diumenge, 28 de desembre del 2014

Vector Prime (XIV)

Anterior



CAPÍTOL 14
Cada vegada més a prop
R5-L4 es va lamentar xiulant i grinyolant. El cap de l'androide acomiadava espurnes a mesura que les pinces de les criatures insectoides segregaven àcid, obrien, esquinçaven i tallaven el metall tan fàcilment com si fos fang.
Davant del pobre androide, en Kyp feia esforços ímprobes per posar-se el vestit espacial abans que l'esquinç del fuselatge de la nau deixés escapar tota l'atmosfera respirable. Els xiscles de l’R5-L4 se li van clavar al cor tan profundament com si estigués perdent a un estimat amic, però no podia fer res fins que acabés de posar-se el vestit.
Les espurnes saltaven des de la part posterior de la cabina d’en Kyp i voleiaven per tot arreu. Una petita flama va brollar de l'androide i es va apagar immediatament per la falta d'oxigen. I allò va ser el final per R5-L4. Els xiulets van cessar.
En Kyp estava sol.
El Jedi es va treure el cinturó i es va girar per estudiar la situació. A la part posterior de la nau, la criatura insectoide es delectava amb els cables i els panells que constituïen les entranyes de l'androide. A l'exterior, una altra criatura penjava de l'ala inferior dreta intentant estabilitzar-se i fer-se amb el motor fònic.
En Kyp va pensar ràpid, va apagar el motor i va tirar de la palanca per tancar els alerons-S. La nau va cruixir quan aquests es van plegar i van atrapar l'insecte entre ells sense aixafar-lo. En Kyp va moure la palanca amunt i avall, obrint i tancant els alerons, per intentar destrossar o aixafar la cosa, l'ésser es va mantenir al seu lloc sense moure’s, així que en Kyp es va limitar a deixar els alerons el més junts possible.
El monstruós insecte de la part posterior del fuselatge havia acabat ja amb els cables, i les seves verinoses pinces s'aproximaven a la cabina d’en Kyp.
El Jedi va esperar amb el dit sobre el polsador.
Les pinces es dirigien cap a ell. En Kyp va prémer el polsador i, agafant el cinturó amb totes les seves forces, es va enganxar al seient. La cabina del caça va explotar amb un estrèpit que balancejà violentament l'Ala-X i que va fer baixar el morro de la nau, llançant-se en una diagonal descendent.
En Kyp es va girar, pensant en com lliurar-se del ser que tenia a les ales, però es va aturar sorprès comprovant que la criatura de la part posterior del fuselatge seguia allà, amb les quatre potes posteriors agafades a l'Ala-X i les dues davanteres en l'aire. La cosa tenia la part posterior ajupida, el cap aixecat cap amunt i les pinces clavades al fuselatge. Gairebé sense pensar-ho i presa d'un horror absolut, en Kyp es va posar de genolls, va extreure el sabre làser del seu cinturó i va atacar l'insecte amb la fulla brillant. Un escombrat net li va arrencar les dues potes davanteres a l’ésser. Una altra passada i la fulla es va emportar les altres dues, el monstruós insecte i la cabina van sortir volant.
Mentre intentava recuperar les maneres, va pensar en les pèrdues del dia i contemplà les restes fetes miques de l’R5-L4, i la ira hi va néixer. Sabia quin era el resultat de la partida. Ningú de la seva Dotzena Més Dos Venjadors havia escapat darrere seu... Tot d'una es va produir una explosió al lateral del seu Ala-X, i en Kyp va comprovar que la pertinaç criatura atrapada entre les ales de la seva nau havia aconseguit d'alguna manera estendre les seves pinces prou per arribar fins al motor fònic. En aquell moment va pensar que ell tampoc aconseguiria escapar.
El Jedi va sortir de la cabina com va poder, panteixant i amb la certesa que no tenia marge d'error. Una relliscada li enviaria a la deriva en l'espai, l'Ala-X girava sobre si mateix, i fins i tot en Kyp, a causa de la gravetat zero, no ho podia sentir, podia percebre el canvi de posició de les estrelles, el Jedi es va adonar que les contínues voltes acabarien causant una força centrífuga que podia llançar-lo a l'espai, i es va agafar amb força.
Mai havia estat tan desesperat. Era com un nàufrag agafat a un rai enmig de l'oceà més vast de tots. Va ignorar la ira, es va negar a deixar-se dominar per ella, i es va acostar amb cura a l'horrible ésser.
L'insecte el va mirar. Les pinces espetegaven plenes de còlera.
En Kyp va donar una estocada amb el seu sabre làser entre les pinces i va clavar la fulla d'energia al cap de la criatura, l'insecte es va posar furiós, l'Ala-X va començar a girar més ràpid i, a la vegada, va iniciar una altra rotació cap endavant. En Kyp es va deixar anar un moment i va caure cap enrere, el sabre làser se li va escapar de la mà, però, ajudat per la Força, el va recuperar. Encara que en aquesta situació no li servís de gaire, necessitava la seguretat que li proporcionava l'arma.
Utilitzant la mateixa tècnica, i amb prou feines va tenir el sabre a la mà, en Kyp agafà mentalment l'Ala-X i el va aferrar de forma tan segura com si ho fes amb els seus forts braços. Després, es va anar apropant fins que el va tenir a l'abast de la mà. Girant sobre si mateix, el Jedi es va agafar a la cua de la nau i va aconseguir pujar al fuselatge.
El monstruós insecte romania immòbil, encara atrapat entre les ales.
En Kyp va deixar anar el sabre làser i es va servir de la seva avantatjosa posició per a examinar el motor danyat i intentar trobar la forma de reparar-lo. Què podia fer?
En Kyp va sospirar i immediatament va deixar anar un grunyit de determinació.
Va sortir pel lateral del fuselatge de tornada a la seva cabina, va estabilitzar la nau amb els motors propulsors i va començar a realitzar un inventari general. Intentava esbrinar fins on arribaven els danys. La hipervelocitat semblava funcionar, però no s'atrevia a activar-la sense cabina. Va buscar instintivament l'equip d'emergència, però es va aturar immediatament adonant-se que, sense la cabina, no tenia res a reparar.
Què podia fer? Encara que hi hagués un planeta habitable a prop, en Kyp no podria aterrar sense la cabina, i si es sumia en el tràngol Jedi, el vestit espacial li duraria hores, o potser dies.
Però era millor deixar aquests pensaments per a més tard, va reflexionar.
Ara venia la veritable prova. En Kyp va encendre el motor iònic i aquest va deixar anar una flamarada, el Jedi va comprovar que l'única forma de mantenir-lo en funcionament era prémer constantment l'accelerador a baixa potència.
Va mirar una banda, cap a l’atrapada i inert criatura, i va estar a punt d'obrir les ales del caça. Però va mantenir la calma, es va concentrar i va comprendre que aquesta forma de vida alienígena havia de ser examinada. Encara que no sobrevisqués, els que posteriorment trobessin la seva nau a la deriva havien d'estudiar aquell ésser.
Encara que no sobrevisqués...
Aquella pertorbadora idea ressonava una vegada i una altra al seu cap. En Kyp es va recolzar en el seient i es va obligar a relaxar-se. Per a això va abandonar la consciència i va entrar en el flux de la Força. Va visualitzar la seva nau i va portar els seus pensaments més enllà de les peces del vehicle, cap al regne del conceptual, on podia visualitzar l'autèntic propòsit dels diferents components que integraven el seu Ala-X. I llavors se li va ocórrer. No era la solució perfecta, però era una possibilitat.
Treballant sol, sense androide astromecànic, i amb un manual bàsic d'enginyeria com a única guia, en Kyp va alterar la xarxa de potència del motor iònic i va reforçar totalment el seu escut energètic. Llavors, aguantant la respiració, va tornar a connectar-lo. Aquesta vegada el motor no va deixar anar una flamarada, sinó que va crear un escut amb forma de bombolla al voltant d’en Kyp, que el Jedi esperava que li permetés sobreviure a l'hiperespai. A continuació va introduir les coordenades de Dubrillion, però, mentrestant, va seguir revisant els arxius i aviat va descobrir que hi havia un altre possible destí: un remot planeta anomenat Sernpidal.
No sabia què fer. Al planeta d’en Lando trobaria ajuda, però, després d'un altre espurneig del malaguanyat motor, va decidir que era millor dirigir-se a proper Sernpidal. En Kyp va canviar les coordenades i, concentrant-se perquè funcionés i atent a cada so i moviment, va activar la hipervelocitat.
Va entrar i va sortir de l’hiperespai gairebé de forma immediata, just un moment abans que el motor iònic s'aturés i l'improvisat escut es desactivés. Però el motor va tornar a funcionar immediatament. En Kyp, pensant en la tremenda tasca que l'esperava, va sacsejar el cap. Hauria de recórrer tot el camí fins a Sernpidal saltant petits trams d’hiperespai. I durant tot aquest temps hauria de tenir fe en què el motor iònic no deixés de funcionar.
El Jedi va tornar a activar la hipervelocitat. Tancava els ulls, sentia les vibracions a l'esquena, minorava quan havia de fer-ho i procurava que les explosions sobtades del motor iònic arribessin a un nivell crític. Per preservar l'oxigen, va començar a respirar més lentament i va baixar el seu ritme cardíac, però es va mantenir prou conscient com per sentir les vibracions del vehicle i sortir de l’hiperespai quan era necessari. Després, quan el motor iònic estava preparat, bressolava els comandaments com si fossin un nadó cansat i tornava a saltar.

La Danni Quee es trobava a l'interior d'una càmera voltada de parets de gel. Estava asseguda sobre una superfície d'aigua congelada i amb centenars de metres de gel sòlid sobre el seu cap. Només portava la túnica solta. Ja no tenia les seves altres peces, la terrible criatura carnosa li havia embolicat el cos i l'organisme en forma d'estrella havia penetrat en el seu interior de forma molt violenta. Malgrat estar nua, la Danni no tenia fred, el terra del lloc estava cobert per un estrany liquen que emetia calor, llum i probablement oxigen, va pensar, perquè podia respirar sense dificultats.
Els seus segrestadors eren el més horrible que havia vist en la seva vida, especialment el gegantí cervell amb tentacles que semblava el seu guia, però també resultaven estranyament nobles. La Danni no havia estat torturada -almenys de moment- i no havia patit cap atac personal. Da'Gara, el líder dels humanoides, havia declarat que, segons en Yomin Carr, ella era una enemiga digna i, per tant, l'havien tractat amb una considerable dosi de respecte.
Però, tot i així, anaven a sacrificar-la.
Portava hores sola. De tant en tant, l'aigua bombollejava i un parell de bàrbars tatuats feien la seva aparició. Mentre un d'ells l’apuntava amb una arma, l'altre li portava aigua potable i menjar, que consistia en unes criatures esmunyedisses semblants a anguiles. La Danni es va preguntar què estaria passant allà baix, a les profunditats, on descansava l'enorme Coordinador Bèl·lic i l'aigua era més càlida per l'activitat volcànica. Es va preguntar el que estaria passant a l'exterior, més enllà d'aquell planeta erm i congelat, en l'univers que era la seva llar. En Da'Gara li havia assegurat que la seva galàxia seria conquerida i sotmesa davant la glòria dels yuuzhan vong. I que ella viuria per veure-ho.
D'alguna manera, la Danni intuïa que en Da'Gara tenia esperances que ella renegués dels infidels, com deia als pobles de la galàxia, i que veiés la llum i la veritat dels yuuzhan vong.
Però a ella no li semblava molt probable.
L'aigua va fer un bombolleig, indicant que algú s'acostava. La Danni va llançar una mirada burleta. Estava esperant-ho. En Da'Gara li havia dit que una altra mónnau estava a punt d'arribar, i que oferiria a la Danni l'honor de presenciar la glòria de la seva arribada. Per als yuuzhan vong tot semblava girar al voltant de la paraula "glòria". La Danni es va preparar mentalment per a la violació de les criatures carnoses: el vestit i la terrible màscara.
Però llavors va veure una cosa que no s'esperava i es va quedar sense respiració. Un parell de bàrbars tatuats va emergir de l'aigua arrossegant a un humà malferit entre els dos.
En Da'Gara va sortir a continuació i es va acostar a la Danni. Mentrestant, els altres dos van llançar al presoner a terra. El seu vestit d'aïllament carnós i orgànic es va desenganxar del seu cos.
-Alguns guerrers van venir a per nosaltres -va explicar el Prefecte amb la veu bombollejant que li provocava la màscara estelada -. Semblaven ser dels millors -es va aturar i va assenyalar amb el cap a la forma immòbil que jeia a terra -. Els vam eliminar amb facilitat.
La Danni va mirar amb curiositat. Més que les paraules en si, li sorprenia la forma de parlar. Durant les seves anteriors converses, l'accent i la pronunciació d’en Da'Gara havien estat terribles i solia destrossar l'estructura de totes les frases, però ara se li donava molt millor.
- Dubtes del nostre poder? -Va preguntar en Da'Gara, confós davant l'expressió de la noia.
- Has après el nostre idioma -va respondre ella.
El Prefecte decantà el cap i es va donar uns copets a l'orella amb el dit. La Danni va veure alguna cosa al seu interior que es retorçava com un cuc.
- Tenim els nostres recursos, Danni Quee. Ja ho aprendràs.
La Danni no ho dubtava, i això feia que els yuuzhan vong fossin encara més temibles.
El Prefecte es va quedar mirant la Danni fixament.
- Ell no és digne -va dir, assenyalant al seu nou company. Després, amb un sobtat moviment de la mà, els altres dos guerrers van saltar a l'aigua. En Da'Gara va seguir mirant la Danni una estona i es va ficar a l'aigua rere d'ells.
La Danni es va acostar ràpidament a l'humà. No portava identificacions i només vestia un parell de pantalons curts. Tenia moltes cicatrius recents, com si els guerrers d’en Da'Gara l’haguessin ferit i després l’haguessin curat. Segons les últimes paraules d’en Da'Gara, aquell home no era digne. La Danni va comprendre el que això significava.
Li anaven a oferir en sacrifici al Coordinador Bèl·lic.
La Danni va agafar aire i es va quedar immòbil. Ella també s'havia enfrontat al Coordinador Bèl·lic, l'horrible yammosk. Els seus dos tentacles interiors, prims i enganxosos, l'havien agafat i l'havien portat cap a la criatura, entre els enormes tentacles de la bèstia i enfront dels ulls negres i aquella mandíbula d'una sola dent.
El coordinador Bèl·lic l'havia rebutjat perquè li reservava un altre propòsit, cosa que, segons el prefecte Da'Gara, era un honor increïble, però la Danni, amb els genolls tremolant mentre intentava no desmaiar-se, no ho va apreciar en absolut.
El coordinador Bèl·lic no faria el mateix amb ell, va pensar la Danni. L’embolicaria en els seus tentacles i l’absorbiria lentament fins a devorar-lo.
L'home es va agitar, parpellejar a poc a poc i, visiblement adolorit, va obrir els ulls.
- On? -Va quequejar.
- En el quart planeta -va respondre la Danni.
- Caces... com roques -va balbucejar l'home.
- Els coralites -li va aclarir la Danni. Ho sabia perquè en Da'Gara li havia explicat el que eren. Després va recolzar suaument el cap de l'home a terra -. Descansa sense por. Ja estàs fora de perill.
Aproximadament una hora després, la Danni començava a perdre la noció del temps, l'home es va despertar cridant i sobresaltat.
- Estan travessant la nau! -Va cridar, però es va aturar quan es va adonar d'on era. Va mirar la Danni amb curiositat -. El quart planeta? -Va preguntar.
La Danni va assentir.
- El sistema Helska?
La Danni va assentir de nou i va ajudar l'home a incorporar-se.
-Sóc Danni Quee -va començar a dir -. Vaig sortir de l'estació ExGal-4 a Belkadan... -la mirada de l'home li va indicar que ja ho sabia.
-A la nau repetidora -va dir ell.
La Danni el va mirar sense poder creure-ho.
- Us vam seguir fins al sistema Helska -va explicar l'home -. Vam venir a buscar-vos.
- Vam venir?
L'home va intentar somriure i va aixecar una mà.
- Sóc Miko Reglia, de la Dotzena de Venjadors Més Dos -va dir. La Danni li va donar la mà, però la seva expressió demostrava que no sabia del que estava parlant.
- Som un esquadró de...-En Miko es va aturar. De què era exactament l'esquadró? -. Un esquadró de pilots de combat -va explicar -. Guiat per Kyp Durron i per mi mateix.
- Ets un Cavaller Jedi? -Va preguntar la Danni amb els ulls oberts de bat a bat i amb una espurna d'esperança en ells.
En Miko va assentir i es va mostrar visiblement desanimat. Va ser com si recordar-li que era un Cavaller Jedi canviés la seva percepció de la situació.
-Sí -va dir solemnement -. Em van entrenar a l'acadèmia, sota la direcció del mateix Luke Skywalker, i encara que el meu entrenament encara no s'havia completat, estava en un període d'aprenentatge amb Kyp Durron. La veritat és que sóc un Cavaller Jedi.
La Danni va tornar a mirar l'aigua. Creia en l'afirmació d’en Miko i es va preguntar si hi hauria trobat un punt feble en els seus enemics, el prefecte Da'Gara havia dit que ell no era digne, però com podia un Cavaller Jedi ser indigne als ulls de qualsevol guerrer? Potser en Da'Gara i els seus companys havien subestimat l'home, i potser la Danni pogués trobar una forma d'aprofitar-se del seu error.
Va mirar a Miko, que romania tranquil, assegut i amb els ulls tancats en postura meditativa.
- Què fas? -Li va preguntar.
En Miko va obrir els ulls i va parpellejar.
- Estic llançant una crida -va explicar -. Projecto els meus pensaments i intento percebre els d'algun Cavaller Jedi que estigui per la zona.
- I funciona? -Va preguntar la Danni ansiosa.
En Miko va arronsar les espatlles.
- Els Jedi tenim una connexió, un nexe amb la Força que ens uneix en un tot.
- Però funcionarà? -Va insistir la pragmàtica Danni.
Ell va tornar a encongir d'espatlles.
- No ho sé -va admetre -. No sé si en Kyp va aconseguir escapar ni com de lluny que poden estar ell o qualsevol altre Jedi.
Això era tot el que la Danni necessitava escoltar per arribar a la conclusió que no podien dependre d’aquella projecció mística dels pensaments. Necessitaven el seu propi pla.
- Qui són? -Va preguntar en Miko després d'un silenci -. Contrabandistes? Tot i la situació, la Danni es va posar a riure. Contrabandistes? Tant de bo fos tan senzill i tan fàcil d'explicar.
-Potser ells, els yuuzhan vong, fossin contrabandistes -va respondre ella -, però en la seva pròpia galàxia.
En Miko va començar a respondre, però es va aturar de seguida i va mirar la Danni fixament. Hi havia comprès de cop la implicació del que li estava dient.
- No són de la nostra galàxia -va explicar la Danni.
- Impossible -va replicar en Miko -. És una mentida que t’han comptat per espantar-te.
- Vam localitzar la seva entrada -va prosseguir la Danni -. Van travessar la frontera de la galàxia. Pensàvem que era un asteroide o un cometa i, quan vam determinar el seu destí, tres de nosaltres vam venir per investigar.
- I els altres dos? -Va preguntar en Miko, però la Danni va negar amb el cap abans que acabés la pregunta.
Llavors va pensar en Bensin Tomri i en Cho Badeleg, i en el terrible final d’en Bensin, i després va pensar en Miko i en el que havia dit Da'Gara. No volia presenciar aquesta escena de nou.
- I què fan aquí?
- Els yuuzhan vong ho volen tot -va explicar la Danni.
En Miko la va mirar escèptic.
- Van a conquistar-nos?
- Sí, tota la galàxia.
En Miko va riure.
- Quina sorpresa ens van a donar.
-O la que els hi donarem nosaltres -va dir la Danni molt seriosa.
- Quants...? -Va preguntar en Miko -. Quants planetes?, Quants estels, asteroides o el que sigui vénen?
-Un -va respondre la Danni, i abans que en Miko pogués contestar va afegir -: De moment. I vindran més, estic segura.
- Necessitaran un nombre deu mil vegades superior -va afirmar en Miko.
- No són només números -va assenyalar la Danni -. Tenen recursos i armes que no comprenem. Sembla que tot gira al voltant d'organismes vius, criatures que han estat entrenades o criades per servir als seus propòsits.
- Com els vestits que ens van posar -va dir en Miko. Tant la Danni com ell van tremolar recordant-ho.
La Danni va assentir.
- Tenen recursos -va dir ella.
En Miko va sacsejar la mà amb menyspreu.
- Estan en un desavantatge de tres contra un -va explicar -. Nosaltres només teníem caces, i la majoria molt antics. Els caces alienígenes no tindran res a fer davant un destructor estel·lar o un creuer de combat.
- Anàveu guanyant, però no ho veu aconseguir -li va recordar la Danni.
- Només perquè van trobar la manera de desactivar els nostres escuts -va començar a dir Miko, però es va aturar. Les seves paraules es van quedar colgant en l'aire.
-No els subestimis -li va dir la Danni, i es va preguntar si hi hauria trobat el motiu pel qual en Da'Gara apreciava tan poc en aquell home -. Tenen eines, armes i tecnologia que ens resulten alienes. Potser no ens resulti fàcil reaccionar davant el seu armament. Estan molt segurs de si mateixos i sembla que ens coneixen millor que nosaltres a ells.
En Miko va començar a posar-se dret, trontollant, i la Danni es va acostar per ajudar-lo. Un moment després, ell la va apartar a un costat suaument i es va posar a fer una espècie de coreografia amb moviments lents i precisos. Una estona després, quan va acabar, semblava haver trobat l'equilibri.
- Hem de sortir del planeta -va dir fent una ullada al voltant i mirant el gel que els envoltava.
- Té centenars de metres de gruix -va observar la Danni.
- Cal trobar la manera -va dir en Miko amb la veu plena de determinació -. No sé si algun dels altres va aconseguir escapar, però algú ha de tornar per informar la Nova República. Vegem el que poden fer aquests... com els has anomenat, yuuzhan vong?... Vegem el que poden fer contra armes de veritat.
La Danni va assentir, animada per la força del Cavaller Jedi i desitjant amb totes les seves forces que el prefecte Da'Gara s'hagués equivocat subestimant-lo.

-Hem perdut més d'una dotzena -va admetre en Da'Gara. Els ulls del víllip d’en Nom Anor es van entretancar amb gest amenaçador -, però quan vam descobrir el seu punt feble i vam utilitzar els dovin basal per respondre als seus escuts d'energia de bloqueig, la batalla va ser nostra -va afegir ràpidament -. Ara, un dels nostres pot vèncer a un dels seus, o deu.
- Quants? -Va preguntar l’Executor.
- Onze enemics eliminats -va informar en Da'Gara -. El dotzè va ser enderrocat, i tot i que dos van escapar, els grutchins els van perseguir. Suposem que han estat eliminats.
- Ho suposeu? -Va repetir en Nom Anor escèpticament.
- Van sobrepassar la velocitat llum, el que ells anomenen hipervelocitat -va dir en Da'Gara -. Així i tot, l'última vegada que se'ls va veure, abans del salt, tenien diversos grutchins agafats a la seva nau, i molts més seguien perseguint-los. No han pogut sobreviure.
En Nom Anor va romandre callat una bona estona i en Da'Gara no es va atrevir a interrompre’l, el Prefecte comprenia els problemes que allò comportava. Fins i tot alliberar els grutchins suposava un risc enorme, perquè, al contrari que la majoria de les criatures dels yuuzhan vong, els Grutchins no eren racionals i ni tan sols estaven entrenats. Eren instruments de destrucció, armes vivents i, un cop alliberats, no podien ser controlats ni recuperats. Els que no havien saltat a la hipervelocitat agafats als caces enemics o havien continuat la persecució s'havien quedat per la zona amb els coralites i havien estat destruïts. Intentar capturar un grutchin adult era massa arriscat. La pèrdua no era significativa perquè les criatures insectoides creixien ràpidament, i aviat es recuperarien, el problema era que havien escapat diversos. El més probable era que haguessin destruït els caces i ara rondessin al seu aire per la galàxia. No podien reproduir-se perquè no tenien reines, però els grutchins eren criatures agressives i continuarien buscant i atacant altres naus de la zona. Molt aviat cridarien l'atenció de la Nova República i atraurien els ulls de l'enemic a aquest sector de la Vora Exterior de la galàxia, i això seria nefast per a la Pretòria Vong.
Però això no li preocupava, i amb raó, va pensar en Da'Gara, però, tot i així, quina altra opció tenien els seus guerrers? No podien atrapar l'enemic si saltava a l’hiperespai perquè els dovin basal dels coralites, encara que eren molt sensibles, no podien connectar-se a les naus enemigues en semblant trajecte.
- Penses que el nou presoner és un Jedi -va apuntar en Nom Anor. En Da'Gara, encantat d'oferir aquesta important informació, es va relaxar completament.
- Ho és, Executor.
- Compte amb ell -li va advertir en Nom Anor.
-Està amb la dona -va respondre en Da'Gara -. No pot escapar.
- Heu iniciat la ruptura?
- Utilitzem la dona en contra seu -va confirmar en Da'Gara -. Li hem dit a ella que ell no és digne, i a ell també. L’executarem mil vegades en la seva ment, si hem de fer-ho. I quan estigui sota el domini del coordinador Bèl·lic, apropant-se a la seva mandíbula i a punt de morir, la seva força de voluntat cedirà.
El víllip d’en Nom Anor va reproduir el seu riure. En Da'Gara sabia exactament com se sentia l’Executor. La ruptura era un procediment que s’utilitzava freqüentment amb els enemics capturats, i que situava la tortura mental per sobre del turment físic. Consistia a eliminar de forma gradual la seva sensibilitat i determinació fins que el desgraciat presoner queia a terra sanglotant com un nadó, amb la ment desfeta per les successives percepcions d'horrors i morts terribles.
- Mesurarem acuradament la seva força de voluntat, Executor -li va garantir en Da'Gara -. Així coneixerem els límits dels Jedi i aprendrem a sobrepassar-los.
La mirada del víllip reflectia satisfacció, i en Da'Gara sabia que era una reproducció exacta de l'autèntic rostre d’en Nom Anor. Quina sort havien tingut capturant a un Jedi. Ara, mentre Nom Anor continuava provant les habilitats físiques dels Jedi amb la malaltia que havien inoculat en la Mara, en Da'Gara i el yammosk podrien aprendre molt sobre la capacitat mental d'aquestes suposades supercriatures.
- Per sobre de tot, humilieu-lo -va suggerir en Nom Anor -. No és digne. Aquesta serà la vostra constant lletania, el missatge que utilitzarem per introduir-nos en la seva força de voluntat i per trencar les seves barreres. I és millor que mantingueu amb vida la dona que Yomin Carr ens va recomanar, podem utilitzar-la com a barem. Ella és digna, però ell no. Això hauria d’afectar-lo.
- Llavors estem d'acord -va assegurar en Da'Gara a Nom Anor.
- Aquí a poc deixarem de ser un secret -va respondre en Nom Anor -. Escapant-se aquestes dues naus...
- No van escapar -es va atrevir a interrompre en Da'Gara, cosa que normalment no s'atreviria a fer. Però, en aquest cas, va pensar que calia deixar les coses clares. De tota manera, va deixar anar un sospir d'alleujament quan Nom Anor li va concedir aquesta conclusió.
- Potser hagin aconseguit enviar un missatge d'alarma -va explicar en Nom Anor -. De tota manera, les inevitables accions dels perversos grutchins atrauran l'atenció cap a la vostra zona. A més, què va ser el que va atreure l'esquadró de caces cap aquí?
En Da'Gara no tenia resposta. Tenia l'esperança que hagués estat casual.
- Esteu molt lluny del Nucli Galàctic -va prosseguir en Nom Anor -, i la Nova República té molt al que enfrontar-se en la seva pròpia llar. El conflicte entre Osarian i Rhommamool està en una fase crítica, i ja he iniciat altres enfrontaments menors tant entre planetes independents com entre planetes amb governs lleials a la Nova República. Si l’esquadró actuava sota ordres específiques, no va ser enviat fins allà sense raó. Caldrà interrogar el presoner Jedi.
- Aquesta és exactament la meva intenció.
- I amb compte, prefecte Da'Gara -va dir Nom Anor amenaçant -. Quan arribarà la resta de la Pretòria Vong?
- La segona mónnau arribarà avui -va respondre en Da'Gara -. La tercera dins d'una setmana.
- Prepareu correctament les defenses i no baixeu la guàrdia –li va advertir en Nom Anor -. Si la Nova República us descobreix o si alguns d'aquests caces va aconseguir escapar, haureu d’enfrontar-vos a enemics molt pitjors en menys d'una setmana.
- Estarem preparats.
- Espero que sigui així.
Quan la connexió es va interrompre, el víllip es va girar de sobte, el prefecte Da'Gara es va relaxar i es va fregar l'embalum del coll, que li feia mal per haver prestat tota la seva atenció durant la discussió amb el Gran Executor. Ja havia conversat amb el Coordinador Bèl·lic, i el yammosk li havia garantit que els humans i les seves penoses armes energètiques no eren res digne de témer, el planeta s'havia convertit en una fortalesa, ja que el yammosk emetia els seus propis camps d'energia i utilitzava els dovin basal per controlar-los. Quant arribessin les altres dues naus, cadascuna plena de coralites, estaria a punt per rebre els humans.
En Da'Gara va pensar en el seu altre assumpte pendent: la ruptura del Jedi, i somrigué astutament. Ja havia col·laborat abans en diverses ruptures, durant el seu entrenament com a Prefecte, és clar, però aquesta era la primera vegada que en dirigia una.
Pel guerrer, que sempre buscava el punt feble dels seus enemics, era una experiència francament agradable.

La Danni i en Miko es van posar drets quan l'aigua va començar a agitar-se. Es van mirar i cadascú va buscar en l'altre la confirmació que era el moment d'actuar. Hi va haver un lleuger assentiment de cap, i després un altre. A continuació, tots dos es van col·locar a cada costat de la reduïda càmera i van esperar. En Miko es va ajupir i va ajuntar els palmells de les mans davant seu.
La Danni també es va ajupir, mirant l'aigua que s'arremolinava, però després va alçar la vista cap al Miko i es va meravellar davant la seva postura i la seva preparació. Podia apreciar els ferms músculs de l'home aguantant la pressió isomètrica fins al moment d'entrar en acció.
En aquell instant va aparèixer un cap yuuzhan vong, amb els cabells negres tallats de forma irregular i l'estrella carnosa a la cara. Després van sorgir els braços, que, portant un bastó curt en una mà, es van acostar a la vora, es van recolzar i van treure al poderós humanoide de l'aigua, fins a terra cobert de liquen.
La Danni va donar una volta, es va girar i va començar a colpejar la paret com si intentés córrer. Volia atreure l'atenció de la criatura.
Va arribar un altre guerrer yuuzhan vong, i després un tercer.
En Miko es va moure de sobte, llançant-se cap als tres enemics, i en va tirar a un a l'aigua i als altres dos a terra.
La Danni va pujar damunt d'un, va agafar la seva arma amb les dues mans i, al mateix temps, li va envoltar la gola amb un braç. Va estrènyer amb totes les seves forces, però, un segon després, el guerrer yuuzhan vong, que tenia una força considerable, va alçar la Danni prou com per evitar que ella l’ofegués.
La Danni, desesperada, es va aferrar al bastó amb una mà per mantenir-lo a ratlla, i va aconseguir alliberar l'altra prou com per agafar la cara del guerrer. Mentre intentava colar els dits per sota de la màscara estrella, la noia s'agitava amb frenesí per evitar l’espetegant mandíbula del seu adversari.
En Miko i l'altre alienígena van caure a terra en un forcejament, el tercer, amb el bastó a la mà, va sortir de l'aigua.
- Indigne -repetien una vegada i una altra mentre l'envoltaven. Els guerrers brandaven els seus bastons, però no pretenien iniciar una veritable rutina d'atac, així que anaven escurçant els cops per mesurar les reaccions del Jedi.
En Miko va mantenir la calma i l'equilibri, i va tenir molta cura per no reaccionar de forma desmesurada. Va veure la Danni forcejant amb l'altre soldat, que va rodar sobre ella i li va atrapar la mà.
En Miko va apartar la imatge en la seva ment, amb la seguretat que no podia ajudar-la fins que no s'hagués ajudat a si mateix, el yuuzhan vong situat a la seva esquena va llançar el seu bastó com si fos una javelina i en Miko va saltar cap endavant i a un costat, el guerrer que tenia davant d'ell va aprofitar l'oportunitat per atacar, però l'hàbil Jedi va tirar un peu cap enrere, va rebutjar el cop de costat i el va repel·lir amb el palmell obert. Com si fos una serp, en Miko va utilitzar el mateix braç per colpejar al seu adversari. Va elevar el colze, va col·locar el braç recte i va clavar el dors de la mà rígida a la gola del guerrer yuuzhan vong.
Encara que l’oponent va trontollar i es va fer enrere, en Miko va notar moviment a la seva esquena i no va poder acabar l'atac, ja que es va veure obligat a donar-se la volta per centrar la seva atenció en el nou enemic.
Mentre donava cops de puny i puntades de peu, va aconseguir, amb prou feines, rebutjar el bastó, però no va poder evitar rebre un tall al pit.
La Danni va escoltar els panteixos d’en Miko i es va veure acorralada contra un cantó, el guerrer yuuzhan vong va col·locar el bastó horitzontal per sobre del seu cap i, després, dominant-la, el va prémer amb força contra la gola de la noia. Amb una força nascuda de la desesperació, la Danni va forcejar i va clavar el seu genoll entre les cames de l'alienígena, el guerrer va deixar anar una alenada d'aire i es va quedar rígid, però la Danni no va saber si va ser per la sorpresa o pel dolor. La jove va aprofitar per treure’s de sobre el bastó i va començar a deixar anar cops de puny. Esquerra, dreta, esquerra, girant el bastó i colpejant amb ell el cap del seu oponent a banda i banda.
El yuuzhan vong va alçar una mà per bloquejar els cops, però la Danni va aconseguir assestar l'últim, que va obligar al guerrer a decantar cap i el va deixar retorçant-se. La jove va plantar el bastó a terra, es va girar i es va posar de genolls. Llavors, sense atrevir-se a forçar el moviment, es va aixecar trontollant i es va girar, deixant que les seves mans es llisquessin pel bastó fins al final. A continuació, va utilitzar aquest impuls per colpejar al guerrer primer a l'espatlla i després al cap, cosa que el va llançar a terra atordit.
Mentrestant, en Miko, utilitzant els mateixos moviments i maniobres equilibrats que sempre emprava amb el seu sabre làser enfrontant-se a un control remot, llançava manotades per esquivar els atacs del bastó del yuuzhan vong, l'home va aconseguir entrar en trànsit i va aconseguir anticipar-se als cops en lloc de reaccionar-hi. Intentava seguir els moviments i pertorbacions de la Força com una criatura aquàtica sentiria els canvis de corrent.
També va intentar una altra tècnica: utilitzar la Força per comprendre millor al seu oponent i entendre les seves tàctiques i les seves intencions.
Però va obtenir el mateix resultat que si hagués intentat llegir les intencions de l'espai buit.
Així i tot, i malgrat no comptar amb aquest avantatge intuïtiu, en Miko va comprovar que podia anticipar-se als moviments prou com per aguantar els atacs, bloquejar, colpejar i, de tant en tant, agafar o girar. Al principi va procurar no moure molt els peus per intentar conservar l'energia i per portar al seu oponent a un avantatjós estat de complaença.
Però el guerrer al que havia enderrocat s'estava posant dret de nou, i en Miko es quedava sense temps.
I llavors el bastó va tornar a atacar. Va ser un cop directe cap al seu estómac, un atac que en Miko havia rebutjat i esquivat ja tres vegades amb un subtil moviment de maluc. Però, aquest cop, va agafar el bastó i, mentre feia un pas endavant i es posava al costat del seu enemic, l'hi va passar per sobre de l'espatlla, el que li deixava el camp lliure per a propinar al yuuzhan vong un cop de puny a la cara emmascarada.
Però, en lloc d'això, va lliscar la mà lliure entre els braços del guerrer, va agafar el bastó, girant a la vegada, i, amb l'altra mà, que seguia bloquejant el cop del seu adversari, va agafar l'arma per l'altre costat. En Miko va tirar amb aquesta mà i va colpejar amb l'altra, però, quan el seu enemic intentava respondre als seus moviments, el Jedi va canviar el seu impuls de costat, va agafar el bastó, el va alçar i va clavar a l'alienígena un bon cop al front.
En Miko va donar una sobtada estirada, li va llevar el bastó de les mans al seu adversari i l'hi va clavar a la cara, donant-li en un ull i llançant-lo cap enrere.
Llavors, la Danni es va acostar just per darrere de l’obstinat guerrer i, mentre en Miko dirigia la seva atenció al que seguia agafant-se la gola asfixiada, va alçar el bastó i li va clavar un bon cop al cap, el guerrer es va desplomar a terra com una pedra.
El yuuzhan vong que s'havia quedat sol es va acostar al forat del sòl amb el propòsit de llançar-se a l'aigua, però en Miko s’hi va acostar i li va posar la traveta, cosa que el va llançar de cap a terra.
La Danni el va atrapar al vol, col·locant-li el bastó a la gola, i li va retorçar el cap per ofegar-lo sense remei. Ell va agafar l'arma i va intentar colpejar la noia, però s'estava quedant sense aire i va caure immòbil en qüestió de segons.
- Agafa les criatures/vestit -li va ordenar, però en Miko ja estava intentant trobar la forma de treure-li al seu portador.
El primer yuuzhan vong que la Danni havia enderrocat va començar a posar-se de peu. Ella es va acostar i li va clavar un cop al clatell que el va tornar a tombar a terra.
Encara que van acabar trobant el punt de pressió darrere del nas, i se les van arreglar per despullar dos dels alienígenes dels seus encobridors ooglith, els va portar un temps i uns quants cops al cap als guerrers que es reanimaven esbrinar com posar-se les criatures. Quan ho van fer, van tremolar davant l'intens dolor i les punxades d’exquisida agonia que els provocaven els éssers embolicant-se’ls.
Llavors van centrar la seva atenció en els respiradors estrellats, però van trigar una mica a atrevir-se a posar-se'ls. La Danni va estar a punt de vomitar, però va lluitar contra la repugnància quan la criatura li va ficar el tentacle per la gola cap als pulmons.
Quan va acabar el procés, la Danni va veure que en Miko ja portava posat el seu.
- Estàs bé? -Va preguntar en Miko amb veu aquosa.
La Danni va assentir.
- No ens reconeixeran fàcilment amb això ja -va respondre ella -. Hem d’inspeccionar el lloc.
- Anem on guarden les naus -va dir en Miko.
No va haver de formular la qüestió òbvia: un cop trobades les naus, com anaven a pilotar-les? Però no ho havia de fer.
La Danni sabia el que feia, així que va ser la primera a saltar a les gelades aigües. Quan es van submergir van veure la llunyana llum que procedia de l'àrea central de la base principal dels yuuzhan vong. Sabien que en aquella resplendor residia la principal porció bulbosa del yammosk de llargs tentacles i, com cap volia acostar-se a aquella porqueria, es van allunyar de les llums i es van dirigir cap amunt al llarg del gel, passant les mans per la basta superfície en lloc de nedar, fins que van localitzar la criatura tubular que enllaçava amb la nau de la superfície.
Sorprenentment, el final del tub no semblava vigilat, així que es van dirigir cap allà, es van aturar a la vora i es van mirar, compartint la seva inquietud. La Danni va començar a baixar de nou, però en Miko la va agafar de les espatlles i va tirar d'ella, l'home va tancar els ulls, va localitzar el seu centre de meditació i es va ficar en el tub, obrint-se pas amb el bastó que li havia tret a un dels soldats.
La Danni va aguantar la respiració i va començar a seguir-lo. En Miko es va donar la volta i li va indicar amb el cap que el camí estava lliure.
Van pujar lentament uns vint metres i van sortir de l'aigua. Llavors van començar a enfilar-se, admirant el disseny de la criatura tubular, els ossos, com costelles, podien utilitzar-se a manera de graons. A tots dos els va resultar curiós que el camí fins a dalt estigués lliure, però no es van atrevir a dir-ho obertament.
Van seguir escalant i, llavors, en Miko va poder veure més amunt els matisos multicolors de la nau alienígena. De nou, el Jedi obria l'expedició, però aquesta vegada no vacil·lava, perquè la Danni, que anava darrere seu, l'empenyia perquè avancés. Van arribar a una gran sala i van esperar una estona fins que els seus ulls s'acostumessin al canvi de llum. Al principi els hi va semblar estar sols, però llavors, la Danni, obrint els ulls com plats, va assenyalar un petit cubicle a l'esquerra, on una figura tatuada romania dempeus.
- Aquí no necessiteu els gnullith -els va dir el prefecte Da'Gara, i es va donar la volta. No portava posada la criatura estelada... i els seus llavis es corbaven en un somriure -. La mónnau crea la seva pròpia atmosfera.
La Danni va mirar primer a Miko i després al seu voltant, buscant altres guàrdies.
- Heu trigat més del que pensava -va afirmar lentament en Da'Gara.
En Miko es va llançar cap a ell, brandant el bastó sobre el seu cap.
Però en Da'Gara també es va moure ràpidament, va allargar els braços i va llançar un grapat de massa viscosa als peus d’en Miko. Després va obrir l'altra mà i va deixar escapar una petita criatura en forma de bola i amb ales que brunzien.
En Miko es va fer a un costat, va rodar per recuperar l'equilibri i va tornar a posar-se dempeus amb la intenció d'apropar-se a Da'Gara, però la massa viscosa s'havia mogut amb ell i s'havia expandit, creixent fins esdevenir una mena de bassal, amb una superfície que oscil·lava en ones com si l’agités un corrent d'aigua, el Jedi es va moure de nou, va fer un pas enrere i després va tornar a saltar cap al mateix lloc. Llavors, amb la substància enganxosa seguint-lo i a punt d'atrapar-lo, va avançar un pas endavant i va donar un salt mortal per passar per sobre.
Però no hi va haver sort. La massa es va elevar i el va agafar pels peus mentre encara estava en l'aire, el Jedi, que es movia amb molta agilitat, va aterrar dempeus, però estava atrapat. Va tirar el braç cap enrere per llançar el bastó, però la massa va reaccionar ràpidament i una porció d'ella es va elevar per sobre de les cames i el tors d’en Miko fins embolicar el braç i el projectil.
La Danni va cridar demanant ajuda, però no va poder articular paraula i tot just una glopada d'aire va sortir dels seus pulmons, perquè, per tercera vegada, va haver d’esquivar l’esfèric ser que havia sortit volant de la mà del Prefecte. La brunzent criatura tornava una vegada i una altra. Era com si el míssil vivent endevinés els seus moviments i alterés el seu ritme per adaptar-se al d'ella. Finalment, li va colpejar al pit amb tanta força que la Danni es va desplomar. La jove es va quedar una bona estona a terra, atordida, immòbil i mirant el sostre multicolor de la sala. Llavors va escoltar el riure burleta d’en Da'Gara.
Va saber que havia d'aixecar-se per ajudar a Miko, i es va girar cap a un costat, recolzant-se en un colze.
I, de sobte, estava dreta, alçada per dos bàrbars yuuzhan vong. Abans de poder lluitar, va sentir quelcom humit i enganxós al canell i que la retorçaven. Després li van doblegar el braç per darrere de l'esquena en un obrir i tancar d'ulls. Un altre guerrer li va atrapar l'altre braç amb un moviment semblant i la van portar a empentes fins a Da'Gara, on va veure en Miko fermament enganxat a terra.
- De veritat veu pensar que teníeu alguna possibilitat? -Va preguntar en Da'Gara a Miko lentament, el Prefecte va avançar i es va col·locar davant de l’atrapat Jedi -. Et vaig dir molt sincerament que no eres digne. No creguis que pots resistir-te a nosaltres.
En Miko va deixar escapar un grunyit i va intentar inútilment alliberar-se de l’abraçada de la massa viscosa. En Da'Gara, amb un somriure més obert que mai, es va acostar encara més a ell i li va arrencar a Miko el gnullith amb una mà. Amb l'altra, lliscant un dit darrere del nas del Jedi i va prémer en el lloc exacte perquè l'home sentís una fiblada de dolor.
- Que fàcil -va xiuxiuejar en Da'Gara a cau d'orella d’en Miko.
El Prefecte es va dirigir cap als seus guerrers i, mentre s'encaminava cap al cubicle de l'esquerra, aquests van empènyer la Danni darrere seu.
- Que bé que hàgiu vingut -va explicar en Da'Gara mentre giraven la cantonada. Allà, les parets eren translúcides i oferien una meravellosa vista de la superfície congelada i de les milers de llunyanes estrelles.
I una d'aquestes "estrelles" s'aproximava, fent-se cada vegada més gran.
La Danni va obrir els ulls adonant-se del que estava veient: una enorme nau de corall obria el seu paracaigudes membranós, mentre el gel sota ella començava a vaporitzar-se i desapareixia en forma de boira.
-Oh, i n'hi haurà més, Danni Quee -li va dir en Da'Gara a cau d'orella -. Veus ja la veritat? Comprens la inutilitat dels vostres actes?
La Danni no va respondre ni pestanyejar.
- Podries unir-te a nosaltres -va comentar en Da'Gara.
Ella va seguir mostrant-se obstinada.
- Ja aprendràs -va prometre en Da'Gara -. Coneixeràs la glòria de la Pretòria Vong. Sabràs quin és el teu lloc -es va tornar cap als dos escortes -. Digueu-li a la prefecte Ma'Shraid que s'uneixi a nosaltres. Li encantarà contemplar al yammosk devorant a l’indigne.
La Danni va emprar totes les seves forces per estabilitzar la seva respiració i perquè no es notés com de terroritzada que estava. No va dir res ni va oferir resistència, com fer-ho? I va ser arrossegada de nou per la sala principal, fins on es trobaven els guerrers que manipulaven els viscosos lligams d’en Miko.
I tot va començar a passar molt de pressa per a la Danni. La realitat era borrosa, com un somni. Va ser ficada de nou en el tub i va lliscar per ell rebotant fins a caure a l'aigua, la gelada temperatura va mossegar en aquells llocs en què l’encobridor ooglith no la protegia bé. Després van descendir més avall, on li van treure els lligams i li van posar pesos a les mans. Després van continuar descendint fins a la profunditat del mar, cap la brillantor que assenyalava la base principal. Un cop més, la Danni va poder admirar el meravellós funcionament de l’encobridor ooglith, perquè amb prou feines va sentir pressió descendint, com si el vestit vivent absorbís el pes de l'aigua que la cobria.
Els immensos tentacles del yammosk, el coordinador i cervell central de la Pretòria Vong, suraven a l'aigua al voltant de la Danni, com banderoles clavades per mostrar el lloc de la celebració. Formacions rocoses cobertes de criatures senzilles i lluminoses servien de grades, i els guerrers d’en Da'Gara s'aturaven sobre aquestes en formació i en atent silenci. La intensitat de la seva mirada no es veia disminuïda pels gnullith, que ocultaven en gran mesura la varietat de cicatrius i tatuatges dels seus rostres. A la Danni la van col·locar darrere, lluny del centre del yammosk.
Però, a través de l'aigua cristal·lina, podia veure l'horrible rostre de l'ésser: els dos bulbosos ulls negres, la barra arrugada i la gran dent central.
Ningú semblava fixar-se en ella. Tots els guerrers romanien drets, immòbils, mirant fixament al capdavant, encara que els dos que flanquejaven la Danni la tenien fermament agafada pels braços.
El gran yammosk va deixar anar una enorme bombolla que va créixer i va créixer fins a abastar la Danni i a tots els yuuzhan vong. I, per a la seva sorpresa, la bossa d'aire es va mantenir ferma, sense deixar entrar l'aigua. Després, els alienígenes reunits es van treure els gnullith i un dels seus guardians li va llevar a ella el seu.
Un moment després va aparèixer el prefecte Da'Gara. Vestia vestidures cerimonials vermelles que la Danni no li havia vist abans. Va pujar a una plataforma davant el yammosk i va elevar les mans cap al seu poble.
Encara que no va emetre cap so, la Danni va saber que s'estava comunicant amb els seus. Mentre tancava els ulls i es concentrava, la jove es va deixar portar per aquesta idea fins que també va començar a comprendre els pensaments del Prefecte. Es va adonar que la trucada no procedia exactament d’en Da'Gara, sinó que arribava a ell, i que ell la transmetia al seu poble mitjançant el poder mental del gegantesc yammosk. Òbviament, la criatura era telépata i posseïa suficient poder per comunicar-se amb tots els presents.
Tot d'una, el títol que en Da'Gara li havia donat al yammosk, Coordinador Bèl·lic, li va sonar més profund a la Danni.
La crida telepàtica va demanar silenci i l'enllaç de la comunitat facilitat pel yammosk es va completar. En Da'Gara es va avançar fins al centre de la plataforma i va començar a parlar en veu alta. La Danni no entenia el llenguatge, és clar, però si es concentrava en les constants ones d'energia del yammosk podia entendre l'argument del discurs. Parlava de la glòria, de la Pretòria Vong i de la gran conquesta que els havien encomanat. Va parlar amb entusiasme de la prefecte Ma'Shraid, de la segona mónnau i de la tercera, que estava per arribar. Va parlar de l’escaramussa amb els caces i de la seva aclaparadora victòria.
Després va tornar a lloar la Ma'Shraid, i la Danni va entendre un moment després el propòsit de tot allò, quan un brunzit començà a reverberar pel seu cos. Tots els caps es van tornar i van deixar de mirar cap al Da'Gara i el yammosk. Un gran tub, com el que portava des de la primera nau fins a la profunditat del gel, es va obrir pas fins a la bombolla d'aire del yammosk, travessant per la part posterior de la reunió.
Llavors, els guerrers de la segona mónnau van fer la seva entrada en ordre jeràrquic. Eren centenars, una força molt més gran a la reunida per Da'Gara. I tots, mascles i femelles, es van posar a desfilar. Tots anaven tatuats i estaven mutilats, eren de constitució atlètica i músculs ferms, i tenien la mateixa mirada intensa i fanàtica. En darrer lloc, i sobre una llitera portada per quatre forts guerrers, va aparèixer una dona amb un vestit vermell semblant al d’en Da'Gara. Mentre els seus camarades formaven al costat dels soldats d’en Da'Gara, en una exhibició d'obediència i objectius comuns que no va passar desapercebuda a la Danni, la llitera va arribar fins a la plataforma. Un cop allà, la dona, Ma'Shraid, va ocupar el seu lloc prop d’en Da'Gara.
Ell li va cedir la paraula i, immediatament, ella va oferir les seves pregàries a diversos déus. Llavors va entonar un discurs similar sobre la glòria i el deure. Va parlar de l'honor que suposava per a ella haver estat escollida per servir amb la Pretòria Vong i de la glòria que tots coneixerien aviat, sobretot els que morissin en la conquesta.
El ritual va durar diverses hores, però la Danni no va apreciar en ningú mostres d'avorriment. Només el nivell d'energia que es desprenia de la reunió la tenia aclaparada, ja que era una devoció molt poc freqüent entre els seus.
Per fi van acabar els discursos i en Da'Gara va cridar al yammosk. I llavors la Danni va sentir una vibració que li travessava el cos, un poder tan intens que li va fer por no poder contenir-lo i explotar.
En resposta a aquesta ona energètica, va aparèixer una segona llitera, però no des del túnel, sinó envoltant les grades. Estava coberta, així que la Danni no va poder veure a qui transportava.
Però ja ho sabia.
Quatre yuuzhan vong van marxar fins a l'extrem de les files dobles de guerrers, que era el punt més allunyat del yammosk i estava situat a uns cent metres d’en Da'Gara i la Ma'Shraid.
Les cortines van ser retirades i allà, lligat a un pal, estava en Miko Reglia.
Llavors la vibració va tornar a travessar el cos de la Danni. Podia sentir la desesperació i la impotència emanant del yammosk, però es va adonar que eren sentiments enfocats sobre Miko, perquè l'home es va deixar caure desolat. Va contemplar amb horror com dos fins tentacles sortien dels costats de l’arrugat morro del yammosk i s'arrossegaven davant les files de guerrers fins a la llitera. Un cop allà, van agafar a Miko i, amb una força terrible, el van alliberar dels lligams i van començar a arrossegar-lo cap a la bèstia.
Al principi, el Jedi es va resistir, però, adonant-se de l’inútil dels seus esforços, va tancar els ulls. La Danni va saber que en Miko estava buscant el seu centre de meditació.
Però les ones de la intensa potència mental del yammosk van tornar, li van travessar i van tirar del cor d’en Miko, trencant la seva força de voluntat.
I la Danni ho va comprendre. La criatura volia que mostrés la seva por, que deixés anar una diatriba de desesperació i desànim.
- Lluita, Miko -va xiuxiuejar, i va desitjar ser també una Jedi per poder comunicar-se amb l'home i prestar la seva força perquè morís amb una mica de dignitat.

En Miko, resolt a enfrontar-se al seu fatal destí amb valentia i calma, va intentar amb totes les seves forces mirar a un altre costat, cap avall o no mirar, però no podia mantenir els ulls tancats, el yammosk no el deixava. Llavors va saber que havia arribat el seu final, i que seria una mort terrible i dolorosa. Va veure la boca obrint-se més i més, va veure les interminables files de dents rere de l'imponent ullal, i després, acostant-se encara més, va veure el carnós interior de la boca de la criatura.
Mai havia temut a la mort perquè era un Cavaller Jedi, però això era diferent a tot el que havia imaginat, era un sentiment fosc de por i solitud que qüestionava tota la seva fe. Sabia, per lògica, que provenia del yammosk i que era un truc de la criatura telépata, però la lògica no podia contra la desesperació i l'horror, ni contra la certesa que aquell seria el final de la seva existència.
Cada vegada més a prop. La boca s'obria i es tancava, mastegant abans d'engolir el menjar.
A prop, cada vegada més a prop.
 Següent
Publicat per a
Etiquetes: , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)