12
En Brakiss tenia un
despatx privat a l'Acadèmia de l'Ombra, un lloc que podria anar per estar tot
sol i practicar la contemplació.
Mentre pensava,
contemplava les imatges multicolors que l'envoltaven a les parets: una cascada
de lava escarlata al planeta de roca líquida de Nkllon, un sol M esclatava
llançant arcs de foc estel·lar a la nova dels Denarii, l'encara flamejant nucli
de la Nebulosa del Calder, on set estrelles gegants s'havien convertit en
supernoves a la vegada, i un panorama dels fragments d'Alderaan, destruït per
la primera Estrella de la Mort de l'Imperi feia més de vint anys.
En Brakiss
reconeixia una gran bellesa en la violència de l'univers i en el poder
desencadenat que brollava de la galàxia o que era deixat en llibertat per
l'enginy humà.
En Brakiss, envoltat
per la solitud i el silenci, va utilitzar tècniques de la Força per meditar i
absorbir aquelles catàstrofes còsmiques, cristal·litzant el poder que hi havia
dins del seu ésser. Sabia com fer que la Força es doblegués a la seva voluntat
a través del costat fosc. El poder emmagatzemat dins de la galàxia era seu
perquè l'utilitzés. Quan el capturava i el mantenia empresonat dins del seu cor.
En Brakiss podia conservar la seva calma exterior i no veure’s inclinat a la
violència, com li solia passar a la Tamith Kai, que compartia les tasques de la
instrucció amb ell. En Brakiss es va recolzar en la seva butaca encoixinada i
va permetre que el seu alè sortís lentament dels seus pulmons. El cuir sintètic
va grinyolar sent fregat pel seu cos, i els escalfadors que hi havia dins de la
butaca van elevar la temperatura fins a un nivell relaxant. Els coixins es van
adaptar per si mateixos a la forma del seu cos per proporcionar la màxima
comoditat possible.
La Tamith Kai es
negava a permetre aquest tipus de petits plaers. Era una dona dura, i insistia
en la privació i l'adversitat per agusar les seves capacitats al servei de
l'Imperi, que havia reconegut el seu potencial i l'havia tret de l’aspre i
salvatge planeta Dathomir. Però en Brakiss havia descobert que podia pensar
millor quan estava còmode. Llavors podia fer plans i reflexionar sobre les
diferents possibilitats.
Va connectar el
quadern gravador del seu escriptori i va sol·licitar els registres del dia.
Hauria de fer un informe i enviar en una hiperunitat blindada fins al seu
poderós nou líder imperial, que s'amagava en les profunditats dels Sistemes del
Nucli.
Hi havia
transcorregut algun temps des que el campament que va fundar al Gran Canó de
Dathomir havia proporcionat algun estudiant nou que tingués grans capacitats,
però els tres joves plens de talent que havia segrestat de l'Acadèmia Jedi de l’Skywalker
eren una altra història, i mereixien el risc que va suposar haver-los capturat,
en Brakiss ho podia percebre.
Però les seves
creences i desitjos no podien ser més erronis. El Mestre Skywalker els havia
ensenyat massa coses i de les maneres equivocades. No sabien com convertir la
seva ira en una esmolada punta de llança per formar una arma més gran. Pensaven
massa. Eren massa tranquils, massa passius..., excepte el wookiee.
En Brakiss
necessitava ensinistrar aquells tres joves. Ell i la Tamith Kai emprarien les seves
diferents especialitats per treballar sobre ells.
En Brakiss va moure
els dits i les seves puntes van colpejar suaument la llisa superfície de
l'escriptori. De tant en tant encara lamentava haver abandonat el centre
d'ensinistrament de Yavin IV. Hi havia après molt allà, encara que la seva
missió per a l'Imperi sempre va ocupar el primer lloc en els seus pensaments.
L'Imperi havia
escollit en Brakiss feia molt de temps per la seva capacitat Jedi no explotada.
Havia estat sotmès a un rigorós entrenament i condicionament perquè pogués
espiar l'Acadèmia Jedi de l’Skywalker i acumular una informació que no tindria
preu. Se suposava que ningú havia de saber que era un explorador, infiltrat
allà per aprendre tècniques que després pogués ensenyar al Segon Imperi. El nou
líder imperial havia insistit a desenvolupar els seus propis Jedi Foscos, un
símbol al voltant del que podrien agrupar-se els que eren fidels a l'Imperi.
Però, d'alguna
manera inexplicable, el Mestre Skywalker ho havia sabut veure immediatament a
través de l'engany. Hi havia comprès quina era la veritable identitat d’en
Brakiss. Però a diferència del que va passar amb els espies maldestres i que no
tenen experiència que havien anat anteriorment a Yavin IV amb la mateixa
missió, en Brakiss no havia estat expulsat a l'instant. L’Skywalker havia
tingut molt poca paciència amb els altres, però pel que sembla hi havia vist un
veritable potencial amb ell.
El Mestre Skywalker
havia començat a treballar amb ell, ensenyant-li obertament aquelles coses que
més necessitava aprendre. En Brakiss tenia un gran talent per a l'ús de la
Força, i el Mestre Skywalker li havia ensenyat com emprar-lo. Però l’Skywalker
havia intentat repetidament contaminar en Brakiss amb el costat de la llum, amb
els llocs comuns i els costums pacífics de la Nova República. Només el fet de pensar-hi
va fer que en Brakiss s'estremís.
Finalment, en una
prova privada i supremament important, el Mestre Skywalker havia conduït a
Brakiss en un viatge mental per l'interior del seu ésser. No li havia permès
mirar cap a fora a través dels rius de la Força, i havia donat la volta a
l'estudiant fosc com si fos un guant perquè pogués veure el que hi havia dins
del seu cor i observar la veritat sobre allò del que estava fet.
En Brakiss havia
obert una trapa i havia caigut en un pou ple del seu auto engany i de les
crueltats potencials que l'Imperi podia obligar-lo a cometre. El Mestre
Skywalker havia estat al seu costat, obligant-lo a mirar –i a seguir mirant-
fins i tot mentre en Brakiss es debatia per escapar de si mateix, no volent
enfrontar-se a les mentides de la seva existència.
Però el
condicionament imperial era massa profund. La seva ment estava massa centrada al
servei a l'Imperi, i aquella prova havia acabat portant-lo a la vora de la
bogeria. En Brakiss va fugir del Mestre Skywalker, i va pujar a la seva nau i
es va allunyar per les profunditats de l'espai.
Havia passat molt
temps en solitud abans de tornar a l'abraçada del Segon Imperi, on va començar
a emprar els seus coneixements..., tal com havia estat planejat des del
principi.
En Brakiss era ben
plantat i estava perfectament format, i no podia trobar-se més lluny de la
corrupció que havia mostrat l'Emperador en els seus últims dies, quan el costat
fosc va devorar el seu cos des de l'interior. En Brakiss va intentar negar
aquesta corrupció i es va consolar a si mateix amb la seva aparença externa,
però no podia escapar a la lletjor oculta en la foscor del seu cor.
Sabia que el seu
lloc en l'Imperi renaixeria, i havia après a sentir-se satisfet amb aquell
servei. El seu major triomf era la seva Acadèmia de l'Ombra, on podia
supervisar l'ensinistrament dels nous Jedi Foscos: dotzenes d'estudiants,
alguns d'ells amb molt poc o cap talent, però altres amb el potencial per
aconseguir una autèntica grandesa tan immensa com la del mateix Darth Vader.
El nou líder
imperial també era conscient del perill que tancava crear un grup tan poderós
de Jedi Foscos, naturalment. Els Cavallers Jedi que havien sucumbit davant el
costat fosc tindrien les seves pròpies ambicions, i es veurien temptats pel
poder que controlaven. El treball d’en Brakiss consistia a mantenir-los a
ratlla.
Però el gran líder
tenia les seves pròpies mesures protectores. Tota l'Acadèmia de l'Ombra era plena
d'artefactes autodestructius: hi havia centenars, si és que no milers,
d'explosius capaços de provocar reaccions en cadena. Si en Brakiss no
aconseguia crear la seva tropa de Jedi Foscos, o si els nous estudiants
acabaven organitzant una revolta contra el Segon Imperi, el líder imperial
activaria les seqüències d'autodestrucció de l'estació. En Brakiss i tots els
Jedi Foscos quedarien destruïts en una espurna encegadora.
En Brakiss, un
ostatge de la foscor, mai podia sortir de l'Acadèmia de l'Ombra. Romandria allà
per ordre del gran líder, confinat fins que ell i tots els seus estudiants
haguessin demostrat ser dignes de confiança.
En Brakiss va descobrir
que estar assegut a sobre d'una enorme bomba feia que li resultés difícil
concentrar-se. Però tenia una gran confiança en les seves capacitats i en les
de la Tamith Kai. Sense aquesta confiança mai hauria arribat a convertir-se en
Jedi, i mai s'hauria atrevit a tocar els ensenyaments del costat fosc. Però
havia après aquells secrets, i s'havia anat fent cada vegada més fort.
Canviaria aquests
nous estudiants. Estava segur que podia fer-ho.
En Brakiss va
somriure mentre acabava l'informe que descrivia els seus plans. La ira del wookiee
gran i llargarut podia ser utilitzada, i la Tamith Kai no tenia rival en aquest
tipus de treballs. La nova Germana de la Nit era una torturadora nata, i sabia
complir extremadament bé tots els seus deures. En Brakiss permetria que
s'encarregués d'ensinistrar en Lowbacca.
Ell, per la seva
banda, treballaria amb els bessons, els néts d’en Darth Vader. Eren massa
tranquils i estaven massa ben ensinistrats, i resistirien de maneres subtils
que demostrarien ser molt més difícils de superar.
En Brakiss tenia
altres mètodes per a ells. En primer lloc, havia d’esbrinar el que realment
volien en Jacen i la Jaina..., i donar-los-hi després.
A partir d'aquest
moment, els bessons serien seus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada