Eclipsi Jedi (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

-Tenim un inspector de Comestibles i Assaonats -va anunciar pel seu comunicador el sentinella de l'entrada a la seu principal de Salliche Ag. -Humà. Sí, ja li he dit que la setmana passada es van presentar altres tipus de l'ACA, però insisteix que l'han enviat a fer una inspecció. Sí, tota la seva documentació està en regla.

Amb els cabells i la barba tenyits de negre i una gorra calada fins a les celles, Han es mostrava indiferent mentre esperava fora de la caseta de seguretat. Confús, que l'havia portat fins a la reixa, li va assegurar que el vestit verd pàl·lid era l'habitual dels inspectors de l'Administració de Comestibles i Assaonats, i el corpulent sentinella humà havia examinat la targeta d'identitat amb la indiferència de qui ha vist centenars.

-Quines zones li interessa veure? -Va preguntar l'home de sobte.

-Divulgar aquesta informació minaria la naturalesa de la meva inspecció –va respondre en Han dibuixant un somriure oficial.

El sentinella va arrufar les celles.

-No vol dir-m'ho -xiuxiuejà al micròfon del comunicador-. Diu que faria malbé la sorpresa. No, jo tampoc m'he rigut. D'acord, el retindré fins que arribi -apagà el comunicador i va retornar la targeta al Han-. Esperi un moment, amic. Una escorta vindrà a recollir-lo.

L'home amb roba informal, que va arribar uns moments després en un lliscant de quatre seients, era encara més musculós que els sentinelles i tenia el mateix aspecte de granger cremat pel sol. Tots dos eren el més oposat possible a l’aristocràtic Harbrights que regia la corporació Salliche Ag i que aparentment intentava aliar-se amb els yuuzhan vong. L'escorta va estrènyer la mà d'en Han mentre aquest, amb un maletí metàl·lic a la mà dreta, s'acostava al lliscant.

-Em sorprèn que no t'hagin retirat, ancià -va comentar. Una etiqueta d'identificació cosida a la butxaca de la seva camisa l’identificava com Bow.

Era molt esperar això del tint per als cabells, va pensar en Han mentre pujava al seient del darrere del lliscant.

-Amb sort, serà una de les meves últimes inspeccions.

-Salliche mai ha tingut problemes amb vosaltres, saps? –Va dir Bow sense deixar de moure l’escuradents que portava entre els dents. -Paguem uns bon diners per assegurar-se.

-No sé res d'això –negà el Han pestanyejant nerviosament-. Em limito a complir amb les meves ordres.

-D'acord, però assegura't de fer-ho de pressa. No tinc tot el dia.

En Han va forçar un riure nerviós.

-T'asseguro que tinc més ganes que tu d'acabar amb tot això.

Es van posar en marxa, però amb prou feines havien recorregut uns metres quan l'home de Salliche va parar el lliscant al costat d'un enorme mapa. Bow es va girar amb certa dificultat al seient davanter per encarar al Han.

-On vols anar primer? Podem agafar mostres d'un parell de camps propers... o vols analitzar mostres aleatòries del que ja s'ha aconseguit? -Va assenyalar cap al nord. -En cas que estiguis interessat en els procediments de descontaminació dels contenidors, la zona d'empaquetatge està per allà.

En Han va fingir estudiar el mapa i va dir:

-I si comencem per les millores del producte?

Bow va arrufar les seves espesses celles.

-Estàs de broma...

-Algun problema? –Preguntà en Han aclarint-se la gola.

-No, cap. Només espero que l'ACA et pagui un bon sou.

El lliscant es va llançar per carreteres estretes i polsoses, moltes de les quals serpentejaven a través de camps de mill a l'espera de ser recol·lectat. Altes com arbres, les espigues atapeïdes de gra formaven estacades a banda i banda del camí. El nas d'en Han li va advertir que s'acostaven a les plantes de fertilitzant molt abans de veure un cartell anunciant les instal·lacions de millores del producte. En un altre control li van entregar un vestit de paracaigudista d’un sol ús i un casc amb un respirador que tenia la placa facial tintada. Equipat de manera similar, Bow el va conduir fins a un magatzem enorme de sostre pla, la zona de càrrega estava plena de banthes, rontos i altres bèsties de càrrega que esperaven rebre els seus paquets de fertilitzant.

Confús ja li havia explicat que, per complaure la fòbia antitecnológica dels invasors, la companyia estava en ple procés de canvi: passant de produir nutrients mitjançant màquines a produir utilitzant éssers vivents. Així que en Han no es va sorprendre tant com ho hagués fet normalment veient milers de cangrebuches, wingles i nistàbuls modificats genèticament per a ser muts i sense ales, alimentats a la força en gàbies i penjadors alineats per tot l'interior de l'edifici. Sota les gàbies s'obrien amples canalitzacions plenes fins a la mateixa vora amb les abundants deposicions de les aus, que transportaven els fems fins a les zones de càrrega on era distribuïda. En altres zones del magatzem s'estenien gegantescos tancs d'aigua plens de peixos pesta i ditaletes procedents dels pròspers mars de Ruan. Els peixos eren polvoritzats pels malls i acabaven en les canalitzacions per servir d'additiu a fertilitzant.

Donat l'efecte debilitant que tenia el fem en alguns dels gotals, bimms i altres espècies que no portaven respiradors i que tenien la tasca de reunir amb pala els excrements per dipositar-los en les canalitzacions, en Han va poder imaginar la pudor que desprenia tot allò. Però no podia imaginar les pecats, reals o inventats, que havien comès els refugiats per guanyar-se un càstig així. Droma es trobava entre un grup soterrat fins als genolls en el fems de les aus i recolzat contra la nansa de fusta de la seva pala.

-Faré unes quantes proves ràpides –va dir en Han a Bow a través del respirador. Va obrir el seu maletí i va fer com si extragués un dels equips de proves que li havien proporcionat els companys androides de Confús. Llavors, es va aturar de sobte i va assenyalar a Droma amb fingida incredulitat.

-Això... Això és un ryn?

L'home de Salliche el va mirar fixament i va assentir amb el cap.

-Sí. És nou aquí.

-Nou o no -va seguir Han, mostrant-se més agitat a mesura que parlava-, és que ningú s'adona que els ryn tenen aversió al bany i a altres hàbits higiènics que la majoria dels éssers intel·ligents consideren essencials per a una bona salut?

- Però si està treballant amb fems!

-Això és el de menys. Saps que passaria si se sabés que Salliche Ag té ryns treballant a les seves instal·lacions?

-Només és un... -va començar a dir Bow.

-Hauran de retirar-lo immediatament. I exigeixo que li facin una avaluació mèdica completa abans de permetre-li tornar a la feina..., encara que sigui un treball d'aquest tipus.

Deixant traslluir la seva exasperació, Bow va treure un prim comunicador de la butxaca de la camisa i va bordar unes quantes ordres després d’alçar-se la placa facial del casc.

En Han es va preguntar què faria Salliche Ag quan hagués de reemplaçar els comunicadors i els lliscants si apareixien els yuuzhan vong.

-Ja està -va anunciar Bow al Han un segon després-. El portarem a les instal·lacions mèdiques de l'ala est -es tornar furiós cap a Droma-. Ryn, deixa la pala i vine aquí!

En Droma va mirar l'home, va deixar la seva eina a un costat i es va dirigir cap a ells, sacsejant primer una cama, després l'altra i finalment la cua, en un esforç per lliurar-se de part de la brutícia grisa que s'aferrava tossudament a ell.

-Faci el que faci, no el toquis –li va advertir Han a Bow-. O hauràs de sotmetre't a les mateixes proves que ell.

Fent pudor de fems, Droma es va aturar a uns quants metres de distancia sense reconèixer a Han rere de la màscara del respirador.

-Rega’l amb la mànega! -va ordenar Bow a un obrer proper. Han va fer una ganyota quan el raig d'aigua d'alta pressió va escombrar a Droma de cap a peus.

-Brutes criatures –va dir prou alt com perquè el sentís l'empleat de Salliche-. Sempre estan ficant-se en embolics.

-Ja pots dir-ho, ja -va corroborar Bow esbufegant i assentint amb el cap.

En Bow va posar unes manilles a un Droma amarat i amb un aspecte desesperadament trist i el va empènyer cap a la sortida del magatzem. En Han va retornar el seu respirador en el lloc de control, va deixar el vestit de paracaigudista en un reciclador i es va situar al seient del darrere del lliscant, al costat del ryn. Droma no el va mirar fins que ja estaven en marxa, i ni tan sols llavors va reconèixer al Han. Quan ho va fer, els seus ulls es van obrir desmesuradament i la seva mandíbula li va caure sobre el pit.

-De pressa, si us plau –va cridar Han a Bow abans que Droma llancés una exclamació de sorpresa i ho fes malbé tot-. És molt desagradable haver de compartir seient amb aquest... aquest malfactor.

-L’Ala est està a prop -va anunciar Bow per sobre les espatlles.

En Han va intercanviar una mirada amb Droma, però no la va repetir fins que els tres van agafar un turboascensor i van començar a descendir fins al Subnivell U, on es trobava el laboratori mèdic. Llavors, després d'una mirada d'advertència a Droma, Han va treure una petita pistola làser de la funda de durini que li havien donat els androides i va clavar el canó de l'arma a la templa d’en Bow.

-Fes exactament el que et digui i sortiràs viu d'això -quan l'home va assentir en un gest barrejat de sorpresa i còlera, en Han va afegir-: Atura l'ascensor i queda't al racó més llunyà de la cabina. Després passa’m el control remot per obrir les manilles.

Mirà breument a Droma i va pressionar el botó de l'ascensor que els portaria fins al cinquè pis.

-Pugem? -Preguntà Droma, fregant-se els adolorits canells.

-Haig de fer una cosa -Han va fer un gest amb la seva barbeta assenyalant a Bow-. Hauràs d'encarregar-te d'ell. Baixa al subnivell de manteniment, busca qualsevol armari i fica’l dins. Si et causa algun problema, dispara-li. Després reuneix-te amb mi al cinquè pis.

Bow va fer petar les dents, però va aconseguir no dir res perquè Droma no hagués de complir l'amenaça d'en Han.

Mentre pujaven, Han es va treure el mico verd pàl·lid. A sota portava un car vestit de negocis. La curiositat d’en Droma era palpable.

-No hi ha temps per explicacions –digué en Han. Va passar a Droma el mico i va obrir les manilles-. Guarda-les, potser les necessitem després.

Ja en el cinquè pis, es va col·locar un guant a la mà dreta i va enfilar un ampli i il·luminat passadís que conduïa a la cambra del transmissor. A la mà esquerra portava la targeta amb el virus que li havien donat els androides.

L'escàner digital estava allotjat en un nínxol al costat de la porta de la sala de control. Quan en Han va pressionar la mà enguantada sobre el lector, la pantalla del dispositiu el va identificar com Dees Harbright, cosí del Comte Borert Harbright i vicepresident de màrqueting de Salliche Ag, amb qui el barbut i ben vestit Han guardava certa semblança. La suficient com perquè, entrant a la sala, la mitja dotzena de tècnics gairebé es postressin als seus peus.

-Seguin, si us plau, seguin –va dir en el to més suau que va poder exhibir-. Només vull fer una ullada al nostre sistema de desactivació. Tot funciona segons les previsions?

-Aquest trimestre hem desconnectat i emmagatzemat mil dos-cents cinquanta androides, senyor -va dir nerviosament una dona prima-. Durant el mateix període, la Divisió de Personal ha aconseguit reclutar uns tres mil refugiats, que han accedit a quedar-se a Ruan com a empleats.

-Esplèndid, esplèndid –la va felicitar Han movent-se per la sala amb la targeta oculta al palmell de la seva mà esquerra. Mentre la dona seguia recitant més estadístiques, Han va donar l'esquena a una unitat perifèrica que esperava que oferís menor resistència i va inserir-hi el disc que Confús li havia promès que desapareixeria, literalment, un cop complert la seva comesa.

-Esperem tenir emmagatzemats almenys altres 1500 androides per al final del proper trimestre -deia la dona alegrement quan els ordinadors van començar a deixar anar una sèrie de sons estridents que a Han li van semblar l'equivalent mecànic a un crit de dolor.

-El Sistema es col·lapsa! -Va cridar un altre tècnic amb incredulitat.

Els llums de totes les estacions de treball van començar a parpellejar, les pantalles es van quedar grises i els tècnics van fer de tot, llevat estirar-se els cabells, per intentar recuperar el sistema abans que contagiés la seva apagada a la resta de les instal·lacions. Tan desesperats eren els seus esforços, que en Han va sentir una punxada de culpabilitat..., fins que es va recordar a si mateix que aquestes màquines eren les responsables de la desactivació de milers d'androides.

La seva sortida de la sala va passar absolutament desapercebuda gràcies al creixent pànic. El passadís estava tan tranquil i il·luminat com ho havia estat uns segons abans, en contrast amb el caos de la sala de control. Han es va ajustar el coll de la jaqueta i es va dirigir al turboascensor, saludant amablement a tots aquells amb els quals es creuava. Quan ja es trobava prop de l'ascensor, Droma va sorgir darrera d'una columna de plastiacer que òbviament li havia servit d'amagatall, portava el mico verd pàl·lid pulcrament doblegat sobre un dels seus braços.

-Intenta no semblar tan culpable -xiuxiuejà.

En Han va mantenir el seu forçat somriure.

-Fica’t a l'ascensor i posa't les manilles -li va ordenar gairebé sense moure els llavis.

No obstant això, un cop dins, la seva façana tranquil·la i cortesa es va ensorrar. Es va tornar a posar ràpidament el vestit d'inspector, li va llevar a Droma la pistola làser de les mans i es va assegurar que estigués carregada.

-Ni tan sols penso aventurar una suposició sobre com has aconseguit tot això –va dir Droma mentre es tornava a col·locar les manilles.

-D'acord, però seria divertit sentir-ho -Han va ficar la pistola a la butxaca de la seva jaqueta -. Quant arribem al vestíbul ens dirigirem a la sortida més propera, d'acord? Els farem creure que et porto sota custòdia.

En Han es va col·locar davant de les portes de l'ascensor. Quan es van obrir, tot just va poder veure el vestíbul a causa dels centenars d'androides que corrien per ell intercanviant trinats i xiulets. La majoria es dirigia a les sortides.

-Per què estaré segur que tens alguna cosa a veure amb tot això? -Preguntà Droma.

-Indirectament –Han va assenyalar la sortida més propera que no estava absolutament bloquejada pels androides-. Per allà.

Es van obrir pas entre la multitud i ja estaven prop de les portes de sortida de transpariacer quan una veu va cridar:

- Allà estan!

En Han va girar en rodó sense poder evitar-ho. Bow estava assenyalant-lo, rodejat de diversos guàrdies de seguretat de la companyia.

-Et vaig dir que el tanquessis! –Cridà en Han.

-I ho vaig fer -es va defensar Droma-. El vaig deixar en una sala plena d’androides desactivats.

-No és moment per subtileses –Han va llançar una maledicció i empunyà la seva pistola.

Va disparar unes quantes vegades gairebé sense apuntar, obligant als guàrdies a buscar refugi. Ajupint-se, Droma i ell van passar entre els androides i van sortir a l'exterior de l'edifici. Han va buscar el lliscant d’en Bow i va empènyer Droma cap a ell, mentre una riuada d'androides sorgia inconteniblement de l'ala est i es dispersava pels aparcaments i els camps circumdants. Han es va situar en el seient del conductor i va somriure àmpliament.

-Sempre pots confiar en els grangers -digué a Droma, que s'havia tret les manilles i assegut al seient del passatger-. Mai tanquen els seus vehicles amb clau.

En Han va connectar els repulsors del lliscant. Empunyà el volant amb les dues mans i va trepitjar l'accelerador, fent que el lliscant girés sobre si mateix i es llancés cap a la carretera que tenia davant.

-No val la pena provar l'entrada principal –va cridar per sobre del rugit dels motors triples-. Segur que a hores d'ara està tancada! Haurem de fer servir les carreteres de servei, alguna portarà fins als sembrats que vàrem passar de camí al Camp 17!

-Doncs tria’n una, però fes-ho ràpid -va dir Droma, mentre consultava la petita pantalla de la consola situada enfront del seient del passatger-. Tenim set, potser vuit vehicles convergint cap a nosaltres des del nord, l'est i l'oest.

Fent cruixir les dents, Han va estudiar les altes tiges de gra que creixien a banda i banda del camí.

-A fer punyetes! Qui necessita carreteres? -Digué finalment, mentre girava cap al sud i es dirigia directament cap als camps sembrats.

-OOOOO-

El satèl·lit que utilitzava la Secció de Seguretat de la seu principal de Salliche Ag proporcionava una perfecta vista aèria de la persecució del lliscant. Feia la impressió que les càmeres es trobessin a cent metres per sobre del terreny i no en òrbita estacionària, a mig camí de la lluna més pròxima de Ruan.

-Estan destrossant aquests camps de mill -es va queixar el cap de seguretat a Bow.

L'home rabassut es va inclinar encara més sobre la pantalla plana. El lliscant robat traçava llarguíssimes rectes, corbes precises i girs en rodó entre el mar de gra. Vuit barredores més el perseguien negociant les seves pròpies corbes i canvis de direcció, encara que de forma molt menys precisa.

-Un conductor excel·lent –va comentar el cap de seguretat mentre realitzava un eslàlom entre una filera de vells molins de vent i accelerava a través de tot un seguit d'espantaocells abans de canviar de direcció-. Devia ser un pilot professional. Ha estat identificat?

-No -bufà Bow-. Però està confirmat que va ser qui va anul·lar el sistema de desactivació d'androides del cinquè pis.

El cap, panxut i amb bigoti, va somriure lleugerament.

-Diuen que estaves tancat amb alguns androides quan van ser reactivats.

Bow va fer una ganyota.

-És cert. Però et diré una cosa: cap d'aquests androides va obrir les portes. Algú amb accés al sistema les va obrir quan els androides van despertar.

-Quina classe de tipus es pren la molèstia de fer-se passar per inspector de l'ACA i vicepresident corporatiu per rescatar un ryn i alliberar un parell de milers d'androides?

-Un tipus amb bons contactes. El ryn va ser arrestat al Camp 17 quan va arribar amb un humà buscant els seus companys de clan. Però resultà que ja havien sortit del planeta falsificant un permís d'embarcament.

-Potser va ser una cosa deliberada..., vull dir, que aparegués el ryn i que es deixés capturar.

-Impossible, el ryn no podia saber que el portaríem aquí. A més, no va poder afegir res al que el seu company ja sabia abans d'aparèixer a l'entrada principal. Tenim gent revisant els controls de l’espaiport per saber com i quan van arribar a aquest planeta, però alguna cosa interfereix amb l'accés als bancs de dades d'immigració.

-Alguna cosa o algú? -es va interessar el cap-. Jo diria que tenen companys i que la conspiració és més àmplia del que sembla.

Bow va prémer els llavis i no va dir res.

El cap va recuperar els hologrames de l'humà gravats a la porta principal i pels escàners de seguretat de les instal·lacions de millores del producte, al costat dels de l'identificador de la sala de control del cinquè pis.

-La barba i els trets facials semblen bastant reals -va dir després d’estudiar els holos uns instants.

-Treu-li la barba i la gorra -va demanar Bow fregant-se la barbeta. Els dos homes van estudiar els holos un moment més.

-Em resulta familiar -va dir el cap-, però no puc situar la cara.

-Bé, el fet és que actua com a agent d'algú.

-Un rival de Salliche? Potser la Nebulosa de Consumibles? -Bow va arronsar les espatlles.

-Canvia de direcció -va dir el cap de sobte, tornant a les càmeres del satèl·lit-. S'adrecen cap a l'est.

Els dos homes van veure com el lliscant robat entrava en un altre camp de gra. Llavors, sense previ avís, va tornar a canviar de direcció, deixant el camp, de manera que Bow va creure inicialment que era un camí de servei. Cap dels seus perseguidors el va seguir.

-Què passa? -va bordar.

-Fill d'un làser! -Va exclamar el cap-. No és cap carretera, s'han deixat caure en un dels canals d'irrigació... Estan per sota dels escàners de superfície de les barredores! Els nostres nois no tenen ni idea d'on s'han ficat.

-Entra en els sistemes de regadiu i tanca les comportes dels canals!

-Estic en això -va confirmar el cap.

Bow va canviar a les càmeres del satèl·lit a temps de veure com el lliscant dels sabotejadors passava a través d'una comporta que es tancava en aquell moment, saltava per sobre de la següent i girava en rodó per una llera molt més ampla.

-És un canal de desguàs -va explicar el cap-. Acaba al riu, més enllà del Camp 17. Si es donen pressa, els perdrem.

Estava a punt de prémer els controls de comandament de la séquia quan Bow el va detenir.

-No, no tanquis les comportes... encara. Deixa que cregui que té temps -prestant atenció a la imatge via satèl·lit-. Amplia la imatge -quan el cap ho va fer, van poder comprovar que el lliscant havia perdut el seu parabrises retràctil. Es veien espigues trencades a l’arrodonida proa i entre els seients, i tenia l'interior mig ple de grans.

-A quina velocitat creus que van?

El cap va estudiar la imatge.

-El canal no només és més ample, sinó el doble de profund, així que diria que està forçant els motors al màxim. Diguem que a uns dos-cents.

-Quant falta per a la propera comporta?

-Potser un quilòmetre.

-Quant triga a tancar-se?

-Tot just un segon.

Bow va somriure obertament.

-Mantingues el dit a l'interruptor. Ja et diré quan.

-És com jugar a les Barreres de la Mort.

Bow va contemplar atentament la pantalla un segon i va cridar:

-Ara!

Intentant frenar desesperadament, el lliscant va envestir la comporta. La força de l'impacte va llançar a l'humà i al ryn fora de l'aparell, per sobre de la comporta, fins al canal que seguia més enllà.

-Els tenim –va exclamar el cap amb excitació.

-Posa’m amb l'equip de persecució.

Mentre establia la comunicació, el cap va dir:

-Tinc una forma millor d'acabar amb ells –va activar el seu comunicador-. Amb control climàtic.

Bow va arrufar les celles, però va somriure quan va comprendre el que tramava l'altre.

-Bonic toc.

-Bé, de tota manera necessitem una mica de pluja -va acceptar el cap, arronsant les espatlles.

-OOOOO-

El fang els va salvar. Només tenia trenta centímetres de profunditat, però era tou com un puré. Han, després de volar 10 metres pels aires i aterrar de cara, va obrir un profund solc mentre relliscava pel centre del canal. Millor equipat per realitzar acrobàcies, Droma va executar un triple salt mortal i va caure dempeus, lliscant per la relliscosa superfície com un surfista expert.

En Han va reaparèixer a la superfície escopint aigua marronosa, però va ser Droma qui va protestar primer.

-Estarem més segurs al canal de desguàs, vas dir tu. Crec que no, vaig dir jo, hem de seguir en els conductes d'irrigació. Confia en mi, vas dir tu. Evita les comportes, vaig dir jo. On és llavors la diversió?, vas dir tu...

-Deixa de queixar-te –el va tallar Han-. O t'has acostumat tant al fems que et molesta una mica de fang?

En Droma va ajudar al Han a posar-se dret i va donar un cop d'ull al seu voltant. Com si amb el fang no n'hi hagués prou, els murs de permeociment de la cadena tenien més de quatre metres d'altura.

-I ara què? No podem escalar.

-Serà millor que ens quedem aquí baix. Avançar per aquests camps sembrats seria molt lent. -Han es va treure el mico verd pàl·lid i la jaqueta de negocis i els va tirar a un costat. Va usar els dits per intentar lliurar-se del fang que li cobria el front i la barba-. Què mostra el mapa?

-Vols dir abans que t’estavellessis?

-No em vaig estavellar –va replicar en Han, sorrut-. Algú sabia quan tancar aquesta comporta. –Mirà al cel, que semblava més fosc que un moment abans-. Poden veure'ns. Segurament amb càmeres satèl·lit.

En Droma abaixà la mirada buscant la d'en Han. Llavors va assenyalar en la direcció que seguien abans de la col·lisió.

-Tot just falten un parell de quilòmetres per arribar al riu. No serà molt difícil seguir-lo fins al Camp 17.

-Perfecte. Si ens deixem portar pel corrent, arribarem al camp de refugiats. I des d'allà podrem accedir a l’espaiport.

-On Salliche tindrà un exèrcit de guàrdies preparat i on tots els escàners es posaran a udolar quan presentem una targeta d'identificació.

-No et preocupis per això. Tenim amics que ens ajudaran a arribar fins el Falcó.

En Droma va deixar de recargolar el seu bigoti per escórrer-lo.

-Sense passar pels controls de Ruan?

En Han va somriure satisfet.

-Passant per sota d'ells -va intentar fer un pas en el fang i el seu peu va deixar escapar un so de succió -. En marxa.

No havien recorregut ni tres-cents metres quan un rugit profund va retrunyir sobre els seus caps.

-Què dimonis ha estat això? –Preguntà en Han.

En Droma va fer un gest desmoralitzat.

-És l'estació de control del clima. Salliche la connecta un parell de vegades al dia.

En Han va veure com els núvols grisos s'arremolinaven sobre els seus caps. Girant sobre si mateix estudiant els murs que delimitaven el canal. No arribarien a la vora ni fent upa un sobre les espatlles de l'altre.

-Hem de tornar a la comporta –va dir de sobte.

-Què? -Droma mirà al Han com si estigués boig.

-La comporta és la nostra única oportunitat d'escalar fins a dalt.

-No havies dit que era millor seguir aquí baix.

Gruixudes gotes de pluja van començar a caure sobre ells.

-Salliche està preparant una tempesta. Planegen ofegar-nos.

En Droma va empassar saliva.

-Però els lliscadors que ens perseguien... A hores d'ara ja hauran arribat a la comporta!

-Tens raó -va reconèixer en Han estrenyent els llavis-. Però hi ha d'haver com a mínim una comporta més abans d'arribar al riu.

Van córrer, ajudant-se mútuament quan un d'ells relliscava o s'enfonsava en el fang. La pluja va esdevenir un aiguat, i el nivell de l'aigua enfangada va ascendir ràpidament del turmell als genolls. Darrere d'ells podien sentir el ronc de les barredores apropant-se. Però, de sobte, el so es va convertir en un rugit turbulent.

En Han es va aturar bruscament.

-Escolta! -Cridà a Droma perquè pogués sentir per sobre de la insistent repicadissa de la pluja.

En Droma es va aturar uns metres més endavant.

-Crec que això no m'agradarà.

Els dos van mirar cap enrere a la vegada i van veure una paret d'aigua de tres metres d'altura abalançant-se sobre ells. Tot just van tenir temps per tornar a mirar cap al riu quan el torrent dels va escombrar, arrossegant-los amb ell.

Següent