Al buit
L’Alba
dels Jedi
Tim Lebbon
Al planeta Tython, l'antic Orde Je'daii va ser fundat.
I als peus dels seus savis mestres, la Lanoree Brock va aprendre els misteris i
els mètodes de la Força... i va trobar la seva vocació com una de les seves més
poderoses deixebles. Però malgrat com d'intensament que fluïa la Força dins la Lanoree
i els seus pares, seguia estant absent al seu germà, que va arribar a
menysprear i defugir els Je'daii, i l'entrenament en els seus antics camins va acabar
en tragèdia.
Ara, des de la seva vida solitària com una Ranger
mantenint l'ordre per tota la galàxia, la Lanoree ha estat convocada pel
Consell Je'daii sobre un assumpte de màxima urgència. El líder d'un culte
fanàtic, obsessionat amb viatjar més enllà dels límits de l'espai conegut, està
entestat en l'obertura d'una porta còsmica usant la temuda matèria fosca com a
clau... arriscant-se a crear una reacció cataclísmica que consumirà tot el
sistema estel·lar. Però per a la Lanoree és més impactant la decisió dels seus
mestres Je'daii d'encomanar-li a ella la missió de prevenir-la que fins i tot
la perspectiva de la total aniquilació galàctica. Fins que una sorprenent
revelació deixa clar per què va ser triada: El boig brillant i perillós al qual
ha de localitzar i detenir a qualsevol preu és el germà a qui havia plorat feia
molt per la seva mort... i al qual ara ha de témer per la seva vida.
Fa molt temps
en una galàxia molt, molt llunyana...
Al cor
de cada pobra ànima que no és una amb la Força, només hi ha buit.
-Je'daii
desconegut, 2545 TYA (Arribada dels Tho Yor)
CAPÍTOL
UN
ASSUMPTES
FOSCOS 1
Fins i
tot al principi del nostre viatge em sento com una roca al riu de la Força. La Lanoree
és un peix arrossegat per aquest riu, alimentant-se d'ell, vivint en ell,
comptant amb les aigües per al seu bé. Però jo sóc inamovible. Un inconvenient
per a l'aigua mentre em quedi. I lent, molt lent, em vaig erosionant fins al
no-res.
-Dalien
Brock, diaris, 10.661 TYA
Ella és una petita
noia, el cel sembla ampli i sense fi, i la Lanoree Brock respira a les
meravelles de Tython mentre corre a la recerca del seu germà.
En Dalien està a
baix, a l'estuari de nou. Li agrada estar sol, lluny de tots els altres nens a
Bodhi, el Temple Je'daii de les Arts. Els seus pares l'han enviat a buscar-lo,
i tot i que encara tenen algunes classes aquesta tarda, han promès que es
dirigiran al límit del Bosc Tall al vespre. A la Lanoree li encanta ser-hi allà
dalt. I li espanta una mica també. Al costat del temple, prop del mar, pot
sentir la Força fluctuant i fluint a través de tot: l'aire que respira, les
vistes, i tot el que ho fa un bell escenari. A dalt al Bosc Tall, hi ha un
estat salvatge primigeni de la Força que posa a bombar la seva sang.
La seva mare
somriurà i dirà que aprendrà sobretot això, en el moment oportú. El seu pare
mirarà en silenci al bosc, com si anhelés en silenci explorar en aquella
direcció. I el seu germà petit, de només nou anys, començarà a plorar.
Sempre plora al Bosc
Tall.
-Dal! -Murmurà ella
a través de l'herba alta al costat de la vora del riu, les mans esteses a banda
i banda de manera que l'herba acariciï els seus palmells. No li comptarà sobre
el passeig que tenen planejat al vespre. Si ho fes, ell es posaria de mal
humor, i potser no accedís a tornar a casa amb ella. Pot ser així de vegades, i
els seus pares diuen que és senyal que està trobant el seu camí.
En Dal no sembla
haver-la escoltat, i conforme s'acosta a ell passa de córrer a caminar i pensa;
Si fos jo hauria percebut com m'apropo fa
anys.
El cap d'en Dal es
manté enfonsat. Al seu costat ha creat un cercle perfecte usant els pinyons
mastegats de mepples, la seva fruita preferida. Fa això quan està pensant.
El riu flueix, ràpid
i ple per les pluges recents. Hi ha un poder en això que intimida, i, tancant
els ulls, la Lanoree sent la Força i percep la miríada de formes de vida que anomenen
al riu la seva llar. Algunes tan petites com el seu dit, altres que neden riu
amunt des de l'oceà gairebé la meitat de grans que una nau Caçador de Núvols.
Sap gràcies als seus estudis que moltes d'elles tenen dents.
Es mossega el llavi,
indecisa. Llavors sondeja amb la seva ment i...
-Et vaig dir que mai
em fessis això a mi!
-Dal...
Ell es posa dret i
es gira, i sembla furiós. Només per un moment hi ha un foc en els seus ulls que
a ella no li agrada. Ha vist aquestes flames abans, i porta la cicatriu marcada
en el seu llavi inferior per demostrar-ho. Llavors el seu enuig s'esfuma i
somriu.
-Ho sento. Em vas
sorprendre, això és tot.
-Estàs dibuixant?
-pregunta ella, mirant el quadern de dibuix.
En Dal s'acosta al
llibre.
-És una porqueria.
-No m'ho crec -diu la
Lanoree-. Ets realment bo. El mateix Mestre Fenn del Temple ho diu.
-El Mestre Fenn del
Temple és un amic del Pare.
La Lanoree ignora la
insinuació i camina al costat del seu germà. Ja pot veure que ha triat un bon
lloc des del qual dibuixar els voltants. El riu gira aquí, i un petit afluent
s'uneix des dels Pujols del Bosc Tall, causant una confusió de corrents. La
brossa de la riba més allunyada està plena de colorit i vibrant, i hi ha un
gegantí i vell arbre ak del qual el tronc foradat serveix de llar per als
ocells teixidors. Els seus filaments daurats entreteixits resplendeixen al sol
del capvespre. El cant dels ocells complementa el so del riu.
-Deixa'm-ho veure
-diu la Lanoree.
En Dal no la mira,
però obre el quadern.
-És molt bonic -diu
ella-. La Força ha guiat els teus dits, Dal. -Però ella no està segura.
En Dal agafa un
llapis gros de la seva butxaca i fa cinc esborralls en el seu dibuix,
d'esquerra a dreta esquinçant el paper i arruïnant-lo per sempre. La seva
expressió no canvia, ni tampoc la seva respiració. És gairebé com si no
estigués del tot enfadat.
-Aquí -diu ell-.
Això està millor.
Per un moment, les
línies semblaven marques d'urpes, i mentre la Lanoree pren alè i parpelleja...
Una alarma suau,
insistent la va treure del seu somni. La Lanoree va sospirar i es va aixecar,
fregant-se els ulls, allunyant relaxadament el seu somni. Estimat Dal. Ella
somiava amb ell sovint, però eren normalment somnis d'aquells temps tardans en
què tot es va tornar dolent. No quan encara eren nens pels quals Tython estava
tan ple de potencial.
Potser va ser perquè
estava de camí a casa.
No hi havia tornat a
Tython des de feia més de quatre anys. Era una Ranger Je'daii, i per tant
mantenir-se a distància és el que va fer (2). Alguns Ranger
trobaven motius per tornar a Tython regularment. Connexions familiars,
entrenament continu, donar les comunicacions cara a cara, tot això equivalia a
una sola cosa: ells odiaven estar lluny de casa. Ella també creia que hi havia
alguns d'aquells Je'daii que sentien la necessitat de submergir-se en els
voltants rics en la Força de Tython de tant en tant, com si no estiguessin
segurs que la seva afinitat amb la Força fos prou forta.
La Lanoree no tenia
aquests dubtes. Estava còmoda amb la seva força i equilibri en la Força. El
curt període que havia passat amb altres en el retir d'Ashla i Bogan -una part
voluntària de l'entrenament d'un Padawan, a la qual haurien de desitjar anar-
l'havia fet més segura.
Es va aixecar del
seu llit i es va estirar. Va tractar d'agafar el sostre i va agafar les barres
que ella mateixa havia soldat, detenint-se, respirant suaument, i després
aixecant les cames i estirant-se cap a fora fins que es trobava horitzontal
respecte al terra. Els seus músculs van tremolar, i va respirar profundament
mentre sentia la Força fluint a través d'ella, una cosa viva, vibrant.
L'exercici mental i la meditació estaven bé, però de vegades trobava el major
plaer en exercitar-se físicament. Creia que per ser forta en la Força calia ser
forta en el cos.
L'alarma encara
estava sonant.
-Estic desperta -va
dir, reposant lentament fins terra-, en cas que no t'hagis assabentat.
L'alarma es va
desconnectar, i el seu droide de manteniment groc llardós del creuer
Pacificador va passejar fins a les petites sales d'estar amb els seus peus
metàl·lics encoixinats. Era una de les moltes adaptacions que ella havia fet a
la nau en els seus anys fora del sistema Tythan. La majoria dels pacificadors
portaven un droide molt simple, però ella havia actualitzat el seu a un
Holgorian IM-220, amb capacitat limitada de comunicació amb un amo humà i
altres deures no necessàriament exclusius del manteniment de naus. L'havia
personalitzat encara més amb una mica d'armadura pesada, doblant el seu pes
però fent-lo molt més útil per a ella en escenes de risc. Ella li va parlar,
les seves respostes eren obtuses, i va suposar que era l'equivalent a intentar
comunicar-se amb un kapir d'herba allà a casa seva. Fins i tot li va posar nom.
-Ei, Ironholgs.
Espero pel teu bé que no m'hagis despertat abans d'hora.
El droide va xiular
i va grinyolar, i ella no estava segura de si s'estava tornant rondinaire a la
seva edat.
Ella va mirar al
voltant de les sales d'estar petites però còmodes. Hi havia escollit un
Pacificador davant d'un Caçador per la seva mida; fins i tot abans que s'anés
en la seva primera missió com a Je'daii Ranger, sabia que estaria entusiasmada
de passar molt temps en l'espai. Un Caçador era ràpid i àgil, però massa petit
per viure-hi. El Pacificador comprometia la maniobrabilitat, però havia passat
períodes llargs vivint sola a la nau. Ho preferia així.
I com la majoria
dels Rangers, havia fet moltes modificacions i adaptacions a la seva nau de
manera que va imprimir la seva pròpia identitat en ella. Va arrencar la taula i
les cadires i les va reemplaçar amb pesos i tensors per exercitar-se. Ara,
menjava el seu menjar asseient-se al seu estret llit. Va reemplaçar el sistema
d'entreteniment holonet amb una pantalla plana vella que servia tant com a
centre de comunicacions com per reduir el pes net de la nau. Al costat de l'extens
compartiment de maquinària hi havia una petita habitació que albergava un segon
catre per a convidats o companys, però com ella no en tenia cap, va omplir
l'espai amb beines de càrrega làser extres, una unitat de reciclatge d'aigua i
reserves de menjar. Les quatre torretes làser de la nau també havien estat
actualitzades, i ara també portaven míssils de plasma i míssils automàtics per
combats a llarga distància. En mans de la mestra armera Cathar Gan Corla, els
canons ara estaven equipats amb tres vegades més potència i eren el doble d'efectius
que els estàndard en els pacificadors.
També va alterar i
va adaptar la funció i posició de molts controls de la cabina de comandaments,
fent que només ella pogués volar amb eficiència la nau. Era seva, era la seva
llar, i era com a ella li agradava.
-Quant per a Tython?
-va preguntar.
Del droide van
sortir una sèrie de ploriquejos i clics.
-Està bé -va dir la Lanoree-.
Suposo que és millor que em refresqui. -Va raspallar un panell tàctil i les
pantalles enfosquides del tauler de control es van tornar clares, revelant les
vistes tacades d'estrelles que mai fallaven a fer que el seu cor ho sentís tot.
Hi havia alguna cosa movent-se tan profundament en la distància i en l'escala
que veia allà fora, i la Força mai li deixaria oblidar que ella era part
d'alguna cosa incomprensiblement gran. Va suposar que estava més a prop que mai
d'una epifania religiosa.
Ella va tocar el
panell de nou i una resplendor vermella va aparèixer, envoltant una taca en la
distància. Tython. Tres hores i estaria allà.
Que el Consell
Je'daii li ordenés tornar a Tython només podia significar una cosa. Tenien una
missió per a ella, i era una que necessitaven discutir cara a cara.
* * *
Polida, neta, i
alimentada, la Lanoree es va asseure a la cabina de comandaments de la nau i va
mirar Tython apropant-se. La seva nau s'havia comunicat amb drons sentinella
orbitant a trenta mil quilòmetres, i ara el Pacificador executava una gràcil
paràbola que la portaria a l'atmosfera just sobre l'equador.
Estava nerviosa per
visitar Tython de nou, però part d'ella estava entusiasmada també. Estaria bé
veure la seva mare i el seu pare, encara que fos breument. Contactava amb ells
amb massa poca freqüència. Amb Dal mort, ella era ara la seva única nena.
Un repic suau va anunciar
una transmissió entrant. Girant el seu seient i es va posar davant de la
pantalla plana, com si nevés fins a formar-se una imatge.
-Mestra Dam-Powl -va
dir la Lanoree, sorpresa-. Un honor. -I ho era. Hi havia esperat la transmissió
de benvinguda d'un Ranger Je'daii o potser fins i tot d'un pelegrí que no
conegués. No la Mestra Je'daii Cathar.
La Dam-Powl inclinà
el seu cap.
-Lanoree, m'alegro
de veure't de nou. Esperàvem ansiosos la teva arribada. Afers urgents mereixen
ser discutits. Assumptes foscos.
-Vaig assumir que
aquest era el cas -va dir la Lanoree. Es va acomodar en el seu seient,
inexplicablement nerviosa.
-Percebo la teva
incomoditat. -Va dir la Mestra Dam-Powl.
-Perdoneu-me. Ha
passat molt temps des que vaig parlar amb un Mestre Je'daii.
-Et sents intranquil·la
fins i tot amb mi? -va preguntar la Dam-Powl, somrient. Però el somriure
ràpidament va desaparèixer-. No importa. Prepara't, perquè avui parlaràs amb
sis mestres, incloent el Mestre Lha-Mi del Temple Stav Kesh. T'esperarem aviat.
-Mestra, no ens
veurem al temple?
Però la Dam-Powl ja
havia tallat la transmissió, i la Lanoree es va quedar mirant a una pantalla en
blanc. Podia veure la seva imatge reflectida allà, i ràpidament es va
recompondre, exhalant el xoc. Sis Mestres
Je'daii? I també en Lha-Mi?
-Llavors és alguna
cosa gran.
Va comprovar les
coordenades de transmissió i va canviar l'ordinador de vol a manual, ansiosa
per fer l'última aproximació per si mateixa. Sempre li havia encantat volar i
la llibertat que li donava. Sense cables. Gairebé un agent lliure.
La Lanoree va tancar
els seus ulls breument i va respirar amb la Força. Era forta tan a prop de Tython,
elemental, i va calar els seus sentits.
A mesura que el
Pacificador lliscava cap a l'atmosfera externa de Tython, l'emoció de la
Lanoree creixia. La zona d'aterratge estava assentada en una petita vall amb
pedres gegants situades als turons circumdants. Podia veure moltes altres naus,
incloent-hi Caçadors i altres pacificadors. Era un lloc estrany per a aquesta
trobada, però el Consell Je'daii tindria les seves raons. Va guiar la seva nau
en un arc elegant i aterrà gairebé sense cap impacte.
-Terra ferma
-xiuxiuejà-. Ironholgs, no sé quant de temps estaré aquí, però aprofita per
executar una revisió completa als sistemes. Qualsevol cosa que necessitem que
puguem trobar a Akar Kesh abans d'anar-nos-en.
El droide va emetre
un sospir mecànic.
La Lanoree investigà
acuradament l'exterior, i quan va sentir que les pressions d'aire es van
igualar, va obrir l'escotilla exterior de la beina. Les olors que suraven
-restes d'herba, l'aigua corrent, aquesta olor curiosament carregada que
semblava permeabilitzar l'atmosfera al voltant de la majoria temples- van portar
una allau de nostàlgia pel planeta que havia deixat enrere. Però no hi havia
temps per reflexions personals.
Tres pelegrins
l'estaven esperant, amb els ulls com plats i alterats.
-Benvinguda, Ranger
Brock! -va dir l'alt dels tres.
-Segur -va dir
ella-. On m'estan esperant?
-Al pacificador del
mestre Lha-Mi -va dir un altre pelegrí-. Som aquí per escortar-te. Si us plau,
segueix-nos.
-Estic aquí en
representació del Consell de Mestres -va dir el Mestre Lha-Mi del temple Stav
Kesh, un talid-. Perdoneu per no rebre't de tornada a Tython en un... ambient
més saludable. Però per necessitat aquesta trobada ha de ser encoberta. -El seu
pèl blanc llarg va brillar amb la llum artificial de l'habitació. Era vell i
savi, i la Lanoree estava encantada de tornar-lo a veure.
-És agradable estar
de tornada -va dir la Lanoree. Es va inclinar.
-Si us plau, si us
plau. -En Lha-Mi va assenyalar un seient, i la Lanoree es va asseure mirant i
als cinc Mestres Je'daii. La sala d'estar d'aquest Pacificador havia estat
reduïda per albergar una taula circular amb vuit seients al seu voltant, i poc
més. Ella va fer un gest amb el cap per saludar en silenci a Lha-Mi, Dam-Powl i
el Mestre Cathar Tem Madog, però als altres tres no els coneixia. Semblava que
les coses s'havien mogut ràpidament mentre ella era fora, especialment pel que
fa als ascensos.
-Ranger Brock -va
dir la Mestra Dam-Powl, somrient-. És meravellós tornar-te a veure en carn i
ossos. -Ella era una Mestra a Anil Kesh, el Temple Je'daii de les Ciències, i
durant l'entrenament de la Lanoree allà, ella i la Dam-Powl havien format un
vincle molt proper. Era ella més que cap altre la que havia expressat el fet d'estar
convençuda que la Lanoree seria una gran Je'daii algun dia. També va ser la Dam-Powl
la qui va revelar i va motivar les àrees de la Força en què la Lanoree tenia
més habilitat... metal·lúrgia, manipulació elemental, alquímia.
-Igualment, Mestra
Dam-Powl -va dir la Lanoree.
-Com van els teus
estudis?
-Progressant -va dir
la Lanoree. Hi havia un lloc ocult en el seu Pacificador, i un contenidor que
albergava un experiment molt personal, i de vegades passava llargues hores
treballant-hi. Les seves habilitats alquímiques encara semblaven de novell en
algunes ocasions, però la sensació d'èxit i poder que ella sentia mentre les
feia servir era gairebé addictiva.
-Ets una Je'daii amb
molt talent -va dir el Mestre Tem Madog-. Puc percebre la teva experiència i la
teva força creixent amb els anys. -Era una espasa de duracer forjada per aquest
mestre ferrer d'armes la que penjava al costat de la Lanoree. La fulla havia
salvat la seva vida en diverses ocasions, i en altres ocasions havia pres
vides. Era el seu tercer braç, una part d'ella. En els quatre anys des que va
deixar Tython mai havia estat més allunyada de l'arma que l'abast del seu braç,
i ella la sentia ara, freda i sòlida, esmolada en presència del seu creador.
-Honro la Força tant
com puc -va dir la Lanoree-. Sóc el misteri de la foscor, en equilibri amb el
caos i l'harmonia. -ella va somriure mentre citava el jurament Je'daii, i
alguns dels mestres li van tornar el somriure. Alguns d'ells. Els tres que no
coneixia romanien inexpressius, i ella els va sondejar acuradament, sabent que
s'arriscava al càstig però incapaç de perdre els seus antics costums. A ella
sempre li havia agradat saber amb qui estava parlant. I com ells no es van
presentar, ella va pensar que feia el que era just.
Ells es van tancar a
ella, i un, un Wookiee, va grunyir profundament en la seva gola.
-Has servit bé als
Je'daii i a Tython durant els teus anys com a Ranger -va dir en Lha-Mi-. I
asseient-te davant nostre ara, has de creure amb seguretat que no et desitgem
cap mal. Entenc que aquesta trobada pugui semblar estranya i que enfrontar-se a
nosaltres pugui semblar... colpidor. Intimidatori, potser? Però no hi ha
necessitat d'envair la privacitat d'un altre, Lanoree, especialment la d'un
Mestre. No és del tot necessari.
-Disculpes, Mestre Lha-Mi
-va dir la Lanoree, molt avergonyida al seu interior. Has hagut d'estar a fora a les terres inexplorades, es va renyar a
si mateixa, però sigues conscient de les
formalitats Je'daii.
El Wookiee va riure.
-Sóc Xiang -va dir
un dels estranys, una dona de l'espècie Sith-. El teu pare em va ensenyar, i
ara jo ensenyo a les seves ordres al Temple Bodhi. Un home savi. I bo en els
trucs de màgia.
Per un instant la Lanoree
es va sentir inundada per una emoció que la va sorprendre. Recordava els trucs
del seu pare de quan ella i en Dal eren nens, com podia treure objectes d'una
fina capa d'aire, convertir una cosa en una altra. Llavors, ella creia que
estava fent servir el seu mestratge amb la Força, però ell li va explicar que
hi ha algunes coses que ni la Força pot fer. Trucs, va dir. Simplement
estic enganyant els teus sentits, no tocant-los amb els meus.
-I com està ell? -va
preguntar la Lanoree.
-Està bé -va dir la Xiang,
la seva pell vermella s'arrugava amb un somriure-. Ell i la teva mare t'envien
records. Esperaven que poguessis visitar-los, però donades les circumstàncies,
entenen per què això seria difícil.
-Circumstàncies?
La Xiang mirà de
reüll en Lha-Mi i de nou va mirar la Lanoree. Quan va parlar de nou, no va ser
per respondre a la seva premissa.
-Tenim una missió
per a tu. És... delicada. I extremadament important.
La Lanoree va sentir
un canvi en l'atmosfera de l'habitació. Per uns moments es van asseure gairebé
en absolut silenci... El Mestre Lha-Mi del Temple, cinc mestres Je'daii, i
ella. L'aire condicionat brunzia, i a través de la cadira ella podia sentir la
vibració profunda, més insistent de les fonts de poder del Pacificador. La seva
pròpia respiració era sorollosa. El seu cor bategava a cada moment. La Força
fluïa a través i al voltant d'ella, i va sentir la història girant al voltant
d'aquest moment... la seva pròpia història i successos, així com de la
civilització Je'daii.
Una cosa impactant
anava a ocórrer.
-Per què m'heu
escollit? -va preguntar amb suavitat-. Hi ha molts altres Rangers, al voltant
de tot el sistema. Alguns molt més a prop que jo. M'ha portat dinou dies
arribar aquí des d'Obri.
-Per dues raons -va
dir la Xiang-. Primer, tu encaixaves particularment en les investigacions
requerides. El teu temps a Kalimahr mitjançant l'acord d'en Hang Layden va
demostrar la teva sensibilitat en tractar amb habitants dels mons habitats. Les
teves accions a Nox van salvar moltes vides. I el teu apaivagament de les
guerres en terres Wookiee a Ska Gora probablement va prevenir una guerra civil.
-No va ser
exactament un apaivagament -va dir la Lanoree.
-Les morts van ser
una desgràcia -va dir en Lha-Mi-, però van prevenir moltes més.
La Lanoree pensà en
els cims dels arbres gegants en flames, innombrables fulles cremant deixant-se
portar pels vents violents que de vegades regiraven les jungles, el so dels
troncs d'arbres mil·lenaris partint-se i trencant-se en la intensa tempesta de
foc, i els crits de Wookiees morint. I ella va pensar en el seu dit en el
gallet dels canons làser, alçat i tot i així més que preparat per obrir foc una
altra vegada. Eren ells o jo, pensava
cada vegada que el somni acudia a ella, i sabia que això era veritat. Hi havia
provat totes les opcions -totes- però
al final, la diplomàcia va donar peu a la sang. Així i cada vegada que ho
somiava, la Força estava agitada en ella, foscor i llum competint per la
supremacia. La llum la torturava amb aquests records. La foscor l'hauria deixat
resoldre-ho fàcilment.
-Va salvar desenes
de milers -va dir la Xiang-. Potser més. El senyor de la guerra Wookiee
Gharcanna havia de ser detingut.
-Només desitjo que
no hagués lluitat fins al final. -La Lanoree mirà al Mestre Wookiee i ell va
assentir lentament, sense treure els ulls dels d'ella. Ell tenia un gran
orgull, i carregava bé amb la seva tristesa.
-Vas dir dues raons
-va dir la Lanoree.
-Sí. -La Xiang semblava
de sobte incòmoda, removent-se en el seu seient.
-Potser hagi de revelar
la resta de la informació -va dir en Lha-Mi-. La missió és el primer. L'amenaça
que ha emergit contra els Je'daii, i potser fins i tot contra el mateix Tython.
I quan ho sàpigues, entendràs per què t'hem triat.
-És clar -va dir la
Lanoree-. Em sento honrada de ser aquí, i amb ganes d'escoltar. Qualsevol
amenaça contra Tython és una amenaça contra tot el que estimo.
-Tot els que tots
nosaltres estimem -va dir en Lha-Mi-. Durant deu mil anys hem estudiat la Força
i desenvolupat la nostra societat al voltant d'ella i al costat d'ella. Guerres
i conflictes han anat i vingut. Ens esforcem per mantenir la foscor i la llum,
Bogan i Ashla, per sempre en equilibri. Però ara... ara hi ha una cosa que
podria destruir-nos a tots.
-Un home. I els seus
somnis. Somnis per deixar el sistema Tython i viatjar a través de la galàxia.
Molta gent desitja fer-ho, i és una cosa que comprenc. Tot i estar assentats en
aquest sistema, qualsevol ésser educat sap que la nostra història jeu allà
fora, per sobre de tot ara ho sabem i ho comprenem. Però aquest home té una
altra ruta en ment.
-Quina altra ruta?
-va preguntar la Lanoree. La seva pell es va estarrufar de la por.
-Una híper-porta -va
dir en Lha-Mi.
-Però no hi ha cap híper-porta
a Tython -va dir la Lanoree-, tant sols contes d'una en la profunditat de la
Ciutat Antiga, però són només això. Contes.
-Contes -va dir en
Lha-Mi, els seus ulls pesats, la seva barba caiguda com si baixés el seu cap-.
Però alguna gent anirà a la recerca d'un conte tan lluny i tan dur com puguin,
i buscaran fer-lo real. Tenim informació que aquest home ho està fent. Ell creu
que hi ha una híper-porta en les profunditats de les ruïnes de la Ciutat Antiga
en el continent de Talss. Cerca activar-la.
-Com? -va preguntar.
-Un dispositiu -va
dir en Lha-Mi-. No sabem la seva naturalesa ni el seu disseny. Però les nostres
fonts indiquen que s'alimentarà de matèria fosca, emprada mitjançant mètodes
arcans. Prohibits. Temuts. L'element més perillós que coneixem, i pel qual cap
Je'daii s'atreviria mai a intentar capturar o crear.
-Però si no hi ha
una híper-porta...
-Contes -va dir en
Lha-Mi de nou-. Està a la recerca d'una llegenda. Però tant si existeix com si
no és irrellevant. L'amenaça és la matèria fosca que pretén utilitzar per
activar la suposada porta. Podria... -Ell es va anar apagant i va mirar a un
costat.
-Podria destruir
Tython -va dir la Dam-Powl-. Exposar la matèria fosca a la matèria comuna seria
cataclísmic. Crearia un forat negre, empassant-se a Tython en un sospir. La
resta del sistema, també.
-I si hi ha una
híper-porta, i funciona?
Silenci durant uns
moments. I llavors una dels tres mestres que no coneixia va parlar, les seves
primeres i últimes paraules de la trobada.
-Llavors el perill
per als Je'daii seria molt diferent però igualment greu.
-Suposo que ja veus
la terrible amenaça que tenim -va dir en Lha-Mi.
-Només un home?
Arresteu-lo.
-No sabem on és. Ni
tan sols sabem en quin planeta es troba.
-La poca informació
que teniu és de so? -va preguntar la Lanoree, però ja sabia la resposta. Una
reunió dels Mestres Je'daii per a aquest propòsit no hauria tingut lloc d'una
altra manera.
-No tenim motius per
dubtar d'això -va dir en Lha-Mi-, i molts motius per témer. Si resultés que
l'amenaça no és tan seriosa com sembla, llavors seria una cosa bona. Tot el que
perdem és temps.
-Però la híper-porta
-va dir la Lanoree-. Protegiu-la. Munteu guàrdia.
En Lha-Mi es va
tirar endavant a la taula. Amb un parpelleig va segellar la cabina: l'aire
condicionat va parar; la porta es va tancar i es va bloquejar.
-La Híper-porta és
un conte -va dir ell-. Això és tot.
La Lanoree va assentir.
Però també sabia que parlar d'un simple conte no requeria tanta cura i tanta
disposició. Després, va pensar ella,
guardant-se els seus pensaments.
-I ara pel que fa a
per què t'hem escollit a tu per la missió -va dir la Xiang-. L'home és en Dalien
Brock, el teu germà.
La Lanoree va
trontollar. Mai havia patit de marejos per estar en l'espai -la Força la va recompondre,
com a tots els Je'daii- però ella semblava balancejar-se en el seu seient, tot
i que no es movia; el mareig la va abordar, tot i que el Pacificador era tan
estable com el sòl sobre el qual descansava.
-No -va dir ella,
severa-. En Dalien va morir fa nou anys.
-No vas trobar el
seu cos -va dir la Xiang.
-Vaig trobar les
seves robes. Feta miques. Ensangonada.
-No tenim motivis
per dubtar de les nostres Fonts -va dir en Lha-Mi.
-I jo no tinc motius
per creure-hi! -va dir la Lanoree.
Silenci a
l'habitació. Una quietud carregada.
-Els teus motius són
que nosaltres t'ho ordenem -va dir en Lha-Mi-. Els teus motius són qualsevol
petit element de dubte que hi hagi sobre la mort del teu germà. Els teus motius
són que, de ser cert, pot ser una amenaça per Tython. El teu germà podria
destruir tot el que estimes.
Se'n
va anar, vaig trobar les seves robes, a baix, a baix molt profund en la... la
Ciutat Antiga.
-Ho veus? -va
preguntar en Lha-Mi com si llegís els seus pensaments. Per tot allò que la Lanoree
sabia ho havia fet, i no va contestar a això. Era el Mestre del Temple, després
de tot, i ella només era una Ranger. Confosa com estava, no podia ajudar a què els
seus pensaments no la traïssin.
-Ell sempre mirava
les estrelles -va dir suaument la Lanoree.
-vam escoltar rumors
d'una organització, una vaga reunió de gent, que es fan dir els Observadors de
les Estrelles.
-Sí -va dir la
Lanoree, recordant el seu petit germà sempre mirant a l'exterior cap a les
profunditats de l'espai mentre que ella mirava a l'interior.
-Troba el teu germà
-va dir en Lha-Mi-. Porta'l de tornada a Tython. Atura els seus estúpids plans.
-Ell no tornarà -va dir
la Lanoree-. Si realment és ell, mai tornarà després de tant de temps. Tan jove
quan va morir, però fins i tot llavors al seu interior creixia...
-Per odiar els
Je'daii -va dir la Xiang-. Més raó per portar-lo de tornada amb nosaltres.
-I si es nega?
-Ets una Ranger
Je'daii -va dir en Lha-Mi. I en cert sentit, la Lanoree sabia que era resposta
suficient.
-Necessito tot el
que sapigueu.
-Ja està sent
descarregat a l'ordinador de la teva nau.
La Lanoree va assentir,
sense sorprendre's del seu atreviment. Sabien que no podia dir que no.
-Aquesta és una
operació encoberta -va dir la Xiang-. Els rumors sobre la híper-porta
persisteixen, però el coneixement que algú l'està intentant activar causaria el
pànic. Podríem enviar una força molt més gran contra en Dalien, però seria molt
més visible.
-I hi ha una veritat
més profunda -va dir en Lha-Mi.
-No voleu que la
gent doni suport la seva causa -va dir la Lanoree-. Si es difon la notícia del
que planeja, molts més intentaran activar la porta. Més dispositius. Més
matèria fosca.
En Lha-Mi va
somriure i va assentir.
-Ets perspicaç i
sàvia, Lanoree. L'amenaça és greu. Comptem amb tu.
-Compliments,
Mestre? -Va dir la Lanoree, la seva veu clara. Una onada de rialles va recórrer
als mestres Je'daii reunits.
-Sinceritat -va dir en
Lha-Mi. Es va posar seriós de nou, i això va ser una llàstima. El somriure li
quedava bé.
-Com sempre, faré
tot el que estigui en la meva mà -va dir la Lanoree.
-Que la Força
t'acompanyi -va dir en Lha-Mi.
La Lanoree es va
aixecar, va fer una reverència, i mentre s'aproximava a la porta tancada en
Lha-Mi la va obrir amb un gest de la mà. Es va aturar un moment abans
d'anar-se'n, va tornar.
-Mestra Xiang. Si us
plau transmet el meu amor a la meva mare i al meu pare. Digues... que els veuré
aviat.
La Xiang va assentir,
somrient.
Mentre la Lanoree
abandonava l'habitació, gairebé sentia la mà del seu petit germà sobre la seva.
En el camí de
tornada al seu Pacificador, un devessall d'emocions es va apoderar de la ment de
la Lanoree. Després de totes elles hi havia el fet que no l'havia sorprès tant...
s'alegrava que en Dal estigués encara viu. I això, sabia, que era la raó de per
què l'havien escollit per a aquesta missió. Estaven els seus èxits anteriors,
cert, i malgrat els seus vint i poc anys, ja havia servit bé als Je'daii. La
seva afinitat amb la Força, i els propòsits i l'actitud Je'daii, eren purs.
Però el fet d'estar involucrada personalment era el seu major avantatge.
A causa que ja havia
fallat en salvar la vida del seu germà una vegada, no el deixaria anar de nou. Faria
qualsevol cosa que pogués per salvar-lo -del perill i del mal- i aquesta
determinació serviria bé per la seva missió.
Però ella sabia que
també comprometia la seva tasca.
Va respirar
profundament i es va calmar, sabent que hauria de mantenir les seves emocions a
ratlla.
Dos joves aprenents
Je'daii van passar al seu costat. Un noi i una noia, podrien ser germans, i per
un breu instant li van recordar al Dal i a ella mateixa. Li van fer una
reverència respectuosa i ella va inclinar el seu cap en resposta, veient
l'estima en els seus ulls, i potser un toc de sobresalt. La Lanoree portava
pantalons amples i una samarreta enrotllada, una jaqueta de seda brillant,
botes de cuir i un cinturó d'equipament. La seva bufanda vermella al vent era
d'una de les botigues de roba més selecta a Kalimahr. Els braçalets de plata en
el seu canell esquerre portaven pedres precioses de les mines profundes d'Ska
Gora, un regal de la família Wookiee al costat de la qual havia crescut en el
seu temps allà. La seva espasa la portava en una beina de moda de cuir de la
pell verda brillant d'un llangardaix cridaner d'una de les tres llunes d'Obri.
Afegeix aquests exòtics adorns a la seva mida de sis peus, els seus
enlluernadors ulls grisos, i el seu pèl llarg, rogenc al vent subjectat amb una
dotzena de clips metàl·lics, i ella sabia que portava una figura imponent.
-Ranger -va dir la
noia. La Lanoree va parar i es va girar, i va veure que els dos nens també
havien parat. Estaven mirant-la, però amb quelcom més que fascinació. Tenien un
propòsit.
-Nens -va dir la
Lanoree, arquejant una cella.
La noia es va
acostar, una mà a la butxaca dels seus pantalons teixits a mà. La Lanoree
sentia la Força fluint fortament en ells dos, i hi havia una seguretat en els
seus moviments que la va fer posar-se trista. Amb ella i en Dal havia estat tan
diferent. Ell mai va entendre la Força, i mentre van créixer junts aquesta
confusió es va convertir en rebuig, un odi creixent... i llavors quelcom encara
pitjor.
-La Mestra Dam-Powl
ens va demanar que et donéssim això -va dir la noia. Ella va treure una petita
beina de missatges de la mida del seu dit gros-. Va dir que era només per als
teus ulls.
Un missatge privat
de la Mestra Dam-Powl, lluny de les orelles i ulls de la resta dels Je'daii.
Això era interessant.
La Lanoree agafà la
beina i la va guardar a la butxaca.
-Gràcies -va dir
ella-. Com et dius?
Però la noia i el
noi van sortir corrent cap al Pacificador d'en Lha-Mi, amb una gentil brisa
ondulant el seu pèl. Els mecanismes de la nau ja estaven començant a ciclar-se.
Ironholgs va romandre
a la base de la rampa de la seva nau. Clicà i repicà a mesura que s'acostava.
-Tot bé? -va
preguntar distreta. El droide va confirmar que, sí, estava tot bé.
La Lanoree es va
parar a la rampa i va mirar al voltant. El Pacificador del Mestre i diverses
naus escorta més petites s'estaven ja enlairant, i encara més lluny només hi havia
els turons i les pedres ancestrals romanent, col·locades fa innombrables
mil·lennis en honor a déus fa molt de temps oblidats.
La sensació d'estar
sent observada venia d'una altra part. Els Mestres Je'daii. Estaven esperant
que marxés.
-Està bé, llavors
-va dir la Lanoree, i va pujar la rampa fins als confins còmodes i familiars de
la seva pròpia nau.
Però estava
distreta. Aquest curt període a Tython, i escoltar sobre la misteriosa
supervivència d'en Dal, estava despertant aquells records tèrbols de nou.
2— and so ranging is what she did — a l'original, joc de paraules amb Ranger i
ranging (mantenir-se allunyat) (N. del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada