Recompensa Carmesina
Charlene Newcomb i Rich Handley
I
- Maleït siguis,
Kaj Nedmak! -Va cridar la Carmesina, amarada de suor. Els seus rínxols vermells
estaven endurits en el seu front i les llàgrimes saltaven dels seus ulls.
Un tret va passar
fregant el seu caça estel·lar. La Carmesina va subjectar els comandaments de la
nau amb les dues mans i es va inclinar bruscament a babord.
- Això és el que
guanyo per ajudar a un amic? Suposo que mai escarmentaré! – Inclinant-se a
estribord, va cridar -: Tu m'has ficat en aquest embolic! Tu i els teus deutes
de joc... pagant a Rass, traint en Bwahl! Si encara segueixes viu... - Va fer
una pausa prou llarga per llançar la seva ala-Y en un tirabuixó picat, tractant
desesperadament d'esquivar el seu perseguidor - ... et mataré jo mateixa!
Un altre tret va
sacsejar la seva nau. Darrere d'ella, el vaixell de càrrega del
caça-recompenses imitava cadascun dels seus moviments. El foc làser traçava
arcs pel negre buit de l'espai profund, momentàniament invisible contra la
silueta d'Ord Simres abans de colpejar el seu costat d'estribord.
- Mai no perdonaré
això, Kaj -va dir en veu baixa. Guiant la nau en un gir de 180 graus, la
Carmesina va bloquejar els seus canons làser en tret continu. Va establir l'ala-Y
en un curs d'impacte i es va llançar contra el seu atacant. En qüestió de
segons, tot hauria acabat.
Amb la nau del seu
adversari omplint ràpidament la pantalla, la Carmesina xiuxiuejà silenciosos
adéus a qualsevol que en algun moment hagués significat alguna cosa per a ella,
mentre la seva visió s'estrenyia i la seva consciència s'esvaïa...
***
- Saps, Roja? El
teu problema és que tens una visió molt limitada.
La Cèlia "Carmesina"
Durasha es va girar en el seu seient de copilot, amb els braços creuats a la
defensiva, i el foc dels seus ulls fent joc amb el color vermell foc dels seus
cabells.
- Així que tornem a
això? No pots pensar res millor a dir, de manera que insultes la meva visió?
Què típic, Kaj. Què maleïdament típic. - Es va fregar amb cansament les cames
entumides, arreglar el col·lector d'impuls danyat li havia costat tot el dia, i
aquesta discussió, que no era la primera que ella i el seu soci corellià havien
tingut en els últims dies, no alleujava en absolut el seu dolor muscular -. Bé,
doncs la meva visió funciona perfectament, gràcies, i ara mateix veig un home
que s'està ficant de ple en problemes. - Es va tornar i li va mirar directament
als ulls -. I no em diguis "Roja". Saps que l'odio.
En Kaj Nedmark va
mostrar les dents a la seva sòcia en un mig somriure, recolzant-se en el cuir
de bantha amb el qual havia personalitzat el seient del pilot de la seva nau de
càrrega YT-2400, el Tryan Kajme (1).
- Problemes? Ahh,
no estic preocupat per en Bawhl. És només un carregament. En algun moment
podrem pagar. Tingues una mica de fe!
- "En algun
moment"... Veus, ja comences de nou, Kaj. Mai et prens res seriosament, i
sempre sóc jo qui acaba pagant. Quan en Bwahl vingui buscant els seus diners,
no li importarà si jo tinc alguna cosa a veure o no amb el teu petit pla,
simplement ens matarà a tots dos, s’emportarà la nau, i acabarà amb això. Això
és el que la meva "visió" em diu.
-Bé, llavors potser
necessitis ulleres.
-Això no té gràcia,
i estàs evitant la qüestió.
Deixant anar un
sonor sospir, en Kaj es va posar les mans als genolls.
- Mira, Roja... -Veient
com ella aclucava els ulls, va suavitzar la seva expressió. Li va agafar la mà
amb suavitat -. Carmesina, no estic tractant d'evitar cap qüestió, simplement
tendeixo a veure les coses de forma més optimista que tu, això és tot. Tot
sortirà bé... confia en mi.
La Carmesina va
deixar anar un esbufec, però part de la
ira va abandonar la seva veu. Es va posar dempeus i va estirar les cames.
- Confio en tu, Kaj.
No hi hauria romàs sent la teva sòcia durant dos anys si no confiés en tu. Però
això no és una qüestió de confiança, i ja és hora que afrontis els fets. Estàs
corrent un risc molt elevat amb les nostres dues vides: quan en Bawhl
descobreixi el que va passar realment amb aquell carregament d'armes, va a
posar-se tan furiós com un rancor famolenc. No, ho retiro, seria més fàcil
afrontar-s’hi a un rancor famolenc. L’estàs subestimant si creus que s’empassarà
la nostra història de "pirates" tan fàcilment. Necessitem pensar quelcom
millor.
- Ah, s'ho creurà. En
Bwahl el hutt no és cap ximple, no voldrà perdre l'oportunitat de recuperar els
seus diners amb interessos. En el fons, és un home de negocis.
- Un home de
negocis amb la reputació de matar a qualsevol que tracti d’enganyar-lo...
- Qui l'està
enganyant?
-... A qui ja vas
aconseguir fer enfadar, no fa massa temps...
-Tot això és aigua
passada, Carmesina. Estic segur que en Bwahl ja ha oblidat tot l'assumpte de
l'Abast Gordià!
-... Que és massa
llest com per no adonar-se que li estàs mentint.
- Amb el temps,
obtindrà els seus diners. Quan tot això hagi acabat, ell cobrarà, en Rass
cobrarà, tu viuràs, jo viuré, tots feliços, ningú surt ferit!
Ella el va
travessar amb una mirada punyent.
- I què passa si
ell no ho veu d'aquesta manera?
-Bé, llavors
simplement haurem de travessar aquest camp d'asteroides quan arribem a ell, no?
- Sí, bé, no vull
acabar com runes en aquest camp, Kaj, així que més val que quan arribem a
Yefowr superis el teu record d'escapar de compromisos a base de retòrica.
***
L’espaiport de
Taskeed bullia de trànsit, tot i que d'alguna manera semblava tan fosc i ominós
com les sorres negres de les Planes Desolades que el vorejaven. Les ombres
embolicaven els carrers on els incauts podrien trobar sorpreses letals. Yefowr,
similar a altres ports de contrabandistes com Mos Eisley, Soco-Jarel, o Nar
Shaddaa, no era un lloc segur per visitar a menys que un sabés on s’hi ficava.
Pagant al cap de
moll una llarga sèrie de tarifes que tot just tenien crèdits suficients per
cobrir, en Kaj i la Carmesina van caminar a una cantina d'aspecte mitjanament
respectable, la Dent del Sabre. Es van asseure en un reservat al fons, on
tenien instruccions d'esperar. Una forta aroma de tabac carababba surava a la
sala, barrejat amb l'olor ranci de nombroses substàncies intoxicants. La
Carmesina va advertir que hi havia en marxa diversos jocs d'atzar: sàbacc,
bogeria de Nierer, dues mans, i fins i tot dootch. No obstant això, cap
d'aquests jocs era especialment del seu gust; d'alguna manera, els jocs de
cartes i daus mai mantenien el seu interès per molt temps, per a disgust d’en
Kaj com àvid jugador de sàbacc. Els jocs de tauler hologràfics eren una altra
cosa... Oh, estar de tornada en Vorzyd 5
per a una partida d'Oportunitat Còsmica!
Ara no era el
millor moment per estar pensant en jocs, es va recordar la Carmesina quan en
Kaj li va colpejar el peu i va assenyalar amb el cap, gairebé imperceptiblement,
cap a la porta del darrere. Pocs haurien vist tan sols el seu gest, però tots
dos s'havien acostumat bastant al llenguatge corporal de l' altre, potser una
mica més acostumats del que qualsevol d'ells estaria disposat a admetre, i va
saber immediatament el que significava: roman alerta... comença la diversió.
A través de les
ombres de l'ampla porta van entrar dos elomin i un weequay que van mirar en
silenci els contrabandistes que romanien asseguts. A primera vista, cap d'ells
estava armat, però la Carmesina no tenia cap dubte que tots ells podrien
mostrar qualsevol quantitat d'armes letals en qüestió d'un instant. Un minut
després va entrar lliscant a la sala un gran aerotrineu, sobre el qual
descansava la repugnant i nauseabunda massa que responia al nom de Bwahl el
hutt. Repugnant fins i tot pels estàndards hutt, a Bwahl li faltava un ull i la
seva viscosa pell tenia una malaltissa pal·lidesa grisenca que li donava
l'aparença d'estar fet d'argila.
En Bwahl i els seus
tres guardaespatlles es van acostar a la taula. La Carmesina, seguint l'exemple
d’en Kaj, es va aixecar lentament. El hutt els va mirar detingudament a tots
dos, avaluant les corbes de la Carmesina mentre la seva llengua es bellugava
luxuriosa. Ella va sentir nàusees, però es va obligar a deixar-les a un costat.
En Kaj va arrufar
les celles, canviant la seva postura i col·locant-se protectorament entre la
Carmesina i el llimac gegant. Capaç de parlar Huttès amb certa fluïdesa, va
saludar en Bwahl en la seva llengua nativa.
- Kaj! Mal·la Shodan, mi Buki! - La veu
greu i aspra del hutt va ressonar per tota la sala.
En Kaj va passar al
bàsic perquè la Carmesina pogués seguir el context de la conversa.
- I jo a tu, Bwahl.
Hem vingut a recollir el... eh... carregament, com ens van sol·licitar.
- Ba Naska po feda tos numa wenghi!
- Ah, els permisos
no seran un problema, ja me n'he encarregat d'això.
- Nerota Datcha Tammuz-an.
- Tammuz-an? Bé,
no sé per què podria interessar-me una bola de fang com en Tammuz-an, però,
escolta, tu decideixes. Puc portar-lo fins allà en dos dies, tres com a màxim.
- Wanani no dutche Torqua-na!
La mandíbula d’en
Kaj es va tensar.
- Ei, allò no va
ser culpa meva! Qui havia de saber que l'Imperi havia de decidir muntar un
bloqueig a l’Abast Gordià? No hi havia manera d'arribar a Torque. Hauries d’haver-me
dit...
- Bal forta meecha koj?
La Carmesina va
contenir l'alè, adonant-se de l'error d’en Kaj. Per sort, en Kaj també es va
donar compte.
- Ei, no... no, és
clar que no, va ser tot completament culpa meva. Hi hauria d'haver comprovat
els meus permisos abans d'arribar, tens raó. Aquesta vegada no passarà el
mateix, no et preocupis.
- Kal navu boska! Trory na.
D'acord Bwahl es va
girar per marxar, una riallada hutt va omplir la sala, acompanyada de rialletes
dels seus sequaços. El weequay els va indicar que els seguissin, cosa que van
fer.
- Què ha estat això
últim que ha dit? - Va xiuxiuejar la Carmesina.
En Kaj tenia els
ulls clavats a l’aerotrineu del hutt que es dirigia cap al moll.
- Ha dit: "No
sóc jo qui hauria de preocupar-se, sinó vosaltres".
- Et vaig dir que això
era un error, Kaj.
Per una vegada, en Kaj
Nedmak no tenia una resposta enginyosa per a ella.
***
Una hora més tard,
el Tryan Kajme s'enlairava de Taskeed,
amb el celler ple amb un assortiment de peces de blàster, paquets d'energia de
recanvi, tallabrills, vibrofulles, i altres armes.
Des del seu seient
del copilot, la Carmesina es va tornar cap al Kaj.
- Bé, i ara què?
- Ara posem rumb a
Tammuz-an. Estic segur que en Bwahl ens està rastrejant, i d'aquesta manera
pensarà que anem a lliurar les armes allà, com està previst.
La Carmesina va arrufar
els llavis, movent nerviosament el cap.
- T'adones que això
ens apartarà massa del camí, Kaj... Tammuz-an està molt lluny d’Ord Mantell.
Esperant poder
aplacar els seus temors, en Kaj va col·locar suaument la mà sobre la d'ella.
- No anem a
recórrer tot el camí fins a Tammuz-an, només prou lluny per enganyar els
sensors de seguiment d’en Bwahl. Un cop fora de l'abast, faré girar la nau cap a
Ord Mantell perquè puguem arribar a la cita amb el nostre vell amic Rass.
Quan ella no va
respondre, es va tornar cap a l'ordinador de navegació i va teclejar les
coordenades necessàries.
La Carmesina mirà
amb aire escèptic al seu soci, negant-se a concedir que potser el seu pla
funcionés.
- Algun dia, Kaj,
un d'aquests plans teus et sortirà per la culata, i quan passi, espero no
ser-hi per veure-ho. - Una mica de diversió va treure el cap en un extrem dels
seus llavis.
Ell li va tornar el
somriure.
-Bé, llavors ja en som
dos.
***
Arribant a Ord
Mantell una hora abans de la seva cita amb Rass, els contrabandistes van
visitar la Taverna de Ningú a la recerca d'una mica de raava fresc. La majoria de les taules tenien jocs de tauler
integrats, bé hologràfics o manuals. Notant l'interès de la Carmesina en els
jocs, en Kaj va riure.
- No sé què és el
que tens amb els jocs de tauler, Carmesina. Si vols la meva opinió, necessites
jugar a un autèntic joc de contrabandista.
- Com el sàbacc? Si
no recordo malament, va ser la teva obsessió amb aquest joc autèntic en
particular el que ens va ficar en aquest embolic, per començar.
- Ei, vaig tenir
una mala nit, d'acord? A vegades passa. Tenia un possible Arranjament de l’Idiota
a punt de sortir fins que un pastor de nerfs amb un intercanviador va treure un
Tres de Calzes i em va netejar. No vaig poder demostrar que el tipus estava
fent trampa, i en Rass va cobrir les meves apostes. No és que això passi
habitualment.
- No, en absolut.
Habitualment, ni tan sols arribes a estar a prop de guanyar.
En Kaj va deixar
caure les mans en senyal de derrota. La Carmesina es va descobrir observant-lo
de cua d' ull, advertint les clares diferències entre ell i en Adion Lang. Eren
diferents, i malgrat tot hi havia alguna cosa en el valor i la fatxenderia d’en
Kaj que li recordava a l'home a qui havia estimat. Potser quan tot aquest embolic estigui solucionat, es va dir a si
mateixa.
________________________________________
(1) Seguint la
tradició de les naus de personatges com Talon Karrde, el nom d'aquesta nau
sembla ser un joc de paraules. En anglès, Tryan Kajme sona molt semblant a Try
and catch me, que vindria a significar alguna cosa així com "Atrapa’m si
pots". Abans de rebatejar la nau tractant de fer alguna cosa similar en català
("Akeno Menxampes" o alguna cosa per l'estil, que sona francament
malament), prefereixo mantenir el nom original, que a més inclou al seu
interior el nom del propietari de la nau (Kaj). (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada