57
La badia de
bombarders plens de projectils del Cavaller del Martell era com un parany que
esperés ser activada..., i mentre la Callista posava la nau seriosament danyada
que havia segrestat entre les altres, es va jurar que desencadenaria l'energia
destructiva que l'estava esperant allà.
Tots els pilots
havien estat evacuats a causa del seu advertiment que patia filtracions en un
nucli motriu, però els investigadors no trigarien a arribar. La Callista devia
de donar-se pressa.
Esquadrons sencers
de caces i bombarders TIE que esperaven l'arribada dels seus pilots s'alineaven
sobre la lluent coberta metàl·lica. Les naus havien estat preparades per al
llançament i tenien tots els sistemes activats, però la Daala devia haver
acabat decidint que romanguessin a bord del Súper Destructor Estel·lar. La
Callista va suposar que l’almirall havia optat per continuar amb la batalla des
d'una distància que li evités córrer riscos abans de posar en perill els seus
bombarders sense cap autèntica necessitat. La Daala estava convençuda que
acabaria vencent de tota manera, i es podia permetre continuar la terrible
ofensiva des de la seva òrbita actual.
La Callista acabava
de posar la seva nau i les portes de l'hangar encara s'estaven tancant quan va
sentir el gemec de noves alarmes ressonant a través del Cavaller del Martell:
estaven anunciant l'arribada d'una nova flota rebel i que el Súper Destructor
Estel·lar hauria de lliurar un combat espacial. «Excel·lent», va pensar. Això
potser retardaria als imperials durant uns quants minuts més abans que
vinguessin a interferir amb els seus plans.
El bombarder avariat
de la Callista s'havia posat en un àrea buidada que havia estat usada no feia
molt de temps per a la reparació i el manteniment de naus. El bombarder TIE
s'havia portat bastant bé tot i els danys soferts, i la Callista va pensar que
el pilot a qui va matar havia aconseguit completar les reparacions més
necessàries d'una manera admirable.
La Callista va
baixar a la coberta d'un àgil salt i es va encongir sobre si mateixa mentre
mirava al seu voltant per assegurar-se que no hi havia ningú esperant per
rebre-la, tement que pogués haver algun grup de metges o partida de rescat
enviat «per ajudar»..., però l'hangar era desert. Va començar a treballar,
movent-se de pressa i respirant amb panteixos entretallats. Podia sentir com
els sords ressons dels batecs de la batalla ressonaven pel nucli del Cavaller
del Martell. La Callista va titubejar un moment, dient-se a si mateixa que tant
li feia el que estigués passant allà fora..., però havia de saber què estava
passant.
Va anar corrent fins
a una pantalla mural i va sol·licitar un informe sobre la situació actual de la
batalla, i es va sorprendre veient com el Falcó Mil·lenari desapareixia dins
d'un hangar del Viatger Galàctic, el navili insígnia de l'almirall Ackbar. Això
volia dir que el combat s'havia complicat de sobte. El creuer calamarià de
l’Ackbar comptava amb armament pesat, però ni tan sols el poder combinat de
totes les naus de la Nova República seria capaç d'enfrontar a un Súper
Destructor Estel·lar.
L’almirall Daala va
disparar les seves bateries, infligint un sever càstig als escuts de l’Ackbar,
i el creuer calamarià va retrocedir. La Callista sabia que havia de donar-se
pressa, però en el mateix instant en què començava a girar-se va veure com una
altra flota de Destructors Estel·lars de la classe Victòria sorgia de
l’hiperespai i s'unia a l'atac contra la flota de l’Ackbar. Els navilis de la
missió de rescat enviada per la Nova República quedarien fets miques en qüestió
de moments..., si la Callista no actuava aviat.
Va activar el codi de
bloqueig de la porta que permetia accedir a l'hangar des dels passadissos
exteriors per assegurar-se que no la molestarien. La protecció que li oferia no
duraria gaire estona si un descodificador imperial tractava d'obrir-se pas a
través d'ella, però la Callista necessitava obstaculitzar al màxim qualsevol
possible interferència.
Va tornar corrent al
seu bombarder TIE danyat i va obrir els panells de les reserves d'armament, on
va avaluar el carregament de projectils detonadors emmagatzemats darrere dels
seus sistemes de llançament.
Després va tornar
corrent al mur i va estudiar el diagrama del Cavaller del Martell. No era molt
detallat, i tenia com a fi principal ajudar els nous reclutes que poguessin
extraviar-se a bord d'un navili tan immens, però la Callista de seguida va
poder veure materialitzades les seves majors esperances. Els hangars de
bombarders TIE es trobaven a la part de darrere del Cavaller del Martell, i
quedaven separats dels gegantins motors i sistemes de propulsió per unes
gruixudes mampares.
La Callista va
clavar els seus ulls grisos en el mur blindat que s'alçava a l'altre extrem de
l'hangar i va dirigir els projectils del bombarder TIE directament cap a ell.
Després va ajustar els seus cronòmetres per al llançament automàtic. Haurien de
ser suficients per obrir una bretxa..., i això només seria el començament.
Després va anar
corrents fins al primer bombarder TIE de la filera, va obrir el seu llançador i
va començar a preparar tota la fila de projectils detonadors. La seva
respiració s'havia convertit en un panteix entretallat, i els seus pensaments
semblaven retrunyir dins del seu cap. «Tants explosius i tan poc temps!», Va
pensar mentre corbava els llavis en un somriure burleta.
Molts anys abans la
Callista havia intentat emprar un truc semblant per detenir l'Ull d’en
Palpatine, la màquina de mort automatitzada de l'Emperador, i impedir que
destruís més colònies Jedi. El seu esperit havia quedat atrapat dins d'un
ordinador, on havia estat suspès als llimbs durant dècades. El sacrifici de la
Callista havia retardat a l'Ull d’en Palpatine, i l'havia desviat de la seva
missió original fins que en Luke Skywalker va acabar la feina i la va rescatar
a la vegada.
Luke... La Callista
va expulsar el pensament de la seva ment amb un terrible esforç de voluntat i
es va concentrar en la seva missió.
De moment estava
sola... i ho preferia així, perquè així no hauria de preocupar-se per ningú que
no fos ella mateixa. No hauria de discutir amb al Luke sobre quina era la
millor manera d'evitar el fracàs d'una missió. Els riscos i els costos serien
únicament i exclusivament seus.
La Callista va
desitjar desesperadament haver tornat a trobar els seus poders de la Força i
que ella i en Luke haguessin pogut crear una vida junts com dos poderosos
Cavallers Jedi. L’estimava moltíssim..., però en aquells moments el que estava
fent era molt més important. Si no era detingut, el Cavaller del Martell de la
Daala aniquilaria a tots els nous Cavallers Jedi..., i la Callista el
detindria.
Tenia una segona
oportunitat. La Callista havia intentat salvar els fills dels Jedi molts anys
abans, i de sobte s'havia trobat que el nombre dels nous Jedi era espantosament
reduït i havia hagut de fer una elecció terrible. Era una elecció estrictament
personal, naturalment, però com què la Callista ja no conservava cap dels seus
poders... Bé, la seva pèrdua no suposaria una ferida tan terrible per la Nova
República.
O sí?
La Callista podia
assestar un gran cop a l'Imperi. Cap altra cosa tenia importància.
Va anar corrent d'un
bombarder TIE a un altre i va dirigir cada carregament de projectils cap al seu
objectiu, desviant uns quants perquè xoquessin amb els dipòsits de combustible
dels altres bombarders de tal manera que l'explosió es perpetuaria, formant una
reacció en cadena que aniria tornant-se més i més incontenible.
El Cavaller del
Martell cauria.
Quant va haver
acabat d'activar totes les càrregues explosives, la Callista va tancar la porta
d'accés darrere d'ella i va arrencar a córrer pel passadís sota l'aspra
claredat blanca que brollava dels panells lluminosos. Va seguir corrent fins
que va trobar un tub de transport que la va portar en un veloç viatge al llarg
del nucli intern, allunyant-la del lloc on es produirien les mortíferes
explosions.
El Cavaller del
Martell i els Destructors Estel·lars de la classe Victòria estaven llançant el
seu atac final contra el navili insígnia de l’Ackbar. Les defenses del creuer
calamarià havien començat a fallar, i la seva destrucció era imminent.
La Callista esperava
no haver-se equivocat en els seus càlculs i no haver retardat excessivament el
moment d'activació dels cronòmetres automàtics.
El Cavaller del
Martell va començar a allunyar-se de la lluna selvàtica i va iniciar un ràpid
avanç per l'espai, llançant-se en persecució de la nau de l’Ackbar mentre
aquesta intentava retirar-se cap a Yavin, el gegant gasós..., però l'immens
planeta no oferia cap refugi.
La Callista sabia
que no tenia cap esperança d'escapar, i ho acceptava. Si el seu pla donava
resultat, el Cavaller del Martell quedaria destruït..., i si el seu intent
fracassava, llavors es quedaria allà i lluitaria fins a la mort, intentant una
vegada i una altra i fent quant estigués a les seves mans per detenir les
brutals tropes imperials.
En qualsevol dels
dos casos, la Callista es va jurar a si mateixa que arribaria fins al pont del
Súper Destructor Estel·lar. Volia encarar-se amb l’almirall Daala per poder
mirar la destructiva renegada als seus ulls maragdes i assestar-li el cop final
amb les seves mans.
La Callista va
estrènyer l'empunyadura de la seva espasa de llum mentre el tub de transport
anava desplaçant quilòmetre rere quilòmetre al llarg del navili de combat
negre. Acabava d'iniciar la pujada cap al pont quan totes les càrregues
explosives van detonar...
Un projectil detonador
va sortir disparat contra el mur blindat que protegia el gegantí compartiment
motriu del Cavaller del Martell. La primera onada d'explosions va obrir una
gran bretxa en el mur de protecció, i un instant després més cronòmetres van
arribar al zero i més projectils van volar pels aires, travessant els cràters
de les explosions o desviant-se cap als costats per fer esclatar els dipòsits
de combustible d'altres bombarders TIE..., el que al seu torn va anar provocant
un front d'explosions de creixent potència que va doblar i va redoblar el seu
poder destructiu.
Amb els seus vuit
quilòmetres de longitud i els seus gruixuts blindatges, el Cavaller del Martell
era un navili massa immens per poder ser destruït ni tan sols per una explosió
tan espectacular. Però la Callista només volia acabar amb el nucli motriu,
incapacitant al Súper Destructor Estel·lar de manera que quedés suspès en
l'espai sense cap mitjà de propulsió.
Els llums es van
apagar al voltant de la Callista. El tub de transport va deixar de funcionar
amb una violenta sacsejada, i les alarmes van començar a udolar amb un volum
prou estrident per fer vibrar els ossos. La Callista va riure en un èxtasi
d'adrenalina, i després va obrir l'escotilla d'evacuació. Respirant amb
panteixos entretallats, va sortir al túnel d'accés sumit en la foscor.
Va activar la seva
espasa de llum i la claredat color topazi del seu full li va permetre trobar
una sortida d'emergència que la va portar als caòtics corredors del navili
gegant. La Callista es va encorbar en una postura defensiva, va sacsejar el cap
fent que un diluvi de gotetes de suor sortís acomiadat dels seus curts cabells
rossos i va anar cap a les cobertes del pont, movent-se el més de pressa
possible.
Tenia una cita amb
la Daala.
I el Cavaller del
Martell va començar a surar a la deriva per l'espai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada