II
Rass M'Guy era un
individu corpulent, plenament conscient que la seva mola intimidava als altres.
No obstant això, malgrat la seva grandària, no era un bèstia. Estafador, usurer,
lladre, atracador, sí... era totes aquestes coses, i això l'havia convertit en
un element important en l'inframón criminal en els últims anys. Però seguia
sent un home amb estil, i el seu credo era que la feina i el plaer havien de
combinar sempre que fos possible.
Era per això que,
quan en Kaj Nedmak el va cridar per arreglar el pagament del seu vell deute, en
Rass va optar per reunir-se amb ells a la flantheria més elegant d’Ord Mantell,
el Hutt d'Herba.
Entrant al
restaurant, deixant els seus blàsters i jaquetes a la porta, la Carmesina i en Kaj
van veure en Rass en una taula al fons, devorant ja un filet de flanth rostit amb giviots i verdura balka
saltada. Estranyament, no estava acompanyat. Sense esperar que els hi oferissin
taula, en Kaj va caminar tranquil·lament cap a la taula d’en Rass, amb una
caixa sota el braç. Cautelosa, la Carmesina el va seguir.
- Ah, Nedmak, seu,
si us plau -va dir en Rass, i després va veure a la Carmesina darrere d'ell i
es va posar dempeus -. I vostè, estimada, uneix-te a nosaltres, si us plau. En
'Mak i jo tenim alguns assumptes dels que ocupar-nos, però crec que trobarà que
el menjar d'aquí no té parangó. -Li va somriure amb una mirada avaluadora, i
ella va recordar amb disgust la mirada lasciva d’en Bwahl.
-Gràcies, però no
tinc gana. - Ella i en Kaj van prendre seient a la taula.
- Molt bé. Però
disculpi’m per menjar davant de vostè... no he menjat en gairebé dues hores, i
em moro de gana. - Es va dur una forquilla plena de giviots a la boca, llavors va advertir la caixa sobre la taula i va
deixar anar la forquilla, agafant el seu blàster amb una velocitat sorprenent
per a algú de la seva mida -. Què és això, 'Mak? Intentes alguna cosa en contra
meva?
Sorpresa pel sobtat
canvi d’en Rass, la Carmesina es va qüestionar en silenci si havia estat intel·ligent
deixar els blàsters a la porta.
Amb cautela, en Kaj
va respondre:
- Res de trucs.
Només és una mostra.
En Rass no va
baixar la seva arma.
- Una mostra de
què?
- Deixa que t'ho
mostri -va dir en Kaj, inclinant-se per obrir la caixa. A l'instant següent,
tres espetecs característics van indicar als contrabandistes que en Rass no
estava realment sol. Tornant-se lentament, en Kaj va veure tres humans fornits
que els apuntaven amb els seus blàsters, als quals havien tret els fiadors -.
Ei, nois, tranquils. Només estic pagant al vostre cap el que li dec. - Amb els blàsters
encara apuntant, va obrir lentament la caixa i la va girar perquè en Rass pogués
veure el seu contingut. Dins de la caixa hi havia una petita mostra de les
armes que havien estat contractades per dur a Tammuz-an.
En Rass va agafar
de la caixa el canó d'una pistola blàster, va examinar la seva manufactura, va
estimar el seu abast, després va estudiar un tallabrills i un paquet d'energia
BlasTech.
-No és mala
qualitat. No és dolenta en absolut. - Va tornar a deixar els objectes a la
taula, va mirar als contrabandistes per un instant, i després va fer un gest
als seus acompanyants, que van enfundar les seves armes i van desaparèixer de
la vista -. D'acord, 'Mak, què és el que tens?
En Kaj va somriure
amb aquest irritant mig somriure seu, va creuar una cama sobre el genoll de
l'altra, i va estendre les mans en un ampli gest.
-Bé, Rass, resulta
que em trobo amb un celler de càrrega ple d'aquests soldadets, tots ells en
excel·lent forma, i cap d'ells rastrejable fins a la seva font original. Considera’ls
el teu pagament.
- Considera’ls els
teus interessos –el va corregir en Rass, ficant-se a la boca un tros torrat de flanth.
En Kaj es va
incorporar de cop.
- Interessos? Estàs
boig? He dit que tinc tot un celler ple d'aquestes coses, just allà fora!
- I jo he dit
"interessos". Em deus molts diners, 'Mak, i les meves taxes d'interès
pugen diàriament. Podria matar-te i estaria en el meu dret, i si fossis
qualsevol altre, ho hauria fet fa temps. No obstant això, em caus bé, i vaig a
oferir-te un tracte. Les armes que m'has portat cobriran tots els interessos a
partir d'avui fins d'aquí a dues setmanes, que és el temps que tens per
pagar-me el deute. Després d'això, bé...
En Kaj no va dir
res, i la Carmesina simplement va moure el cap, sense gaudir en absolut veient
com els acuradament traçats plans del seu soci es convertien en poodoo.
Somrient, en Rass
va cridar a un cambrer gamorreà.
- Mireu-lo
d'aquesta manera, amics: és molt més civilitzat que un bany de carbonita, i un
bon tracte molt més agradable per a vosaltres, diria jo. Ah, cambrer, porti a
aquestes dues persones un plat d'aquest excel·lent flanth per a cada un, si us plau. Gràcies. - Es va girar cap als
seus companys de taula, que el miraven inexpressius -. Realment ho gaudireu, us
ho prometo, el menjar d'aquí és simplement exquisit. - Mirant fixament en Kaj
als ulls, va apunyalar una verdura balka
i va dir -: considereu-lo un regal.
***
La Carmesina va mirar
de reüll al seu soci mentre el Tryan
Kajme s'alçava al cel estrellat sobre l’espaiport d’Ord Mantell. En Kaj no
havia dit res des de la seva trobada amb Rass. Mentre els esbirros d’en Rass
descarregaven el seu "pagament d'interessos" a la badia d'atracada,
havia estat inusualment pensatiu, evitant la seva mirada durant tota l'estona.
Ella no estava segura de si havia d'estar enfadada o espantada.
Finalment, en Kaj
va deixar escapar un llarg i lent sospir.
- Posa rumb a
Yefowr.
La Carmesina va
obrir els ulls com plats.
- Yefowr? Estàs
boig? No podem tornar-hi. Posats a fer, també podríem ficar-nos al pou d'un
Sarlacc. Anem a Nar Shaddaa. Allà podem aconseguir alguns transports d'espècia,
obtenir els crèdits que necessitem tant per al Bwahl com per al Rass...
Negant amb el cap, en
Kaj va posar suaument la mà sobre l'espatlla de la Carmesina i va respondre amb
una calma captivadora.
- Van a fer falta
més que uns quants transports d’espècia per pagar-los a tots dos.
- Tens una idea
millor?
En Kaj es va tornar
per mirar-la, mostrant en els seus ulls foscos una inusual vulnerabilitat.
Inclinant-se sobre el reposabraços del seu seient de pilot, es va acostar prou
perquè ella pogués sentir el seu càlid alè sobre el seu rostre. El cor de la
Carmesina es va accelerar. Volia apartar-se, però es va trobar atreta cap a ell.
Quin mal podria fer oblidar, per un petit instant, les dificultats en què es
trobaven?
Va tancar els ulls
mentre els seus llavis es fregaven suaument. Ell es va apartar a poc a poc,
acariciant-li la galta amb els dits. La Carmesina va somriure i va obrir els
ulls. Va advertir la mirada intensa a la cara d’en Kaj. Però la seva pregunta no
va ser el que ella s'esperava:
- Què diries si et
digués que vull començar a traficar armes per a l'Aliança Rebel?
El somriure de la
Carmesina va desaparèixer abruptament. Un pes gris va caure sobre el seu cor.
Negant lentament amb el cap, va murmurar:
- No.
En Kaj va tornar a
inclinar-se cap a ella, aixecant lleugerament la barbeta per poder veure el seu
rostre.
- Què passa?
La Carmesina va empassar
saliva amb un nus a la gola.
-El meu millor amic
en tota la galàxia va ser descobert traficant amb béns i informació per a
l'Aliança. - Una única llàgrima va lliscar per la seva galta -. Vaig tractar
d'ajudar i jo mateixa vaig acabar en la llista dels més buscats de l'Imperi.
En Kaj va apartar
suaument la galta i després li va agafar la mà.
- De manera que
així vas acabar a l'Oasi -va dir, recordant on s'havien conegut per primera
vegada -. Què va passar amb el teu amic?
- És mort -va dir
la Carmesina, amb veu trista però plena de ràbia -. En Kaileel va tractar de
vendre’m la seva "bona causa", la seva rebel·lió, i gairebé em deixo
convèncer. Però què li va oferir a ell? Va morir i a ningú li va importar. -
Apartant-se d’en Kaj, va mirar per la finestra amb la mirada perduda -. Com pot
ser bona qualsevol causa si acabes arriscant la teva vida? O perdent a la gent
que més vols?
- Quina gent? -Va
preguntar en Kaj.
- Oblida-ho -va
respondre tallant, desitjant poder apartar per sempre els dolorosos records.
Però en el fons de la seva ment sabia que això mai passaria. Com podria oblidar
al germà que va morir a Ralltiir, al pare amb el qual no havia parlat en anys,
l'amant que servia a l'Imperi i que va matar al seu millor amic?
-Em sap greu això
del teu amic, Carmesina. De debò, ho sento. Però no planejo morir-me encara. I
les "bones causes" no tenen res a veure amb això. Potser no és
correcte no tenir uns ideals tan elevats i poderosos, però, ja saps...
Nosaltres, els comerciants lliures... treballem on hi ha els crèdits.
- Crèdits? Els
rebels tenen crèdits? -Va preguntar sarcàsticament -. Això sí que és nou.
-Bé, potser ara no
molts. Però tinc el pressentiment que l'Imperi es dirigeix cap a una supernova, si saps el que vull dir. Quan tot
hagi acabat, vull estar del costat correcte. I per a mi el costat correcte és
el costat que paga.
De sobte, el Kajme es va sacsejar amb violència.
- Maledicció! -Va
cridar en Kaj. Els seus ulls i mans van recórrer ràpidament els controls de la
nau.
-Tres Caçadors de
Caps acostant-se per zero-nou-zero -va informar la Carmesina quan un altre tret
va impactar a la nau. Va alçar la mirada -. És en Bwahl.
- No pot ser.
- Qui va a ser si
no? -Va preguntar la Carmesina -. Tens algun altre vell deute que t’hagis
oblidat mencionar?
- No -va dir en Kaj
a la defensiva -, cap altre deute.
- En Bwahl ens ha
fet seguir -va dir la Carmesina constatant l'obvi mentre molestes llums
vermelles parpellejaven en el seu panell de navegació. Una alarma va començar a
udolar i es va tornar a apagar mentre la nau rebia un tercer impacte -. Hi ha
també una quarta nau allà fora, acostant-se darrere d'aquests caces estel·lars.
Una ala-Y. Oh, i aquest últim impacte acaba d'inutilitzar els nostres escuts
d'estribord.
Llançant al Tryan Kajme en un tancat viratge a
babord, en Kaj va dirigir el vaixell de càrrega cap a l'espai obert.
- No pot ser en Bwahl.
No pot ser -va repetir, enfocant la seva concentració en una lectura de
l'ordinador de navegació -. A l'espera. Cinc segons per a l’hiperespai.
En Kaj va empènyer
les palanques de l’hipermotor, però les familiars línies del salt a
l'hiperespai no van aparèixer. La Carmesina va moure el cap mentre en Kaj
maleïa. Cremava foc als seus ulls.
- Ningú afegirà el
meu nom als llibres d'història. Encara no -va dir amb calma mentre la nau rebia
un altre impacte -. Potència addicional als deflectors davanters.
- Què?
- Fes-ho! - Va dir,
maniobrant la nau en un ris tancat que els va deixar cara a cara amb els seus
atacants.
-Tenim potència a
l'extrem davanter -va respondre la Carmesina mentre en Kaj obria foc. Els trets
làser del Tryan Kajme van esquinçar
la foscor. Un Z-95 va rebre un impacte i va esclatar en una bola de flames.
- Un menys! -Va
exclamar en Kaj.
- Ei, Kaj, tenim
una fugida en... -Una altra forta explosió gairebé arrenca a la Carmesina del
seient del copilot.
- Aguanta! Anem a
baixar! -Va cridar en Kaj.
- Baixar? Baixar
on?
- De tornada a Ord
Mantell...
- Aquesta closca es
trencarà abans que arribem a l’espaiport, Kaj -va cridar la Carmesina per sobre
de les alarmes com més trets passaven per davant del parabrisa.
- Podem arribar a
l'altiplà.
- La vella estació
d'energia estel·lar?
- Exactament.
- No hi ha res allà,
Kaj! -Va cridar la Carmesina mentre el seu soci s'inclinava fortament la nau a
babord.
- És clar que sí!
-Va insistir en Kaj -. Podem trobar materials que puguem aprofitar per reparar
la nau.
- Sí, és clar -va
respondre la Carmesina -. Si és que queda alguna cosa per a reparar. - Va
estudiar la dotzena de llums que parpellejaven davant seu -. Els deflectors
posteriors no aguantaran molt més, Kaj. Serà millor que baixem a terra, ràpid.
- Agafa't,
Carmesina. Això no tindrà bona pinta.
Gruixos cúmuls de
núvols negres cobrien les escabroses terres d’Ord Mantell. Llampecs espetegaven
als núvols com fuets, els esclats se succeïen un rere l'altre com en un
staccato, il·luminant el Tryan Kajme
amb un fantasmal brillant blanc. Atrapat en violentes corrents de vent, la nau
s'agitava mentre queia a plom pel cel.
La suor rajava de
la cara d’en Kaj mentre lluitava per mantenir el control.
- Bé, on està? -Va
preguntar la Carmesina.
- Si els sensors encara
funcionen, hauríem d'estar pràcticament damunt -va respondre en Kaj -. Inicia
el cicle d'aterratge.
La Carmesina,
sorpresa que les seves mans no tremolessin, les va desplaçar destrament per una
mitja dotzena de botons.
- Maledicció! -Va
exclamar -. Una de les potes d'aterratge està encallada!
- Massa tard! Allà
anem!
En Kaj va agafar
amb fermesa els controls mentre el vaixell de càrrega tocava terra, rebotava un
parell de vegades a la pista d'aterratge plena de sots, i després inclinava el
morro cap a terra abans de lliscar fins aturar-se. Un Caçador de Caps va passar
brunzint sobre ells, metrallant la nau mentre en Kaj i la Carmesina obrien
l'escotilla i corrien buscant cobertura a l'interior de l'estació d'energia
abandonada. Darrere d'ells, van aterrar el segon Caçador de Caps i l'ala-Y.
- Separem-nos! -Va
cridar en Kaj quan el foc de blàster tallar l'aire entre ells.
La Carmesina va
córrer per un passadís fosc i va escoltar els passos d’en Kaj esvair-se en
direcció oposada. En la distància ressonaven els trets. La Carmesina es va
aturar, prement-se contra un mur mentre treia el seu DL-44 de la seva funda. A
punt per rebre l'enemic, va escoltar atentament a l'espera de signes de
persecució, obligant-se a prendre diverses respiracions llargues i profundes.
El cor li bategava desbocat.
Hi va haver veus
esmorteïdes en la distància, sons de lluita, veus cridant, i més trets de
blàster. Després, de sobte, un silenci mortal va omplir la nit.
La Carmesina va empassar
saliva amb un nus a la gola. Kaj!
- Què hi ha de la
noia? - Va sentir que deia algú.
La resposta va ser
inintel·ligible. No hi va haver so de passos apropant-se en direcció a la
Carmesina. I en qüestió de segons es va escoltar l'inconfusible so de dues naus
enlairant-se. Sense convèncer-se del tot que s'haguessin anat sense ells, la
Carmesina va romandre immòbil al seu lloc durant gairebé una hora. Finalment,
va decidir que els seus atacants havien marxat i es va aventurar a sortir amb
cautela per esbrinar què havia passat amb Kaj.
Va examinar el seu
entorn. La tempesta s'havia aturat. Les ruïnes d'una gran fàbrica d'acer i
plastipedra s'alçaven davant seu, decrèpites i cobertes de molsa i líquens. En
silenci excepte pel llunyà udol i els ganivets d'alguns animals, el lloc
semblava desproveït de vida. Les restes d'una grua de càrrega s'estenien d'un
costat de l'edifici, acabant abruptament sobre un escarpat penya-segat, prop
del qual jeien el fumejant i desballestat vaixell de càrrega que havia
compartit amb Kaj.
Va caminar cap a la
nau, i després es va aturar i va respirar profundament. Més enllà de la grua
destrossada, a no més de sis metres del lloc de descans final de l'igualment
destrossat vaixell de càrrega, el penya-segat queia cap a un profund abisme
muntanyós.
No podia veure el
fons.
Un calfred va
recórrer el seu sistema nerviós adonant-se del prop que l'aterratge a cegues d’en
Kaj havia estat de convertir-los en part permanent del bonic terreny rocós.
Tremolant, la
Carmesina es va obrir pas per les restes de la nau, però tant el sistema de comunicacions
com els sensors estaven morts. És
sorprenent que nosaltres seguim amb vida... va pensar amb un calfred...
suposant que en Kaj encara estigués viu. Va advertir una esquerda dentada que
corria al llarg del casc exterior del vaixell de càrrega. Recuperar aquest tros
de ferralla estava probablement fora del seu abast.
Bé, Tryan Kajme... sembla que finalment va arribar la
teva hora.
(1)
Escoltant el so de
botes sobre metall, es va girar instintivament, blàster en mà. Una dona alta,
prima però musculosa, amb cabell ros tallat gairebé al zero, estava dreta a
l'entrada de l'estació. No era atractiva en el sentit convencional, però tenia
el físic tonificat d'una atleta, d'algú acostumat al treball dur. Però era el
seu blàster, enfundat en una fina pistolera de soldat, el que posava nerviosa a
la Carmesina.
L'altra va aixecar
les mans respectuosament.
- Ei, tranquil·la,
no vaig a fer-te mal -va dir amb veu tranquil·la i controlada -. No sóc
l'enemic.
Insegura, la
Carmesina va mantenir el seu blàster aixecat. La dona no va fer cap intent
d'assolir la seva pròpia arma.
- Qui ets? Què fas
aquí? -Va preguntar la Carmesina -. Aquesta estació porta anys abandonada.
- Thune -va
respondre la dona -. I tu ets...?
-Sóc jo qui està
fent les preguntes, i fins ara només has respost una.
La Thune la va
examinar en silenci.
- Molt bé. Estava
buscant en les ruïnes. Quan vaig escoltar tot el soroll, vaig pensar que algú
m'havia vist i vaig venir a comprovar-ho.
Una carronyera? La Carmesina va aclucar els ulls. La major
part dels carronyers que havia conegut tenien una aura de desesperació al seu
voltant, nascut dels durs temps que els havien conduït a convertir-se en
carronyers. La Thune semblava massa neta, massa segura de si mateixa, per
aquest paper. La Carmesina no va dir res, però va mantenir el blàster aixecat.
Lentament, la dona
va baixar les mans però no va tractar d'agafar el seu blàster.
- Et faria res
guardar l'arma?
- Per a què, perquè
puguis disparar-me?
- No, perquè no
m'agrada que m’apuntin amb un blàster. Un petit tic nerviós, i estic vivint amb
els Jedi. - Sentint la incertesa de la Carmesina, va afegir -: Mira, ja veus
que estic armada, si et volgués morta, t'hauria disparat per l'esquena abans
que sabessis si més no que era aquí.
La veritat en les
paraules de la Thune va desconcertar la Carmesina. Tenia raó. Però valia la
pena córrer el risc? Ara mateix, la Carmesina era l'única esperança de
supervivència per al Kaj. I semblava que aquesta carronyera podria ser la seva
única manera d'abandonar l'altiplà. Va decidir confiar en la dona. Per ara. La Thune
va somriure quan va baixar el blàster.
-Gràcies. - Mirà
més enllà de la Carmesina -. Bonica nau. Llàstima que haguessis d’estavellar-la.
Ja no anirà enlloc.
Deixant escapar un
sospir amb la respiració que portava massa estona contenint, la Carmesina es va
recolzar contra el vaixell de càrrega mort.
- Sí, bé, sembla
que jo tampoc.
- Què ha passat
allà fora?
Insegura de la seva
companya, la Carmesina va decidir no abundar en detalls.
- Pirates. Van
obrir foc sobre nosaltres quan ens acostàvem a la velocitat d'escapament. Ens
van enxampar desprevinguts. Li van donar al nostre estabilitzador.
- El nostre? -La
Thune va assenyalar el vaixell de càrrega -. Hi ha algú més aquí dins? Estan
ferits?
La Carmesina va fer
una ganyota davant la seva relliscada.
- Només jo i la nau.
Tendeixo a pensar-hi com en una sòcia.
La Thune va
assentir.
- Ho entenc. El Facetat i jo hem estat junts molts anys,
i si alguna vegada el perdés seria com perdre a un amic.
- On és la teva nau?
- Oculta.
- Escolta, porto
dos-cents crèdits amb mi. És tot el que tinc. Són teus si em portes de tornada
a l’espaiport.
- Dos-cents... no
és molt per un viatge avui dia, saps?
-Bé, com he dit, és
tot el que tinc. Hi ha tracte?
La Thune va pensar,
i després va assentir i va començar a caminar envoltant l'edifici.
- Tracte fet.
Segueix-me. - Es va aturar en sec i es va girar -. Una cosa, abans...
La Carmesina es va
posar tensa.
-... Com et dius?
La Carmesina va
pensar de mentir, però va decidir no molestar-se.
- Carmesina.
- Encantada de
conèixer-te. Especialment ara que no tens un blàster apuntant-me. Anem, la meva
nau està a la volta de la cantonada.
(1) Fent altra
vegada un joc de paraules amb el nom en anglès, Tryan Kajme, Atrapa’m si pots,
finalment t’han atrapat.(N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada