Vector Prime (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Llançament

-Ah, però potser ho dubtava algú? -Va dir en Bensin Tomri sarcàsticament -quan la Danni va anunciar que aniria a la nau repetidora fins el gelat quart planeta del sistema Helska.

- No hi aniràs sola -va intervenir la Tee-ubo. La Danni es va mostrar d'acord.

Al final, es va decidir que anirien tres, inclosa la pròpia Danni com capitana de la missió i pilot de l’antigalla voladora, i algú amb coneixements geològics.

Una estona després, la Danni trucava a la porta de l'estança d’en Yomin Carr, l'alienígena va trobar a la jove al passadís, somrient tímidament.

- Has vingut a demanar-me que m'ofereixi voluntari -va deduir en Yomin Carr.

- Vaig pensar que seria una bona compensació per la teva diligència i el teu treball -va respondre la Danni -. Tu hauries d'haver descobert el cometa.

- Així que ara véns a oferir-me l'oportunitat científica de la meva vida -va dir en Yomin Carr amb la major serietat.

La Danni va assentir i va somriure. Suposava que ell es mostraria satisfet.

- Em temo que hauré de negar-me -va dir el guerrer yuuzhan vong. A l'interior de la seva oïda, el petit tizowyrm seguia vibrant. En Yomin Carr es va concentrar per un instant en els sons i es va adonar que era el moment de donar a la situació un toc de frivolitat -. M'ho demanes a mi perquè saps que ningú més està tan boig com per pujar en aquesta ferralla que anomenes nau -va dir forçant un somriure.

La Danni va riure i no li ho va discutir.

-Però això no estaria bé -va dir en Yomin Carr molt seriós, un moment després.

Coneixia les implicacions que allò podia tenir. Segons les seves instruccions, no li estava permès sota cap circumstància acostar-se al planeta base. Desobeir aquesta ordre li suposaria la pena de mort i, a més, d'una forma deshonrosa. En Yomin Carr no podia tenir contacte físic amb el Coordinador Bèl·lic ni amb ningú més. La seva única forma de comunicació eren els segurs víllips.

- No fa tant que estic a ExGal -va dir en Yomin Carr -. La majoria porta a Belkadan més que jo en l'organització. No podria treure’ls-hi l'oportunitat.

- Tu mateix ho has dit -va replicar la Danni -. La majoria ni tan sols volen anar.

-Doncs clar que volen -li va assegurar en Yomin Carr -. Tenen por de la nau, com jo, i tu també hauries tenir-ne, però la veritat és que qualsevol científic estaria ansiós per aprofitar aquesta oportunitat.

- Qualsevol menys Yomin Carr -va dir la Danni sarcàsticament.

- Jo crec en les prioritats -va respondre en Yomin Carr

El yuuzhan vong se sentia satisfet davant el fet que la Danni, donat el seu comportament des que va arribar a Belkadan, no podia discutir-li aquest fet. En Yomin Carr sempre arribava puntual al seu torn i romania en el seu lloc hora rere hora, dia rere dia i setmana rere setmana, mentre els altres, la Danni inclosa, es prenien una mica a la lleugera les seves responsabilitats.

- Recluta a la tripulació entre els creuen merèixer-ho -va dir en Yomin Carr

Tots dos somreien quan la Danni es va allunyar pel passadís. La jove acceptava la seva cortesa negativa. Quant va marxar, en Yomin Carr va tancar la porta de la seva habitació privada amb gest de preocupació. Es va preguntar si hauria de matar-los a tots mentre dormien per evitar el risc que el seu poble fos descobert. Es va posar de genolls i va posar diverses vegades el front a terra, invocant Yun-Harla La Deessa Oculta i a Yun-Yammka l’Aniquilador perquè l'ajudessin. Mentre recitava les seves pregàries de guerrer contra la impassible superfície, els seus dits van empal·lidir a causa de la pressió que exercia sobre el sòl.

I llavors, en Yomin Carr va recuperar la calma i va tornar a controlar els seus pensaments. Havia de trobar l'equilibri entre el que podia suposar només una amenaça i el que podia provocar un autèntic desastre. Va anar a buscar la petita capseta. El tizowyrm portava massa temps a la seva oïda i corria el perill de caure exhaust. Si la criatura es passava massa temps dins del seu sistema auditiu, les vibracions podien arribar a matar-lo.

Poc temps després, el guerrer va sortir de la seva habitació i, de nou en la foscor de la nit, va lliscar a la recerca de la petita nau repetidora.

El que més treball li havia costat a Yomin Carr durant la seva intensa formació havia estat aprendre a treballar amb màquines sense comptar amb les eines vives que emprava el seu poble. Es va recordar a si mateix la importància dels béns majors i acceptar estoicament el seu paper, com ho havia fet durant tots els seus anys d'entrenament. La veritat era que se sentia orgullós de ser el millor tècnic de tota la Pretòria Vong.

En Yomin Carr no es va molestar a ocultar-se, hi havia massa gent al seu voltant i no esperava passar inadvertit. Va activar la il·luminació i no es va esforçar en absolut a dissimular els sorolls metàl·lics.

Com era d'esperar, al cap d'una hora va aparèixer la Danni i el va trobar treballant intensament en el compensador d'inèrcia de la nau repetidora.

- S'ha desprès la junta de la bomba de pressió -va explicar en Yomin Carr amb sinceritat. En aquest moment estava realment arreglant la nau, però si la Danni hagués arribat uns minuts abans, quan en Yomin Carr estava desconnectant l'emissor de senyals del port de comunicacions, potser hauria pensat que alguna cosa no anava bé.

- Sortim en tres hores -li va informar ella.

- Estic comprovant els sistemes vitals -va replicar en Yomin Carr -. La hipervelocitat no funciona correctament, però arribareu, encara que no molt ràpid. L'impuls iònic funciona bé.

La Danni va assentir. Ella acabava de fer les mateixes comprovacions.

- Què li passa al compensador? -Va preguntar ella.

- Només era la junta -va replicar en Yomin Carr. Després va passar el soldador làser per l'exterior de l'anell metàl·lic i va anunciar que el problema estava resolt.

La Danni es va acostar, va inspeccionar el treball i va assentir amb aprovació.

- Estàs segur que no vols venir? -Va preguntar ella -. En Bensin Tomri i en Cho Badeleg vénen amb mi, però podem fer-te lloc.

- Excel·lent elecció -va dir en Yomin Carr -, però no, un més a la nau repetidora elevaria el risc de la missió. Si voleu romandre un temps al planeta per estudiar-lo de prop, no hi ha reserva de combustible suficient perquè puguem anar i tornar els quatre, sobretot amb la hipervelocitat funcionant sota mínims.

- Això em fa olor de conillet baldavià -va replicar la Danni, referint-se a la nerviosa criatura que s'utilitzava com a símbol de covardia.

En Yomin Carr es va limitar a riure. Sabia que ella acabava d'insultar-lo de broma, però no havia entès en absolut la referència.

- Vés a dormir -va dir, i va tornar a la feina.

La Danni li va posar la mà a l'espatlla.

- Vull que sàpigues que agraeixo el que estàs fent -va dir. En Yomin Carr va assentir i va mantenir el somriure perfecte. Si aquesta dona sabés la ironia que hi havia en el que acabava de dir!

Una estona després, en Yomin Carr premia el transmissor a llarga distància de la nau repetidora i trucava a l’estació ExGal-4. La pantalla indicava que el seu senyal havia estat rebut, però, és clar, i gràcies als esforços d’en Yomin Carr, no era així.

Se n'anirien a l'espai convenientment incomunicats.

Però això només va satisfer en part al cautelós agent yuuzhan vong. Encara corrien el risc que la Danni i els seus companys es trobessin amb un altre vehicle de camí al Coordinador Bèl·lic. No hi havia molt trànsit a la ruta, però era possible, sobretot tenint en compte que algú més podia haver localitzat la nau.

Amb aquest pensament en ment, en Yomin Carr va tornar a la seva habitació i es va dirigir als seus víllips. Va aixecar la tela i va trucar al Prefecte Da'Gara. Quan el víllip d’en Da'Gara es va activar, en Yomin Carr va reconèixer el gnullith aferrat a la cara del Prefecte. La simbiosi era tan completa que el víllip va interpretar l’ésser com a part del seu amfitrió i així ho va reflectir a la imatge.

- Que vinguin -va respondre en Da'Gara quan Yomin Carr va informar de la missió -. Vas fer bé incomunicant-los.

- Compte amb la dona anomenada Danni Quee -va explicar en Yomin Carr -. És extraordinària.

A la cara del víllip amb forma de Prefecte es va dibuixar un somriure tan ampli que les comissures dels seus llavis van sobresortir pels extrems del gnullith.

- La convertim?

En Yomin Carr va considerar aquesta possibilitat una bona estona. La veritat era que la Danni seria un bon guerrer yuuzhan vong, però aquestes mateixes aptituds seves feien difícil el procés. La voluntat de la jove era fèrria, i ell dubtava que la hi pogués doblegar per obligar-la a tornar-se contra el seu propi poble. La seva expressió, reflectida perfectament davant el Prefecte Da'Gara a través del víllip, va mostrar clarament els seus dubtes.

- Llavors serà un sacrifici digne -va respondre en Da'Gara -. Rebrà una mort honrosa en el moment adequat.

- M’honra que accepteu les meves paraules, Prefecte -va replicar en Yomin Carr

Tenint en compte que estaven parlant de sacrificis, el ritu més important per als yuuzhan vong, resultava curiós que en Da'Gara hagués acceptat el seu suggeriment. Totes les espècies intel·ligents veien la mort com una cosa inevitable, però la cultura yuuzhan vong li donava la benvinguda i considerava la vida com una simple preparació per a la mort. Tots anaven a morir, així que l'únic factor rellevant era el com. Normalment, les morts més deshonroses es reservaven per als enemics.

- Quant de temps li queda a Belkadan en el seu estat actual? -Preguntà el Prefecte.

- No gaire -va prometre en Yomin Carr. Aquell mateix matí havia fet algunes investigacions i càlculs -. Els gasos arribaran al seu estat crític en un parell de dies. Després, les tempestes arribaran amb força.

- Tens l’encobridor ooglith? -Va preguntar en Da'Gara -. Seria una pena que algú tan eficient com Yomin Carr acabés morint en un planeta llunyà.

- Estic preparat, Prefecte -va respondre en Yomin Carr, posant-se ferms davant el compliment. Les seves obligacions, per desgràcia, gairebé havien arribat al final. Després de la transformació de Belkadan, l'únic que havia de fer era quedar-se al planeta i conduir les tempestes tòxiques mentre la conquesta es duia a terme -. Només espero trobar alguna cosa en el que pugui servir mentre espero.

- Potser ho hagi -va respondre en Da'Gara -. Potser utilitzem les dades de la teva estació per facilitar l'entrada del proper grup de mónnaus. I el més probable és que l'Executor Nom Anor reconegui els teus bons serveis i et recluti per ajudar-lo com a espia.

En aquest moment, algú va trucar a la porta d’en Yomin Carr, el yuuzhan vong va cobrir el víllip ràpidament i el va ocultar a l'armari. Després es va treure la camisa i va córrer cap a la porta, fregant-se els ulls per fer veure que acabava de despertar-se.

En Garth Breise, amb un cable enrotllat a l'espatlla, era al passadís.

- Llest? -Va preguntar.

-Encara és fosc -va dir en Yomin Carr

- Prefereixo enfrontar als perills de la jungla nocturna que al mal geni de la Danni Quee - va replicar en Garth Breise.

En Yomin Carr va tornar per recuperar la seva camisa. Tot anava d'allò més bé.

L'aire del matí era fred, però no gelat, i portava una espessa olor de sulfur. En Garth Breise va arrufar el nas diverses vegades, però no va dir res. En Yomin Carr es va sentir alleujat i va pensar que potser ell era més sensible a l'olor perquè sabia el que presagiava. Potser per això en Garth Breise tot just ho havia notat.

- Vols anar primer a veure l'enlairament? -Va preguntar en Yomin Carr de camí cap a l’hangar en què la Danni i els altres es preparaven per partir.

- Ja m'he acomiadat -va replicar en Garth -. Només vull acabar d'una vegada amb aquest estúpid assumpte.

- La torre només mesura cent metres d'alt -va dir en Yomin Carr.

- Només -va repetir en Garth sarcàsticament -. I fa fred i bufa molt vent quan arribes a dalt.

-Potser ens trobem amb un puma de cresta vermella esperant-nos a la base -va continuar Yomin Carr, però en Garth Breise no somreia -. Això ens estalviaria la pujada.

Preocupat pel suggeriment, en Garth Breise es va aturar fora del perímetre de control i va redirigir tots els focus perquè il·luminessin la base de la torre. Després va agafar una pistola làser de l'armari de les armes, se la va col·locar al cinturó i va treure una altra oferint-la a Yomin Carr, que la va rebutjar cortesament.

Van sortir del complex, tancant la porta darrere seu, i es van dirigir a la construcció. Apropant-se es van adonar que hi havia moviment a la base de la torre, com si el terra hagués cobrat vida.

- Però què són aquestes coses? -Va preguntar en Garth Breise, ajupint-se per inspeccionar la font de l'estrany moviment: un eixam d'escarabats marró vermellós.

-Potser siguin la causa dels nostres problemes de transmissió -va suggerir en Yomin Carr.

-El que va mossegar el cable va ser una mica més gran que un escarabat.

-Però si uns quants es van ficar en el cable un cop trencat...-va dir en Yomin Carr, i va deixar la resta a la imaginació d’en Garth.

Ell, és clar, sabia que aquest no era el cas, i que aquesta no era l'única causa dels problemes del sistema de comunicació, però en Garth no, i si alguns dels escarabats havien entrat en el cable, aquest hauria quedat completament danyat.

- No vaig veure cap per aquí quan vaig trobar la fissura -va dir en Garth. En Yomin Carr va mirar cap amunt.

- Segueixes pensant que val la pena pujar? -Va preguntar -. O prefereixes inspeccionar primer el cable?

En Garth es va aturar un moment abans de respondre. En Yomin Carr va pensar que l’havia convençut per no pujar.

- A munt -va dir en Garth, traient-se el cable de l'espatlla -. Acabem amb això d'una vegada.

En Yomin Carr va estar a punt de posar-se a discutir, però no ho va fer. Potser hauria estat millor per a la missió dissuadir Garth de la seva idea d'escalar, però la veritat és que en Yomin Carr estava cada vegada més desitjós d'una mica d'acció. Volia escalar.

I això van fer. Una mà rere l'altra, assentant bé cada pas, assegurant la corda i pujant al següent nivell. Encara era fosc quan van arribar dalt. En Garth Breise va arribar el primer.

- Aquí el tens -va anunciar agafant la caixa de connexions desconnectada -. El vent.

En Yomin Carr va acabar de pujar i es va posar al seu costat.

- Pot ser -va dir.

Un estrèpit a l'esquena els va indicar que la Danni i la resta estaven ja de camí. Van mirar cap amunt i van veure a la nau repetidora ascendir pel cel fosc, amb el fum de les toveres desdibuixant les estrelles.

- Prefereixo ser aquí que allà -va comentar en Garth.

- Però una amenaça aquí dalt tu ets -va dir en Yomin Carr

- Què? -Va preguntar en Garth, donant-se la volta amb expressió curiosa.

En Yomin Carr li va sostenir la mirada i li va tallar la respiració enfonsant dos dits rígids a la tràquea d’en Garth. L'home va panteixar i es va agafar la gola amb una mà. En Yomin Carr va utilitzar els mateixos dits per donar-li a Garth un cop al canell que li va fer perdre l'equilibri.

En Garth va trontollar i va intentar agafar-se, però les mans d’en Yomin Carr eren allà, impedint-li-ho i mantenint-lo a ratlla. Llavors, el guerrer yuuzhan vong va fer aparèixer a les mans una petita navalla brillant, com traient-la del no-res, i la va agitar amenaçadora davant la cara d’en Garth. Això només va servir perquè l'home deixés de moure els braços. En Yomin Carr va invertir ràpidament el seu atac, va brandar l'esmolada fulla cap amunt i va acostar-la al tens cable d’un dels pals creuats de la torre, just allà on era enrotllat.

En Garth agitava els braços en cercles en un intent desesperat per mantenir l'equilibri.

- Per què? -Va panteixar.

En Yomin Carr podia haver acabat amb allò d'un simple empenta, però es va mantenir apartat, gaudint intensament amb la mirada de profund pànic a la cara de l'home i els seus esforços frenètics i inútils.

En Garth Breise va caure d'esquena i es va desplomar cridant per un costat de la torre. L'home es va emportar un dels pals creuats i, després de la mortal caiguda, el seu cos es va estavellar contra el terra.

A Yomin Carr li va agradar que en Garth hagués canviat la posició dels focus, perquè la llum li va permetre veure millor la caiguda i l'impacte que li va destrossar els ossos. "Perquè em vas donar una excusa", va respondre en silenci el yuuzhan vong a l'última i desesperada pregunta d’en Garth.

Però hi va haver una cosa que no li va agradar. En Garth podia haver aixafat en la seva caiguda a alguns dels seus estimats dweebit.

Des de molt lluny, la Danni Quee mirà pel monitor posterior com s'allunyava Belkadan, i aviat la seva expressió va deixar de reflectir malenconia i es va tornar curiosa.

-Fes girar la nau -li va ordenar a Bensin Tomri, que portava els comandaments.

- Com més recte sigui el camí fins a Helska, millor -va replicar en Bensin, desconfiant clarament de les condicions del vehicle -. Estava a punt de saltar a l'hiperespai.

- No, heu de veure això -va respondre la Danni.

El tercer membre de l'equip, un home baixet de cabells foscos i espès com la llana anomenat Cho Badeleg, es va col·locar al seu costat.

- Quina tempesta -va dir quan, igual que la Danni, va veure els amenaçadors núvols sobre el corbat horitzó del planeta Belkadan.

En Bensin Tomri va fer girar la nau repetidora i es va quedar de pedra. En aquell moment, els tres van poder comprovar la magnitud de la tempesta i el seu to verdós groguenc, cosa que li va recordar a la Danni els capvespres que havia estat contemplant darrerament.

- Truca a la base i digues-los que es preparin -va ordenar ella.

- La torre encara no estarà arreglada -li va recordar en Cho Badeleg. La Danni va treure el seu comunicador portàtil.

- Apropeu-nos una mica a la superfície -va ordenar.

En Bensin Tomri va accedir, però quan van penetrar en l'atmosfera de Belkadan i la nau repetidora va patir una sacsejada tan violenta que va semblar que cauria en picat, els tres es van replantejar si l'opció havia estat la correcta.

- Tee-ubo? -Va cridar la Danni, fent una ganyota per la gran quantitat de soroll de fons que hi havia al comunicador -. Em reps?

- Danni? -Va arribar la resposta entretallada.

Després, la Tee-ubo va dir alguna cosa. Els tres van creure haver sentit el nom d’en Garth Breise, però no ho van entendre bé.

- Amenaça tempesta pel sud -va dir la Danni a poc a poc i vocalitzant -. Una tempesta enorme. M'has sentit? - Ho va repetir diverses vegades.

La Tee-ubo va respondre com va poder, amb paraules soltes i de vegades solament síl·labes, entre l'embolic creixent del soroll de fons.

- Probablement sigui per la tempesta -va dir en Cho Badeleg.

La Danni es va donar per vençuda i va apagar el comunicador. Després va mirar als altres dos amb gest de dubte.

- Vols tornar -va deduir en Cho Badeleg.

- Si tornem és probable que no puguem tornar a enlairar-nos fins d'aquí un temps -va intervenir en Bensin Tomri -. Sobretot si ens agafa la tempesta. Hem tingut molta sort que aquesta cosa hagi entrat en òrbita.

En Cho Badeleg va contemplar durant un instant l'espectacle de la tempesta.

-Encara no sembla molt formada -va observar -. No hi ha cap remolí visible i no té el centre definit.

- Creus que estaran fora de perill? -Va preguntar la Danni.

- Quan sortim d'aquesta zona carregada d'estàtica podrem enviar la informació amb el comunicador de la nau -es va oferir en Bensin Tomri -. Cal prendre una decisió. Seguim o tornem?

La Danni va pensar una bona estona. Al cap i a la fi, ella tenia un compromís com a científica, i la veritat era que els tripulants d'aquella nau patirien més perill que els que s'havien quedat a baix.

- La Tee-ubo va dir alguna cosa d’en Garth -va comentar la Danni -. Probablement ja hagi arreglat la torre.

- Llavors anem allà -va dir en Bensin Tomri. A continuació girà la nau repetidora i va tornar a fer els càlculs per saltar a la velocitat llum.

Quan van deixar enrere el planeta, la Danni es va dirigir al comunicador de la nau i va donar un detallat informe sobre la tempesta de l'oest. Després va esperar a rebre resposta. Ningú va contestar, però va suposar que el missatge els hauria arribat i que, probablement, no s'havien completat les reparacions de la torre i seguien sense estar en condicions de respondre.

En Nom Anor parpellejà davant el reflex de les esteles provocades pels míssils llançats sobre la ciutat enemiga d'Osa-Prime, un atac al planeta que portava planejant setmanes. En Tamaktis Breetha s'havia oposat a l'atac conscient que l'acció provocaria una guerra oberta entre els dos planetes, però quan van trobar els cadàvers de diversos oficials rhommamoolians d'alt rang, l'exalcalde es va trobar sense arguments per defensar la seva postura.

En Nom Anor confiava que el Mitjancer no detectés el llançament dels míssils a temps d'enviar caces a interceptar-los, però això també s'havia tingut en compte. L’Executor i Shok Tinotkin havien estudiat durant hores i hores les rutes planetàries i la posició de la nau de la Nova República, i havien llançat els míssils des d'un punt des del qual l'explosió de l'enlairament i la conseqüent combustió serien molt difícils de detectar. Entrant en òrbita, els míssils s'apagarien com si fossin insignificants punts de llum a la deriva. Quan entressin en contacte amb l'atmosfera osariana tornarien a encendre’s i llavors seria massa tard per a una intervenció del Mitjancer.

Per augmentar les probabilitats d'èxit, en Nom Anor havia dedicat diverses hores a parlar amb el comandant Ackdool. Hi havia adoptat un to conciliador i havia argumentat que ara que la tafanera Leia havia marxat potser ells dos podrien arribar a un acord per acabar amb el conflicte. Fins i tot havien fixat la data per una trobada entre Nom Anor i els seus delegats, i per a una expedició diplomàtica d’Osarian.

En Nom Anor sabia que al comandant Ackdool li agradava la idea d'apuntar-se el tant de tan inesperada victòria diplomàtica. Corria el rumor que l’Ackdool havia obtingut el comandament del Mitjancer perquè era un calamarià, una raça que, després de la partida de l’Ackbar, s'havia quedat gairebé sense representació a la flota. Per descomptat, a l’Ackdool li havien arribat rumors soterrats de descontentament pel que feia al seu nomenament, i això li posava furiós. A més, el comandant estava tan convençut de l’aixafant superioritat de la seva nau en comparació amb els escassos mitjans dels dos planetes, que mai sospitaria de l'estratagema.

Era evident que les conseqüències de l'atac serien considerables, i que en Nom Anor probablement es veuria obligat a abandonar Rhommamool. Però això tant li feia. La seva missió gairebé havia arribat a la seva fi, i si aquests míssils arribaven a Osa-Prime i provocaven una guerra, a ell li alegraria marxar. Ara, el seu treball consistia a distreure la Nova República perquè estigués tan ocupada amb els conflictes propers al Nucli Galàctic que no tingués temps de vigilar l'exterior.

Com més temps tingués el Prefecte Da'Gara per operar en secret, més assentat quedaria el seu poble, el que a més facilitaria l'entrada d'altres mónnaus.

Tres hores després, en Nom Anor va rebre la colèrica trucada del comandant Ackdool. Les cues dels míssils havien estat detectades en l'atmosfera osariana. En Nom Anor va assumir tota la responsabilitat i va justificar l'atac en resposta a la mort de diversos dels seus oficials, que ell mateix, és clar, havia ordenat assassinar en secret. Després, va tallar sobtadament la comunicació amb l’Ackdool.

En Shok Tinotkin i ell contemplaven atentament la videopantalla, en la qual havien sintonitzat un canal de la televisió osariana. El frenètic reporter d'Osa-Prime detallava la confusió i el pànic i, després, després d'una pausa, va informar solemnement que els míssils ja eren visibles.

L'holocàmera va girar a temps de captar les línies de foc descendent a través del cel nocturn.

Altres míssils i caces s'acostaven per interceptar-los.

Però no van arribar a temps.

Moments després, Osa-Prime estava en flames.

Nom Anor va pensar que aquell dia havia estat especialment gloriós.

Següent