Al buit (i XIX)

Anterior

CAPÍTOL DINOU

POT

Mai podré explicar a ningú el que vaig veure a les profunditats de la Ciutat Antiga. No hi ha paraules. Però espero que algun dia pugui ensenyar-ho.

-Dalien Brock, diaris, 10.661 TYA

Al final, va decidir que els seus pares podien esperar. Era una reunió que temia, i no només perquè havia matat al seu propi germà. El temia més perquè ella havia fallat en salvar-lo per segona vegada.

Les tempestes encara enrabiaven a través de Tython mentre ella va atreure el seu Pacificador danyat cap a una d'aquestes plataformes d'aterratge d'Anil Kesh. La nau necessitava reparació, i el seu droide requeria atenció especial d'aquells experts en aquestes tecnologies. Més encara, en Tre estava balancejant-se entre la vida i la mort. Havia fet el que podia per ell, però la seva breu assistència havia estat en va. Ell necessitava l'atenció d'algú experimentat en la sanació en la Força. Ella li havia parlat a cada moment durant el seu breu vol a Anil Kesh, i encara que estava en un coma profund, ella esperava que li hagués fet algun bé. Definitivament a ella li va fer sentir millor, no més parlar amb ella mateixa.

Però els assumptes foscos de la Lanoree no havien acabat encara. I encara que la seva missió estava completada, va percebre una cosa encara més gran passant a Tython.

La Mestra Dam-Powl es va trobar amb ella a la plataforma d'aterratge, caputxa alçada contra la pluja.

-Lanoree -va dir la Dam-Powl amb un afecte genuí. La Lanoree es va agenollar, però la Dam-Powl tirà d'ella fins abraçar-la. Ella es va sotmetre i va descansar el seu cap a l'espatlla més baixa de la mestra-. El teu equilibri està inquiet -va xiuxiuejar la Dam-Powl.

-Sí, Mestra. He matat el meu germà.

La Dam-Powl sospirà pesadament.

-Aquests són temps foscos. Si us plau, vine amb mi perquè puguem parlar. Dinarem, i beurem. Agrairé la companyia. Estic exercint com a Mestra del Temple en absència del Mestre Quan-Jang.

-On és ell?

-Lluny. Ara vine. -La Dam-Powl va agafar la seva mà-. Digues-m'ho tot. I per llavors tindré molt que explicar-te a tu.

-Vaig pensar que s'havia acabat -va dir la Lanoree, mirant amunt al cel a l'est. Els llampecs ballaven allà, i vents poderosos lliscaven agullonant pluja sobre les superfícies exposades d'Anil Kesh. Rere del temple, l'Avenc rugia. La foscor semblava alçar-se des d'allà, tot i que era gairebé mig dia. Fins i tot després de tot el que la Lanoree havia vist i fet, li feia tremolar.

-La teva missió ha acabat -va dir la Dam-Powl. Juntes van mirar a tres Rangers Je'daii que estaven portant el dispositiu acuradament des del Pacificador, el col·locaven en un carret estable i el portaven cap a una porta oberta. Anava destinat per a un dels laboratoris d'Anil Kesh. La Lanoree només esperava que els Je'daii poguessin aprendre d'ell-. Però una història encara més gran està començant.

La Mestra Dam-Powl li va parlar a la Lanoree de la nau alien que havia entrat al sistema, explotat sobre Tython, i llavors xocat en algun lloc prop de la Fossa. Potser en el propi Abisme d'Ruh. La seva arribada havia causat les terrorífiques Tempestes de Força que encara es propagaven pel planeta, i els Je'daii estaven inquiets.

-El Mestre Quan-Jang és un dels molts que estan buscant notícies de la nau estavellada -va dir la Dam-Powl-. Tinc por que signifiqui un canvi de temps per a Tython.

-Por? -va preguntar la Lanoree.

-Hi va haver una pertorbació en la Força abans que la nau xoqués. Una onada de foscor. Una terrible veu de dolor, i llavors silenci com a boca de mort.

-També jo vaig percebre això -va dir la Lanoree-. En el meu camí des de Tacasolar.

-Molts Je'daii ho van fer -va dir la Dam-Powl-. Aquells en la nau eren sensibles a la Força.

-De fora del sistema?

-Això creiem. -La Dam-Powl va assentir lleument però no va dir més. Ella podia percebre la necessitat de la Lanoree de parlar-. Així que ara, la teva història -va dir ella.

Es van asseure al laboratori de la Dam-Powl, i la Lanoree li ho va explicar tot.

-Mal assumpte -va dir la Dam-Powl quan la història gairebé havia acabat-. Aquestes coses dolentes. Espero que en Tre Sana pugui ser salvat.

-És un home estrany -va dir la Lanoree. Estava sorpresa de trobar-se a si mateixa somrient-. Tan dur quan el vaig conèixer. Rigorós. Egoista. Tenia vistes problemàtiques, i fins i tot em va explicar algunes coses que havia fet. No les pitjors, estic segura. Però era molt obert sobre el seu passat. Algun l'hauria dit retorçat, o fins i tot malvat. Però em va ajudar diverses vegades, i jo vaig veure l'home millor de l'interior.

-Jo també ho vaig percebre -va dir la Dam-Powl-. És per la qual cosa vaig escollir-lo per ser les meves orelles i ulls.

-De veritat li vas prometre el que va dir?

-Ho vaig fer -va dir suaument-. Si sobreviu, mantindré la meva paraula.

-Ell va venir a per mi a Tacasolar, em va salvar. I crec que estava disposat a sacrificar-se per salvar la meva vida de nou sota la Ciutat Antiga. Ell sabia que era per interès. Si no s'hagués posat en el camí d'aquest tret làser, jo hauria mort.

-Les  teves habilitats en l'alquímia són... bastant extraordinàries.

-Només el que tu em vas ensenyar, Mestra.

-No. El que vas fer no pot ser ensenyat, Lanoree. Tu ets natural. Només vés amb compte quan continuïs els teus experiments.

-No estic segura que vagi a continuar -va dir la Lanoree.

-Oh, ho faràs. -La Dam-Powl va somriure, però ràpidament el somriure va desaparèixer-. Però el que vas fer... la foscor et tempta. Et provoca amb el poder que et podria donar. I matar el teu germà t'ha impulsat per aquest camí, també. Et sents en conflicte. Et sents... confusa.

-Sí, Mestra.

-Escombra a un costat la confusió -va dir la Dam-Powl-. És el primer pas per enfrontar qualsevol desequilibri. Saber que estàs pertorbada, o estar còmoda amb no estar-ho. Ser honesta amb tu mateixa. I... sóc aquí, Lanoree. Estem tots aquí per ajudar. Cada Mestre, perquè... -Ella va arronsar les espatlles-. Podria ser que tu ens salvessis a tots.

-Crec que el meu equilibri s'ha desviat, Mestra. Però no he caigut. I no ho faré.

La Dam-Powl va arquejar una cella, va prendre una beguda, delicadament es va netejar la boca.

-Així que, l'amenaça ha estat sufocada, i una altra s'alça al seu lloc. Voldràs descansar abans del viatge de nou a Bodhi i amb els teus pares.

-No -va dir la Lanoree-. No aniré a casa encara. I el descans esperarà. Encara tinc preguntes.

-Oh -va dir la Mestra Dam-Powl, però ella sabia molt bé que la Lanoree tenia més a preguntar.

-La Híper-porta. La vaig sentir.

-Vas sentir quelcom a la Ciutat Antiga, com qualsevol particularment talentós en la voluntat de la Força. Igual que l'Avenc causa pertorbació, i l'Abisme de Ruh, i altres llocs a Tython. El teu germà tenia raó en una cosa, almenys. Aquest no és el nostre planeta.

-Però vaig sentir tal poder. Com si alguna cosa esperés.

-El vi s'ha acabat. Necessito portar una altra ampolla. -La Dam-Powl es va aixecar i se'n va anar per donar-se la volta. La Lanoree va agafar la seva túnica i va tirar d'ella enrere fins que van estar cara a cara. Era un moviment audaç, agafar a un Mestre així. Però la Lanoree ho va creure justificat.

-Mestra. Hi ha una híper-porta allà baix?

La Dam-Powl mirà cap avall a la mà de la Lanoree a la solapa, esperant fins que la deixés anar.

-La hi hagi o no, ho sàpiga algú segur, o no, no canvia el que vas fer, Lanoree. Si aquest dispositiu Gree s'hagués encès... bé, pot ser que no estiguéssim aquí ara. Amistosament. Amb vi. El sistema sencer pot ser que no fos aquí més.

-Potser -va dir la Lanoree.

-La civilització es construeix per la paraula. -La Dam-Powl va somriure-. Serveixes bé als Je'daii, Lanoree. Recordes quan tu i el teu germà vau venir per primera vegada a Anil Kesh? Vaig veure el potencial en tu llavors. I quan vas tornar per completar el teu entrenament després de pensar que havia mort, i vam passar llargs dies aquí juntes, en aquest laboratori... -Ella va fer un gest al voltant de les cantonades fosques i les espelmes pampalluguejants-. Aquí va ser on vaig saber segur que algun dia series una gran Je'daii. No tenia por de dir-t'ho. I avui, no tinc por de clamar-lo amb orgull, perquè tenia raó. Ets una gran Je'daii. I en el teu viatge, pot ser que necessitis aprendre quan enfrontar les coses, i quan allunyar-te'n. Quan obeir als teus mestres, i quan no. -Ella va arronsar les espatlles-. Hmm. Aquesta paraula pot de nou. Significa «potser», i poder també significa «força». Potser es deu al fet que dóna veritable força, eh, Lanoree? L'equilibri és fàcil. Sortir de l'equilibri i trobar-lo de nou vol dir que has de ser més forta que la majoria. I tinc tota la meva confiança en tu.

La Mestra Je'daii es va girar de nou i va caminar pel laboratori, passant els bancs on ella i la Lanoree havien practicat alquímies i manipulació. Mentre ella tornava amb una nova ampolla de vi, la Lanoree tenia una pregunta més a fer.

-Mestra, d'on va venir la informació sobre en Dal, els Observadors de les Estrelles, i el dispositiu?

La Dam-Powl va assentir, com si afirmés alguna cosa per si mateixa.

-És Kalimahr el que necessites visitar.

-Sí -va dir la Lanoree-. Kalimahr. -Ella va elevar el seu got per beure una vegada més.

En el seu camí a Kalimahr, la Lanoree va tenir temps de reflexionar sobre el que havia fet.

El teu equilibri està inquiet, havia dit la Mestra Dam-Powl, i la Lanoree no podia estar en desacord amb la Mestra. La foscor va encantar els seus somnis, i de vegades es trobava a si mateixa somiant amb Bogan. Tot el que la pertorbava, encara que el seu viatge encara no havia acabat. Quan acabés, aviat, estava segura que seria prou forta per corregir el desequilibri per si mateixa.

Ella estava sorpresa de trobar-se a si mateixa sola. L'Ironholgs es va quedar a Anil Kesh, sent reparat per un jove Pelegrí el talent del qual era la mecànica; i sense en Tre aquí, la seva cabina se sentia massa gran, la seva nau massa silenciosa. Ella va parlar amb ella mateixa però era trist que no hi hagués resposta.

El diagnòstic d'en Tre era bo, li havien dit. Ella va contenir el delit que sentia davant d'aquest fet. Ella va pensar que potser havia fet un amic.

Un grup de Pelegrins liderats per la Mestra Kin'ade havien buscat el cos d'en Dal per un temps, però mai va ser trobat. Criatures, va pensar la Lanoree. Podria haver-hi qualsevol cosa aquí baix. Hi ha profunditats.

Ella es va asseure mirant el seu experiment per un temps. Estava atrotinat i ressec i denudat, i hauria d'haver estat llançat a l'espai. Tot i això no podia lliurar-se d'ell. La foscor ballava al voltant de la carn petrificada, i la Lanoree va intentar diverses vegades trobar vida encara al seu interior. Al principi estava simplement mort. Però llavors, a mig dia de Kalimahr, els seus sentits de la Força van percebre una mota de carn que vibrava amb vida una vegada més.

Donat el moment, ella reaprendria en l'alquímia de la carn. La seva atracció era massa gran per ignorar-la. I ella era forta.

A Kalimahr, no hi havia res per trobar.

L'alt apartament de la Kara estava abandonat. Els danys causats per la batalla que ella i en Tre havien lluitat amb els droides sentinella de la dona grossa havien estat reparats. L'habitació secreta que la Lanoree havia descobert estava neta i buida, ara oberta com a part de l'apartament. Tot el personal se n'havia anat. La Kara havia deixat els seus apartaments per primera vegada en tretze anys, i hauria d'haver estat un estat desitjable. Tot i això ningú havia triat llogar-los. Hi havia alguna cosa fosca en aquest lloc.

Qualsevol intent d'esbrinar la localització de la Kara es trobava amb un mur en blanc. La majoria clamaven no haver sentit a parlar d'ella. Moltes vegades la Lanoree va usar un truc de Força subtil per llegir la ment dels seus associats, ella va trobar imatges confuses de la Kara com amiga i amenaça, però no hi havia cap indicació d'on era ara. Tots l'havien conegut, i estaven mentint sobre això. Però quan arribaven al on era, deien la veritat.

La Kara s'havia esvaït.

Amb ella, això li va dir el capità de la milícia Lorus a la Lanoree, se n'havien anat diversos altres membres d'alt perfil de la comunitat de Rhol Yan. Un dia hi eren, al següent... no. Les seves cases estaven abandonades, de vegades encara plenes de possessions personals. Els seus interessos en els negocis van ser abandonats sense directors. Mai hi havia cap rastre.

-Potser esteu millor sense ells -va suggerir la Lanoree.

-I per què diries això? -En Lorus li ho va preguntar.

-Perquè no eren el que semblaven. Eren més foscos. Tenien la seva visió en un altre lloc, i quan els hi semblava proporcionaven informació als Je'daii. Em van portar aquí. Van fer que el meu germà i els seus companys acceleressin els seus plans. Crec que potser la Kara i els del seu tipus eren els veritables Observadors de les Estrelles.

Ella va deixar Kalimahr el mateix dia que va arribar, sentint que en Lorus s'alegrava de veure que se n'anava. I ella s'alegrava de marxar.

Ella va pensar en l'Ironholgs sent reparat. Estaven les màquines i estaven els amos; les eines que funcionen i reaccionen, i els programadors que els fan servir per als seus propis fins. Ella va sospitar que en Dal havia estat una màquina, una eina, i que la Kara i els seus camarades desapareguts eren els veritables amos.

Potser en Dal s'havia estat movent massa lentament amb els seus plans, i els seus amos havien volgut animar-lo a accelerar. I quina millor manera d'enviar als Je'daii darrera del seu rastre? A la Lanoree no li agradava la sensació de ser utilitzada, i tot i així era una cosa que li fascinava.

Però ara Tython era el seu destí una vegada més. Els seus pares l'esperaven, i era hora que la seva filla tornés a casa.

Després del segon servei en memòria d'en Dal, es quedaria un temps. Ella deambularia per les planes d'herba del voltant del Temple Bodhi tota sola, potser nedaria al riu, i veure els ocells teixidors fer nius. I quan la foscor caigués es tombaria i contemplaria Asha i Bogan, i el seu lloc d'equilibri entre els dos.

FI