Vector Prime (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Explosió

Només sis enemics, quatre homes i dues dones, s'oposaven a Yomin Carr. Un d'ells s'havia pujat a la torre amb un vestit d'aïllament complet i intentava reparar la desconnectada caixa de connexions.

Però en Yomin Carr sabia que era inútil. La plaga molecular ja havia passat per ExGal-4 i arrasat gairebé tot Belkadan. Els gasos tòxics i els remolins de núvols verds i grocs eren ja tan grans i espessos que resultava impossible enviar un missatge fora del planeta. Quan la realitat de la devastació es va fer evident, els científics que quedaven a la base es van afanyar a preparar el vaixell de càrrega per a l'enlairament. A Yomin Carr li hauria resultat molt fàcil sabotejar la ja de per si destrossada nau. Amb només fregar els cables entre ells, s'hauria esmicolat l'interior, que estava de per si podrit, causant curtcircuits i fent saltar les plaques de connexió més enllà de les femelles polsoses.

Els científics havien abandonat ràpidament qualsevol esperança de fugida i s'havien concentrat a enviar un senyal de socors. Però ja era massa tard. La mort d’en Garth Breise i haver confiat en Yomin Carr havia segellat els seus destins.

Els núvols i els gasos verinosos els envoltaven i, encara que l'estació tancada hermèticament podia mantenir-se activa en una atmosfera sense oxigen, estaven atrapats. Eren com un grup de peixos calamarians ficats en un barril a mercè dels arpons d’en Yomin Carr

El guerrer yuuzhan vong va sortir del recinte amb el respirador en forma d'estrella de mar col·locat a la cara. No acabava de confiar en els aparells mecànics de respiració dels vestits d'aïllament. Satisfet amb la devastació provocada pels seus amics escarabats, en Yomin Carr es va dirigir cap a la base de la torre i va mirar cap amunt. Mitjançant la densa boira, amb prou feines podia veure a l'home que treballava allà.

- Com va la reparació? -Va cridar.

La seva veu, a causa de la màscara, va sonar aquosa.

- Ja ho tinc! -Va cridar algú des de dalt. Era la veu d'una dona -. Una connexió més...

En Yomin Carr va treure una destral del seu cinturó i el va clavar amb força a la secció del cable que baixava per la base de la torre, el tall va ser net. Després, va guardar la destral i va esperar amb calma, gaudint amb la gloriosa boira tòxica.

Uns minuts després, va descendir de la torre la Lysire Donabelle, una de les dues femelles que quedaven amb vida a Belkadan.

- Ja funciona -va explicar mentre arribava a terra i començava a treure’s l'arnès de seguretat i dels metres de corda -. Era només un connector -va començar a explicar. Llavors es va girar i es va quedar gelada. Els seus ulls es van obrir com plats quan va veure a Yomin Carr amb el seu respirador vivent.

En Yomin Carr va allargar la mà i la va acostar al nou tall del cable.

La Lysire el va mirar un moment i la seva agitada respiració va entelar el vidre de la seva escafandre. Després va tornar a mirar-lo i, atònita, va negar amb el cap.

Llavors va arrencar a córrer i va deixar enrere l’alienígena.

En Yomin Carr li va posar la traveta i, amb un moviment àgil, va agafar el tub d'aire del casc de la noia i l'hi va arrencar. La Lysire va caure a terra de cara, el yuuzhan vong li va posar un peu a l'esquena i la va immobilitzar.

La Lysire es va agitar frenèticament, intentant respirar, mentre els gasos grocs s'introduïen en el seu vestit protector. D'alguna manera i enmig de la seva desesperació, la jove va aconseguir alliberar-se, arrossegant-se sobre els genolls i aconseguint posar-se dreta. En Yomin Carr hagués pogut agafar-la sense problemes, però no ho va fer, el pas trontollant de la noia demostrava que ell ja havia vençut.

La Lysire va caminar amb pas vacil·lant i va recórrer el camí fins a l'entrada del recinte donant tombs. Va avançar uns passos més, va ensopegar i es va donar contra la porta. Les seves mans es van moure en un intent inútil de trobar el comandament d'obertura. Ja gairebé havia perdut el coneixement.

En Yomin Carr no es va moure, no tenia motius, i va observar com la Lysire queia contra la porta. Després es va posar al seu costat i va contemplar els remolins de núvols i els espessos gasos.

Va transcórrer mitja hora. Per raons de seguretat, els set científics que quedaven s'havien tancat formant dos grups de dos i un de tres. Els dos companys d’en Yomin Carr pensaven que ell estava dormint a la seva habitació, però la companya de la Lysire sabia que la jove havia sortit a l'exterior. Per això, a Yomin Carr no li va sorprendre que s'obrís la porta del recinte.

La Lysire Donabelle va caure a terra.

- Lysire! -Va cridar la seva companya, i es va agenollar al seu costat.

Llavors va notar moviment i va mirar cap amunt. Els seus ulls es van obrir desmesuradament davant l'horror que li va provocar veure Yomin Carr atacant-la amb la destral.

El guerrer yuuzhan vong es va adonar que assassinar a l'última femella de Belkadan era un gest simbòlic. Era el segell de la victòria, el símbol que els humans i altres espècies intel·ligents de la galàxia havien sucumbit en el seu primer contacte amb els yuuzhan vong.

En Yomin Carr va arrencar la destral del pit de la dona i va deixar que el seu cos caigués sobre la Lysire. Després, es va dirigir a la porta i va tornar al recinte.

Només quedaven quatre enemics, i en Yomin Carr sabia que probablement dos d'ells estarien adormits.

En Nom Anor no se sentia gens còmode assegut al seu seient amb el cinturó cordat i amb tones d’inestables explosius líquids brillant a l'esquena, l’Executor yuuzhan vong arribat d'una altra galàxia mai havia tingut por dels vols espacials, ni de bon menys, però aquest primitiu coet de dues fases rhommamoolià feien extraordinaris els motors fònics de qualsevol nau convencional, i fins i tot això li semblava a Nom Anor quelcom molt allunyat de la glòria i la sofisticació de les mónnaus i els coralites que utilitzava el seu poble.

En Shok Tinotkin, que estava al seu costat, no semblava més tranquil. Les dents li carrisquejaren per la força de gravetat quan el coet va entrar en òrbita. Superada la primera fase de vol, en Shok es va dirigir al seu lloc per pilotar l'enorme i atrotinat coet cap al pacient Mitjancer.

- Ens estan saludant -va explicar en Shok al seu líder un moment després. En Nom Anor va alçar la mà i va moure el cap d'un costat a un altre.

- Acaba d'establir la ruta -va ordenar.

Qualsevol retard en la resposta estava justificat per com de complicat que resultava alinear un coet tan gran i difícil de manejar. La discussió amb el Mitjancer vindria després, quan Shok i ell estiguessin fora de perill dins de l'Ala-A camuflat.

- Passarem just al seu costat -li va assegurar en Shok un moment després.

En Nom Anor es va aixecar de la incòmoda cadira i en Shok el va seguir. Tots dos es van ajupir i es van introduir en la reduïda càpsula de l'Ala-A. En Nom Anor només es va aturar un instant, per posar un esquer al seient del pilot, va murmurar ràpidament una pregària a Yun-Harla La Deessa Oculta, La Mentidera, i va donar un petó de comiat a un dels seus víllips.

El coet rhommamoolià va abandonar l'òrbita i es va dirigir en línia recta cap al Mitjancer emprant els motors de la segona fase, de la qual després es va desprendre. En realitat, aquests motors no s'havien encès. No calia perquè allò no era realment una part del coet, sinó una carcassa buida amb un caça Ala-A hàbilment camuflat al seu interior.

Des de l’allargada cabina de l'Ala-A, modificada per donar cabuda a dos pilots, Nom Anor i Shok Tinotkin van contemplar els repetits centelleigs provocats per l'intercanvi de míssils entre Osarian i Rhommamool. Els caces del Mitjancer creuaven vertiginosos l'atmosfera d'ambdós planetes, sobretot el d’Osarian, intentant enderrocar la major quantitat possible de míssils. Però quan la carcassa de la segona fase del coet va rotar cap a un costat, l’Executor va tenir una perspectiva millor d’Osarian i va poder apreciar les enormes ombres vermelles, causades pels núvols de les explosions termonuclears, i com alguns projectils aconseguien obrir-se pas fins als seus objectius.

Per això no era estrany que el comandant Ackdool hagués acceptat ansiós la seva oferta de negociar amb els osarians.

La càpsula del coet va girar una mica més i el gran creuer de combat va aparèixer davant seu. Malgrat l'enorme distància entre les dues naus, la mida del creuer ridiculitzava el de la càpsula rhommamooliana que s'aproximava a ell.

- Mantingues la ruta -va ordenar en Nom Anor. En Shok activà els motors direccionals, va interrompre l'impuls de gir i va estabilitzar suaument la imatge del Mitjancer.

- Obre el canal.

En Shok va assentir i, des del Ala-A, va activar a distància el canal de comunicació de la càpsula. La imatge del comandant Ackdool no podia ser retornada a l'Ala-A, perquè això hauria delatat a la parella, però en Nom Anor podia imaginar perfectament la cara del calamarià i el seu estúpid somriure de salutació mentre deixava anar les previsibles ximpleries diplomàtiques de rigor.

-Salutacions, comandant Ackdool -va dir en Nom Anor a través del seu víllip. La petita criatura, una rèplica exacta de la cara d’en Nom Anor, estava col·locada sobre el cos decapitat que havien situat al seient del pilot de la càpsula, i interpretava les paraules d’en Nom Anor amb una inflexió perfecta.

L’Ackdool tot just havia iniciat el seu hipòcrita reguitzell de benvinguda, quan un grup de naus va sorgir de la foscor de l'espai i es va acostar ràpidament cap a la càpsula.

L’Ackdool va deixar anar una maledicció i va ordenar la sortida dels caces. En Nom Anor i en Shok Tinotkin van escoltar un crit de goig procedent del lloc on es trobava l’Ackdool.

- El Cavaller Jedi -va dir en Shok Tinotkin.

En Nom Anor va assentir, pensant en com d’irònic que resultava que els propis caces del Mitjancer buidessin el pas a la falsa segona fase del coet.

En Shok Tinotkin es va esforçar per mantenir a la vista tant al Mitjancer com a la càpsula, per així poder gaudir de l'espectacle que suposava veure els caces de l'enorme creuer de combat interceptant i atrapant als Incursors Z-95 osarians.

-Els seus amics d’Osarian no estan interessats en emprendre el diàleg, comandant Ackdool -va dir en Nom Anor tranquil·lament.

- Osa-Prime ha estat arrasada -va respondre l’Ackdool, i un lleuger titubeig va alterar el seu perfecte to diplomàtic.

- Estem d'acord amb l'alto el foc -va dir en Nom Anor.

-Els protegirem durant el seu trajecte fins al Mitjancer i, un cop acabades les negociacions, els escoltarem de tornada a Rhommamool -li va garantir el comandant Ackdool. En Nom Anor va saber, pel seu to formal, que s'havia posat ferm mentre parlava -. Tenen la meva paraula.

- Com vulgueu -va dir en Nom Anor, conscient del fet que el seu víllip no podia assentir amb el cap -. Destrueix la imatge -va ordenar tranquil·lament a Shok Tinotkin, l'home va obeir i va canviar una vegada i una altra de canal, amb la intenció que la interrupció visual de la comunicació semblés una avaria.

- Comandant Ackdool? -Va preguntar el víllip d’en Nom Anor amb la veu agitada.

-El rebo -va respondre la veu entretallada de l’Ackdool -. Hem perdut la imatge.

- Em temo que l'avaria és nostra -va dir en Nom Anor -. Només veiem naus osarianes. Els comandaments no responen. No podem esquivar-les!

- Calma, Nom Anor -va respondre l’Ackdool -. Els meus caces el protegiran.

Nom Anor i Shok Tinotkin, que observaven des de l'interior de la carcassa rebutjada del coet, no van poder evitar somriure quan els caces del Mitjancer, molt superiors en nombre, van començar a perseguir i a interceptar les naus osarianes. Un incursor fins i tot va disparar un torpede, però una brillant maniobra per part d'un Ala-X, que va sortir de la formació i va interceptar el projectil amb una prima línia de làser, va salvar la càpsula de ser destruïda. Així i tot, l'impacte del torpede la va treure de la seva trajectòria fent-la a girar a la deriva.

- Mai vaig dubtar de vostè -va afegir en Nom Anor amb calma.

El silenci de l’Ackdool va confirmar a Nom Anor que l'admiració que el comandant sentia per ell havia augmentat davant la tranquil·litat que mostrava davant el perill. En aquest moment, Nom Anor gairebé va desitjar estar viatjant realment en la càpsula per poder trobar-se amb l’Ackdool i amb els osarians.

Gairebé.

- Els comandaments no responen -va grunyir en Nom Anor -. Ni tan sols puc apagar els motors i no puc canviar la ruta. Vagi als dipòsits de brea d’Alurion, Ackdool. Em va prometre seguretat.

-Els agafarem -li va garantir el comandant Ackdool.

Un moment després, el coet va detenir la seva rotació de sobte i, tot i que els motors seguien encesos i que l'angle de la seva trajectòria hauria d'haver-lo allunyat del Mitjancer, va començar a avançar cap a la gran nau.

- Un raig tractor -va explicar en Shok Tinotkin -. Els motors de la càpsula no poden escapar d'ell. L’atraparan i la mantindran subjecta fins que puguin desactivar-la.

En Nom Anor va somriure i va contemplar l'escena. Ni tan sols es va molestar a respondre a les contínues trucades que li feia l’Ackdool. Mentrestant, la càpsula, flanquejada pels caces, s'aproximava al Mitjancer.

L'Ala-A es va moure i la falsa carcassa va començar a girar.

-Estem rebotant a l'atmosfera -va explicar en Shok Tinotkin.

En Nom Anor va mirar, el pobre Shok, temorós de les conseqüències que podria tenir que l’Executor no presenciés el seu moment de glòria, va redoblar els seus esforços per seguir tenint el Mitjancer a la vista.

La càpsula va començar a entrar en l'hangar d'atracada inferior del Mitjancer. En Shok Tinotkin va tornar a obrir el canal visual.

- Boom -va dir Nom Anor a Shok, somrient.

- Boom -va repetir el víllip d’en Nom Anor al comandant Ackdool.

Els explosius de fissió nuclear amagats a la càpsula van saltar pels aires i van vaporitzar tota la secció dels hangars. Gran part de la planta baixa del creuer de combat va quedar destrossada. L'ona expansiva i una pluja de metralla blanca i brillant es van endur per davant a diversos caces i va elevar la popa del Mitjancer en un angle de noranta graus, abans que els motors d'estabilització poguessin fer res.

Nom Anor i Shok Tinotkin van sortir disparats a la deriva a l'interior de la seva carcassa, van ser atrapats per la gravetat de Rhommamool i van acabar sobrevolant la superfície del planeta. Quan van estar prou lluny del Mitjancer com per no ser detectats, en Shok va polvoritzar la carcassa amb els canons làser i l'Ala-A va sortir disparat cap a l'altre costat del planeta. Tots dos sabien que el comandant Ackdool i la seva tripulació estarien molt ocupats mantenint la seguretat de la resta de la seva nau i no es donarien compte de la seva fugida.

L'Ala-A va saltar a velocitat llum un moment després, i va deixar enrere Rhommamool. En Nom Anor havia portat el conflicte planetari al límit i havia dissipat qualsevol esperança de solució pacífica, així que el seu treball allà havia acabat. Era millor que tots pensessin que havia mort com un màrtir a la seva causa en l'explosió del Mitjancer, i que l'agitada gentada que havia deixat enrere, a Rhommamool, morís plena de ràbia.

Quan l'Ala-A va sortir de la hipervelocitat, hores després, en Nom Anor seguia meditant absort en la bellesa del seu pla i la seva fingida mort. Davant seu, Shok Tinotkin dormia profundament a la cadira del pilot, respirant de forma rítmica i amb satisfacció. Les coordenades havien estat introduïdes i l'Ala-A volava de forma autònoma cap a la seva següent destinació. Un altre lloc on Nom Anor podria agitar els ànims dels oprimits, portar el caos a la Nova República i mantenir els ximples tan ocupats amb les seves guerres civils i el malestar regnant entre la seva pròpia gent, que no tindrien temps de mirar a la frontera galàctica, on començava a gestar-se un perill molt més gran.

Sabia que el conflicte entre Osarian i Rhommamool aconseguiria el seu punt crític, i que el Consell de la Nova República enviaria a la meitat de la flota per intervenir i mantenir a ratlla els planetes en conflicte. Mentrestant, els consellers passarien hores i hores desgranant detalls sense importància i, sens dubte, la meitat d'ells buscarien la forma de treure partit del desastre.

En Nom Anor va fer un gran esforç perquè el seu menyspreu personal pel Govern de la Nova República no entelés la seva perspectiva i li fes posar massa optimista. La Pretòria Vong, la força bèl·lica dels yuuzhan vong que havia arribat per conquerir la galàxia, no era molt imponent en grandària, i no es podien permetre subestimar als seus oponents.

En Nom Anor va mirar en Shok un moment, es va assegurar que estava dormit i va treure el víllip empàtic d’en Da'Gara d'una caixa que tenia al costat del seu seient. En uns instants, la criatura va mostrar el cap del Prefecte amb el respirador en forma d'estrella de mar col·locat sobre el rostre.

- Com va l’operació d’en Yomin Carr? -Va preguntar Nom Anor després de les salutacions formals. Li va alegrar estar parlant per fi en la còmoda llengua dels yuuzhan vong.

- Belkadan ha mort pels nostres enemics -li va assegurar en Da'Gara -. Yomin Carr, els meus nous ulls en aquesta part de la galàxia, segueix allà.

- Llavors ja ha orientat les càmeres orbitals de l'estació en el nostre benefici? -Va preguntar en Nom Anor.

-És clar que sí, Executor -va dir en Da'Gara -. O ho farà quan passin les tempestes. Però no estem cecs, el Coordinador Bèl·lic escaneja els sectors de la zona.

- I et complau el que veu el coordinador Bèl·lic? -Va preguntar en Nom Anor.

-És una zona poc poblada -va respondre en Da'Gara amb una mica de penediment en la veu -. La investigació del Coordinador Bèl·lic i els informes previs demostren que trobarem poca resistència durant l'assentament.

En Nom Anor va assentir a manera d'aprovació i amb cert alleujament. Si només comptaven amb un únic planeta gelat com a base, la Pretòria Vong seria vulnerable durant un temps. Era un gran avantatge comptar amb un Coordinador Bèl·lic, un yammosk, per a l'atac. A més de la seva pròpia i poderosa energia, i fidel al seu títol de Coordinador Bèl·lic, la criatura podia unir les forces de tres mónnaus i concentrar-les en un únic objectiu. I podia fer que els coralites volessin a l'uníson, multiplicant per deu la seva eficàcia. Però aquell esforç tenia els seus desavantatges, ja que si la Nova República aconseguia concentrar tot el seu armament al planeta congelat i, per impossible que semblés, aconseguia destruir el yammosk, el caos resultant podia ser una completa catàstrofe per a la Pretòria Vong. Al principi calia anar a poc a poc perquè el yammosk establís totes les bases de defensa i permetés l'arribada de les dues següents mónnaus.

- Heu seleccionat el següent objectiu? -Va preguntar.

- Sernpidal -va respondre en Da'Gara -, el tercer planeta del sistema Juvelian i el més poblat de tot el sector.

- Un pas ambiciós.

-Però és la nostra major amenaça -va explicar en Da'Gara - el yammosk ha estat observant i no se sent segur ni amb les seves bretxes atmosfèriques, que són massa freqüents, ni amb la multitud de transmissions que emanen de la superfície.

- Si us descobreixen, és probable que sigui des d'allà -va assentir en Nom Anor.

- Intentarem fer-ho de forma discreta -va explicar en Da'Gara -. Potser utilitzant la plaga o alguna cosa semblant al desastre molecular que en Yomin Carr va crear a Belkadan, encara que la desactivació de les comunicacions procedents d'un planeta tan avançat com Sernpidal no serà tasca fàcil, com no ho serà mantenir els habitants del planeta en el camí de la destrucció. Els càlculs del coordinador Bèl·lic indiquen que en la primera missió tenim set coma tres possibilitats d'èxit contra una de fracàs. En la segona, encara que emprem els dos destacaments sencers de coralites, les possibilitats són d'un contra un.

En Nom Anor va passar una llarga estona pensant en les dificultats i va començar a sentir-se incòmode amb les opcions. Encara que seguia estant d'acord que calia començar amb Sernpidal com més aviat millor, va intentar dirigir els seus pensaments en una altra direcció.

- Ha de ser alguna cosa que no estigui connectada directament amb una invasió -va dir en Nom Anor -, i que, per descomptat, no reveli l'objectiu de la nostra força d'invasió. - Va tornar a pensar en els problemes als quals s'enfrontaria en breu el Consell de la Nova República, i l’armament que haurien de fer servir prop del nucli de la galàxia per prevenir una catàstrofe completa. Però no ho farem discretament -va explicar -. No, destruirem Sernpidal i matarem a la major quantitat d'enemics possibles. Utilitzarem aquest desastre per distreure als nostres enemics i atreure les seves naus de guerra. La flota completa de la Nova República podria causar problemes al Pretòria Vong, però no tindrà importància si els dividim.

- No ho farem discretament? -Va repetir el prefecte Da'Gara escèptic.

- No, però tampoc de forma descarada -va respondre en Nom Anor.

Hi va haver un altre llarg silenci durant el qual tots dos van pensar en el problema que els ocupava. Llavors, el víllip davant d’en Nom Anor va reflectir a la perfecció la brillantor ansiosa l'ull del Prefecte.

- El Nucli de Yo'gand? -Va preguntar en Da'Gara.

El suggeriment va agafar per sorpresa a Nom Anor, l’Executor la va jutjar totalment ridícula i va estar a punt de rebutjar-la, però va pensar un moment i va considerar sincerament la possibilitat. Yo'gand era un general llegendari entre els yuuzhan vong al qual se li reconeixia el mèrit d'haver canviat el curs de la Guerra de Cremlevia i d'haver aconseguit, feia diverses generacions, unir les diferents tribus yuuzhan vong. La seva tàctica del "Nucli" havia estat un cop decisiu en aquell conflicte passat, i gràcies a ella havia aconseguit destruir Ygziir, el planeta natal de la tribu més poderosa dels yuuzhan vong, i matar gairebé tots els seus obstinats líders d'un sol cop. En Yo'gand havia emprat l'energia d'un potent dovin basal, la criatura capaç de connectar amb la gravetat d'un punt de l'espai i que ara s'emprava per propulsar les mónnaus i altres vehicles, i l'havia llançat contra la superfície de Ygziir. Així, havia aconseguit que l'ésser es enllacés amb el nucli del planeta per un extrem i amb la lluna per l'altre.

Després de la destrucció de Ygziir, el poble d’en Nom Anor havia après a respondre a aquesta tàctica, però aquests infidels, que no comprenien a les criatures d'una altra galàxia i que no comptaven amb la capacitat de resposta dels dovin basal, no tindrien forma de determinar l'origen de mida desastre, ni l'armament necessari per combatre'l.

Els equips de recerca de la Nova República no podrien esbrinar el seu veritable origen ni quina era l'energia que s'amagava darrere seu. No fins que fos massa tard.

- Feu soroll, prefecte Da'Gara -va dir en Nom Anor -. Destruïu Sernpidal i planifiqueu l'expansió. Esperaré la seva trucada.

- Què? -Va preguntar en Shok Tinotkin amb els ulls plens de lleganyes i despertant-se endormiscat.

El víllip d’en Nom Anor va recuperar la seva aparença normal i aquest el va col·locar a la borsa.

- La crida -va respondre en Nom Anor -. La crida dels oprimits que supliquen pietat als indiferents consellers de la Nova República.

- Preparant el següent discurs? -Va preguntar en Shok Tinotkin.

En Nom Anor va somriure. La veritat és que d'aquí a poc estaria fent exactament això. Deixant anar un discurs per agitar la multitud, i després un altre i un altre més.

Però va saber que el seu discurs seria aviat de conquesta, un ultimàtum a la Nova República perquè accedís a les demandes dels seus nous amos o acceptés la destrucció total.

Següent