CAPÍTOL 16
Des
d'un
punt de vista completament
objectiu, les batalles
espacials no deixen
de tenir una bellesa salvatge, una esplendor incendiària. Qualsevol comandant
de nau de guerra o
pilot de caça ho
admetria si se li ordenés dir la veritat. Els
més ingenus fins
i tot confessarien els moments d'emoció o,
com a mínim, els moments d’hipnòtica
fascinació que senten davant les descàrregues
làser alineades o
el fulgor estroboscòpic de les explosions breus
que són suficients per posar a un
pilot fora de si.
Afegeix distancia en aquest espectacle i
l'encantament es multiplica per cent, ja que
al costat de la llum violenta i coherent
tenim el vellut negre
sobre el qual es retallen estrelles, planetes, llunes... i toveres de naus enceses, cremades
per la llum estel·lar,
reduïda a fugaços estels, girant i
fent piruetes en
un lent i pirotècnic ballet de mort.
La
batalla de
Tynna no va ser una excepció.
Estar a
set-cents mil quilòmetres
de distància de la gemma de color verd fosc
i fred blau
castigada per les explosions era com tenir
una llotja d’entresòl a l'Òpera de Coruscant, compensant l'altura amb la manca de detalls. I,
igual que en l'Òpera, hi havia ajuda tecnològica disponible per a tot aquell qui desitgés presenciar l'acció en primer pla.
El
major
Showolter podria haver-se
expressat així davant la seva
companya, l'oficial d'Intel·ligència Belindi Kalenda, però temia ser
incomprès. Per tant,
es va guardar els seus pensaments
mentre les dues dones al timó del KDY LightStealth-18 de reconeixement (LSR)
es tiraven cadascuna a un costat per permetre que tant ell com la Kalenda tinguessin una visió
sense obstacles de
la destrucció de Tynna.
El LightStealth
era una nau de
sis passatgers negra com el carbó, amb un cos
afuat i estabilitzadors
desproporcionats; era el més semblant que hi
havia a una nau estel·lar
capaç de romandre oculta fins i tot sent escanejada.
A diferència de
la gran varietat de naus dissenyades per Raith
Sienar en temps de l'Imperi, com la Secció Imperial 19 o els
Bruixots Warthanel, l’LSR no tenia un sistema
d'ocultació, sinó que s'havia construït per ser invisible i viatjar
a gran velocitat. Estava eriçat d'antenes
de baix perfil i
atapeït d’anul·ladors de sensors,
transmissors d’hipercomunicació en banda
cega, escàners de vidre gravimètrics i un
nucli energètic més
apropiat per a un creuer de línia, raó
per la qual podia observar tot l'univers
que l'envoltava i ser més veloç que qualsevol
cosa que pogués adonar-se
de la seva presència.
Els
pilots
de la nau, cedits temporalment per l’Esquadró Força Negra de la divisió d’Intel·ligència, van garantir a Showolter
que l’LSR es podia moure dins de l'abast visual dels yuuzhan vong i tot i així evitar la seva
detecció. Però Showolter no sentia desitjos d'apropar-s'hi
més del necessari. De tota manera, hi eren
només com a observadors.
-És horrible
–va dir la Kalenda, apartant-se dels estrets miradors-. No suporto
quedar-me aquí quieta, sense fer res.
-Mostrar-nos faria
que els yuuzhan vong descobrissin que hem
trobat un error en els seus plans
-va assenyalar Showolter, confirmant que no podien fer res. Va donar
punt final a les
seves meditacions sobre la bellesa de la batalla i va arrufar les
comissures de la
boca-. Però estic d'acord de què
és horrible.
La
Kalenda
era prima, de
pell fosca i ulls una mica vidriosos,
mentre Showolter era
robust, pàl·lid i
cridava l'atenció una mica més del que Intel·ligència
desitjava en els seus agents. No feia molt que van
treballar junts per supervisar el
cas de la desertora yuuzhan vong, que no
només havia donat peu a un desastre polític
de grans proporcions, sinó que a més havia acabat
amb els dos submergits
en tancs de bacta.
