Vector Prime (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Esperant l'arribada de Déu

-Li importaria a algú ajudar-me? -Va preguntar en Han sarcàstic i deixant anar un sospir de resignació. L’Ànakin acabava d'aterrar el Falcó Mil·lenari a Sernpidal. Una cosa que no resultava fàcil, tenint en compte que el planeta no semblava invertir molt en ports estel·lars. Bàsicament havien baixat sobre el sòl enmig d'un camp tancat i enmig d'una ciutat de cases baixes que havia crescut de forma descontrolada. Hi havia molta activitat al seu voltant i gent de diverses espècies anava d'un costat a un altre, però amb prou feines semblava haver-hi organització i, per descomptat, ningú va moure un dit per ajudar-los a descarregar el Falcó.

Finalment, en Han va sortir per la porta del recinte tancat i va interceptar a uns vilatans, dos homes de pell blanca i ulls vermells que portaven les vestidures tradicionals de Sernpidal: túniques blanques amb ratlles vermelles i grans caputxes.

- Qui dirigeix ​​el port estel·lar? -Va preguntar en Han.

- Tosi-karu! -Va cridar nerviós un dels homes, i tots dos van començar a allunyar-se.

- Bé, i on trobo al tal Tosi-karu? -Va preguntar en Han al que havia respost, col·locant-se davant.

- Tosi-karu! -Va tornar a exclamar l’albí, assenyalant al cel. Quan en Han va intentar tallar-li el pas, l'home li va apartar les mans, girà cap a un costat i es va allunyar ràpidament.

- Tosi-karu! -Li va cridar en Han-. On?

- Ep, em temo que hauràs de mirar cap amunt -va ressonar una altra veu calmada i tranquil·la.

En Han es va girar i es va trobar amb un home gran que no era albí, recolzat en un bastó.

- Vola? -Va preguntar en Han escèptic.

- Més aviat orbita -va replicar l'ancià -. Encara que, si les llegendes locals respecte a la deessa fossin certes, crec que podria volar.

- Deessa? -Va repetir en Han, negant amb el cap -. Genial. Així que hem arribat durant una celebració religiosa.

- No, no és això.

En Han mirà al seu voltant i cap al constant bullici. Els vilatans passaven a corre-cuita pel seu costat, apartant la mirada.

- Doncs encara sort que no he arribat enmig d'una -va murmurar tornant-se cap a l'home -. És vostè qui dirigeix ​​el port estel·lar?

- Jo? -L'home va riure incrèdul -. Què va, sóc només un ancià que ha vingut a passar els seus últims dies en pau.

- Llavors on és el cap del port estel·lar?

- Que jo sàpiga, no n’hi ha -va respondre l'ancià -. Aquí no hi ha molt trànsit espacial.

- Genial -va murmurar en Han -. Tinc un magatzem ple de mercaderia...

- Em sembla que tindrà problemes perquè l'ajudin a descarregar-la -va dir l'home amb un somriure.

- Han de parar i ajudar-nos -va dir l’Ànakin a un grup de sernpidalians en l'altra porta del recinte tancat. En fer-ho, va utilitzar la Força per emfatitzar el suggeriment i va deixar caure tot el pes en la paraula "tenen".

Els sernpidalians es van aturar i van mirar al noi i al wookiee. Per un moment va semblar que realment anaven a detenir-se a ajudar-los, però llavors un va cridar: "Tosi-karu!" I tots van sortir corrent.

En Chewie va udolar.

- Què vols dir amb què en Luke ho hauria fet millor? -Va preguntar l’Ànakin -. És evident que alguna cosa els preocupa.

Chewie va deixar escapar una sèrie d'udols i rugits.

- Sí, sí que importa! -Va insistir l’Ànakin.

L’Ànakin no escoltava sovint el riure del wookiee, però en aquest moment sabia que s'estava rient d'ell, i el so li va saber molt greu.

- Vaig a per aquell -va dir acostant-se a un altre sernpidalià que passava per allà.

Chewie va col·locar el seu enorme braç davant el pit de l’Ànakin i el va detenir sense dificultats. Després, el wookiee es va posar davant del sernpidalià i, quan l’albí va tractar d'esquivar-lo, va deixar l'home clavat en el lloc amb un potent rugit wookiee.

Però només va durar un segon. Immediatament, el sernpidalià es va girar i va marxar corrent i cridant.

- Ah, d’acord, tens raó -va dir l’Ànakin sarcàstic -. Això és molt més efectiu.

Chewie es va tornar per mirar-lo amb els ulls perillosament entretancats.

En Han va mirar amb cara d'escepticisme al vell.

- Que gran -va dir l'home amb els ulls oberts com plats. En Han va escoltar a Chewie a la seva esquena, es va girar i va veure el wookiee i a l’Ànakin. En Chewie balbucejava alguna cosa i el noi sacsejava el cap.

- Ni tan sols s'aturen a escoltar -es va queixar l’Ànakin -. No crec que hi hagi cap tipus d'organització en aquest lloc.

En Chewie va espantar uns quants, però es van limitar a cridar alguna cosa que no vam entendre i van marxar corrents.

En Han va pensar un moment, després va mirar el vell i després a l’Ànakin.

- Perceps alguna cosa? - Li va preguntar.

L’Ànakin es va quedar bocabadat. Òbviament, li sorprenia que el seu pare li preguntés alguna cosa sobre la Força. En Han era tan cec a ella com l’Ànakin sensible al seu influx. A més, al Han gairebé mai li interessava la informació relacionada amb qualsevol esdeveniment procedent de la Força. Ell solia refiar-se més del seu instint i de la seva sort.

L’Ànakin va tancar els ulls una bona estona.

- Por -va dir al final.

- Ep, hi ha molta -va dir l'ancià -. Per què no hauria d'haver-hi?

-Però hi ha alguna cosa més -va dir l’Ànakin. Va mirar al seu pare fixament -. És més que por -va decidir -. Sobretot amb els que són com aquests -va assenyalar a un grup de vilatans que passaven a corre-cuita per l'altra banda del carrer, amb les túniques blanques a ratlles vermelles onejant a la polsegosa brisa -. És gairebé...

- Religiós? -Va preguntar el vell, deixant anar de nou una rialleta.

-Sí -va respondre l’Ànakin mentre en Han mirava l'ancià -. Espiritual. Tenen por, però, al mateix temps, estan plens d'esperança.

- Tosi-karu -va dir l'home, i va començar a allunyar-se.

- Tosi-karu? -Va preguntar l’Ànakin -. Això va ser el que va cridar un dels homes en l'altra porta.

- Escolti! -Va cridar en Han, però l'home va seguir el seu camí, rient i movent el cap a cada pas.

- Tosi-karu? -Va tornar a preguntar l’Ànakin.

- Una mena de deessa -va explicar en Han -. Aquí passa alguna cosa estranya. No sé en què ens ha ficat Lando, però tinc...

- Un mal pressentiment? -Va acabar l’Ànakin, posant cara de bo per haver-li tret al seu pare la seva frase favorita.

-Molt a fer -va corregir en Han -. Vull descarregar la mercaderia d'una vegada per poder marxar d'aquí com més aviat millor.

En Chewie va protestar amb un grunyit. Era moltíssim treball.

- Anem a descarregar-lo nosaltres? -Va preguntar l’Ànakin poc convençut.

- No -va respondre en Han amb el seu insaciable sarcasme -. Anem a aconseguir ajuda.

Abans que l’Ànakin acabés de sospirar es va escoltar un crit estrident. Eren cent veus que sonaven com una sola.

- Tosi-karu!

- La deessa aquí -va comentar l’Ànakin.

- Bé, llavors anem a veure-la per saber si està al comandament -va comentar en Han, i va començar a caminar cap al carrer.

Girant la cantonada van trobar al vell amb les mans creuades recolzades sobre el bastó i còmodament assegut en un esglaó.

- Volem trobar-nos amb la deessa -va comentar en Han amb fredor.

- Llavors podeu quedar-vos aquí -va replicar l'ancià.

Es van quedar clavats a terra. En Han mirà suspicaçment al vell.

- Vostè? -Va preguntar.

En resposta, l'ancià va riure i va assenyalar el cel, cap a l'est. Els tres es van donar la volta i van veure la lluna ascendint al cel blau.

I quina lluna! Semblava gegantina, com si fos un segon planeta de la grandària de Sernpidal. En Han va recordar per un moment la informació que havia recopilat sobre el lloc quan instruïa a l’Ànakin sobre el vol i el pla d'aterratge. Sernpidal tenia una lluna, bé, de fet en tenia dos. Una era bastant gran, una cinquena part de la grandària del planeta, però l'altra era més petita, aproximadament d'uns vint quilòmetres de diàmetre.

En Han, l’Ànakin i Chewbacca van mirar sorpresos com la lluna s'alçava per l'horitzó, elevant-se pel cel oriental cada vegada més alt i a punt de passar per sobre dels seus caps.

- Es mou molt ràpid -va comentar en Han.

- Cada hora va més ràpid -va replicar l'ancià, arrencant mirades curioses dels tres.

- Quina lluna és aquesta? -Va preguntar l’Ànakin amb curiositat, i es va tornar cap al Han i l'ancià amb expressió temorosa -. És Dobido, no?

- Dobido és la petita -va replicar en Han.

- Sí, és Dobido -va dir l'ancià.

En Han i l’Ànakin es van mirar fixament. Les paraules de l'ancià: "Cada hora va més ràpid" ressonaven en la seva ment. Chewie es va tapar les orelles i va udolar.

- Vol dir que Dobido està caient? -Va preguntar en Han, repetint les paraules d’en Chewie.

-Això crec jo -va respondre el vell amb tranquil·litat -. Els vilatans pensen que Tosi-karu ha arribat, però jo crec que aquesta explicació és una mica rebuscada.

Els tres van mirar la lluna, que ara creuava a tota velocitat per sobre d'ells i es dirigia cap a l'horitzó occidental.

- Quant falta? -Va preguntar l’Ànakin sense alè.

En Han va començar a fer alguns càlculs, però sense punts de referència, va abandonar la idea. De tota manera, un altre pensament més urgent inundà el seu cap.

- Tornem al Falcó -va cridar, i va arrencar a córrer cap al port estel·lar amb l’Ànakin i Chewie seguint-lo de prop.

-Potser l'hagin descarregat ja -els hi va cridar l'impertorbable home, acabant la frase amb una rialleta marcada per una profunda tristesa. L’Ànakin es va aturar i el va mirar fixament.

- Em van triar alcalde -va explicar l'home amb un sospir -. Jo havia de protegir-los.

- Anem! -Va cridar en Han a l’Ànakin en un to gairebé desesperat. Quan van tornar al Falcó, el procés de descàrrega ja estava molt avançat. Una gran quantitat d'éssers de diverses espècies s'arremolinaven al voltant de la nau. La majoria d'ells descarregaven la mercaderia, però uns quants oportunistes es dedicaven a veure el que hi havia a les caixes.

- Ep! -Va cridar en Han, precipitant-se cap a la multitud i agitant els braços frenèticament.

Però, tot i que va agafar a un parell i els hi va donar una empenta, tots li van ignorar.

- Fora de la meva nau! -Va cridar repetides vegades i corrent per totes parts. En la seva carrera, arribava sempre tard i no podia evitar que la gent obrís les caixes de cartró i fugís amb el contingut.

Chewbacca va optar per un mètode més directe. Va pujar per la rampa de descens i va deixar anar un dels seus estrepitosos udols patentats. Això va captar l'atenció de més d'un, i fins i tot aquells que no van fugir directament van tenir cura de no apropar-se al wookiee.

El mètode de l’Ànakin també era diferent, el noi caminava lentament entre els saquejadors "suggerint" casualment que seria millor que marxessin. La inflexió de les seves paraules i el seu ús de la Força li va guanyar molts amics aquell dia, amics que van estar encantats de seguir el seu consell.

Van trigar més de mitja hora a aclarir la zona, i, ajudats per l’Ànakin i la seva sensibilitat en la Força, una altra mitja a expulsar els polissons amagats a la nau.

Llavors, en Han no va perdre més temps i ni es va molestar a demanar permís als controladors de terra. Va elevar el Falcó i es va enlairar. La nau va sortir disparada en línia recta i va córrer com un llamp cap a l'òrbita. En Han va programar una ruta per arribar fins a la lluna.

-Aquí està -va dir al seu fill quan van sobrevolar l'horitzó i es van acostar al satèl·lit -. Deu bilions de tones de perill.

- Torpedes? -Va preguntar l’Ànakin.

En Han el va mirar incrèdul.

- Seria com donar-li a un bantha amb una ploma -va replicar ell -. Caldria un destructor estel·lar per destrossar aquesta lluna, i si ho aconseguís, els trossos arrasarien Sernpidal.

- I llavors què? -Va preguntar l’Ànakin.

- Sembla que mai tens un destructor estel·lar a mà quan el necessites -va murmurar en Han. Després va mirar a Chewie, que estava ocupat comprovant les lectures i fent alguns càlculs.

El wookiee es va quedar mirant fixament la pantalla, es va gratar el pelut cap un parell de vegades i, mentre donava cops al monitor, va deixar anar un udol.

- Que miri què? -Va protestar en Han movent el seu seient per acostar-se. Chewie va rugir amb insistència.

- Set hores? -Va repetir en Han al·lucinat -. Deixa’m-ho veure -va apartar l'urpa del wookiee d'un cop amb la mà i, quan va acabar de llegir la línia que Chewie li havia assenyalat, va deixar de renyar-lo.

- El dia està millorant -va dir en Han mirant a l’Ànakin -. A Sernpidal li queden set hores de vida.

L’Ànakin es va quedar bocabadat.

- L’única possibilitat és que la lluna reboti a l'atmosfera abans de travessar-lo -va explicar en Han.

Mentre parlava, es va adonar de com de ridícula que era tota la situació i va sacsejar el cap.

- Aquesta lluna porta en òrbita un milió d'anys -va dir -. Per què passa això? I per què ara? - Una mirada sospitosa va creuar-li la cara. Una mirada que va deixar clar que més endavant hauria de parlar sobre aquest tema amb el sinistre manipulador que li havia enviat fins allà.

- Creus que en Lando ho sabia? -Va preguntar l’Ànakin amb to escèptic.

En Han no tenia resposta per a aquesta qüestió, però es preguntava si algun dels personatges amb els quals Lando tractava tindria alguna cosa a veure amb tot allò. Potser a algun d'ells no li semblava bé que en Lando li enviés mercaderies al seu rival. De tota manera qui seria capaç de moure una lluna? Tot allò era completament absurd.

Per al Han, que s'havia passat la major part dels últims trenta anys lluitant contra plans i equipaments absurds, i també emprant-los, res era impossible.

El monitor de la consola de l’Ànakin va començar a deixar anar xiulets.

- Què has localitzat? -Va preguntar en Han.

L’Ànakin es va inclinar sobre el monitor.

- Un satèl·lit meteorològic.

En Han mirà la lluna, que rodava davant seu.

- Porta'ns fins allà -va ordenar al seu fill -. Descarrega tota la informació -va dir a Chewie -. Anem a veure si trobem una pista o un indicador d'alguna cosa.

Moments després, l’Ànakin els va portar a tocar del satèl·lit meteorològic. Era un model antic Tro 63, i en Chewie, sense perdre ni un moment, va començar a connectar els ordinadors del Falcó Mil·lenari als bancs de dades del satèl·lit.

En Han va rellevar dels comandaments a l’Ànakin i, quan Chewie va acabar, va fer girar suaument el Falcó i es va acostar a la lluna, envoltant-la diverses vegades per intentar descobrir si hi havia estat alterada d'alguna manera. Amb uns motors fònics ben posats, per exemple. Però la inspecció no va revelar res semblant.

- Mantingueu els ulls oberts -va ordenar a Chewie, mentre el wookiee canviava el lloc amb l’Ànakin, que va ocupar el seu seient de costum al costat d’en Han.

Chewie va grunyir a manera d'assentiment i va treballar en perfecta sincronia amb Han perquè el Falcó es mogués el més a prop possible de la lluna de manera lenta i precisa.

- Set hores -va murmurar en Han -. Com anem a treure a tota aquesta gent del planeta en set hores? - Quan va acabar de formular la retòrica pregunta va emetre un senyal de socors demanant a totes les naus que es trobessin a la zona que es dirigissin a tota velocitat a Sernpidal.

Però molt pocs rebrien la crida a temps, si és que algú ho feia.

- Veieu alguna cosa? - Va preguntar a Chewie.

El wookiee va grunyir i va sacsejar el cap.

- Ve del planeta! -Va cridar l’Ànakin a seva esquena. Tots dos van mirar instintivament cap a Sernpidal i, en no veure res, van tornar la mirada cap a l’Ànakin.

El noi es va avançar i va lliurar un full imprès amb una de les descàrregues de dades que Chewie havia realitzat.

- Mireu -va dir assenyalant un diagrama que havia generat basant-se en les dades, i que mostrava la ruta que havia seguit Dobido en les dues últimes setmanes.

Els cercles mostraven la suau òrbita amb forma d'el·lipse que la lluna havia mantingut fins a només un parell de dies abans. A partir d'aquest moment, Dobido s'havia desviat de la seva trajectòria pel que feia al planeta.

- Mireu el descens -va explicar l’Ànakin -. Cada vegada que creua per aquesta part del planeta, baixa encara més. Alguna cosa està tirant d'ella.

En Han i en Chewie van estudiar el diagrama. Era cert, Dobido s'enfonsava una mica més cada vegada que creuava sobre Ciutat Sernpidal.

-Potser l'estan atraient a casa amb els seus resos -va murmurar en Han.

-Alguna cosa ho està provocant -va replicar l’Ànakin, massa concentrat per captar la broma. Va assenyalar el full imprès -. Alguna cosa en el punt mig d'aquest arc -va passar el dit pel punt en qüestió, que estava situat a l'est de la ciutat i no gaire lluny.

En Han va mirar a Chewie, el wookiee es va tornar cap a l’Ànakin i li va demanar les impressions.

- Ha de ser-hi -va dir l’Ànakin a Chewie mentre el wookiee mirava les dades.

Chewie va mirar al noi, després al Han i va udolar per mostrar que estava d'acord.

Ara tenien una pista que podia conduir-los a la solució.

En Han va traçar la ruta cap a aquesta zona, el Falcó va lliscar per sota Dobido i va travessar l'atmosfera. Chewie i ell van estudiar la zona est de la ciutat. Buscaven alguna pista o una nau, com, per exemple, un creuer classe Interdictor, conegut pels seus potents projectors gravitacionals, que podien simular els tremends efectes d'un cos estel·lar a l’hiperespai i impedir que les naus que intentaven fugir saltessin a la velocitat llum.

Mentrestant, l’Ànakin estudiava el moviment de Dobido, que travessava de nou la zona de descens. Era obvi que la lluna variava la seva trajectòria en aquest punt. L’Ànakin va actualitzar els càlculs d’en Chewie amb les noves dades.

En Han va escoltar el seu grunyit.

- Què has descobert?

- La lluna no rebotarà en l'atmosfera -va explicar l’Ànakin -. No, si aquesta atracció continua. I jo crec que seran sis hores, no set, perquè el descens augmenta cada vegada que passa. I una cosa més...- es va aturar esperant a què es donessin la volta -. No té molta importància, però crec que caurà sobre Ciutat Sernpidal.

- Quina coincidència -va dir en Han amb fredor.

Chewie va grunyir, mostrant el seu acord, i va ser la primera vegada que en Han va sentir al wookiee semblant mostra de sarcasme.

Un moment després, quan el Falcó tornava de la seva patrulla, Ciutat Sernpidal va aparèixer a la vista.

- Només en aquesta ciutat viuen cinquanta mil éssers -va dir en Han.

- I no hi ha més de cent naus -va afegir l’Ànakin.

Hi va haver un llarg silenci i un prolongat moment de por.

- Hem de trobar el punt d'origen -va ordenar en Han.

Van portar el Falcó directament al port estel·lar. En Han es va preparar per discutir amb el controlador i per dir-li que no posés objeccions, però no va rebre cap trucada. Apropant-se, i mentre feien baixar la nau, van comprendre el perquè. Un gran terratrèmol agitava la ciutat, el sòl tremolava en ones per sota dels edificis i els carrerons, enderrocant els murs i llançant a la gent pels aires.

- Sort que no és una ciutat costanera -va comentar l’Ànakin.

Sentint allò, en Han va elevar de nou el Falcó i es va dirigir al sud, cap a la costa més propera. A l'interior d'una vall, a l'altre costat de la cadena muntanyenca que s'alçava al sud de Ciutat Sernpidal, hi havia una ciutat amb diversos milers d'habitants.

L’Ànakin va grunyir quan el Falcó va sobrevolar els primers pics. En Han no va haver de preguntar per què, el noi era extremadament sensible a les pertorbacions de la Força, i acabava de sentir la mort de molta gent al poble de les muntanyes.

Quan el Falcó va sobrevolar les últimes cimeres, van poder contemplar el desastre, el mar, agitat, estava arrasant la vall i emportant-se per davant cases i arbres. Tot amb una força tan sobtada i violenta que, abans fins i tot que volessin més baix, van saber que no hi havia supervivents.

En Han va accelerar de tornada cap al nord i va portar el Falcó directament al port estel·lar. Quan la nau va prendre terra, una multitud es va arremolinar davant les portes. Era gent que havia comprès de sobte el seu destí fatal i que estava desesperada per escapar.

En Han mirà Chewie.

- Carrega la nau -li va ordenar -. Fica a tots els que puguis.

- Hem de mobilitzar la resta de les naus -va dir l’Ànakin -. No podem deixar que enlairi cap que no estigui plena.

En Han va assentir.

- No seran suficients -els hi va recordar -. Hem de trobar l'origen i eliminar-lo.

-Jo puc trobar-lo -es va oferir l’Ànakin.

En Han es va aturar i el va mirar fixament.

- Puc fer-ho -va insistir l’Ànakin -. I després, Chewie i tu podeu apropar-vos amb el Falcó i destruir-lo.

En Han mirà uns instants al seu fill menor. Sabia que ell estava més capacitat que l’Ànakin per a les tasques necessàries d'evacuació. Calia algú de l'edat i l'experiència d'en Han, algú que inspirés respecte i, a falta d'això, que fos capaç de controlar la multitud per la força. L’Ànakin podia ajudar en gran mesura, sobretot si emprava la Força, però la situació podia adquirir en breu tints polítics, sobretot si les autoritats de Sernpidal, que, per cert, on eren? Apareixien per investigar i portaven amb ells les intrigues polítiques que sempre acompanyaven a aquestes situacions. Si passava això, l'experiència d'en Han no tindria preu. Així i tot, li terroritzava la idea d'enviar a l’Ànakin a buscar l'origen desconegut d'aquella força, un instrument tan poderós com per enderrocar una lluna.

Però havia de confiar en el seu fill.

- T’aconseguirem un lliscant -va dir -. Vés -hi, troba el punt d'origen i envia les coordenades immediatament. No facis res, només envia-les.

L’Ànakin va assentir, es va dirigir a l'armari de les armes i es va col·locar una pistola làser al cinturó, al costat del sabre.

- No intentis fer-ho sol -li va ordenar en Han -. Troba-ho, digues on és i fot el camp d'allà.

L’Ànakin el va mirar fixament uns instants i el seu pare li va sostenir la mirada. Un corrent de confiança va recórrer a tots dos.

El caos a Ciutat Sernpidal era pitjor del que en Han havia imaginat. Molts vilatans havien sortit als carrers i ploraven i resaven de genolls perquè arribés Tosi-karu.

Al Han no se li escapava la ironia oculta darrere d'aquestes pregàries.

Hi havia molta més gent bloquejant les portes del port estel·lar i, de tant en tant, s'escoltava el tret d'una pistola làser ressonant en l'aire. En Han va calcular que si omplien completament totes les naus, aconseguirien treure a la major part dels habitants de la ciutat, però quan va baixar la rampa i va comprovar la magnitud del caos i el pànic que regnava al planeta, va dubtar que arribessin a aconseguir.

En una pista no molt llunyana s'enlairava una nau petita. Quan la van veure, retallada sobre el cel, van comprovar amb horror que hi havia gent agafada al tren d'aterratge. Un darrere l'altre van anar caient, cridant i precipitant-se cap a la mort.

Un altre terratrèmol va sacsejar la ciutat i va llançar un dels murs directament sobre el Falcó, tot i que la vella i resistent nau no va semblar acusar els danys.

- Treu això! -Va cridar en Han a Chewie, el wookiee va tornar dins i, un moment després, els canons làser davanters van efectuar tres trets curts i van reduir la paret a enderrocs.

-No aconseguiràs arribar-hi -va dir en Han a l’Ànakin.

- He d’intentar-ho.

En Han observà al seu fill. No volia enviar-lo al cor d'aquell caos, ple de terratrèmols i ple de disturbis i pànic generalitzat, però tampoc podia negar que era necessari. Si no trobaven el punt d'origen, i aviat, moririen desenes de milers, potser centenars de milers d'éssers.

En Han agafà a l’Ànakin del braç i, brandant la pistola làser per mantenir la multitud a ratlla, va baixar corrent la rampa amb ell. Quan va aconseguir trobar un lliscant, van veure algú conegut que estava assegut en un banc al seu costat. Era l'alcalde.

- Escoltin, això és meu! -Va protestar un altre home veient que en Han ajudava a l’Ànakin a pujar a la cabina.

- Llavors, si vol, vagi amb ell -li va dir en Han -. O Ajudeu-me a ficar aquesta gent a la meva nau.

L'home va pensar un segon, però la resposta era més que òbvia, així que va passar de llarg per on estava en Han i es va dirigir al Falcó.

-Què fa? -Va preguntar en Han a l'alcalde, que s'acostava amb pas incert i una gran motxilla a l'esquena.

L'home va arronsar les espatlles.

- Suposo que estic esperant l'arribada de la deessa -va respondre amb una rialleta -. Sabia que tornaríeu.

En Han el va mirar amb curiositat.

- El típic heroi -li va dir l'ancià amb calma -. Pots aturar la caiguda de la lluna?

- No tinc les armes necessàries -va respondre en Han.

- Alguna cosa l'està atraient cap aquí? -Va preguntar l'home sorprès -. Un controlador de gravetat, com un creuer Interdictor o alguna cosa així?

La mirada d’en Han es va tornar encara més escèptica.

- Jo no he estat aquí sempre -va explicar l'ancià -. I conec les naus modernes -va deixar anar una altra rialleta planyívola -. Potser per això em van escollir alcalde els sernpidalians.

En Han es va acostar a ell.

-Vagi amb el meu fill -li va dir.

- On?

-Vagi amb ell -va grunyir en Han -. Ell li ho explicarà pel camí.

L'ancià va pujar a la nau i l’Ànakin li va lliurar els gràfics. A continuació, el noi va accelerar a fons el lliscant i va baixar a tota velocitat pel carrer.

Un udol d’en Chewie li va indicar al Han que hi havia problemes en el Falcó. En Han es va prometre a si mateix donar-li les gràcies de tot cor al Lando quan tornés, i va córrer cap a la seva nau.

Següent