Planeta de Penombra (XXI)

Anterior

Capítol 21

-Està darrere nostre.

La Leia es va incorporar fins a quedar de genolls sobre el seient i es va portar als ulls els electrobinoculars de tia Gin mentre el vent i la pols tiraven de la seva llarga cabellera. Estaven pujant i baixant a través de les insondables esquerdes resplendents dels congostos, escalant protuberàncies de graveta diamantina o descendint per precipicis de quinze o vint metres de profunditat fins que els feixos antigravitatoris de la Mobquet tornaven a trobar un agafador, i això feia que resultés impossible veure més de trenta metres per darrere d'ells, i de vegades la visibilitat quedava reduïda a la meitat d'aquesta distància. Però la Leia sabia que els estaven seguint.

- Beldorion?

La Leia va tornar a inclinar-se per aprofitar al màxim el refugi que els oferia la cabina i va començar a comprovar les càrregues dels llançaflames i els rifles desintegradors que l’Àrvid i l’Umolly Darm els havien obligat a acceptar quan van marxar. Els seus llavis es van corbar en un fosc somriure davant la realment magnífica qualitat de les armes, totes esveltes i noves, totes de colors negre i plata i, totes elles, adornades amb el discret logotip de la lluna doble:

LORONAR - DIVISIÓ D'ARMAMENT

«Sempre oferint el millor, i sempre en primera línia.»

Per regla general la Leia procurava evitar -encara que discretament, naturalment –el fet d’haver de viatjar en qualsevol vehicle que estigués sent pilotat per en Luke però, i pràcticament per primera vegada a la vida, en aquell moment va agrair que el seu germà hagués adquirit les habilitats que li havien convertit en un dels millors pilots de la Rebel·lió. A part d'això, també tenien la gran sort que la Carrossa Mobquet estigués equipada amb un control de gravetat intern, de manera que la Leia va poder inspeccionar tot el seu equip sense que els ossos estiguessin a punt de sortir acomiadats del seu cos cada vegada que els feixos antigravitatoris entraven en acció quan passaven per sobre de penya-segats que tant podien ser petits com enormes -La Leia no s'estava assabentant de les seves dimensions perquè s'assegurava de no mirar-los -, gràcies al fet que la cabina era tan increïblement estable que, a efectes pràctics, se sentia com si estigués asseguda al llit del seu dormitori.

-I com van aconseguir importar aquest trasto? -Va preguntar, contemplant el cuir negre dels còmodes seients, el petit bar i la filera de joguines electròniques i equip de comunicacions-. És gairebé tan gran com una ala-B.

-Segons l’Àrvid, Loronar devia fer set o vuit enviaments abans que aconseguissin burlar la vigilància de les estacions artilleres.- En Luke va dirigir la Carrossa cap a un abisme considerablement més profund del que havia suposat al principi, va descriure una llarga corba sobre el vessant gairebé vertical d'un congost cristal·lí per eliminar una part de la tensió del salt, i va començar a escalar un cingle amb la ràpida impaciència d'un drac solar que estigués remuntant el vol durant la temporada d'aparellament-. O almenys la tia Gin va trobar restes de carregaments destrossats en dues o tres ocasions, i ha guanyat una fortuna cobrant-li les reparacions a l’Ashgad.

També els hi ha comprat peces i components als theranians, i això vol dir que ells també van trobar alguns carregaments. La Tia Gin diu que tot això va passar durant l'últim any.

-Mentre en Q-Varx estava preparant la reunió amb el «líder del Partit Racionalista» en aquest món. -La Leia va moure el cap-. No vaig a dir que confiés en Q-Varx fins a l'extrem de posar la meva vida a les seves mans, però semblava sincer. Mai se m'hauria acudit pensar que podia estar involucrat en una conspiració tan horrible.

-I potser era sincer -va murmurar en Luke-. Potser estava sincerament convençut que defensar els drets dels qui prefereixen el progrés a l'estancament justificava organitzar una guerra a gran escala que abastaria tot el sector i córrer el risc de difondre una plaga que li havien dit que podien controlar. I no oblidis que no podia saber que anaven a difondre la Llavor de la Mort.

-No ho sabia, per descomptat, però el que intento fer-te entendre és que hagués hagut de saber-ho -va replicar la Leia-. Un home que ocupa un càrrec com el seu no es pot permetre el luxe de ser tan estúpid.

I mentrestant en Luke no parava de manipular els controls, desplegant la seva ment i la Força per examinar el terreny més enllà del proper cingle i evitar els obstacles abans que es fessin visibles, i no deixava de pensar ni un sol instant en què hi havia alguna cosa més, alguna cosa que estava passant per alt.

Hi havia vida en aquell planeta. Era invisible i intangible, però no hi havia dubte que era intel·ligent i que mantenia un estret contacte amb la Força.

«No permetis que ho facin... No permetis que ho facin.»

Què era el que no havia de permetre que fessin, i a qui havia de detenir?

I per què s'estava recordant de la visió que havia tingut anit, aquell somni ple de Jawes i soldats de les tropes d'assalt? Per què tenia la sensació que qualsevol que se l'hagués en enviat, aquella presència enigmàtica que havia estat tan a prop del lliscador avariat al congost i que li havia observat mentre portava a terme les seves reparacions, l'estava esperant just darrere de la pròxima elevació del terreny, o més enllà de la propera corba del sinuós camí rocós?

Però quan arribaven allà, mai hi havia res.

-I podem estar segurs que en Q-Varx no coneixia l'existència d’en Dzym-va afegir, gairebé per a si mateix.

Les portes de l'hangar estaven tancades, igual que les portes que portaven de l'hangar de l'escala que pujava fins a la casa de l’Ashgad. En Luke havia pensat que una descàrrega a mitja potència del canó iònic hauria de ser suficient per eliminar l'obstacle del segon parell de portes, ja que el primer havia quedat pràcticament desintegrat quan la Leia va usar el canó a màxima potència sobre elles. Però la primera andanada només va aconseguir produir un petit bony a les portes internes, de manera que la Leia va decidir posar el canó a màxima potència i obsequiar-los amb una bona ració d'energia iònica. El recinte de l'hangar va amplificar l'estrèpit d'una manera realment sorprenent, i els dos germans van avançar cap al forat resultant per entre un núvol de pols i un camp de runes i restes metàl·liques que els hi arribaven fins a mig panxell.

-Ja et vaig dir que hi hauria hagut prou que el posessis a tres quarts de potència -va remugar en Luke.

-No podem perdre ni un segon- li va replicar la Leia.

El seu germà bessó no va poder reprimir una ganyota de diversió mentre pensava que la Leia potser hagués après l'art de la diplomàcia i la paciència dels ambaixadors, però això no impedia que resultés evident fins a quin punt seguia estant profundament enamorada de la força destructiva de l'artilleria de petit calibre.

- Què els vas fer als sindroides? -Va preguntar en Luke, que encara no s'havia acostumat a l'absència gairebé absoluta de sentinelles humans.

-Vaig desmantellar el controlador central.

La Leia va escombrar el terra, les parets, el sostre i tot el tram d’escalons que hi havia davant d'ells, arribant fins al replà, amb un raig de flames. Els dos portaven ulleres protectores que havien agafat de l'hangar, però tot i així en Luke havia de parpellejar gairebé contínuament per poder veure alguna cosa. Les boletes negres que havien estat drochs cruixien sota les seves botes mentre pujaven fins al replà. La Leia va tornar a disparar.

-Haurem de recordar-nos de tot això si Loronar utilitza les Agulles. Però qualsevol comandant que sigui digne de gastar la seva quota de munició hi haurà instal·lat el controlador central al cor de la lluna de combat més gran de la galàxia.

-Oh, sí..., i tu també vas estar tancada al cor de la lluna de combat més gran de la galàxia -va dir en Luke, somrient-li mentre pujaven corrent un altre tram de graons.

-I si no és que tinguem a algú dins que estigui disposat a deixar-nos marxar amb un sistema de localització enganxat a la cua- va replicar la Leia, pujant-se les ulleres fins al front-, serà millor que no tornem a confiar en aquesta classe de bona sort. -Les joies que adornaven les seves agulles de ganxo recobertes d'or brillaven entre el sutge i la brutícia, relluint amb bells centelleigs que semblaven totalment fora de lloc en la seva descurada cabellera-. Han de tenir algun punt feble, i ha de ser alguna cosa que no exigeixi accedir al controlador central...

Es van detenir a l'entrada de l'estada en què en Luke s'havia trobat amb en Dzym i havia rescatat en Liegeo del bevedor de vides. El sòl era un ondulant mar de drochs. En Luke i la Leia van obrir foc amb els llançaflames, escombrant tota la sala amb una làmina abrasadora de calor groga que va recórrer la pedra com una llengua anhelant. Després creuar la sala va ser com córrer a través d'un forn, amb la suor caient per les seves cares cobertes de pols mentre la matèria calcinada que deixaven enrere intentava consumir les soles de les seves botes.

L'accés que portava a la zona de construcció estava tancat, i en Luke va posar la mà sobre l'espatlla de la Leia quan es disposava a tornar a aixecar el desintegrador iònic.

-Està blindat.

La columna verdosa de l'espasa de llum d’en Luke va sorgir del no-res amb un suau brunzit quant el seu dit va pressionar el botó activador.

La Leia el va mirar per sobre de la seva espatlla, llançant una ràpida ullada a les restes de la porta de l'escala. En Luke sabia qui i què aguaitava darrere d'ells, i també sabia que la Leia estava percebent la seva presència.

«Hi és...», va pensar. Gairebé podia veure’l, pujant cada esglaó amb una pesada ondulació dels anells del seu enorme cos de cuc, amb els ulls cremant en la foscor com dos robins plens de malevolència. L'huracà fosc de la Força s'agitava al seu voltant, lliure de tot control, mentre que la veu d’en Dzym parlava en murmuris dins la seva ment, repetint una vegada i una altra que aquells humans, aquells pàl·lids cuquets, aquelles insignificants criatures que havien jugat a ser uns Jedi i que l'estaven desafiant, havien de ser detingudes com fos.

En Luke va introduir l'espasa de llum en el mecanisme del pany i va empènyer l'interruptor de la porta. L'interruptor va vibrar, però va aconseguir aguantar la seva pressió.

-Hi ha un altre pany -va dir. - Està amagat darrere d'un panell de la paret...

-Ja el veig.

La Leia havia activat la seva espasa de llum. En Luke es va preguntar com se les hauria arreglat per conservar-la després que en Seti Ashgad l’hagués tret del navili insígnia.

No va tenir temps de preguntar, perquè el sòl va tremolar de sobte sota la terrible envestida de l'enlairament d'una gran nau i totes les llums ambrades es van tornar de color vermell sobre de la porta.

- S'han anat! -Va cridar en Luke.

Un instant després els dos van poder veure el quadrat gris del Protector saltant cap al cel a la llunyania per sobre de la paret, amb els feixos repulsors a màxima potència impulsant la nau cap a l'únic passadís obert en les defenses del planeta per la destrucció de l'estació artillera de Punta Lúgubre. La Leia va ficar la seva espasa de llum en el segon pany i la porta es va obrir davant seu, i els vendavals calents de l'enlairament es van escampar pel llindar entre un torrent de pols.

Hi havia un parell de vidres-fantasma tirats al permacret, un petit rastre que portava cap al racó on havien estat amuntegades les caixes. També hi havia uns quants drochs diminuts que estaven agonitzant sota els centelleigs de la pàl·lida claredat solar allà on havien caigut del contenidor protegit en què els havia transportat en Dzym.

I a l'altre costat del moll d'atracament hi havia la Caçadora de Caps, amb la seva escotilla motriu oberta i un grapat de cables arrencats penjant del buit.

En Luke va deixar anar un jurament i va córrer cap a ella. La Leia ja havia arrencat a córrer cap a la canonera, a la qual també li havien arrencat uns quants cables.

-Pots reparar-la? -Va cridar mentre grimpava per l'escaleta d'accés-. No han tingut temps d’inutilitzar els canons.

-Crec que sí. Les lectures del nucli central semblen normals. Tenien massa pressa... Porta-me'n la caixa d'eines del banc.

La Leia va baixar a terra d'un salt, va anar corrent al banc de reparacions, li va donar la volta al carret de metall vermell i el va remolcar fins al Luke, que s'estava traient les restes de la seva camisa mentre feia un ràpid diagnòstic dels danys.

- Porta els canons! -Va cridar, amb mig cos ficat dins de l'escotilla d'accés-. Podràs treure'ls tirant quant hagis obert els tancaments de seguretat, però hauràs de tornar a connectar els nuclis...

La Leia va agafar un extractor i un acoblador de nuclis i va tornar a creuar corrent la petita plana de permacret cap a la canonera, com si haguessin tornat a ser els fills de la Rebel·lió i els imperials estiguessin a punt d'arribar mentre els codis de seguretat brollaven de tots els altaveus de la base.

I mentre corria la Leia mantenia alertes tots els seus sentits, escoltant i sabent què s'aproximava lentament, poder i ira i la fosca taca putrefacta del que en un temps molt llunyà havia estat una autèntica capacitat per utilitzar la Força agusada mitjançant un llarg ensinistrament...

Hi havia portat el primer canó fins a la Caçadora de Caps i estava començant a extreure el segon quan va comprendre que no podia deixar passar ni un sol instant més. En Luke estava enterrat en les escotilles del Z-95 i el Protector seguia pujant cap a la seva cita amb la flota de Loronar, ascendint pel cel com un àngel de la plaga de color cendra...

I llavors va sentir el so de la seva respiració ranera i panteixant, tan lenta i aterridora com el batec d'unes marees enganxoses. L'onada de pudor d'amoníac va lliscar sobre el permacret, i l'ona expansiva gairebé palpable de la Força podrida i negrosa va arribar amb ella. La Leia va saltar a terra des de la canonera i va córrer àgilment cap a la porta, llevant-se la jaqueta i deixant-la caure mentre despenjava el desintegrador de la cintura i el llançava a un costat, sabent el que la Força podia fer-li als desintegradors.

Beldorion l’Esplèndid es movia molt de pressa. El hutt va creuar el petit avantpati en una sèrie de grans salts i lliscaments, amb els seus enormes músculs ondulant sota els seus escatosos flancs. Filets de fluid traspuaven de la seva boca, i els seus ulls eren dues boletes de focs follets on cremava una única i malèfica obsessió que en Beldorion ni tan sols era capaç de reconèixer com a seva.

Sota els cortinatges de pols il·luminat pel sol que ondaven a través de l'accés obert a la pista de llançament hi havia una dona, esvelta i minúscula entre l'aura delicadament mòbil de boirosa claredat.

«Taselda? -La imatge de la seva vella rival, la seva antiga enemiga, va aparèixer en la seva ment-. No...»

Era la petita Jedi, la dona que havia portat l’Ashgad, la dona que en Dzym tant havia desitjat, una diminuta silueta que brillava entre les ombres, amb la pàl·lida glòria d'una espasa de llum relluint a la seva mà com la resplendor d'una estrella domesticada.

-No intentis posar-me a prova, petita princesa. – La fulla d’en Beldorion va sorgir de l'empunyadura de la seva espasa de llum entre una vibració letal per il·luminar l'aire amb la seva pàl·lida i malaltissa claredat violeta-. Han passat molts anys i pot ser que m'hagi convertit en una vella eruga mandrosa, però segueixo sent Beldorion.

La Leia va estudiar al hutt, el cor bategant a tota velocitat, i es va recordar de com s'havia mogut en Jabba, de costat i propulsant-se mitjançant els seus anells, usant el centre del cos com un punt d'equilibri. També es va recordar d'aquella ocasió en què en Jabba, disgustat amb algun dels integrants de la seva cort - la grossa mestressa de claus que també havia de ballar per a ell, o potser el seu cuiner, acostumat des de feia ja molt de temps a suportar les seves ires? – L’havia perseguit brandant un pal. La Leia no havia oblidat la mortífera velocitat que era capaç d'aconseguir el cos d'un hutt, fins i tot si es tractava d'un tan obès i lliurat a la mol·lície com en Jabba.

I tanmateix no tenia por.

No va dir res, i va notar com el seu silenci disgustava a Beldorion. La Leia va comprendre que estava davant un ésser a qui li agradava deixar anar discursos abans de matar.

Excel·lent.

-T’havies portat tan bé, la meva dolça nena... -Va començar a dir el hutt-. No m'obliguis a...

La Leia va atacar. Pas, pas, espasada, tal com li havia ensenyat a fer la Callista, amb un cop tan potent i net com un llamp en miniatura, i en Beldorion, que seguia parlant, a penes va tenir temps d'esquivar-la. Però la seva rèplica va ser increïblement ràpida, i el poder de l’espasada estar a punt de trencar-li els canells quan la Leia el va interceptar amb la seva fulla d'energia, i la vibració redoblada va rugir en el seu cap i dins dels seus ossos. Les fulles es van enredar i crepitar, i la Leia va haver de retorçar el cos per fugir d'una altra espasada que pujava sobre ella i va estar a punt de no aconseguir esquivar-la quan el cop descendent es va convertir en un cop lateral. La Callista li ha havia explicat que es tractava d'un truc molt vell, però exigia una considerable pràctica i et deixava en una posició bastant exposada. La Leia va retrocedir, atordida per la increïble força bruta del hutt.

I després va reprendre el seu atac, assetjant en Beldorion i concentrant tota la seva atenció en la criatura monstruosa que s'alçava davant seu i en les fulles resplendents. No hi havia espai per a res més en la seva ment. En Beldorion posseïa un radi d'acció molt gran perquè era capaç de llançar-se cap endavant com una serp, de manera que la Leia va saltar cap a un costat, va rodar sobre si mateixa - «Gràcies per totes aquestes sessions d'ensinistrament, Callista i Luke...» -, passant per sota del garrot paralitzant de la cua d’en Beldorion per incorporar-se en una fracció de segon i reprendre l'atac, amb la fulla que semblava escopir flames a la mà.

No podia perdre ni un sol instant, la plaga estava pujant cap al cel d'aquell món de fosca penombra, perquè el monstre ja avançava novament cap a ella amb els seus ulls rutilants clavats a la cara. En Beldorion va tornar a atacar amb la seva cua, desplaçant centenars de quilos amb la fulgurant velocitat del fuet. La Leia gairebé no va tenir temps d'esquivar el cop, i mentre ho feia va desitjar posseir l'entrenament acrobàtic d’en Luke i la seva capacitat per levitar mitjançant la Força. Les fulles d'energia van tornar a entremesclar-se i es van separar, amb la Leia panteixant mentre repetia el seu salt cap a un costat i intentava obtenir una mica més de distància, vigilant la cua i intentant desesperadament romandre prou a prop per poder atacar. «Entrar i sortir, entrar i sortir... -Li havia dit la Callista-. És l'única manera de lluitar que pot utilitzar una dona.» En Beldorion ataca com una immensa serp i la Leia va alçar la seva fulla per defensar-se, la seva ment oberta a la cançó de la Força i adonant-se que en Beldorion anava a tornar a convertir la seva espasada en un cop lateral abans que el hutt arribés a fer-ho.

En Beldorion va canviar el seu atac de sobte, però la Leia ja estava sota de l’espasada i llançava un llarg tall, que es va enfonsar al tou cos verdós com un filferro al vermell viu. La Leia es va allunyar d’en Beldorion amb un gran salt, tractant de moure’s el més aviat possible perquè l'enorme massa del hutt, travessada netament d'un costat a un altre, havia començat a esclatar en una tremenda explosió que va crear un diluvi de gotes de fluid, òrgans i trossos de carn.

La Leia li va sentir llançar un sol crit de ràbia, i va veure com l’abrasadora fulla color de fum de la seva espasa de llum girava bojament per l'aire.

I un instant després en Beldorion ja s'estava desinflant com un globus punxat, doblegant-se sobre si mateix com un sac buit, i la Leia es va quedar immòbil, panteixant i coberta d'espessos líquids verdosos, amb l'espasa de llum cremant a la mà mentre en Luke sortia d'un salt de sota de la Caçadora de Caps i pujava a la seva cabina.

Gotejant substàncies viscoses i pestilents, la Leia el va saludar amb la fulla d'energia i en Luke li va tornar la salutació, i els seus ulls es van trobar durant una fracció de segon abans que el seu germà tanqués la cabina amb un sec espetec de les assegurances. En Luke sabia molt bé què era el que havia vist.

Acabava de presenciar la primera victòria de la Leia, la victòria sobre l'ombra d’en Vader..., i la victòria que suposava el que la Leia per fi s'hagués acceptat a si mateixa.

I de seguida va saber qui li havia ensenyat aquell cop lateral tan llarg i tan característic.

Va connectar els repulsors, i la Caçadora de Caps va cobrar vida amb una sacsejada i va sortir disparada cap al cel com un falcó.

Va pujar més de pressa que el Protector i més ràpid que la immensa majoria dels interceptors, perquè no només havia estat dissenyada per esquivar el foc de les estacions artilleres mitjançant la seva capacitat de maniobra sinó que ja havia fet tot allò anteriorment. Els controls de curs estaven adaptats a les posicions de cada estació artillera, i els càlculs d’en Liegeo eren meravellosament precisos. En Luke va introduir el programa perquè conservés el segment de cel protegit únicament per Punta Lúgubre, sabent que el Protector també havia d'estar anant cap allà. Els raigs de llum van tornar a la seva ment. «Estan lliurant una batalla -va pensar-. Estan lluitant a gran altura sobre la superfície del planeta... És una batalla orbital, i això vol dir que algú deu haver vingut a detenir-los.»

Sabrien que havien d'obrir foc sobre una nau que ascendís des de la superfície del planeta?

El blau del cel es va anar enfosquint al seu voltant. La pàl·lida claredat de les estrelles es va intensificar fins a convertir-les en gemmes que semblaven cremar.

Un instant després va albirar la nau grisa que seguia pujant per davant d'ell i que començava a avançar cap a la confusió de llums i explosions. Un navili corsari de la Nova República surava en l'espai, massa lluny a la seva esquerra, i estava sent fet miques per les diminutes i veloces siluetes de les Agulles de color negre i bronze manejades per control remot, les màquines que l'Imperi tant desitjava i que en Loronar anava a posar a les seves mans.

I més enllà, al límit del seu camp visual, hi havia la flota.

Naus imperials. Dues, tres naus de la Nova República... I aquell puntet? Seria el Falcó? El puntet es debatia i girava vertiginosament en l'espai, retorçant-se com un durkii embogit per les picades parasitàries dels kleex mentre intentava obrir foc contra les naus imperials que l'envoltaven. Les Agulles voletejaven i destruïen al seu voltant, il·luminant l'espai amb un miler de diminuts centelleigs flamejants. En Luke encara estava massa lluny per poder rebre o transmetre un senyal, però no trigaria a poder obrir foc sobre la maldestra massa quadrada del navili gris en què viatjaven en Dzym i l’Ashgad, el monstruós bevedor de vida i el seu infortunat peó, juntament amb les fosques caixes de mort que consumirien les vides de tota la galàxia i que transmetrien aquesta vida robada al Dzym.

I per a què? Únicament per això i per res més: mort, destrucció i ruïnes estenent-se d'un planeta a un altre, i només perquè en Dzym pogués absorbir sense cap temor les vides de tots els éssers que entraven en contacte amb ell...

El polze d’en Luke va descendir sobre el botó de tret. Una llança d'energia blanca es va desplegar per davant d'ell.

I un segon després una terrible ona expansiva va embolicar la seva nau i la va fer girar per l'espai. En Luke va tenir el temps just de veure com el Protector seguia el seu camí sense haver patit cap dany, i com alguna cosa petita, negra i molt veloç passava per sobre d'ell... Un altre tret, i tota la seva consola es va tornar vermella. En Luke va tirar de la palanca de control i la va retorçar d'un costat a un altre, intentant estabilitzar la Caçadora de Caps, però estava atrapat en una rotació incontrolada i queia cap a l’estirada gravitacional de Nam Chorios. Mentre el Z-95 seguia girant, en Luke va aconseguir redreçar-la durant un instant i va llançar una andanada de foc làser contra el Protector, i va veure com una bola de foc groga brollava dels seus motors de popa.

Però el Protector no va esclatar. El tret només havia aconseguit ha fer que quedés a la deriva i se sortís del curs, i els sensors de llarg abast d’en Luke no van trigar a emetre la veu gairebé inaudible d’en Seti Ashgad, embolicada en un sec espurneig, sol·licitant una intercepció.

Mentre la Caçadora de Caps iniciava la seva llarga caiguda, en Luke va veure com una petita nau auxiliar d'exploració se separava de la resta de la flota i començava a avançar cap al navili que surava a la deriva.

I abans que els imperials tinguessin temps de comprendre què havien alliberat de la seva presó, la Llavor de la Mort començaria a créixer entre les estrelles.

I un instant després en Luke ja estava caient.

El sistema gravitatori de la cabina havia deixat de funcionar. En Luke va treballar intrèpidament per alterar els senders electrònics del cablejat, tractant de derivar l'energia dels escuts, que ja ha havien deixat de ser necessaris, als motors per obtenir una propulsió que li permetés baixar amb vida mentre intentava no sucumbir a les onades de nàusees que acompanyaven la caiguda lliure. La calor s'havia tornat insuportable i asfixiant, i el terra era un immens llac de reflexos fosos que venia a tota velocitat cap a ell per convertir-lo en un núvol de pols. Ardents muntanyes eriçades de pollegons, ombra negra. Les agulles cristal·lines dels tsils. En Luke va sentir la brusca sacsejada que va fer vibrar tota la nau quan un dels motors va tornar a funcionar, i es va afanyar a tirar de la palanca de control per tractar de convertir la caiguda en picat en una llarga corba. Els retrocoets van entrar en acció i van començar a reduir la seva velocitat. En Luke semblava estar descendint sobre una columna de foc, caient cap a ves a saber on. Un feix làser va passar xiuxiuejant ben a prop seu. «Oh, moltes gràcies...», va pensar, i va suposar que acabava d'entrar en el radi d'acció d'una altra estació artillera.

O potser havien aconseguit reparar Punta Lúgubre.

Surt de la corba. Mantingues els retros a màxima potència. Desconnecta els sistemes antigravitatoris.

«Callista... -Va pensar, desitjant haver pogut tornar a parlar amb ella, més del que mai havia desitjat en tota la seva vida-. Callista...»

Estava damunt d'una plana, un gegantí fons marí que cremava amb el foc encegador dels diamants que s'estenien en una successió infinita fins a perdre’s en l'horitzó. Fileres serpentejants de tsils semblaven desfilar cap a la llunyania: els Deu Cosins. I també hi havia altres cercles, altres fileres que assenyalaven les enormes contraforts resplendents dels vidres-fantasma que cobrien les colines.

I hi havia una pauta en elles, un dibuix que només era visible quan t’aproximaves des de dalt, una pauta que va estimular la consciència d’en Luke i li va recordar somnis mig oblidats...

En Luke va tirar de la palanca de control amb totes les seves energies i va obrir la seva ment a la Força, perquè el sòl ja estava desfilant per sota d'ell a una velocitat que no podia distingir cap accident del territori terreny, i es va posar.

Després no va poder recordar haver sortit de la Caçadora de Caps abans que esclatés. Sabia que probablement hauria utilitzat la Força per atenuar les reaccions físiques involucrades fins que va poder arrossegar-se prou lluny per estar més o menys fora de perill. No tenia ni idea d'on estava o de quines eren les seves probabilitats de ser rescatat i, d'alguna manera inexplicable, res de tot això importa ja massa.

Si la flota imperial aconseguia arribar fins en Dzym -Dzym amb Seti Ashgad, el seu home de palla esclavitzat, amb les seves caixetes fosques plenes de vida reptant i igualment fosca, amb les seves promeses de plagues invisibles i controlables i d'un accés il·limitat als vidres que necessitaven per a aquells diminuts traficants de mort -llavors no quedaria res de la Nova República, de les restes de l’Imperi o de qualsevol civilització capaç de viatjar per l'espai.

Perquè l'única cosa que emergiria de la catàstrofe seria en Dzym, gros i sadollat, mirant al seu voltant a la recerca de més aliment.

En Luke es va quedar immòbil sobre les protuberàncies cristal·lines, amb els ulls tancats i l'olor de la Caçadora de Caps envoltada en flames saturant les seves fosses nasals, sabent que hauria hagut d’aixecar-se i sabent que no podia fer-ho.

Sentint com tornaven a aparèixer al seu voltant...

Silenciosos, invisibles.

«Si aneu a atacar-me, ataqueu-me d'una vegada -va pensar mentre la seva ment tornava a enfonsar-se en una foscor de somnis, Jawes i soldats de les tropes d'assalt-. Si aneu a acabar amb mi, endavant.»

I llavors, a les fronteres de la consciència, es va recordar de la pauta que formaven els tsils i de com havia aparegut davant els seus ulls quan baixava cap al planeta, i es va recordar dels somnis en els quals s'havien alçat en la llunyania i de les veus que li havien parlat en aquells somnis, de la mateixa manera en què els Oients deien que els parlaven les roques.

«Esteu vius», va pensar, enormement sorprès i sentint que acabava d’emportar-se la sorpresa més gran de tota la seva vida.

Una onada d'assentiment va sorgir del no-res i el va embolicar, i la seva ment es va omplir de colors tan blaus com el nucli cristal·lí dels tsils, tan verds com les masses de vidres-fantasma que s'alçaven sobre els cims de les roques.

Estem vius vius vius vius vius... Com un ressò colossal. I el somni dels Jawes va tornar a ell.

Després de tot, només havien utilitzat les imatges que van aconseguir trobar en la seva ment: l'indígena despullat del seu cervell i obligat a treballar per als soldats de les tropes d'assalt.

«Heu estat vius durant tot aquest temps...»

Tot aquest temps, van assentir les veus, parlant-li amb una vibració tan suau com la música que va sorgir dels vidres que hi havia sota d'ell, dels tsils i de les muntanyes, i que va anar pujant lentament pels seus ossos. Des del principi dels temps i fins al final dels temps, pensant i somiant i parlant i cantant. El mar ens va formar, i després el mar va desaparèixer. El planeta ens va alimentar amb els focs del seu cor. Hi havia personetes aquí i allà, però no tenien importància..., fins que ens van esclavitzar. Fins que es van emportar al nostre..., i el cervell d’en Luke no va trobar cap traducció per la paraula i va acabar havent de conformar-se amb germà / jo, sabent que els havien robat una part de les seves ments.

El torrent de la seva ira va fluir sobre ell, embolicant-lo en la fúria provocada pel segrest dels seus parents.

Se’ls havien emportat per esclavitzar-los i els havien sotmès a la descàrrega de l'horrible realineació electrònica, tal com havien he fet amb els Jawes en el seu somni, perquè es convertissin en esclaus. En Luke va poder veure als esclaus a través de les ments dels tsils, empresonats tant dins de les Agulles com a l'interior dels sindroides. Eren esclaus, sí, però seguien sent els seus parents, i en el més profund dels seus cors encara eren tsils. En Luke va percebre la incomprensió d'aquelles criatures intemporals i de reaccions lentíssimes que eren incapaces d'entendre el que estaven veient..., però ell sí que podia entendre-ho.

El pont de comandament del Protector. Dos sindroides jaient a terra, amb els ulls clavats en el no-res i la seva carn convertida en un munt de matèria putrefacta, però amb les ments encara rebent impressions, tranquil·les i impassibles, sense sentir cap dolor. En Seti Ashgad assegut davant dels controls, la cara una massa de talls ensangonats, panteixant i tractant de recuperar l'alè. La seva cabellera, la roba i tot el seu cos estaven recoberts de drochs, alliberats de la seva por a la llum saturada de cristalls de Nam Chorios, i mentre en Luke observava l'escena a través dels ulls dels sindroides, va veure com un insecte marró tan gran com el seu polze s'introduïa a la boca de l’Ashgad.

I en Dzym estava immòbil darrere de l'..., en Dzym, amb la túnica oberta fins a la cintura i cada orifici palpitant i cada pèndol tremolós en continu moviment mentre mantenia els seus ulls clavats a la pantalla principal per seguir l'aproximació de la nau imperial amb un àvid delit brillant en les seves pupil·les.

- Protector? -Va preguntar una veu embolicada en cruixits d'estàtica pel sistema de comunicacions-. Protector, aquí el gran almirall Larm, del sector d’Antemeridià.

En Luke estava tan sorprès per la visió que amb prou feines era capaç de pensar amb claredat.

«Encara podeu parlar amb ells?»

Confusió, murmuris..., i una tènue comprensió de l'horror i del dolor que patien els qui havien estat esclavitzats i portats fora del planeta. Però no hi havia focus, ni direcció o guia. Podien veure tot allò però no podien entendre-ho, de la mateixa manera en què en Luke no havia entès el somni que els tsils, els veritables habitants tants del planeta, els seus Guardians, li havien enviat.

Una segona visió va aparèixer en la seva ment i en Luke es va trobar contemplant el Protector suspès sobre l'enorme i resplendent gemma de colors blanc i porpra del planeta, tal com es veia des de l'espai. També podia veure el navili d'exploració que s'anava aproximant i, d'una manera inexplicable, podia sentir les veus que estaven sent transmeses d'una nau a una altra, i que eren captades per les consciències electròniques de les Agulles per a ser retornades als tsils dels que havien estat separats.

-Aquí el gran almirall Larm de la flota imperial del sector d’Antemeridià. Parlo en nom del Moff Getelles, i disposo de plens poders per donar-li la benvinguda personalment...

I, en un sobtat esclat de doble visió, en Luke va veure el quadrat gris de la nau i la silueta platejada del navili d'exploració imperial i, amb la mateixa consciència, va tornar a veure el pont de comandament del Protector. En Seti Ashgad va alçar el cap amb la vacil·lant malaptesa d'un begut, a penes conscient del que s'estava dient al seu voltant.

En Luke va respirar profundament i va tancar els ulls. Durant una fracció de segon es va atrevir a preguntar quins efectes tindria tot allò sobre la seva ment i el seu cervell, però el contacte seguia existint i a través dels tsils, a través dels gegantins cristalls blancs immòbils a terra i dels vidres verds dels cingles, en Luke va ser conscient del dolor que patien aquells que havien estat arrencats del planeta, i va comprendre que no podia permetre que seguissin atrapats en aquella agonia. «A través meu... -Va pensar. Concentreu el vostre poder a través meu.»

En Luke va sentir com la seva consciència convergia sobre la seva. La Força que hi havia en ells, la Força que havia estat creixent d'una manera tan lenta i estranya a partir de la seva vida totalment aliena i incomprensible, es va entrellaçar amb la Força que hi havia dins dels ossos, la carn i la ment d’en Luke.

«Digueu-los que destrueixin la nau de l’Ashgad -va pregar, llançant la seva ment cap a les intel·ligències suspeses en els negres golfs de l’espai, comprenent per fi el que eren i com podia arribar fins a ells-. Feu això per mi i us juro, sigueu qui sigueu i sense importar qui hagi comprat aquests vidres i en quin lloc de la galàxia estiguin, que seran retornats en aquest món.»

En Luke va percebre la seva silenciosa deliberació sota la forma d'una interminable onada verdosa que s'anava difonent a través de la plana i de les muntanyes fins estendre’s a tot el planeta. La vibració era tan profunda i impalpable com les ondulacions de l'aigua en un estanc tranquil..., i després va tornar a ell, Força i més Força en una acumulació de resplendents corrents oceànics que van travessar el cos d’en Luke amb una claredat gairebé insuportable, impregnant-lo i esgarrant-lo. En Luke va deixar escapar un crit de dolor i va caure de genolls sobre els erms diamantins, concentrant la seva ment mentre cridava a la Força perquè acudís a la seva carn i l'enviava cap a la foscor de l'espai, allà on el navili d'exploració imperial estava a punt d'unir la seva escotilla a la del Protector.

Va veure com en Seti Ashgad intentava incorporar-se darrere de la consola principal, i com trontollava i perdia l'equilibri per acabar caient entre els sindroides morts que cobrien el terra. Va veure com en Dzym empassava aire amb el rostre il·luminat per l'èxtasi, la impaciència i el delit amb què es disposava a devorar els planetes.

En Luke tenia els ulls tancats, de manera que no va veure la diminuta resplendor d'una explosió perduda en el llunyà blau del cel immutable.

Després es va desmaiar i es va quedar immòbil, sumit en la inconsciència, perdut i sol al costat de la columna de fum oliós que s'anava elevant lentament des del centre del desert de llum.

Següent