Eclipsi Jedi (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

A la humida i fosca sala que servia de menjador i dormitori als captius privilegiats de la nau transport del yammosk, Wurth Skidder va col·locar el seu bol sota el dispensador de nutrient, va esperar mentre s'abocava la seva ració i va tornar al seu lloc habitual, on es va asseure amb les cames creuades, obligant-se a menjar.

Com tot allò relacionat amb els yuuzhan vong, el bol procedia d'alguna criatura, probablement la closca de l'ou d'un ovípar enorme, i la cullera, encara que semblava d'una fusta exòtica, no tenia rastres d'haver estat tallada o manufacturada, i donava la impressió d'haver crescut amb el mànec ja incorporat. Fins i tot l'aixeta del dispensador de nutrient tenia tot l'aspecte d'estar connectat a alguna cosa viva que romania oculta a l'altre costat de la corba i membranosa mampara.

Poc després, com era habitual, Roa i Fasgo es van unir a ell. Tots dos estaven tan esgotats i xops per les llargues sessions en el tanc amb el yammosk com gairebé tots els altres. Quatre presoners havien mort a conseqüència dels esforços de la criatura per sondejar les seves ments, i més del doble estaven catatònics. Skidder havia sobreviscut gràcies a una suau utilització de la Força, la justa per conservar el seny sense revelar la seva identitat de Jedi.

Estava a punt d'acabar l'última cullerada de nutrient quan va parlar Roa.

-Vaja, mira qui han tornat!

L’Skidder es va girar seguint la mirada d’en Roa i va veure a Sapha i als seus cinc companys ryn entrant a la sala. Es va posar dret a l'instant i els hi va fer senyals perquè s'acostessin. No havien vist a cap dels sis des que se'ls va emportar el comandant Chine-kal..., la qual cosa va haver d'ocórrer uns quants dies estàndard abans. Tots es preguntaven pels motius de la seva misteriosa desaparició, i l’Skidder estava ansiós per saber on els havien portat.

-Amb un hutt –va dir Sapha en resposta a la pregunta, mentre es deixava caure a terra.

En Roa es va quedar amb la boca oberta.

-Un Hutt? A bord d'aquesta nau?

-Randa Besadii Diori. El fill d'un hutt anomenat Borga.

L’Skidder va esperar fins que tres dels companys de la Sapha es van allunyar per unir-se a la cua del menjar.

-Què fa aquí aquest tal Randa? -Preguntà tranquil però enèrgicament.

Sapha el va mirar un moment.

-Creiem que els yuuzhan vong l’estan preparant perquè s’encarregui de transportar els presoners de guerra. Potser per sacrificar-los, o per algun altre propòsit.

-Així que aquest és el tracte que han aconseguit -remugà Skidder prement els dents. -Però per què us van portar amb Randa?

-Perquè li diguéssim la bonaventura -va riure ella sense ganes-. Els hutt sempre han tingut el passatemps d'usar als ryn com a futuròlegs... És divertit per a ells i molt sovint letal per a nosaltres. Quan les prediccions no es compleixen, solen matar-nos de formes tan variades com repugnants. Vaig créixer escoltant aquest tipus d'històries.

-Així que Randa us va demanar que li llegíssiu el futur –va dir Skidder per fi-. I què li vau dir?

-Vaguetats obertes a tota mena d'interpretacions.

-Per exemple? -va voler saber Roa.

-El Futur serà una barreja de plaers i desafiaments. Té molt a meditar sobre els recents esdeveniments que li han passat. El seu destí depèn de la seva habilitat per a raonar amb claredat i estudiar la situació des de tots els angles...

Fasgo va riure amb la boca plena.

-La teva gent m'ha dit el mateix moltes vegades.

-I Randa s’ho va empassar? –Digué Skidder.

-Això sembla -Sapha va fer un gest ampli per abastar el celler-. Som aquí i, pel que sé, no s'ha programat la nostra execució imminent.

L’Skidder va aclucar els ulls.

-Ha demanat tornar-vos a consultar?

-Després del seu somni embellidor. Probablement per avaluar els nostres encerts.

-Estava present Chine-kal?

-La primera vegada. El comandant va mostrar interès en la nostra lectura de les marques corporals d’en Randa i les línies del palmell de la mà. A la segona, es va avorrir. Dubto que assisteixi la propera vegada.

-Està sent complaent amb el hutt -va suggerir Roa-. Sospito que els yuuzhan vong es consideren emmotlladors del futur, no éssers destinats a acatar els designis del destí.

L’Skidder va meditar el tema profundament.

Un dels ryn va tornar amb un bol de nutrient per a Sapha, però ella el va apartar amb desgrat.

-El mateix en tots els àpats i per a totes les espècies.

-Les farinetes serveixen per a tots –va assentir Fasgo sense deixar de mirar el bol intacte que la Sapha havia deixat de costat-. T'ho vas a menjar? –preguntà finalment.

-Serveix-te –Va respondre ella.

I ho va fer, voraçment, detenint-se únicament per dir:

-Ja t'acostumaràs. A més, és l'única manera de conservar les forces.

-Contesta’m a una pregunta –va dir Sapha-. Mentre nosaltres utilitzem màquines, els yuuzhan vong fan servir tecnologia orgànica, correcte?

-De moment -va acceptar Roa.

-Llavors, no utilitzen màquines o androides per preparar el menjar.

-No crec.

-I no he vist cap cuiner ni personal de cuina. Així que qui la prepara?

Fasgo es va aturar amb la cullera a mig camí de la seva boca i intercanvià una mirada amb Roa.

-Bestioles –va respondre a Sapha-. Criatures.

La ryn va contemplar fixament les farinetes grises.

-Unes criatures cuinen això?

En Roa i Fasgo van tornar a creuar la mirada.

-En cert sentit -va admetre Roa amb delicadesa.

-En quin sentit? -va insistir Sapha.

Fasgo va deixar anar el bol.

-No et preocupis pel menjar. Potser no hauries de preguntar d'on ve o qui la cuina.

Sapha estava a punt de replicar, però l’Skidder va despertar sobtadament del seu somni meditatiu.

-Randa ha portat el seu seguici, als seus guàrdies personals?

-Rodians, aqualish i twi’leks -enumerà Sapha-. Allò habitual.

-Quants guàrdies?

Sapha es va tornar cap a un dels seus companys de clan, que va respondre:

-Deu.

Més o menys el mateix nombre de guàrdies que vigilen el tanc del yammosk -murmurà Skidder. Va tornar a callar uns segons, i després va mirar amb duresa a Sapha i a l'altre ryn.

-Escolteu-me atentament. La propera vegada que us cridin direu a Randa que van a trair-lo, que l'han portat a bord perquè el comandant Chine-kal pugui sacrificar-lo, entesos?

Els dos ryn es van mirar contrariats.

-I quan tot això no passi? Ens llançaran a tots al buit.

L’Skidder va agitar el cap.

-Ocorrerà. Perquè penso implantar en el yammosk la idea que Randa pensa trair a Chine-kal, i que només va acceptar pujar a bord per alliberar-nos. El yammosk avisarà a Chine-kal, i fins pot ser que aquest demani al yammosk que intenti entreveure el que té el hutt al cap.

Sapha va agitar el cap com si intentés aclarir les seves idees.

-La gent sol fer proposicions estranyes als ryn, però això...

En Roa va arrufar les celles.

-Escolta, Keyn, que la criatura t'hagi agafat afecte no vol dir que puguis parlar amb ella. I molt menys sembrar una idea en el seu cervell.

L’Skidder va somriure amb menyspreu.

-T'equivoques. He estat conversant amb el yammosk.

Fasgo es va ennuegar amb el menjar i va fer un gest còmic per indicar que estava boig.

-Algú ha passat massa temps en el tanc –va comentar amb sinceritat.

Però Roa no va apartar els ulls de l’Skidder.

-Estàs dient seriosament que has conversat amb ell?

-Gràcies a la Força.

-La Força? -Repetí Fasgo incrèdul, trencant el tens silenci.

-Sóc un Cavaller Jedi -va anunciar l’Skidder, aconseguint combinar modèstia i orgull-. El meu veritable nom és Wurth Skidder.

-Vaja, vaja! -bufà Roa-. Això respon a moltes de les preguntes que em feia sobre tu.

-Aleshores, tenia raó –va exclamar Sapha-. Et vas deixar capturar deliberadament.

L’Skidder va assentir.

-Aleshores no sabia que tenien un coordinador Bèl·lic en aquesta nau, però una cosa està clara: el porten a un món que planegen envair i utilitzar com a base d'operacions. Hem d'esbrinar el nostre destí i trobar una manera de passar aquesta informació als Jedi o a l'exèrcit de la Nova República.

En Roa va ser el primer a respondre.

-Suposem que aconsegueixes que Chine-kal i el hutt s'enfrontin entre si. En què ens ajudarà això a aconseguir el que vols?

L’Skidder anava un pas per davant d'ell.

-Una vegada em guanyi la confiança del yammosk, ell em dirà cap a on ens dirigim.

-D'acord -va acceptar Roa.

-I utilitzaré el yammosk per controlar el dovin basal que impulsa la nau.

En Roa i Sapha van intercanviar una mirada.

-I llavors? -Preguntà l'ancià.

-Aleshores, ens amotinarem -va contestar l’Skidder, somrient feroçment.

-OOOOO-

El consolat hutt a Coruscant era un caos.

Servents i dotzenes d'obrers estaven ocupats buidant l'edifici de la immensa quantitat d'antiguitats, records i col·leccions que Golga havia reunit en el seu escàs temps com a cònsol general. Es reclinava al divan que ocupava el centre de la sala que va arribar a considerar la seva llar, procurant no perdre l'esperança que la galàxia tornaria a la normalitat en un futur proper i que Borga la Totpoderosa seguiria confiant en ell per seguir sent el representant de Nal Hutta davant la Nova República. Fins llavors hauria d'acceptar el lloc que Borga li assignés, encara que sentia calfreds de pensar que podia enviar-lo a planetes com Sriluur, Késsel o - els déus no ho vulguin! -... Tatooine.

- Compte amb aquests hookahs! -Cridà als tres gamorreans que embalaven les seves pipes d'aigua-. Alguns van pertànyer al mateix Jabba!

Va baixar els rabassuts braços, maleint-se a si mateix per no haver tingut el bon judici de demanar als rodians del seu seguici que s'ocupessin ells dels hookahs. Però aquests es trobaven al dormitori empaquetant coses encara més personals, i tots els altres estaven massa ocupats destruint documents, anant i venint de la plataforma d'embarcament o impedint que els manifestants arrasessin el consolat, tal com havien intentat fer la tarda anterior.

Els tumults estaven a l'ordre del dia des que l’HoloRed va anunciar que Nal Hutta havia signat un tractat de pau amb els yuuzhan vong, i que els hutt trencaven relacions diplomàtiques amb la Nova República. Gorga hauria tancat el consolat, d'haver-li-ho notificat Borga per avançat, però l'àtic de la torre Valorum, un dels edificis emblemàtics de la Vella República, s'havia convertit en objectiu de tots els refugiats de la Vora Exterior a Coruscant i un lloc perillós en el qual residir.

Criats, agregats i membres del personal havien fugit, inclòs l'encarregat de negocis d’en Golga. Els proveïdors es van negar a lliurar menjar i altres articles de primera necessitat. La Companyia Energètica de Coruscant havia provocat diversos talls d'energia, i la Companyia d'Aigües de Coruscant va reduir tant el subministrament que s'havia fet impossible el seu bany diari a la reformada font de l'àtic. El nombre d'amenaces de bomba superava el centenar, encara que no havien descobert cap, i per l'HoloRed circulaven descontrolats els rumors que acusaven de tot als Hutt, des de traïció a sabotatge, provocant que molts demanessin l'arrest de tots els hutt, fins i tot que se'ls declarés la guerra.

En aquest moment, una multitud composta per éssers de molt variades espècies es congregava a la plataforma de l'observatori de la torre clamant venjança, alçant els punys a l'aire i atraient l'atenció de l'incessant flux de circulació aèria amb enormes i coloristes holopancartes en què es condemnava als Hutt. Al principi, Golga havia tolerat les sorolloses manifestacions, però va demanar que posessin cortines a les finestres de transpariacer per no haver de veure’ls cada vegada que entrava a la sala.

De tota manera, les furioses multituds aviat no serien més que un record desagradable; ell estaria camí de Nal Hutta i dels seus deures diplomàtics en una altra part en la galàxia. Van tornar a assaltar-li els temors d'acabar a Tatooine, però es van veure interromputs per l'arribada del seu secretari-tari twi’lek.

-Altesa, la senadora Shesh de la Nova República demana audiència.

-Ara? -va preguntar Golga incrèdul -. No sap la senadora Shesh que estic preparant la meva partida?

-Ho sap, Altesa, però diu que és vital que parli amb vostè abans de marxar. Afirma que si no li concedeix audiència, estarà deixant passar una oportunitat única.

-Una oportunitat única, és clar. És la senadora Viqi Shesh de Kuat?

-Sí, Altesa.

Golga va fer una ganyota burleta.

-La Senadora és membre del Consell Assessor i del Consell de Seguretat i Intel·ligència. Vols que et digui de què es tracta aquesta "oportunitat única"? Ve a demanar-me que em converteixi en agent del Servei d'Intel·ligència de la Nova República. Em prometrà una generosa compensació per mantenir al seu comitè informat del que passa a la cort d’en Borga, de qui ve i qui va, i de quins assumptes es parla. Em dirà que els yuuzhan vong terminaran traint als Hutt i que Borga serà enderrocada. M’assegurarà que la Nova República derrotarà als yuuzhan vong i que, arribat aquest moment, ñla meva contribució a la seva derrota es farà publica i podré recollir els fruits de la meva traïció amb un càrrec adequat a la meva nova vida. Potser en un palau aquí, a Coruscant, o un càrrec polític en un món de la meva elecció.

El twi’lek va esperar fins a estar segur que Golga havia acabat.

-Aleshores, he d’informar-li que Sa Altesa no està interessat a parlar amb ella?

Golga va parpellejar i es va humitejar els llavis amb la seva greixosa i punxeguda llengua. Verbalitzar el que fins aquell moment només eren unes reflexions molt privades els hi havia atorgat una sobtada credibilitat. Va moure les seves manetes fingint patir enormement.

-No, fes-la passar. Però assegura't de deixar-li clar que no puc perdre el meu vol.

El twi’lek es va inclinar davant Golga i va sortir de l'estada. Quan va tornar, un moment després, ho va fer acompanyat d'una bella humana de pèl negre, amb unes grises vestidures senatorials que li s'asseien com un vestit de festa. Golga era un Besadii, però tenia més d'una gota de sang Desilijic a les venes i no era indiferent a les femelles humanes. Veient la Viqi Shesh se la va imaginar ballant per a ell o alimentant-lo amb suculents trossets de menjar viu. Més sorprenent que la seva bellesa era que hagués acudit sola, sense un intèrpret si més no.

Golga es va arrepapar en el seu divan i va fer-li a Shesh un senyal perquè s'acomodés en qualsevol de les cadires de la sala.

-Que no es digui que Golga Besadii Fir ha deixat escapar una "oportunitat única" va dir en Bàsic quan el seu secretari es va haver marxat.

-M'alegra que opini així, cònsol Golga -va somriure Shesh amb intenció-. Simplifica molt les coses.

Golga es va llepar els llavis i va esperar.

-Potser estigui al cas, o potser no, però les últimes informacions indiquen que els yuuzhan vong pensen atacar Tynna.

-Tynna? No sé res d'això.

-Alguns grups interessats van pensar que era estrany que no estigués distribuint espècia a Tynna, i l'hi van fer notar al Servei d'Intel·ligència de la Nova República. Donada l'aliança dels hutt amb l’enemic, la comunitat d’Intel·ligència es va preguntar si aquesta interrupció dels lliuraments no seria un missatge encobert de Borga..., una forma indirecta de revelar les intencions dels yuuzhan vong.

Golga es va interessar pel que estava sentint.

-Està clar que vostè sap més sobre aquest assumpte que jo mateix, senadora. En tot cas, no esperarà que parli en nom de Borga, oi?

-Que no és el seu representant?

-Sí, però...

-Llavors, no es preocupi per parlar en nom seu. Només escolti com si fos ella.

Sentint-se insultat, Golga va tenir l'impuls de cridar als seus guàrdies perquè escortessin a Shesh fora de la sala, però va aconseguir reprimir-se.

-L’escolto, senadora..., com ho faria Borga.

Shesh va exhibir el seu més càlid somriure.

-Si les sospites d'Intel·ligència sobre Tynna resulten encertades, caldria preguntar-se si la suspensió dels lliuraments d'espècia a Bothawui i Corèllia indica que aquests sistemes també estan amenaçats. -va alçar un dit acuradament manicurat -. O si això és precisament el que els yuuzhan vong volen que pensem, mentre es preparen per atacar un altre sistema completament diferent.

Va concedir un instant a Golga per pensar en les seves paraules, i després va continuar.

-Ja veu, el Senat i les Forces de Defensa estan molt dividides respecte d’això. Amb les flotes de la Nova República massa disperses per protegir als Mons del Nucli, hem de decidir si traslladar més naus a Bothawui o Corèllia.

-Senadora, no tinc la més mínima idea dels plans dels yuuzhan vong -va riure Golga-. A més, és absurd suposar que hagin informat a Borga d'aquests plans.

Shesh va creuar les cames i es va inclinar cap endavant.

-Pot assegurar-m’ho?

-Sí. Tothom ha donat massa importància a aquesta suposada aliança. Borga i els líders del Gran Consell desitjaven evitar la guerra a qualsevol preu. Per aconseguir-ho, van permetre que els yuuzhan vong tinguessin accés a certs mons del nostre sector espacial, mons de poca importància, per extreure els seus recursos o terraformar-los d'alguna manera. Li concedeixo que és una forma  a l'enemic, però si haguéssim optat per anar a la guerra, és molt possible que el resultat final hagués estat el mateix. Som poderosos, però no tant com l'enemic.

-Els Hutt van mantenir a ratlla l'Imperi -va assenyalar Shesh-. Presentar certa resistència als yuuzhan vong hauria ajudat.

-No ho negaré, però la nostra societat hauria estat destruïda. Sempre hem protegit la nostra independència, senadora. Mai hem envaït l'espai de la Nova República... Bé, excepte per aquell lamentable episodi protagonitzat per Durga. A part d'això, els hutt s'han acontentat amb transportar espècia i divertir-se amb el menjar, la beguda, la música i la dansa. No som guerrers, senadora, i molt menys senyors de la guerra.

Els ulls de la Shesh van mostrar la concentració amb què escoltava les paraules del hutt.

-Així que només intenten conservar el que tenen i realment no s'han aliat amb els yuuzhan vong...

-No ho hem fet.

-I si derroten a la Nova República?

-Si puc parlar amb franquesa, seguirem com sempre... Potser més pobres per no poder vendre espècia o potser més rics per vendre més del que venem ara...

-... A les masses derrotades i desgraciades -va acabar Shesh, deixant anar una breu riallada.

Com el comentari no exigia una resposta, Golga no la va donar.

-Vull que lliuri un missatge a Borga, cònsol. Digui-li que, mentre les seves flotes estan desplegades per mitja galàxia, a la Nova República li agradaria que els yuuzhan vong ataquessin Corèllia. Aquest sistema els hi té preparada una sorpresa... que inclou una joguina enorme i brillant que pot causar més d'un problema als invasors. Però digui-li també que li ofereixo aquesta informació com una manera de reparar un error anterior. Potser Borga no ho entengui, però altres sí ho faran.

Golga la va mirar fixament.

-Si no fos tan innocent –va dir per fi-, fins i tot pensaria que m'està oferint una informació de gran valor per als yuuzhan vong.

-Pensi el que vulgui –va replicar Shesh arronsant les espatlles.

-No obstant això com puc saber que no intenta tendir un parany perquè els hutt quedin com imbècils?

Shesh no va respondre.

-Sigui com sigui, senadora, ha estat una informació molt inesperada.

El somriure de Shesh ser enigmàtica.

-Qui sap, cònsol? Potser algun dia ens veiem forçats a treballar junts. Davant aquesta possibilitat, crec que ha estat un bon començament.

Següent