II
Hi havia fum i feia
calor. El món va girar i es va agitar i després es va aturar en sec amb un
rugit grinyolant.
En Mika va tossir
enmig dels fums i la crepitació dels circuits fosos. Va donar un cop de peu a
cegues i l'escotilla de la càpsula d'escapament va cedir. El fum va escapar a
l'exterior i en Mika va seguir a l’aire fi de la Lluna de Combat.
La prima atmosfera
de la lluna donava suport a poca vida. Arbres espinosos i atrofiats s'alçaven
de la desolació gris, esquitxant la tundra amb taques de verd i marró.
L'activitat tectònica localitzada havia trencat les planes amb llargues cadenes
de baixos turons escarpats, com si un gegant hagués creat solcs amb una arada
colossal.
Espantant fins brins
de fum, en Mika es va inclinar a l'interior de la càpsula i va agafar la seva
motxilla. Amb fluïda agilitat va lliscar una fina agulla a la funda del seu
canell, després va subjectar el seu llarg ganivet Ibarsi a l'esquena, a l'estil
dels guerrers, amb la funda descansant en diagonal des del maluc esquerre a
l'espatlla dreta. Encara que se li deia ganivet, l’Ibarsi era gairebé tan llarg
com un sabre de llum. No obstant això, la seva única font d'energia era el
poderós braç dret d’en Mika Streev.
En Mika va aixecar
la seva motxilla amb la resta del seu contingut; racions d'emergència, la seva
meitat del conjunt d'enllaç, i un blàster de la mida del palmell de la seva mà
(per si de cas), i va començar a caminar.
No sabia les
coordenades d'aterratge de l's'krrr. Però sí sabia això: dues càpsules havien
estat programades per aterrar prop de l'equador. L’s'krrr hauria aterrat en
algun lloc prop de la línia que separava el dia de la nit. Mirant al sol de mig
matí, en Mika es va ajustar les corretges a l'esquena i es va dirigir cap a
l'est.
La caça havia
començat.
- Creus que ho van
fer?
La pregunta de la
Leda va tornar a la seva ment. En òrbita al voltant de la Lluna de Combat,
havia trencat el silenci del seu viatge amb aquesta pregunta.
- Creus que ho van
fer?
- Hmm? -En Mika
havia estat sumit en els seus pensaments -. Qui? Van fer què?
- Els s'krrr. Creus
que van destruir la nostra plataforma orbital?
- Ep. No sé. No he
pensat en això. Vull dir, si no van ser ells, qui va ser?
La Leda va arrufar
les celles.
- Algú que es beneficiaria
d'un conflicte entre Rabaan i S'krrr. Algú que li agradaria veure els dos
planetes debilitats per una guerra interna en el sistema.
En aquells dies en
Mika havia reconegut el to de la seva veu.
- L'Imperi?
- Qui si no?
En Mika va arronsar
les espatlles. Ja havia tingut prou d'aquest enardiment rebel. A més, tenia un
duel a guanyar.
-Bé, quedaran
decebuts. Aquest conflicte acabarà simplement amb un s'krrr mort.
La veu de la Leda es
va suavitzar. La llum dels seus ulls també es va suavitzar, passant de la ira a
la por... por per ell.
- Mika, si és
l’Imperi, no quedaran satisfets amb això. Ja s'han pres massa molèsties.
- Què estàs
suggerint, Leda? O hauria de dir, què estan suggerint els teus amics? Perquè
sona com si estiguessis repetint les seves paraules.
Gairebé amb
tendresa, ella va explicar:
-Els meus...
amics... creuen que l'Imperi vol obtenir un control més estricte sobre el
sistema sense haver de recórrer a la força bruta. Un conflicte planetari seria
l'excusa perfecta per destacar una forta guarnició, i sabotejar el combat seria
una manera fàcil d'iniciar una guerra.
En Mika va aclucar
els ulls.
- I aquests amics
teus. On són?
La veu de la Leda
s'havia reduït a un murmuri.
- Més a prop del que
penses.
Però es va negar a
deixar-se arrossegar al seu estat d'ànim conspirador i es va tirar enrere,
arrufant les celles amb escepticisme.
Adonant-se que havia
fallat, la Leda es va inclinar cap endavant i li va fer un petó a la galta.
- Bona sort, Mika. I
mantingues els ulls oberts.
Apartant la seva
motxilla, en Mika es va tocar la galta on els seus llavis li havien fregat. La
seva pell encara s'estremia.
Havia conegut la
Leda des que eren nens, jugant a imitar als guerrers de Rabaan. Va recordar
haver-se assegut davant d'ella en el cercle de llançament, practicant la
punteria amb ella quan van tenir edat suficient per sostenir armes de dards.
Fins i tot es va recordar de la primera vegada en què, tot i el seu esperit
competitiu, havia deixat que ella guanyés als Ganivets. No podia recordar un
moment en què no voldria estar amb ella, en el qual no es preocupés per ella.
Però no va ser fins
que va tornar del seu viatge fora del planeta, amb la seva nova actitud i les
seves idees estranyes, quan es va adonar que l'estimava.
Tan aviat com el
combat acabi, es va dir, li demanaré que faci la Promesa amb mi.
Ella estaria
d'acord, estava segur d'això. La Leda era la seva parella perfecta, i...
En Mika va sentir un
soroll. Es va ajupir i es va ficar en un bosquet d'arbres raquítics, a
l'espera. El va sentir de nou: l'aguda dringadissa de metall contra metall. A
l'instant, tots els pensaments sobre la Leda i el futur el van abandonar. Era
un guerrer, i havia trobat a la seva presa.
En Sh'shak va sentir
el so de branques cruixint en l'aire pesat. Es va quedar immòbil al seu lloc,
amb el seu rostre esquelètic en una màscara implacable mentre aconseguia una
manera absoluta de quietud impossible per a la majoria de les espècies. Va
escoltar.
En algun lloc, una
fulla va tocar una altra. A poc a poc, molt a poc a poc, en Sh'shak va treure
la seva arma.
En Mika va avançar
amb rapidesa, evitant branques, apartant-se d'elles per no fer soroll, mentre
s'arrossegava cap al seu objectiu. El soroll venia des de l'altre costat de
l'arbreda. El ganivet Ibarsi va lliscar silenciosament fora de la seva beina.
Arribant a la vora
de la raquítica arbreda, en Mika va apartar suaument una branca, i gairebé va
deixar anar una exclamació en veu alta. Per sota d'ell, en una canyada
polsegosa, s'havien posat dos creuers de butxaca, amb els seus cascos de color
blanc mat recoberts amb una capa de pols gris. Dos homes amb vestimentes que li
eren familiars estaven asseguts al costat d'ells. Rabaanites. Però, aquí?
Estaven muntant
algun tipus de dispositiu d'alta tecnologia. Aquest havia estat el so metàl·lic
que en Mika havia sentit.
Per què hi hauria més rabaanites a la Lluna de Combat?
Suspicaç, en Mika va
estudiar l'escena. Els creuers de butxaca tenien tot l'aspecte de naus
rabaanites: antiquats, apedaçats i descarregant el seu pes en els seus trens
d'aterratge com banthes menyspreats. Els homes també semblaven rabaanites amb
les seves túniques marrons i les seves bandoleres vermelles. No els va
reconèixer, però per descomptat no podia pretendre conèixer a tots els guerrers
del Gimnàs.
Un tercer home va
sortir d'un dels creuers, tan alt que va haver d’ajupir-se per evitar
colpejar-se amb la vora de l'escotilla.
- Andos!
La paraula va saltar
dels llavis d’en Mika. Els dos homes en terra es van girar i van treure les
seves armes, però l’Andos va cridar:
- No li dispareu! -
Amb notable disciplina, els dos homes es van contenir.
En Mika es va posar
dret i va córrer pendent avall cap a la vall. Mirà detingudament als dos
rabaanites. Quelcom sobre la seva aparença li inquietava. Les seves robes eren
rabaanites, els seus rostres eren rabaanites, les eines que utilitzaven per
muntar la seva màquina semblaven rabaanites...
- Mika -va dir
l’Andos amb una veu plena de preocupació -. Estàs bé?
En Mika parpellejà.
- Per descomptat.
Només acabo d'arribar. Què esteu fent aquí?
L’Andos va arrufar
les celles i va posar una mà amiga a l'espatlla d’en Mika.
- Just després que
et marxessis vam rebre un informe d'intel·ligència que deia que els s'krrr
planejaven sabotejar el combat. Hi ha tot un escamot de cap-petxines esperant
per a emboscar-te. - Va assenyalar amb el cap cap als altres dos homes -.
L'Assemblea ens va enviar aquí per guardar-te les esquenes i gairebé rebentem
els motors d'aquestes velles closques per arribar aquí abans que tu. Aquest és
en Jan, i aquest és...
- Espera un minut -va
murmurar en Mika -. Des de quan els s'krrr deshonren el combat? Tota la seva
cultura és sobre codis i honor.
L’Andos va sospirar.
- No crec que els
cap-petxines tinguessin una altra opció. - L'alt guerrer va mirar als seus dos
companys buscant la seva confirmació.
L'anomenat Jan va
assentir i va grunyir:
-És l'Imperi. Estan
acostant-se, obligant als s'krrr a actuar contra nosaltres.
En Mika encara
estava confós. Però el que deia l’Andos semblava encaixar amb l'advertiment de
la Leda. Després de tot, ella no sabia què planejava l'Imperi, només que
estaven planejant "alguna cosa". Potser fos això. I, sentiments
personals de banda, si l'Assemblea havia volgut reforçar el combat, Andos, com
a finalista que era, resultava l'elecció lògica per enviar.
Es va relaxar.
- Està bé, Andos,
digues-me tot el que sàpigues. -En Mika va superar als altres dos guerrers i va
passar al costat de la màquina desmuntada en què estaven treballant. Els seus
ulls es van obrir com plats. Fins i tot mig esbudellada, la va reconèixer: un
canó blàster de repetició M-5 balmorrà en perfecte estat i polit fins treure-li
brillantor. Només un tipus de soldat a la galàxia tenia accés a armes com
aquestes.
- Soldats
d’assal...!
El canó d'un blàster
va xocar contra el seu coll, ofegant la paraula. El cop li va sacsejar fins a
les dents i li va fer deixar anar el seu ganivet Ibarsi, però en el mateix
moviment en Mika va rodar cap endavant i es va posar dempeus. Els seus ràpids
reflexos van sorprendre els dos soldats encoberts, però no a l’Andos. L'alt
guerrer ja estava en l'aire, llançant-li una elaborada puntada giratòria. En
Mika la va esquivar i va carregar amb dos dits rígids que van impactar a la
gola de l’Andos en l'aire. Donant arcades, el rabaanita va caure a terra fet un
parrac.
Els dos soldats
d'assalt el van envoltar. Aquest va ser el seu error. Amb temps per pensar, en
Mika podria haver dubtat d’atacar dos representants de l'Imperi. Però en la
calor del moment no eren més que punys i colzes i genolls volant cap a ell, i
en Mika va respondre com havia estat entrenat des del seu naixement. El soldat
anomenat Jan va caure a terra quan el peu d’en Mika li va destrossar el genoll.
El campió rabaanita va esquivar un cop l'altre i estava a punt d'acabar amb ell
quan una muntanya va caure sobre ell per l'esquena i les cames van cedir sota
ell.
L’Andos, va pensar, mentre tot es tornava negre.
Primer van tornar
les sensacions. Li feia mal el cap. Una cosa que semblava filferro li mossegava
els canells, subjectats a la seva esquena. Estava estirat sobre la pols del
sòl.
Després va tornar el
sentit de l'oïda. El brunzit al cap es va esvair per deixar pas a murmuris
irats.
- Hauríem d’haver-li
pegat un tret sense més. -Era l'anomenat Jan.
- Això ho hauria
arruïnat tot! – L’Andos -. Els s'krrr no utilitzen blàsters durant el Combat.
Ha de semblar que va ser l’s'krrr qui el va matar. Després matem l’s'krrr i
semblarà que els rabaanites van trair el Combat. Cenyeix-te al pla.
- Per a tu és fàcil
dir-ho. No estàs esguerrat!
La visió es va fer
de pregar per tornar. Mirant amb els ulls mig tancats, en Mika va veure
siluetes borroses en el brillant sol del migdia. Les cares eren un esborrall,
però reconeixia l’Andos per la seva altura. Una altra silueta, probablement en
Jan, estava a terra, recolzat sobre els colzes mentre el tercer home li
estrenyia una corretja a la cama.
- Ah! -En Jan va
deixar anar una maledicció -. Galàxies, això fa mal! Vaig a matar aquest natiu
jo mateix!
- Jo ho faré.
L’Andos va tirar
d'alguna cosa, i una vara de metall es va estirar les mans. En Mika va
reconèixer el seu brunzit de mil sessions de pràctica. Una pica d'energia
s'krrr.
- Li heu lligat les
cames? -va preguntar l’Andos.
El segon soldat va
grunyir.
- Deixa d'actuar com
si fos un droide de guerra SD-9 amb un únic programa en ment, vols? És només un
tipus qualsevol d'un planetarro.
-És una màquina de
matar -va dir l’Andos fredament -. I ha de ser tractat com a tal. -El rabaanita
alt es va dirigir al Mika.
- Vaig dir que jo el
mataré! -En Jan es va posar dret. Tenia una cama rígida coberta de plexi-guix.
Fins i tot coixejant, tenia un aspecte ferotge. En Mika es va maleir per
haver-se deixat enganyar, encara que només fos per un moment... els soldats
d'assalt eren guerrers, cert, però no artistes com els rabaanites. Eren més
aviat matons.
A través de les
escletxes dels seus ulls entretancats, en Mika va observar com en Jan li
arrabassava a l’Andos la pica d'energia i coixejava cap a ell. L'altre soldat
li seguia amb un sàdic i ansiós somriure a la cara. L’Andos avançava darrere.
- No té sentit
aturar-se en cerimònies. -En Jan va aixecar la pica brunzent. En Mika no es va
moure, ni tan sols va canviar el ritme de la seva respiració... fins al moment
en què en Jan va llançar la pica cap avall. En aquest instant, el rabaanita va rodar
per terra i l'esmolada fulla es va enfonsar mig metre a terra. Des de la seva
posició postrada, en Mika va llançar una puntada lateral que va destrossar el
plexi-guix, i el genoll d’en Jan amb ell. El soldat va cridar i va trontollar
contra el seu company.
En Mika va rodar
contra la pica energia. Ignorant el dolor, va empènyer a través de la prima
capa d'energia de l'arma i va fregar les mans al llarg de la fulla vibratòria
fins que va sentir que els filferros es deixaven anar. Estava lliure, i dempeus,
just quan el segon soldat treia el seu blàster.
L’imperial va ser
ràpid, però en Mika ho va ser encara més. El prim estilet va sortir de la seva
funda, després va sortir de la mà d’en Mika, i després es va enfonsar a la gola
del soldat... tot això abans que el blàster de l’imperial hagués acabat de
sortir de la seva funda.
En Jan se sostenia
amb dificultat sobre un genoll, amb l'altra cama doblegada barroerament darrere
d'ell. Es va dur la mà al maluc, tractant de treure el seu propi blàster. En
Mika va admirar la força de voluntat de l'home fins i tot mentre agafava la
pica d'energia del sòl i posava fi a la seva lluita.
L’Andos i en Mika es
van mirar l'un a l'altre. Durant tota la seva vida, l’Andos havia estudiat
l'art de la guerra. Sabia com de ràpid que podia acabar una baralla. Però fins
i tot ell estava sorprès. En un obrir i tancar d'ulls, en Mika havia passat de
ser una víctima lligada i postrada a ser un guerrer a punt per al combat,
matant a dos soldats d'assalt imperials, dos de l'elit de l'Emperador, en el
procés.
- Mika -va dir
l’Andos amb veu ronca -. Sigues raonable. No saps al que t'enfrontes aquí. Ets
un petit peix en el més gran de tots els estanys. Per a aquestes persones, no
ets més que una bestiola, i t’aixafaran.
En Mika va arronsar
les espatlles i va posar la pica d'energia a plena potència.
- Mika! No tens ni
idea del que està passant aquí.
- Sé que l'imperi
vol establir una guarnició en el sistema. M'imagino que va organitzar tot el
conflicte. Sé que volen sabotejar el combat. I gràcies a tu, ara sé com. - La
seva veu era ferma -. Però et diré una cosa, Andos: això no em preocupa.
- No?
- No. -En Mika es va
avançar -. Mai em van importar molt les intrigues polítiques, dins o fora del
planeta. Deixo això a una altra gent, i mira com acaben. -En Mika va assenyalar
amb el cap cap als dos cadàvers -. Però tu anaves a matar-me, Andos. Això és
una mica més personal.
Va donar un altre
pas.
L’Andos va
vacil·lar, però només per un moment. S'enfrontava a un home que ja l’havia
vençut una vegada, que probablement era el lluitador més hàbil de tot el
sistema, i que estava tant armat com enutjat. Sospesant les diferents
tàctiques, tal com havia estat entrenat per fer, l’Andos va prendre la decisió
estratègica òbvia.
Va córrer per la
seva vida.
En Mika el va
perseguir durant uns metres i després es va aturar. L'adrenalina l’estava
abandonant. Mentre l’Andos saltava àgilment pel turó i ascendia la muntanya, en
Mika va caure a terra sobre les seves mans i genolls. Li feia mal el cap. Les
seves mans li cremaven. Li feia mal el cos. I tot i que sabia que havia estat
en defensa pròpia, acabava d'assassinar a dos membres del govern imperial...
Alguna cosa li deia que la seva vida mai no seria la mateixa.
***
En el límit del
sistema, el destructor estel·lar Coacció
travessava el buit com una fulla tallant el teixit de l'espai. Des de la seva
sala d'observació personal sobre el pont del Coacció, el governador Klime observava les estrelles brillant per
sota d'ell. Entre elles, els planetes es distingien per la seva llum
reflectida, sense parpelleig. En silenci, en Klime va estendre la seva mà i, un
a un, va aixafar brillants planetes entre els seus dits.
Un comunicador va
sonar. En Klime va colpejar un botó de la consola de control.
- Què?
- Vostè va demanar
informes cada hora, senyor -va grallar la veu del nerviós ajudant.
- Continuï.
-L’esquadró del
comandant Glave va arribar a la zona de descens amb el seu guia local segons
l'horari previst. L'Equip U va anar a la recerca del cap-petxina, però no han
fet contacte. L'Equip Dos va trobar el rabaanita...
-... I el van matar
-va predir en Klime.
-N-no, senyor. Es
van trobar amb algunes dificultats...
- Quina mena de
dificultats?
- Els dos soldats
d'assalt estan morts, senyor. El guia es va escapar i es va reunir amb l'Equip
U. - El comunicador va quedar en silenci mentre l'ajudant esperava una
resposta.
- Hrrrmmm. - El so
va sortir d’en Klime com un grunyit animal -. Digueu-li al comandant Glave que
espero que corregeixi la situació. Immediatament. Hem descobert ja el lloc
d'avançada rebel?
L’intercomunicador
va cruixir.
- No, senyor. Sense
activitat en les rutes de navegació. Cap activitat anormal en cap dels dos
planetes, ni en els planetes deshabitats del sistema. Intel·ligència creu que
el rumor sigui una bola...
-No és una bola -el
va interrompre en Klime -. Puc ensumar-los. Aquest sistema és tan atractiu per
als rebels com ho és per a nosaltres, i per les mateixes raons. Estaran
construint un lloc d'aterratge o espaiport en algun lloc, alguna cosa que pugui
albergar una força d'atac de curt abast. Comproveu de nou els mons deshabitats
a la recerca d'activitat minera. Trobi’ls.
- Sí, senyor...
En Klime va colpejar
el comunicador de nou i es va quedar en silenci.
Es va deixar caure a
la cadira, descontent, però serè. En Glave s'ocuparia de la situació sobre el
terreny. Mentrestant, havia de mantenir en ment la imatge general. Com
qualsevol altra acció que mereixés la pena, aquesta requeria determinació i
paciència.
Va estendre la mà i
va aixafar un altre planeta entre els seus dits.
***
En Mika va prendre
un llarg glop d'aigua i va desitjar per enèsima vegada haver prestat més
atenció a les classes de tecnologia. Els dos creuers de butxaca havien estat
bloquejats amb algun tipus de codi operatiu. Els motors, l'ordinador de
navegació, fins i tot les comunicacions... tot estava mort fins que s'introduís
o anul·lés la seqüència digital adequada. Però anul·lar-la va resultar quedar
molt per sobre de les habilitats tècniques d’en Mika, per la qual cosa es va
allunyar dels dos trastos posats en la pols i va començar a caminar a través de
les seques desolacions de la lluna.
Una vegada que havia
acceptat el fet que havia matat dos soldats d'assalt, en Mika es va
tranquil·litzar i va considerar les seves opcions, que eren molt limitades.
Estava sol amb un subministrament limitat d'aliments en una roca espacial
estèril. Encara que tots en el sistema sabien on era, ningú vindria a buscar-lo
fins que rebessin el senyal de la xarxa de comunicacions.
I en algun lloc allà
fora hi havia un guerrer s'krrr amb la intenció de matar-lo.
Però també allà
fora, en Mika estava segur, hi havia més imperials. Probablement molts més. Els
dos creuers de butxaca eren prova d'això. El grup principal probablement
s'havia anat a caçar a l’s'krrr mentre que aquests dos es van quedar enrere amb
l’Andos per ocupar-se'n.
Un somriure irònic
va creuar la cara d’en Mika. Havien confós les seves prioritats. En Mika estava
segur que havia d’agrair l'orgull desmesurat de l’Andos.
Però tot i que en
Mika havia matat dos imperials, el joc estava lluny d'haver acabat. Pel que
sabia, els altres soldats ja podien haver emboscat l’s'krrr i fet que semblés
un complot rabaanita. El seu pla encara podria tenir èxit fàcilment. I en Mika
estava segur que, donada la seva estricta observança dels rituals, els s'krrr
se sentirien insultats pel que pensarien que havia estat una traïció al Combat.
Anirien a la guerra. I l'Imperi venceria.
L'única esperança
d’en Mika era que no haguessin trobat encara l’s'krrr. Si encara era viu, junts
podrien frustrar el complot Imperial.
Frustrar el complot Imperial... la frase va
ressonar al cap d’en Mika. En què pensava? Amb quina facilitat havia relliscat
fins aquest estat d'ànim. Amb quina rapidesa s'havia convertit en un radical. Estava
parlant del govern, després de tot. Realment podia ser tan dolent? Potser
estaven fent tot això per una bona raó. Potser fins i tot el seu intent de
matar-lo havia estat una mena de sacrifici acceptable per un bé comú més gran.
Potser l’Andos tenia raó... i estaven succeint coses que quedaven fora del seu
abast...
En Mika es va
imaginar caminant a l'oficina del magistrat local i explicant amb calma que hi
havia hagut un malentès. Què? Bé, sí, havia matat dos soldats d'assalt
imperials, però... Perdó? Sí, era conscient que els soldats d'assalt eren la
força de seguretat personal de l'Emperador, i per tant representants de
l'autoritat suprema de la galàxia, però l’estaven intentant matar i...
La visió d’en Mika
va acabar amb ell sent arrossegat a les mines d'espècia de Kèssel, mentre
seguia tractant d'explicar la seva història. Això no era bo.
A més, cap bon
govern que pogués imaginar executaria a un dels seus súbdits tan a sang freda
com havien tractat de matar-lo. I va recordar les paraules de l’Andos: "Per a aquestes persones, no ets més
que una bestiola, i t’aixafaran”. Aquestes eren les mateixes persones de
les que la Leda li havia parlat.
- Vegem qui aixafa a
qui -va dir en Mika, ajustant-se la motxilla a l'esquena. Impediria que els
imperials matessin a l’s'krrr.
La ironia de la
situació no li va passar desapercebuda. Havia vingut aquí per matar un guerrer
s'krrr. Ara l'única esperança d’en Mika era salvar-lo.
***
L'hangar era només
complet a mitges. L’equip miner jeia escampat entre trossos de runa i residus
en l'ampli terra irregular. Aquí i allà, petits fragments de roca queien com
cascades de pols des de l'alt sostre, on els equips de tècnics, saturats de
treball, encara no havien posat les bigues de suport.
En la meitat acabada
de l'hangar, el sòl de duracer brillava. En una gran alcova, quatre alienígenes
de diverses espècies es movien entre llums brillants i pantalles d'ordinador.
Les dades del sensor
s'alimentaven des d’antenes ocultes fins a aquesta cambra perquè un equip
rotatiu de tècnics rebels les analitzés. Era l'única zona de la base oculta que
semblava completa, però així i tot oferia una sensació de ser una cosa
temporal. L'equip podia ser desconnectat, desmuntat, i posat a bord d'un
vaixell de càrrega en qüestió de segons.
La Leda Kyss va
passar per l'alcova dels sensors gairebé inadvertida. Es va aturar només per
nomenar en silenci a les espècies que manejaven l'equip: dos bothans i un givin
contractat per calibrar un sensor nou. El givin, naturalment incòmode de veure
carn exposada, va mantenir la seva mirada i, en un acte reflex, es va embolicar
encara més en la seva bata, i després va tornar al seu treball. Ella encara
estava intentant acostumar-se a les moltes espècies que havia conegut des que
va deixar Rabaan.
- Leda Kyss.
La Leda es va
tornar. La dona que havia parlat era una humana robusta i de baixa estatura,
amb els cabells arrissats i un rostre obert i honest. Però els ulls de la Leda
es van sentir atrets cap a la persona que es trobava al seu costat: un home alt
i angular en un vestit de vol. No sabia el seu nom, i ell no ho va dir. Ella
hauria conjecturat que tindria uns vint anys de no ser pels seus ulls, que
semblaven haver vist molt més del que vint anys podien suportar.
-Sí.
L'home va assenyalar
a la dona amb el cap.
- Sanna em va dir
que estaves aquí. - Va fer un cop d'ull a l'equip que treballava amb els
sensors -. Hauríem d’apartar-nos. Estan fent el seguiment d'un Destructor
Estel·lar que es troba al límit del sistema, i necessiten mantenir tota la seva
atenció en això.
La Leda els va
seguir fora de l'alcova del sensor, al brillant camp de duracer. L'home
semblava gravitar naturalment cap a una gran màquina estacionada prop de
l'entrada a la badia de l'hangar, a la vora d'un gran túnel que portava a la
superfície. Encara immensa i poderosa davant els seus ulls, la Leda sabia que,
en termes relatius, era un mosquit davant els gegants contra els que tan sovint
lluitava.
Un caça Ala-X.
-Vull donar-te les
gràcies per la teva ajuda. - La veu de l'home era enèrgica -. Rebem molt
suport, més i més cada dia, però és estrany que algú ens ajudi a establir un
nou lloc d'avançada.
La Leda va tractar
d'ocultar el seu plaer.
- M'alegro d'haver
pogut ajudar. Si puc convèncer la resta de Rabaan que s'uneixi a nosaltres,
veuran que una vegada que un rabaanita pren una decisió, ens atenim a ella. -
Va empassar saliva -. Però hi ha una cosa que poden fer a canvi.
L’angulós rostre de
l'home era implacable.
- Sí?
- Salvar en Mika
Streev.
La dona, Sanna, va
mirar ràpidament al pilot. Semblava haver estat esperant la sol·licitud.
- Leda, farem el que
puguem. Però ja has vist el que tenim aquí: No som més que un equip de tècnics,
uns pocs caces, i un vaixell de càrrega. Tot just prou per combatre un esquadró
de caces TIE, i molt menys una nau capital. Som aquí per establir la nostra
base d'atac. Si l'Imperi s'ensuma tan sols la nostra presència, s’acabarà tot.
Punt. De manera que el sigil és la nostra clau i... - Li va posar la mà a
l'espatlla -... i la nostra prioritat.
-Però en Mika podria
ajudar-los. Seria valuós per a la Rebel·lió.
-Pel que recordo, no
era molt receptiu als teus suggeriments. A més -va dir l'home -, encara que es
tractés d'un membre que hagi jurat lleialtat a l'Aliança, encara seria
prescindible. Tots ho som. Aquesta és la realitat. He perdut amics... - Mirant
en els seus ulls, la Leda va veure com els records es removien, i gairebé va
creure poder veure caces passant disparats al voltant d'una distant lluna
resplendent -... Bons amics. Però és un risc que assumim. L'important és evitar
la guerra entre Rabaan i S'krrr. El teu amic Mika haurà de salvar-se a si
mateix.
***
En Sh'shak dels
S'krrr romania immòbil al seu lloc. No sabia quant de temps havia estat
d'aquesta manera. Ho podria haver sabut, d'haver estat recitant el mantra de
temps. Però no era així. Estava recitant silenciosament el mantra contra la
por.
La por em toca com l'alè del vent fred.
La por és com el vent fred.
La por és com el vent.
La por és com l'aire.
La por no és res.
La por em toca com l'alè del vent fred.
La por és com el vent fred...
A tres metres de
distància, a l'altre costat d'un arbust espinós, un soldat d'assalt va aixecar
el seu casc i va beure d'una cantimplora de plàstic. En Sh'shak estava prou a
prop per tocar les cicatrius del seu rostre.
Malgrat tota la seva
armadura i el seu equip, els soldats d'assalt es movien en silenci. En Sh'shak,
descansant a l'ombra d'un dels petits grupets marrons d'arbres, no els havia
sentit acostar-se fins a l'últim moment, i després només va tenir temps per lliscar
cap a una bardissa espinosa i quedar immòbil allà. Els soldats, deu d'ells amb
armadura de batalla blanca completa i blàsters desenfundats, van registrar el
clar, clarament esperant problemes. Després d'explorar el grup d'arbres, van
decidir aprofitar la mateixa ombra que en Sh'shak havia buscat abans, i van fer
una parada. Els soldats desprecintaren els seus cascos, van devorar insípides
racions grises embolicades en plàstic, i van trepitjar l'herba fina en què es
van asseure. Després d'un període de temps que en Sh'shak va ser incapaç de
mesurar, finalment havien tornat a replegar-se.
El soldat ple de
cicatrius es va treure el casc per complet. En Sh'shak solia tenir problemes
per llegir els suaus rostres carnosos dels éssers humans, però aquest era clarament
cruel.
- Sang d'insecte!
-El soldat va escopir -. Això és el que busco. Vull saber de quin color sagnen
aquests cap-petxines. - Va fer un gest amb el cap cap a un dels soldats -.
Informe.
El soldat va aixecar
un quadern de dades.
- No hi ha hagut res
des de l'últim senyal del detector de moviment fa quaranta minuts. Hi ha
d'haver advertit la nostra arribada i escapat. Res en el sensor tèrmic.
En Sh'shak va agrair
en silenci la força que havia fet que la seva espècie fora de sang freda.
- Hmmm... - L'home
de la cicatriu va escopir -. Aquest lloc m'està posant dels nervis. Fa tanta
calor com en un niu de banthes de Tatooine. Tu, rabaanita!
Un rabaanita de gran
alçada va sortir de les ombres. Els ulls d’en Sh'shak van brillar. No havia
advertit abans en aquest humà.
- Sí, comandant
Glave?
-Tu coneixes millor
que nosaltres a aquests cap-petxines. Quin és el seu pròxim pas?
El rabaanita va
moure el cap.
- Els s'krrr són una
espècie orientada a la batalla. Però jo diria que si no s'ha enfrontat ja a
nosaltres, no ho farà. Potser hagi anat a ocultar-se de forma permanent.
- Anem-hi.
Els soldats d'assalt
i el rabaanita es van desplegar amb el seu equip d'exploració al capdavant, i
van desaparèixer entre els arbres.
En Sh'shak va
romandre immòbil molt de temps després que els sons dels seus passos
s'haguessin esvaït. No tenia a on anar, i el petit clar semblava bastant segur,
ja que els imperials probablement no el comprovarien dues vegades. Almenys no
encara.
Mentrestant, es va
asseure i va reflexionar sobre el seu recent i irrefutable descobriment: els
rabaanites havien venut S'krrr l'Imperi.
***
En Mika va mirar per
sobre d'una cresta esmolada cap a l’altra vall poc profunda. No hi havia res a
la vista, excepte una extensió de pols gris i més d'aquests raquítics arbres
marrons. Es va posar dempeus i va baixar corrent a la vall. El sol queia a
l'horitzó, i va suposar que, amb la seva fina atmosfera, a la Lluna de Combat
faria molt de fred a la nit. Havia de trobar on protegir-se.
El bosquet oferia
l'ombra de la tarda i un amagatall. Tan aviat com va estar sota el seu dosser,
va deixar caure la motxilla i es va asseure a terra. Va escoltar amb atenció, i
després va estudiar els arbres, atent al més mínim moviment. Quan va estar
segur que no hi havia ningú al voltant, es va recolzar en un racó d'herba
aixafada i trepitjada i va tancar els ulls.
Els va obrir
immediatament. Herba aixafada?
El moviment li va
salvar la vida. La pica d'energia va passar xiulant al costat de la seva orella
i es va enfonsar a terra.
Ja he passat abans per això, va pensar en Mika,
rodant i posant-se dret.
La pica d'energia el
va perseguir, girant tan ràpid que en Mika no va tenir temps per mirar al seu
atacant. Va registrar vagament el cap triangular del guerrer S'krrr. Després va
haver d’ajupir-se de nou. Aquesta vegada no va ser prou ràpid. La pica
d'energia va fallar el cop, però un braç esmolat com una fulla li va esgarrapar
la gola, fallant l'artèria caròtida per mil·límetres.
- Espera! - Va
panteixar en Mika. Però la pica d'energia va tornar de nou. No hi havia
possibilitat d'esquivar-la. En Mika la va bloquejar amb el seu avantbraç.
L'energia va saltar de la fulla al seu braç, curtcircuitant els seus nervis i
paralitzant-lo des del canell fins a l'espatlla. Amb una ganyota de dolor, va
retrocedir i va aixecar el seu braç en senyal de treva.
- Espera!
L’S'krrr va fer un
pas amenaçador cap endavant, amb els seus ulls amb forma disc brillant. El cap
triangular girà ràpidament d'un costat a un altre obtenint una vista de 360
graus del seu entorn. Clarament, considerava que això era un parany.
- Jo no sóc el teu
enemic -va dir en Mika, conscient de la tremenda ironia de les seves paraules
-. No vull matar-te.
Les mandíbules de
l’s'krrr es movien amb lentitud per parlar bàsic amb un fort accent.
- Estàs demanant
quarter? Això està en contra de les regles del Combat. Per descomptat, Rabaan
ja ha descartat el ritual del Combat. - Una vegada més, l’insectoide va
començar a avançar.
En Mika es va adonar
que l’s'krrr devia haver vist els soldats d'assalt. Pensava que Rabaan s'havia
aliat amb l'Imperi!
- No! Jo vaig venir
sol! És l'Imperi! Estan tractant d'iniciar una guerra entre els nostres
planetes!
En Sh'shak es va
aturar de nou. Havia pensat de matar ràpidament en aquest rabaanita. L'últim
que esperava era un parlament.
- Vaig veure
rabaanites amb els soldats d'assalt.
- Vas veure un
rabaanita. Un alt, de cabell fosc. És un traïdor.
El cap triangular es
va inclinar cap a un costat en un moviment que en Mika va interpretar com a
interès.
- Prova les teves
paraules.
Amb cura, en Mika va
agafar la seva motxilla. Va extreure la seva meitat de l'enllaç de la xarxa de
comunicacions.
- Pren-lo.
Queda-te’l. Truca a la teva gent. Crida a qui vulguis. Vull sortir d'aquesta
roca tant com tu.
En Mika va col·locar
l'instrument a terra i va fer un pas enrere. L’s'krrr el va mirar amb la cara
il·legible. El seu cap va abaixar la mirada cap a l'enllaç, i després va mirar
al Mika de nou. Semblava estar sospesant les seves opcions.
En Sh'shak va fer un
pas endavant. L'enllaç semblava real. Si pogués enviar ni que fos un breu
missatge...
El tret de blàster
el va colpejar mentre s’acostava al conjunt electrònic. Li va travessar
netament i va deixar un forat fumejant a la part superior del seu tòrax. En
Sh'shak va sortir disparat cap enrere i va caure a terra, retorçant-se mentre
les ales tremoloses enviaven crits d'agonia en el llenguatge del cant de les
ales.
En Mika es va deixar
caure a terra mentre furiosos feixos desintegradors xiulaven sobre el seu cap.
Avançant amb peus i mans es va afanyar a buscar major cobertura i va
desaparèixer en les ombres just quan els soldats d'assalt sorgien entre els
arbres. Un rugit va omplir l'aire mentre els dos creuers de butxaca apareixien
a la vista, amb la tranquil·la calma d'un parany que donava els seus fruits.
El comandant Glave
va entrar a la clariana del bosc, amb el seu blàster encara calent del seu únic
tret. El comandant imperial va plantar una bota fermament sobre les delicades
ales d’en Sh'shak, fixant a l’s'krrr a terra i silenciant els seus crits.
- Estúpid
cap-petxina -va xiuxiuejar en Glave inclinant-se sobre ell -. N’he atrapat
millors que tu, creu-me!
Els esmolats
avantbraços d’en Sh'shak van carregar, però en Glave estava preparat. El seu
peu es va assentar amb més força sobre les delicades ales de l’s'krrr,
esmorteint la força del cop. En Sh'shak va deixar escapar un sospir agonitzant
de les seves mandíbules.
- Ho, ho! -va riure
l'Imperial -. Veig que a la nostra bestiola encara li queda una mica de vida.
Potser hauríem de passar una bona estona amb ell abans de completar la missió.
L’Andos es va
oposar.
- Comandant, és un
s'krrr... Hauríem...
- No em diguis el
que hauria de fer! - Va esclatar en Glave -. Sóc un oficial de les tropes
d'assalt de l'Emperador! Aixequeu-lo!
Dos soldats d'assalt
van arrossegar en Sh'shak posant-lo dret, estirant-li dels braços cap als
costats. En Glave va somriure i va recolzar el canó del seu blàster a la part
superior del tòrax de l’s'krrr, al costat de la primera ferida. Va prémer el gallet.
***
A l'alcova dels
sensors, un dels bothans es va treure els auriculars de les orelles i va fer
una ganyota d'horror. Va mirar la Leda, i a continuació a la Sanna i al pilot.
- Això pinta
malament.
- Hem de fer alguna
cosa! -va cridar la Leda -. Si us plau!
La Sanna es va
tornar cap a l'home i el va mirar fixament. A contracor, ella va estar d'acord.
- Això és més del
que podem tolerar.
L'home va empassar
saliva.
- Si revelem la
nostra existència, aquesta base ha acabat. Tots els nostres esforços han estat
en va.
La Leda va treure el
seu blàster de la seva funda.
- Potser em vaig
equivocar. Em vaig unir a la vostra rebel·lió perquè vaig pensar que lluitàveu
contra aquest tipus de coses. Feu el que vulgueu. Jo no puc quedar-me aquí
quieta.
Va sortir corrent
cap a la foscor.
***
En Sh'shak
tremolava, però romania dempeus. Estava tractant de recordar el mantra contra
el dolor, però semblava haver desaparegut de la seva memòria, i només quedava
el dolor en si. Es va preguntar quant de temps anava a viure.
El marcat amb una
cicatriu, el comandant, va posar el blàster contra el seu tòrax superior de
nou. Es va sentir un altre tret de blàster però, curiosament, en Sh'shak no va
sentir res. En canvi, l'home de la cicatriu va trontollar cap endavant amb una
mirada de sorpresa a la cara, xocant sobre en Sh'shak i els dos soldats que el
sostenien. L'armadura reforçada del soldat amb cicatrius estava ennegrida, però
havia aguantat. Ignorant el dolor, en Sh'shak es va aprofitar del moment.
Empenyent lluny al soldat més proper, va lluitar per alliberar-se de l'embolic
de braços i cames.
Tot d'una dues mans
humanes el van agafar i el van arrossegar cap amunt. En Sh'shak va obtenir una
ràpida visió d’en Mika disparant un blàster de mida del palmell de la seva mà a
boca de canó sobre els dos soldats d'assalt.
- El.. de les
cicatrius? -va preguntar en Sh'shak amb veu aspra.
- Va escapar -va dir
en Mika -. Tornaran. Hem de trobar refugi.
- Em sorprèn... no
em vas donar per mort.
En Mika va
assenyalar els dos forats de blàster a la part superior del pit d’en Sh'shak.
- Cavitat corporal
en la part superior del tòrax s'krrr. No hi ha òrgans vitals, ni funció
circulatòria. Cap dany greu. -Li va picar l'ullet -. Vaig estudiar les meves
lliçons.
El cap d’en Sh'shak
es va crispar en una versió s'krrr d'un gest de dolor.
- Però segueix sent
molt dolorós.
Un tret de blàster
va fer estelles una branca prop del cap d’en Mika. Els soldats d'assalt no
havien estat foragitats per molt temps. En Mika es va llançar darrere d'un
petit matoll i va tornar el foc. En Sh'shak agafar un blàster caigut i es va
unir a ell. Aviat l'aire va estar ple de rajos d'energia.
En Mika va continuar
disparant a cegues contra els arbres.
- La xarxa de
comunicacions! - El seu component era a terra on l'havia col·locat -. Hem
d'enviar un senyal.
En resposta, en
Sh'shak va córrer la seva escassa cobertura cap al component caigut. Tiradors
invisibles li van disparar, però l’s'krrr era una taca de moviment. Va tornar a
la seva escassa cobertura amb els blàsters batent el sòl al seu voltant.
La veu d’en Sh'shak
estava inquietantment tranquil·la quan va començar a acoblar l'enllaç.
- Aquesta és una
posició indefensable. Ens superaran d'un moment a un altre.
- No, si jo puc
evitar-ho.
Tant l’s'krrr com el
rabaanita van aixecar la vista, sorpresos. La Leda Kyss s'havia materialitzat
del no-res.
- Leda! –En Mika la va agafar com un home sostenint un
somni. En Sh'shak va baixar la seva arma -. Leda, què estàs fent aquí?
-És una llarga
història- va dir -. Correu!
Els raigs làser van
començar a xocar al seu voltant, però la majoria d'ells van ferir als escassos
arbres gruixuts que els protegien. Mig encegats, en Mika i l’s'krrr ferit van
seguir la Leda a través dels arbres que cobrien la seva retirada.
Instants després, la
seva protecció va acabar. Des de la vora del bosc van poder veure la gran boca
d'una cova a només un centenar de metres de distància... però eren cent metres
de terreny pla.
- Correu! -va
ordenar la Leda.
Junts, es van
llançar a córrer pel terreny obert. Havien deixat enrere els seus perseguidors,
i quan estaven a mig camí en Mika va pensar que anaven a aconseguir arribar a
la boca de la cova. Llavors un gemec fort li va omplir les orelles, i una ombra
va esborrar el sol.
- Creuer! -va
advertir. Va saltar a un costat mentre en Sh'shak i la Leda saltaven a l'altre.
El foc de turbolàser va esquitxar el terra entre ells.
- L’enllaç! -va
cridar en Mika -. Termina’l!
En Sh'shak es va
afanyar a completar les connexions.
- Fet! - va dir
entre dents.
Llavors, els tres
guerrers van veure horroritzats com el creuer de butxaca es posava suaument amb
els seus motors repulsors entre ells i la boca de la cova.
***
A l'alcova de
sensors, un senyal va xiular. Un dels bothans va comprovar els seus
instruments.
- Senyal d'enllaç
ascendent -va dir -. Però està sent interferit. No aconseguirà sortir del
planeta.
L'home alt i angular
sentia tots els ulls posats en ell. El givin semblava estar calculant les seves
possibles respostes. Els dos bothans esperaven impassibles. La Sanna es va
acostar al seu costat i li va posar una mà a l'espatlla.
Ell la va mirar i va
assentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada