20
Durant el període de
son de l'Acadèmia de l'Ombra, tots els estudiants eren tancats a les seves
càmeres individuals i se'ls ordenava que descansessin i meditessin, i que tornessin
a acumular energies per a exercicis encara més esgotadors. Era una part més de
les regles imperials, i la immensa majoria dels estudiants les seguien sense
qüestionar-les.
En Jacen estava
assegut en el seu petit cubicle, adolorit i ple de morats després de la dura
prova de l'ensinistrament. Va humitejar un dels seus mitjons i el va usar per
calmar el dolor dels molts talls i esgarrapades que li havien infligit les
roques de vores esmolades i els ganivets.
Ell i la Jaina
havien sol·licitat uns simples calmants, però la Tamith Kai s'havia negat de
ple i havia insistit que els dolors servirien per endurir-los. Se suposava que
cada punxada de dolor els recordaria el seu fracàs a l'hora de desviar una bola
o una pedra. En Jacen va utilitzar els seus coneixements sobre la Força per
mitigar els dolors més intensos, però tot i així va seguir bastant adolorit.
Després va seguir
assegut amb les cames creuades, intentant trobar alguna manera de fugir abans
que en Brakiss llancés una altra incursió sobre Yavin IV per capturar més
estudiants de l'oncle Luke.
La seva germana
Jaina sempre havia estat millor que ell a l'hora d'ordir plans complicats.
Comprenia com funcionaven les coses, i com encaixaven les diferents peces. En Jacen,
en canvi, a qui li agradava viure el moment i gaudir del que estava fent, era
una mica més desorganitzat. Aconseguia acabar fent les coses..., però no sempre
en el mateix ordre que havia planejat originalment.
El pas més important
potser fóra alliberar la Jaina i en Lowie. Després d'això, podrien decidir què
fer a continuació. La gran pregunta era com en Jacen podia treure'ls a tots de
les seves cel·les, és clar.
Llavors es va
recordar de la seva gemma corusca.
En Jacen gairebé va
riure. Per què no havia pensat en ella abans? Va agafar la seva bota esquerra,
la va sacsejar i es va sorprendre en no sentir cap soroll. Després va recordar
que havia ficat la gemma dins de la seva altra bota. La va agafar i va deixar
caure la preuada joia al palmell de la mà. Lisa per una banda i amb esmolades
vores i facetes en l'altre, la gemma corusca brillava amb un foc intern, la
llum atrapada de quan s'havia format en les profunditats del nucli de Yavin
feia eres.
En Lando Calrissian
havia dit que una gemma corusca podia obrir-se pas a través del transpariacer
amb tanta facilitat com un làser a través de la gelea sullustana. Però,
naturalment, en Lando deia moltes coses que no podien ser cregudes del tot. En
Jacen esperava que aquesta no fos una d'elles.
Va sostenir la joia
entre el seu polze i els seus dos primers dits i va anar fins la porta tancada.
Quan la Tamith Kai i les seves forces imperials havien assaltat l'Estació
Cercadora de Gemmes, van utilitzar una gran màquina equipada amb gemmes corusca
de qualitat industrial per obrir-se pas a través dels murs blindats. La petita
gemma d’en Jacen segurament podria obrir-se pas a través d'una prima planxa
metàl·lica...
Vas lliscar els dits
sobre el llis metall prop de la juntura de la porta i el marc. En Jacen desitjà
ser capaç d'entendre la maquinària i l'electrònica igual que ho feia la seva
germana, però faria com pogués.
No creia poder
obrir-se pas a través de tota la porta usant només la força dels seus dits,
però en Jacen sabia on era el panell de control. Potser pogués treure aquell
costat de la porta, arribar fins als cables i arreglar-s’ho d'alguna manera per
fer que la porta s'obrís..., encara que no tenia ni la més mínima idea de com
aconseguir-ho. Així i tot, va agafar la gemma, va localitzar el lloc en què
hauria d'estar la caixa de control i va fer un delicat sondeig amb la Força. Va
percebre la presència d'una font d'energia i d'una massa de controls. Era el
que estava buscant.
En Jacen va dibuixar
un generós rectangle amb la gemma, rascant amb facilitat una prima línia blanca
sobre la planxa metàl·lica. «És un bon començament», va pensar.
Va tornar a traçar
el rectangle, aquest cop pressionant amb més força i sentint com l'esmolada
vora de la gemma s'incrustava més profundament en el metall. Després del seu
tercer esforç els dits li feien mal, però va poder veure que s'havia produït un
clar tall a través de la planxa. El cor li bategava a tota velocitat, i
l'excitació li va donar noves energies. En Jacen es va oblidar de totes les
seves molèsties i dolors.
Un costat va quedar
tallat i es va doblegar cap a dins. En Jacen va panteixar. «Ja gairebé està.»
Va anar serrant el costat llarg del rectangle. El metall es va separar amb un
clink. Els últims dos costats van resultar més fàcils, i en Jacen els va tallar
ràpidament.
El rectangle de
metall va relliscar dels cansats i adolorits dits d’en Jacen i va caure a terra
fent força soroll.
- Au, raigs
desintegradors! -Va murmurar.
Estava segur que els
altres estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra despertarien i que els soldats de
les tropes d'assalt vindrien a la carrera.
Però els passadissos
van romandre sumits en el silenci més absolut, com si l'estació estigués
embolicada en una gruixuda mordassa de tela que ofegava tot so. Tothom seguia
tancat en les seves càmeres. Només uns quants guàrdies recorrien els
passadissos durant la nit.
En Jacen estava fora
de perill de moment. Mirà pel forat que havia fet, i va contemplar amb
abatiment la massa de cables i circuits que controlava la porta. «D'acord, què
faria la Jaina?», Es va preguntar. Va tancar els ulls i va permetre que la seva
ment es desplegués i fora seguint el traçat dels cables i els circuits. Alguns
anaven a sistemes de comunicacions, o terminals d'ordinador instal·lats a
intervals regulars al llarg dels passadissos, o llums, o termòstats. Alguns
anaven fins a sistemes d'alarma, i altres... Altres estaven connectats al
mecanisme de la porta!
En Jacen respirà
fondo i va intentar calmar-se. «I ara, què faig amb aquests cables?»
Probablement havia de curtcircuitar-los, però d'una manera particular. L'únic
que podia fer era intentar-ho.
En Jacen va desconnectar
amb dits adolorits un dels cables del grup que havia aïllat i el va posar en
contacte amb un altre, tenint cura que els extrems exposats electrificats no li
freguessin la pell. Hi va haver una petita guspira i els llums de la seva
habitació van parpellejar..., però no va passar res més. En Jacen va provar amb
el segon cable, i no va obtenir cap resposta.
Va esperar no estar
activant alarmes silencioses en els llocs de guàrdia i va sospirar. I si res de
tot allò donava resultat? Bé, va raonar, llavors potser hauria d'acabar
obrint-se pas a través de la porta després de tot. Va sacsejar els seus dits
torturats per les fiblades del cansament, anticipant el dolor, i va acabar
decidint que provaria sort amb l'últim conjunt de cables.
I la porta, com si
hagués percebut la creixent desesperació d’en Jacen, es va obrir en silenci
quan va unir els cables.
En Jacen va deixar
anar una riallada i va donar un cop d'ull pel passadís buit. Va mirar a banda i
banda, però només va veure una filera de portes segellades de metall nu. Els
panells lluminosos il·luminaven els corredors metàl·lics a la meitat de la seva
intensitat habitual, estalviant energia durant el període de son de l'Acadèmia
de l'Ombra.
Els controls de les
portes semblaven molt més senzills des de l'exterior, i en Jacen va pensar que
no tindria cap problema per alliberar la Jaina i en Lowie..., quant hagués
donat amb ells.
Va resultar ser
menys difícil del que s'havia temut. Havia vist els passadissos pels quals els
guàrdies solien endur-se a la Jaina i en Lowie, així que va anar en aquesta
direcció, cridant amb la seva ment mentre ho feia. «La Jaina serà la més fàcil
de trobar», va pensar. Va avançar de puntetes, tement que un grup de soldats de
les tropes d'assalt girés la cantonada en qualsevol moment.
Però l'Acadèmia de
l'Ombra va romandre silenciosa i adormida.
«Jaina - va pensar -.
Jaina!»
En Jacen va seguir
avançant i va escoltar a cada porta. No volia armar massa xivarri, perquè els
estudiants candidats a convertir-se en Jedi Foscos podien fer sonar una alarma
si notaven la seva presència.
La va trobar a la
setena porta. En Jacen va percebre la proximitat de la seva germana, desperta i
molt excitada, i sabent que hi era fora. Manipulà els controls fins que la
porta de la Jaina es va obrir. La Jaina va sortir corrent i el va abraçar.
- T'he estat
esperant -va dir.
- Vaig fer servir la
meva gemma corusca -va explicar en Jacen, assenyalant la seva bota, on havia
tornat a amagar la pedra preciosa.
La Jaina va
assentir, com si hagués sabut des del principi el que havia de fer el seu
germà.
- Hem de trobar en Lowie
i alliberar-lo també -va dir en Jacen.
-És clar -va
assentir la Jaina -. Escaparem i advertirem l'oncle Luke abans que en Brakiss
faci la seva incursió contra l'Acadèmia Jedi.
- Exacte -va dir en Jacen
amb un somriure tort -. Eh... Ja que he aconseguit que arribem fins aquí,
esperava que tu podries encarregar-te de la resta del pla.
En Jacen li va
dirigir un somriure radiant, com si aquest fos el major elogi que pogués
imaginar.
- Ja ho he fet -va
dir -. A què estem esperant?
Van aconseguir
trobar en Lowie, que es va alegrar molt de veure'ls, i a TM2, que no es va
alegrar gens.
- Em sento obligat a
advertir-los que tinc el simple i ineludible deure de donar l'alarma -va dir
l'androide traductor -. Ara em dec a l'Imperi, i és la meva responsabilitat...
La Jaina va colpejar
al petit androide amb els artells.
-Fes algun soroll,
encara que només sigui una xiuladeta -va dir -, i recablejarem els teus
circuits vocals perquè parlis a l'inrevés, i després et llançaran a la galleda
de les escombraries.
- Vostè mai faria
això! -Va replicar TM2 amb indignació.
- Vols apostar? -Va
preguntar la Jaina en un to de veu perillosament dolç.
En Jacen estava al
costat d'ella i va fulminar amb la mirada a l'androide traductor miniaturitzat.
En Lowie va afegir un grunyit amenaçador.
- Oh, d'acord,
d'acord- va dir TM2 -. Però em sotmeto a això només per la més ferma protesta.
Després de tot, l'Imperi és el nostre amic.
La Jaina deixar anar
un esbufec.
- No, no ho és. Crec
que caldrà fer-te un esborrat cerebral complet quan et portem de tornada a Yavin
IV.
- Oh, pobre de mi. -va
dir TM2.
La Jaina mirà al seu
voltant, i els seus ulls van anar d'un extrem del passadís silenciós a l'altre.
Després es va refregar les mans i es va rosegar el llavi inferior mentre
pensava en les diferents opcions.
- Molt bé, aquest és
el pla -va dir, i va assenyalar una dels terminals del passadís -. Pots usar
aquest ordinador per accedir als controls principals de l'estació, Lowie?
Necessito que desactivis el sistema de camuflatge de l'Acadèmia de l'Ombra, i
també que segellis totes les portes perquè ningú pugui sortir de les seves
habitacions. No hi ha cap necessitat de buscar problemes.
En Lowie va emetre
un so d'optimista assentiment.
- No ets capaç
d'aconseguir-ho, Lowbacca -va dir TM2 -, i estic segur que ho saps.
En Lowie li va
grunyir.
- Si podem arribar
fins a l’hangar de les llançadores -va seguir dient la Jaina -, crec que podré
pilotar una de les naus i treure’ns d'aquí. M'he ensinistrat en simuladors per
a diferents models, i ja sabeu que estava decidida a pilotar aquest caça TIE
abans que en Qorl se l'emportés.
En Lowie va moure
ràpidament els seus llargs dits peluts sobre el teclat del terminal d'ordinador.
Es va encorbar per mirar la pantalla, que no havia estat col·locada pensant en
algú de l'estatura d'un wookiee. En Lowie va sol·licitar les pantalles que
necessitava, i aquestes van mostrar la situació de l'hangar de llançadores de
l'Acadèmia de l'Ombra.
- Perfecte -va dir
la Jaina -. Una nova nau acaba d'arribar, i encara té els sistemes connectats i
està preparada per volar. Ens anirem en aquesta nau tan aviat com en Lowie hagi
deixat tancat a tothom dins de les seves habitacions.
En Lowbacca va grunyir
per indicar que estava totalment d'acord amb ella i va seguir treballant, però
no va trigar a trobar-se amb una impenetrable muralla de codis de seguretat. El
jove wookiee va acabar deixant anar un gemec de frustració.
- Bé, aquí ho tenen
-va dir TM2 -. Ja et vaig dir que no series capaç de fer-ho sense ajuda.
En Lowie va grunyir,
però de sobte la Jaina va tenir una idea que li va il·luminar la cara.
- Té raó -va dir -.
Però TM2 va ser reprogramat per l'Imperi. Per què no el connectem a l'ordinador
principal i deixem que s'encarregui de fer la feina per nosaltres?
La Jaina va despenjar
el petit androide traductor de la cintura d’en Lowbacca i va començar a obrir
el panell d'accés posterior de TM2.
- Mai faré això -va
dir TM2 -. Sóc senzillament incapaç de fer-ho. Estaria sent deslleial a
l'Imperi, i més seria totalment incorrecte per la meva part que...
En Lowie va emetre
un so amenaçador, i TM2 va callar.
La Jaina va treballar
ràpidament amb els seus àgils dits i va anar traient cables, fils elèctrics i
connexions d'entrada de la carcassa de l'androide i els va introduir en els
orificis adequats al terminal d'ordinador de l'Acadèmia de l'Ombra.
- Ai mare! -va dir TM2
-. Ah, això és molt millor. Puc veure tantes coses! Sento com si el meu cervell
estigués a punt de vessar. Tot un tresor d'informació m'espera...
- Les contrasenyes, TM2
-va dir la Jaina, allargant una mà cap a l’androide recalcitrant.
- Ai mare, si. Per
descomptat... Les contrasenyes! -Es va apressar a dir TM2 -. Però els hi recordo
que realment no haurien...
- Limita't a fer-ho
-va replicar secament la Jaina.
- Ah, sí, aquí estan.
Però després no em donin la culpa si tot un batalló de soldats de les tropes
d'assalt comença a perseguir-nos.
La pantalla
parpellejà i va mostrar els arxius als quals havia estat intentant accedir en
Lowbacca. En Jacen i la Jaina van deixar anar un sospir d'alleujament, i en
Lowbacca va emetre un so complagut. Els seus dits coberts de pelatge color
canyella van baixar ràpidament a través d'un menú darrere l'altre, movent-se
tan de pressa que amb prou feines podien ser vistos, i van acabar obrint-se pas
fins al nucli principal de l'ordinador de l'estació.
En Lowie desconnectà
el sistema de camuflatge de l'Acadèmia de l'Ombra amb dues ràpides ordres.
Després, amb un sorollós clunk que va crear ecos per tota l'estació, va tancar
i segellar totes les portes excepte aquelles que els tres companys
necessitarien utilitzar per fugir. El jove wookiee va llançar un udol de
triomf.
Les alarmes de
l'estació es van activar per fi, grinyolant i udolant amb un so aspre i
penetrant, tan desagradable com només els enginyers imperials podien crear.
En Lowie va desconnectar
TM2.
- Bé, vaig intentar
advertir-los-hi -va dir l'androide platejat -. Però no volien escoltar-me, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada