L'Acadèmia de l'Ombra (i XXII)

Anterior

22

En Jacen i la Jaina es van enganxar l'un a l'altre, apropant-se una mica més a la zona de transmissió en el Centre de Comunicacions de l'Acadèmia Jedi quan la imatge d’en Han i la Leia va aparèixer en ella. Els bessons van cridar a cor la seva salutació.

En Han Solo va deixar escapar una rialla de pur delit.

- Bé, nois, sembla que després de tot no he hagut d'anar-vos a buscar en el Falcó!

- I jo no he hagut de mobilitzar tota la Nova República per rescatar-vos -va dir la Leia amb un gran somriure -. Ahir vam rebre l'informe d’en Luke. Els exploradors que vaig enviar perquè us busquessin estan intentant trobar l'Acadèmia de l'Ombra.

Darrere d'ells en Chewbacca va rugir un missatge en el llenguatge wookiee dirigit a Lowie, qui va respondre amb un altre rugit.

En Luke Skywalker estava al costat de l’R2, permetent que els excitats joves Cavallers Jedi parlessin al Centre de Comunicacions. En Jacen estava tan nerviós que les paraules li van sortir gairebé enganxades entre si.

- Lando Calrissian diu que alguna cosa així mai podrà tornar a passar. Ja està treballant amb el seu ajudant Lobot per introduir millores en el sistema de seguretat de l'Estació Cercadora de Gemmes. Crec que fins i tot vol utilitzar les gemmes corusca d'alguna manera.

-Sí -va intervenir en Luke -, però dubto molt que l'Acadèmia de l'Ombra vingui de nou a la recerca de més candidats per a ensinistrar-los. Ja sabem el que va tramant en Brakiss..., i sospito que anirà a altres llocs a la recerca de Jedi Foscos potencials.

-Però ens hem portat amb nosaltres la millor nau de l'Acadèmia de l'Ombra -va dir la Jaina -. I hauríeu de veure el disseny. És ultramodern. No s'assembla a cap dels models dels manuals, pare!

En Luke li va posar una mà a l'espatlla.

-Hem d’oferir-lo a la Nova República, Jaina. No és de la nostra...

En Han el va interrompre.

- Ei, Luke, necessites que t'enviem alguns mecànics perquè facin una ullada a la nau i intentin esbrinar com funciona?

En Luke va arronsar les espatlles.

- Feu-ho si voleu, però tinc una especialista en mecànica molt destra i un especialista en electrònica aquí mateix, a Yavin IV, preparats per començar a treballar immediatament en el projecte. Em refereixo a la Jaina i en Lowie, és clar.

La Leia li va somriure amb afecte.

-D'acord, Luke. Enviarem els nostres enginyers perquè estudiïn la nau, però es quedarà allà. Utilitzeu-la quan la necessiteu. Te l'has guanyat rescatant en Jacen, la Jaina i en Lowbacca. A més, ets una part important de la Nova República. Tots ens sentirem millor sabent que tens una nau ràpida i segura quan vagis corrent d'un costat a un altre de la galàxia..., i no em diguis que t'has oblidat com pilotar una nau veloç!

En Luke va deixar anar una rialleta una mica avergonyida.

- No, no se m'ha oblidat..., però no me n’aniria malament practicar una mica.

La Jaina i en Lowbacca estaven a les habitacions de la Jaina, manipulant el projector hologràfic per obtenir un primer diagrama aproximat de la seva nova nau, la Caçadora d'Ombres. El diagrama no era tan exacte com el que havien fet del saltacels T-23 d’en Lowie, però ho anirien millorant i precisant a mesura que sabessin més coses sobre la nau imperial.

L'holograma es va desenfocar i en Lowie va deixar anar un rugit.

- L'amo Lowbacca diu que espera amb el major fervor possible que un cometa xoqui amb la casa de vacances del dissenyador d'aquest subsistema -va dir TM2 des del seu lloc al cinturó d’en Lowie.

En Lowie li va deixar anar un grunyit a l'androide traductor en miniatura. TM2 havia estat totalment netejat de la seva corrupta programació imperial, i l’irritant i petit androide havia recobrat la seva personalitat habitual.

- Bé, i com se suposa que he de saber que no vols que traslladi els epítets wookiees? -Va replicar el petit androide, posant-se a la defensiva -. Encara has d'admetre que no hi ha dubte que he sabut capturar molt bé l'emoció general, no? Vaja, quan penso en tots els idiomes que he dominat durant una sola...

En Lowie va desconnectar TM2 amb un grunyit de satisfacció.

La Tenel Ka va entrar al Centre de Comunicacions sentint-se fresca i descansada. No hi havia tornat a tenir malsons des del seu retorn a Yavin IV. Es preguntava què passaria després del sorgiment d'aquella nova ordre de Germanes de la Nit de Dathomir que havien unit les seves forces amb l'Imperi, però almenys ja no torbaven el seu somni.

La Tenel Ka va establir contacte amb la Casa Reial de Hapes. Va parlar amb els seus pares, els va assegurar que no havia patit cap dany i els va transmetre les salutacions del clan de la Muntanya del Càntic. Després, preparant-se per aguantar una tanda d'ordres imperioses, va sol·licitar parlar amb la seva àvia, la Matriarca Reial.

Quan el rostre de la seva àvia va aparèixer a la pantalla darrere del seu mig vel habitual, en els seus ulls hi havia un somriure i quelcom més que la Tenel Ka no va estar molt segura de poder identificar. Seria sorpresa potser?

-Gràcies per haver-te recordat de la meva trucada. Les meves fonts em diuen que hauria de sentir-me molt orgullosa de tu -va dir la Matriarca, amb el que semblava ser sincer plaer -. Lamento que la meva ambaixadora no pogués visitar-te, i ara em temo que la trobada haurà de ser retardada indefinidament. Em vaig veure obligada a enviar a Yfra en una missió urgent al sistema de Duros.

La Tenel Ka va obrir la boca, però no se li va acudir cap resposta.

-Però perdonaràs una àvia preocupada si intentar trobar una forma de tenir cura de la seva néta de lluny, oi? Un parell de guàrdies que passin el més desapercebuts possible en un sistema proper, potser? Crec que seria el millor per a les dues.

La imatge de la seva àvia es va inclinar cap endavant per tallar la connexió de comunicació, però la Matriarca va parlar en un murmuri un instant abans de fer-ho.

-A més, tinc la sensació que no vas quedar-te terriblement desil·lusionada en no poder veure a l'ambaixadora Yfra.

-És un fet comprovat -va murmurar la Tenel Ka.

I després es va adonar que, per primera vegada en anys, havia estat d'acord amb la seva àvia.

En Jacen estava al cim del Gran Temple de Yavin IV i esperava al Mestre Skywalker. Després de la tempesta de pluja del matí, la llum ataronjada reflectida del planeta gegant travessava els núvols grisencs que suraven sobre el seu cap i daurava les vores amb una càlida resplendor. La suau brisa agitava els seus cabells, i l’esquitxava amb una gota de pluja de tant en tant.

Per molt que temés la reprimenda que era gairebé segur rebria del seu oncle Luke, en Jacen s'alegrava de tornar a estar a la lluna selvàtica. En el dia transcorregut des del seu retorn de l'Acadèmia de l'Ombra, el Mestre Jedi ja havia parlat en privat amb la Jaina i en Lowie. En Jacen no tenia ni idea de què els havia dit en Luke, però els dos s'havien mostrat callats i reservats després de les converses.

I per fi li tocaria el torn a ell.

En Jacen va percebre la presència del Mestre Skywalker fins i tot sense veure’l quan en Luke es va aturar al seu costat sense fer cap soroll. Durant molt de temps, i com per acord mutu, cap dels dos va dir ni una paraula. En Jacen es va anar relaxant gradualment. Estava preparat per a qualsevol cosa que el Mestre Jedi hagués de dir-li.

Per a gairebé qualsevol cosa.

- Agafa això -va dir en Luke, i va posar un cilindre metàl·lic en les mans d’en Jacen -. Ensenya’m el que has après.

En Jacen, molt sorprès, va baixar la mirada cap a l'espasa de llum d’en Luke. L'arma era sòlida i pesada, i l'empunyadura estava tan calenta com la seva pell. La va sospesar, la va estudiar i va lliscar un dit sobre els solcs de la seva empunyadura fins a arribar al botó d'ignició. Els seus ulls es van tancar. En Jacen va poder sentir el brunzit de l'espasa de llum ressonant dins de la seva ment, i va sentir el seu ritme palpitant mentre l'arma fendia l'aire...

Va obrir els ulls i va aixecar les espatlles.

- Això és el que he après -va dir, retornant-li l’espasa de llum al Mestre Jedi sense haver-la encès -. Tenies raó: no estic preparat. L'arma del Jedi no ha de ser empunyada a la lleugera.

- Així i tot, vas aprendre a utilitzar-la. És que en Brakiss no et va ensenyar a fer-ho?

En Jacen va assentir.

- Sóc físicament capaç de fer-ho. Sé com combatre un oponent amb ella..., però no estic segur de trobar-me preparat mentalment. Potser encara no estic prou madur en l'aspecte emocional.

- És que no vas gaudir tant del combat com t'havies imaginat? -Va preguntar en Luke, enarcant les celles.

-Sí. No. Bé, sí... Vaig aprendre algunes coses. És només que no estic segur que fossin les coses correctes. Una espasa de llum no és merament una eina impressionant amb la qual enlluernar les teves amistats i deixar-les sorpreses. És una responsabilitat tan gran... Un error podria suposar la mort d'una persona innocent.

En Luke va assentir i els seus ulls blaus van brillar amb una espurna de comprensió.

-A vegades la responsabilitat sembla massa gran, fins i tot per a mi. Però la Força ens guia quan lluitem. No ens diu simplement com derrotar als nostres enemics..., sinó també com saber quan no hem de derrotar-los.

Els seus ulls es van trobar amb els d’en Jacen.

- Fins i tot si el que els nostres enemics ensenyen o fan és maligne? -Va preguntar en Jacen.

En Luke Skywalker li va aguantar la mirada sense immutar-se.

- Ningú és completament dolent. O completament bo. -Els seus llavis es corbaren en un somriure malenconiós -. Si més no, ningú que jo hagi conegut.

-Però en Brakiss... -Va començar a dir en Jacen.

-En Brakiss transmet els ensenyaments del costat fosc als seus estudiants. Tu li vas sentir impartir-les. Però un mestre no sempre té raó. I tu vas pensar per tu mateix, i això et va revelar que no havies de creure’l.

El Mestre Skywalker va assentir amb un gest d'aprovació.

En Jacen s'ho va pensar durant uns moments.

-En Brakiss em va deixar fer el que jo desitjava més que cap altra cosa: practicar amb una espasa de llum. Però no podia confiar en ell. En Brakiss esperava poder tornar-me cap al costat fosc, utilitzar-me per a l'Imperi. Però confio en tu. Tenies raó en això de l'espasa de llum, i esperaré fins que opinis que estic preparat.

En Luke va alçar la mirada cap als núvols, que s'estaven trencant i cada vegada deixaven passar més llum.

- Amb l'Acadèmia de l'Ombra allà fora i els joves Jedi Foscos que en Brakiss està ensinistrant, em temo que aquest moment tardarà molt poc d’arribar.

FI

Continuarà...