60
Les batalles de la
selva seguien el seu aferrissat curs, però l'ofensiva dels vehicles d'assalt de
superfície imperials va començar a perdre el seu ímpetu inicial a mesura que
els Cavallers Jedi anaven organitzant una brutal defensa de guerrilles,
destruint caminants d'exploració, Colossals i Fortaleses Volants. Els caces i
bombarders TIE restants traçaven cercles en les altures, però la majoria ja
havien estat esborrats del cel per projectils llançats mitjançant la Força.
En Luke Skywalker
lluitava amb totes les seves energies, l'espasa de llum bategant a la mà...,
però la seva atenció estava concentrada en la seva desesperada recerca mental
de la Callista.
Si alçava la mirada
cap al malparat dosser de la jungla, podia veure la gran massa del planeta
Yavin omplint una gran part del cel sobre el seu cap. L’estella negra que era
el Cavaller del Martell resultava clarament visible i produïa un estrany
eclipsi triangular sobre el gegant gasós.
Lluents feixos de
foc turbolàser ballaven a través de l'espai creant un parpellejant espectacle
de llums i ombres..., i en Luke es va recordar d'un moment ja molt llunyà en el
temps, quan no era més que el nebot adoptat d'un granger d'humitat, un noi
d'ulls molt oberts i ple d'entusiasme que havia alçat la mirada cap als
pàl·lids cels de Tatooine per contemplar la distant batalla espacial que es
lliurava sobre el seu món. Mai havia somiat que el que Darth Vader capturés la
nau a bord de la qual viatjava la princesa Leia canviaria de tal manera la seva
vida..., i el futur de la galàxia amb ella.
En aquells temps en
Luke només havia sentit alguns rumors sobre els Cavallers Jedi, no tenia ni
idea de qui era el seu pare i no podia imaginar les possibilitats de la
Força..., i molts anys després la seva estimada Callista es trobava tan
indefensa i impotent com ell ho havia estat llavors, amb la terrible diferència
que a més la Callista coneixia molt bé tot el que havia tingut i havia perdut.
Va arrencar a córrer
per entre l'espessor, cridant el seu nom una vegada i una altra. La Callista es
trobava envoltada per murs invisibles que la mantenien allunyada de la Força, i
en Luke no podia percebre-la i no tenia ni idea d'on era.
- Callista! -Va
tornar a cridar.
La seva desesperada
crida va atreure el foc d'un caminant d'exploració ocult en la jungla.
Andanades de flames làser van fer erupció a banda i banda d’en Luke, però va
aconseguir esquivar-les tot i que encara estava parcialment distret per la seva
recerca de la Callista. En Luke va moure la seva espasa de llum en un ràpid
escombrat que es va obrir pas a través del tronc d'un gran arbre massassi, i
després va utilitzar la Força per empènyer i fer que s'ensorrés sobre el
caminant imperial en un diluvi d'espurnes i flames.
Havia de trobar la
Callista. Els seus Cavallers Jedi havien lluitat notablement bé: un petit grup
de soldats capaços d'utilitzar la Força havia combatut de manera independent, i
havia infligit un càstig terriblement destructiu a la tecnologia imperial tot i
que aquesta era molt superior a ells.
Fins feia no gaire
temps en Luke Skywalker havia estat un dels poquíssims Cavallers Jedi
existents, però per fi havia aconseguit crear el nucli d'un nou orde de
valerosos guerrers lleials a la Nova República i ensinistrats en l'ús de la Força.
Els Cavallers Jedi tornarien a aparèixer, i al Luke no li cabia cap dubte
d'això.
Mentre pensava en la
Tionne, l’Streen, la Kirana Ti, en Kyp Durron, en Kam Solusar, la Cilghal i
tots els altres amb els quals havia treballat, en Luke va tornar a meditar
sobre les objeccions exposades per la Callista: que no podia estar amb ell
perquè encara no havia recuperat els seus talents Jedi..., que si es casaven i
tenien descendents, temia que els seus fills i filles no serien capaços d'usar
la Força i estarien tan aïllats d'ell com la Callista.
Però què importava
tot això? En Luke estimava la Callista tant si tenia poders Jedi com si mancava
d'ells. Ja havia creat un superb grup de defensors de la Nova República, i
seguiria ensinistrant nous Jedi a Yavin IV. El que els seus fills potser no
tinguessin el potencial d'utilitzar la Força no tenia importància. Que la
Callista pogués utilitzar les seves capacitats Jedi o no, no tenia importància.
Tot allò no importava gens ni mica!
En Luke només
estimava a la Callista, i no podia estimar a cap altra dona. Havia de fer-li-ho
entendre quan per fi la trobés. Ja havia aconseguit reconstruir l'Orde dels
Cavallers Jedi. En Luke s'havia passat tota la vida buscant a la Callista, i no
podia permetre perdre-la.
Va anar cap al Gran
Temple i va tornar a la clariana en el que alguns dels seus estudiants Jedi
s'havien reunit per formar una força combinada i enfrontar-se a les malmeses
restes de les tropes d'assalt de superfície enviades pel vicealmirall Pellaeon.
En Luke va sentir que el cor se li gelava dins el pit quan no va veure a la
Callista entre ells.
On havia anat la Callista? Per què no l'havia vigilat
millor?
En Luke tenia tantes
coses que explicar-li, tantes promeses que fer-li...
Però la Callista no
hi era.
- Callista... -Va
murmurar amb veu anhelant, sabent que ella no podia sentir-lo.
Però llavors va
alçar la mirada cap al boirós cel blanquinós, i de sobte va sentir la presència
de la Callista a través de la Força. Era com si una porta s'estigués obrint per
deixar entrar un raig de llum.
La mirada d’en Luke
es va clavar en la negra silueta del Súper Destructor Estel·lar condemnat a la
destrucció. El Cavaller del Martell estava envoltat de flames, i queia cap al
gegant gasós. Uns quants mòduls d'emergència van sortir acomiadats en totes
direccions quan la tripulació va evacuar la nau..., i en Luke, amb un sobtat
terror que li va punyir el cor, va saber que la Callista se les havia arreglat
d'alguna manera inexplicable per arribar-hi.
Va deixar escapar un
gemec ofegat, comprenent amb tota exactitud el que devia haver fet. Sentint-se
impotent sense els seus poders Jedi, la Callista s'havia enfrontat al problema
de la forma més directa possible i s'havia llançat cap a l'única solució que
creia podia donar resultat, anant cap a ella amb una rígida adherència i tota
la seva atenció ferotgement concentrada en l'objectiu. La Callista mai prendria
en consideració altres possibilitats, i s'aferraria cegament a la seva tossuda
decisió.
-No, Callista -va
dir-. No!
Només va captar una
espurna de sensacions procedent d'ella, com un fosc indici arribat a través de
la Força que li va produir una sensació curiosament semblant a la d'un sotrac
que baixés per la seva columna vertebral. La Callista havia tornat a obrir-se
als poders, però només estava utilitzant el costat fosc. La Callista havia
estat temptada i s'havia permès cedir a la temptació, però almenys així en Luke
per fi podia sentir la seva presència a través de la complexa i enredada trama
de la Força.
I llavors el
parpelleig es va esfumar i la porta va tornar a tancar-se amb un cop sec, com
si la Callista hagués perdut els seus poders..., o com si li hagués passat
alguna cosa.
En Luke va aixecar
cap al cel els seus ulls abrasats pel plor i va clavar la mirada en els
nítidament perfilats contorns del Cavaller del Martell, contemplant amb ferotge
atenció aquella silueta cada cop més diminuta mentre intentava concentrar els
seus sentits Jedi perquè reforcessin la seva capacitat visual. Però ja no podia
percebre cap rastre de la presència de la Callista. La porta que donava accés a
la Força s'havia tancat del tot, arrabassant-li l'ús de qualsevol capacitat
Jedi amb la que pogués detectar la Callista..., però en Luke sabia que estava a
bord d'aquella nau agonitzant.
En Luke va veure com
el Súper Destructor Estel·lar s'obria pas a través de l'atmosfera de Yavin,
fendint-la igual que la fulla d'un ganivet, amb el seu casc negre envoltat de
resplendors de color vermell cirera produïts per la fricció amb els gasos
atmosfèrics i el terrible impacte de les tempestes.
Amb una última sèrie
d'explosions que van crear centelleigs grocs i carmesins en les capes superiors
dels núvols, el Cavaller del Martell es va esvair a Yavin, engolit per
sempre..., i portant-se a la Callista amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada