Planeta de Penombra (XX)

Anterior

Capítol 20

En Luke va percebre la violència de la tempesta de la Força que bullia al voltant de l'estació artillera de Punta Lúgubre quan encara estaven a diversos quilòmetres de distància d'ella, i va poder sentir-la sota la forma d'un palpitar en el seu cap i una sobtada opressió de terror i ràbia al pit. Mentre la Carrossa Mobquet volava pels congosts com un enorme llangardaix planador negre, els penyals de vidre i els remolins de graveta saltaven i giraven per l'aire com si tinguessin vida pròpia, repicant sobre l'esvelt cos del lliscador i esgarrapant els gruixuts i resistents panells de transplex de la cabina dels passatgers.

-Beldorion... -Va murmurar en Liegeo-. Encara és capaç d'utilitzar la Força per a certes coses. Però mai havia vist aquest tipus d'activitat...

En Luke va serrar les dents fins a fer-les grinyolar, sabent que aquell torrent de cega energia estava sent duplicat en algun altre lloc del planeta, on destruïa maquinària de la qual depenia la vida i la subsistència de moltes persones i bolcava altres foses per deixar esguerrats a altres homes.

«I tot perquè en Seti Ashgad pugui deixar incapacitada una estació artillera i crear un passadís pel qual hi podrà volar una nau», va pensar.

I en tindria prou amb deixar incapacitada una sola estació...

-Ja han aconseguit entrar -va murmurar en Luke mentre sortien del congost que desplegava els seus cingles sobre l'estació artillera.

La major part de l’estacada de metall i fusta que coronava la vella torre havia estat arrencada per la violència de la Força descontrolada. Bigues, trossos de metall i enormes catifes de filferro-navalla havien quedat escampades sobre la graveta al voltant de la base dels murs, i, assotades pel salvatgisme del poltergeist en què s'havia convertit la Força, pujaven del sòl per llançar-se contra els murs, les restes de les defenses i les roques circumdants, arremetent-les amb la cega ferocitat d'animals rabiosos. Una biga mig rovellada va sortir disparada del sòl per volar com una javelina sota la mirada d’en Luke, arrossegant darrere seu tota una massa de filferro, i va caure entre la confusió de siluetes que corrien, buscaven refugi i intercanviaven trets a la part alta de la torre. La biga va saltar i va ballar d'un costat a un altre fins que va caure, arrossegant amb ell dos combatents del Partit Racionalista que havien quedat atrapats entre una pasterada de restes.

Els atacants i els defensors seguien lluitant davant de la porta que portava a l'edifici pròpiament dit. La boca del congost que envoltava a la torre es trobava massa lluny perquè en Luke pogués estar massa segur del que veia, però li va semblar que s'estava lliurant una altra batalla, més petita i concentrada, al voltant dels anells i el blindatge del brocal del canó làser. Els seguidors del Partit Racionalista intentaven arribar-hi, i els theranians embolcallats en parracs se'ls oposaven en un ferotge combat cos a cos per evitar que danyessin el canó. Els centelleigs dels desintegradors i els cops de geni dels canons iònics brillaven en l'aire matutí com pàl·lids llampecs, però la naturalesa de la tempesta de la Força feia que molts trets no aconseguissin arribar fins al seu objectiu, i resultava obvi que els theranians ja no intentaven llançar llances o disparar fletxes. Fins i tot les càpsules i les bales de les armes de projectils eren desviades com brins de palla.

- Beldorion ha d'estar aquí -va dir en Liegeo, apartant els llargs flocs de cabells color cendra que suraven davant dels seus ulls-. Suposo que hi haurà triat algun lloc prou allunyat de primera línia, com ara... Aquí, aquí està!

Va assenyalar la silueta platejada d'un flotador rodó que es trobava a no gaire distància de la base dels murs. En Luke va poder distingir la silueta enroscada del gegantí hutt estirat sobre ella, una forma musculosa i serpentina que no s'assemblava en res a la mandrosa mola obesa d’en Jabba.

La sensació d'una Força moribunda, de capacitats podrides i propòsits esgotats, es va alçar al seu voltant com una pudor palpable, igual que havia brollat ​​de la Taselda.

En molts aspectes era pitjor que en Vader, pitjor que en Palpatine. Si més no ells havien tingut grans somnis.

-Què farem? -Va preguntar en Liegeo.

En Luke va moure la maneta de jocs i va fer que el lliscador comencés a retrocedir congost amunt, tornant per on havien vingut. Un lliscador no era una plataforma antigravitatòria i en general no podia ser utilitzat com a tal sense una reestructuració prèvia dels dipòsits de flotabilitat, però les Carrosses Mobquet estaven equipades amb uns motors que haurien fet empal·lidir d'enveja a molts dels navilis de combat que havia pilotat en Luke.

-Anem a agafar-nos tan fort com puguem -va replicar.

- Què penses fer? –va balbucejar en Liegeo.

«Una pregunta realment estúpida, amic meu», va pensar en Luke mentre accelerava el lliscador al màxim i col·locava la mà sobre la palanca del turboimpulsor. Només hi havia un curs d'acció possible, i hauria d'haver resultat obvi. Els murs del congost es van convertir en un teló resplendent, el vent i la graveta que volava per l'aire van esgarrapar la cabina i el metall, l'obertura a les parets del congost va saltar sobtadament cap a ells i, més enllà, la gran bretxa oberta a la corona defensiva de la torre va semblar fer-los senyals com si fos un ull de bou ridículament enorme.

- Luke! -Va gemegar en Liegeo, i es va tapar els ulls amb la mà.

El lliscador va creuar l'abisme de vint-i-cinc metres que s’interposava entre l'últim cingle del contrafort muntanyós i el cim de la torre amb l'ímpetu salvatge i incontenible d'un gos de combat nek o d'un tikkiar ensinistrat per matar que es llancés sobre la seva presa. En Luke va apagar el turboimpulsor i va connectar els frens, patinant i fent batzegades entre els combatents que es van afanyar a dispersar-se davant seu. Va reconèixer a Gerney Caslo entre les siluetes que lluitaven al voltant de la porta i, saltant a terra des del lliscador, va creuar a la cursa els blocs erosionats i plens de taques del cim de la torre i va pujar corrent per l'escala per aturar-se davant d'ell.

- Això ha d'acabar ara mateix! -Va udolar.

La sobtada aparició de la Mobquet entre ells havia sorprendre fins a tal punt a tots els combatents que van deixar de lluitar.

- Us estan enganyant! -Va cridar en Luke, tornant-se cap als homes i dones amagats darrere de barricades improvisades que empunyaven les seves armes i cap als que, almenys de moment, havien deixat de lluitar sobre l'emplaçament del canó làser-. Us estan utilitzant! En Seti Ashgad només té una raó per voler obrir aquest planeta al comerç: vol vendre tot aquest món a la Corporació Loronar perquè l'exploti fins haver-lo despullat de tots els seus recursos! Li és igual el que hagi de ser de les vostres granges! No farà res perquè pugueu disposar de subministraments mèdics, bombes d'aigua o maquinària!

Va mirar al seu voltant i va contemplar els rostres ensangonats i coberts de pols i esgarrapades, les siluetes encongides que sortien cautelosament dels llocs on havien buscat refugi, els ulls plens d'ira que es negaven a creure. L’Àrvid estava entre ells, i tia Gin, i el cunyat del propietari del Blerdo Blau.

-No està fent això per vosaltres -va dir mentre deixava caure els braços als costats.

-Que algú li foti un tret a aquest rondinaire -va dir una veu.

En Luke va desplegar un circell de la Força i va arrencar el desintegrador de la mà de l'home que acabava de parlar abans que pogués posar en pràctica el seu propi consell. La sacsejada va fer que l'arma es disparés, i un feix d'energia blanquinosa va arrencar unes quants resquills de la paret de l'estructura protectora de l'escala que s'alçava darrere d'ell.

- I què saps tu de tot això? -Va cridar algú més.

-Sé tot el que necessito saber -va respondre en Luke sense perdre la calma-. He estat a la casa de l’Ashgad, i sé que no està fent tot això per cap de vosaltres.

La porta es va obrir darrere d’en Luke i va tornar a tancar-se en una fracció de segon. En Luke va poder sentir l'espetec dels pestells pràcticament en el mateix instant en què Gerney Caslo i els dos homes que l'acompanyaven saltaven cap a la porta per subjectar-la mentre s'obria.

La Leia havia aconseguit arribar fins a ells.

I era una Leia bruta i esparracada, amb la cabellera penjant-li davant dels ulls i els artells i els palmells de les mans embenades, una Leia amb les botes cerimonials de color daurat, o el que quedava d'elles, estaven embolicades en tires de cinta adhesiva i corretges de cuir, amb les mans buides però amb un desintegrador penjant d'una cadena i una espasa de llum penjant de l'altra.

Però no hi havia dubte que era la Leia Organa Solo, coneguda per molts gràcies a mil noticiaris hologràfics i, amb tota certesa i gràcies a l’holovídeo falsificat d’en Seti Ashgad, coneguda per cadascun dels homes i dones presents. Un silenci ple de perplexitat va seguir a la seva aparició, i tots la van contemplar amb els ulls desorbitats.

-Us està dient la veritat. -La Leia va ficar la mà en un de les minúscules butxaques dels pantalons desmesuradament grans que duia posats i va treure d'ell un feix de llistats d'ordinador-. Això és una còpia de la correspondència de l’Ashgad..., amb cartes dirigides des del president executiu de Loronar, al Moff Getelles d’Antemeridià i a tots els seus esbirros i sequaços del Consell de la Nova República. Hi ha algú aquí que entengui d'ordinadors?

Booldrum Caslo va fer un pas cap endavant.

-Jo, senyora.

-Doncs llavors reconeixerà els codis sistèmics com pertanyents a l'ordinador de l’Ashgad, no?

L'homenet grassonet va alterar l'índex de captació de les lents dels seus amplificadors visuals i va examinar ràpidament el feix de llistats, i després va demanar disculpes a Gerney amb la mirada.

-Té raó -va dir-. Són els codis de l'ordinador de l’Ashgad... Jo mateix vaig instal·lar els components.

-La qual cosa no significa que tots aquests papers no siguin una falsificació que ella mateixa ha introduït a l'ordinador -va replicar Caslo amb irritació.

Però diversos parells de mans ja estaven arrencant els fulls dels dits del seu cosí per llegir els informes, els acords i les concessions.

- Una instal·lació a la vall del Vent Espinós? Servei militar obligatori de sis mesos? Però si ningú pot aguantar ni una setmana allà dalt!

-I Unificació de recursos laborals per a treballs d'interès especial?

-Transferències de material... Això vol dir "robatori", no?

- Vol decretar un preu fix per als vidres-fantasma?

- Deixant-lo congelat a..., a..., en seixanta-set crèdits?

-Una flota d'ocupació... Ei, ningú havia dit res sobre una flota d'ocupació, oi?

-La flota d'ocupació ja ha entrat en òrbita al voltant del planeta -va dir en Luke, i va assenyalar cap amunt.

Alguns racionalistes havien portat electrobinoculars i els van dirigir cap al cel, on unes diminutes punxades de llum havien començat a lluir en el cel crepuscular tatxonat d’estrelles.

La Leia va anar cap al Luke i el va envoltar amb els braços, estrenyent-lo contra el seu pit sota una sobtada tempesta de juraments i malediccions.

- I en Dzym? És el secretari de...

-Conec en Dzym -va dir en Luke.

-Si realment estan lliurant una batalla allà dalt, si el Consell realment ha aconseguit enviar naus perquè aturin la flota d’en Getelles... Bé, en aquest cas en Dzym seguirà tractant d'enlairar-se amb el Protector per emportar-se tots els drochs que pugui amb ell.

-Els programes de llançament encara no estan instal·lats.

-Qualsevol enginyer mínimament competent pot introduir-los en els sistemes. -La Leia va alçar el cap en el mateix instant en què en Liegeo sortia de la Carrossa Mobquet per intentar avançar per entre l’enfurismada multitud de colonitzadors, els cables i les bigues que tremolaven i xiulaven amenaçadorament i els incontrolables vents de la Força-. Liegeo...!

El va envoltar amb els braços i en Liegeo la va estrènyer entre els seus, unint el seu canós cap al de la Leia.

-Estimada nena... M'alegra tant veure que estàs bé! Mai, mai vaig pensar que intentaries escapar...

-Això vol dir que no em coneixes massa bé.

Li va somriure, i passats uns moments en Liegeo va acabar tornant-li el somriure.

-Bé... Suposo que en realitat sabia que ho intentaries -va murmurar després, i va moure el cap.

- Fins a quin punt coneix l’Ashgad els programes d'aquesta nau, Liegeo? -Va preguntar en Luke-. Quina classe d'educació ha rebut? És capaç d'instal·lar-los? Pot aconseguir que la nau arribi a enlairar-se del sòl?

-I tant que pot fer-ho -va dir la Leia amb una creixent impaciència-. En Seti Ashgad era un dels millors dissenyadors de sistemes d’hiperimpulsió de l'Antiga República. Va ser ell qui va dissenyar el primer Z-95!

- Que ell va dissenyar...? -En Luke la va mirar sense entendre res-. Intentes dir-me que ja fabricaven Z-95 fa cinquanta anys?

- En Seti Ashgad és el Seti Ashgad original! -Va cridar la Leia-. En Dzym l’ha estat mantenint amb vida durant tots aquests anys.

Hi havia un creixent clam al seu voltant, homes i dones que es donaven cops de colze i rebutjaven les apassionades protestes amb què en Gerney Caslo intentava defensar les bones intencions de l’Ashgad. Fulls i feixos de llistats eren enarborats i exhibits per mans cobertes de pols i sang, encara que en Luke es va adonar que l’Umolly Darm i tia Gin estaven recollint els documents i els anaven guardant en la seguretat de les seves butxaques.

Els theranians havien baixat de les seves posicions defensives en els baluards del canó per unir-se a la discussió. En Casio es va apartar de la gentada amb un últim crit de fúria i, movent-se amb una agilitat de la qual en Luke mai l’hauria cregut capaç, va agafar un cinturó de granades i va pujar d'un salt a l'extrem d'una biga trencada per començar a enfilar-se per una altra que li permetria arribar al brocal del canó.

- Deteniu-lo! -Va cridar la Leia.

Però ja era massa tard. Algú va disparar un rifle desintegrador en el mateix instant en què en Gurney llançava les magranes. Una dotzena de traços de gèlida claredat van travessar l'home com altres tantes agulles letals, però a ningú se li va acudir disparar contra les granades que acabava de llançar. El cinturó va passar per sobre de la negra vora del baluard ple de taques i brutícia. Un instant després un retruny ofegat va sacsejar l'edifici, fent que tots trontollessin d'un costat a un altre i estiguessin a punt de perdre l'equilibri. Una fumera blanca va començar a brollar de la boca del canó. El cos d’en Gerney va ser aixafat per desenes de peus quan la multitud va arrencar a córrer cap als costats de l'edifici per veure què havia passat.

I un sobtat silenci es va estendre al seu voltant quan la tempesta de la Força va afluixar la seva presa de sobte.

La Leia va remugar una maledicció. La mà d’en Luke va anar cap a les vermelles i inflades senyals que els drochs havien deixat sobre la seva carn, i no va poder reprimir un estremiment.

- Pots reparar-lo? -Li va preguntar al Liegeo.

-No ho sé. No disposo d'eines.

-L’Umolly i la tia Gin tindran algunes...

-No aconseguirà reparar-lo a temps -va dir la Leia-. Hi ha una Caçadora de Caps blindada i una vella canonera en aquell hangar. Podeu instal·lar les torretes principals en la Caçadora de Caps, i això us proporcionarà suficient potència de foc per fer-lo baixar.

-Tindrà sentinelles...

-Els sindroides ja no existeixen. Han deixat de funcionar. Els vaig deixar incapacitats abans d'escapar, i no crec que l’Ashgad hagi tingut temps de reinicialitzar el sistema de control central. Anem.

En Luke va anar corrent cap a la Carrossa Mobquet. La Tia Gin i l’Àrvid ja estaven arrencant els sistemes antigravitatoris de les dues plataformes de càrrega que havien transportat als seguidors del Partit Racionalista fins a dalt de la torre, i es disposaven a instal·lar-los sobre els negres flancs del lliscador d’assalt.

Les malparades portes metàl·liques de l'escala de la torre no es van obrir fins que la Carrossa Mobquet va haver desaparegut per sobre del parapet. La Callista va creuar el llindar un instant després.

-Hola, Liegeo -va dir, anant cap al filòsof i oferint-li la mà. L'auricular d'un vell sistema d'intercomunicació encara estava suspès al voltant del seu coll-. Tenim eines allà baix.

-I ens seran de tanta utilitat com aquestes estúpides fletxes -va afirmar en un to bastant despectiu la tia Gin, que acabava d'aparèixer amb la seva caixa d'eines a sobre-. Agafa això, fill -afegir va, dipositant l'enorme caixa de metall rovellat a les mans d’en Liegeo-. No sé què pensaran els altres, però jo no m'he passat deu anys en aquesta fastigosa roca per veure com aquests estafadors de Loronar es queden amb ella.

Els va precedir fins a la torre. En Liegeo es va aturar en el primer esglaó i va escrutar el rostre de la Callista, comparant els seus trets prims i plens de cansament amb els de la dona que havia estat l'esclava de la Taselda, la dona a qui Beldorion havia fet la seva presonera.

-Em complau veure que t'has recuperat de totes aquestes... desagradables experiències -li va dir amb dolçor-. He d’agrair-te que m’obrissis els ulls al que estava fent l’Ashgad, encara que mai vaig pensar que arribaria a estar prou boig per proclamar-ho en veu alta. Tenies raó.

 La Callista va moure el cap.

-Temies per la teva vida -va dir-. I pel que fa a saber amb exactitud el que estava passant, aquest coneixement només hauria servit per fer-te molt de mal..., i em sembla que això és exactament el que ha passat. M'alegro que poguessis tenir cura de la Leia.

-Després de no haver sabut cuidar de tu?

Hi havia una guspira de sarcàstica ironia oculta darrere de la vergonya apassionadament sincera que havia envaït els seus ulls, i la Callista va somriure.

-Sé cuidar de mi mateixa -va dir-. La majoria de dones són capaces de fer-ho.

-Com si no ho sabés... I ja saps que el teu jove enamorat t'està buscant, no?

-Ja ho sé -va murmurar la Callista.

-I, amb tota sinceritat, això és el que puc dir-li, senyora almirallessa.

C3PO va dur a terme un dels seus millors gestos humans, estenent els braços amb els palmells girats cap amunt exactament en l'angle i la posició adequades per indicar una afable impotència i una disposició tan completa com il·limitada a divulgar tot el que sabia.

I les seves pautes de reconeixement digitalitzades del llenguatge corporal humà li van indicar que la Daala no s'havia cregut ni una sola de les seves paraules.

-Tinc el rang d’almirall, androide, i no sóc cap «senyora almirallessa»-va dir la Daala, parlant molt a poc a poc i en un to terriblement sec-. Sóc... Era oficial de la flota imperial i vaig prestar servei exactament al mateix nivell que els altres oficials del meu rang, i empraràs aquest títol cada vegada que et dirigeixis a mi.

Els seus ulls eren com dos pous plens de cendres: consumits, exhaustes, derrotats... C3PO la va contemplar en silenci, i va pensar que mai havia vist tal amargor i tanta consciència del fracàs en un rostre humà.

-Hi va haver un temps en el qual Tarkin i jo haguéssim pogut governar l'Imperi-va seguir dient la Daala-. Quan torno la vista enrere, ja ni tan sols puc recordar per què. Ara només busco un lloc on passar la resta de la meva vida sense que ningú em molesti. Creia haver trobat aquest lloc a Pedducis Chorios, un món en un sector neutral amb unes autoritats locals que no em crearien problemes, i on em trobaria fora de perill de les interferències d'aquests bojos que segueixen embrancats en les últimes convulsions de la seva estúpida i cega destrucció del millor sistema de govern que hagi conegut aquesta galàxia... No vull tenir res més a veure amb ella, ni amb ells.

La Daala mantenia les mans totalment immòbils sobre els braços de la seva butaca i els genolls junts, amb els quadrats dels ossos de les seves articulacions i les dures inflors de músculs clarament definits allà on els pantalons de l'uniforme seguien els contorns de la carn. Els bancs de dades de C3PO, que havien estat copiosament alimentats, contenien una gran quantitat d'informació alarmant sobre aquella dona: la Daala havia estat un dels comandants més brillants de la flota imperial, però també era tan imprevisible com un bantha embogit, una arma incontrolable que decidia les batalles disparant a l'atzar en totes direccions. La Daala era una dona de competència formidable capaç d’ires aterridores.

-I ara he vingut aquí per acceptar les funcions d’assessorament que els senyors de la guerra de Pedducis m'han ofert a mi i als meus companys -va seguir dient amb aquell fil de veu enronquida i gairebé inaudible, l’aspror era un record inesborrable deixat pels gasos inflamats que va inhalar durant l'última batalla lliurada a bord del Cavaller del Martell, aquella batalla en què la Callista havia destruït el seu navili insígnia i en què es creia que tant ella com la Callista havien mort-. I amb què em trobo?

C3PO mai havia sabut distingir les preguntes retòriques de les que realment aspiraven a ser respostes.

-Invasió, la plaga de la Llavor de la Mort, una rebel·lió a gran escala, saquejos...

-Silenci.

C3PO arxivar la seca rèplica en el seu fitxer d'Estudi Pal anterior sota l'encapçalament de «Pistes bàsiques per distingir les preguntes retòriques de les veritables preguntes». Com androide de protocol tenia el deure de tractar d'aconseguir el màxim grau de perfecció possible en aquesta zona, i era conscient que el fet de fer-ho probablement també ajudaria a perllongar el seu període d'utilitat.

-I ara em trobo amb uns androides que naturalment porten prou de temps en aquest sector, uns androides que tenen com a funció bàsica registrar fidelment i amb la màxima precisió totes les dades que es produeixen al seu voltant, i que contesten a les meves preguntes amb unes respostes tan sorprenentment plenes de buits i omissions que em porten a sospitar que aquí està passant alguna cosa molt rara.

La Daala es va aixecar i va fregar una escotilla mural amb la punta d'un dit. El panell va girar amb silenciosa eficiència sobre les frontisses ocultes i va deixar al descobert un equip d'anàlisi electrònic ultramodern. La Daala va activar les pantalles de dades amb tres copets dels seus llargs dits de puntes romes i va desenrotllar un cable coaxial.

-Per sort, fa molts, molts anys vaig tenir un amic que em va ensenyar a comunicar-me amb els androides...

-Un gest molt amable per part del seu amic -va dir C3PO amb sincer interès.

Però l’R2, que sempre era una mica més ràpid a l'hora d'interpretar les situacions, va fer un nerviós intent de retrocedir que es va veure frustrat pels perns de subjecció que la sergent major de la Daala havia tingut la precaució d'instal·lar en tots dos androides abans de portar-los a la seva cambra. La Daala va examinar els diferents cables i les seves superfícies de connexió afegides per l'infortunat capità Bórtrek, i va acabar connectant el seu cable coaxial a una de les preses d'entrada que el navegant espacial havia subjectat al costat de l’R2 amb unes quantes tires de cinta adhesiva.

Després va accionar un interruptor d'equip d'anàlisi, i l’R2 es va estremir i va deixar escapar un feble gemec de protesta.

-I ara explica’m què està passant al sector de Meridià -va dir la Daala, aclucant els seus verds ulls.

- Què dimonis són aquestes coses? –En Lando va examinar a tota velocitat mitja dotzena de sectors de dades i després va passar immediatament a una altra pantalla per seguir la nova escomesa d'aquells terribles atacants semblants a agulles-. I quants danys ha causat aquesta última andanada?

L’udol d’en Chewbacca va arribar fins a ells a través del comunicador des de la part posterior de la nau, on el wookiee estava flotant prop del sostre mentre intentava reparar els cables cremats entre les masses xiuxiuejants d'escuma d'emergència que havien envaït el compartiment, on la temperatura estava caient en picat.

-Aquestes coses són el que gravaran a les nostres làpides, amic -va dir en Han.

-L'única explicació que se m'acut és que depenen d'alguna classe de tecnologia de control centralitzat, igual que els sindroides -va dir en Lando, amb les seves mans color caoba ballant vertiginosament sobre els controls dels escuts mentre en Han feia que el Falcó Mil·lenari descrivís la desesperada sèrie de girs, rissos i ziga-zagues que constituïen l'única estratègia defensiva possible contra aquells objectes-. La flota d’Antemeridià encara està molt lluny de nosaltres, així que no poden estar guiant-los en el sentit habitual de la paraula.

El Courane i el Devorador de Flames -juntament amb l'explorador lleuger Dansa del Sol, que havia sorgit de l’hiperespai amb en Kyp Durron als controls per ajudar-los -estaven fent exactament el mateix que el Falcó i serpentejaven per l'espai en un desesperat intent de no allunyar-se massa de Nam Chorios fins que la flota invasora aparegués per entaular combat amb ells. Estaven aconseguint mantenir quelcom mínimament semblant a una posició orbital, però únicament gràcies a què havien arribat allà uns quaranta minuts abans que l'eixam de diminuts atacants semblants a mosquits fes acte de presència.

- Estàs fent broma? -Va exclamar en Han-. Saps quant costa un sindroide? Això és una bogeria!

-Sé que la tecnologia dels sindroides està basada en una varietat de vidre programable-va dir en Lando-, i això és el que fa pujar tant el preu de... Maledicció! -Va afegir després que una fogonada seguida per una potent sacsejada il·luminés el tauler amb els parpelleigs d'una altra sèrie de llums vermelles-. Tenim un altre impacte en l'escut d'estribord, Chewie... Sí, ja sé que també tenim un forat en l'escut de babord!

Les estrelles van girar una boja dansa a l'altre costat del visor mentre en Han feia que la nau portés a terme una nova sèrie de maniobres evasives. Mentre esquivava una altra línia de llum làser que va passar perillosament prop dels escuts principals de la columna vertebral del Falcó, en Han es va preguntar durant quant de temps podria mantenir aquell nivell màxim d'atenció i hiperactivitat..., perquè no volia pensar en el que aquella manera de pilotar la nau li estava fent als subministraments energètics o en quant faltava perquè aquests fossin incapaços de seguir suportant-la. L'univers s'havia convertit en una confusa taca d’estrelles i negror, però durant un dels rars moments d'immobilitat en Han havia vist com el Devorador de Flames surava a la deriva en l'espai mentre les Agulles l'anaven fent miques amb tranquil·la eficiència. L'únic que podia fer era resar perquè la tripulació ja estigués morta, o si més no inconscient a causa de l'anòxia.

-Si algú ha sintetitzat aquests vidres, o si ha trobat alguna forma d'obtenir-los per pocs diners, llavors ja no hi hauria cap problema -va concloure Lando, que mai havia estat capaç de deixar inacabada una explicació.

- Nosaltres sí que tenim un problema! -Va cridar en Han.

«Com es pot lluitar contra alguna cosa semblant?» Després d'una llarga concentració i munts de pràctica, en Han havia aconseguit acabar amb dos dels seus atacants, però la immensa quantitat de trets malbaratats feia que no valgués la pena tractar d'eliminar-los. L'única cosa que podien fer era seguir esquivant els seus atacs fins que l’esforç exigit per la velocitat i les reaccions hiperràpides acabés deixant-los esgotats.

Les Agulles, pel que havia pogut veure fins ara, eren incansables.

-Una cosa està clara, Han: no hi ha dubte que estan molt interessats en aquesta roca -va dir en Lando-. Tens alguna idea de què farem amb la flota invasora quan aparegui?

-Ja pensaré alguna cosa.

Un tro ofegat va retrunyir en algun lloc de la nau, i més llums vermelles es van encendre en el tauler.

-Getelles...

Daala va alçar la mirada de la pantalla de lectures primària i va permetre que s’enfosquís. Les pantalles secundàries encara contenien la crònica de la llarga i tossuda batalla lliurada per l’R2 per conservar els fitxers secrets concernents a la desaparició de la Leia, els seus dubtes sobre la integritat del Consell i tota la informació acumulada per Yarbolk Yemm a causa per la qual el diminut periodista chadra-fan havia estat perseguit i tirotejat al llarg de mig sector. El petit androide s'havia quedat immòbil i romania recolzat sobre els seus dos membres principals, en una postura curiosament evocadora de la derrota. Feixos de cables i manats de filferros brollaven de les diferents preses i escotilles d'interconnexió, mantenint els curtcircuits que s'havien obert pas a través de les seves defenses per desbloquejar l'accés a totes les seccions de la seva memòria.

C3PO no només lamentava veure'l així, sinó que també estava començant a témer per la seva pròpia seguretat.

No calia disposar d'una unitat d'interrogació per deduir que la dona alta i prima de rogencs cabells que romania tan amenaçadorament immòbil en la seva negra butaca estava molt, molt furiosa.

-Fastigós cuc llepaculs incompetent i presumptuós -va dir la Daala per fi, emprant un to tan desapassionadament tranquil com si estigués parlant del temps-. Ja veig que segueix subjectant amb una corretja a Larm, aquest repugnant lacai seu..., amb qui va compartir les respostes a les proves a l'Acadèmia quan va ser ascendit a capità passant per sobre de mi. Així que s'ha venut a la Corporació Loronar, una colla d'advocats-lladres que són capaços de llogar a les seves germanes a qualsevol dels dos bàndols per tal de guanyar diners... Erugues i llimacs, això és el que són. Els ranats i els Hutts tenen més sentit de l'honor que ells.

C3PO va dur a terme un ràpid examen del seu subfitxer de Pistes bàsiques, però no va aconseguir determinar si se li estava demanant una resposta o no.

La Daala va passar d'estar asseguda a la butaca a estar agenollada a terra amb un sol i fluid moviment i va començar a desconnectar els diferents cables que havia adherit a les entranyes de l’R2.

-Compadeixo a la vostra cap d'Estat -va seguir dient, encara en veu baixa i suau i gairebé com si parlés amb si mateixa, mentre treballava, i C3PO va tenir la impressió que es dirigia a l’R2 i va creure detectar una certa indignació en el seu to -. Era la filla del príncep Bail Organa, no? Un home d'honor que la va educar perquè es comportés d'una manera honorable... Ah, sí, en aquell llavors encara teníem sentit de l'honor. Sentit de l'honor i bravura...

La Daala es va incorporar i va sacsejar la seva cabellera, que va brillar amb reflexos de foc sota la tènue il·luminació del seu despatx. Els seus ulls encara estaven morts, però havien estat envaïts per la ira pètria i impassible dels morts.

-Va ser l'honor el que em va impulsar a ingressar a la flota. I el poder, naturalment, però també l'honor i el valor. I ara han arribat a això... Cucs que s'alimenten del cadàver de l'Imperi, necròfags que venen les seves restes als comerciants i les feristeles que només pensen a guanyar diners. Tarkin s'hauria mort de vergonya.

S'havia tornat cap a C3PO, de manera que l’androide de protocol es va atrevir a parlar.

-No tinc dades concloents que em permetin confirmar que la Corporació Loronar està involucrada en...

-Vaig ser una estúpida. –La Daala va fregar un costat de l'equip d'extracció electrònica i la maquinària va desaparèixer dins el buit de la paret sense fer el més mínim soroll-. Sí, vaig ser una estúpida pensant que per a oblidar-me d'ells tenia prou amb maleir i que podria marxar sense mirar enrere. Potser sempre he estat una estúpida.

Va tornar a la seva butaca i va moure un interruptor gairebé invisible incrustat en un dels seus braços.

- Yelnor? Vull parlar amb els capitans de totes les naus.

- Naus? -Va preguntar C3PO, molt sorprès i una mica sobresaltat.

La Daala va alçar el cap, i els seus ulls enverinats van semblar tornar a adonar-se que no estava sola al despatx.

-Naus, sí -va dir-. Dirigeixo la Companyia de Colonitzadors Independents, i això significa més de tres mil persones amb dones i ni nens inclosos. T’estic parlant dels que vam ser lleials al poder i al govern del passat, a l'ordre i l'eficiència que constituïen el cor del Nou Ordre... La majoria eren oficials de la flota que van acabar afartant-se, com jo, d'aquesta incessant i mesquina lluita pel poder, de tot aquest estúpid intercanvi diplomàtic de paraules i més paraules amb l'escòria i els arribistes. Altres dirigien empreses o treballaven en l'administració imperial, i s'han emportat a les seves famílies. Només demanem que ens deixin en pau, i per aconseguir-lo vam signar un contracte amb K'iin, el senyor de la guerra de l’Unifir Platejat, pel qual hem obtingut un bilió i mig d’acres -la totalitat del més petit dels tres continents del sud - a Pedducis Chorios, per colonitzar-lo i viure-hi de la manera que ens sembli més adequada.

-I no tinc cap intenció -va concloure, estenent un braç i colpejant suaument la cúpula de l’R2 amb les puntes dels dits -de permetre que la meva inversió..., la nostra inversió acabi convertit en fum merament perquè un fastigós catamita llepa-botes que mai va saber fer res a dretes com el Moff Getelles hagi decidit que la Corporació Loronar ha de costejar els seus capricis i els seus luxes fins a la fi de la seva psicofàntica existència. No ho permetré, encara que el fet d’expulsar-lo del sector significa salvar a la vostra cap d'Estat, i a tota aquesta covarda púrria alienígena que té per Consell Senatorial, de la vergonya i la catàstrofe que tant es mereixen...

Va prémer un altre botó de comunicacions. Diverses pantalles supervisores van girar sobre eixos ocults per omplir tota la paret que hi havia davant d'ella i van mostrar les cares de vuit homes -tres dels quals, igual que la Daala, vestien austeres variacions de l'uniforme imperial desproveïdes d'emblemes -i dues dones. Tots la van contemplar en silenci amb rostres ombrívols i disciplinats en què brillaven els mateixos ulls consumits i plens d'amargor.

-Amics meus -va dir la Daala-, em sembla que encara ens queda una batalla per lliurar.

Següent