Vector Prime (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Estrats

-Has tornat a barallar-te amb l’Ànakin -va dir en Luke al Jacen.

El seu aprenent estava assegut sobre el mur que envoltava la pista on havia aterrat el Falcó Mil·lenari, un pati obert situat al planeta Reecee. En Han i en Chewie havien volat fins allà des de Coruscant perquè, segons havien explicat al Jacen, l’Ànakin, C3PO i la Leia havien de fer una parada abans de saltar a la Vora Exterior. La Leia se les havia arreglat per lliurar-se d’en Bolpuhr a Coruscant, i havia deixat al noghri a casa amb la família. No volia la seva protecció obsessiva, i menys ara, que necessitava de debò un respir lluny dels estrats d'intriga i burocràcia que la seva posició l'obligava a aguantar. Encara que les intencions d’en Bolpuhr i en general de la resta dels noghri cap a ella eren bones, de vegades podien resultar una mica irritants. Allunyar-se'n era com una petita victòria, un indici que s'alliberava de la seva posició i de les seves responsabilitats, ni que fos durant un temps.

El Sabre de Jade, amb la Mara i en Luke a bord, acabava d'aterrar al costat del Falcó. Ara tots estaven esperant l'arribada de la Jaina, que, absolutament encantada, pilotava sola l'Ala-X personal d’en Luke al costat de l’R2-D2.

- El vaig trobar practicant amb el sabre làser -va respondre en Jacen amb tota sinceritat -. Volia saber quant havia millorat ell i quant jo.

- No em refereixo a l'enfrontament físic -va explicar en Luke -. Encara que no crec que al teu pare li agradi saber que estàveu lluitant amb els sabres làser en el compartiment principal de la seva nau. Jo em refereixo a l’enfrontament verbal.

En Jacen es va mostrar sorprès i es va quedar mirant al seu oncle i mentor, buscant algun senyal que li indiqués el que en Luke pensava del tema. Però no va treure res en clar.

- Una sincera diferència d'opinions -va dir en Jacen, apartant la mirada -. Això és tot.

- Sobre la funció dels Jedi -va dir en Luke.

- Sobre la funció de la Força -el va corregir en Jacen, donant-se la volta.

- I per què no m'ho expliques? -Li va preguntar en Luke. No hi havia rastre de sarcasme en la seva veu ni res en la frase que fes pensar que parlava de broma.

Però en Jacen, que estava massa esglaiat per l'aparent omnipotència del seu oncle, no ho va veure així. Va sospirar, va negar amb el cap i va tornar a apartar la vista.

En Luke va fer un salt, es va enfilar al mur i es va asseure al costat del seu nebot.

- Ja coneixes el dilema al qual m'enfronto -va dir.

-Em pensava que ja havies pres una decisió -va replicar en Jacen. En Luke va assentir.

- I gairebé ho he fet -va dir -, però si tens alguna cosa que dir-me, algun argument que em convenci per no tornar a crear el Consell Jedi, és el moment de parlar.

En Jacen va mirar al seu oncle amb atenció durant una estona i li va sorprendre comprovar que la mirada que li tornava estava plena de respecte. Ell era un marrec de setze anys que no solia portar-se bé amb els adults que li rodejaven, i no estava molt acostumat que valoressin les seves opinions. Fins i tot en Luke, al qual admirava profundament, mostrava davant seu un paper de professor i, sovint, les seves lliçons eren molt severes.

- No sé com dir-t'ho -va intentar explicar en Jacen.

-Parla amb el cor -va exclamar en Luke.

-És només que...-En Jacen es va aturar i va tornar a sospirar. Va mirar en Luke absort i va veure el somriure malenconiós i la tranquil·la alegria que il·luminava la cara infantil de l'home. Tot i carregar amb terribles experiències a l'esquena, i les que li quedaven per davant, l'oncle Luke, més que ningú, semblava estar en pau espiritual, en harmonia. Aquí estava, era la personificació de l'ideal d'un Cavaller Jedi, i en Jacen, que ho sabia millor que ningú, volia refutar-li aquests ideals -. La Força és una cosa pura per a mi, l’autèntica veritat sobre el que sóc, sobre el que som tots -va dir amb indecisió -. No sé, posar en marxa un sistema burocràtic per governar als Jedi em sembla com tancar un ocell preaky de taques blaves en una gàbia, o matar-lo i dissecar-lo per garantir la seva seguretat i poder gaudir-lo en tot moment.

En Luke va meditar un moment les paraules d’en Jacen.

- No estic segur que estiguis equivocat -va dir -. Són els mateixos temors que jo he sentit. Crec que els dos tenim una actitud molt semblant cap a la Força, però -i va alçar un dit per silenciar-lo, que va voler interrompre entusiasmat -, els Jedi tenen poders que van més enllà de la comprensió i el control de les persones que els envolten. I amb aquests poders arriben les responsabilitats.

- Persones com Borsk Fey'lya? -Va preguntar en Jacen sarcàstic.

-Sí -va respondre en Luke -, persones que prenen decisions que afecten les vides de molts altres.

- En Borsk Fey'lya no es mereix el nostre temps -va escopir en Jacen, però la reacció d’en Luke va sorprendre.

- Em fan por les teves paraules i la teva forma d'expressar-les -va dir en Luke seriós i contemplant al seu nebot amb una expressió que reflectia una gran preocupació.

En Jacen no entenia res.

- Orgull -va dir en Luke negant amb el cap.

En Jacen va repetir la paraula en veu alta, i el to interrogatiu va començar a fer-li entendre.

- Orgull?

En menysprear Borsk Fey'lya s'havia col·locat, sens dubte, per sobre dels bothan.

-És un defecte perillós -li va advertir en Luke -. Tots el tenim, i normalment en massa quantitat, i cal intentar que no ens controli.

- És només que em fa por... -va començar a dir en Jacen.

En Luke va acabar la frase per ell:

- El control, la disciplina. Segons el teu germà, ja ni tan sols t'agrada l'acadèmia.

-El meu germà és un bocamoll -va replicar en Jacen.

En Luke va riure. D'alguna manera, estava d'acord.

- No m'agrada l'acadèmia -va admetre en Jacen.

- T'ha donat molt del que tens ara -li va recordar en Luke.

- Ah, sí? -Va preguntar el jove -. Jo tenia potencial en la Força, el portava a la sang. No hauria estat molt més pur si m'haguessin entrenat de forma individual, com tu vas ser entrenat per Yoda?

En Luke no va discutir aquest punt, sinó que va observar al Jacen amb admiració. Era bo que un Jedi es fes preguntes, va pensar. La disciplina era necessària, però l'obediència cega era una limitació, no una estimulació. I el comentari d’en Jacen sobre l'entrenament individual havia donat en el clau. Fins i tot en Luke pensava que l'acadèmia s'havia allunyat massa d'aquest sistema i havia deixat a molts possibles Cavallers Jedi sense l'orientació necessària per trobar la seva energia plena i, el que era més important, per resistir la temptació del Costat Fosc. Per això havien tornat al sistema de Mestre i aprenent, i en Luke era ara un dels pocs mestres que tenia més d'un alumne al seu càrrec.

- Ni tan sols vaig a discutir la teva opinió -va dir en Luke, posant-li al Jacen una mà sobre l'espatlla -, però t'asseguro que a mesura que vagis creixent te n'adonaràs que les coses són una mica diferents.

- Quan s'ampliï la meva perspectiva? -Va preguntar en Jacen amb una mica d'evident sarcasme en el seu to.

- Creus que a mi m'agrada tractar amb Borsk Fey'lya? - Li va preguntar en Luke amb una riallada que va relaxar la tensió del moment.

El Jedi va donar uns copets al Jacen a l'espatlla i va marxar, però quan s'acostava a la rampa de descens del Falcó, la veu d’en Jacen el va detenir.

- Oncle Luke!

En Luke es va girar i en Jacen va afegir amb la major serietat:

-Pren la decisió correcta.

- Si us plau, aneu en compte, Lady Vader -va dir C3PO, burlant-se del títol que emprava Bolpuhr i molts altres noghri per dirigir-se a ella.

La Leia es va girar cap a l'androide i li va dirigir una mirada d'enuig. El riure de la Mara, a l'esquena, va acréixer la seva ira.

- Com tornis a dir-me això, et banyo amb combustible i et prenc foc -li va prometre a C3PO en to assossegat.

- Però vostè em va ordenar exercir de guardaespatlles noghri en aquest viatge -va protestar C3PO amb tota serietat.

- Era només perquè et quedessis calladet i no li expliquessis a Bolpuhr la meva intenció de lliurar-me d'ell -li va respondre la Leia.

L'androide, que no podia moure cap tret del seu rostre metàl·lic, va semblar quedar perplex. La Leia no va poder evitar riure. Algunes vegades, bé, més aviat totes, C3PO es prenia les seves paraules massa literalment.

A l'altra punta de la sala, al pont del Sabre de Jade, la Mara va comprendre el que passava.

- T’aclapara una mica tanta atenció, no?

La Leia es va girar i va assentir.

- No ho sé -va dir movent el cap -. Potser hagi arribat a un punt de la meva vida en què vull pensar en mi com la Leia. Ni com la Princesa Leia ni com la consellera Leia ni com la cap d'estat Leia ni... -va acabar girant-se per clavar els ulls en C3PO - com Lady Vader. Només la Leia.

Quan es va girar cap a la Mara, va veure que aquesta assentia comprensiva.

- Creus que sóc egoista? -Va preguntar la Leia a la Mara.

La Mara va somriure encara més.

- Crec que ets humana -va respondre -. Quan haguem acabat de salvar la galàxia haurem de passar un temps salvant-nos a nosaltres mateixos.

Venint de la Mara, la dona que lluitava per trobar un equilibri en l'abisme entre la vida i la mort, la frase cobrava encara més pes.

-Però tu tens la meva edat -es va atrevir a dir la Leia -. I encara vols nens. No m'imagino tornant a això.

- Perquè ja ho has fet -va replicar la Mara -. Jo estic començant a pensar que l'edat física i les etapes vitals són dues coses diferents.

La Leia va meditar un moment aquestes paraules i va sospesar la seva pròpia perspectiva de l'univers que l'envoltava. Va recordar com havia fugit de bona gana i amb impaciència de les seves responsabilitats en el Nucli Galàctic, i com havia deixat enrere fins al seu guardaespatlles. Va pensar en com de ferventment que desitjava treballar menys, seure una estona i gaudir de tota la prosperitat que les seves accions i sacrificis havien portat a la galàxia. Després va contrastar els seus desitjos amb els de la Mara, que volia començar l'aventura de tenir fills, seguir activa i ocupar-se de tot, ensenyant a la Jaina i vivint a través de la Jaina.

Quan va arribar en aquesta conclusió, la Leia no va tenir el menor indici de gelosia. Només va sentir tristesa i va desitjar que existís la forma de lliurar a la Mara d'aquesta maleïda malaltia perquè pogués aconseguir tot el que desitjava... i es mereixia.

-Ho aconseguiràs -va dir la Leia a poc a poc.

La Mara la va mirar amb curiositat.

- Tot el que vulguis -va aclarir la Leia -. Aquesta malaltia, o el que sigui que t'està afectant, no et detindrà.

El somriure de la Mara mostrava alegria i valor.

-Ja ho sé.

- Cobreix-me -va dir en Han al Chewie quan van entrar a L’Escuma de Bombolles de Riebold, un tuguri molt popular a Reecee pels assassinats, les malifetes i els aldarulls als quals servia de marc.

El lloc retrunyia a causa del soroll i els estrèpits, i estava ple de matons de diversos planetes. Hi havia humans, bothans, rodians, tervigs, vuvrians i snivvians maquinant negocis i formes de matar-se entre ells. Si liquidaves algú a L’Escuma de Bombolles, sense tacar tot de sang i t'ocupaves del cadàver, a ningú li importava el que fessis i ni ho notava, però si ho tacaves tot, havies de deixar anar unes quantes monedes aquí i allà per cobrir els costos de neteja.

Mentre parlava, en Han va mirar al seu amic wookiee i li va agradar veure l’antiga espurna als ulls d’en Chewie. La llum àvida que el seu pelut col·lega i ell havien compartit tantes vegades en els seus primers anys. Certament, en Chewie i ell no eren nous en aquest tipus de llocs, però el temps havia passat i s'estaven fent grans.

Un gamorreà borratxo va trontollar i va xocar contra la parella. Rebotant contra en Han i va acabar xocant contra Chewie, que no es va moure ni un centímetre. El wookiee mirà la criatura porcina i va grunyir. El gamorreà va marxar ensopegant, va caure a terra i ni tan sols es va molestar a aixecar-se, sinó que es va allunyar de quatre grapes de l'enorme i imponent wookiee el més ràpid que va poder.

Al Han li agradava tenir un wookiee al seu costat.

En Chewie va mirar i va deixar anar una sèrie de grunyits de protesta.

- Ho sé, ho sé -li va dir en Han. A ell no li agradava el lloc molt més que al seu gegantí i pelut amic -, però no vaig a anar a veure al Lando sense saber alguna cosa més sobre el que es porta entre mans. Ha de ser alguna cosa més que assumptes de mineria. Amb els contactes que té, podria obtenir els drets d'explotació de mil llocs igual de productius i molt més a prop del Nucli Galàctic. No, està tramant alguna cosa, i vull saber què és abans d'aparèixer allà amb la meva família.

En Han va fer petar els dits i dibuixà un ampli somriure.

- Bagy -va dir assenyalant a un sullustà a l'altre costat del local.

En Chewie va reconèixer a la criatura que li indicava el seu amic. Era un conegut artista de l'estafa anomenat Dugo Bagy. El wookiee va deixar anar un altre grunyit molt poc entusiasta.

Tots dos es van obrir pas pel local, travessant la multitud, però quan el sullustà els va veure, va esgotar la copa i va començar a marxar.

En Han va assenyalar cap a l'esquerra. En Chewie donà una volta per aquest costat, mentre ell s'acostava per la dreta. Dugo Bagy, que semblava estar més pendent d’en Han, es va allunyar cap a la dreta, però es va aturar i va decidir anar per l'esquerra. Al final, es va donar de cara contra Chewie. La cara d’en Dugo Bagy tot just arribava a la panxa del wookiee, que no va trontollar ni un centímetre pel cop del sullustà.

- Ah, Han Solo -va dir en Dugo Bagy quan en Han va arribar fins a ell -. Quina alegria veure't.

-Seu, ​​Dugo -va dir en Han agafant una cadira d'una taula propera.

- Si tu convides, jo em sento -va comentar en Dugo Bagy amb una rialleta que va delatar els seus nervis. Es va asseure mentre parlava. En Han i en Chewie van agafar sendes cadires i es van col·locar cadascun a un costat.

- Per què estàs tan nerviós? -Va preguntar en Han quan els tres es van acomodar.

- Nerviós? -Va repetir en Dugo Bagy amb escepticisme.

En Han li va dirigir el que els seus fills deien "la mirada". Els seus ulls mostraven un complet menyspreu per l'evident mentida que acabava de sortir de la boca d'en Dugo Bagy. El sullustà s'havia quedat callat i mirava al voltant amb gest nerviós, a la recerca d'una cambrera.

- Escolta -va exclamar en Han mentre tirava d'ell per atreure la seva mirada.

- Perdona -va dir en Dugo Bagy una mica més calmat -. A mi, com a molts, em sorprèn veure't aquí. El sol fet de parlar amb tu em converteix en sospitós.

- Encara no he anat tan lluny -va assegurar en Han al contrabandista -. I no he donat absolutament cap problema en aquesta gent. De fet, en els últims anys he deixat de banda els meus propis assumptes per ajudar a molts d'ells.

L'última part la va dir en veu alta perquè tots aquells personatges menyspreables es donessin per al·ludits.

- I tampoc vaig a donar-te a tu cap problema -va dir seriosament -. Només vull una mica d'informació sobre un vell amic.

En Dugo Bagy pujà les orelles i es va inclinar cap endavant. La seva mirada mostrava un sobtat interès, el que indicava al Han que, sens dubte, el sullustà esperava algun tipus de recompensa per la seva cooperació.

- Et deuré una -va dir en Han, que amb prou feines portava diners a sobre. En Dugo Bagy es va tirar cap enrere de nou i va alçar les mans en gest d'impotència.

- Jo sóc un home de negocis -va explicar.

En Chewie es va inclinar cap a ell i va grunyir.

-Però m'agrada que la gent estigui en deute amb mi -va admetre de seguida en Dugo Bagy.

- Vaig a veure al Lando -va explicar en Han-. Només vull saber el que es porta entre mans.

En Dugo Bagy es va relaxar visiblement. Era una pregunta senzilla.

-Està extraient minerals dels asteroides -va respondre. En Han li va dedicar de nou "la mirada".

- De debò -va insistir en Dugo Bagy.

- I... -el va ajudar en Han.

- I què més podria haver? -Va preguntar en Dugo Bagy -. És molt rendible.

- I...-va dir en Han de nou.

Amb un sospir, en Dugo Bagy es va inclinar cap endavant, igual que en Han i en Chewie, i els tres van formar una rotllana tancada.

- En Lando busca nous sistemes de treball -va explicar en Dugo Bagy -. Hi ha molt mineral que extreure, però han de saber com fer-ho.

- Què vols dir?

- L’Antull de Kerane -va dir en Dugo Bagy.

- L'asteroide? -Va preguntar en Han.

- Sí, en el sistema Hoth -va confirmar en Dugo Bagy -. És de platí pur, però està tan envoltat d'altres asteroides que no es pot arribar-hi. Molts han mort en l'intent, però en Lando està disposat a trobar el camí.

- Vaig creure que havia perdut la pista d'aquest lloc -va dir en Han.

En Dugo Bagy somrigué sardònic.

- En Lando està ficat en aquesta operació perquè l’està utilitzant com a camp de proves - va deduir en Han -. Vol esbrinar la millor manera d'extreure el mineral dels asteroides per després patentar el mètode en tota la galàxia.

La veritat és que la seva conclusió tenia molt sentit i sonava més pròpia del seu emprenedor amic Lando.

- I vol altres coses també -va dir en Dugo Bagy amb un gest de complicitat, una expressió massa bonica per la cara d'un sullustà.

- Això de recórrer el cinturó? -Va preguntar en Han -. És un joc, no?

- Per a alguns, si -va corregir en Dugo Bagy -. Per a altres...

En Han acabà la frase:

-És un aprenentatge. Així que en Lando està treballant amb els contrabandistes, i els permet jugar a recórrer el cinturó per perfeccionar les seves habilitats a l'hora d'escapar dels seus perseguidors.

- Perseguidors ensinistrats pel Luke -va dir en Dugo Bagy.

El seu to va indicar clarament al Han per què el sullustà s'havia posat tan nerviós veient-lo. Els contrabandistes s'estaven posant una mica primmirats amb els assumptes de la Vora Exterior relacionats amb els depredadors Jedi. I la connexió d’en Han amb els Jedi i l'acadèmia, mitjançant el seu cunyat, la seva esposa i fins i tot els seus fills, era innegable.

- Qui és? -Va preguntar.

- Kyp Durron -va respondre en Dugo Bagy -. Ell i els seus encantadors amiguets. La Dotzena de Venjadors Més Dues -va dir amb to dramàtic i posant els ulls en blanc -. Causen problemes i costen diners.

En Han va assentir. Coneixia en Kyp, i ara tot encaixava millor. En Kyp sempre havia estat una mica imprevisible i, per empitjorar les coses, els seus pares havien estat assassinats en part a causa de les accions d'un conegut contrabandista, en Moruth Doole.

- Per què vas a veure al Lando? -Va preguntar en Dugo Bagy.

- Estic de vacances -va respondre en Han fredament. Després es va aixecar juntament amb Chewie.

Quan Dugo Bagy va intentar fer el mateix, en Chewie li va posar una enorme urpa a l'espatlla i el va obligar a asseure de nou.

- Bé, això serà divertit -va dir en Han al Chewie quan sortien de l’Escuma de Bombolles de Riebold.

La resposta d’en Chewie va ser un llarg udol, com per recordar al Han: "És que no ho ha estat sempre?".

Següent