Vector Prime (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Recórrer el cinturó

-No podia esperar menys d’en Lando -va dir en Han quan el Falcó Mil·lenari va sortir de l’hiperespai i es va trobar davant els dos planetes que en Lando Calrissian havia adoptat com a llar i lloc de treball.

Tots dos estaven completament envoltats de naus espacials. Hi havia petits caces, enormes vaixells de càrrega i fins i tot gegantines naus escut que en Lando havia emprat en alguna ocasió per protegir altres transports mentre s'extreia mineral a Nkllon, un planeta massa a prop del seu sol.

-Hi ha més trànsit que en el Nucli Galàctic -va dir en Luke a través del sistema de comunicació quan el Sabre de Jade va sortir de l’hiperespai i es va col·locar al costat del Falcó Mil·lenari.

Només quedava per aparèixer la Jaina, que pilotava l'Ala-X. En Han va mirar la seva dona i va veure que estava preocupada. El viatge des de Reecee els hi havia portat una setmana. A bord d'una nau còmoda, com el Falcó Mil·lenari o el Sabre de Jade, això no suposava cap problema, però pilotant un Ala-X podia resultar extenuant. Per no parlar de les provisions. Els Jedi que emprenien aquests viatges solien sumir-se en un estat proper al coma que reduïa el ritme del seu metabolisme i dormien durant tot el trajecte. La Jaina havia après la tècnica i, durant els seus entrenaments amb la Mara, havia demostrat que era capaç de dominar-la.

Però una sala d'entrenament no era el mateix que un llarg i solitari viatge en Ala-X.

Fins i tot en Luke li havia preguntat repetidament a la seva dona si la Jaina estava preparada per a això. La Mara havia insistit que si. Ningú podia dubtar de les innegables habilitats com a pilot de la Jaina i, atès que la Mara era la tutora oficial de la Jaina, ningú va discutir res, ni tan sols la Leia i en Han, que no estaven especialment il·lusionats amb posar en perill la vida de la seva filla.

Així que la Jaina havia volat fins allà en l'Ala-X, seguint la mateixa ruta, amb la mateixa destinació i a la mateixa velocitat que les altres dues naus. Però... per què no havia sortit ja de l’hiperespai?

La pregunta surava palpable entre la Leia i en Han, però cap la formulava, no calia.

-A què endevino quin és el planeta d’en Lando -va dir la veu d’en Luke amb to àcid i sarcàstic.

La resposta era òbvia. Un dels planetes era d'un color marró i semblava bastant poc habitable, mentre que en l'altre, cobert de núvols blancs, es barrejaven blaus i verds. L'escena va recordar a la Leia i la Mara els dos planetes que acabaven de visitar: l'acollidor Osarian i el poc hospitalari Rhommamool.

- Luke, on és la Jaina? -Va dir la Leia amb un to de veu que no reflectia la seva preocupació.

Va sentir rialles en l'altra nau. Era la Mara.

- Per què no ha sortit encara? -Va insistir la Leia.

- Perquè la Mara li va donar a l’R2 les coordenades equivocades -va respondre en Luke.

-És una petita prova -va dir la veu de la Mara a través del comunicador -. La Jaina és a prop, però prou lluny del sistema com per tenir pocs punts de referència que li permetin rectificar la ruta.

- Estarà espantada -va respondre la Leia mentre visualitzava clarament un somriure a la bonica cara de la Mara.

-Al principi sí -va respondre la Mara -, però només ha de mirar en el seu interior i utilitzar la Força per enllaçar-se amb nosaltres, especialment amb Jacen. Arribarà en qualsevol moment.

- De tota manera -va afegir en Luke ràpidament -, l’R2 coneix les coordenades correctes.

- Sou una mica perversos -va dir la Leia amb un sospir.

- Amb la Jaina o amb tu? -Va preguntar en Luke.

La Leia i en Han van sentir la seva cunyada rient de nou.

-Sí -va respondre la Mara.

La Leia es va limitar a sospirar.

- Si li passa alguna cosa a la senyoreta Jaina, seré jo personalment qui parli molt seriosament amb l’R2-D2 -va intervenir C3PO nerviós -. Oh, ell sempre causa problemes, oi? Segur que està gaudint amb tot això.

La Leia va mirar de reüll al daurat androide de protocol.

- No tant com la Mara -va murmurar i, tenint en compte la por que sentia, ho va dir mig seriosament mig en broma.

- La Jaina està bé -va afirmar en Luke -. Si fregues la Força, la meva estimada germana, veuràs que està sana i estàlvia.

La Leia estava a punt de fer-ho, però no va ser necessari perquè en aquell moment els sensors del Falcó van començar a sonar. Poc després, l'Ala-X de la Jaina va aparèixer a la vista.

-Sí que has trigat -va dir la Mara, deixant el canal obert perquè els tripulants del Falcó també poguessin sentir les seves paraules.

- He tingut un petit problema amb l’R2 -va dir la Jaina sarcàstica. Els vehements xiulets de protesta de l’R2-D2 es van escoltar al fons.

La Mara va demanar a la Jaina que els guiés en l'aterratge. La noia ho va fer, però va donar una mica de volta al planeta en què vivia en Lando, Dubrillion, per fer una ullada a les operacions que es duien a terme en les proximitats de l'altre planeta, Destrillion. Una riuada de petites naus fluïa cap a ell, transportant les enormes plantes de processament que en Lando havia construït allà, per als minerals en brut que havien extret dels asteroides. Una altra desfilada de naus més grans sortia del planeta i es dirigia als gegantins vaixells de càrrega que estaven en òrbita.

Tots, inclòs en Han, que estava més que acostumat als sistemes d’en Lando, contemplaven incrèduls l'espectacle. Com havia aconseguit Lando establir una operació tan complexa en tan poc temps? Només hi era allà un any, però, tot i així, feia l'efecte que podia subministrar minerals a la meitat de la galàxia.

Un missatge de benvinguda els hi va arribar des de la superfície del planeta verd i blau, l'entusiasme del controlador de vol va augmentar quan va escoltar el nom de les naus i el dels seus ocupants. Després, els va proporcionar les coordenades per a l'aterratge. Mentre baixaven per l'atmosfera de núvols de Dubrillion van comprovar que la nova llar d’en Lando no era menys impressionant que les seves operacions mineres. La ciutat estava formada per un conglomerat compacte d'edificis. Hi havia torres elevades i, en les zones més altes, s'agrupaven nombroses plataformes d'aterratge. En Luke va observar que la majoria d'elles estaven buides, el que feia suposar que els possibles convidats d'en Lando entraven i sortien molt de pressa de la ciutat.

Com els contrabandistes.

Mentre el Sabre de Jade lliscava cap a la plataforma que li havia assignat, en Luke va veure un parell d'Ala-X en una d'elles. Eren de la classe XJ, com la seva, la versió més actualitzada d'aquest model de nau. Hi havia pocs caces d'aquest tipus en els voltants, i els que havia vist o sortien d'un destructor estel·lar o pertanyien als esquadrons d'un creuer de combat. L'única i notable excepció eren els caces pertanyents a Cavallers Jedi.

Les naus van prendre terra en tres zones circulars situades molt per sobre de la superfície i envoltades de núvols baixos. Les àrees d'aterratge estaven connectades per estretes passarel·les a una plataforma central. Una quarta passarel·la enllaçava aquesta amb una de les altes torres.

Els tripulants de les naus van desembarcar i es van dirigir a la plataforma central. La Jaina i l’R2-D2, que havia necessitat molta ajuda per sortir de l’Ala-X, tancaven el grup. La parella es va unir a la resta just abans que en lando aparegués per la porta de la torre amb un enorme somriure de benvinguda dibuixada a la cara. Els seus ulls, com sempre, espurnejaven i donaven la impressió d'ocultar alguna cosa darrere dels seus gestos i expressions.

Va deixar anar un parell de riallades, es va acostar al Han i el va embolicar en una forta abraçada. Després li va donar a la Leia una altra una mica més llarga, el que va arrencar una ganyota de gelosia d’en Han. Després va passar al Luke i, finalment, va arribar davant la Mara. Va mirar la dona i va moure el cap lentament.

- Estàs increïble! -Li va dir amb sinceritat. La Mara va somriure mentre en Lando li donava una abraçada.

- No molts s'atreveixen a abraçar-me -va comentar la Mara.

-Millor, llavors hi haurà més per a mi -va respondre en Lando amb una alegre riallada. Quan va deixar de riure mirà al Luke, que assentia i somreia obertament, la salutació d’en Lando a la Mara no podia haver estat millor.

En Lando es va mostrar molt més reservat amb Chewbacca, va oferir una salutació a l’R2- D2 i C3PO, i després va centrar la seva atenció en els tres joves.

- Aneu a créixer més? -Va preguntar obrint els braços sorprès -. No ha passat ni un any i ja sou així grans, no m'ho puc creure.

Tots tres, clarament avergonyits, van somriure amablement.

- Què feu aquí? -Va preguntar en Lando girant-se cap al Han -. I per què no em veu avisar que veníeu? Podria haver preparat alguna cosa.

- De tota manera, crec que no ens avorrirem -va dir en Han sarcàstic.

En Lando va riure, però es va aturar de sobte i va mirar al Han amb suspicàcia. No estava segur de si el comentari havia estat un compliment o un insult. El seu brillant somriure va tornar gairebé immediatament. Fent un gest ostentós, l'amfitrió va donar un petit salt, va guiar al grup cap a l'interior de la torre i es va oferir a ensenyar-los totes les instal·lacions, el recorregut va abastar des de les habitacions de luxe per als convidats a les sales de control en les quals es coordinaven les plantes de processament robòtic del planeta veí. Allà, Lando els va descriure amb orgull la gran varietat de minerals que s'elevava cap als vaixells de càrrega, rumb al Nucli Galàctic. La visita va acabar a l'enorme càmera de monitorització situada al centre de la ciutat. Una sala ovalada, amb un perímetre que imitava la ruta orbital del cinturó d'asteroides, el Capritx d’en Lando. Les parets de l'estada estaven cobertes per una enorme pantalla de visualització que mostrava el cinturó d'asteroides en temps real. En Lando els va conduir fins a una gran pantalla rectangular situada en una paret, l'home que controlava el panell de control es va apartar respectuosament.

A continuació, Lando va fer una demostració que no els va decebre en absolut. Va seleccionar una secció del cinturó d'asteroides i la va ampliar a la pantalla rectangular, el grup va poder veure clarament com les petites naus robot mineres examinaven, trepaven i extreien minerals d'un asteroide, i després saltaven a un altre.

- Quant guanyes amb això? -Va preguntar en Han -. De debò.

- La majoria dels asteroides no són rendibles -va admetre en Lando -. Però, de tant en tant... -va afegir tímidament, fregant-se les mans i amb els ulls foscos lluent.

En Lando va perllongar una mica més la demostració, responent a preguntes sobre el volum del negoci i el cost de la instal·lació. Després els va conduir fora de la torre per entrar en una altra per la que van ascendir més i més fins arribar a un hangar tancat ocupat per diverses naus petites. Els vehicles consistien en una cabina central monoplaça i dels costats brollaven dues barres de conducció elèctrica que connectaven amb sengles ales solars. Les ales eren verticals en les dues terceres parts del seu recorregut, però els extrems es doblegaven amunt i avall en un angle de quaranta-cinc graus per apuntar a la cabina central.

Els convidats d’en Lando, sobretot els més vells, van reconèixer de seguida la nau. Era un caça de combat avançat X1 TIE, el model preferit per l'elit de l'antic Imperi, inclòs Darth Vader. La visió de la nau va afectar visiblement tant al Luke com a la Leia, que van mostrar una expressió de desànim. En Han va mirar al Lando i va arrufar les celles.

- És el millor disseny per als nostres propòsits -va respondre en Lando en to sincer.

- Aquests són els caces amb què recorres el cinturó? -Va preguntar en Luke.

-És per la cabina de xoc ajustable -va explicar en Lando, portant-los fins al més proper. Mentre s'aproximaven van comprovar que a la part posterior de l'hangar hi havia diverses naus de cabines bessones similars, però més gran, i alguns bombarders TIE -. Els pilots d'aquestes coses poden suportar impactes molt forts.

-Això ja ho sabíem -va replicar en Han sarcàstic.

- Així que piloteu aquests aparells a través del cinturó d'asteroides? -Va preguntar la Jaina. La seva expressió i el seu to demostrava que estava més que intrigada.

- No. No travessem el Capritx d’en Lando, el recorrem -li va corregir en Lando -. Volem a contracorrent pel flux d'asteroides. Tenim localitzades un parell de zones difícils -va mirar a la Jaina un moment, observant la seva expressió ansiosa -. Vols intentar-ho?

Ella va mirar primer als seus pares un instant i després a la Mara. Era obvi que estava demanant permís.

El temps de preparació se li va fer interminable a la Jaina, però es va ocupar de prestar atenció al Lando i al tècnic mentre li explicaven les diferències bàsiques entre pilotar un caça TIE millorat i un Ala-X. Els pedals i els controls manuals eren fàcils de manejar, però la cabina de xoc ajustable, un artefacte que es balancejava d'un costat a un altre, era molt diferent de la cabina estable d'un Ala-X o d'un lliscant, el tècnic li va explicar que la diferència més important de totes tenia a veure amb el compensador d'inèrcia. En els caces TIE modificats, al contrari que en els Ala-X i en la majoria de les naus, els compensadors no podien graduar-se. Els nivells estaven establerts per endavant i dissenyats per intensificar al pilot la sensació de vol tàctic. Sovint, aquests nivells proporcionaven als pilots un passeig emocionant, però estaven ajustats per no sobrepassar nivells gravitatoris que excedissin els límits de seguretat.

- Al principi, els pilots ho baixaven a noranta-cinc -va explicar el tècnic als tres joves -. D'aquesta manera, recorrien el cinturó rebotant d'un asteroide a un altre. Quan arribaven al límit de seguretat i estaven a punt de col·lisionar, viraven amb un gir brusc. Solíem trobar-los inconscients quan anàvem a buscar-los. Un gairebé mor.

Sentint l'última frase, la Leia va mostrar una expressió preocupada. La Jaina va saber que estava desitjant cancel·lar el tema de les carreres.

Però llavors el tècnic els va garantir que els problemes estaven resolts.

- Quan et xoques amb un asteroide, dones les voltes de la teva vida -va explicar -, però pots sobreviure per fanfarronejar d'això.

Per acabar de guanyar-se la seva confiança, el tècnic els va mostrar els escuts repulsors, una protecció sòlida que no era controlada pel pilot ni rebia l'energia dels motors de la nau, sinó d'una estació espacial, el Corredor 1.

Aquella informació va deixar al Luke estupefacte. Gràcies a la combinació d'escuts i sistemes propulsors millorats, en Lando havia aconseguit una tecnologia que permetia als caces TIE suportar diversos impactes sobre els asteroides. Durant molts anys, els poders militars de l'Imperi, així com els de la Nova República, havien intentat perfeccionar els escuts exteriors de les naus, utilitzant fonts d'energia més grans que poguessin generar escuts deflectors per als caces més petits. Així, els pilots dels caces no haurien de maniobrar, accelerar i disparar. Però aquesta tècnica no havia progressat, i en Luke es va adonar que si en Lando aconseguia perfeccionar-la, això augmentaria la vàlua de l'home de negocis molt més que tots els tresors que pogués treure dels asteroides del Capritx d’en Lando. Potser aquest era el seu autèntic propòsit.

-A més -va prosseguir el tècnic, apropant-se per acariciar la carrosseria blanca al costat de la cabina de xoc -, aquestes preciositats tenen hipervelocitat.

En Luke va assentir amb admiració. En Lando i els seus tècnics estaven realitzant una tasca impressionant.

- No els hi passarà res -va acabar en Lando en lloc del tècnic. Després li va picar l'ullet a la Leia.

Un moment després, la Jaina i els dos nois Solo van dur a terme una prova en els caces TIE retocats. La simulació incloïa una col·lisió a velocitat mitjana contra un vessant, perquè poguessin sentir per primera vegada la sensació del xoc.

Però aquest exercici amb prou feines va sadollar l'ànsia de la Jaina. En Lando els va portar a l'entrada de la sala de la torre principal de la ciutat, on, sobre un panell, es destacaven els noms dels principals pilots i la durada dels seus vols. La Jaina no coneixia a cap excepte dos: Miko Reglia, que ocupava el setè lloc, i en Kyp Durron, el campió, el temps de vol era d'onze minuts i tretze segons.

Eren Cavallers Jedi, el Mestre Kyp i el seu aprenent Miko.

La Jaina hauria de fer-ho molt bé.

La Jaina estava pilotant la seva caça TIE dins de les coordenades de preparació i davant del punt d'entrada del cinturó d'asteroides. En Jacen el recorria en aquest moment i ja portava un respectable temps de gairebé cinc minuts. La Jaina no podia veure’l, però sentia les seves crides, o almenys captava els senyals que ell emetia. La Jaina sabia que el seu germà bessó guardava silenci perquè buscava la calma a través de la meditació de la Força.

En Jacen va sobrepassar la marca dels cinc minuts i mig. Havia entrat en el panell.

- Endavant -va xiuxiuejar la Jaina.

Quan va acabar de dir-ho, va sentir al seu germà deixar anar una exclamació i després un llarg crit.

- Ja ha sortit -van comunicar des del Corredor 1 -. Ha rebut un cop molt fort.

La Jaina el va veure. Els llums del caça TIE giraven a mesura que ell creuava l'espai.

- Jacen? - Va cridar ella.

En no obtenir resposta, la Jaina es va enllaçar amb el seu germà bessó a través de la Força. La seva estreta connexió li va permetre percebre que estava commocionat, però sa i estalvi.

Llavors va prestar atenció a l’Ànakin, que començava la seva carrera en aquell moment. Mentre escoltava la seva respiració i els crits ocasionals a través de la unitat de comunicació, la Jaina va captar breus imatges de la nau del seu germà esquivant ràpidament les roques. Semblava més animat que en Jacen i més pendent de les seves emocions físiques. La Jaina va comprendre el conflicte ideològic que mantenien els seus germans. Cadascú intentava trobar l'equilibri correcte entre la Força i el material, i les seves diferencies no li sorprenien en absolut.

-El tenim -van dir des d'un dels remolcadors d’en Lando. La veu d’en Jacen va arribar a continuació assegurant que estava bé. La Jaina es va imaginar l'expressió d'alleujament de la seva mare.

-Vull fer-ho una altra vegada -va afegir.

La Jaina imaginà el previsible nas arrufat de la seva mare.

El caça TIE i el remolcador van passar en aquell moment davant d'ella, el caça modificat semblava estar bé, però, tot i així, l’estaven remolcant. Ella va respirar profundament per calmar els nervis.

Llavors va escoltar el crit d'alegria de l’Ànakin, i va poder veure el seu caça TIE esquivant el tall d'una enorme roca.

La Jaina va apagar el comunicador. Preferia concentrar-se en el seu interior i trobar la pau en el buit de tranquil·litat que li oferia la Força. De forma gairebé inconscient, la Jaina va trepitjar diverses vegades els pedals del seu caça. Intentava conèixer la nau a fons. La jove va accelerar i es va quedar clavada al seient.

A mesura que passaven els segons, la Jaina queia en una meditació més profunda.

La veu del controlador de terra va confirmar que l’Ànakin havia superat al Jacen, cosa que motivaria una interessant conversa entre els germans. La Jaina va tornar a centrar-se en el seu entorn i va encendre de nou el comunicador al canal de l’Ànakin just a temps de sentir el seu crit triomfal.

- Et vaig enxampar, Ja...! -Va començar a dir.

La Jaina ho veia tot. L’Ànakin va passar fregant una roca per sota i després girà cap amunt per esquivar una altra.

Però no va poder escapar a una tercera, que no va veure fins que la va tenir just davant.

El caça TIE va xocar de front i va rebotar cap amunt, girant a una velocitat vertiginosa. Cada vegada pujava més, fins que, de sobte, es va aturar. Probablement, l’Ànakin havia encès un motor de compensació. La nau va avançar a la deriva, de costat i aparentment inert.

- Ànakin? -L'ansiosa veu de la Leia arribava des de l'estació de terra. No hi va haver resposta.

Mentre la Leia cridava de nou, la Jaina va agafar els comandaments. Pensava que ella arribaria abans al seu germà, tot i que no sabia si això li beneficiaria. Abans de sortir disparada, es va sentir la veu tènue de l’Ànakin responent a través del comunicador.

- Al·lucinant -va dir. Semblava malalt o com si acabés d'estar-ho.

- Estàs bé? -Van preguntar Lando i la Leia a la vegada.

-Això crec.

- Has guanyat al Jacen -va intervenir la Jaina.

- I això què importa?

Va ser llavors quan la Jaina va comprendre com d’emocionat que realment estava el seu germà petit. En condicions normals, el simple fet d'haver vençut al Jacen hagués estat el màxim al que podia aspirar, una victòria immillorable.

- Ja n'hi ha prou -va dir la Leia, que semblava haver-se adonat del mateix -. Aterra, Jaina.

-Preparats per a l'enlairament! -Va exclamar la Jaina canviant a un canal diferent i fent veure que no havia sentit a la seva mare. No anava a deixar que la mala sort de l’Ànakin la detingués. Sabia que havia d'haver sortit ella primer -. Tinc la sortida neta? - Va preguntar al controlador aeri del Corredor 1.

- Endavant! -Va respondre ell.

- Jaina! -La veu de la Leia va arribar a través del comunicador. La seva intuïció maternal li havia permès trobar fàcilment el nou canal de la seva filla.

Però la Jaina accelerà ràpidament en direcció al punt d'entrada del cinturó. La majoria dels pilots es quedaven totalment quiets i deixaven que el flux d'asteroides avancés cap a ells. D'aquesta manera, utilitzaven els motors només per realitzar les maniobres que els permetien esquivar les pedres. Després de tot, l'important no era la distància recorreguda, sinó la durada del vol.

No obstant això, la Jaina, tement que la seva mare trobés la forma de suspendre-ho tot, va entrar al cinturó accelerant... a tota velocitat.

Només entrar va saber havia comès un error. Abans fins i tot de reconèixer alguna pauta en el moviment en els asteroides que s'acostaven a ella, va haver de prémer a fons els comandaments i pujar el morro del caça TIE, tirant cap a l'esquerra desesperadament per esquivar una roca, el caça va girar tres quarts de tornada, la Jaina es va aturar i va avançar en diagonal. La nau va passar fregant un altre asteroide i va estar a punt de donar-se per darrere contra el primer que havia eludit. La jove no va tenir temps de respirar per relaxar-se; dues roques s'acostaven. Va fer girar el caça TIE cap a un costat i, d'alguna manera, va aconseguir passar entre elles. Després va tornar a redreçar la nau, va dirigir el morro cap avall i va avançar ràpidament. Abans que saltés l'alarma indicant que es trobava prop de la vora exterior del cinturó, la Jaina va fer girar el TIE i es va posar a una banda, sense entrar en el camí dels asteroides. D'aquesta manera no va perdre el ritme, el que l'hauria desqualificat, i va guanyar un segon molt valuós.

I en aquest segon va recobrar les maneres i es va adonar que no podia confiar en les seves reaccions. Era un joc d'anticipació, en el qual calia preveure el moviment abans de realitzar-lo. Aquesta era la raó per la que els quatre Jedi que havien participat, incloent als seus germans, que eren pilots relativament inexperts, havien arribat a figurar en el panell de classificació. La Jaina va ignorar els comandaments intermitents i els senyals sonors i va mirar cap endavant, al riu de roques. Sentia el ritme del seu moviment mentre el veia.

Va posar a treballar el seu instint i es va submergir de ple en el corrent.

Un grunyit va escapar de la boca de la Leia quan la Jaina es va introduir al cinturó d'asteroides. En Han el va escoltar i li va passar un braç per les espatlles.

- M'ha sentit -va dir la Leia a poc a poc i en veu baixa.

En Han la va abraçar més fort, apropant-la cap a ell. Per descomptat que la Jaina havia sentit la crida de la seva mare. Hi havia fingit no sentir-la per emprendre la carrera que havia ocupat els seus pensaments en els últims dies. En Han sabia que la Leia acabaria superant-ho, però si la Jaina hagués accedit a la petició de la seva mare, hauria perdut l'oportunitat que tant desitjava, i la tibantor entre mare i filla hauria estat eterna.

- No li passarà res -va dir ell, però va apartar la mirada quan el caça TIE de la Jaina, clarament visible en les enormes pantalles de la sala de control central, va sortir disparat, va girar tres quarts de volta i va reaccionar en l'últim instant -. És el millor pilot dels tres.

Al seu costat, els ulls verds de la Mara brillaven amb excitació.

- Utilitza la Força, Jaina -va xiuxiuejar -. Deixa que la Força et guiï.

En Luke, que acariciava el coll i les espatlles a la Leia, va somriure i va recordar un consell semblant per part de l'Obi-Wan Kenobi quan el vell Ben l’havia acompanyat en la seva vertiginosa carrera per la trinxera de l'Estrella de la Mort. No prestis atenció al que perceben els teus ulls ni la resta dels teus sentits. No facis cas dels instruments. Apaga’ls, si pots. Deixa que la Força et mostri el camí, les voltes, els girs i l'objectiu.

La Jaina estava més concentrada. Tots ho van apreciar perquè els seus girs eren més marcats, però menys dràstics, com si sabés quin seria el següent moviment.

En Luke va mirar el rellotge que penjava sobre ells. Portava quatre minuts.

La Jaina seguia donant voltes i girant. Queia i, de sobte, tornava a pujar a una zona més buidada de roques. Anticipant-se a la seva neboda, en Luke va reconèixer el que semblava ser un obstacle insalvable. Dos enormes asteroides s'havien unit com si un pengés de l'altre. Tots dos formaven un mur de pedra que el caça TIE no podria salvar.

- Ruta bloquejada! -Va cridar un dels jutges d'observació d’en Lando. Les mateixes paraules van parpellejar en el seu monitor, l'ordinador que calculava el vol de la Jaina no havia estat capaç de determinar una maniobra que permetés al caça TIE creuar la barrera sense sortir-se dels límits de l'asteroide.

- Quina mala sort -va dir en Lando -. Passa de tant en tant.

- Ella ho aconseguirà -va insistir la Mara.

- Vinga, Jaina -va xiuxiuejar la Leia al seu costat.

La Jaina va veure el cúmul de roques. Semblaven dits entrellaçats per formar una sòlida barrera. La jove va disminuir la velocitat i va mirar al seu voltant desesperada, buscant una forma de creuar.

No l'havia.

Va mirar els seus instruments, que parpellejaven i xiulaven embogits per avisar de la imminent col·lisió. La Jaina es va donar un cop de puny a la cama amb frustració. Estava perdent les bones formes, i amb ella, les oportunitats.

Però llavors va escoltar a la Mara suplicant-li que es deixés guiar per la Força, i després va sentir la veu de la seva mare. Ambdues transmetien un sentiment general de suport i amor.

La Jaina clavà la mirada al front i va accelerar, directament cap a les roques. Havia de guanyar temps, això era tot, l'asteroide que semblava penjar de l'altre sobrepassaria aviat al primer, i llavors, potser es podria veure alguna forma de creuar.

La Jaina es va acostar ràpidament a l'asteroide més proper girant a un costat i descendint. La noia va encendre els propulsors i va rebotar suaument. Girà de nou i va tornar a activar els motors, utilitzant un altre asteroide per donar-se impuls. I un cop més va rebotar cap enrere. D'aquesta manera i tècnicament no volava en sentit invers, el que l'hauria desqualificat.

La Jaina va continuar jugant, rebotant com si fos una pilota. Mai arribava a impactar, sinó que activava els motors en el moment precís i s'impulsava cap a un costat, cap amunt, cap avall, o fins i tot cap enrere, guanyant temps, que no distància, a mesura que els asteroides s'avançaven uns als altres i xocaven entre si, girant amb angles lleugerament diferents.

La Jaina va percebre una lleugera via d'escapament. Va ser com si una alenada de brisa hagués creuat entre dos gratacels a través d'un carreró. La jove va rebotar contra una altra roca, va girar sobre si mateixa i es va llançar cap avall. Llavors va invertir l'impuls i va esquivar un asteroide més. El va envoltar, ascendent i, finalment, va accelerar a través del forat, recollint les ales per adaptar-se l'angle de sortida.

Tenia els ulls mig tancats per a visualitzar en la seva ment la trajectòria de les roques. El seu caça TIE girava, accelerava i reduïa la velocitat abans fins i tot que ella fos conscient dels moviments.

I tampoc era conscient dels segons que passaven, ni de qualsevol cosa que no fos trobar el camí més clar davant seu.

L'udol d’en Chewie va creuar l'aire quan, ignorant els càlculs de l'ordinador, la Jaina va travessar l'aparentment indestructible barrera, el crit va reflectir el sentiment de tots els presents, fins i tot del personal d’en Lando, el wookiee va saltar amunt i avall, va agafar al tècnic que tenia més a prop, el va agitar fent-li cruixir les dents i va elevar el puny pelut a l'aire.

- Tan bo ha estat? -Va preguntar C3PO completament seriós. Semblava no entendre res.

L’R2-D2 va udolar i va xiular a manera de resposta.

La Leia es va acostar i va estrènyer la mà de la Mara.

- La noia sap volar -va dir en Han amb la veu més plena de sorpresa que d'orgull. Va mirar el rellotge.

Marcava cinc minuts i trenta-dos segons.

En Jacen, que seguia una mica commocionat per la seva col·lisió, va entrar a la sala en aquell moment. Va mirar el rellotge i es va unir a la resta, que seguien vigilant els progressos de la Jaina.

- Ha trobat la pau interior -va dir.

- I tu? -Va preguntar en Luke.

En Jacen va assentir.

-Però no volo tan bé com ella -va admetre -. La Jaina ho té tot.

I això semblava, ja que la pantalla mostrava el seu caça TIE fluint sense esforç pel laberint de roques voladores.

El temps va superar la barrera dels set minuts, el que va donar una bona posició a la Jaina en el panell.

- Quedarà tercera com a mínim - els hi va dir en Lando -. I ningú ha tingut una ruta més difícil que la seva -es va girar cap a un dels tècnics -. Emeteu-lo per tots els canals de televisió -li va ordenar -. Vull que això es vegi en tot el planeta.

- Que comencin les apostes -va xiuxiuejar en Han a la Leia a cau d'orella. Tots dos van somriure.

- Ja s'està emetent en les altres sales de control i en les àrees d’aterratge -va respondre el tècnic.

- El vaig veure entrant -va dir en Jacen -. Kyp Durron està fora i no s'està perdent ni un segon.

Aquell nom li va recordar al Luke que tenia altres negocis que atendre allà. Però no era el moment, es va dir a si mateix. Va estudiar el ritme de vol de la Jaina i va tornar a mirar el rellotge.

-En Kyp perdrà -va afirmar sense variar el to.

La Força creixia dins la Jaina. Era una pressió tangible que augmentava per segons. Amb una aparença borrosa i incomprensible, una sèrie de moviments aparentment inconnexos la van col·locar en un congost entre asteroides de pocs metres d'amplada, el caça girava bruscament, donava voltes, pujava i efectuava girs hàbils per localitzar les estretes esquerdes obertes que separaven les roques.

El recorregut es va allargar en el temps, un temps que, perduda en el més profund del tràngol, li semblava irrellevant.

Però la pressió va créixer, segura i tangible. La Jaina s'adonava, però només l'obligava a concentrar-se encara més.

Els seus ulls es van obrir de bat a bat quan el caça TIE va envoltar una roca giratòria i es va precipitar cap a una altra més petita, el lleu impacte la va impulsar prou com per rebotar contra un altre asteroide de major grandària.

Girà una vegada i una altra, i, al final d'una de les voltes, es va espantar veient un mur de pedra que s'interposava en la seva trajectòria.

Llavors es va adonar que girava tan de pressa que amb prou feines tenia temps per registrar els moviments i per assimilar les imatges que se succeïen davant seu. Va xocar contra un altre asteroide i va sentir clarament l'impacte, i aleshores...

... Estava fora del cinturó.

Els seus agitats sentits es van estabilitzar. La Jaina va començar a lluitar enfebrada per controlar els comandaments i aturar les voltes. No tenia ni idea del temps que havia passat i tot just recordava la cursa.

A la sala de control regnava... El silenci.

Un silenci ple de sorpresa, el cronòmetre es va aturar quan el caça TIE de la Jaina va sortir del cinturó.

Vint minuts i vint segons.

- La noia sap volar -va repetir en Han.

Següent