18
Al principi en Jacen,
la Jaina i en Lowbacca es van sentir sorpresos i encantats que anessin a estar
junts durant el pròxim exercici, però les expressions ombrívoles d’en Brakiss i
la Tamith Kai no van trigar a espatllar el plaer. En Jacen va pensar que estava
clar que els dos instructors de l'Acadèmia de l'Ombra tenien preparat alguna
cosa difícil i perillosa.
- Heu de seguir
progressant en el vostre ensinistrament -va dir en Brakiss, movent la mà cap
endavant per expressar aquest progrés -, pel que hem concebut exercicis que
presentin desafiaments cada vegada majors a les vostres capacitats.
En Lowie va deixar
anar un gemec de consternació.
- En aquesta prova
els tres haureu de treballar junts. Cada estudiant ha d'aprendre a actuar de
manera concertada amb altres en benefici de la nostra causa. Hi ha moments en
què hem d'estar units per proporcionar el servei adequat al Segon Imperi.
- Oh, per descomptat
que sí... El servei adequat al Segon Imperi -va repetir TM2 com si fos un lloro
des de la cintura d’en Lowbacca.
En Lowie va ordenar
l'androide traductor que callés amb un grunyit.
- No cal que empri
aquest to amb mi! Em limito a recalcar les coses que necessita saber -va
replicar el reprogramat TM2, una mica ofès.
Aquesta vegada els
tres companys es van trobar en una nova sala, més petita i més claustrofòbica,
amb nombroses escotilles rodones incrustades en totes les parets.
La Tamith Kai va anar
fins un panell de control en una cantonada i va teclejar una sèrie d'ordres amb
els seus dits de llargues ungles. Quatre de les escotilles metàl·liques es van
obrir cap a un costat, i sistemes remots esfèrics van sortir d'elles surant
sobre camps repulsors.
Els sistemes remots eren
boles de metall de les que sobresortien diminuts canons làser. Al Jacen li van
recordar els satèl·lits defensius que havien estat incapaços d'impedir que les
canoneres imperials envaïssin l'Estació Cercadora de Gemmes. Es va sentir una
mica inquiet, i es va preguntar si les unitats flotants començarien a disparar
contra ells.
- Aquests sistemes
remots són la vostra protecció -va dir la Tamith Kai -. És a dir, si el wookiee
pot manejar-les correctament...
En Lowie va grunyir
una pregunta.
- Ei, tingues paciència,
Lowbacca -va dir TM2 -. Estic segur que ho explicarà tot al seu degut moment.
Ja saps que se li donen molt bé aquestes coses, i...
En Brakiss va moure
una mà assenyalant les escotilles restants de la paret.
- S'obriran de
manera aleatòria i llançaran objectes contra vosaltres -va dir.
Després va ficar la
mà entre els plecs de la seva túnica platejada i va treure un parell de bastons
de fusta polida, cadascun aproximadament de la longitud del braç d’en Jacen, i
els hi va lliurar als bessons.
- Aquestes són les
vostres úniques armes: aquests bastons... i la Força. Si la Força és la vostra
aliada, llavors compteu amb una arma molt poderosa.
-Això ja ho sabem
-va replicar secament en Jacen.
- Excel·lent -va dir
en Brakiss, amb el seu somriure intensament tranquil encara als llavis -. Llavors
no protestareu davant les altres restriccions que us anem a imposar. - Va
treure de la seva màniga dues llargues tires de tela negra -. Estareu embenats.
Heu d'utilitzar la Força per detectar els objectes llançats contra vosaltres.
En Jacen es va
sentir ple de consternació.
- Quan els objectes
vagin cap a vosaltres, haureu d’apartar-los mitjançant la Força o colpejar-los
amb els bastons de fusta. -En Brakiss va arronsar les espatlles -. Això és tot.
És un joc molt senzill.
La Tamith Kai es va
encarregar de seguir amb l'explicació.
-El wookiee estarà
en una càmera d'observació, i també treballarà per protegir-vos. Tindrà ple
control de l'ordinador per manejar aquests quatre sistemes remots. Compten amb
canons làser prou poderosos com per a desintegrar qualsevol d’aquests
projectils. Si falla, naturalment, i si el raig làser us encerta a vosaltres en
lloc dels projectils, llavors el wookiee podria causar-vos serioses lesions.
- Bé... -En Brakiss es
va fregar les mans amb una expressió d’impacient expectació en el seu bell
rostre -. Teniu les vostres armes, i el wookiee té els sistemes remots. Els
tres heu de treballar junts per mantenir-vos amb vida.
En Jacen va empassar
saliva nerviosament. La Jaina va alçar el mentó i va contemplar als dos
instructors amb el nas arrufat. En Lowie tenia el pelatge eriçat, i estava
obrint i tancant les seves peludes mans.
- Permeteu-me
assenyalar que no es tracta d'hologrames -va dir la Tamith Kai amb la seva veu
ronca i imperiosa -. Són amenaces reals, i si una d'elles us encerta, sentireu
un dolor real.
- I de quina classe
d'objectes es tracta? -Va preguntar en Jacen -. Què aneu a llançar contra
nosaltres?
-La vostra prova
tindrà tres nivells -va respondre en Brakiss -. Durant la primera fase us
llançarem boles d'una substància dura. Poden resultar doloroses, però no
causaran cap dany permanent. A la segona fase, quan el ritme de la prova
s'acceleri, llançarem roques, que podrien trencar ossos i causar lesions greus.
Els llavis vermell
fosc de la Tamith Kai estaven corbats en un gran somriure, com si estigués
assaborint algun pensament agradable.
- La tercera fase
involucrarà ganivets.
La Jaina va fer una
tremolosa inspiració d'aire.
- M'alegra que
tinguis tanta fe en les nostres capacitats -va grunyir en Jacen.
- Em sentiré
considerablement decebut si els dos acabeu morint -els hi va dir en Brakiss,
posant cara de preocupació.
- Ei, nosaltres
també! -Va exclamar en Jacen.
- Crec que ell ho
superarà abans que nosaltres -va afegir la Jaina en veu baixa.
En Jacen va canviar
el pes d'un peu a un altre, i va aconseguir reprimir una ganyota de dolor quan
el va deixar caure sobre la dura gemma corusca que hi havia dins de la seva bota.
L'havia mantingut amagada allà sense saber què més fer amb ella, però en aquell
moment l'últim que volia era sentir les agudes vores de la gemma sota del seu
taló i que li distraguessin. En Jacen va moure el peu fins que la gemma va
quedar a un costat, allà on no li molestaria.
En Brakiss va
assegurar la bena sobre els ulls d’en Jacen i tot es va tornar negre.
-El wookiee farà el
que pugui per protegir-vos.
En Jacen va empunyar
el dur bastó amb les dues mans i va pensar d’etzibar un bon cop a l'instructor
Jedi Fosc als genolls amb ell, i després al·legar que la bena li va fer perdre
el sentit de l'orientació i que havia estat un accident. Però va acabar
decidint que aquest acte només els hi proporcionaria problemes, i necessitaven
les seves energies per a altres propòsits.
- Bona sort -va dir
en Brakiss, invisible, molt a prop de la seva oïda.
En Jacen no va
respondre, i un instant després va sentir la rialleta de la Tamith Kai mentre
treien a Lowie de la sala. El wookiee va deixar anar un ploriqueig, però la
veueta metàl·lica de TM2 va intervenir al moment.
- Apa, Lowbacca... Les
queixes no li serviran de molt. Ha d'aprendre a ser valent i a complir amb el
seu deure, tal com faig jo.
En Jacen, immòbil en
la negror sense res a què agafar-se llevat el seu bastó, va sentir com les
portes es tancaven amb un xiuxiueig darrere d'ells.
- Estàs preparada
per això, Jaina? -Va preguntar.
- Quina mena de
pregunta és aquesta? -Va respondre la Jaina.
La sala va romandre
en silenci al seu voltant. En Jacen podia sentir la seva respiració i el ràpid
bategar del seu cor a les orelles. Va percebre la presència de la Jaina al seu
costat, i sentir el murmuri de les seves robes quan es va moure.
- Potser seria
millor que ens poséssim esquena contra esquena -va suggerir -. Així ens
cobriríem l'un a l'altre tot el que podem fer-ho.
Van adoptar aquesta
postura, i van escoltar i van esperar. No van trigar a sentir un brunzit de
maquinària, un feble grinyolar, quan una de les escotilles metàl·liques es va
obrir. En Jacen va usar la Força per veure a través de la venda i poder
detectar d'on vindria el projectil.
I llavors un objecte
va sortir disparat contra ells com una bala de canó amb un sobtat whump d'aire
comprimit. En Jacen girà sobre si mateix utilitzant els seus sentits, i va fer
girar el bastó com si fos un garrot. Va intentar apartar la bola de la seva
trajectòria, però aquesta li va colpejar a l'espatlla. La bola era molt dura, i
l'impacte li va doldre.
- Ai! -Va cridar.
Una segona bola va
ser disparada. En Jacen va sentir l’espurneig dels sistemes remots fent foc,
però un instant després la Jaina també va cridar darrere d'ell, no tant de
dolor com de sorpresa i incomoditat.
En Jacen va intentar
visualitzar d'on vindrien els següents projectils. Els sorolls s'havien
accelerat. Va sentir el xiuxiueig d'una altra escotilla metàl·lica obrint-se, i
una altra bola dura sortir disparada cap a ell. En Jacen va fer girar el bastó
de fusta en l'aire, i aquesta vegada va aconseguir fregar la bola amb la vora.
Es va sentir envaït per una onada de triomf, però va comprendre que havia
encertat a la bola més per sort que per qualsevol habilitat amb la Força.
Un altre xiuxiueig
d'una escotilla, una altra bola, i una altra, d'una direcció diferent. Els
sistemes remots, sota el control d’en Lowie, van disparar diminuts raigs làser
contra les pilotes voladores. En Jacen va sentir un impacte i va pensar que en
Lowie potser havia encertat un dels blancs. Esperava que el gran i llargarut wookiee
no fallés els seus trets.
En Brakiss els hi havia
donat instruccions d'utilitzar la ira per incrementar el seu control sobre la
Força. Quan una altra bola va encertar en Jacen a les costelles, l'agulló de
l'impacte va fer que sentís el desig de llançar un cop de represàlia. Però en Jacen
també es recordava de les lliçons del seu oncle Luke: un Jedi sempre coneix
millor la Força quan està calmat i en actitud passiva, quan permet que flueixi
a través de la seva persona en lloc de tractar d'adaptar-la als seus propis
propòsits.
En Jacen va sentir
un sorollós cruixir de fusta quan la seva germana va encertar a una de les
boles.
- T’he enxampat! -Va
cridar.
En Jacen va deixar
que la seva ment s'obrís i va veure una petita i borrosa taca brillant a través
de la foscor creada per la bena, i va saber que la pròxima bola vindria
d'aquesta direcció. Va utilitzar la Força per apartar-la del seu camí, i la
bola es va desviar en un gran arc i va acabar xocant amb la paret. Llavors va
veure una altra taca brillant, i després una altra, i una altra, quan més
projectils van arribar a una velocitat cada vegada més gran!
Va utilitzar la
Força. Va fer girar el bastó de fusta i va intentar no deixar-se vèncer pel
diluvi de pilotes voladores. Va percebre que la Jaina també ho estava fent
millor, i que els raigs làser dels sistemes remots d’en Lowie semblaven estar
encertant en els seus objectius amb més freqüència. Però donat el nombre total
de projectils, en Lowie havia de fallar de tant en tant.
Una cosa dura li va
colpejar al braç dret just per sobre del colze, i l'onada de dolor flamejant el
va deixar sense alè. El braç se li entumí de seguida, i en Jacen es va passar
el bastó a la mà esquerra, comprenent que la prova havia arribat a la seva
segona fase. Estaven sent bombardejats amb pedres de vores molt esmolades.
A la cambra
d'observació, en Lowie treballava frenèticament amb els seus controls
d'ordinador guiant les quatre unitats defensives. Va disparar els seus canons
làser i va vaporitzar uns quants blancs. Però llavors els llançadors de
projectils van començar a funcionar més de pressa, i en Lowie va comprendre que
no s'atrevia a córrer el risc de fallar un tret..., perquè si encertava a un
dels bessons amb un làser, li causaria almenys tant de mal com una de les
pedres.
Va fallar un altre
blanc, i una roca va colpejar a la Jaina a la cuixa. Va veure com el seu rostre
embenat es retorçava en una ganyota de sobtada agonia. Els genolls se li van
doblegar i va estar a punt de caure, però va aconseguir conservar l'equilibri i
va moure automàticament el bastó, desviant una altra pedra que anava directa
cap al seu cap.
Més roques esmolades
van ser disparades contra els bessons, llançades amb una mortífera velocitat. En
Lowie va començar a disparar tots els sistemes remots alhora: escollir blanc,
disparar, escollir blanc, disparar. Ja havia aconseguit fondre una de les
escotilles, de manera que la sala no podia seguir llançant pedres d’ella. Però
llavors va tornar a fallar malgrat tots els seus esforços, i aquesta vegada una
roca va colpejar al Jacen al costat.
Els dos bessons
estaven ferits, i tots dos es trobaven plens de morats i trontollaven, encara
que seguien lluitant el millor que podien fer-ho. En Lowie va grunyir una disculpa
ofegada i va seguir suant sobre els controls de l'ordinador.
- Lowbacca -va dir
en un to de veu tan sec com irritant -, necessito observar que l'Imperi es
sentirà molt desil·lusionat si no empra les seves capacitats al màxim durant
aquesta prova?
En Lowie no va malgastar
energies dient a l'androide traductor que guardés silenci. Va seguir manipulant
els complexos controls, sol·licitant programacions, reassignant paràmetres,
martellejant instruccions amb la seva mà dreta i utilitzant tot el que sabia
sobre ordinadors. En Lowie tenia un pla desesperat, però els seus intents van
absorbir una part de la seva concentració. Aquest moment de distracció va ser
suficient perquè més i més roques aconseguissin passar per colpejar als bessons
Jedi. Però si volia que el seu pla donés resultat, en Lowie no tenia una altra
elecció.
S'havia adonat que
els professors de l'Acadèmia de l'Ombra volien demostrar el seu poder costés el
que costés, i que estaven disposats a córrer el risc de fer mal als seus
estudiants. Mentre acabessin quedant-se amb els més forts, els hi era igual que
algú arribés a morir durant els exercicis. L'única esperança d’en Lowie era que
aconseguís interrompre la prova.
Va alçar la mirada,
sacsejant el cap per apartar flocs de pelatge color canyella dels seus ulls,
mentre les pedres seguien volant pels aires.
En Jacen estava de
genolls a terra, i movia vacil·lantment el bastó d'un costat a un altre amb una
sola mà. El seu braç dret penjava flàccidament al costat del seu costat. En
Lowie va veure que els seus dos amics estaven plens de cops i morats, i que les
roques seguien volant implacablement cap a ells.
Després d'un moment
de pausa alguna cosa va canviar..., i llargs ganivets metàl·lics van començar a
sortir acomiadats per les escotilles.
En Lowie estava a la
vora del pànic, però es va obligar a concentrar tots els seus esforços en
l'ordinador. Era la seva única esperança, i l'única esperança d’en Jacen i la
Jaina.
Els bessons van usar
les seves capacitats amb la Força per enviar les fulles letals contra les
parets, on deixaven llargues cicatrius blanques en el metall. Un altre ganivet
va sortir disparat. I un altre.
En Lowie va teclejar
frenèticament més ordres al terminal de control i va permetre que els sistemes
remots flotants quedessin silenciosos. Tenia una darrera idea. Una última
oportunitat.
- Amo Lowbacca –li va
començar a renyar TM2 -, què creu estar...?
En Lowie teclejà una
sèrie d'ordres que esperava no seria detinguda per les altres seqüències
informacionals, i després la va executar.
Cinc escotilles es
van obrir simultàniament, cadascuna preparada per llançar el seu ganivet
letal...
I tota la sala
d'ensinistrament va deixar de funcionar de sobte. Els llums es van apagar. Les
escotilles es van tancar amb un cop sec. Tot va quedar sumit en la foscor.
En Lowie es va
ensorrar sobre el respatller del seu seient amb un sorollós gemec
d'alleugeriment i va passar una manassa peluda sobre la tira de pelatge negre
que tenia sobre de les celles. Almenys havia aconseguit desactivar la rutina
d'aquella prova assassina.
- Au, Lowbacca! -
Ploriquejà TM2 -. Déu meu, realment ho ha espatllat tot! Té idea de quant
treball suposarà reparar tot aquest desgavell?
En Lowie va somriure
mostrant els seus ullals, i deixar anar un ronc de satisfacció.
En Brakiss i la Tamith
Kai van entrar corrent a la sala d'observació. La Germana de la Nit estava
furiosa, i la seva negra capa ondava al seu voltant com un núvol de tempesta. Els
seus ulls violeta semblaven a punt d'escopir llampecs.
- Què has fet? -Va
preguntar la Tamith Kai.
En Brakiss va
arquejar les celles, amb una expressió de divertit orgull a la cara.
- El wookiee ha fet
exactament el que li vaig dir que fes -va dir -. Va defensar als seus dos
amics. No li vam dir que hagués de seguir les nostres regles. Sembla que ha
aconseguit assolir l'objectiu d'una manera admirable.
Els llavis color vi
de la Tamith Kai van formar una ganyota d'irritació.
- És que trobes
acceptable el que ha fet, Brakiss? -Va preguntar.
- Demostra
iniciativa -va dir en Brakiss -. Aprendre a trobar solucions innovadores és una
habilitat important. En Lowbacca serà una magnífica addició als defensors de
l'Imperi.
En Lowie va rugir
davant l'insult.
- Oh, Lowbacca,
estic tan orgullós de tu! -Va exclamar TM2.
Uns soldats de les
tropes d'assalt van treure de la sala en Jacen i la Jaina, que trontollaven
mentre caminaven i estaven òbviament ferits. Les seves robes estaven plenes d’estrips.
Les seves cares, braços i cames estaven coberts de morats i esgarrapades. La
sang degotava d'una dotzena de petites ferides, i els potents llums de la sala
d'observació van fer que els bessons obrissin i tanquessin els seus ulls
castanys.
En Brakiss els va
felicitar a tots dos pels seus esforços.
- Una prova excel·lent
-va dir -. No pareu d'impressionar-me, joves Cavallers Jedi. El Mestre
Skywalker deu estar fent una bona feina a l'hora de seleccionar els seus
candidats.
- Són millors candidats
dels que mai tindràs tu -va dir la Jaina, trobant l'energia per desafiar-lo
malgrat les seves ferides.
- Cert -es va
mostrar d'acord en Brakiss -. Per això vam decidir emportar-nos a alguns dels
que ja ha seleccionat. Vosaltres tres només heu estat els primers que vam
obtenir de l'Acadèmia Jedi. Heu demostrat tal potencial que ara estem preparats
per segrestar un altre grup de Yavin IV. A partir d'aquí, tindrem tots els
estudiants Jedi que podem arribar a utilitzar.
En Lowie va grunyir.
En Jacen i la Jaina es van mirar l'un a l'altre, perplexos i horroritzats, i
després van mirar al seu amic wookiee. Fins i tot sense usar la Força, els tres
companys sabien que tots compartien el mateix i urgent pensament.
Havien de fer alguna
cosa... i aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada