Vector Prime (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

El joc, la realitat

-Va resultar... Estrany -va admetre la Jaina davant els seus germans més tard, mentre els tres exploraven les meravelles de la nova llar d'en Lando.

Havien visitat uns tubs transparents que els havien transportat d'una torre a una altra i s'havien provat uns vestits paracaigudes amb els que havien baixat de forma vertiginosa des de la tretzena planta a la primera. Per a això s'havien col·locat uns cascos, s'havien lliscat per un forat i havien caigut contra el corrent provocat per un enorme ventilador, cosa que els havia fet disminuir la velocitat i els havia dipositat suaument a la planta baixa.

- Vaig trobar la pau -va comentar en Jacen.

- Vas practicar molt -va intervenir l’Ànakin ràpidament.

En Jacen i ell es van mirar. Havien estat parlant del tema una altra vegada, discutint els avantatges interns de la Força enfront de les habilitats tècniques a què es podia aplicar. La discussió havia començat quan l’Ànakin havia tornat del Capritx d’en Lando i s'havia trobat amb Jacen i amb la resta a la sala de control, on tots, immòbils, havien al·lucinat amb l'actuació de la Jaina i esperaven la confirmació que la noia es trobava bé.

La Jaina va negar amb el cap i va riure del ridícul debat.

- Eres conscient dels teus moviments? - Li va preguntar en Jacen.

- Pilotant? -Va dir la Jaina -. No me'n recordo.

-Perquè et vas deixar portar per la Força -va raonar en Jacen, pensant que s'havia apuntat un punt.

- Perquè va aprendre a aplicar l'ús de la força i el va afegir a les seves habilitats com a pilot -va afirmar el persistent Ànakin -. Les seves accions eren tan automàtiques perquè practica constantment el vol.

-És més que això -va insistir en Jacen.

- Llavors per què no ho vas fer tu millor? - Li va preguntar l’Ànakin.

- No vaig aconseguir un bon nivell de meditació.

-Perquè no practiques prou -va dir l’Ànakin -. Per això et vaig guanyar –va fer petar els dits en l'aire com si amb el gest enllacés els arguments -. Jo sé com aplicar la Força a les tasques pràctiques, i no em limito a seure en la foscor i a aprofundir en el meu interior.

- Llavors per què no vences ni tan sols a la nostra parella d'entrenament? - Li va preguntar en Jacen.

- Et puc vèncer ara mateix -va insistir l’Ànakin, agafant el seu sabre làser.

- Esteu fent una mica el ximple per ser dos supòsits Cavallers Jedi -va dir la Jaina amb fredor.

- Al contrari -va dir una veu.

Els tres es van donar la volta i van veure acostar-se a un home que caminava amb certa arrogància i portava un sabre làser penjant del cinturó.

- Kyp -va saludar l’Ànakin.

En Kyp Durron es va acostar i va saludar amb el cap als nois, mirant fixament a la Jaina.

- Molt bo el vol -va dir al final.

- Molt bo? -Li va dir en Jacen amb una rialleta.

En Kyp el va mirar i va mantenir la mirada una estona abans de somriure d'orella a orella.

- D’acord -va admetre ell -, ha estat millor que això. Sabia que tenia un problema quant vaig sentir que anaves a volar, Jaina. Ara hauré de tornar a recórrer el cinturó sencer per recuperar el meu lloc.

- Ara? -Va preguntar l’Ànakin, col·locant-se just davant d’en Kyp i òbviament emocionat davant el Jedi.

- Ara no -va replicar en Kyp -. Me’n vaig del planeta. De fet, vaig a sortir del sistema. Tinc feina a fer. El meu esquadró està esperant, a punt per partir, però volia veure-us i saludar-vos.

- El teu esquadró? -Van preguntar en Jacen i l’Ànakin a l'uníson. En Jacen amb to escèptic i l’Ànakin emocionat.

- Uns amics que volen amb mi -va explicar en Kyp.

- Miko Reglia? -Va preguntar la Jaina.

- I més gent.

-Però no més Jedi -va afirmar, més que preguntar en Jacen.

- Només uns amics -va explicar en Kyp -. Sou benvinguts si algun dia voleu unir-vos a nosaltres, i si us deixen el vostre pare i el vostre oncle Luke, és clar.

- Unir-nos a què? - Es va veure obligat a preguntar en Jacen.

- Al treball -va dir Kyp.

- Treball? - L'escepticisme d’en Jacen anava en augment.

- Aturem el comerç il·legal i solucionem disputes -va explicar en Kyp. No ho deia en pla fanfarró, però sí amb ferma determinació. La resolució als ulls d’en Kyp era més intensa que res que haguessin vist abans els tres nois.

- En això es dediquen ara els Jedi? -Va preguntar en Jacen -. A perseguir contrabandistes?

L’Ànakin i la Jaina, sorpresos, no podien creure que el seu germà fos capaç de desafiar el Cavaller Jedi, que era més gran i tenia més experiència.

- Doncs sí -va respondre en Kyp amb una rialleta.

-Hi va haver un temps en què els contrabandistes eren amics dels Jedi -es va atrevir a dir en Jacen.

- Com el teu pare -va deduir en Kyp.

- Eren altres temps -va intervenir la Jaina, i va avançar per interposar-se entre els dos i intentar suavitzar la tensió -. Temps en què un Govern il·legítim controlava la galàxia.

En Jacen va sacsejar el cap. No semblava molt convençut.

- Creus que és indigne de nosaltres? -Va preguntar en Kyp. Després va avançar, apartant la Jaina suaument però fermament, per posar-se davant d’en Jacen -. Quan els innocents sofreixen el robatori de les seves possessions o són capturats, i potser torturats, per ventura no és responsabilitat dels Jedi acudir en la seva ajuda? -Va preguntar, elevant el to amb cada paraula.

- Ho és -va admetre l’Ànakin.

-Hi ha una diferència entre trobar problemes en el camí i sortir-se’n d'ell per buscar-los -va dir en Jacen -. No som la policia galàctica.

- Ja li he sentit tot això al teu oncle -va replicar en Kyp.

- És que hi ha una font millor de saviesa per a un Jedi en tota la galàxia? -Va preguntar en Jacen.

- Així i tot, ell no va intentar impedir-me realitzar la tasca que m'he autoimposat -va afegir en Kyp ràpidament, assenyalant al Jacen amb el dit per subratllar les seves paraules -. Em va dir que controlés el meu caràcter, però no que deixés de fer-ho -va acabar assentint amb el cap i es va girar per mirar la Jaina -. Un vol magnífic, Jaina -va dir -. Tornaré per superar la teva marca i espero que després quedis per darrere meu.

- Mai ho aconseguiràs -va dir la Jaina en to de burla.

Kyp, amb un ampli somriure, li va donar uns copets a l'espatlla i va passar de llarg.

- Ens anem -va dir ell. Es va girar un cop més mentre caminava -. La meva oferta segueix en peu per als tres si aconseguiu allunyar-vos del vostre pare i el vostre oncle. Em vindrien bé uns quants Jedi per completar l'esquadró.

Els hi va fer l'ullet i es va dirigir a l’espaiport, on l'esperava la seva Ala-X. A suggeriment de l’Ànakin, i davant la insistència de la Jaina, ja que en Jacen no volia, van anar a la planta superior de la torre i van sortir al mirador de la passarel·la, sota el cel nocturn, per contemplar l'enlairament. D'alguna manera, sabien que en Kyp Durron no els decebria.

Va començar amb música. Els altaveus de l’espaiport va començar a emetre el Shwock Dubllon, o Estela encrespada, de Dembaline, la melodia més triomfal del compositor calamarià. L'obertura de la peça es fonia en un caos de notes una mica discordants que anaven unint-se de forma gradual, i que es barrejaven al mateix temps que els membres de l'esquadró d’en Kyp ascendien en l'aire. Hi havia naus de tot tipus, gairebé totes de models antics. Ala-B, Ala-A, i fins i tot un parell d’Incursors i tres Ala-X antics. Una dotzena de caces brodaven el cel fosc amb el vermell dels seus propulsors. Era el ball dels pilots al so de la música in crescendo.

Després, els dos Ala-XJ, d’en Kyp i Miko, van creuar la formació, just quan l’Estela Encrespada arribava al seu punt culminant, moment en el qual la seva dotzena de companys els va seguir en ordre ràpid i disciplinat.

En Jacen va mirar l’Ànakin, que observava sense parpellejar les flamarades de les naus, clarament impressionat. En Jacen sabia que els pensaments del seu germà petit estaven plens d'aventures i glòria. Somiava amb perseguir el mal i lluitar per la bona causa.

L’Ànakin no entenia que les coses no fossin blanques o negres.

- Kyp ha reunit una bona barreja de caces -va comentar la Jaina mentre de la música desapareixia. Mirà als seus germans i va negar amb el cap -. Ell sí que sap com fer una bona sortida.

- I són aquestes exhibicions heroiques les que confirmaran a l'oncle Luke que cal tornar a reunir el Consell Jedi -va replicar en Jacen.

- I un bon Consell estaria molt satisfet d'una exhibició com aquesta -va intervenir l’Ànakin.

- Per mostrar a la galàxia la glòria dels Jedi? -Va preguntar en Jacen amb escepticisme.

- Per atemorir els que vulguin enfrontar-se a la Nova República i per portar esperança a aquells que vulguin viure en pau sota el govern de la llei -va respondre el seu germà.

-Ja n'hi ha prou! -Va pregar la Jaina.

Tots dos van accedir a la seva petició i, mentre seguien la Jaina de tornada a la torre, van negar amb el cap. Cap dels dos estava tan segur del seu punt de vista com volia fer veure.

-Allà van -va dir la Leia.

La dona, al costat d’en Han, Mara, Luke, Lando, Chewie i els dos androides van contemplar l'admirable sortida d’en Kyp des del mirador de les estances d’en Lando.

-Pots comptar amb Kyp si el que vols és una sortida amb estil -va dir en Han, i després va afegir en veu baixa -: Probablement segueix fent-li mal haver perdut davant la Jaina.

- Va fer falta un Jedi per vèncer a un altre -va observar en Lando, i va adoptar un posat pensatiu mentre mirava al Luke -. Sé d'un altre Jedi que és molt bon pilot -va dir a poc a poc i amb expressió astuta. En sentir aquestes paraules, la resta també es va girar cap al Luke.

En Luke va somriure i va arronsar les espatlles. No anava a posar-se a competir amb els nois Solo, l'intent d’en Lando d'enfrontar a dos Jedi en competició no va fer més que reforçar la seva determinació per restablir el Consell Jedi. Segons l'opinió d’en Luke, un Jedi hauria d'estar més interessat a competir amb ell mateix. Podia perdonar l'entusiasme dels nois Solo i el seu desig de competir per un lloc en el panell, però en Kyp, amb més de deu anys d'experiència a l'esquena, hauria de ser més com cal.

- Tenim una classificació totalment diferent per als caces de dues places -va explicar en Lando -. No hi ha Jedi en aquest panell.

En Luke va mirar la Mara indecís. No tenia ganes de recórrer el cinturó i no necessitava cap desafiament per demostrar les seves habilitats, ni com a pilot ni com a Jedi, però sabia que la Mara podia veure-ho d'una altra manera. Potser necessitava garantir-se a si mateixa que podia rendir al màxim malgrat la seva condició física. Potser recórrer el cinturó li asseguraria que la seva decisió de continuar jugant un paper vital en els seus assumptes, sobretot pel que fa a la Jaina, no comprometia de cap manera la seguretat dels seus éssers estimats.

- Vols provar? - Li va preguntar en Luke.

En Lando es va acostar, esperant ansiós la resposta.

- Ho acabo de fer -va respondre la Mara en veu baixa perquè el Luke fos l'únic a escoltar-lo. Ell va percebre que ella estava totalment en pau i que, gràcies a la magnífica prova de la Jaina, havia fet apilament de tota la confiança que necessitava.

En Luke es va sentir meravellat per com ella l'havia entès i per com havia sabut la Mara que, encara que ell no tenia ganes, estava disposat a fer-ho si ella volia. Va contemplar a la Mara amb admiració durant una bona estona. Com solia mirar-la gairebé sempre.

-Crec que passem de l'oferta -va dir la Mara al Lando.

En Lando va començar a protestar i a xerrar sobre la possibilitat que els dos aconseguissin la puntuació més alta mai vista, una marca que cap altra parella de pilots podria arribar mai, però després va mirar al Han i a la Leia i els va veure negar amb el cap de forma molt subtil, indicant-li que ho deixés i recordant-li la condició de la Mara.

-Bé, si mai canvieu d'opinió... -va dir amb una mica de penediment.

Al Luke tot li quadrava. Al Lando li encantaria tenir els noms d’en Luke i la Mara Jade Skywalker obrint el seu panell de carreres dobles, com ara, que tenia el nom de dos Cavallers Jedi obrint el panell de carreres individuals. Seria una publicitat immillorable per a un home de negocis i donaria notorietat al seu rehabilitat planeta. I, el que era més important, la legitimitat de l'operació d’en Lando augmentaria considerablement.

- I vosaltres dos? -Va preguntar Lando girant-se cap al Han i la Leia.

- Les reunions del Consell m’estressen massa -va respondre immediatament la Leia, negant amb el cap, alçant la mà i mostrant la seva total falta d'interès en el repte del cinturó d'asteroides.

- Llavors en Han i Chewie! -Va dir en Lando eufòric -. Sempre s'han enorgullit de ser la millor parella de pilots de la galàxia. Que ho demostrin!

- Sóc massa vell i lent -va replicar en Han, passant un braç per sobre de les espatlles de la Leia.

En Chewie es va limitar a udolar.

En Jacen, la Jaina i l’Ànakin van entrar a la sala.

- Heu vist anar-se'n a Kyp? -Va preguntar l’Ànakin emocionat i acostant-se al Luke ràpidament -. La música i la formació tancada.

En Luke va assentir.

La Jaina mirà al seu voltant amb curiositat, es va centrar en Lando i en els seus pares, i després en Chewie, que semblava bastant nerviós, fins a arribar finalment a la seva tia.

- Lando vol que Chewie i Han recorrin el cinturó en una carrera de dos pilots -va explicar la Mara -. A mi em sembla una bona idea.

La Leia es va apartar del seu marit, que li va dirigir un dels seus típics somriures tristos. La veritat és que, encara que en Lando els assegurés que el risc era mínim, a la Leia no li entusiasmava la idea que en Han es fiqués en allò. Però el seu instint de protecció no podia contra aquell somriure. Era evident que en Han no volia anar o que li importava un rave allò, però ella era incapaç d'aguantar-se les ganes d'animar-lo.

- A mi també -va coincidir ella.

Aquesta vegada, Chewie va deixar anar uns quants udols per explicar que la idea li provocava curiositat.

-És un joc infantil -va respondre en Han amb una ganyota -. Sóc massa vell, massa lent i massa maldestre.

- I massa gallina -va afegir l’Ànakin ràpidament, arrencant una riallada a tothom, excepte al Han, és clar.

- Moss Devers i Twingo tenen el rècord actual -va dir en Lando, referint-se a un parell de contrabandistes d'estar per casa, coneguts per fer més mercaderia en les copes que es bevien que en el compartiment de càrrega de les seves naus. Solia dir-se d’en Moss, el bothan, i d’en Twingo, el seu inseparable company sullustà, que si haguessin transportat la centèsima part dels carregaments que deien haver transportat, ja serien els brètols més rics de la galàxia, i que si haguessin esquivat, enderrocat o escapat d'una centèsima part de les naus imperials a les que deien haver-se enfrontat, l'Emperador s'hauria quedat sense flota molt abans que l'Aliança Rebel el derrotés.

Aquells dos fanfarrons no estaven especialment ben considerats entre els malfactors que en Han i Chewie deien amics, i en Han mai havia sentit simpatia per la parella, i menys per Moss.

Per al Lando era una fortuna que aquests dos tipus encapçalessin el panell de carreres dobles en aquest moment.

- No crec que càpigues en un bombarder TIE -va dir en Han al wookiee -. Se't sortirien les cames per darrere i li aniries donant puntades de peu als asteroides.

Chewie va alçar els punys per darrere del cap, imitant les grans orelles del sullustà, i va posar cara de ximple. Després va grunyir emfàtic, recordant al Han que Moss i Twingo mai oblidarien la seva covardia. Als dos malfactors els hi encantaria saber que en Han i Chewie s'havien negat a intentar superar la seva marca, i ho considerarien una altra prova de les seves reconegudes habilitats de pilotatge.

- Sí, sí -va admetre en Han. Mirà a la resta i va veure que tots li contemplaven somrients -. Què passa? -Va preguntar innocent.

Tots van tornar a somriure quan el personal d’en Lando van prémer al Chewie i al Han en els seients bessons d'un bombarder TIE. Un desafortunat treballador va girar la cama d’en Chewie cap al costat incorrecte i el wookiee li va deixar anar un revés amb la mà. No hi havia estat fort, però va ser suficient per llançar l'home a diversos metres, el personal va aconseguir per fi col·locar a tots dos a l'interior de la nau. Chewie, amb les cames doblegades i els genolls peluts i ossuts a l'altura de la barbeta, resultava una mica ridícul.

- Preparats? - Es va sentir una veu.

- Però com anem a volar així? -Va protestar en Han, mirant a Chewie amb indecisió.

El wookiee udolà.

-Doncs la veritat és que no tens molt bona pinta -es va burlar en Han.

-Això és igual -va respondre en Lando -. Crec que ni tan sols us apropareu a la marca d’en Moss i Twingo, que és de quatre amb quaranta-u.

Chewie va grunyir.

-Preparats! -Va cridar en Han.

- El truc és apel·lar al seu orgull -va xiuxiuejar Lando a la Leia i als altres mentre picava l'ullet.

Quant en Han i Chewie van abandonar l'hangar, la resta es va dirigir ràpidament a la sala de control per contemplar l'espectacle. Els tres nois van intercanviar pronòstics pel camí i van estar d'acord en què el seu pare i Chewie superarien el rècord previ, però també van arribar a la conclusió que això seria l'únic que aconseguirien, perquè no comptaven amb el suport de la Força. La Jaina els va explicar que, des del seu punt de vista, anaven a volar pràcticament a cegues, ja que ella havia utilitzat la informació proporcionada per la Força per travessar la barrera insalvable.

En Jacen i l’Ànakin, tot i tenir punts de vista diferents respecte a les prioritats de la Força, van estar d'acord amb l'opinió de la Jaina.

Al Luke li divertia escoltar tot allò. Cap dels dos havia arribat a entendre bé el poder i les limitacions de la Força, i semblava que cap d'ells comprenia realment la intel·ligència del seu pare. En Luke mai subestimaria la Força, però tampoc subestimaria a Han Solo.

I el que Luke també sabia era que en Han i Chewie tenien una mica d'experiència en el vol a través de cinturons d'asteroides.

Quan el grup va arribar a la sala de control i es va trobar envoltat de pantalles per tot arreu, en Han i en Chewie havien executat unes proves de maniobra i estaven en posició per entrar al cinturó.

Els controladors del Corredor 1 els van comunicar que els seus escuts estaven al màxim i van donar la sortida.

- Genial -va respondre en Han amb fredor. A la sala de control, tots van riure.

Quan el bombarder TIE es va introduir en el corrent d'asteroides, la pantalla rectangular secundària va ampliar la imatge. Era un punt de llum que avançava sense esforç en la foscor. Sortejava els obstacles i travessava els grups de roques giratòries tan netament que semblava un fantasma capaç de travessar la matèria.

-És preciós -va dir en Jacen.

En Han no ho veia exactament així. De fet, no havia parat de cridar des del moment en què Chewie i ell s'havien ficat en el cinturó d'asteroides. Era un crit llarg i aterrit. El que des de terra semblava una ruta ben planejada i acuradament calculada, era en realitat una sèrie d'accions desesperades i de cops de sort. Perquè quan el bombarder TIE va girar bruscament al voltant d'un asteroide, Chewie, amb els colzes cap amunt, va lliscar a un costat i li va donar al Han un cop al cap.

En Han va estar a punt d'elevar la nau en vertical, cosa que els hauria precipitat de cap contra un altre asteroide que no havia vist, però l'impacte del colze d’en Chewie el va apartar dels controls, el bombarder TIE va mantenir la trajectòria que portava i, d'alguna manera, va lliscar entre els dos asteroides que en Han, Chewie i els observadors en terra havien pensat que estaven massa a prop.

La maniobra va semblar brillant.

- Bola de pèl! -Va cridar en Han a Chewie.

El wookiee es va girar, va col·locar la seva cara a menys d'un centímetre de la d’en Han i va deixar anar un udol. Tots dos van tornar a dirigir la mirada a la pantalla i van veure un asteroide a punt de xocar contra la nau. Els dos van deixar escapar un crit i, de manera instintiva, es van tapar la cara amb els braços.

En fer-ho, el genoll d’en Chewie va colpejar el comandament i el bombarder TIE virà cap a un costat, esquivant l'asteroide.

Almenys semblava brillant.

La veu d’en Lando es va sentir per l'altaveu.

- Aquí teniu als nois completament bocabadats.

En Han va activar el comunicador.

- Cap problema -va dir, i el va apagar corrent, just abans de cridar: "Això no pot ser cert!", veient un mur d'asteroides que s’aixecava davant d'ells.

En Han va girar a l'esquerra, Chewie a la dreta i el bombarder TIE... ni es va moure. Cadascun va veure el moviment de l'altre i tots dos van canviar de costat, però el bombarder TIE... ni es va moure.

- A l'esquerra, bola de pèl pudent! -Va cridar en Han desesperat.

Llavors, mentre Chewie seguia les seves instruccions, va girar sense voler el seu propi comandament cap a la dreta, i el bombarder TIE... ni es va moure.

- La teva esquerra, no la meva! - Va corregir en Han, cosa ridícula tenint en compte que tots dos estaven mirant en la mateixa direcció.

En Chewie va agafar les mans d'en Han i el seu comandament d'una urpada, es va fer amb els controls i va tirar de tots dos comandaments alhora, l'àgil bombarder TIE va sortir disparat cap a l'esquerra i va lliscar arran de l'enorme paret. En Han va accelerar al màxim i la nau va passar fregant el mur. Després van tornar a la dreta i van tornar a incorporar-se al corrent... La qual cosa havia d'haver semblat una maniobra brillant.

S'havien unit al flux d'asteroides, però anaven molt ràpid. La veu d’en Lando es va obrir pas a través de l'altaveu, però en Han i en Chewie, que estaven intentant recuperar el control, tot just li van prestar atenció. Una enorme roca giratòria s'aproximava a ells, i tots dos pilots, que havien recuperat la sincronia, van baixar en picat, van fer marxa enrere i van executar un bucle perfecte. D'aquesta manera van creuar sobre la superfície de l’asteroide i van emprar la seva gravetat per frenar una mica la seva velocitat de vol.

Van sortir per l'altre costat a una velocitat molt més segura i, durant un tram bastant clar, van adquirir un ritme de vol suau. En Han va mirar el cronòmetre, més que res per saber si en Chewie i ell podien anar-se’n d'allà.

No funcionava.

- Què? -Va preguntar, i li va donar un cop de puny a l'instrument.

Res.

En Han va activar el comunicador.

- El cronòmetre no funciona -va dir -. Quant de temps portem?

La seva veu, una mica trencada, va ressonar en els altaveus de la sala de control. Tots van mirar cap amunt, al cronòmetre de la paret. Tres minuts amb trenta-tres segons, el que s'acostava a un nou rècord de carreres dobles.

-Tres amb trenta-tres, gairebé els heu guanyat –els hi va dir en Lando, i va afegir ràpidament -: però els teus tres fills et segueixen traient una bona davantera -la intenció era incitar-los a què seguissin volant perquè continués l'espectacle.

- Quant de temps portem? -La veu d'en Han, encara més trencada, va sonar de nou a través de l'altaveu.

-No ho ha sentit -va assenyalar en Luke.

Davant la sobtada expressió seriosa a la cara d’en Lando, tots els somriures i els gestos d'aprovació cap a la carrera van desaparèixer ràpidament. Els tècnics dels monitors de control es van inclinar sobre els seus instruments i van obrir diversos canals cap al Corredor 1.

-Tres amb quaranta-set -va cridar en Lando.

- Quant de temps? -Va preguntar en Han, que evidentment no havia escoltat ni una paraula.

- És només un problema de comunicació -va assegurar Lando a la resta.

-És més que això -va dir un dels controladors -. Hem perdut completament el senyal del Corredor 1.

- Per complet? -Va preguntar en Lando.

-Sí -va confirmar l'home.

- Què significa això? -Va preguntar la Leia, agafant al Lando pel colze.

- Vol dir que estan sords -va respondre amb sobrietat -. I vol dir que no tenen escuts.

L'estada es va omplir d'expressions de por comprenent les implicacions d'aquella afirmació. En Luke va sortir corrent de la sala de control.

A bord del bombarder TIE, i mentre la nau travessava sense complicacions una zona relativament lliure d'asteroides, en Han i en Chewie estaven tranquils. Tots dos creien que no hi havia perill i fins i tot començaven a entendre com emprar els sistemes del bombarder en benefici seu.

Si funcionaven, és clar.

- Salta't aquest -va ordenar en Han, assenyalant una gran roca polida que va sorgir a la seva dreta. Llavors va portar el braç cap a l'esquerra, predient la ruta de vol, i va assenyalar un punt en el qual probablement es trobarien amb un altre grup de roques.

En Chewie va fer el que se li ordenava i, amb la intenció de passar a prop i utilitzar els escuts com a propulsors, va sortejar la roca que havia sorgit per la seva dreta.

I la veritat és que van rebotar, però, en no tenir escuts deflectors, ho van fer colpejant amb l'ala del panell solar dret, el bombarder TIE va sortir acomiadat girant a la deriva i els espantats Han i Chewie van mirar instintivament cap a fora per comprovar els danys. La meitat del panell solar havia estat arrencat i la torre de conducció elèctrica estava torta.

Tots dos van agafar els comandaments i els van prémer frenèticament per intentar recuperar el control. A causa de l’intens moviment, un dels cinturons d’en Han es va obrir i va sortir disparat cap als comandaments, que va llançar la nau en una vertiginosa caiguda en diagonal.

Chewie, udolant mentre en Han cridava i s'esforçava per corregir la ruta, va reaccionar ràpidament i va desactivar els comandaments d'en Han per controlar completament la nau.

- No tenim escuts, Chewie! No hi ha escuts! -Va exclamar en Han. Un asteroide va aparèixer de sobte davant seu, com un mur de pedra.

- Baixa, baixa, baixa! -Va cridar Lando mentre contemplava l’espectacle, el bombarder TIE va avançar davant de la paret rocosa i llavors... Res.

- Hem perdut el senyal! -Va cridar un dels controladors.

-Tampoc vam rebre senyals del Corredor 1 -va afegir un altre.

La imatge de la pantalla rectangular va canviar de sobte i va mostrar un caça TIE sortint a corre-cuita d'un dels hangars.

- Troba'ls -va dir la Leia gairebé sense respiració. Les paraules i la seva pregària anaven dirigides al seu germà Luke, el pilot del caça TIE que estava a punt de recórrer el cinturó.

Següent