L'ACADÈMIA DE L'OMBRA
Els Joves Jedi
2
Kevin
J. Anderson
Rebecca
Moesta
1
En Jacen aferrà
l'espasa de llum, sentint el seu pes reconfortant en els seus palmells suosos.
Un estrany pessigolleig es va anar estenent pel seu cuir cabellut sota de la
revoltada massa dels seus rínxols castanyers a mesura que anava percebent
l'aproximació del seu enemic. Més a prop, cada vegada més a prop... Va fer una
lenta i profunda inspiració i va estendre un dit que tremolava de manera gairebé
imperceptible per pressionar el botó de l'empunyadura.
El fred metall de
l'empunyadura va cobrar vida amb un brunzit sibilant, transformant-se en una
espasa d'energia resplendent. La letal espasa de llum palpità i vibrà a les
seves mans com si fos un ésser viu.
El prim i nerviüt
cos d’en Jacen es va tensar per a l'atac amb una barreja de por i excitació. Els
seus ulls castanys es van tancar durant un moment mentre visualitzava al seu
oponent.
I llavors, sense que
hi hagués cap avís previ, va sentir el brunzit d'una espasa de llum que baixava
sobre ell.
En Jacen va girar
sobre si mateix just a temps i va aturar el cop amb la seva espasa de llum. El
vermell fosc de l'arma del seu oponent tremolava amb un bategar d'energia que
va omplir tot el seu camp visual quan les dues fulles lluents es van enfrontar
per aconseguir el domini.
En Jacen sabia que
estava superat en grandària i força, i que hauria de fer servir tot el seu
enginy i astúcia si volia sortir amb vida d'aquella trobada. Els braços li
feien mal a causa de la tensió de rebutjar el cop, de manera que va aprofitar
el fet de ser més petit, girant sota el braç del seu oponent i allunyant-se amb
un àgil finta fins a quedar fora del seu abast.
L'atacant va avançar
cap a ell, però en Jacen sabia que no havia de permetre que se li tornés a
apropar tant. El centelleig vermell robí va avançar veloçment cap a ell, i el
va trobar preparat. Va aturar el cop i després va moure la seva fulla de banda a
banda abans de retrocedir i bloquejar el següent cop.
Atac i contraatac.
Espasada. Parada. Bloqueig. Les espases de llum van xiuxiuejar i guspirejar,
entrexocant una vegada i una altra.
L'habitació estava
freda i humida, però la transpiració va començar a córrer per la cara d’en
Jacen i se li va ficar als ulls, faltant molt poc perquè l’encegués. Va veure
l'arc vermell just a temps i es va ajupir per esquivar-lo. Un burleta somriure
tort va aparèixer en els seus llavis, i en Jacen es va adonar que s’ho estava
passant d'allò més bé. Trossos de pedra van volar al seu voltant quan la
mortífera fulla color robí va fregar el sostre que s'estenia just per sobre del
seu cap.
El somriure d’en
Jacen es va esvair quan va intentar fer un pas enrere i va sentir els freds
blocs de pedra incrustant-se en els seus omòplats. Va aturar un altre cop, va
saltar a un costat i es va trobar enganxat a una altra paret de pedra.
Estava acorralat. Un
gèlid puny de por li va oprimir l'estómac, i en Jacen va clavar un genoll en
terra i va alçar la seva fulla per aturar el següent cop. Un estrèpit eixordador
va crear ecos per tota la cambra...
En Jacen va obrir
els ulls i va alçar la mirada per veure el seu oncle Luke immòbil al llindar, i
el va sentir escurar-se la gola. En Jacen, molt sobresaltat, es va afanyar a
desconnectar l'espasa de llum, i l'empunyadura apagada se li va escórrer entre
els dits per caure sobre les lloses amb un considerable soroll.
El Mestre Jedi de
cabells color sorra i túnica negra va entrar a la sala privada que li servia de
despatx i cambra de meditació a l'Acadèmia Jedi. Va estendre la mà cap a l'espasa
de llum, i l'arma va volar fins a la seva palma com si estigués magnetitzada.
En Jacen va empassar
saliva mentre el Mestre Luke Skywalker li clavava una mirada solemne a la cara.
- Ho sento, oncle
Luke -va dir, i les paraules van sortir atropelladament de la seva boca -. Vaig
venir aquí per demanar-te ajuda, i quan vaig veure que no estaves vaig decidir
esperar, i llavors vaig veure la teva espasa de llum sobre l'escriptori, i ja
sé que has dit que encara no estic preparat, però vaig pensar que no podia
haver res dolent en què practiqués un poc. Així que la vaig agafar, i suposo
que em vaig deixar portar per l'entusiasme i...
En Luke va alçar una
mà amb el palmell cap a fora, com per aturar noves explicacions.
- L'arma del Jedi no
hauria de ser empunyada sense un bon motiu -va dir.
En Jacen va sentir
que les galtes enrogien davant aquella suau reprimenda.
- Però sé que podria
aprendre a utilitzar una espasa de llum -va dir, posant-se a la defensiva -. Ja
sóc prou gran i prou alt, i he estat practicant a la meva habitació amb un tros
de canonada que vaig obtenir de la Jaina... Estic segur que podria fer-ho.
En Luke va semblar
pensar-s'ho durant un instant abans d'acabar movent lentament el cap.
- Hi haurà temps
suficient per això quan estiguis preparat.
- Però ja estic
preparat ara -va protestar en Jacen.
- Encara no ho estàs
-va dir en Luke, somrient amb malenconia -. El moment no trigarà a arribar.
En Jacen va deixar
escapar un gemec d'impaciència. Sempre era «Més tard», sempre «En un altre
moment», sempre «Potser quan siguis gran». Va sospirar.
- Tu ets el mestre.
Jo sóc l'estudiant, així que suposo que he d'escoltar i fer-te cas.
En Luke va somriure
i va moure el cap.
- Ah. Vés amb
compte. No donis per fet que un mestre sempre té la raó, i no creguis a cegues
que la té. Has de pensar per tu mateix. De vegades els mestres també cometem
errors. Però en aquest cas tinc raó: encara no estàs preparat per l'espasa de
llum.
» Sé el que se sent
havent d'esperar, creu-me -va seguir dient en Luke -. Però la paciència pot ser
un aliat tan poderós com qualsevol arma. - Una brillantor jovial va ballar en
els seus ulls de sobte -. No tens coses més importants en què pensar que les
batalles imaginàries amb espases de llum..., com ara preparar-te per al teu
viatge? No has d'alimentar les teves mascotes?
- Ja he fet tot
l'equipatge, i donaré de menjar als animals abans que ens anem -va dir en Jacen,
pensant en el petit zoològic de mascotes que havia acumulat des de la seva arribada
a la lluna selvàtica -. Però vaig venir aquí precisament per parlar del viatge.
En Luke va arquejar
les celles.
- Sí?
-Jo... Bé, esperava
que podries parlar amb la Tenel Ka i convèncer-la perquè vingués amb nosaltres
a veure l'estació minera d'en Lando Calrissian.
Les celles d’en Luke
es van unir en un arrufament, i quan va tornar a parlar va escollir molt
acuradament les seves paraules.
- Per què és tan
important que la Tenel Ka canviï de parer?
- Perquè jo, la
Jaina i en Lowbacca hi anirem -va dir en Jacen -, i... I perquè no serà el
mateix sense ella -va concloure en un to ple d'abatiment.
El rostre d’en Luke
es va relaxar, i una espurna de bon humor li va il·luminar els ulls.
- Ja saps que fer
canviar de parer a una guerrera de Dathomir capaç d'utilitzar la Força no
resulta gens fàcil, oi? -Va preguntar.
- Però és que això
que la Tenel Ka vulgui quedar-se aquí no té cap sentit! -Va exclamar en Jacen -.
Es va inventar l'estúpida excusa que seria avorrit. Va dir que estava segura
que les gemmes corusca no eren més belles que les joies arc de Sant Martí de
Gallinore, i que ja havia vist munts d'elles. Però no semblava avorrida:
semblava preocupada o nerviosa.
- Hem de pensar per
nosaltres mateixos -va dir en Luke -, i de vegades això significa que hem de
prendre decisions difícils o impopulars. - En Luke passà un braç sobre les
espatlles d’en Jacen i el va portar cap a la porta -. I ara vés a donar de
menjar a les teves mascotes. Que tingueu un bon viatge fins a l'Estació
Cercadora de Gemmes..., i tingues la seguretat que la Tenel Ka té bones raons.
La Tenel Ka va
despertar de sobte, tremolosa i coberta de suor a la freda cambra de parets de
pedra. La seva cabellera, que tenia el color rogenc del crepuscle, penjava
davant dels seus ulls en forma de flocs despentinats que abans havien estat
pulcres trenes. La roba del llit estava enredada al voltant de les seves cames,
com si hagués estat corrent en somnis.
Llavors es va
recordar del somni. Sí, havia estat corrent. Fugia d'unes siluetes fosques
embolicades en capes negres, els seus rostres estaven plens de taques
purpúries. Confosos records d'històries que la seva mare li havia explicat quan
era nena van girar bojament dins del seu cervell atordit pel somni. Mai havia
vist aquelles figures aterridores abans, però sabia què eren: eren bruixes de
Dathomir que havien recorregut al costat fosc de la Força per obrar tota mena
de mals.
Eren les Germanes de
la Nit.
Però les últimes
Germanes de la Nit havien estat destruïdes o dispersades molt abans que la
Tenel Ka naixés. Quina raó podia haver perquè estigués somiant amb elles en
aquells moments? Les úniques persones capaces d'emprar la Força que quedaven a
Dathomir utilitzaven els poders del costat de la llum.
Per què tenia
aquells malsons? Per què en aquell precís instant?
La Tenel Ka va
tancar els ulls i es va deixar caure sobre el seu llit amb un grunyit recordant
quin dia era. Era el dia en què la seva àvia, la Matriarca de la Casa Reial de
Hapes, enviaria una ambaixadora perquè visités la Tenel Ka, hereva del Tron
Real de Hapes. I ella no volia que els seus amics sabessin que era una
princesa...
L'ambaixadora Yfra,
la Tenel Ka es va estremir pensant en la seva àvia i en la seva voluntat dura i
inflexible com el ferro i en les seves ambaixadores, dones capaces de mentir o
fins i tot de matar per preservar el seu poder..., tot i que la seva àvia ja no
governava Hapes. La Tenel Ka va moure el cap amb una barreja d'abatiment i
diversió. Aquella visita imminent devia ser la raó per la qual havia somiat amb
les Germanes de la Nit.
Els habitants de
Dathomir, el planeta primitiu on havia nascut la seva mare, i els del ric món
natal del seu pare, Hapes, estaven separats per anys llum de distància, però
els paral·lelismes existents entre les dones que havien regit la política de
Hapes i les germanes de la Nit de Dathomir resultaven obvis: tant unes com
altres eren dones famolenques de poder que no s'aturarien davant res per
aconseguir el poder que tant anhelaven.
La Tenel Ka es va
asseure al llit. Saber que no trigaria a veure l'ambaixadora Yfra no li
resultava gens agradable. De fet, l'únic pensament positiu que se sentia capaç
de tenir al respecte era el fet que els seus amics no estarien allà per
presenciar el partit. Almenys en Jacen, la Jaina i Lowbacca estarien lluny, a
l'Estació Cercadora de Gemmes d’en Lando Calrissian, abans que l'ambaixadora hi
arribés. No estarien allà per preguntar-se per què la seva amiga, que afirmava
ser una simple jove guerrera de Dathomir, estava sent visitada per una
ambaixadora real de la Casa de Hapes. I la Tenel Ka encara no estava preparada
per explicar-ho.
Bé, no podia seguir
al llit ni un instant més. Hauria d’aixecar-se i enfrontar-se al que volgués
oferir-li el dia. No hi havia manera d'evitar aquella trobada.
-És un fet comprovat
-va murmurar, fent a un costat el llençol i posant-se dreta.
La Jaina i en
Lowbacca estaven asseguts al centre de l'habitació d’en Jacen, envoltats per un
mapa hologràfic del sistema de Yavin.
- Amb això hauria de
ser suficient -va dir la Jaina.
La seva làcia
cabellera, llarga fins a les espatlles, va oscil·lar cap endavant com un teló
vetllant parcialment el seu rostre quan es va inclinar per examinar el teclat
d'entrada de dades del seu holoprojector. Hi havia construït el projector ella
mateixa, muntant-lo amb peces tretes del seu magatzem privat de mòduls
electrònics usats, components, cables i altre equip que mantenia pulcrament
organitzat en una filera de recipients i calaixos que ocupava una paret de la
seva habitació.
- És bastant
impressionant, eh, Lowie? -Va preguntar la Jaina. Va dirigir un somriure tort
al jove wookiee de pelatge color canyella i assenyalant l'esfera lluminosa que
es movia a l'aire sobre els seus caps i que representava el planeta Yavin, el
gegant gasós.
En Lowbacca va assenyalar
la imatge d'una petita lluna verda que surava just per sobre de la seva
espatlla esquerra, en òrbita al voltant del gegantí planeta ataronjat. El jove wookiee
va llançar un grunyit d'interrogació.
- Ehem -va dir
l'androide traductor en miniatura TM2 des del cinturó d’en Lowbacca, com si
estigués aclarint-se la gola. En TM2 era de forma aproximadament oval,
arrodonit per davant i aplatat per darrere, amb sensors òptics irregularment
espaiats i una gran reixeta d'altaveu al centre -. L'amo Lowbacca vol saber -va
seguir dient l'androide en miniatura -si l'esfera que ha assenyalat representa
la lluna Yavin IV, en la qual ens trobem ara.
- Així és -va dir la
Jaina -. El planeta gasós Yavin té més d'una dotzena de llunes, però encara no
he aconseguit incloure-les totes en la programació. El que volia veure
principalment - va seguir dient - era la trajectòria que seguirem quan en Lando
ens porti a la seva estació minera extractora de gemmes a la part superior de
l'atmosfera de Yavin.
En Lowie va grunyir
un comentari, i la Jaina va esperar impacientment fins que el sempre primmirat
androide traductor va complir les seves funcions d'intèrpret.
-I tant que és una
mica perillós -va respondre després, alçant els ulls castanys cap al sostre en
senyal d'exasperació -, però no gaire. I és una oportunitat massa bona per
deixar-la escapar. En Lando ens permetrà que l'ajudem en algunes de les
operacions mineres, i no haurem de conformar-nos amb mirar -va explicar,
assenyalant un punt situat just a sobre de la superfície lluent de Yavin.
En Lowbacca va
allargar una mà cap al teclat d'entrada de dades de l’holoprojector i va prémer
uns quants botons. Un diminut objecte d'aparença metàl·lica va aparèixer prop
de la superfície un instant després: era l'Estació Cercadora de Gemmes.
- T’encanta
demostrar que ets tot un expert, eh? - Va dir la Jaina, i va deixar anar una
rialleta davant la velocitat amb què en Lowie havia programat l’holomapa -. Et
diré el que farem a partir d'ara: jo els construiré i tu els programaràs. Et
sembla un repartiment just del treball?
En Lowie va fingir
gallejar, i va expressar el seu assentiment amb un grunyit mentre lliscava la
seva mà al llarg de la franja negra que recorria el seu pelatge des del front
fins al final de la seva esquena.
En Jacen va creuar
el llindar d'un salt en aquell moment.
- Són aquí -va dir
sense alè -. Bé, vull dir que gairebé són aquí... Han iniciat l'aproximació. Estava
a la sala de control i vaig sentir dir que la Dama Afortunada venia cap aquí.
Dos parells d'ulls
bessons -cadascun del color del brandi corellià -es van trobar amb una barreja
de nerviosisme i expectació.
-Bé, a què estem esperant
llavors? -Va preguntar la Jaina.
La Jaina va
contemplar amb admiració com en Lando Calrissian baixava per la rampa de la Dama Afortunada, una capa verda maragda
ondulant darrere seu i un gran somriure en la seva fosca i ben plantada cara. El
seu freqüent company, el calb ajudant cyborg Lobot, el va seguir per la
passarel·la i es va quedar rígidament immòbil al seu costat.
En Lando va saludar
la Jaina amb un galant petó a la mà abans de tornar cap al seu germà bessó Jacen
i en Lowie amb una educada reverència. Després va donar un copet a l'espatlla d’en
Luke Skywalker, que havia acudit per rebre la Dama Afortunada amb l’R2D2, el seu androide de forma cilíndrica
seguint-lo molt de prop.
- Tingues cura bé
d'ells, Lando -va dir en Luke -. Res de riscos innecessaris, d'acord?
L’R2 va afegir uns
quants xiulets i trinats de la seva collita.
En Lando mirà
fixament en Luke i fingí ofendre’s.
- Ei, ja saps que jo
mai permetria que aquests nois fessin res si no estigués totalment segur que
sortiria bé.
En Luke va somriure
i li va donar un afectuós copet a l'espatlla.
-Això és precisament
el que temo.
- L'únic que et
preocupa és que quedin tan impressionats per la meva Estació Cercadora de
Gemmes que després no vulguin tornar a la teva Acadèmia Jedi -va fer broma
Lando.
Després en Lando
Calrissian va assenyalar la rampa a Lowie i la Jaina amb un nou moviment de la
seva capa i es va girar cap a la Jaina.
- I què puc fer
perquè aquest viatge us resulti més interessant i profitós, la meva jove dama?
-Va preguntar, oferint-li el seu braç per escortar-la a bord de la nau.
- El primer que pots
fer -va dir la Jaina, acceptant el seu braç amb un somriure ple d'entusiasme -és
explicar-m'ho tot sobre els motors de la Dama
Afortunada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada