Planeta de Penombra (XI)

Anterior

Capítol 11

Una pluja torrencial queia sobre el port de Bagsho a Nim Drovis, que s'havia convertit en un formiguer de tropes. En Han havia establert contacte amb el Centre Mèdic des de l'òrbita d'aproximació per informar-los que tenia quinze casos molt greus de malaltia de la radiació a bord. L’Ism Oolos, el metge ho'din amb el qual havia parlat a través del transmissor subespacial, els estava esperant a l'hangar d'atracada amb un equip d'emergència, envoltat per un escamot de drovians uniformats que van agafar al Han pels braços amb prou feines hi va haver acabat de baixar per la rampa del Falcó, el van empènyer contra la paret més propera i el van sotmetre a un escorcoll altament enèrgic i conscienciós.

- És realment necessari fer tot això? -Va preguntar el doctor Oolos amb visible indignació.

En Han es va girar cap al sergent que manava el gran grup i va expressar uns sentiments força semblants, encara que amb un èmfasi considerablement major.

-Si hagués vist algunes de les armes que estan rebent les tribus dels gopso'os no em faria aquesta pregunta, doctor.

El sergent drovià va extreure el seu tap esofàgic per fer aquella observació, i el va tornar a introduir en l'orifici amb un espetec líquid quant hi va haver acabat de parlar. Després que l'establiment de les bases militars de l'Antiga República hagués comportat la civilització d'alta tecnologia, la majoria de drovians -que en el moment del contacte formaven una xarxa de tribus de pastors -havien adquirit el costum de xuclar zwil-un reactiu utilitzat per donar sabor als pastissos molt comú a la cuina algarina a través de les membranes mucoses dels seus tubs respiratoris mitjançant uns taps esponjosos de la mida d'un puny impregnats d'aquella substància. Gairebé tots els soldats usaven taps de diferents mides i l'aire estava saturat per la potent olor de canyella i vainilla que desprenien, la qual cosa resultava clarament perceptible allà on no s’havien d'enfrontar a les olors de la vegetació mullada, les floridures importades involuntàriament des de tots els racons de la galàxia i la pudor oliosa que brollava dels petits incendis.

-Ha de disculpar-nos. -El doctor Oolos va inclinar el seu cap recobert de tentacles multicolors mentre acompanyava al Han, el sergent, dos soldats i l'equip mèdic per la rampa-. Els gopso'os porten mesos en un considerable estat d'agitació. Són enemics ancestrals dels drovians, i... -Va baixar la veu i va corbar els seus dos metres cinquanta d'alçada sobre en Han per poder parlar sense ser escoltat pel sergent-. El cas és que no hi ha ni un sol àtom de diferència entre ells, naturalment, i l'únic que els separa és que porten segles lluitant entre si. Pel que sembla el problema original va sorgir quan van començar a discutir si l'arrel de veritat és el cas singular o el plural del terme bàsic, però els dos bàndols van cometre tantes atrocitats que això tot just ja no té importància actualment. Els drovians va ser els primers a establir contactes interestel·lars i això va fer que es convertissin en la tribu dominant, però...

- S'estan matant els uns als altres per una maleïda construcció gramatical?

En Han estava tan sorprès que no va poder evitar alçar la veu. El doctor Oolos va torçar el gest i va moure una mà per demanar-li que parlés més baix, però ja era massa tard. El sergent drovià va agafar al Han del braç i les seves pinces li van rebregar la carn amb una presa tan implacable com la d'unes tenalles d'acer.

-Mato a aquests cucs de la floridura perquè ells van matar a la meva família, entén? Els mato perquè li van treure els budells a Garnu Hral Eschen, perquè van esbudellar als fills de l’Ethras i els van arrencar la carn dels ossos, perquè...

-D'acord, d'acord -es va apressar a dir en Han mentre el sergent tirava d'ell i l'anava acostant més i més al canó de la seva arma-. Eh... Chewie... -Es va tornar just a temps de fer entendre al wookiee, que estava creuant el llindar del pont, que no corria cap perill real i va aconseguir que els seus llavis fabriquessin un somriure raonablement jovial-. Chewie, et presento al sergent...

-Sóc el sergent Knezex Hral Piksoar.

El drovià va tornar a introduir el tap en el seu aparell respiratori, i un petit bri de mucositat verdosa va brollar d'un costat de l’orifici per unir-se a la crosta lluent que recobria la meitat inferior de la seva cara.

-Han va permetre que registrin la seva nau –els hi va informar el ho'din amb afable dolçor-. Només és una formalitat, per descomptat. Tenint en compte la violència que han assolit els disturbis locals últimament, i amb quaranta morts a causa de la plaga fins al moment a la base de la Nova República...

-Quaranta morts?

En Han, entre perplex i consternat, va alçar els ulls cap a l’esvelta silueta que s'elevava sobre ell.

-Em temo que sí. Aquesta és la raó per la que li vaig fer tantes preguntes abans que em permetés concedir l'autorització mèdica per baixar. Les autoritats han posat en quarantena a tota la base.

Hral Piksoar els va seguir mentre entraven al primer dels diversos cellers d'emmagatzematge que en Han havia convertit en infermeries d'emergència. El sergent va mantenir les seves armes preparades per fer foc apuntant en quatre direccions diferents mentre el doctor Oolos i el seu equip anaven ràpidament d'una víctima a una altra per injectar antixoc i estabilitzadors i transferir aquells cossos supurants que havien perdut els cabells i deixaven escapar febles gemecs a les caixes d'èxtasi col·locades sobre de taules antigravitatòries. Els altres dos soldats van desaparèixer pel passadís per prosseguir la recerca d'armament il·legal. En Han va sentir que se li estarrufava el borrissol del clatell davant aquella clara violació de les lleis portuàries, però sabia que protestar donaria com a resultat no només que ell, Lando i Chewie passessin la nit a la presó local, sinó que també faria que els supervivents haguessin de continuar suportant el seu malson de dolors durant diverses hores més.

Si hagués estat sol, en Han s'hauria llançat sobre Hral Piksoar un instant després que aquell estúpid perdonavides alienígena li hagués posat les pinces a sobre. Però acabava de recórrer dos pàrsecs de l’hiperespai durant els quals havia hagut de sentir els tènues murmuris d'agonia dels homes i dones connectats als equips de suport vital improvisats a cada pas que donava pels corredors.

«Potser per fi estic aprenent una mica de la Leia», va pensar mentre després intentava impedir que la ira que sentia resultés visible en la seva expressió.

-Bé, què està passant aquí? -Va preguntar en veu baixa mentre el metge inclinava la seva prima silueta d'aspecte curiosament arbòria per passar per la següent escotilla-. Acaba de dir-me que hi ha hagut quaranta casos de plaga a la base, ens han atacat per alguna cosa que mai havia vist anteriorment, hi ha una revolta de partisans a Durren... I no hi ha dubte que algú va matar a tots aquests pobres bastards, naturalment.

-El Departament Mèdic Central està intentant contenir la plaga -va dir el doctor Oolos amb visible preocupació-. Estan fent el que poden. -Els circells del seu cap es van flexionar en un moviment ple d'inquietud, i un centenar de matisos del carmesí i d'escarlata esquitxats de tons violeta van tremolar i es van retòrcer mentre la preocupació s'apoderava de les seves fosques pupil·les-. Ens porten malalts que s'estan morint sense que hi hagi cap en malaltia detectable: no hi ha virus, verins, bacteris o al·lèrgies. La teràpia amb els tancs bacta només sembla accelerar el progrés d'aquesta lenta erosió de la vitalitat que acaba causant la mort.

Va bellugar el cap i va tornar la mirada cap al sergent Hral Piksoar, que estava llançant ràpids cops d'ull plens de paranoia a la sala i el que hi havia a l'altre costat de la cantonada.

-Els gopso'os han dut a terme diverses incursions contra els suburbis, han posat bombes en diversos edificis públics i ja han pres un dels espaiports secundaris, el que ha fet que l'atmosfera es deteriori d'una manera terrible. És realment increïble, cregui’m... -Va fregar la màscara de gas que penjava del seu cinturó amb les puntes dels dits i va seguir al seu equip, que acabava de tornar a entrar al passadís amb l'última de les víctimes. En Han es va afanyar a seguir-los. Si pensa sortir de la nau per la raó que sigui, s'hauria d’endur amb vostè una màscara. Es rumoreja que els gopso'os estan utilitzant Bilal i gasos acceleradors en els seus atacs, tot i que encara no hem tingut cap cas documentat en el centre.

-Si els teus projectes inclouen que sortim d'aquesta nau, al teu lloc jo m'ho pensaria dues vegades. -Lando Calrissian va entrar al pont quan passaven per davant de la porta. Les seves fosques faccions estaven rígides d'ira, però també hi havia por en els seus ulls-. Vols que et doni un consell, vell amic? Tanquem les escotilles i fotem el camp d'aquí el més de pressa possible.

-No ens anirem sense haver-ne esbrinat què està passant allà fora. -En Han va deixar al Lando i al doctor Oolos al passadís, va tornar al pont i va agafar les cinc tauletes de dades en les quals havia gravat el quadern de bitàcola de l'infortunat Borealis-. Podria aconseguir-me un descodificador perquè pugui llegir aquestes tauletes, doctor? He de saber què i qui va destruir aquesta nau, i també necessito saber què poden haver arribat a veure els seus tripulants abans que fossin atacats.

-Faré el que pugui per ajudar-lo.

El doctor Oolos va allargar la mà cap a les tauletes i en Han va llançar una ràpida mirada al sergent Hral Piksoar, que venia cap a ells pel passadís, i es va ficar la informació a la butxaca en lloc de lliurar-li. El so dels trets arribava fins a ells amb tota claredat per la rampa estesa del Falcó, i les potents detonacions semblants a estossecs dels canons jònics gairebé ofegaven l'aspre brunzit dels desintegradors.

-Mantingues un nivell mínim de càrrega en els motors i no apartis els ulls de la finestra d'enlairament-li va murmurar a Lando-. Tornaré d'aquí a dues hores.

En Lando els va seguir fins a l'entrada. L'equip mèdic formava una petita caravana que avançava lentament pel permacret esquitxat de pluja de l'hangar, amb filets d'aigua escorrent dels taüts plens de boirina en què s'havien convertit les caixes d'èxtasi. Petits grups de soldats muntaven guàrdia al voltant de les caixes amb les seves armes preparades per obrir foc, com si temessin que les closques recremades i estripades pel dolor que contenien poguessin aixecar-se d'un salt en qualsevol moment per començar a disparar-los en defensa de la causa de les tribus gopso'os.

- I què passa si no tornes?

En Han va sortir del Falcó i va ajupir el cap per protegir-se els ulls de la pluja, que estava tan calenta com l'aigua d'una banyera.

-Si no m'he posat en contacte amb tu quan hagin passat dues hores des d'aquest moment, fot el camp d'aquí a tota velocitat. Quant a Chewie... Bé, digues-li el primer que se't passi per impedir-li que vingui a buscar-me. -Els trets semblaven acostar-se, i també se sentien veus que cridaven i udolaven. L'aire saturat d'humitat estava impregnat de fum-. Però busqueu la Leia, d'acord? Costi el que costi, heu de trobar a la Leia.

Els éssers humans eren unes criatures realment molt estranyes. Totes les unitats de protocol d'alta qualitat eren capaces de reproduir qualsevol llenguatge en tota la seva gamma d'inflexions i tonalitats, de manera que C3PO era capaç d'imitar pràcticament totes i cadascuna de les trenta mil cançons que havien arribat a ser populars en els Mons del Nucli durant els últims setanta-cinc anys estàndard sense ometre ni una sola paraula, nota o tonalitat musical. No era una funció que exercís amb excessiva freqüència, ja que hi havia autòmats i mig animadors proveïts d'unitats vocals més grans i equipats amb una gran gamma de baixos que podien fer aquest treball d'una manera molt més eficient, però C3PO era capaç de fer-ne. Partint de la suposició inicial que en un món tan relativament endarrerit com era Nim Drovis hi hauria moltes persones a la recerca d'entreteniment que estarien disposades a pagar una certa quantitat de diners a canvi d'una cançó (amb el percentatge de drets reglamentaris corresponent als membres de la Societat Galàctica d'Artistes Registrats inclòs, naturalment), C3PO havia calculat que, encara que escollissin un local de tan escassa categoria com semblava ser-ho el Tapall del Wookiee, una sola nit hauria de ser suficient perquè ell i l’R2 poguessin guanyar els diners suficients per adquirir dos passatges de tercera classe a Cibloc XII.

Però el gerent d'aquella caverna entapissada de rosa no devia semblar quedar molt impressionat pels serveis musicals que se li oferien.

-Sones exactament igual que una maleïda caixa de vibracions -havia dit-, i ja tinc una maleïda caixa de vibracions en aquest racó d'aquí.

I fins i tot si la vostra programació li hagués permès discutir amb un humà, C3PO hauria tingut moltes dificultats per trobar arguments convincents sobre les quals basar la seva discrepància. En conseqüència, i abans de començar a buscar un altre centre d'entreteniment públic, C3PO va decidir dedicar algun temps a pensar en l'assumpte.

Estava diluviant, com era habitual a Nam Drovis, i aquells ciutadans per als quals el consum d'atordiment líquid tenia prioritat sobre el fet de defensar les seves cases i les seves famílies, suposant que les posseïssin, dels esporàdics combats de carrer que s'estaven estenent per tota la ciutat no constituïen un mercat excessivament prometedor. La majoria de clients de l’Empassa i Endrapa semblaven ser soldats drovians de permís de tres hores; eliminadors de floridures i fongs professionals -uns tipus d'aspecte endurit i temible que portaven els seus llançaflames i ruixadors d'àcid penjats a l'esquena, i que semblaven decidits a no separar-se ni un sol instant de les contundents eines que es veien obligats a emprar davant la ferotge tenacitat de les floridures i fongs drovians- uns quants subministradors d'articles i serveis prohibits en els nivells més educats de la societat, i alguns nois de plaer i noies de diversió associats a cadascuna de les espècies representades en el planeta i acompanyats pels seus representants, els quals tenien un aspecte bastant inquietant. La concentració absoluta amb què tots dos estaven dedicats a absorbir alcohol, substàncies químiques diverses i especials va fer que C3PO se sentís més aviat pessimista sobre les seves probabilitats de triomfar com a músics en aquell local, però l'androide de protocol s'anava a portar una gran sorpresa.

C3PO ja havia deduït feia molt temps que l’entreteniment es basava en barrejar de manera aleatòria elements incongruents, o almenys això era el que havia pogut observar fins ara. Així doncs, i tenint en compte les paraules del gerent del Tapall del Wookiee, havia adquirit un concertini, un joc de campanetes temblones de violí que podien ser activades a través d'una de les preses del seu pit, i un tambor per l’R2 . La digitalització aleatòria de les pautes i patrons de notes de cadascuna d'aquelles trenta mil cançons populars en els Mons del Nucli li permetria reproduir mitjançant aquells instruments, i amb una petita recalibració dels seus circuits vocals n'hi hauria prou perquè fos capaç de reproduir les inflexions de lluminàries de l'espectacle tan famoses com Framjan Spathen i Extravagància Croom. En conjunt, tot això li capacitava per produir música més o menys passable, encara que l’R2, com a resultat de les caixes intercanviadores i els circuits d'ordinador del Pur Sàbacc que seguien adherits a la seva estructura original, exhibia unes prestacions una mica excèntriques pel fa a la línia rítmica. Tot i així, C3PO se sentia francament orgullós del resultat global, i estava segur que si la seva audiència hagués estat sòbria hauria estat capaç d'apreciar la qualitat de l'entreteniment que se li oferia.

I de fet l'únic client de l’Empassa i Endrapa que no estava molt ocupat intentant arribar a la inconsciència a través del consum de substàncies estupefaents o tractant al sexe oposat d'una forma normalment reservada per a la lluna de mel, va aplaudir la versió del «El so de les seves ales», el gran èxit de Gayman Neeloide, oferta per C3PO i va llançar una moneda d'un crèdit a la cistella col·locada, a tall de barret, sobre la cúpula de l’R2.

-Pots tocar la Fuga en re major de Mondegrene? -Va preguntar després, sol·licitant una peça clàssica de considerable antiguitat i enorme grandesa musical que C3PO només havia sentit interpretar a una orquestra simfònica proveïda de canons de tro i òrgan lumínic d'espectre dual.

La Fuga era una de les composicions favorites de C3PO, i la seva complexitat matemàtica sempre havia estat una font de delit inesgotable per als seus circuits lògics. L’androide de protocol es va inclinar sobre l'instrument de percussió de l’R2.

- En la seva totalitat? -Va preguntar en un to ple d'esperança.

La seva audiència, un chadra-fan grassonet i baixet a qui el sedós pelatge daurat s'hauria vist considerablement beneficiat per una sessió de cures completes en un dels salons d’esquilament de l’espaiport (en el cas que hi hagués algun obert), va assentir entusiàsticament mentre feia senyals a l'encarregada de la barra perquè tornés a omplir la seva gerra amb una altra generosa dosi de cervesa de mega-vegitò.

- Tens tota la peça inclosa a la teva programació?

- Ei, eh! -Va grunyir l'encarregada de la barra-. No vull sentir ni una sola nota d'aquestes merdes clàssiques en el meu local, d'acord?

El chadra-fan es va tornar cap a ella, molt indignat, i va assenyalar als altres cinc clients del bar amb una ondulació de la seva petita pota.

-Potser creus que estan en condicions d’assabentar-se del que senten o deixen de sentir? Escolteu tots! -Va cridar, alçant la veu fins proporcionar-li una sorprenent potència de tenor. Quinze ulls es van posar en ell durant un moment, contemplant-li amb un grau d'esforç que variava segons l'atordiment dels seus propietaris-. Vaig a fer-vos una proposta. Vull adquirir tots els drets sobre el temps i els talents d'aquests superbs músics a canvi del que em costi convidar-vos a una ronda. Tracte fet? -Va preguntar, traient un grapat de crèdits de la butxaca de tela que penjava del seu cinturó de seda i deixant-los caure sobre la barra.

-Condemnada merda clàssica... -Va remugar l'encarregada de la barra, anant cap a les seves aixetes de begudes però guardant-se els crèdits en una butxaca.

El chadra-fan va assenyalar a C3PO amb un imperiós moviment de la seva pota i va tornar a recolzar-se en la seva butaca, amb els ulls tancats i les seves fosses nasals rivetejades de seda ondulant en una delicada tremolor.

-Aclapara’m, mestre.

Els potents compassos de la Fuga de Mondegrene van expulsar instantàniament del bar a tots els clients que encara tenien el cap prou clar per poder caminar, però a C3PO li va donar igual. Fins i tot sent interpretada amb el concertini i les campanetes temblones -i amb l’entusiàstica encara que no excessivament precisa ajuda de l’R2 al tambor-, la Fuga en re major seguia sent una obra mestra de l’intel·lecte, tan sòlida i impressionant com un argument filosòfic meticulosament raonat, i la transposició a aquells instruments tan exòtics va afectar d'una manera molt estranya a C3PO, permetent-li apreciar i entendre molt millor la complexa estructura de la peça. A falta de clients que reclamessin la seva atenció, l'encarregada del local es va recolzar en un extrem de la barra i es va dedicar a xuclar un tap de zwil darrere l'altre, escoltant l'àmplia gamma de notes amb un escepticisme inicial que, o això va creure percebre C3PO, es va anar convertint a poc a poc en una altra emoció molt diferent. Respecte, potser? Apreciació de les seves capacitats i, potser, fins i tot l'inici d'un nou entusiasme per la música clàssica?

O potser no. Quan la peça va arribar a la seva fi, l'encarregada del bar va creuar el local i va anar cap a ells, amb les mans amagades sota del gruix davantal de cuir i els ulls blaus il·luminats per una lluentor calculadora sota del seu (almenys segons l'opinió de C3PO) excessiu maquillatge de pintura blau-i-or i els nombrosos anells daurats que travessaven el seu musell relluint per entre la tènue il·luminació intestinal del bar. L'encarregada va abaixar la mirada cap a la cistella col·locada sobre la cúpula de l’R2.

-Deu crèdits -va dir després-. No ho feu gens malament, nois.

-Moltes gràcies, senyora.

C3PO va desconnectar el violiò de la presa del seu pit perquè les campanetes no acompanyessin la seva resposta amb el seu agut dringadissa.

-Suposo que el vostre cap es passarà per aquí més tard, no? Potser podria arribar a alguna mena d'acord amb ell.

-Oh, no. No tenim cap, senyora. El nostre amo està a...

-Apa, apa... No maregis a aquesta pobra dama, Treset.

C3PO va girar sobre els seus talons, molt sorprès, per veure com el chadra-fan -que, un cop conclosa la Fuga en re major, havia anat a l'entrada per escoltar els escassos sorolls del carrer que aconseguien imposar-se a l’incessant repic de la pluja i per ensumar les masses d'aire en moviment enfosquides per la imminent arribada de la nit -anava cap a ells.

-Igpek Droon, ell i jo ens vam fer molt amics a la ruta d’Antemeridià, odia que li diguin «cap» i no li ho consent ni tan sols als seus androides -va seguir dient el chadra-fan, alçant la mirada cap l'encarregada del bar per contemplar-la amb els seus perspicaços ullets, negres com el carbó-. Es va gastar un munt de diners reprogramant a tots els androides de la seva nau perquè li diguessin «amic» i «camarada». Per increïble que sembli, va ser educat per una cèl·lula d’agromilitants i diu que les relacions de subordinació li resulten tan irritants com tenir un grapat de sorra dins de les agalles. Ho passa fatal cada vegada que contracta a un tripulant de Gamorra o de Griddek perquè després sempre estan discutint per com li han de dir. Bé, i ara jo i aquests nois tornarem... -Va clavar una palmellada a C3PO i una altra a l’R2, deixant caure les seves manetes sobre els dos androides amb una familiaritat que C3PO va trobar força ofensiva-, a la nau d’en Pekkie. Vull assegurar-me que hi arriben sense problemes i que no tenen cap mala trovada durant el trajecte.

-Disculpi’m, però... -Va començar a dir C3PO.

-Estic segur que te’n recordes del camí -el va interrompre el chadra-fan, i a continuació va començar a parlar a tota velocitat en l’estrident llenguatge de miols dels nadius de Txad-. Vine amb mi, estúpid munt de llauna! Vols passar-te els pròxims trenta-cinc anys tocant música de ball espasmòdic en aquest mercat de carns barates? Aquesta dona està intentant robar-te!

- Com! -Va grallar C3PO en el mateix llenguatge-. Vol robar-nos? Però si tot just tenim unes quantes monedes...

El chadra-fan va posar els ulls en blanc, es va tornar cap a l'encarregada del bar i es va posar a riure.

-Aquestes unitats C3 són unes autèntiques fanàtiques dels tecnicismes, cregui’m -va dir-. Són capaços de discutir durant hores quin és el costat del carrer pel que els obliga a caminar la seva programació. Anem-nos d'una vegada..., eh... -Va fer un ràpid i discret cop d'ull als números de sèrie de l’R2-. Anem-nos d'una vegada, Doset. En Pekkie em va dir que havíeu d’estar de tornada abans que s’hagués fet fosc del tot, i ja està molt fosc.

Va posar una poteta peluda darrere del colze daurat de C3PO i va tirar d'ell, i l'androide de protocol se sentia tan confús i perplex que es va limitar a deixar-se portar mentre feia grans esforços per articular totes les objeccions que desitjava oposar a aquell engany. L’R2 es va posar a rodar obedientment darrere seu, deixant a l'encarregada del bar a l'entrada perquè els veiés marxar amb els ullets entretancats i plens de suspicàcia mentre s'acariciava els anells del musell i movia les orelles.

-Em sap moltíssim greu-va dir C3PO quant van haver sortit a la vorera tacada de pluja-, però he repassat tots els meus fitxers i no aconsegueixo trobar ni el nom ni la seva fisonomia en cap dels meus registres.

-Em dic Yarbolk Yemm, sóc reporter i treballo per a les Notícies de TriNebulò. No crec que aquest sigui el tipus de dades que puguis trobar registrades en els teus circuits, Treset. I per cert, on és el vostre amo?

-El meu congènere i jo pertanyem a... Què estàs fent, R2?

El petit androide astromecànic acabava de descriure un brusc viratge de noranta graus per colpejar al seu daurat congènere amb el tambor, que seguia adherit a la seva planxa davantera i li donava un curiós aspecte de mamut mecànic embarassat. L’R2 va acompanyar la seva sobtada ofensiva amb un veloç reguitzell de xiulets, brunzits i trins electrònics, aparentment decidit a deixar-li molt clar que informar un reporter del TriNebulò de la seva missió, objectius o preocupacions potser no fos molt bona idea en aquells moments.

I C3PO va haver d'admetre que en aquell cas la raó semblava estar de part de l’R2.

-El nostre amo ens està esperant a Cibloc XII -va explicar després de considerables reflexions que, per fortuna, es van dur a terme amb la rapidesa suficient per permetre que les seves paraules gaudissin de tota l'aparença de veritat-. El meu congènere i jo ens hem estat abandonats a Nam Drovis a causa d'un error de la companyia naviliera, i no hem pogut posar-nos en contacte amb el nostre amo perquè ens proporcionés un mitjà de transport. És vitalment important que ens reunim amb ell el més aviat possible, i d'aquí la lamentable necessitat d'adquirir els fons suficients a través d'aquests mitjans.

Va assenyalar el concertini, plegat i guardat en una elegant caixa de laca vermella suspesa de cintes que penjava sobre el seu pit, i el tambor de l’R2. S'havien detingut a una de la miríada de petits ponts que anaven de Ciutat Vella a Ciutat Nova, i el plugim agitava les aigües marrons que corrien per sota d'ells i degotava de les planxes dels dos androides i de la jaqueta de seda del chadra-fan, que s'havia enfosquit mullant-se. Una creixent commoció i l'estrèpit dels trets s'estaven intensificant l'altre costat del canal, amb veus que cridaven ordres i soroll de peus que travessaven bassals a la carrera.

En Yarbolk va tornar el cap en aquesta direcció i les seves llargues orelles van tremolar convulsivament. Després va mirar als androides, i una lluentor especulativa va il·luminar aquells diminuts ulls negres que semblaven dos botons de sabata.

-Cibloc XII, eh? -Va murmurar-. Que jo sàpiga, l'última transmissió va arribar fa més de trenta hores. Van enviar dos creuers perquè s'ocupessin d'aquesta flota pirata que havia salpat de Budpock... La Dama d'Ithor i l’Empiri van posar rumb cap a aquesta zona i ningú ha tornat a saber res d'ells. I als bars tothom diu que algú està armant als gopso'os i que els ha promès que els llocs de vigilància de les carreteres els deixaran passar així que apareguin per allà..., i això és just el que està passant aquesta nit, oi? Tingueu molta cura, nois -va afegir, tapant-se el cap amb el seu amarat caputxó de seda-. Hi ha un munt de lleis que intenten defensar els drets dels propietaris d'androides, però encara no he vist cap lloc on siguin aplicades..., i de tota manera un bon esborrat de memòria pot derogar qualsevol llei. En aquesta ciutat hi ha molts tipus als quals els encantaria poder recórrer a una unitat C3 i a un androide astromecànic sense amo.

Va tornar a furgar en la seva butxaca i va treure d'ella un cilindre vermell de vint crèdits que va deixar caure al cistell mig ple de crèdits col·locat sobre la cúpula de l’R2.

-Compreu els bitllets a nom d'un humà..., si vols utilitzar el seu, Igpek Droon realment es dedica al comerç a petita escala..., i foteu el camp d'aquí el més aviat possible. Bona sort, i gràcies per la música.

Hi va haver un altre crescendo de mort i destrucció, aquest cop encara més proper, i el rugit gutural dels canons iònics va fer vibrar l'aire juntament amb ell. En Yarbolk Yemm va lliscar fins a la part davantera del seu cinturó els petits sistemes de gravació que portava a sobre i va arrencar a córrer pel pont en direcció a l’estrèpit, una bigarrada silueta amarada de sedes blaves i roses i flocs de pelatge atapeït. Un instant després la primera onada de combatents va sorgir de l’estret carrer visible a uns vint metres canal avall: un nus de drovians uniformats, un parell d'humans i un ho'din estaven molt ocupats defensant d'un contingent molt més gran de drovians, vestits amb uniformes diferents, els seus cranis rasurats lluïen llargues cues en les quals s'havien creat estranys dibuixos mitjançant l'addició de trossos de plàstic i goma de molts colors. La programació de C3PO va informar que aquells dibuixos eren animals totèmics, i també li va explicar que els adorns eren el mitjà d'intercanvi més utilitzat per les grans corporacions interplanetàries que tractaven d'adquirir les proteïnes en estat brut produïdes pels ranxos d'erugues dels gopso'os.

- Ai, mare! -Va exclamar l’androide de protocol-. R2, estic veient al capità Solo!

Fortament armats i ajudats per les traïcions estratègiques dels llocs de guàrdia dels perímetres exteriors, els clans dels gopso'os havien aconseguit irrompre a la ciutat. En els enclavaments de la zona interior de Bagsho, on els gopso'os portaven una miserable existència de sous ínfims i profund retard educatiu, els guerrers havien emergit de les aigües pestilents dels seus estatges amb armes ultramodernes a les mans, udolant els noms dels seus avantpassats ​​assassinats i de les Vint Personificacions de la Virtut mentre disparaven contra els seus opressors i contra qualsevol criatura a la qual associessin amb ells.

-Pudents fills de les escombraries... -Va grunyir el sergent Hral Piksoar amb un bombolleig de veu nasal que amb prou feines aconseguia superar l'obstacle del tap de zwil, mentre que les seves pinces estaven més que ocupades amb el canó iònic que estava intentant col·locar en posició de fer foc-. Bé, Solo, més val que se senti orgullós de la seva obra...

- Orgullós? Per què dimonis he de sentir-me orgullós? -Va cridar en Han, pegant-se a la cantonada d'un carreró per tornar el foc enemic-. Fins fa una setmana ni tan sols havia sentit ha parlar de Nam Drovis en tota la meva vida!

Els canals d'aquella zona del districte feia setmanes que estaven sense ser desinfectats. El soroll de veus i l'estrèpit de peus llançats a la carrera estava fent que les brutes aigües afectades per la pluja tremolessin i s'omplissin de bonys ondulants, i en Han va poder veure com les floridures començaven a sorgir d'elles, brillant amb repugnants centelleigs iridescents sota els tènues reflexos de fanals que es trobaven a diversos blocs de distància d'ells.

-Van dir que la Nova República enviaria tropes. Oh, sí, no hi havia cap necessitat de tenir un gran exèrcit preparat per entrar en acció... La maleïda República ens ajudarà sempre que ho necessitem, oi? Bé, amic, doncs vam sol·licitar que ens enviessin aquestes tropes i...

-El capità Solo no ha tingut res a veure amb l'enviament de les forces d'emergència-va intervenir el doctor Oolos en un to molt sever.

- I què passa amb els meus nois? -Va preguntar Hral Piksoar, assenyalant als dos soldats caiguts amb una inclinació del seu cap.

- Està fent broma, sergent? -Va replicar el més corpulent dels dos soldats mentre intentava incorporar-se -. Amb aquests condemnats gopso'os venint d'una banda i les floridures venint per l'altre... Bé, puc assegurar-li que ho intentaré. Encara em queda un tentacle sencer.

El seu pes impedia que els drovians fossin bons acròbates, però enfilar-se a una trontollant muntanya de taulons, restes de portes i mobles trets de la primera planta d'un dels edificis que donaven al carreró els va proporcionar un trampolí prou alt perquè aconseguissin arribar fins un dels balcons més baixos i, des d'aquí, creuar el pont de taules. Llançar l'extrem contrapesat del cable al següent equilibrista no va suposar cap problema, ja que els tentacles dels drovians són com pistons mecànics i l'abundància de diversos sistemes sensorials amb què compta el seu cos els proporciona una punteria excepcional. En Han i el doctor Oolos va ser els últims a creuar, mantenint el foc de cobertura contra els gopso'os que seguien avançant, amagats i en contínues maniobres d'aproximació, per tot el carrer exterior i els balcons de les diferents cases que s'alçaven per sobre del nivell del carrer. En Han sabia que només necessitarien una mica de temps per obrir-se pas a través dels laberints de carrerons i habitatges per tal d'envoltar al grup en retirada..., de la mateixa manera, com es va dir amb creixent amargura, en què les masses de floridures que avançaven cap a ells només necessitarien una mica més de temps per assolir un gruix i una insistència tan grans que no hi hauria forma d'obligar-les a retrocedir. Des de la seva primera trobada amb els gopso'os, totes les peticions que els enviessin reforços emeses per Hral Piksoar havien rebut la mateixa resposta: «Estarem allà tan aviat com puguem». En Han sabia que aquest eufemisme no era més que una manera molt cortès de dir-los que se les arreglessin pel seu compte.

Una andanada làser va esgarrapar la paret per sobre d'ell, li va tocar la cara amb un petit diluvi de trossets de roca reescalfats. En Han va llançar un ràpid tret cap al punt en què havia brillat el centelleig làser, però no va saber si havia aconseguit donar en el blanc. Cap cos va caure del balcó on s'havia originat l'atac, però tampoc hi va haver cap foc de represàlia.

- Solo! -Va cridar el doctor Oolos darrere d'ell.

L'últim drovià per fi estava fora de perill. Les floridures ja havien recobert tot el carrer amb una gruixuda capa de mandroses ondulacions, i totes les zones gairebé tancades d'aquell carreró estaven impregnades per la pestilència dels àcids digestius que traspuaven de les floridures i el fum dels trets calcinadors amb què els drovians els obligaven a mantenir-se allunyats d'ells.

- Creu que podrà aconseguir-ho? -Va cridar en Han.

Després que el metge s'hagués ofert a acompanyar-lo fins als molls d'atracada -En Han sospitava que per una por molt real a què les tropes drovianes el deixessin abandonat si havien d’enfrontar-se al gran atac-, no volia veure com el ho'din acabava caient al buit perquè els fongs carnívors abrasessin la seva carn fins a deixar-lo convertit en un munt d'ossos pelats.

El doctor Oolos va llançar una última andanada contra les floridures, que ja estaven a menys d'un metre de les seves botes i de les d’en Han. Després va agafar l'extrem del cable que acabaven de llançar els drovians que l'esperaven al balcó i va grimpar pel munt de trossos de mobiliari.

-L'única cosa que puc fer és intentar-ho, no?

- Per aquí! -Va insistir C3PO, detenint-se en l'entrada d'un dels carrerons sense pavimentar i plens de sorolls que formaven un autèntic laberint entre el final del pont on s'havien acomiadat d’en Yarbolk i el lloc on havien vist per última vegada al Han i el seu grup de combatents enganxats a una cantonada-. Puc sentir els trets!

L’R2 no va contestar als seus crits. El petit androide astromecànic podria haver observat que el tiroteig s'havia estès a tot el districte –l’estrident brunzit dels desintegradors manuals, l'inconfusible cruixit dels canons de beines caspelians i el vibrant rugit dels canons iònics i els rifles desintegradors estaven per tot arreu-, però no ho va fer. L’R2 es va limitar a guardar silenci i va travessar decididament una placeta de sòl enfangat.

- No crec que aquest sigui el moment més adequat per fer ximpleries, R2! -Va exclamar l’androide de protocol, terriblement preocupat-. Ai, mare, em temo que aquests circuits que no vam poder desconnectar de les teves preses abans que sortíssim del Pur Sàbacc estan pertorbant el funcionament del teu sistema direccional! Aquest carreró no us portarà al lloc on vam veure al capità Solo per última vegada!

Tot i així, C3PO va començar a caminar darrere del tossut androide astromecànic, sabent que per si sol no tenia la informació necessària per facilitar de rescat de la seva excel·lència. Tant si l’R2 cooperava com si no, la responsabilitat de dipositar al seu congènere sa i estalvi en mans del capità Solo requeia únicament i exclusivament en C3PO.

I, per gran sorpresa seva, quant van girar la cantonada següent van veure en Han Solo, l'alta i prima silueta del ho'din i als soldats drovians corrent desesperadament per un pont de taulons mentre un contingent de gopso'os molt més gran els llançava fútils andanades des de l'altre costat d'un carreró ple d’agressives i bavejants masses de fongs grocs i ataronjats que s’esmunyien per entre el confinament de les parets del carreró, formant un riu de mucositats que hauria arribat fins als genolls d'un ésser humà.

Per desgràcia l’R2 els havia tret del laberint a uns quants cents metres massa amunt del carreró, amb la conseqüència que els gopso'os, les floridures i tota l'amplada del canal s'interposaven entre els dos androides i els drovians que intentaven arribar a els molls d'atracada.

- Capità Solo! Capità Solo! -Va cridar C3PO per entre una pedregada de feixos desintegradors.

Però les modulacions de volum vocal necessàries per a un androide de protocol eren tan delicades que les seves paraules no van aconseguir imposar-se al tallant esgarip dels desintegradors. Mentre C3PO intentava decidir com podien salvar l'obstacle que el suposaven els gopso'os i les floridures -que, tot i ser incapaços de digerir als dos androides, sens dubte embussarien els seus mitjans de locomoció -, en Han Solo, que formava la rereguarda del petit grup, va creuar el pont de taulons i va dirigir el raig de tall del seu desintegrador cap a aquella passarel·la improvisada, fent que esclatés entre una enlluernadora erupció de flames i es desplomés sobre el canal.

Després en Han Solo, el ho'din i els drovians van desaparèixer a la carrera per l’estret carrer.

El que va passar a continuació va recordar a C3PO una carrera d'obstacles del tipus inventat pels ordinadors militars per poder posar a prova els reflexos dels humans i els androides, i de seguida es va dir amb amargor que aquest tipus de proves només resultaven adequades per als androides especialment concebuts amb vista als usos militars. L’R2, que semblava saber cap on anava, o almenys creia saber-ho, va anar guiant-lo per les cantonades, a través de diminutes places on els forats excavats feia uns minuts per les magranes o les beines explosives s'estaven omplint ràpidament d'aigua de pluja fangosa, i al llarg d'estretes passarel·les que discorrien sobre canals que traspuaven una vida reptant i purulenta. I per tot arreu hi havia trets, petits grups de nadius de Nam Drovis amb cua o sense que es tirotejaven els uns als altres des de les entrades i els balcons mentre altres grups saquejaven magatzems, i cases en flames, les seves fumeres olioses anaven impregnant l'atmosfera. Els cadàvers jeien als carrers, xops de pluja i mig coberts, alguns d'ells, per capes de floridures embrancades en el seu lent procés alimentari. En alguns llocs els estrets carrerons havien quedat tan destrossats per les magranes i els impactes dels feixos desintegradors que el sòl de terra assotat per l'incessant diluvi de plugim grisenc s'havia convertit en una sopa de fang impossible de travessar. En altres s'havien erigit barricades amb mobles, trossos de lloses, llambordes i bigues, i algunes d'elles estaven ocupades per combatents d'un bàndol o un altre embrancats en letals duels amb desintegradors, mentre que en altres ocasions només contenien horribles garlandes de morts.

-Hem de trobar l'amo Han -va protestar C3PO, recolzant-se en la paret d'un estret passadís en el qual la marea de substància viscosa arribava fins als seus meticulosament articulats genolls -. Hi haurà vingut aquí a la recerca de la seva excel·lència, naturalment. A hores d'ara el Consell ja deu saber que li ha passat alguna cosa. Tot i que no hi hagi llibertat de comunicacions, l'amo Han estarà registrant tot el sector.

L’R2, tan marró com si hagués estat recobert amb una capa de pintura de fang, va respondre amb un refilet electrònic.

- El moll d'atracada! -Va cridar C3PO-. Ets un geni, R2! I tant que aniran allà!

Van arribar als molls d'atracada uns instants després que les avançades dels gopso'os completessin el setge de les instal·lacions de l’espaiport. Els raigs desintegradors xiulaven i guspirejaven sobre les espaioses pistes de permacret protegit, difonent les seves amenaçadores onades de calor a través d'elles. Les tropes drovianes havien desplegat els seus canons iònics, i estaven obligant a retrocedir als gopso'os o els mantenien confinats en les escasses pistes que havien aconseguit conquerir. L’R2 va avançar impassiblement al llarg de parets ennegrides per les ondulants onades de plasma, va travessar túnels per als equipatges i va rodar per sota de refugis de plàstic temporals incendiats que desprenien núvols de fum pestilent.

- Allà! -Va cridar C3PO.

Acabaven d'arribar a la zona de càrrega protegida adjacent a la gran pista de permacret d'un moll sobre el qual s’agotzonava la familiar silueta del Falcó, amb la rampa d'accés desplegada, com un gegantesc munt de ferralla de color gris i vermell òxid immòbil sota els torrents de pluja.

Una nova andanada de foc desintegrador va foradar el paviment per davant d'ells. Dos contingents de nadius -un de soldats drovians uniformats, un altre una banda de gopso'os- havien pres les dues entrades del moll. Malauradament els que es trobaven sota el mateix porxo de protecció que l’R2 i C3PO eren els gopso'os, un bigarrat i esparracat grup de guerrillers armats fins les dents amb els productes més moderns i sofisticats de la tecnologia armamentística. El contingent de drovians refugiats sota d'un altre porxo, que formava un angle de noranta graus amb el primer, no era tan nombrós, però C3PO va poder distingir les tiges cefàliques de color vermell i violeta del ho'din que havia estat corrent davant d’en Han Solo i, amagat, darrere d'una barricada, al mateix Han.

- Amo Han! -Va cridar C3PO-. Som nosaltres! No ens deixi abandonats aquí!

Noves andanades làser van ofegar la seva superbament modulada veu mecànica. En Han Solo va abandonar el seu refugi i va creuar en una veloç carrera la franja de paviment desprotegit sota una tempesta de foc de cobertura. Els gopso'os del porxo van retrocedir, i C3PO ​​no va poder evitar observar que la majoria d'ells eren pèssims tiradors en comparació amb els drovians.

- Ara! -Va exclamar, tornant-se cap a l’R2-. Deixin-nos passar! -Li va cridar al sergent de les tropes regulars drovianes-. Som amics!

C3PO volia fer-se entendre el més de pressa possible, per la qual cosa va cridar el seu missatge en drovià..., un llenguatge utilitzat principalment pels gopso'os, mentre que els drovians de les classes dirigents tendien a parlar el bàsic fins i tot entre ells.

Una nova tempesta de trets va obligar a retrocedir als dos androides.

En Han va rodar uns metres sobre el paviment i va acabar lliscant sobre la rampa. Algú devia haver estat vigilant des de l'interior de la nau, perquè la rampa va començar a elevar-se quan el cos del capità va fregar el seu extrem. La rampa literalment va engolir en Han Solo, com un monstre d'acer que s'empassa una llaminadura. C3PO va fer un desesperat intent d'entrar al moll i va haver de retrocedir a corre-cuita, amb una taca negra perillosament propera a les seves preses de subministrament d'energia travessant-li el pit recobert de fang.

- No ens deixin aquí!

Dolls de foc blanc van brollar de les toveres del Falcó Mil·lenari.

L’R2 va deixar escapar un gemec ple de desesperació.

I el vaixell de càrrega corellià remodelat va obrir un forat a les negres núvols carregats de pluja i es va esfumar.

Següent