56
El vicealmirall
Pellaeon no tenia ni idea del que li havia passat.
En un moment donat
ell i els seus disset Destructors Estel·lars es trobaven en òrbita al voltant
de la quarta lluna de Yavin, absorts en la seva potent ofensiva. S'havien
trobat amb alguna resistència, però no era res que no poguessin aniquilar
mitjançant un parell d'atacs més.
I un instant després
es van trobar empesos a través de l'espai com si una mà gegantina els hagués
apartat d’una bufetada.
Pellaeon havia estat
llançat per sobre de la barana del pont per acabar caient d'esquena sobre un
lloc de control, i podia considerar-se extremadament afortunat per no haver-se
trencat la columna vertebral.
Els seus tripulants
van ser llançats d'un costat a un altre com brins de pols en un sistema de
tempestes. Diversos soldats uniformats jeien inconscients, possiblement morts.
Altres intentaven incorporar-se, parpellejant i coberts de sang. La malmesa
tripulació es va anar recuperant a poc a poc i les ondulacions de sorpresa van
donar lloc a converses, mantingudes en murmuris primer i després en veu cada
vegada més alta fins a acabar en la més lamentable algaravia de confusió i por
que es pogués imaginar.
Les alarmes
automàtiques ressonaven per tot el Tempesta de Foc. Els canals de comunicacions
van començar a brunzir amb una creixent activitat a mesura que els altres setze
Destructors Estel·lars van voler saber què havia passat..., però en Pellaeon no
podia donar-los cap resposta.
El vicealmirall es
va aixecar, es va passar les mans per l'uniforme per allisar-lo i va trontollar
quan un núvol de puntets negres va sorgir sobtadament del no-res per envair el
seu camp visual, saturant-lo com l'estàtica d'una transmissió bloquejada.
-Informe de situació
-va aconseguir dir.
En Pellaeon va
tossir i es va netejar una mica de sang de la comissura dels llavis. Els seus
tripulants parlaven en veu baixa i intercanviaven mirades de confusió i
atordida perplexitat.
- ¡Als seus llocs!
-Va dir Pellaeon, aixecant la veu. Més sang va brollar dels seus llavis, però
el seu imperiós to de comandament va treure a la dotació del seu estupor -. He
dit que vull un informe de situació! Què ens ha passat? Diguin-me on som.
-Estabilitzant els
navilis, senyor -va dir el navegant.
Les estrelles van
girar en un embogit remolí a l'altra banda dels finestrals de la torre del pont
del Tempesta de Foc. Pellaeon, que ja estava bastant desorientat, va descobrir
que l'efecte resultava altament marejador, però el Destructor Estel·lar es va
anar estabilitzant lentament fins a acabar quedant immòbil en l'espai.
Pellaeon es va
agafar a la barana del pont per no perdre l'equilibri. L'estrella més brillant
de totes les que tenia davant seu era un llunyà puntet groc situat a una gran
distància. Pellaeon va tenir l'horrible premonició que aquella estrella tan
distant podia ser el sol del sistema de Yavin.
-He aconseguit fer
una comprovació posicional, senyor -va anunciar el navegant -. Hem estat
bruscament llançats a l'exterior del sistema solar en qüestió de segons.
-El nostre
hiperimpulsor ha patit danys -va afegir el timoner -. Podem dur a terme les
reparacions necessàries en unes quantes hores, però no podrem fer cap salt,
especialment intrasistèmic, perquè l'ordinador de navegació ha perdut totes les
dades de la seva memòria.
En Pellaeon es va
agafar a la barana del pont, fent un gran esforç de voluntat per evitar que el
cos s’encorbés sota el pes invisible de la consternació que sentia.
-Vull que tots els
nostres hiperimpulsors quedin reparats el més aviat possible. De moment,
iniciarem la tornada a Yavin IV amb els motors subllumínics a màxima potència.
- Però trigarem
setmanes, senyor! -Va exclamar el timoner.
Pellaeon li va
llançar una mirada gèlida i impassible.
-Mentrestant -va
seguir dient-, calcularem microsalts... Si cal, prescindirem de l'ordinador de
navegació i els calcularem manualment. Hem de tornar a Yavin IV!
La dotació del seu
pont de comandament va percebre la determinació que impregnava la veu del
vicealmirall, i tots es van posar a treballar. Els tripulants van intentar
recuperar les bones formes i es van disposar a fer tot el possible per
aconseguir que els Destructors Estel·lars tornessin a assolir el seu nivell
d'eficiència màxima el més aviat possible.
La flota va començar
a moure’s i va iniciar un lent avanç a través d'aquell abisme espacial
impossiblement enorme. Pellaeon no podia imaginar què pensaria l’almirall Daala
quan arribés al sistema de Yavin i es trobés que tota la flota del vicealmirall
s'havia esvaït. Va tremolar, imaginant-se la seva fúria i sentint-se ple
d'abatiment davant la incompetència de què havia donat mostra..., encara que hi
haguessin Cavallers Jedi involucrats, les prediccions lògiques solien ser
irrellevants.
Va tornar novament
el cap cap al gran finestral del pont i va clavar els ulls en el sobtadament
distant sol groc del sistema de Yavin. Pellaeon es va retorçar les mans en un
incontrolable frenesí de nerviosisme i frustració mentre la brillant llum de la
vergonya cremava en els seus ulls.
Quan la seva flota
per fi aconseguís tornar, la batalla sens dubte ja hauria acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada