Eclipsi Jedi (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

Amb excepció dels del Sector Corporatiu, pocs sistemes planetaris havien estat tan explotats com Fondor..., sobretot per ser un sistema tan proper al Nucli. Originalment, aquesta part del sector Tapani va ser pensada com a centre de producció i drassana naval a causa de l'enorme quantitat de llunes i asteroides rics en recursos i de mons madurs per ser explotats. Però mentre les colossals corporacions industrials que dominaven Bilbringi, Kuat, Sluis Van i altres drassanes havien intentat compensar l'espoli a què sotmetien a aquests planetes, a Fondor ni tan sols ho van intentar. Les seves rutes espacials van ser considerades un perill a causa dels enderrocs que suraven lliurement en el buit, les llunes petites de Fondor donaven la impressió d'haver estat mossegades per un gegant, i fins i tot el propi planeta estava atestat, contaminat i corromput pels qui s'encarregaven de proporcionar diversions per als milions d'obrers que no tenien altre lloc on gastar els seus crèdits durament guanyats. El sistema era una ruïna a la Ruta Comercial de Rimma.

Molts asseguraven que el cúmul d'hangars orbitals i instal·lacions de construcció de gravetat zero mai havia funcionat més eficaçment que quan les dirigia l'Imperi, i la veritat era que les condicions s'havien deteriorat palpablement en els últims vint anys..., i més des de l'arribada dels yuuzhan vong.

Sorgint de l’hiperruta Gandeal, més enllà de la lluna més allunyada de Fondor, el Falcó va ser detectat immediatament i examinat pel control de comandament de la Primera Flota que, després de la caiguda d’Obroa-skai, tenia la tasca de protegir les drassanes.

-Passa’ls-hi el codi del nostre transponedor actual -va indicar Han a Droma mentre dirigia el Falcó cap a la cua de transports i vaixells de guerra pendents de permís per entrar en l'espai de Fondor-. És la millor opció perquè ens deixin passar.

-Com haurà entrat el Trevee? -Preguntà Droma connectant diversos interruptors en el panell de la seva consola.

Un contrabandista expert que piloti una vella Caçadora de Caps amb trenta anys d'antiguitat pot saltar fàcilment la seguretat militar. A més, el Trevee podria tenir negocis legals aquí, o l'encarregat de l'operació Tholatin li va poder subministrar els codis de seguretat -va somriure obertament mirant al ryn-. No sé per què t'explico res! Segur que els ryn sou uns professionals en aquest tipus de coses.

-Només per necessitat –va dir Droma ingènuament.

Una veu aspra va sorgir dels altaveus de la cabina.

-Falcó Mil·lenari, aquí control de la Primera Flota. Si us plau, informi de la seva procedència i el motiu de la seva visita.

-Gandeal -Digué Han pel seu micròfon portàtil-. I venim més per plaer que per negocis. Tenim una cita amb certs amics que deuen haver arribat fa poc. La seva nau és el Trevee, registrat a Nar Shaddaa.

L'encarregat de comunicacions a l'altre extrem de la línia va trigar un llarg moment a respondre.

-Perdoni la pregunta, Falcó Mil·lenari, però... estic parlant amb el general Han Solo?

- Ex general per a vostè, Control –va respondre Han jocosament.

-És un plaer parlar amb vostè, senyor. Pel que fa a la seva consulta, el Trevee va rebre el permís d'entrada fa poc. Malauradament, han deixat el seu carregament en una zona allunyada per a naus no registrades..., sobretot per a naus ben proveïdes amb una potència de foc d'acord amb la seva fatxenderia.

-El que pensava, els han enganyat -xiuxiuejà Han a Droma, abans de tornar a obrir les comunicacions-. Control, pot almenys dir-nos on ha deixat la seva carrega el Trevee?

-Negatiu, Senyor. Li suggereixo que es dirigeixi al centre de comandament de les Forces de Defensa instal·lat al planeta. Si vol els hi vol preguntar a ells, puc obrir-li una ruta.

-Entès, Control. I gràcies per l'ajuda.

-Mantinguin la posició per rebre la ruta i les dades de navegació.

-Esperem.

En Han va recolzar els colzes a la consola i va contemplar les llunes deformades i les centenars de plataformes de construcció que s'apinyaven a l’espai. La silueta de Fondor dominava el paisatge com a teló de fons.

-Bé, això és bufar i fer ampolles. Només hem de buscar en mil milions de quilòmetres cúbics d'espai..., per no esmentar el propi Fondor.

-Podríem buscar el rastre energètic dels motors del Trevee amb l'escàner.

En Han va pensar uns segons.

-Control ens ha dit que ja han lliurat la seva càrrega, i els salts hiperespacials no estan permesos a l'interior de l'òrbita de la sisena lluna de Fondor, així que estaran utilitzant els repulsors o els motors sublumínics. Però podrien estar en qualsevol part. -Es va passar la mà per la cara, estirant-se les bosses que tenia sota els ulls-. Si haguessis abandonat a un parell de centenars de refugiats, què faries a continuació?

En Droma es va recolzar en el seu seient, acariciant-se el seu pàl·lid bigoti.

-Podria prendre un respir i gastar a Fondor part dels crèdits que m'he guanyat. O saltaria fins a Abregado-rau per fer el mateix.

-És possible. Però recorda que saps que Fondor serà atacat molt aviat, la qual cosa significa que la ruta de Rimma, des d’Abregado-rau a Sullust, estarà molt concorreguda.

-En aquest cas, voldria estar el més lluny possible de Fondor -va seguir dient Droma, arrufant les celles-. Fins i tot descansar una temporada i passar desapercebut abans de sortir de gresca.

En Han i Droma es van mirar.

-Tholatin -Van dir a l'uníson.

En Han es va incorporar en la seva butaca per empunyar els controls, mentre Droma consultava l'ordinador de navegació.

-El millor punt de salt per Tholatin és l'òrbita més allunyada de Fondor.

En Han va desviar la mirada cap al mapa estel·lar que Droma va posar en pantalla. Amb Fondor a menys de dos mesos d'arribar al seu punt orbital més allunyat del sol, el punt de salt estava relativament a prop de les coordenades en què el Falcó havia tornat a l'espai real des de l’hiperruta de Gandeal. Connectant els impulsors, va fer virar la nau a través d'un banc de núvols, lluny de les boies de navegació que els haguessin portat directament a Fondor.

A l'instant, l'altaveu de la cabina va cobrar vida.

-Falcó Mil·lenari, per què ha alterat el seu curs?

-Euh..., una petita avaria del motor –va dir en Han fingint alarma en la seva veu-. Però de seguida ho tindrem sota control.

-Mantinguin la seva actual posició, Falcó, està entrant en espai restringit. Repeteixo: quedin-se on són. Se us enviarà una nau escorta perquè els ajudi.

-No, no es molestin a enviar a ningú –va protestar en Han, mentre el Falcó accelerava-. Tornarem al punt d'espera i farem les reparacions allà.

-Negatiu, Falcó. Ha entrat en espai restringit. Torneu immediatament al seu curs original.

En Han va augmentar la velocitat de la seva nau mentre l'ordinador de navegació els guiava fins al punt més allunyat de l'òrbita el·líptica de Fondor. Una miríada de naus capitals, barcasses, gavarres i transports van entrar en el seu camp de visió, tots maniobrant cap a diferents punts de salt. De sobte, un indicador de l’autenticador amic-enemic va començar a parpellejar.

-Ha reconegut una emissió IR i una descàrrega d'ions –va exclamar Droma agitat. Confirmat, és el Trevee -Amplia la imatge de les coordenades indicades i una nau amb forma de beina va aparèixer al centre de la pantalla-. Aquí està!

En Han va somriure, agraint mentalment totes les dades que els havien proporcionat Confús i els altres androides.

-Sí, és ella.

-Falcó Mil·lenari -va bordar la veu del control de comandament-. Aquest és el seu últim avís.

-Apaga aquesta cosa -va tallar en Han.

En Droma baixà el volum i va tornar ràpidament a la seva consola.

-Escuts deflectors aixecats -va dir sense que li ho preguntessin-. Ordinador de control de foc connectat.

En Han es va estirar cap a l'esquerra buscant el servomecanisme que controlava el quàdruple làser dorsal. Quan van poder veure el Trevee a través de la finestreta de la cabina, va atreure la palanca de l'accelerador cap a ell, situant el Falcó sota el transport, i va fer que girés sobre si mateix passant davant l’aplatada proa del Trevee.

-Ara ja saben que som aquí -va dir, desaccelerant per igualar la potència dels motors bessons de l'altra nau.

-Estan escanejant-nos -va advertir Droma-. Preparen els seus canons.

-Dóna'm un esquema de la nau -Han va estudiar les dades que Droma li anava enviant i va tocar amb el seu dit índex la pantalla-. El seu motor hiperllumínic està just davant de l'aleta de popa. Anem a per ell.

En Droma va estrènyer els comandaments del copilot amb tota la seva força, enganxant el Falcó a la popa del Trevee. Han va centrar la retícula de tret dels seus làsers quàdruples a l’estabilitzador del transport.

- Foc!

Tot just Droma acabava de pronunciar aquestes paraules, quan blavosos guions d'energia es van dirigir cap al Falcó, estavellant-se contra el seu escut deflector davanter i sacsejant la nau però sense danyar-la.

-Un canó d'ions -va reconèixer Droma-. Ens tenen en el seu punt de mira. I estan preparant el motor hiperespacial.

Més rajos d'energia van sorgir de la torreta de popa del transport. Droma va inclinar el Falcó cap a un costat i després cap a l'altre, el va fer rodar sobre si mateix, virant a estribord, i va mantenir la nau invertida mentre Han apuntava.

Una llum violenta va sorgir prement dels quatre làsers del Falcó, volant a trossos l'aleta del Trevee i obrint un solc cremat a tot el llarg de la seva popa. Gotes de metall fos van brollar del transport mentre es balandrejava desesperadament sense deixar de disparar al seu perseguidor. Droma va obligar al Falcó a fer un ris, proporcionant al Han un blanc fàcil: el reescalfat canó del transport. Aquest el va destrossar instantàniament. Després va centrar els seus esforços en el generador de l'escut.

-Obre una freqüència a la nau –va dir.

-No contesten -Droma estudià la pantalla sensora -. Estan intentant allunyar-se del sistema a tota velocitat.

En Han va prémer els llavis.

-En què estan pensant? No poden saltar a l'hiperespai i no poden deixar-nos enrere -es va girar cap a Droma, que seguia estudiant els escàners-. Què pretenen? Què?

-Sis Caces estel·lars de la Nova República. Ala-X. S'acosten molt de pressa per popa.

En Han va maleir en veu baixa.

Un grup de caces del comandament de la flota.

-Es va col·locar els auriculars i va ajustar els controls.

Una nova veu va sorgir dels altaveus.

-... Al Falcó. No ens obligui a disparar.

-Intenteu-lo si us atreviu -xiuxiuejà per a si mateix. Va obrir el canal de comunicacions-. Aquí el capità Han Solo, del Falcó Mil·lenari. No busquem baralla, líder d'esquadró. Posi-me'n amb el comandant d’operacions de vol -tapà el micròfon amb la mà-. Ha arribat el moment de recórrer als de dalt.

-L’estic escoltant, capità Solo -va dir una veu greu clarament irritada-. Està violant les regulacions de seguretat. Una infracció més i acabarà a la presó abans que acabi el dia... malgrat el seu historial o de la seva esposa. Queda clar?

Aquell comentari només va servir per incitar més al Han.

-Té coses més importants que fer que arrestar-me, comandant.

-No forci la seva sort, capità Solo. Seguiu als seus escortes fins a la caserna general de la flota i podrem entretenir-nos discutint la seva opinió sobre quines han de ser les meves prioritats.

-Escolti, Comandant. Els yuuzhan vong atacaran Fondor. No sé exactament quan, però serà aviat. Suggereixo que posi a la flota en alerta.

-Això és absurd, Solo. No tenim cap informació al respecte.

-I jo no tinc temps per entrar en detalls, però...

-L’Esquadró que ens persegueix es dispersa -li va interrompre Droma, amb els ulls fixos en la pantalla de l'escàner.

En Han va deixar anar una riallada.

-No m'agrada aprofitar del meu nom i la meva posició, però...

Va deixar la frase sense acabar. Droma tenia la boca oberta, amb la mandíbula inferior penjant fluixa sobre el seu pit, i assenyalava amb una mà tremolosa les finestres que tenia davant d'ell. Simultàniament a l'estrident sirena d'alarma de l'indicador d’hiperones, Han es va girar per veure que estaven volant directament cap al que qualsevol hagués pres per una tempesta de meteorits, però que ell sabia que eren naus enemigues entrant a centenars a l’espai real.

Gairebé per instint, Han va fer que el Falcó virés, i va veure passar pel seu costat un eixam de transports, destructors i creuers; encara que cap va demostrar el menor interès per la seva nau, ni tan sols pel Trevee, tot i ser molt més gran.

- Acció evasiva! -Cridà Droma, recuperant per fi la veu-. Contramesures!

-Què et creus que estic fent? –Va respondre Han, lluitant amb els comandaments.

Les naus de guerra seguien materialitzant-se per tot arreu, més de les que en Han hauria cregut possible..., i més que suficients per combatre les defenses de Fondor i destrossar-les. L'avantguarda ja estava disparant, llençant projectils fosos i enlluernadors raigs de plasma contra naus civils i bèl·liques, sense fer distincions. Han va desviar el Falcó del curs que portava el grup de combat principal i va accelerar en direcció a les coordenades del punt més allunyat de l'òrbita de Fondor, tal com havia fet el Trevee, encara que només fos per distanciar-se de la batalla.

-Per això tenien pressa –va comentar en Han-. Sabien que els yuuzhan vong estaven de camí -el rostre es va retorçar de ràbia i va llançar una curta ràfega de làsers, més per terroritzar la tripulació del Trevee que per fer mal a la nau.

Llavors, quan semblava que les dues naus havien aconseguit passar sanes i salves a través de l'allau d'atacants, un últim vaixell enemic va sorgir del no-res. Semblava més un raïm de bombolles amb la superfície endurida que un gruix tros de corall, i la nouvinguda va estar a punt de xocar amb el Trevee, però aquesta va esquivar la col·lisió encara que la desesperada maniobra va fer que quedés fora de control.

Intrigat, Han es va inclinar cap a les finestretes per mirar més de prop l'estranya nau. Un segon després, va canviar de curs dirigint directament cap a ella.

-D'una en una -grunyí-. Contra aquesta podem arriscar-nos.

Amb el Falcó decantat una vegada més, Han i Droma van llançar ràfegues dels làsers dorsals i ventrals contra la nau-raïm. La majoria van ser empassades per les anomalies gravitatòries abans d'arribar a la nau, però un nombre sorprenent alt d'elles va aconseguir el seu objectiu. Han ho va entendre tot quant va descobrir que la nau era atacada per un grup de caces de la Nova República. Massa assetjats i distrets, els dovin basal que escudaven el vaixell yuuzhan vong començaven a fallar.

Oblidada tota precaució, Han va tancar encara més el seu angle d'atac i va augmentar la velocitat perquè la nau-raïm hagués de creuar-se amb la trajectòria del Falcó. Llavors, tant Droma com ell van descarregar els seus canons sobre l'enemic, martellejant-lo amb massives emissions d'energia. Gas i flames van emergir de la nau, i una de les esferes implotà, desinflant-se com si fos un globus punxat per una agulla. La nau va començar a virar a babord lentament i va rodar sobre si mateixa, com una criatura derrotada mostrant el ventre al seu agressor.

-Gràcies per l'ajuda, YT-1300 -va dir algú pel canal de comunicacions.

- És el pilot líder de l'esquadró -va explicar Droma.

-Però no és un esquadró militar -va dir en Han.

-Quant fa que ha començat la batalla, YT?

En Han va obrir un canal als caces.

-L’enemic va aparèixer un minut abans que vosaltres i ja està bombardejant les drassanes. Qui sou, nois?

-La Dotzena d’en Kyp -va dir el pilot.

-Kyp Durron! Què dimonis fas tu aquí?

Agafat amb la guàrdia baixa, Kyp va callar un instant.

-Han, ets tu? -Preguntà tímidament.

-El mateix.

-Ara et dediques a la pintura o has ficat el Falcó sense voler en una estrella?

-És una llarga història.

-Com la nostra. Perseguim a aquesta nau bombolla des de Kalarba. Els yuuzhan vong tenen presoners a bord, Wurth Skidder entre ells. I tu?

-El transport que teniu a estribord va abandonar a un grup de refugiats en algun lloc d'aquest sistema. Vaig creure que podria convèncer-los perquè ens diguessin on els van desembarcar.

- Si fas mitja volta i participes en la batalla, series de molta ajuda. T’assignaré dos dels meus perquè t'acompanyin.

-Els accepto, però què penses fer amb els presoners?

-Pujar a bord i rescatar-los.

Al Han se li va escapar una riallada.

-Només un Jedi pot fer l'impossible.

-És el nostre lema -va admetre en Kyp.

-Tornarem a ajudar-vos quan puguem -va prometre en Han.

-Que la Força t'acompanyi, Han.

-I A tu.

-OOOOO-

A la Drassana Orbital 1321, el destructor estel·lar Amerce estava gairebé acabat. Era un dels trenta enormes vaixells de guerra que s'estaven ultimant a Fondor, juntament amb centenars de naus menors. Algunes de les drassanes més grans anaven amb retard en haver d'ajustar mantenidors d'inèrcia hiperllumínica a tota una flotilla, però en el 1321 estaven segurs que el seu treball en l’Amerce acabaria aquest mateix mes. L'avarada seria el final per a desenes de milers d'obrers que havien passat gairebé tot un any estàndard treballant a la nau al costat d'androides i altres màquines, en torns rotatius, i moltes vegades en gravetat zero durant dies interminables.

Creed Mitsun, el capatàs humà d'un equip d'electricistes format per membres de diverses espècies, estava més ansiós que la majoria per acabar. Els substancials crèdits que havia reunit semblaven haver volat del seu compte bancari, i la seva companya dels dos últims anys, una ballarina exòtica que treballava a Ciutat Fondor, amenaçava amb tornar-se a Sullust si Mitsun no baixava al planeta el més aviat possible.

Últimament no passava un sol dia sense que Mitsun es despertés tan esgotat com si hagués estat treballant en comptes de dormir, i tement que l’Amerce mai es completaria i que mai podria marxar d'allà. Per empitjorar-ho tot, els trepants espacials no paraven de funcionar les vint hores del dia, i tothom es despertava molt abans que comencés el seu torn.

Avui no era una excepció.

Mitsun va afegir el seu elaborat grunyit al cor de protestes habituals que arribaven des de tots els racons del dormitori, va enterrar el cap sota un coixí i es va negar a moure’s, malgrat el tenaç udol de les sirenes i les insistents trucades de la femella bothana que tenia la llitera oposada a la seva.

-Vinga, cap -pregava, sacsejant-lo perquè s’aixequés-. Ja sap el que passa si no ens presentem en el nostre lloc de treball.

-M’importa un rave –va dir Mitsun amb la veu ofegada pel coixí-. Com esperen que acabem l’Amerce si ens dormim dempeus durant els torns?

-Si us plau, Cap. Si el suspenen, a tots ens anirà pitjor.

Mitsun va voler empènyer-la perquè el deixés en pau, però, de sobte, es va trobar caient al dur terra de la coberta des de l'altura de la seva tercera llitera.

-A què ve això? -va quequejar mentre intentava posar-se dret, només per descobrir que a la femella bothana i a gairebé tots els altres els havia passat el mateix.

Sense previ avís, tota la instal·lació va patir un fort cop, prou potent com per bolcar diverses files de lliteres i enderrocar a tots els que es trobaven al dormitori.

-Això no és cap trepant! -Cridà algú.

Mitsun va sentir les paraules, però es va negar a creure-s’ho. Va córrer cap al nucli exterior passant per sobre dels cossos que jeien a terra i va colpejar amb el palmell de la mà l'interruptor que aixecava la persiana metàl·lica que tancaven durant la nit.

Quan la persiana acabar d'enrotllar-se, ja hi havia diversos obrers més al costat d’en Mitsun, i l'altre costat del panell de transpariacer es trobaven les restes d'un Amerce ple de forats i que expulsava les seves entranyes a l'espai.

Una tempesta del que semblaven asteroides es dirigia cap a ells des de la lluna més pròxima a Fondor, tan decidits a demolir la Drassana 1321 que ni tan sols es molestaven a disparar les seves armes, sinó que acceleraven cap al cuirassat i la instal·lació.

-S’ha acabat el permís -es digué Mitsun a si mateix quan va veure com dos coralites es llançaven directament cap al dormitori.

-OOOOO-

La Leia trepitjava els talons del coronel que l'havia tret de la seva cabina del Yald dient-li que era urgent que s'unís al Comodor Brand al Centre d'Informació Tàctic. L'ajudant d’en Brand i ella sortien del turboascensor que els havia portat al CIT, quan gairebé va xocar amb l’Isolder, que òbviament arribava del Cançó de Guerra.

-Tens idea del que passa? -Li va preguntar.

Va llançar la pregunta en to mordaç, encara que sense ser-ne conscient. El que va començar a Gyndine com un vague pressentiment i es va convertir en aprensió després de la visió de Hapes, era ara una por profunda, tangible com qualsevol por o fòbia que mai hagués experimentat, encara que el seu origen i substància seguien sent un misteri per a ella.

Hores de meditació havien permès a la Leia determinar quina part de la seva aprensió se centrava en l’Ànakin, Jacen i el previst atac a Corèllia, però no aconseguia saber-ho, ni tan sols suposar-ho, com es connectava aquesta preocupació per ells amb el pressentiment que s'arremolinava al voltant de l’Isolder com electrons excitats, i concretament al voltant del comandant Brand i els seus plans de batalla. Només sabia que la seva serenitat s'estava enfonsant, i que aquelles forces convergien d'una manera que ningú havia previst.

-Leia? –Digué l’Isolder.

L'arma del Jedi és la seva ment. Quan un Jedi està distret, quan perd el seu focus, es torna vulnerable...

-Ho sento, Isolder –va respondre per fi-, però no tinc ni idea.

Ell la va estudiar en silenci mentre afanyaven el pas cap a la sala de guerra. Van entrar colze amb colze. Brand va girar el cap cap a ells des del seu alt tamboret al costat d'un ampli panell horitzontal. De fet, tots els reunits en l'enorme sala semblaven atordits sota tota aquella activitat frenètica.

-En Pantalla -va ordenar Brand a un dels tècnics, mentre la Leia i l’Isolder s'acostaven.

La Leia va estudiar una propera bateria d'hologrames, instantàniament conscient que contemplava la seva visió fent-se realitat... o, almenys, part d'ella. Era impossible discernir si les imatges en temps real eren transmeses via satèl·lit o des d'una instal·lació orbital, i, en qualsevol cas, era irrellevant. Un holo mostrava dotzenes de naus de guerra yuuzhan vong i de la Nova República disparant-se mútuament i implacablement, mentre esquadrilles senceres de caces estel·lars i coralites es perseguien a través de les restes d'hangars orbitals.

Un altre holo revelava ennegrides naus gairebé acabades, destrossades, bolcades sobre les seves plataformes espacials d'atracada, amb les torres de comandament i les torrasses d'armament en ruïnes, enmig de núvols de runa que feien gairebé impossible veure res amb claredat. Més enllà, els equivalents yuuzhan vong als transports estel·lars vomitaven tempestes de coralites cap a les plataformes armades i la superfície d'un món ja castigat per la devastació industrial.

-Això és l’Amerce -va dir Brand mortalment seriós, assenyalant una de les naus destruïdes. Va apuntar a un altre holograma-. I aquest, l’Anlage.

La Leia el mirava confosa.

-No són naus corellianes.

En Brand li va tornar una de les mirades més tristes que mai hagués vist.

-Els Yuuzhan vong han atacat Fondor. Ens van enganyar fent-nos creure que anaven a atacar Corèllia i han atacat Fondor -les paraules sorgien de la boca sense emoció-. Les nostres esperances estaven dipositades en aquestes naus. La Primera Flota fa tot el que pot, però l'enemic ha llançat literalment els seus coralites contra qualsevol blanc que se'ls posi a tir.

-La Flota hapana està preparada per atacar -va assegurar l’Isolder.

-No! –Cridà la Leia sense adonar-se'n. Brand i Isolder la van contemplar fixament -. No –va repetir més tranquil·la.

-Gràcies, príncep Isolder –va dir per fi Brand-, però ja he ordenat que elements de la Cinquena Flota parteixin des de Bothawui. Esperem notícies d'ells.

La Leia es va tornar cap a la consola de comunicació amb el cor bategant-li desbocat.

-Alt Comandament de Commenor, aquí la força d'assalt Aleph -es deixar sentir una veu afligida-. L'enemic ha minat totes les rutes que uneixen Bothawui i Fondor amb dovin basal que operen per control remot. La meitat de les nostres forces ha estat arrencada de l’hiperespai i sis naus han topat amb ombres de massa. No podem seguir, senyor; la nostra única opció és retirar-nos a la Vora Exterior i saltar a Fondor des d’Eriadu o Sullust.

-Arribaran massa tard -mussità Brand abans de tornar-se cap a l’Isolder-. Diu que la seva flota està preparada?

L’Isolder es va aixecar en tota la seva considerable alçada.

-E impacient, Comodor.

La Leia va sentir que no podia respirar, i el CIT va començar a girar davant els seus ulls. Va haver de subjectar-se al braç d’en Brand per no desplomar-se sobre la coberta.

Següent