L'Acadèmia de l'Ombra (XXI)

Anterior

21

En Brakiss estava meditant al seu despatx sumit en la penombra quan la resta del personal ja s'havia retirat feia molta estona per la nit. Gaudia amb les espectaculars imatges de les seves parets: desastres galàctics en progrés i la fúria de l'univers desencadenada com una tempesta al seu voltant, amb ell com el seu tranquil centre, capaç d'establir contacte amb totes aquestes forces immenses però sense ser afectat per elles.

Acabava de redactar els plans per a un ràpid atac sobre Yavin IV a fi de poder robar més estudiants Jedi del Mestre Skywalker. Havia enviat el missatge codificat a les profunditats dels Sistemes del Nucli al gran líder imperial, que havia aprovat immediatament els plans. El líder es delia per a obtenir més estudiants Jedi acuradament seleccionats per ensinistrar-los com a guerrers foscos.

L'atac tindria lloc d'aquí a pocs dies, mentre l’Skywalker sens dubte encara estava terriblement afectat per la pèrdua dels bessons i el wookiee, potser fins i tot buscant-los fora de Yavin IV. La Tamith Kai acompanyaria al grup d'atac. Necessitava descarregar la seva ira d'alguna manera, i havia de dissipar una part de la ràbia que mantenia acumulada dins d'ella. D'aquesta manera resultaria més efectiva.

En Brakiss es va posar dret i va contemplar la imatge encegadorament brillant de la nova dels Denarii, dos sols que vessaven foc l'un dins de l'altre. Alguna cosa li estava molestant, i no aconseguia precisar què era. El dia havia transcorregut d'una forma totalment rutinària. Els tres joves Cavallers Jedi estaven progressant encara millor del que havia esperat, però tot i així en Brakiss seguia sentint una feble i vaga inquietud.

Va sortir lentament de les seves estances, amb la seva túnica platejada espurnejant al seu voltant com espurnes de llum de vela. Va deixar que la porta del seu despatx romangués oberta mentre es tornava per inspeccionar el passadís buit. Tot estava tranquil i en silenci, exactament tal com havia d'estar.

En Brakiss va arrufar les celles, va decidir que devien ser imaginacions seves i es va disposar a tornar al seu despatx. Però la porta es va tancar com si tingués voluntat pròpia abans que pogués arribar-hi. En Brakiss es va trobar atrapat fora del seu despatx.

Les poques portes obertes que hi havia al passadís també es van segellar per si soles. En Brakiss va sentir els espetecs produïts quan els mecanismes de tancament van funcionar per tota l'estació.

Les alarmes automàtiques van començar a cridar. En Brakiss no toleraria semblant interrupció en la seva rutina. Algú seria castigat per allò. Va contenir la tempesta que s'agitava al seu interior i va avançar pels passadissos, decidit a posar fi a tota aquella alteració.

En Jacen, la Jaina i en Lowbacca van entrar corrent a l'hangar d'atracada, tensos i preparats per escapar de l'Acadèmia de l'Ombra lluitant.

Una lluent llançadora imperial d'un disseny molt estrany estava immòbil al centre de la pista de descens brillantment il·luminada, sense haver acabat de dur a terme els seus procediments de desconnexió. Diversos caces TIE i canoneres Skipray estaven inactius i en diferents fases de manteniment. Les alarmes seguien produint el seu estrèpit ensordidor.

En Jacen va veure moviment en la llançadora i agitar frenèticament la mà indicant als altres que s’ajupissin, just a temps de veure dues siluetes que apareixien per la rampa d'entrada. Una de les siluetes es va amagar i va empunyar una espasa de llum.

- Oncle Luke! -Va cridar la Jaina, i es va aixecar d'un salt.

La segona silueta, una noia de cabells vermellosos, girà veloçment sobre si mateixa, preparada per atacar. La seva cabellera daurada vermellosa recollida en trenes onejà com una flamarada sobre els seus ulls grisos.

- I la Tenel Ka! -Va exclamar en Jacen -. Ei, m'alegro molt de veure't!

En Lowie va rugir una benvinguda plena de plaer.

- Bé, no hi ha dubte que és tot un alleujament veure cares familiars en aquesta espantosa situació -va dir TM2.

- Bé, nois -va dir en Luke Skywalker -, hem vingut a rescatar-vos..., però com que heu aconseguit arribar tan lluny sense ajuda, suposo que estem preparats per anar-nos-en. En marxa.

La Jaina va informar ràpidament del que havien fet.

- Hem aconseguit desconnectar el sistema de camuflatge, oncle Luke. També hem segellat gairebé totes les portes de l'estació. No crec que hi hagi molta gent en condicions de perseguir-nos, però hauríem de sortir d'aquí el més aviat possible.

- Com tornarem a obrir les portes espacials segellades? -Va preguntar la Tenel Ka, mirant per sobre de les seves amples espatlles -. Serà difícil obrir-les sense ajuda d'algú des de dins. És que no és un fet comprovat?

En Lowie va respondre a la seva pregunta amb tot un seguit de grunyits i esbufecs acompanyats per moviments dels seus llargs braços.

- No, Lowbacca, no pots fer-ho tu sol -el va renyar TM2, amb la seva planxa cromada posterior encara solta i fent soroll -. Tornes a patir deliris de grandesa. Vaig ser jo qui va ajudar a superar les defenses de l'Acadèmia de l'Ombra i... Ai... Ai mare, què he fet?

- Potser jo pugui ajudar -va dir la Jaina -. Anem a la cabina de pilotatge de la llançadora. Ho intentarem des d'allà.

En Qorl, immòbil al centre de control de l'hangar d'atracada, estava sorprès mentre la inesperada alarma seguia produint-se.

Va veure com els tres joves Cavallers Jedi entraven corrent a la gran sala de baix. La Caçadora d'Ombres acabava de tornar d'un viatge d'aprovisionament a Dathomir, i un home de cabells color sorra va sortir d'ella acompanyat per una jove d'aspecte dur i decidit. En Qorl la va reconèixer com una de les estudiants Jedi que havien treballat al seu caça TIE estavellat a la jungla.

Tot just van sonar les alarmes, en Qorl va saber que en Jacen, la Jaina i en Lowbacca eren responsables d'alguna manera de la pertorbació. Els altres candidats a convertir-se en Jedi Foscos estaven molt complaguts de tenir una oportunitat per incrementar els seus poders i seguien entusiàsticament l'ensinistrament, però en Qorl havia estat segur que aquells tres joves causarien problemes..., especialment atès que en Brakiss i la Tamith Kai semblaven decidits a ferir-los o matar-los.

En Qorl s'havia sentit seriosament afectat pel duel a mort entre germà i germana disfressats hologràficament. També sabia que la perillosa rutina de prova amb pedres voladores i ganivets ja havia estat responsable de les morts de mitja dotzena de prometedors estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra.

No estava d'acord amb les tàctiques d’en Brakiss, però en Qorl no era més que un pilot. Ningú escoltava els seus punts de vista, sense importar com de segur que estigués d'ells. I no obstant això en Qorl servia al seu Imperi, i havia de fer el que sabia era correcte.

Va obrir el canal de comunicacions i va informar amb veu seca i ombrívola.

- Mestre Brakiss, Tamith Kai..., qualsevol que pugui sentir-me. Els presoners estan intentant escapar. En aquest moment es troben a l'hangar d'atracada principal. Crec que tenen intenció de robar la Caçadora d'Ombres. Totes les meves defenses han deixat de funcionar a causa d'una fallada de l'ordinador. Si poden oferir ajuda, els prego que vagin immediatament a l'hangar d'atracada principal.

Els ulls violeta de la Tamith Kai es van obrir de cop i es va aixecar d'un salt de la seva dura i incòmoda llitera al primer so d'alarma. Va despertar a l'instant, amb la seva ment plena de preguntes i el desig de saber què estava passant. Algú amenaçava l'Acadèmia de l'Ombra.

La Germana de la Nit es va posar la seva capa negra, que onejà al seu voltant en un voleteig de lluents línies platejades que recordaven les ratlles de les estrelles durant un llançament a l’hiperespai. Va anar fins a la porta de la seva cambra, però aquesta es va negar a obrir-se. La Tamith Kai la va colpejar amb els punys i va prémer els controls d'anul·lació manual, però els mecanismes de tancament seguir connectats.

- Deixa 'm sortir! -Va cridar.

La Tamith Kai va tornar a manipular els controls, novament sense èxit. La ràbia va anar creixent dins d'ella. Una cosa estava passant, alguna cosa terrible..., i la Tamith Kai sabia que els tres estudiants segrestats estaven darrere d'això! Havien causat molts més problemes del que valien. L'Acadèmia de l'Ombra podia trobar tants candidats disposats a ser ensinistrats en tots els mons de la galàxia que el potencial catastròfic d'aquells tres era massa gran fos quin fos el seu talent.

Destruiria als tres joves d'una vegada i per sempre, i després l'Acadèmia de l'Ombra podria tornar a la seva fluida i tranquil·la rutina habitual, amb la Tamith Kai dominant i en Brakiss encarregant-se dels detalls. Llavors podria tornar a ser feliç.

Els seus dits es corbaren, i espurnes d'electricitat negrosa es van enroscar entre ells.

- Sortir! -Va rugir -. He de sortir!

La Tamith Kai va moure les dues mans en un gest d'obertura mentre cridava la seva ordre. La porta es va doblegar sota l'impacte d'un esclat de poder, quedant aixafada entre un diluvi d'espurnes i fum sorgits dels cables arrencats dels controls. Després la Tamith Kai va utilitzar les seves mans nues per arrencar una de les gruixudes planxes metàl·liques, traient-la totalment de les guies i llançant-la a terra amb un sorollós clonngg! La Tamith Kai va sortir de la seva habitació, enfurismada i amb els ulls bullint com renta violeta.

El missatge d’en Qorl va brollar dels sistemes de comunicació del passadís, i la Tamith Kai no va permetre que la seva ira s'afeblís ni un sol instant. «L'hangar d'atracada...» Va començar a córrer com una exhalació.

En Luke es va quedar a la pista amb la Tenel Ka mentre en Jacen, la Jaina i en Lowie pujaven a bord de la Caçadora d'Ombres.

- He de saber més coses sobre aquest lloc! - Els va cridar als bessons tornant el cap cap a ells -. Hi ha alguna cosa familiar i... terriblement equivocada aquí.

-Sí -va dir la Jaina -. Oncle Luke, la persona que dirigeix ​​l'Acadèmia de l'Ombra és...

Però en Luke s'havia distret. En realitat, estava com fascinat.

- Espereu -va dir, alçant-se de sobte mentre les seves celles s'unien en un arrufament de celles -. Percebo alguna cosa. És una presència que no havia sentit en molt de temps...

Va travessar lentament l'hangar i va tornar a empunyar la seva espasa de llum, sentint una tempesta en la Força, un conflicte mortífer. En Luke va anar cap a una de les portes vermelles segellades que portaven fins a les profunditats de l'estació-acadèmia, movent-se com si estigués en trànsit.

- Eh, oncle Luke! -Va cridar en Jacen, però en Luke va alçar una mà per indicar al noi que esperés.

Havien d’escapar el més aviat possible. Era la seva única possibilitat. Havien d’aprofitar el moment. Però en Luke també havia de veure, i necessitava saber. Va sentir el soroll dels sistemes d'armament de la Caçadora d'Ombres activant-se darrere d'ell. Les torretes de canons làser externes de la nau es van alçar i van adoptar la seva posició de tret.

Quan la porta es va obrir davant d'ell, en Luke Skywalker va romandre totalment immòbil i va clavar els ulls en el rostre bell com una escultura del seu antic estudiant.

- Brakiss! - Va dir, i encara que havia parlat en un xiuxiueig la seva veu va ressonar per tot l'hangar d'atracada, fins i tot per sobre del caos de les sirenes que no paraven d’udolar.

En Brakiss va romandre on era, contemplant-lo amb els llavis corbats en un lleu somriure.

- Ah, Mestre Skywalker... Què amable has estat de venir. Em va semblar haver percebut la teva presència a la meva estació. T’impressiona com de lluny que he sabut arribar?

En Luke va alçar la seva espasa de llum davant seu, però en Brakiss va seguir al passadís i no va creuar el llindar.

- Au, apa, apa -va dir en Brakiss, movent la mà en un gest despectiu -. Si tenies intenció de matar-me, hauries d’haver-ho fet quan no era més que un feble estudiant. Fins i tot llavors ja sabies que era un agent imperial.

- Volia donar-te l'oportunitat de salvar-te a tu mateix -va dir en Luke.

- Sempre tan optimista -va replicar en Brakiss amb jovialitat.

En Luke va sentir un calfred gelat. No volia lluitar amb Brakiss, i especialment no en aquell moment. Tenien molt poc temps. Però per ventura no havia d’enfrontar-se amb el seu antic estudiant d'alguna manera i resoldre el seu conflicte?

Havien de marxar immediatament. En Luke necessitava escapar amb els nois abans que l'Acadèmia de l'Ombra aconseguís tornar a fer funcionar les seves defenses.

En Brakiss va estendre les seves delicades mans buides davant d'ell.

- Vine a per mi, Mestre Skywalker... O és que ets un covard? Creus que el teu estimadíssim costat de la llum et permet atacar un home desarmat?

- La Força és la meva aliada, Brakiss -va dir en Luke -. I tu has après a utilitzar-la per als teus propis fins. Mai estàs desarmat, de la mateixa manera que jo tampoc ho estic.

-D'acord. Ho farem a la teva manera -va dir en Brakiss.

Es va allisar els plecs de la seva túnica iridescent i es va preparar per avançar. Els seus ulls flamejaven, com si continguessin tota la fúria de l'univers dins del seu cos, a punt per ser desencadenada des de les puntes dels seus dits.

I en aquell mateix instant una explosió d'energia abrasadora va passar veloçment al costat del cap d’en Luke venint des de darrere d'ell i va fondre els controls de la porta. Una segona ràfega del canó làser de la Caçadora d'Ombres va fer que els controls quedessin totalment inservibles. Les gruixudes planxes metàl·liques van tornar a la seva posició anterior, interposant-se entre en Brakiss i en Luke i separant-los.

- Vinga, oncle Luke! -Va cridar la Jaina des de la nau -. Hem de marxar.

En Luke es va estremir amb una barreja de confusió i alleujament, va girar i va tornar corrent a la llançadora. Sabia que el compte pendent que existia entre ell i en Brakiss no havia estat saldat, però això hauria d'esperar un altre moment.

La Jaina, en Lowie i TM2 van establir connexió amb els ordinadors de la Caçadora d'Ombres i van intentar obrir les gegantines portes espacials de l'estació des de dins. Mentre treballaven, la Tenel Ka va recórrer l'hangar d'atracada a la carrera i va anar tancant totes les portes vermelles, assegurant-se que cap s'obriria. L'ominós home de la túnica platejada havia fet perdre força temps al Luke, i no es podien permetre el luxe d'una altra escaramussa semblant. La Tenel Ka havia de segellar les portes per evitar que un contingent de soldats de les tropes d'assalt pogués arribar a l'hangar d'atracada.

En Luke va pujar a la llançadora. La Tenel Ka va segellar una altra porta metàl·lica i després va anar corrent cap a l'última que li quedava per assegurar. Però la porta es va obrir en el mateix instant en què els seus dits ja fregaven els controls. Una dona alta de pell fosca es va alçar davant de la Tenel Ka, embolicada en una aura d'energia guspirejant i preparada per atacar.

La Tenel Ka va alçar els ulls, i va saber a l'instant què era aquella persona.

- Una Germana de la Nit! -Va xiuxiuejar.

La dona fosca va abaixar la mirada cap a ella i la va contemplar amb una espurna de reconeixement similar en els ulls.

- I tu ets de Dathomir, noia! Et reclamo per a mi. Seràs una digna substituta dels tres que em disposo a destruir.

La Tenel Ka es va plantar davant de la Germana de la Nit amb els braços i les cames estesos com una barrera.

-Abans hauràs d'aconseguir que et deixi passar.

La dona fosca va riure.

- Si insisteixes...

Va atacar mitjançant la Força, assestant un cop invisible que gairebé va fer caure a la Tenel Ka de banda..., però la jove el va desviar i va seguir immòbil on era, amb els llavis fermament units en una ganyota de decisió.

La Germana de la Nit es va aixecar, sorpresa i semblant una negra au de presa.

- Ah, així que ja estàs familiaritzada amb la Força... Això farà que em resulti bastant més fàcil ensinistrar-te i canviar.

La Tenel Ka va romandre immòbil amb el cos tens i rígid, mirant fixament la seva oponent.

-Això no és un fet comprovat. I no permetré que facis mal als meus amics.

La negra silueta de la Germana de la Nit va semblar cruixir quan la seva ira va quedar lliure de la seva delicada gàbia.

- Llavors no dubtaré a destruir-te també!

Les seves negres vestidures onejaren com una tempesta. Va clavar la seva mirada violeta en la Tenel Ka i va alçar les mans tenses com urpes, amb els dits estesos i la seva lluent cabellera fosca va espetegar a causa de l'estàtica mentre el seu cos s'anava carregant de poder elèctric.

La Tenel Ka seguia plantada davant d'ella, tensa i impassible mentre la Força fosca s'anava acumulant per aproximar-se a un clímax dins de la Germana de la Nit.

La Tenel Ka va llançar el seu peu sense cap advertència prèvia, col·locant tota la força de les seves musculoses i atlètiques cames darrere de la puntada. L’esmolada puntera de la seva dura bota escatosa va xocar amb la ròtula sense protecció de la Germana de la Nit. La Tenel Ka va sentir clarament el crunch d'un os que es trencava i músculs que s’estripaven quan el seu cop va donar en el blanc. La Germana de la Nit va udolar i va caure a terra, retorçant-se en una agonia de dolor.

- Mai utilitzo la Força llevat que hagi de fer-ho -va dir -. De vegades els vells mètodes són igual d'efectius.

La Tenel Ka va deixar a la Germana de la Nit gemegant a terra i va tornar corrent a la Caçadora d'Ombres, on en Luke li feia senyals que es donés pressa. Va pujar a bord, i les portes de la nau es van tancar.

Les alarmes seguien sonant, però el seu clam quedava ofegat dins de la cabina de la Caçadora d'Ombres. En Luke va pilotar el vehicle, aixecant-lo de terra sobre els seus camps repulsors. La Jaina i en Lowie seguien treballant desesperadament per obrir les gruixudes portes espacials.

Dues de les portes metàl·liques vermelles van rebentar amb un potent crrummmp i van quedar obertes. El fum dels detonadors va brollar dels marcs, i soldats de les tropes d'assalt amb les seves armadures blanques van entrar a la carrera i van començar a disparar contra la llançadora.

- Serà millor que obriu aquestes portes espacials..., i aviat -va dir en Luke.

En Lowie va deixar anar un udol wookiee.

- Ho estem intentant! -Va dir la Jaina, teclejant una nova sèrie d'ordres i treballant encara més frenèticament que abans.

Més soldats de les tropes d'assalt van entrar a l'hangar. Els feixos desintegradors es van escampar per tota la cambra. Tots van poder sentir els retrunys i els cruixits dels impactes, però el blindatge de la Caçadora d'Ombres va aguantar.

- Tenim companyia -va dir en Luke, tornant la mirada cap a les portes segellades l'hangar -. Se'ns està acabant el temps.

- No aconsegueixo... -Va començar a dir la Jaina.

I de sobte les gruixudes portes es van obrir, separant-se ràpidament per deixar pas a la Caçadora d'Ombres. El camp de retenció atmosfèrica brillava davant de la negror tatxonada d'estrelles, però la llançadora ja podia sortir disparada cap a l'espai obert.

-Bé, a què estem esperant? -Va preguntar la Jaina, intentant ocultar la seva confusió.

- Sortim d'aquí! -Va cridar en Luke, i va connectar els acceleradors.

Tots es van agafar als braços dels seus seients mentre la llançadora els llançava cap enrere. La Caçadora d'Ombres va sortir rugint de l'estació imperial, deixant l'enorme estructura eriçada de protuberàncies nua del seu camuflatge en l'espai darrere d'ells.

En Luke va deixar anar un sorollós sospir d'alleujament mentre introduïa les coordenades de fugida a l'ordinador de navegació.

- Tornem a Yavin IV -va dir.

Cap dels joves Cavallers Jedi va tenir res a objectar, i es van llançar a l’hiperespai.

- Bona feina, Jacen i Jaina -va acabar dient en Luke -. Vaig arribar a pensar que mai aconseguiríeu obrir les portes d'aquest hangar d'atracada.

En Lowbacca va murmurar alguna cosa inintel·ligible, i la Jaina es va remoure nerviosament al seu seient.

- Eh... Bé, oncle Luke -va dir -, no és que m'agradi molt haver de confessar-ho, però... no vàrem obrir les portes.

En Luke va arronsar les espatlles, no volent perdre el temps amb petits detalls.

-Bé, doncs llavors hem d'estar agraïts a qui les va obrir.

En Qorl estava immòbil al costat dels controls de l'hangar d'atracada, veient escapar a la Caçadora d'Ombres. La fugida va deixar darrere de si la més absoluta confusió mentre l'Acadèmia de l'Ombra s'esforçava per reorganitzar-se. En Qorl va fregar els controls de les portes espacials amb les puntes dels dits, va somriure lleument per a si mateix i després va tancar les portes. Mai li ho diria al Brakiss o la Tamith Kai, naturalment.

En Brakiss va entrar a la sala de control, exhaust i preocupat.

- I el nostre escut emmascarador? Encara no funciona? Hem de posar-lo en funcionament. Els rebels sens dubte enviaran flotes d'atac a la nostra recerca. Haurem de canviar de posició. Per això l'estació va ser dissenyada perquè fos mòbil.

En Brakiss tabalejà amb els dits sobre un dels panells de control.

- No sé què li diré al nostre gran líder imperial. Si no se sent complagut, pot activar la seqüència d'autodestrucció d'aquesta estació en qualsevol moment.

En Qorl va assentir ombrívolament.

- Potser no se sentirà tan disgustat... aquesta vegada.

En Brakiss el va mirar.

- Hem de conformar-nos amb aquesta esperança.

La Tamith Kai va entrar coixejant a la cambra de control, enfurismada i plena d'indignació. Els seus ulls encara relluïen amb un foc violeta, i les seves mans estaven tenses formant corbes amb urpes, com si volgués arrencar planxes del casc amb les seves ungles.

- Així que han escapat! Vas permetre que fugissin?

En Brakiss la va contemplar sense perdre la calma.

-Jo no vaig permetre que fessin res, Tamith Kai. No sé què més podríem haver fet. Ara el nostre deure és allunyar-nos d'aquí i planejar el nostre proper pas..., perquè pots estar segura que hi haurà una altra oportunitat.

En Qorl va connectar els motors de l'estació, i van començar a traslladar l'Acadèmia de l'Ombra a un nou amagatall.

Següent