni una explosió ni la vaporització del gel del planeta.

Res.

- Però què...? -Va preguntar més d'un científic confós.

S'havien quedat estupefactes. Era cert que les dades procedents del cometa no implicaven conclusions determinants, ja que no mostraven res conegut en la seva composició, però això...

- Has arreglat la torre de comunicació? -Va preguntar la Danni al Garth, una mica tallant.

- Ja només he de pujar a la torre per comprovar les connexions -va replicar l'home amb to frustrat.

La mirada de la Danni no deixava cap dubte.

- Ja vaig, ja vaig -va dir en Garth, aixecant les mans derrotat. A continuació va sortir de l'habitació.

- Algú té alguna idea sobre el que acabem de veure? - Preguntà la frustrada Danni, tornant la mirada a la pantalla.

No va rebre resposta.

- Hem de contactar amb ExGal -va dir en Bensin -. Amb la torre o des de l'espai.

- Vols pujar a la nau repetidora? -Va preguntar algú dubtós.

-Això és exactament el que farem -va intervenir la Danni -. La posarem en òrbita i l'enviarem cap al planeta. En el camí trucarem a la xarxa galàctica.

No hi va haver discussió, però a cap li va satisfer la idea. L'última vegada que van utilitzar l'antiquada nau repetidora tot just van aconseguir posar-la en òrbita, i la idea de portar-la fins al sistema Helska era més que intimidadora.

L'únic que no es mostrava espantat era en Yomin Carr, que gaudia de debò amb aquella escena de científics maldestres i indisciplinats.

Següent