Recompensa Carmesina (III)

Anterior

III

Clarament, el vaixell de càrrega YT-1300 Facetat havia estat altament modificat al llarg de la seva vida. Equipament d'aspecte precari cobria l'exterior gris, alguns d'ells recognoscibles com a armes o sistemes sensors, i altres que la Carmesina no va poder ni començar a identificar. Massa esgotada per preguntar per això, va seguir a la dona alta a l'interior. Contrastant amb el caòtic exterior, l'interior de la nau estava immaculat, excessivament per tractar-se d'una nau propietat d'un carronyer. O d'un contrabandista, va pensar la Carmesina, recordant com de "relaxat" que en Kaj i ella tendien a deixar l'interior del Kajme.

Per a sorpresa de la Carmesina, la Thune va deixar anar una rialleta.

- Sí, aquesta és la reacció de gairebé tot el món... encara que no molta gent arriba a veure l'interior d'aquesta nau. Per sort, tinc ajuda.

Com si això hagués estat un senyal, un droide de tonalitat verdosa va entrar al passadís des de popa. Una variació del model estàndard 3PO de relacions cibernètiques - humanes, el droide era lleugerament més corpulent que el seu predecessor però tenia la mateixa expressió de perplexitat perpètua que havia divertit o fastiguejat a tants propietaris al llarg dels anys.

El droide va alçar els braços metàl·lics.

- Oh, que els déus m’assisteixin! Mestressa Thune, no tenia ni idea que anava a portar visita! Hauria posat ordre! Oh, aquest desordre és completament terrible. Realment m'hauria d'haver informat...

La Thune va interrompre al droide.

- Uthre, aquesta és la Carmesina. Tornarà a l’espaiport amb nosaltres.

- Tornar a l’espaiport, mestressa Thune? Però jo creia que...

- Calla, Uthre, i vés a comprovar els amortidors al·luvials.

-Però jo...

- Vés.

Molest, el droide va obeir, i la seva veu es va seguir escoltant cada vegada més esmorteïda mentre es dirigia a la cabina.

- Renoi, realment no sé com s'espera que pugui treballar eficientment amb tants canvis de plans. Vaja, jo...

La Thune va moure el cap mentre es treia la jaqueta i la funda de l'arma.

-A vegades aquesta maleïda màquina pot ser increïblement molesta. Un d'aquests dies, vaig a abandonar-la sense més en algun lloc.

La Carmesina, que havia conegut diversos droides de protocol en la seva vida, no va poder evitar riure.

- Et compadeixo. Jo mai vaig voler tenir-me un.

-Bé, tot i ser un rondinaire, l’Uthre és un valuós recurs, té una sorprenent capacitat d'emmagatzematge d'arxius i pot trobar qualsevol dada que necessiti en un instant. És útil en el meu treball.

- La teva feina? Vaig creure que eres una carron... vull dir... - La pell de la Carmesina es va aproximar al color del seu cabell -. Bé, no pretenia ofendre.

- No m'ofèn. Em dedico a vegades a la carronya, però la meva línia de treball principal és la distribució de béns sense els impediments de certes parts interessades, si entens a què em refereixo.

La Carmesina va parpellejar. Una contrabandista. Igual que ella, la Thune era una contrabandista.

-Sí... crec que sé a què et refereixes.

La Thune la va mirar als ulls.

-Tenia el pressentiment que ho faries.

La Carmesina va mantenir la seva mirada, calculant quanta cosa explicar-li en aquesta dona que acabava de conèixer.

- Què buscaven?

La pregunta directa de la Thune la va agafar amb la guàrdia baixa, i de sobte va sentir una tremendament forta necessitat d'explicar-li-ho a algú -a qui fos -el que els havia passat a Kaj i a ella. Durant gairebé un quart d'hora, li va explicar la seva situació.

- Em fa l'efecte que el vostre amic Bwahl no compartia la visió del teu amic de la situació -va assenyalar la Thune quan la Carmesina va haver acabat.

Sospirant, la Carmesina va recordar la discussió que havien deixat a mitges sobre el fet de traficar armes per als rebels.

- No, i no estic segura que jo ho fes tampoc, la meitat de les vegades. No aconsegueixo entendre com em vaig deixar convèncer per aquest cap de ronto per seguir endavant amb el seu pla.

- Te n'adones que els caça-recompenses l’han capturat, oi?

La Carmesina va apartar la mirada.

- Sí, això vaig suposar. En Bwahl va dir que aviat tindríem la seva resposta... suposo que ja l'hem rebut. - Va recolzar el cap a les mans. Kaj... tros d'idiota.

- Puc ajudar-te a recuperar-lo.

Això va fer que el cap de la Carmesina s'aixequés de cop.

- Com? No hi ha manera de saber qui el té, o on l'han portat.

- Ja t'he parlat del meu valuós recurs. -La Thune va prémer un interruptor d'intercomunicador -. Uthre, et necessito aquí.

- Ja vaig, mestressa Thune, jo... - L'alegre veu del droide va quedar interrompuda quan ella va tallar el contacte.

- No puc pagar-te. T'he donat els meus últims crèdits.

La Thune simplement va moure el cap.

- No et preocupis per això... sembles bastant manyosa. Pots treballar per pagar-lo.

Sense cap altra opció, la Carmesina va acceptar els termes.

Un moment després, el droide va entrar.

- Com puc ajudar?

- Uthre, sembla que el soci de la nostra amiga ha estat capturat per caça-recompenses...

- Ai mare, això és atroç, és...

- Silenci. Necessito que accedeixis a la nostra base de dades i busquis caça-recompenses coneguts per treballar en aquest sector. - Es va girar cap a la Carmesina -. A través de diversos contactes, hem estat capaços de rastrejar els esforços de diversos cercadors de recompenses, però no de tots ells. Potser això no ens digui res, però val la pena intentar-ho.

-Gràcies. - La Carmesina va escoltar quan el droide va començar immediatament a recitar les dades.

- Skorr, Gribbet, Giles Durane, Valance, Cypher Bos...

- Uthre. La majoria d'ells estan morts. De què em serveix una llista de caça-recompenses morts?

- Oh, ho lamento terriblement, mestressa. Per descomptat, limitaré els meus paràmetres de cerca a aquells que segueixin en actiu buscant recompenses.

-Gràcies -va respondre la Thune amb aire cansat.

- Oh, de res, mestressa -va respondre complagut el droide, i després va procedir a enumerar altres disset noms, cap dels quals havia estat vist prop d’Ord Mantell en l'últim mes.

La Carmesina s'enfonsava cada vegada més en el seu seient amb cada nom que era descartat.

- Bé, això no ha estat de molta ajuda.

La Thune es va tornar cap a ella i va alçar una cella.

- Al contrari, ens ha permès descartar molts dels jugadors més importants: Fett, Nataz, Goa, Dengar. Ara que sabem qui no és, és hora de descobrir qui és.

***

La Carmesina va examinar al seu oponent, aclucant els ulls verd maragda.

- Tu mous.

L’U-THR va estudiar l’holotauler de joc, inclinant el cap d'un costat a un altre, amb la mà sota la seva barbeta metàl·lica, recorrent la seva "mandíbula" amb el polze, si la Carmesina no sabés que no era així, gairebé hauria imaginat que el droide era més humà que mecànic.

- He de dir, mestressa Carmesina, que és una jugadora d'allò més hàbil. No he tingut l'oportunitat de jugar contra ningú de la seva talla des d'abans que la mestressa Thune m’adquirís.

- La Thune no juga als holojocs? -Va preguntar la Carmesina.

- Oh, no. La mestressa Thune prefereix el sàbacc.

La Carmesina va deixar anar una rialleta.

- Es portaria bé amb en Kaj.

- Qui es duria bé amb en Kaj? -Va preguntar la Thune, entrant a la cabina central del Facetat.

- Estàvem parlant de tu i el sàbacc.

La Thune va arrufar els llavis, pensativa. Per un moment, la Carmesina hauria jurat poder detectar un indici de preocupació, o potser empatia.

- Tu i en Kaj estàveu molt units?

La Carmesina va abaixar la mirada al tauler de joc. No estava segura del que sentia per en Kaj. Per descomptat, aquí hi havia alguna cosa, no podia negar-ho. Estava disposada a admetre que potser ho veiés com una cosa més que un simple soci de negocis? Ell li agradava... probablement més del que caldria. Però els seus plans eren desgavellats. I la seva darrera idea de treballar per a l'Aliança... Com podia arriscar-se a perdre algú més a qui estimava? Va alçar la mirada, convertint el seu rostre en una màscara de pedra.

- Portem... treballant junts molt de temps.

- No es preocupi, mestressa Carmesina -va intervenir l’Uthre -. La mestressa Thune és experta a rastrejar gent, estic segur que trobarem al seu amic.

- Experta? -Va preguntar la Carmesina, passant la mirada del droide a la Thune i després de tornada al droide.

- Per descomptat -va respondre l’Uthre -. Així és com vaig arribar a estar al seu servei. El meu anterior amo, abans de la seva mort a les mans de...

- Uthre... Calla! - Va grunyir la Thune.

La Carmesina va somriure. Típica contrabandista, poc disposada a deixar el seu passat a la vista perquè qualsevol pogués veure’l, especialment quan hi havia negocis qüestionables involucrats. Ho entenia perquè havia estat el seu propi credo aquests últims dos anys. Hi havia tantes coses que encara no havia compartit amb Kaj...

La Thune va mirar amb desdeny al droide, i després es va tornar cap a la Carmesina.

- Em sap greu interrompre el teu holojoc, però tenim un lleuger canvi de plans. Ens dirigim a Ord Simres.

- Has escoltat alguna cosa? -Va preguntar la Carmesina.

- He estat parlant pel comunicador amb un traficant d'informació col·lega meu a Ord Mantell. Hi ha una oportunitat que el teu soci hagi estat capturat per un caça-recompenses anomenat Treytis Prash.

- Però, mestressa Thune, en Prash treballa per...

- Silenci, Uthre -va bordar la Thune amb veu desagradable. Va tornar a mirar la Carmesina -. En Prash va ser vist per última vegada al SalvaCartes, un pub de moda a Ord Simres. Estava fanfarronejant sobre una recompensa que anava a obtenir del vostre col·lega Bwahl.

- Prash? Ha de ser el que es va endur a Kaj! - Va dir la Carmesina, esperançada per primera vegada en hores de poder tornar-lo a veure amb vida.

- Voldries venir amb mi a la cabina?

-És clar -va respondre la Carmesina. Posant-se dreta, va estirar les cames -. Uthre, potser puguem acabar aquesta partida més tard.

-Això seria certament d'allò més agradable, mestressa Carmesina.

- Thune, potser hagi de retirar el que vaig dir sobre els droides de protocol. Uthre és un competidor bastant bo. Feia eons que no jugava una partida de B'shingh tan entretinguda.

- Vaja, gràcies, mestressa Carmesina. He estat programat per a diversos nivells...

- Sí, molt bé -el va interrompre la Thune -. Uthre, comprova els projectors de l'escut deflector posterior. M'estan donant algunes lectures estranyes.

- No ho entenc -va dir l’Uthre. Caminant cap a la part posterior de la nau, va continuar murmurant per a si mateix -. Vaig efectuar una comprovació completa de sistemes després de corregir el problema amb els amortidors al·luvials. Semblaven estar perfectament en ordre...

La Thune va posar els ulls en blanc.

- No és una unitat 3PO tan dolenta, Thune -va dir la Carmesina mentre seguia a l'altra dona fins a la cabina -. Hauries de tractar-lo amb més... humanitat.

- És només un droide, Carmesina, una eina. Jo sóc la cap. Ell només fa el que jo dic. No m'agrada la xerrameca inútil, i li faig callar quan vull.

-D'acord. - La Carmesina va arronsar les espatlles i es va asseure al seient del copilot. De cua d'ull, va veure les mans expertes de la Thune manipular una dotzena de controls diferents en ràpida successió. Bona pilot, va pensar, gairebé tan bona com jo.

***

Quaranta minuts després, les dues dones vigilaven el SalvaCartes a Ord Simres. De moda? La Carmesina va riure entre dents. Si aquesta era la idea de la Thune d'un local de moda, li encantaria veure què és el que considerava rònec. Però la Carmesina havia d’admetre que el SalvaCartes tenia quatre vegades millor aspecte que els altres establiments que havien passat de llarg en el seu camí des del proper espaiport.

- Thune -va dir la Carmesina -, vull tornar a donar-te les gràcies per ajudar-me.

-Els meus serveis no són gratuïts, recordes? Vas accedir a treballar per pagar-me.

-Sí, ho sé. Però...

-Aquest és -va dir la Thune -. Aquest és en Prash.

La Carmesina va estudiar al cavaller elegant que caminava cap a l'entrada de la cantina. Era un humà ben vestit, alt, de cabell negre i una bona planta musculosa... en absolut el caça-recompenses típic que hagués vist o del que hagués sentit parlar. Els seus dos companys tenien aspecte de guardaespatlles. Els ulls del rodià capturaven cada moviment que hagués als carrers, amb la mà posada lleugerament per sobre de l'empunyadura del seu blàster enfundat, mentre que el krish era més obvi, brandant un rifle BlasTech Sharpshooter V totalment il·legal fent un ampli moviment escanejant.

En Prash i els seus amics van desaparèixer a l'interior del pub.

- Anem-hi -va dir la Thune.

- Estàs segura de voler fer això? -Va preguntar la Carmesina quan la Thune va començar a creuar el carrer.

- Sí, estic segura -va respondre la Thune en aquest to impacient que usava tan sovint amb l’U-THR.

Movent el cap, la Carmesina va donar diverses llargues gambades per l'escassament il·luminada avinguda i s’hi va acostar.

-Suposo que no podrem solucionar això parlant -va dir mentre minoraven el seu pas a una tranquil·la marxa.

- Em temo que haurà de ser ràpid i brut -va respondre la Thune en veu baixa -. Aquests dos guardaespatlles no seran molt donats a parlar. Ocupem-nos d'ells primer, i després podrem parlar amablement amb Prash.

La Carmesina assentí amb aire ombrívol mentre entraven al pub. Tots els ulls del lloc estaven clavats a l'escenari, on una curvilínia dona i les seves coristes cantaven melòdicament. La Thune va encendre el seu comunicador tractant de no fer soroll, va xiuxiuejar algunes paraules en ell, i després el va apagar. Va treure el seu blàster, assenyalant amb el cap cap a una taula prop del fons de la sala. La Carmesina va agafar amb força el seu propi DL-44 i va caminar al costat de la Thune.

 El krish les va veure primer. Mentre aixecava el seu rifle blàster, la Thune va obrir foc, matant-lo a l'acte. El tret de la Carmesina mig segon després va abatre al rodià. En Prash es va quedar mirant fixament les dues dones, amb una barreja de ràbia i sorpresa a la cara. Era massa llest com per intentar treure la seva pròpia arma.

- On és en Kaj? - Va dir la Carmesina gairebé cridant.

En Prash va arrufar les celles.

- Qui? - Va dir.

- Kaj Nedmak, el pilot que els teus caça-recompenses van capturar.

- No sé de què m'estàs parlant -va dir en Prash, mostrant més indignació en la seva veu amb cada paraula -. Mai he sentit parlar de ningú anomenat Kaj. No tinc cap caça-recompenses. I si algú està avui de caça, jo diria que sou vosaltres!

- Silenci! - Va bordar la Thune -. Comprova la sala, Carmesina. Jo el vigilaré.

Tot d'una, en Prash es va llançar contra la Carmesina, fent que el blàster se li caigués de les mans. Va sonar un tret. En Prash es va ensorrar a terra als peus de la Carmesina. La Carmesina va mirar fixament la Thune.

- Per què l’has matat? Ara mai trobarem en Kaj!

La Thune va moure el cap i va riure.

-Ets massa ingènua per ser contrabandista, Roja -va dir, inclinant-se per recollir el blàster de la Carmesina -. A més, no està mort.

- Què? -Va cridar la Carmesina, confosa i enfurismada per l'actitud de la Thune.

- Agafa al tipus aquest pels braços i ajuda’m a portar-lo a fora -va dir la Thune. El seu to no era gens amable. El seu comentari era una ordre, senzillament -. Uthre ja deu haver arribat amb el lliscant.

- Què està passant, Thune? -Va preguntar la Carmesina, amb el cor bategant-li amb força quan va veure el seu blàster desaparèixer en els plecs de la jaqueta de la Thune.

- M’acabes d'ajudar a capturar a un dels principals traficants d'armes per a l'Aliança Rebel. Hi ha tantes recompenses imperials pel cap d’en Prash que podria viure com el mateix Emperador i no tornar a treballar un sol dia de la meva vida.

- Espera un moment. Ets una caça-recompenses? En Prash deia la veritat?

- Ja comences a entendre-ho, Roja -va grunyir la Thune mentre creuaven la porta.

Fora, van deixar caure el cos d’en Prash i van mirar el carrer amb impaciència fins que va aparèixer l’U-THR en un OP-5 llogat.

El droide va sortir ràpidament del lliscant terrestre.

- No he estat programat per a aquest tipus de treball, mestressa Thune - es va queixar l’Uthre mentre ajudava a la Carmesina a pujar el cos d’en Prash al vehicle -. La meva funció primària és...

-La teva funció primària serà quedar-te aquí en un munt de ferralla dins d'un instant, Uthre. Simplement fes el que et dic perquè no acabis a trossos.

-És clar, mestressa Thune. No m'estava queixant per la feina, simplement explicava...

- Uthre!

- Sí?

- Fes-ho i punt!

La Carmesina va grimpar al lliscant al costat del cos inert d’en Prash. La Thune va seure al costat de l’U-THR, amb l'esquena enganxada a la porta. El seu cos estava mig retorçat, i mirava la part posterior del vehicle, apuntant amb el seu blàster al capdavant de la Carmesina.

- Per què m’apuntes amb aquesta cosa?

- Perquè sé alguna cosa sobre tu també. Una cosa sobre una antiga navegant de creuer que va conspirar per alliberar un col·laborador rebel i va atacar salvatgement a un oficial imperial. Oh, si. Tu també tens una bonica recompensa pel teu cap, amiga meva.

- Ho vas saber tot el temps?

La Thune va respondre amb una riallada.

- A on anem? -Va preguntar la Carmesina.

-Després de trobar-nos amb els meus homes, faré un lliurament a Bwahl el hutt.

- Vas a lliurar-me a Bwahl? - La ment de la Carmesina pensava a tota velocitat. Fer un tracte amb Bwahl podria resultar més fàcil que escapar d'una presó imperial -. No sabia que fos tan popular -va afegir amb un somriure.

- No et donis tanta importància, Roja -va escopir la Thune -. A Bwahl no podries importar-li menys, però estarà bastant complagut de veure al teu amic Kaj.

- Kaj? - Els ulls de la Carmesina es van il·luminar tot i la gravetat de la seva pròpia situació -. Tens a Kaj?

- Per descomptat. Alguns dels meus "empleats" me l’han estat guardant. Sí, un viatge bastant profitós per a mi; obtinc la recompensa d'en Bwahl per en Kaj, i després us lliuro a tu i a Prash a l'Imperi.

Quan el lliscador terrestre es va aturar al costat del Facetat, en Prash va gemegar. La Carmesina es va preguntar si ell se sentia tan malament com ella. Com podia haver estat tan cega? Per què havia confiat amb la Thune tan ràpidament? Per ajudar a un amic? Amistat... això és el que havia causat tots aquests problemes des del principi. La seva vida sencera havia estat posada del revés per culpa de l'amistat.

No obstant això, posats a pensar-hi, no canviaria res.

D'alguna manera, d'alguna manera, havia de rescatar en Kaj. O moriria en l'intent.

Següent