En
els seus
moments d'intimitat, Showolter seguia retraient-se
pel fet d’haver-se deixat manipular
tan fàcilment per
l’Elan, la Sacerdotessa yuuzhan vong i falsa desertora que
també va estar a punt de matar
a Han Solo. Showolter
mai havia confiat en ella, però havia
relaxat la guàrdia malgrat les seves sospites, i al final no va aconseguir lliurar-la a Coruscant. Sovint es preguntava què
hauria passat de tenir èxit. Hauria
estat també víctima del seu alè verinós, com
va estar a punt de ser-ho en Solo? Hauria aconseguit ella el seu objectiu d'assassinar
a Luke Skywalker
i altres Cavallers
Jedi? També es va
preguntar pel destí de l'estrany
ser que acompanyava l’Elan, l'anomenada Vergere, que havia fugit en una de les
càpsules de salvament del Falcó Mil·lenari, potser per tornar a mans
enemigues o potser no.
La
Kalenda
també tenia cicatrius
per aquell assumpte, ja que l'havien acusat de
divulgar involuntàriament detalls
vitals a un
informador desconegut pertanyent
al Senat o al Consell de Seguretat i Intel·ligència.
Era obvi
que el que va motivar a Talon Karrde a recórrer a ells van
ser les seves reputacions tacades.
Karrde i el fet
que els Jedi haguessin
descobert proves que
relacionaven el mercat d'espècia
amb els mons de la
Nova República en imminent
perill de ser atacats pels yuuzhan vong.
Però la naturalesa d'aquesta relació era tan tènue
que pocs li havien prestat atenció, exceptuant
dos oficials difamats desitjosos de netejar el seu nom a qualsevol
preu.
En
saber
que els militars d'alt
rang no se
sentirien inclinats a fer-los cas,
Showolter i Kalenda
només havien compartit la informació d’en Karrde amb membres selectes
de la comunitat d’Intel·ligència. Un
d'aquests membres els havia
mantingut informats dels moviments de les
flotes yuuzhan vong
a l'Espai Hutt, i
de totes les
alteracions de l’HoloRed que tenien
lloc en les rutes hiperespacials que connectaven l'Espai Hutt amb el
sistema Tynanni. Amb el salt
de diverses naus bèl·liques
des de l'Espai Hutt n’havia hagut prou perquè
Showolter i Kalenda
apostessin pel lloc al qual es dirigia
aquesta flotilla. Anaven camí de Tynna
quan els hi van confirmar les alteracions a l’HoloRed, i van arribar gairebé simultàniament
a les naus yuuzhan vong.
La
Kalenda
s'abraçava el cos amb força mentre
mirava hipnotitzada les distants fogonades
de llum.
-Què estem
pensant, Showolter? Que hauríem
d’haver intentar portar
la Força de Defensa.
-Ja hem
discutit això -va
reflexionar amargament-. No ens
haurien escoltat. I, en cas de fer-ho,
haurien descartat l'evidència per raó de la font d’informació, dient
que era poc sòlida o basada en coincidències. –Mirà per sobre de l'home al cinquè i únic
passatger civil de l’LSR-. Dit sigui sense ànim d'ofendre, Karrde.
-No m'ofenc
-li assegurar Karrde
des d'un dels seients. Va mirar la Kalenda i
va afegir:- Recordi-li, major, quin és el principal
motiu per no parlar amb l'exèrcit.
Showolter bufà
amb pesar.
-Per si
l'almirall Sorv arribava
a fer-nos cas i
enviava forces de
combat a Tynna.
La
Kalenda
va sospesar aquesta qüestió.
-Si els
yuuzhan vong haguessin
trobat naus de la Nova República esperant, haurien
sabut que els hem
descobert -Mirà la
pantalla-. Tynna ha
de caure perquè Corèllia i
Bothawui se salvin.
Showolter va
arronsar les espatlles.
-I potser
hagin de caure dotzenes
de mons més.
-He estat
a Tynna –va dir la Kalenda amb un sospir
significatiu-. És un dels mons més bonics de
la Regió d'Expansió. I els tynnans una de
les espècies més
ben informades i intencionades
de l'univers. -Es va tornar cap a Karrde-.
No puc acceptar que no hi hagi una altra forma
de corroborar la informació
que ens has proporcionat.
-Almenys serà
ràpid –va comentar una de les
pilots-. Les defenses
espacials de Tynna no superen els dos-cents caces i, segons els
nostres càlculs, ja tenen menys de trenta.
La
Kalenda va
aclucar els ulls,
com per apartar-los de la batalla.
-Per
què
no es rendeixen? És
un suïcidi. –Va prémer els llavis amb amargura-.
Si tan sols sabessin per què moren...
-Dir-los-hi
no
hauria canviat res
-va reposar Karrde, unint-se a ells davant
el mirador-. Què faries tu si et donen a triar entre lluitar
fins a l'últim alè i deixar que et capturin per ser sacrificat?
La
Kalenda
guardà silenci mentre
Showolter estudiava la pantalla verificadora de l’LSR.
-Reconeixen
els escàners
a alguna de les naus
yuuzhan vong?
La
pilot
va buscar les dades.
-Classes de
naus més que res. Però hi ha tres
d'elles identificades. Dos van
estar a Obroa-skai. Una, la que sembla un
creuer pesat, va estar a Gyndine.
-Caces enemics
i naus de desembarcament
entren a l'atmosfera -anuncià la copilot-.
Van rumb al
complex de Tanallay Surge.
-Podem accedir
a les comunicacions per satèl·lit? -preguntà Showolter.
La copilot
va moure diversos commutadors.
-En pantalla.
Estem veient el que es transmet en directe a
totes les ciutats
de Tynna.
La
pantalla
va mostrar la gran estructura de molts pisos que era
el complex Surge; amb les seves piscines, fonts i cascades
circumdants. En els amples graons de
l'entrada del complex hi havia
diversos centenars de bípedes
de pell fosca i
brillant, tots amb
orelles punxegudes, cues erectes i morros de tremolosos bigotis
alçats cap al cel.
De
sobte,
la càmera va passar a un contraplà de les
naus yuuzhan vong
descendint per l'atmosfera com meteors a càmera
lenta. Les càmeres
van seguir el descens de les més properes
fins al complex Surge, i no es van apartar d'elles
mentre aterraven a
l'altra banda dels ponts que
cobrien el pintoresc llac sobre el qual s'alçava
el complex i on
s’havien reunit els tynnans.
-No hi
ha senyals d'armes en el
contingent tynnan -va dir Showolter quan la càmera va tornar a un pla mitjà
dels alienígenes de dents sortints i dits palmats-. Deu ser un
comitè de benvinguda.
-Deu ser-ho
-mussità la Kalenda-. L'astúcia i la intel·ligència
sempre van ser les millors armes tynnanes,
però necessitaran temps per poder desplegar-les.
-Mentrestant, semblen disposats a rendir els codis
de la ciutat -va dir Showolter.
En Karrde
es va allisar el
bigoti.
-Segueixo sense
entendre què poden voler els yuuzhan vong
de Tynna. D'acord,
és un planeta ric en recursos naturals, però
no té res que no
pugui trobar-se a l'Espai Hutt.
-Tynna està
un pas més a prop del Nucli -va suggerir el
pilot. Showolter va negar amb el cap.
-Karrde té
raó. Hi ha d'haver alguna cosa peculiar a Tynna.
El
plànol
va tornar a variar, aquest cop enfocava als
guerrers i oficials yuuzhan vong que
omplien una de les naus de
desembarcament més grans. La càmera es va
centrar en dos oficials ajupits
en dos seients flotants.
El que semblava tenir
més rang dels dos
era de pèl negre i
relativament més baix
per a la mitjana yuuzhan vong. L'altre era molt
prim i tenia
elaborats tatuatges.
-No crec
que em pugui acostumar mai a l'aspecte d'aquests
carnissers –va dir la Kalenda.
En Karrde
va llançar un esbufec i va
fer un
gest de brindis.
-Brindo per
que mai hagis de fer-ho.
Showolter tenia
els ulls clavats
a la pantalla. Va tocar a la copilot a
l'espatlla.
-Vull tot
això gravat amb
còpia per triplicat.
-Ja estic
en això -va ella.
El que
manejava la càmera devia pensar que els yuuzhan vong
creuarien el pont per trobar-se amb els
tynnans reunits a
l'altra banda, perquè la càmera
es va avançar momentàniament als que enfocava quan
l'enemic es va parar en sec davant del llac.
-Volen que
els tynnans vagin a ells -suposà Showolter.
-No sabria
dir-te -digué Karrde
escèptic -. Crec que busquen una altra cosa.
Mentre deia
això, la càmera es
va centrar en l'oficial de pèl
negre quan feia un gest cap a les naus
de desembarcament. Llavors
es va moure pel paisatge, centrant-se en una de les naus, a temps de veure
com s'obrien uns compartiments a la base i un eixam de minúscules esferes
vermelles sortia al
terreny i rodava cap a ella com si fossin
autopropulsades.
-Però, què...? Va dir el pilot.
La
Kalenda va
buscar instintivament, i amb clara aprensió,
el braç més proper,
va trobar el dret d’en Karrde i el va agafar.
La
vora
del grup d'esferes vermelles havia arribat
a la costa del llac, i la primera d'elles se
submergia ja en les fredes
aigües blaves. Els
tynnans dels graons
s'amuntegaven cap endavant, olorant amb els musells amb inquieta
curiositat.
Showolter, Karrde
i Kalenda es van
amuntegar davant el monitor.
De sobte, el llac va perdre color.
El
primer
que va pensar Showolter va ser que li havia
passat alguna cosa al senyal del satèl·lit. Però
quan va alçar els ulls cap al mirador de l’LSR,
va veure, fins i tot a aquesta gran
distància del planeta, que el brillant blau
de les aigües del
nord de Tynna canviava ràpidament a un malaltís to groc
pàl·lid.
-OOOOO-
En
absència del
comandant suprem Choka
i d’en Malik Carr,
i davant la segura
victòria de Tynna,
els Sacerdots van realitzar els rituals necessaris per
treure del seu niu al Yammka
un enorme víllip que
Choka havia portat
amb ell des de l'altre extrem de la galàxia. Entre
els ritus hi havia l’entonació
d'incomptables oracions, l'ús de molta sang per
sacrificis i incessants carícies en la vora
òssia que era el
tret més prominent del víllip amb forma
de casc.
Quan
els
comandants van tornar de la seva breu visita
a Tynna, el
víllip havia estat
reubicat en l'entorn cerimonial
d'un celler on només hi havia els sacerdots més
exaltats. Sota el seu enorme company es
trobaven els víllip transmissors units en
consciència a Nas Choka i Malik Carr, els quals van realitzar una genuflexió davant l'enorme comunicador,
ajupint els caps nus, creuant els csnells sobre
el genoll elevada i amb les capes de comandament esteses
al seu voltant com si fossin sudaris.
Els Sacerdots
s'asseien a prop amb les cames creuades,
entonant una invocació que posaria al víllip
en contacte seqüencial
amb desenes de víllip
de senyals posicionats en l'espai, al llarg del seu sender de conquesta.
Una cavitat
semblant a una conca d'ull va cobrar vida
amb sonors sorolls d'absorció al centre de
la vora òssia del víllip; llavors, el víllip
es va inflar al llarg d'aquesta vora, assumint
els trets del mestre bèl·lic Tsavong Lah.
Tsavong Lah,
protector electe del gran senyor Shimrra i
encaminat a una mena d'apoteosi, havia arribat
a assemblar-se a l'encarnació
de Yun-Yammka,
déu de la guerra, mitjançant una sèrie interminable d’ascensos.
El cap d’en Tsavong
Lah sobresortia de
la seva cara, amb els cabells
negres tirats cap enrere i amb borles a les puntes. Les bosses blaves
sota els ulls que
eren tot pupil·la van caure com butxaques
fins a les comissures d'una boca d'aspecte cruel,
i una profunda arruga
biseccionà el seu crani entre orella i orella. Els seus llavis
gruixuts eren accidentats
amb una miríada de
cicatrius i les seves orelles sobresortien
del crani com petites ales, descendint el lòbul
de cadascuna fins a gairebé tocar
les espatlles, com allargades gotes de
cera fosa. Sota el coll, escates superposades
del color de l'òxid creixien des de l'estèrnum i les clavícules
com plaques d'armadura.
-Contempleu
al vostre
líder –va dir el víllip
d’en Tsavong Lah
als comandants, amb
veu distorsionada per l'espai i el temps.
-Mestre Bèl·lic
-van dir els dos
alçant la mirada.
Els
dos
coneixien el paper que havia tingut el Mestre
Bèl·lic al enverinament
d’Ithor i la
caiguda de Domini Shai. Deshonrar a Tsavong
Lah era festejar
una mort segura.
Els
ulls del
facsímil es van clavar en Nas Choka.
-Informe dels
últims esdeveniments, Comandant Suprem.
-Hem ocupat
el món anomenat Tynna, Poderós, que va
caure a les nostres mans amb tan poca lluita que
l'hauríem considerat indigne de no ser tan
convenient a les nostres necessitats
i la nostra campanya.
Els ulls
es van desplaçar cap a Malik Carr.
-Voldria sentir
més d'això.
-Les plàcides
aigües de Tynna proporcionaran
un dia dovin basal de la mida necessària
per superar els escuts que protegeixen Coruscant i
altres mons del Nucli. Estem convençuts que l'espècie
indígena, composta per bípedes peluts
de mida diminuta, pot ser reeducada
i entrenada per
ser capaços i amables cuidadors de
les nostres creacions.
-I la
importància que té Tynna per a la conquesta?
-Poderós, aquest
món ens servirà també de zona de proves
per a eventuals incursions en els sectors corellians
i bothans.
-Eventuals, dius.
-Tynna només
és la primera etapa d'una estratègia que accelerarà la nostra arribada al Nucli.
Per assegurar-nos això hem arribat a un acord amb
els hutt, les condicions
requereixen que els informem del sistema planetari
que han d'evitar en la seva
difusió d'un producte ridícul anomenat espècia.
Ho vam fer esperant que així alertarien a la
Nova República, o que els analistes de la Nova República
descobrissin que l'espècia es movia lliurement
en uns sectors, però
no en altres, arribant a la conclusió que els segons
els hi proporcionarien una idea de quin
és el nostre pla de
batalla. Tynna és un dels mons a evitar pels hutt,
juntament amb Corèllia
i Bothawui. Tynna es va conquistar de forma deliberada per assegurar la desinformació.
El víllip
guardà silenci per
un llarg moment.
-L’escassa batalla
lliurada suggereix que la Nova
República no va reaccionar com s'esperava. Si
no, la seva flota hauria estat esperant-nos.
-Això cal
atribuir-ho a la
idea d'astúcia que té la Nova República, Mestre Bèl·lic
–va respondre Nas Choka-. Al llarg
de tota la
batalla i en les hores següents
a la mateixa
vam poder distingir a espies observant
des d'una nau oculta
que estic segur creuen
indetectable. Podrien haver-nos atacat i
salvar Tynna, però
la Nova República és molt conscient que tenim
en ment objectius molt més importants,
així que van preferir entregar Tynna.
"Això l'hi
devem al comandant Malik Carr. Estic convençut
que aquesta tàctica funcionarà per a l'atac que tenim planejat. Ja
hi ha molts pilots de coralites
preparant-se per al sacrifici que requerirà l'atac. I aviat començarem
a posicionar dovin basal autònoms en les
rutes que usaran les
naus de la Nova República
per saltar a l'objectiu quan descobreixin la
veritat.
-Aleshores, aquests hutts van alertar a la
Nova república?
-Considero això
d'escassa importància, Poderós. La punt final és
que els hutt suposaran un abundant sacrifici un
cop acabem amb ells.
Els
ulls del
facsímil es van tancar per un moment.
-No estic
completament decidit. En el
cas que la vostra suposició sigui correcta i la Nova República
estigui ara convençuda
que pensem atacar Corèllia o Bothawui, segurament
tindran naus suficients per protegir tots dos mons.
-Així
és,
Mestre Bèl·lic –va dir Malik-, però
Corèllia roman relativament desprotegida, mentre Bothawui
gaudeix de la protecció d'una gran flotilla.
-Tan poc
li importa Corèllia a la Nova República?
Nas Choka
va somriure dèbilment.
-Això volen
que pensem, Poderós.
-Les
nostres
maniobres són per
fer que en fortifiquin un només
d'aquests mons -va
explicar Malik Carr-, i els déus ens han afavorit
proporcionant-nos ajuda d'una font inesperada. Un
senador de la Nova República va informar als Hutt que a Corèllia preparen
alguna mena de trampa.
-Un engany.
-Vostè disculpi,
Mestre Bèl·lic, però
tenim motius per confiar
en aquest ésser humà.
Pot ser la mateixa
persona que va creure ajudar-nos avisant als
nostres agents de la deserció
de la sacerdotessa Elan.
-Llavors ja
coneixeu la identitat d'aquest traïdor.
-Es
diu
Viqi Shesh, Poderós.
-Això va
bé -va concedir el víllip d’en Tsavong Lah-,
però posposeu qualsevol
contacte amb ella fins que el pla s'executi
amb èxit. Pot
ser-nos de major utilitat
quan més a prop estiguem
del Nucli. -El Víllip
va començar a tancar-se-. Us deixo la resta a
vosaltres.
-Es farà
la seva voluntat, Poderós -van dir els comandants
a l'uníson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada