Eclipsi Jedi (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Melisma, Gaph, i una dotzena més de ryn van avançar treballosament a través de l'espès fang que els hi arribava fins a les canyelles, creat per l'últim aiguat programat de Ruan. Les condicions del Camp 17 es deterioraven ràpidament, i ja ningú somreia, ni tan sols Gaph, que normalment es mantenia impertorbable fins i tot en les pitjors situacions.

Els supervisors del campament havien demanat als ryn que acudissin al sector de familiarització per algun motiu encara desconegut. El sector era un facsímil de civilització, segons definició de molts mons del Nucli, i funcionava com un camp d'entrenament i adoctrinament per als refugiats als quals la seva destinació final era el cor de la Nova República.

Malgrat els esforços de Salliche Ag per conservar a Ruan tants refugiats com li fos possible, una amalgama de mons i corporacions tenia en ment plans d'ocupació similars per als desplaçats de les Vores Mitjana i Exterior. Els que tenien interessos en les indústries òptiques buscaven espècies amb una agudesa visual innata, i aquells amb interès en les indústries acústiques buscaven espècies amb un llindar auditiu el més ampli possible. Algunes companyies només acceptaven espècies de grans dimensions i força bruta. Tanmateix, la majoria dels refugiats només havia residit a les Colònies, no en els mons del Nucli, i necessitaven classes d’adoctrinament per acostumar als marginats culturalment al ritme accelerat de la seva nova vida.

Melisma i la resta van passar per davant d'edificis i pavellons on ruurians i ugos aprenien un Bàsic elemental. Altres estructures estaven dedicades a sessions informatives sobre interactuació amb androides, ordenadors i formes de vida virtuals; a muntatge de turboascensors, pous de gravetat i carreteres de circumval·lació; a aplicacions de tractaments bacta, duralàmines i plastifí; a utilització d'enllaços de comunicacions i l’holoprojectors; a la conducta apropiada en restaurants, teatres i altres establiments públics; i a l'adequat comportament en presència de gent rica, de polítics o de persones influents.

El contingent de ryn havia estat convocat a l'Estructura 58, buida quan ells van entrar, a excepció d'un grup de taules i cadires raquítiques i una humana a la qual gairebé se li surten els ulls de les òrbites veient-los. Va estudiar la pantalla d'un datapad que portava penjat del coll, es va recompondre ràpidament i va demanar que s'asseguessin.

El fet que la Melisma i els altres optessin per seure a terra va minar l'aplom de la dona, que evidentment era tan feble com el mobiliari, i va recórrer un cop més al datapad per demanar consell d'algun tipus.

-Els han demanat que es presenten aquí -va començar a explicar en bàsic- perquè s'ha presentat una oportunitat que podria proporcionar-los transport fins a Esseles, així com ocupació una vegada arribats a destí.

Una sorpresa Melisma es va girar cap a Gaph, l’optimisme havia tornat sobtadament.

-El treball és una mica peculiar, però com és l'únic dirigit específicament a la seva espècie, estic segura que voldran considerar-ho. -Va aclarir la seva gola d'una manera significativa.

-En essència, vostès viurien en una mena de museu vivent, coexistint amb diverses espècies, mostrant-se a un públic intel·lectualment inquiet o simplement curiós als variats elements que els caracteritzen com a espècie.

Ningú va parlar durant un llarg moment. Llavors, Gaph va preguntar:

-Què ens exigirien fer, exactament?

-Només que siguin vostès mateixos –va dir la dona en un to de veu involuntàriament agut.

Gaph va oblidar el seu somriure anterior i va mirar a la Melisma. Després es va girar cap a la dona.

-Ens està suggerint que seria com si estiguéssim aquí..., només que tindríem milers de visitants molestant-nos dia i nit.

-Observant-los -va corregir la dona-. No molestant-los.

Melisma va agitar el cap amb recança.

-Ho sento, però rebutgem la seva oferta –va dir, parlant en nom de tots.

La dona va perdre un segon pessigant-se el llavi inferior, i tot seguit va anar fins a la porta per assegurar-se que no hi havia ningú a prop. Quan va tornar amb els ryn, els seus ulls espurnejaven com no ho feien abans i el seu to de veu tenia un deix de misteri.

-En realitat no hauria de dir això, però Salliche Ag està disposat a oferir-los una feina aquí, a Ruan. -Va fer una pausa per deixar que les seves paraules calessin a fons -. Estic segura que alguns de vosaltres heu tingut passades experiències en mons agrícoles, i que s'adaptarien fàcilment a la feina i l'ambient. A canvi, Salliche Ag només esperaria que firmessin un contracte mitjançant el qual es comprometen a romandre en aquest món durant els pròxims tres anys estàndard, almenys.

-Quina és la paga? -Preguntà Gaph amb moderat entusiasme.

-Salliche Ag els proveirà amb tot el que necessitin pel que fa a allotjament i menjar, i deduiria el cost dels seus sous. Per descomptat, la resta poden gastar-la com millor els plagui... però la companyia anima els seus empleats a no acceptar crèdits en metàl·lic perquè no se'ls gastin en frivolitats o els perdin en el joc. L'últim que Salliche Ag desitja són empleats que han gastat més del compte i s'han quedat sense recursos, als quals només els queda treballar per pagar els deutes acumulats.

-Aquest sí que és un bon tracte! -Va exclamar Gaph, donant-se un copet a la cuixa amb fingida alegria.

Quan tots van deixar de riure, Melisma va dir:

-No estem interessats.

-Ni tan sols consideren l'oferta? -va suggerir la dona creuant els braços sobre el pit-. Estic segura que no voldran romandre en aquest camp més temps de l'estrictament necessari.

Quan els ryn van sortir de l'edifici, moments després, l'amenaça a penes vetllada encara ressonava a les orelles de la Melisma. No sabia si estar enfadada, ansiosa o ambdues coses alhora. Havien guanyat bastants crèdits predient el futur, suficients per comprar menjar decent, però el negoci començava a decaure. Sense crèdits, el camp es convertiria en una presó i, al final, es veurien obligats a acceptar l'oferta de Salliche Ag.

Creia que no podia sentir-se més descoratjada, fins que van arribar al campament ryn i van descobrir que els esperaven dos humans, enviats sens dubte a convèncer-los de com de  desesperada era de la seva situació, i a intentar novament fer-los veure l’intel·ligent que seria per a ells acceptar l'oferta de Salliche Ag.

Tanmateix, alguna cosa a la parella li va fer dubtar. Per començar, eren massa desastrats per ser representants de Salliche Ag. El més alt era malgirbat i barbut, i els seus llargs dits estaven tacats de t’bac. Vestia una granota d'una talla massa petita, i les seves botes semblaven més apropiades per a treballar en un espaiport que en una oficina. L'altre tenia un aspecte igualment descurat, amb greix sota les ungles i brutícia al front. Una cortina de pèl negre emmarcava la seva cara pàl·lida i li queia, llarg i brut, fins a les espatlles.

-Quan es pot viure millor en un altre planeta, Ruan resulta ser un munt de roques com qualsevol altre, per luxós que pugui semblar ara –va dir l’Alt a Gaph mentre s'acostava.

-Però tot munt de roques té les seves sortides secretes –va afegir l'altre-. Fins i tot Ruan.

Gaph va somriure tranquil·lament.

-Cert. I totes aquestes sortides secretes requereixen un peatge que no ens podem permetre pagar.

L’Alt es va prendre la resposta com un bon senyal.

-Aleshores, potser els hi agradaria guanyar aquest peatge.

Gaph els hi va oferir un parell de cadires que R'vanna havia arreglat, alhora que demanava que els hi portessin una mica de te i menjar.

-Representem a una empresa que proporciona transport privat a altres mons -va explicar l’Alt.

-I que costa milers de crèdits per passatger -va replicar Gaph.

-Cregui-ho o no, però aquí hi ha gent que pot pagar encara molt més.

-El problema -va dir el més baix-, és que els hi falta un permís oficial de viatge. Normalment també podrien comprar documentació amb els seus crèdits, però Salliche Ag ho està posant difícil perquè té raons personals per voler que tothom es quedi en aquest planeta.

-Som conscients d'aquestes raons –va sospirar R'vanna.

-Bé, llavors l'assumpte és el següent -va dir el primer home-. L'empresa que representem té permís oficial per transportar un carregament de clients de pagament fins a Abregado-rau, i accepta exiliats.

-Abregado-rau..., una alternativa molt millor que qualsevol dels mons del Nucli -va admetre R'vanna amb delit -. Carregada positivament d'oportunitats.

Alt va assentir amb el cap.

-Sense camps, sense contractes de treball, sense empremtes dactilars... Tothom pot començar de nou des de zero. Però, llevat que puguem mostrar els noms dels nostres clients en els permisos oficials de trànsit, ni tots els crèdits de l'univers aconseguiran que surtin de Ruan.

Gaph va reflexionar en veu alta.

-Aleshores necessiten un bon especialista en informàtica que fiqui aquests noms en el banc de dades.

-Salliche Ag té a tots els especialistes en nòmina -argumentà Alt agitant el cap. -Tot s'ha de fer amb duralàmines i segells oficials.

Gaph i R'vanna van intercanviar una mirada de complicitat.

-Segueixi -va proposar Gaph.

Els humans també van compartir mirades.

-No és cap secret que sou bons falsificant permisos i tot això -va dir Alt.

-Sí, com els que els ens van permetre emigrar al Sector Corporatiu fa algun temps.

-Rumors sense fonament -va tallar R'vanna precipitadament.

-Així i tot... -va somriure Alt.

-Tenen una mostra del segell que volen copiar? -va tallar Gaph. Baix va obrir un maletí i va passar a Gaph un quadrat de duralàmina que portava un segell oficial molt elaborat.

-Això ve directe de Coruscant. Cada carta de trànsit pot portar cent noms, així que necessitaríem cinc.

Gaph i R'vanna van conferenciar uns instants.

-Tant el segell com la cal·ligrafia són intencionadament antiquats –va dir Gaph per fi-. Necessitaríem eines apropiades, a més de tintes i altres coses.

Alt va arronsar les espatlles.

-Tindran tot el que necessitin.

-I què guanyem nosaltres? -Preguntà Melisma, avançant-se als altres.

El mateix home va tornar a encongir-se d'espatlles.

-Vostès decideixen: roba, menjar, mobiliari, el que demanin.

-Què tal transport per sortir de Ruan?

Els dos homes van intercanviar mirades un cop més.

-Quants són? -Va preguntar el primer.

-Trenta Set... inclòs un nen.

-Podríem arreglar-ho -va acceptar Alt després de reflexionar.

-Només fins a Abregado-rau, comprengui-ho -va agregar el seu company. -No hi ha destins alternatius.

Gaph va passejar la mirada per Melisma, R'vanna i alguns dels altres.

-Abregado-rau ens va bé.

Alt es va creuar de braços.

-Aleshores, treballarem així: nosaltres els proporcionarem tot el necessari per falsificar els permisos. Si estem satisfets i convençuts que passaran la comprovació de Salliche Ag i de les autoritats de l’espaiport aquí, a Ruan, tanquem el tracte.

-OOOOO-

-Em dic Plaan –va dir el weequay, Cap de seguretat de Tholatin, quan es va unir amb Droma i Han a la coberta davantera del Falcó.

Plaan portava els polzes d'ambdues mans ficats en l'ample cinturó que subjectava una tela encoixinada del color dels deserts d’Sriluur que li arribava als genolls. El seu rostre ressec i d'ample nas tenia profunds plecs, i taques d'avançada edat apareixien a la placa ossosa en forma d'ametlla que reforçava el seu crani des del front de la columna vertebral. Els seus ulls profunds li donaven un aspecte fantasmal, temible. Darrere seu, dos humans romanien ferms i enfundats en vestits de combat de camuflatge; un empunyant un rifle làser d'última generació, i l'altre un BlasTech E-11 de feia vint anys, l'arma preferida de les tropes d’assalt imperials. Mitja dotzena d'humans i alienígenes inspeccionaven diverses parts de la nau. Han no podia evitar fer comentaris en veu baixa; la mera idea que manotejaren la seva propietat l'omplia de ràbia. Va necessitar tot el control que era capaç de reunir per no carregar contra ells.

-Aquest és Miek, el meu primer oficial -va dir Droma, assenyalant al Han.

-Lamento veure’m obligat a registrar la seva nau, capità Droma. Els codis són correctes, però tal com estan les coses, fins i tot nosaltres hem de prendre precaucions.

Plaan era més apte per comunicar-se mitjançant feromones que amb paraules, i el seu accent era espès i entretallat.

El viatge fins a Tholatin havia estat llarg i lent per culpa de l’erràtic comportament de la hipervelocitat. Era un món deshabitat, a excepció d'una profunda i gairebé indetectable fissura que legions de contrabandistes utilitzaven des de feia anys. El Falcó -ara anomenat: Franquícia Solar- havia estat dirigit fins a una zona d'aterratge en el fons d'una esquerda arbrada, però els hangars d'aterratge i les zones de manteniment es trobaven sota un sostre de pedra voltat a la base d'un precipici. Encara que va sentir un alleujament en comprovar que els antics codis seguien vigents, al Han li preocupava la naturalesa variada d'algunes de les naus atracades.

-Havia estat abans a l’Espinada d’Esau? -Preguntà de sobte Plaan, estudiant al Han amb interès.

-Fa molts anys.

-Qui ho dirigia tot en aquells dies?

En Han es va acariciar la barba, com si intentés recordar.

-Vegem..., estava Bracha e'Naso. I un corredor d'informació anomenat Formyaj... una yao, si mal no recordo.

Plaan va assentir amb el cap.

-Fa molt que van desaparèixer, com gairebé tot el món. Van marxar quan els yuuzhan vong es van instal·lar en el sector espacial dels hutt -Mirà a Droma-. On va aconseguir els codis, capità?

-D’un amic de Nar Shaddaa -va explicar Droma, tal com en Han li havia instruït -. Un humà anomenat Shug Ninx.

Plaan va tornar a assentir.

-Coneixem a Ninx. Així que vénen de Nar Shaddaa?

En Droma va obrir la boca per confirmar que venien de l'Espai Hutt, quan una veu de baríton va arribar del passadís circular d'estribord.

-Plaan, faci una ullada en això.

En Han i Droma van seguir al cap de seguretat pel passadís. Allà on es bifurcava la cabina del pot salvavides, dos humans de l'equip de recerca havien descobert els panells removibles que cobrien els compartiments secrets que en Han havia utilitzat per ocultar el contraban, en el que li semblava una vida anterior. Com Plaan, els dos tafaners tenien mirada ossuda de mercenaris o pirates, més que de contrabandistes, cosa que quadrava amb la barreja de naus que en Han havia vist en els hangars d'aterratge.

Plaan somreia divertit.

-Contrabandistes?

-Sempre que es pot –va dir en Droma.

-Independents o treballeu per als hutt?

-Som contractistes independents.

Plaan va esbufegar.

-Avui dia hi ha millors maneres de guanyar-se uns crèdits. Fins i tot els hutt han de tenir cura. Amb Boss Bunji expulsat de la Roda del Jubileu, no queda a Ord Mantell brillestim suficient per omplir tan sols una banya de bantha.

Mentre parlava, un home baix que portava gastades eines de mecànic va entrar al passadís procedent de la rampa de descens.

-Sembla que la seva nau ha entrat fa poc en acció -va dir a Droma-. De qui sigui que fugissin vostès li va destrossar el seu nou anoditzador.

-Ens vam trovar amb una patrulla yuuzhan vong -va respondre Droma davant la mirada inquisitiva d’en Plaan-. Afortunadament, vàrem escapar amb pocs danys, només el convertidor d'energia i la hipervelocitat.

El mecànic va fer una ganyota, va mirar al seu voltant i va moure apreciativament el cap.

-Aquesta nau no és un últim model, però crec que podrem aconseguir-li els recanvis que necessita.

Plaan es va relaxar una mica.

-Si conegués a la gent adequada, no hauria de preocupar-se per les patrulles yuuzhan vong –va dir mentre seguia a Droma i al Han fins al compartiment davanter.

En Droma mirà al Han abans de parlar.

-Conèixer a la gent adequada és una cosa en el que mai hem estat especialment bons.

El cap de seguretat va deixar anar un riure aspre.

-Potser la seva sort estigui a punt de canviar -Caminà fins a l’entrada, al passadís circular, i va treure el cap al celler dels circuits-. Quants passatgers pot transportar aquest trasto? -Preguntà sense donar-se la volta.

-És més petita del que sembla -va respondre en Han, donant unes quantes passes cap a ell-. Sota la coberta només hi ha espai per a les canonades i els cables. Tot i que si els fiquéssim atapeïts com sardines, el subministrament d'oxigen no arribaria per més de cinquanta aproximadament... I només durant unes quantes hores.

-Per què ho pregunta? -va apuntar Droma.

Plaan va donar mitja volta i tornar al compartiment.

-Aquí, a l’Espinada d’Esau, hi ha molts que treballen per a gent que té tracte directe amb els yuuzhan vong.

-Un parell d'amics nostres treballaven per a un tipus que deia tenir tracte directe amb els yuuzhan vong -va assegurar Han a Plaan-, però quan va arribar el moment, no ens va ajudar en absolut. Ha sentit parlar de la Brigada de la Pau?

Plaan va assentir lentament.

-L'equip d’en Reck Desh.

-El mateix patró?

-El mateix -va confirmar Plaan-. Però el tipus d'activitats que duia a terme la Brigada de la Pau era molt arriscat. La nostra especialitat són els trasllats.

-Els trasllats... –va repetir en Han.

-Transports privats per a refugiats desitjosos d'escapar dels camps de la Nova República.

Els ulls d'en Han es van entretancar per la sospita.

-Depenent del que cobri pels serveis, és un filantrop o un depredador.

Plaan va riure.

-Com ens paguen uns bons extres, els passatgers només aporten modestes quantitats.

-Així que aquest contractista anònim és un filantrop? –Digué en Droma.

-Per guanyar els extres, el contractista exigeix ​​que lliurem als refugiats en mons concrets..., mons que acaben sent objectius dels yuuzhan vong.

En Han es va haver d’obligar-se a parlar.

-Els esteu reciclant. Els refugiats paguen per sortir d'un camp, es troben enmig d'una invasió i acaben en un altre camp. -Va lluitar contra l'impuls d’esbocinar a Plaan membre a membre-. I, per descomptat, els yuuzhan vong estan contents perquè actuant així compliquen tot el possible la situació de la Nova República.

Plaan va arronsar les espatlles.

-Per a la Nova República serà un problema, però per a nosaltres és una feina ben pagada. Interessats?

-És possible -va acceptar Droma-. Té alguna cosa preparada en aquests moments?

-Llàstima que no arribessin abans -Plaan va emetre un sonor lament girant el cap cap a un costat-. La nostra gent embarcarà d'aquí a poc un carregament a Ruan.

En Droma es va asseure vacil·lant a la butaca d'enginyeria, disposat a no mirar al Han.

-Ruan?

En Han el va mirar de reüll un instant.

-Potser no sigui massa tard per participar -aconseguint només en part que la seva veu no traslluís l'alarma i la por que sentia, es va tornar cap a Plaan-. Quant trigaran a subministrar-nos els recanvis que necessitem?

Següent