VI
NARRADOR: És l'era
dels Jedi. 4.000 anys abans del
naixement d’en Luke Skywalker, els Cavallers Jedi eren
els guardians
de la pau i la
justícia a l'Antiga República. Però una amenaça
a la
pau i la
justícia
s'ha alçat en
el món
salvatge d’Onderon. Tres joves cavallers Jedi -Ulic Qel-Droma, el
seu germà Cay, i
el seu company Tott Doneeta- van
ser enviats a Onderon per
prevenir una guerra, i
van descobrir que la ciutat d’Iziz havia caigut sota
el
control de
fidels
adoradors d’en Freedon Nadd, un
guerrer
del
Costat
Fosc que
portava
molt
de temps
mort.
Ara, els Jedi lluiten per defensar-se
de
les
forces del
Costat Fosc.
Mentrestant, Nomi Sunrider, plorant encara al
seu marit
assassinat, ha viatjat
al
planeta desèrtic d’Àmbria, per
trobar
el
misteriós
Mestre Jedi Thon... sense saber
que és
seguida
pel
gàngster Bogga el
Hutt.
Desconeix igualment
que
els esdeveniments
que
segueixen
la
conduiran al
perill... a Ulic Qel-Droma... i
a un
enfrontament amb els poders
del
Costat Fosc...
EXPLORADOR DEL COSTAT LLUMINÓS - CABINA
Se senten, provinents de l'exterior, les
aspres ràfegues de vent del desert.
NOMI: És... és
un
erm.
3D: Mestressa Nomi, segurament no
estarà
pensant a
sortir
a
aquest.....
aquest
desert! Potser estava equivocada.
NOMI: No... no. El
Mestre
Thon hi és
aquí.
La Força m'ha guiat. Però per què aquí? Per
què
en
aquest
lloc desolat? Aquest vent és
tan
estrany... barrejat amb por i esperança.
3D: Aquest
món
està
tan
desolat, mestressa Nomi. Pot ser que semblant món
tan
trist sigui l'estatge d'un
gran
Mestre Jedi?
NOMI: (No
ha estat escoltant) Hmm? Bé... esbrinem-lo. Anem, Vima. A
munt.
Vima deixa anar unes rialletes mentre Nomi li
upa a la seva esquena.
3D: Mestressa, si viatjo amb vostès per aquest sec erm, les meves juntes s’embussaran. (Amb aire fúnebre) Haurà
d’abandonar-me a la
corrosió
i els depredadors menjadors de
metall... una
destinació
terrible per
a un
droide....
NOMI: Sí. Queda't cuidant de
la nau,
3D. Tornaré aviat. Li
donaré
el
regal
de l’Andur al
Mestre
Thon, i després tornarem al
nostre
planeta.
RESTAURANT D’IZIZ
La ciutat ha
tornat a la seva rutina habitual.
ULIC: No
acabo d'entendre
de
què està
parlant el
Mestre
Arca, Cay.
CAY: Què vols
dir,
Ulic?
ULIC: Bé, hem portat la
pau
a Onderon, no? La Reina Amanoa està
morta,
la
Princesa
Gàlia s'ha casat amb el
Genet
Salvatge Oron Kira, i els Foscos ja no governen
la
ciutat! Ja fa setmanes des
que va passar alguna cosa remotament excitant! Llavors... per
què
està
el
Mestre Arca tan preocupat?
CAY: Ja has
sentit
els
rumors,
Ulic. Diuen que
el Rei
Ommin encara és
viu!
Diuen que
té un
exèrcit sencer de
guerrers
del
Costat
Fosc, amagat a
les catacumbes sota la ciutat! Diuen...
ULIC: "Diuen, diuen, diuen, diuen"...
qui ho diu?!? A més a més, si
sorgeix
qualsevol problema, hi
ha quatre
Jedi aquí! Podem ocupar-nos
de
qualsevol
cosa!
CAY: No siguis massa
confiat,
germà! El Costat Fosc va
governar
aquesta ciutat durant 400 anys! El Costat Fosc...
Cay mou el seu nou braç droide per reforçar les
seves paraules.
CAY:... bé, el Costat Fosc és més fort del que pensem.
ULIC: (Ombrívol) Cay, el teu braç... t... t'has adaptat tan bé a ell que jo... gairebé ho havia oblidat. Jo... ho
sento.
(Sospir) Però... m'agradaria
que
passés alguna
cosa
interessant...
Recentment havia començat a obrir la seva bocassa, quan una gran explosió ressona en l'aire. La gent crida a l'exterior. Una
sirena comença a sonar a
la ciutat.
ULIC: Què
va ser
això?
CAY: Crec
que
era
el teu
desig, que es fa realitat! El
Palau
ha explotat!!!
Ulic: El
Palau?!? Tott Doneeta hi
és!! ANEM-HI!!!
EXTERIOR D’ÀMBRIA
El gemec del vent desèrtic continua. Se senten els
passos Nomi en creuar el paisatge.
NOMI: (Parlant des d'un instant posterior en
aquesta escena) Havíem perdut
de
vista
la
nau. La
meva
filla i jo estàvem soles en
el desert.
Jo sentia que
la meva
antiga
vida
començava a
tancar-se
darrere
meu
com
una gran
porta de
ferro.
VIMA: Mare, encara
no
hem arribat?
NOMI: (Sospir) No queda
molt,
petita gemma... (Sospir) Espero.
VIMA: Mama, estic assedegada.
NOMI: Bé, (grunyits) llavors... estàs de sort, petita. Hi
ha un
llac just
aquí
davant.
El llac sembla estar xiuxiuejant amb vapor.
NOMI: (Parlant de nou
des del futur) Però
el
llac estava
brut,
bullint i bombollejant.
VIMA: Crec
que
ja no
tinc
set.
NOMI: No
et
culpo, Vima. Aquesta aigua està bullint! Xiuxiuejant!
NOMI: (Des del futur) I llavors vaig sentir les veus.
MURMURIS: (Les veus del Costat Fosc que
vam sentir abans turmentant l’Oron) RETROCEDEIX, NOMI SUNRIDER. RETROCEDEIX. TORNA A LES PENES QUE DEIXES DARRERE TEU. LES PENES QUE T’ESPEREN DAVANT SÓN MASSA PROFUNDES. EL TERROR QUE T’ESPERA DAVANT ÉS MASSA FORT. EL DOLOR QUE TROBARÀS ÉS MASSA GRAN.
NOMI: Veus...
al
vapor. Al llac...
VIMA: Veus, mare?
MURMURIS: RETROCEDEIX, NOMI SUNRIDER. RETROCEDEIX.
NOMI: Retrocedir... que... potser hàgim
de
retrocedir, petita gemma.
UNA ALTRA VEU: (Profunda, aspra) NO.
NOMI: Què?
VEU: EL
PODER DEL
COSTAT FOSC RESIDEIX EN
AQUEST
LLAC, NOMI SUNRIDER. NO
L’ESCOLTIS.
VIMA: Ara jo sento una
veu,
mare! Una veu meravellosa!
VEU: VINE A
MI,
NOMI SUNRIDER. JO T’ESPERO.
Se sent el llunyà lament de...
alguna cosa.
NOMI: (Dóna un salt, sorpresa) Què
és
això? Una banya? En aquest desert? Aquesta
calor
ha
d'estar
afectant-me.
NOMI: (Des del futur) Per
un moment,
dubtarà, desitjant
poder
retrocedir... volar de
tornada
a
la meva
antiga
llar,
la
meva antiga
vida. Però la Vima també havia
sentit
aquesta segona veu. Era misteriosa, irresistible. Així que
vàrem seguir caminant, i vaig
sentir
com deixava enrere les portes
del
passat, completament tancades.
La banya sona de
nou.
NOMI: (Des del futur) El
vent
es
va unir
amb el
so
de
la crida
de
la banya.
I després d'una
altra hora
o
dues,
vam
veure
un
ramat
de
bèsties
estranyes, com
bestiar,
contestant a la
banya
amb estranys crits i laments.
Ep,
és una estampida!!
NOMI: (Des del futur) i de
sobte se’n
van galopant. I vaig
sentir
la
mateixa
veu interna dient-me
que
continués... continués... mentre
el meu
passat s'esvaïa com
un
miratge, i vaig
marxar
a través de
la pols
i la
boira
cap
a un
futur incert, indefinit... fins que
el futur
va
prendre,
finalment, forma.
EXTERIOR DE LA CASA DEL MESTRE THON
El
bram de
les bèsties del desert té
aquí el seu origen.
VIMA: Mira, mare! Una casa! I
allà
estan totes
aquestes
criatures que
sentim.
I
hi ha un... un
home
groc, muntant
un... gran... gran...
què
és això, mare?
NOMI: No
ho
sé, petita gemma. Però estem a
punt de
descobrir-ho.
NOMI: (Des del futur) Vaig
saber
de
seguida
que
l'home que
muntava aquesta bèstia estranya era un
Jedi.
La bèstia que l'home està muntant esbufega.
HOME GROC: Vaig
notar
la
teva por
a través de
la Força.
No
tinguis
por.
NOMI: (Des del futur) Quan
el
genet va
parlar,
jo vaig
sentir
que
alguna cosa
s'obria al
meu
cor. Una
certa
lluminositat... esperança.
NOMI (3): I
així és
com et
vaig trobar.
HOME GROC: Entra a
la casa.
Tinc menjar per
a tu
i la
nena.
NOMI: Gràcies.
HOME GROC: Has vingut de
lluny,
i en
un estrany
viatge, Nomi Sunrider. Estic encantat de
poder
ajudar-te.
(3)Arribem
aquí al moment en què la “Nomi del futur” està parlant amb l’home de groc.
INTERIOR DEL PALAU REAL D’IZIZ... O, MILLOR DIT, DE LES RUÏNES DEL PALAU REIAL D’IZIZ
El rugit d'un incendi tot just deixa sentir la sirena. Els
vidres esclaten.
TOTT: (Tus) Ajuda...
que
algú... m'ajudi... (Grunyits) Aquest
pilar... m'ha caigut al
pit... no puc respirar... no puc cridar...
ULIC: (Des de lluny, apropant-se) Hola? Hi ha algú aquí?
CAY: HOLA?? Aquest lloc està a punt d'esfondrar-se!!
TOTT: Ulic... (tus de nou) Cay... Sóc aquí.
CAY: HOLA!! HOL... TOTT!!! Ulic!!!! HE TROBAT A TOTT DONEETA!!!
ULIC: On esteu? No puc veure amb tot aquest fum!!
CAY: Aquí!! Aguanta, Tott, et traurem d'allà!
ULIC: Cay, tinc m... Tott!! Està...?
TOTT: Estic viu, però aquest
pilar
pesa
una
tona. Estic usant tot
el meu
poder
en la
Força per
impedir que
m’aixafi.
ULIC: Què va passar, Tott?
TOTT: Els Foscos van atacar
el
Palau. Ells
el
van
fer esclatar...
CAY: I el foc ens està envoltant. Hem de treure’l, Ulic. Potser el meu braç mecànic pugui...
Usa
el seu braç per intentar alçar el pilar.
CAY: (grunyint) No funciona!!
ULIC: És
massa
pesat per
a tu,
Cay.
TOTT: De
pressa...
CAY: Potser
podem tallar-lo amb els nostres sabres de
llum!!
ULIC: No!! Tallaríem per la
meitat
a Tott també!! Hem
d’alçar-lo
usant la
Força!
Els dos Jedi concentren la Força en el pilar...
ULIC: Concentra't, Cay...
CAY: (tossint) És difícil enfocar la
Força,
Ulic! (Tossint més
fort) Aquest fum... aquesta
calor,
com un
forn!
ULIC:
Intenta-ho!!!!
El pilar es mou...
CAY: Ho estem
aconseguint!!! HO ANEM
A FER!!!
ULIC: Vinga, Tott, jo t'ajudaré!!
CAY: Donem-nos pressa, Ulic! Aquest lloc està a punt
de...
CCCCRRRASSSSHHHH!!!!!
EXPLORADOR DEL COSTAT LLUMINÓS - CABINA
L'ordinador emet un xiulet d'alerta.
3D: Que
estrany.
Hi
ha una
nau aproximant-se a
l'Explorador del Costat Lluminós. No
vaig pensar que trobaria a algú en
aquest
desert. Ordinador?
COMPUTADORA: Ordinador activat.
3D: Identifica la
nau
que
s'aproxima,
si
us plau.
COMPUTADORA: Identificació no disponible. La
nau
que
s'aproxima
no
està
transmetent cap codi de
teletransponedor.
3D: Vaja, què estrany. Potser han tingut problemes tècnics i s'han
aturat
per
demanar
ajuda. Emm..., quina
informació
està disponible, Ordinador?
COMPUTADORA: La
nau
s'aproxima
a una
velocitat de
tres
parts de
temps
estàndard.
3D: Tres parts de temps?!? Aquesta
és
una
velocitat temerària per
a un
viatge planetari!
COMPUTADORA: La
maniobra
i l'angle de
descens
coincideixen amb un
perfil
d'atac.
3D: (Terroritzat) Atac?!? Ai mare!!!!
COMPUTADORA: El
disseny
i les marques de
la nau
coincideixen amb la
nau
insígnia
del
gàngster conegut com...
Una
explosió obre un forat a l'escotilla de la nau.
GUDB: OBRIN PAS
A
BOGGA EL
HUTT!!!
3D: Ai
mare!! Miri el
que ha
fet a la
porta
d'aquesta
nau!!
GUDB: Això no és
res comparat al forat que et faré si no et quedes congelat com un
glaçó de
gel a Hoth!! Bé, cap, tot net.
Bogga està
en una
plataforma repulsora.
BOGGA: NE MAFUTTAAAA!! DÓNA’T PRESA, GUDB!! VULL ELS
MEUS
VIDRES D’ADEGAN!!!!
GUDB: Bé, nois, ja heu sentit al cap. Comenceu
a buscar!!
3D: Esperin un
instant.
No
poden
irrompre així en...
GUDB: Ja et vaig advertir!!!
Gudb dispara el
blàster contra 3D,
i després bufa l'extrem del canó acabant amb
les protestes del droide.
GUDB: Això per
al droide.
BOGGA: ELS
VIDRES, GUDB!!!!
GUDB: Bé, nois, obrim aquesta nau com
una
llauna
de
pedrers de Nerf! Si aquests
cristalls
d’Adegan
estan a
bord,
els
trobarem!!
INTERIOR DE LA CASA DEL MESTRE THON - NIT
Un foc està escalfant la casa. Se sent el ressò de les
bèsties en la distància.
HOME GROC: Vull sentir la
resta
de
la teva història, Nomi Sunrider. Però
primer,
deixa’m acabar aquests quefers.
NOMI: Aquesta
gran
criatura... dorm dins amb
tu?
HOME GROC: És
clar,
és
clar
que
sí!
No... no
saps...
NOMI: Mai
havia
vist
una
criatura tan sorprenent en
tota la meva vida.
HOME GROC: Sí. Ell
és
molt sorprenent.
Eh?
No acaba de riure la bèstia?
HOME GROC: Bé, llavors... M’estaves explicant la mort del teu marit. Què va passar després?
NOMI: Un
d'ells
tenia
una
mascota verinosa. Va
atacar
a Andur per darrere. Abans que jo sabés el
que estava
passant, el
meu marit... era
mort.
No
ho
entenc. Sempre
va ser
tan
fort.
Ell em
va explicar que la Força protegeix un
Jedi.
HOME GROC: La
protecció de la Força és
una
qüestió d'atenció.
La criatura emet una mena de mugit...
mostrant el seu acord?
HOME GROC: Un Jedi pot ser
vençut
si la
seva atenció és arrossegada lluny
del seu
atacant. Durant
segles,
alguns oponents dels
Jedi
han après
a
aprofitar-se
d'aquesta
vulnerabilitat. Què va
passar després, senyora?
NOMI: Quelcom es
va apoderar
de
mi...
Jo... vaig creure veure a l’Andur, envoltat de llum. Vaig sentir una gran Força. Vaig
recollir
el
seu sabre de llum, i jo... vaig
matar
dos
dels
assassins. Després, no quedava res
més a fer
sinó obeir
l'ordre de
l’Andur. Vaig
permetre que la Força em guiés... fins
aquí.
HOME GROC: I per què estàs aquí?
NOMI: Jo... estic buscant a algú. Se
suposava que el meu marit anava
a
trobar-se
amb
ell. Un Jedi.
HOME GROC: Jo sóc
un
Jedi. Però...
NOMI: (Obre la boca, sorpresa i
feliç) Llavors ets
el que
estic buscant! Ets el Mestre Thon!!
HOME GROC: Bé,
no.
Eh...
NOMI: He donar-te els
seus regals.
Ell
va dir que
estaries agraït de
rebre'ls.
Els tinc aquí.
Treu la caixa de vidres i l'obre.
NOMI: Cristalls d’Adegan. L’Andur va dir que serveixen per fer els millors sabres de llum.
Se sent el bram d'una bèstia de fora de la casa.
HOME GROC: Escolta.
Alguns brams més.
Hi ha gent fora, cridant.
HOME GROC: Alguna
cosa està
atacant al
meu
ramat de
bèsties
Staga. Algú amb
males
intencions és
al
tancat...
NOMI: Això... sembla
una
barcassa Hutt. I el teu tancat està envaït pels seus tripulants!
EXTERIOR DE LA CASA DEL MESTRE THON
Els
sequaços d’en Bogga riuen mentre maten les
bèsties del ramat.
GUDB: Ei, Nikto! Aquest
animal encara no està mort!!
NIKTO: (Encara
és viu? Nomi no l’havia partit en dos...?) Ei. Ho
sento,
Gudb.
Nikto dispara amb el seu blàster al cap de la bèstia.
BOGGA: NA CHA
KULA!!! AFANYA'T, GUDB!! AQUESTA NIT TINDREM UN BANQUET DE CARN D’STAGA!!!
GUDB: Ja heu
sentit
a Bogga el
Hutt!
Vinga, nois, carreguem el
sopar
a
la plataforma repulsora i...
HOME GROC: CUC Hutt!!!
GUDB: (Posant els ulls en blanc) Ep, noi.
HOME GROC: No tens prou amb les vostres riqueses mal guanyades?!? Has de robar també el meu ramat??
GUDB: I tu qui ets, amic?
Se sent un espetec seguit d'un xiuxiueig...
GUDB: Ei, genial! Un altre Jedi!!!
WEEQUAY: Chu sko, kulta Jedi!!
HOME GROC: No comptis amb això.
BOGGA: GUDB!!! ACABA AMB ELL!!!
Foc
blàster.
GUDB: Ja heu escoltat al cap, nois!!
HOME GROC: El teu blàster no t'ajudarà contra
mi.
NIKTO: No podem detenir-lo, Gudb!
GUDB: Creus
que
no
ho
veig?! Segueix disparant!!
HOME GROC: La teva punteria és
pitjor
que
els teus
modals. Serà millor
que
guardeu els
vostres
blàsters i...
L'home groc és noquejat d'un cop al clatell.
GUDB: Bon treball, Nikto! Amb tots aquests trets blàster volant...
INTERIOR DE LA CASA DEL MESTRE THON
GUDB: (Des de fora)... l'última cosa que aquest Jedi esperava era que li tombessin d'un cop de puny!
NOMI: Van a
matar-lo... igual que
van matar
a l’Andur...
La criatura gruny realment fort.
NOMI: Espera, on vas? Almenys deixa’m ajudar-te
amb
la...
La porta s'obre -i es
tanca- tota sola.
Nomi:... porta.
EXTERIOR DE LA CASA DEL MESTRE THON
BOGGA: ACABA AMB AQUEST JEDI, GUDB!! AVIAT TINDRÉ AQUESTS PRECIOSOS VIDRES!!!
L'home groc gemega.
GUDB: Ho
aconseguiràs, cap. Allà on els assassins es reuneixin per beure, seré conegut com "Gudb, l'Assassí de Jedi"!!
La bèstia irromp en estampida al grup. Grunyint.
WEEQUAY: Ne
de chaza...!
NIKTO: Què galàxies és
això??
GUDB: Oh, Tio!! Sabia que havia de
portar
a Skritch amb
mi!
La bèstia, grunyint, envesteix als assassins, llançant-los als costats. Els matons van volant per tot arreu, udolant de dolor.
GUDB: DISPAREU-LI!! QUE ALGÚ LI
DISPARI!!!
NIKTO: Jo... el
tinc!
Nikto dispara a la bèstia. El tir rebota en la criatura. Pot sentir-se un brunzit...
GUDB: Apa, Nikto, no
pots
apuntar
bé
a aquesta
cosa?!?
Un altre tir desviat. I un altre. I un altre...
NIKTO: Estic donant-li, li estic donant!! Però els meus trets simplement li reboten! I
està
començant
brillar!!
GUDB: No pot ser
real!! Aquesta bèstia està
emetent
algun
tipus
de
camp de
força!!
BOGGA: VUTA YA
J'DI!! TORNEU A LA
NAU!! AQUEST NO
ÉS
UN PODER CONTRA EL QUAL PUGUEM LLUITAR!! RÀPID!! RÀPIIIIID!!!!
La
Barcassa emprèn el vol.
GUDB: EI, ESPEREU-MEEEE!!!
La Barcassa (i Gudb) s'allunyen. La bèstia murmura satisfeta.
L'home groc gemega de nou
NOMI: Estàs...
HOME GROC: Estic... estic bé, Nomi Sunrider.
CRIATURA: Ngruth dle pesh ntla.
HOME GROC: Gràcies, Mestre. Has demostrat una
vegada
més que
un
sabre
de
llum no
és l'únic
camí per guanyar
una
lluita.
CRIATURA: (Acostant-se trotant a l'home groc) Hrrmmmth prey p'k'la gruum.
NOMI: Mestre? Per què dius Mestre en aquesta criatura?
HOME GROC: Perquè ell és el meu mestre. El meu nom és Oss Wilum. Aquest és el Mestre Thon. Un Jedi molt avançat.
NOMI: Aquesta criatura? Però anaves muntat sobre ell... Vull dir, pensava...
OSS: No sóc jo, sinó ell qui serà el teu mestre en els camins de la Força, Nomi Sunrider.
THON: Nnarruum.
EXTERIOR DE LES RUÏNES DEL PALAU REAL D’IZIZ
Les
alarmes encara estan sonant a l'exterior de les restes del Palau. Un
grup de persones murmura al voltant dels herois.
ARCA: Hi
ha
incendis per tota la ciutat, Ulic.
ULIC: Són
els
Foscos, Mestre Arca. Han
creat
un
exèrcit
de
guerrilles.
Apareixen com per
art de
màgia!!
CAY: Sí. Màgia Sith.
ULIC: Ataquen a
qualsevol
qui
trobin,
i després
desapareixen!
ARCA: És el
Rei
Ommin. Ell és
aquí,
en
algun lloc... utilitzant
el poder
fosc
d’en
Freedon Nadd que
vaig sentir
abans.
ULIC: Hem investigat
les
catacumbes sota la ciutat. Però
allà
baix
és
tot com un
laberint.
ARCA: Hem
de seguir
intentant-lo, Ulic. El
destí
d’Onderon -potser el
destí
d'aquest
sistema
estel·lar- depèn
de
nosaltres.
EXTERIOR D’ÀMBRIA
Se sent el
vent.
NOMI: (Parlant des del futur) Han
passat
tantes coses des
que
vaig
arribar aquí, a Àmbria. Vaig
pensar que
el
meu entrenament Jedi començaria, però... he estat
ignorada.
Abandonada a
la meva sort.
Vima deixa anar una rialleta.
NOMI: (Des del futur) He passat la
majoria del meu temps amb
la petita
Vima. Li agrada jugar
amb
els petits llangardaixos que
habiten
el
terreny
salvatge al
voltant
del
tancat.
Els petits llangardaixos ("Neeks") xiuxiuegen i brunzeixen.
VIMA: (Rialles) Mira, mare! Els Neeks estan ballant!
NOMI: Vés amb compte, petita gemma. Aquests Neeks tenen les dents molt esmolades.
VIMA: Està bé, mare. Quan s'acosten massa, els espanto perquè se’n vagin! Així!
Se sent el brunzit de la Força... suau i apagat, però hi és.
NOMI: (Des del futur) La Força ja s'havia despertat en la meva filla. Pot utilitzar-la per protegir-se de les dents esmolades dels Neeks. No m’havia de sorprendre. Ella
era
la
filla d'un...
bé,
de
dos
Jedi.
VIMA: Vinga, Mamà, perseguim-los!
NOMI: (Des del futur) Jo
li
havia advertit perquè s'apartés d'aquest llac fumejant, així com Oss Wilum m'havia advertit a
mi.
Ell
va dir que
el
Costat
Fosc mora allà,
al
llac que
anomenen
"el Llac Natth" , fet presoner pel
poder
del
Mestre
Thon. Però...
els
nens sempre
seran
nens.
NOMI: Vima, deixa'ls anar! Aparta't d'allà, Vima!
Se sent el xiuxiueig del llac mentre la Vima s'acosta massa...
VIMA: Ha,
ha!
Ja us tinc, petits Neeks!
NOMI: (Des del futur) Però jo no
li havia
parlat de... les criatures. No
volia
espantar-la. Oss Wilum m'havia explicat
que
les criatures
del
llac
del
Costat Fosc havien començat
a
mutar...
Els
Neeks comencen a grallar de por.
VIMA: Què va malament, petits Neeks?
NOMI: (Des del futur)... convertint-se en criatures del mal...
L’infernal rugit d'un rèptil hiperdesenvolupat omple l'aire. Un segon rugit s'uneix al primer.
VIMA: (Cridant) MMAAMMMMAAAAA!!!!!
NOMI: (Des del futur) Va ser terrible. Pensava que
havia
deixat els
meus
dracs darrere
meu... però dos nous van
sorgir
de
l'aigua,
jo... estava
massa
lluny, no
podria
aconseguir arribar a
temps...
NOMI: Vima!!!
VIMA: MARE!!! Què són aquestes coses?!?!
NOMI: (Des del futur) I llavors, alguna
cosa va sortir de mi!! La
Força,
suposo. Bé, estic segura d'això. Vaig
crear
una
imatge
en
el meu cap.
En la meva ment, els dos
dracs
van
deixar
d'arrossegar-se cap
a la
Vima i
van començar a lluitar entre ells!! I abans
que
pogués adonar-me’n...
Els
dos dracs Foscos comencen a llançar-se dentades entre ells..
NOMI: (Des del futur)... la meva
imatge es va tornar REALITAT!! Els dos
dracs
van
començar
a
lluitar,
com
si
jo els
hagués
forçat a
fer-ho!
VIMA: Oh, Mare!
NOMI: Vine amb
mi,
Vima!! Ara!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada