15
La Tenel Ka va
tornar a mitja tarda. Va trobar al Mestre Skywalker tranquil·lament lliurat a
la contemplació en la petita cambra per esclaus que l’Augwynne Djo li havia ofert
per mantenir-se allunyat d'ulls curiosos durant la reunió.
- He parlat amb el
Consell de Germanes -va dir la Tenel Ka. Onades de calor de la tarda pujaven
ondulant pel cingle fins arribar a la fortalesa de la Muntanya del Càntic,
impregnant l'aire amb un sec olor de cremat -. Esperen visites que arribaran
cap a l'ocàs. En aquest moment seran respostes totes les nostres preguntes.
- Llavors esperarem
-va dir el Mestre Skywalker, mirant-la amb els seus penetrants ulls blaus -. És
una de les coses més difícils de fer..., especialment en un moment tan urgent,
quan no sabem què els ha passat al Jacen, la Jaina i en Lowbacca. Però si el fet
d’esperar ens proporciona respostes allà on l'acció no ho faria..., llavors
esperar és l'acció que hem de triar -va afegir somrient.
Com corresponia a
una bona convidada, la Tenel Ka va estar ocupada amb petites tasques per ajudar
al clan de la Muntanya del Càntic mentre les hores anaven transcorrent
lentament.
El sol va baixar cap
a l'horitzó i l'ocàs. Uns quants núvols que flotaven a baixa altura al cel, que
d'altra banda estava clar, es van tornar de color rosa i ataronjat, i van dispersar
per l'atmosfera reescalfada els raigs sobrants que no podien absorbir. Insectes
que grinyolaven i llangardaixos silenciosos van començar a moure’s d'un costat
a un altre mentre el seu món es refredava amb el crepuscle, afegint febles sons
al silenci del dia.
La Tenel Ka i el
Mestre Skywalker van acabar reunint-se en el nivell inferior de les morades del
cingle, des d'on van contemplar la plana de roca cuita pel sol i les ombres
cada vegada més llargues que el crepuscle projectava sobre del desert.
Comparada amb les bigarrades pells de rèptil que portava la Tenel Ka, la túnica
marró del Mestre Skywalker semblava gastada i insignificant, però la jove
coneixia la força i l'habilitat que el Mestre Jedi amagava al seu interior.
La Tenel Ka va veure
alguna cosa gran i de color fosc movent-se a través de la plana. Es va aixecar
i aclucà els grisos ulls, estudiant la criatura a mesura que s'aproximava. Era
una bèstia de grans dimensions que transportava un genet..., no, dos genets.
El Mestre Skywalker
va assentir.
- Sí, ho veig. Un
rancor que porta a dos genets.
La Tenel Ka va
tornar a aclucar els ulls, i un instant després va comprendre que en Luke
estava millorant la seva visió amb la Força, percebent tant com veient.
Altres membres del
clan de la Muntanya del Càntic van anar a les finestres de les seves cabanes de
tova i van treure el cap a les balconades del cingle per mirar cap avall amb nerviosa
expectació.
El rancor avançà,
lent però incontenible. La Tenel Ka va poder veure amb tota claredat la
gegantina monstruositat, el cos nuós d'un color gris marronós no semblava ser res
més que un vehicle carregat de temibles ullals i urpes. Una dona alta i
musculosa anava muntada davant, i darrere d'ella estava assegut un jove de
cabells foscos i gruixudes celles que portava una capa negra solcada per fibres
platejades, igual que la dona.
-És una Germana de
la Nit -va dir la Tenel Ka -. Puc sentir-ho.
El Mestre Skywalker
va assentir.
- Sí, però aquesta
nova espècie sembla ben ensinistrada i encara més perillosa. Alguna cosa està
passant aquí. Noto que anem pel bon camí.
-Però... Què està
fent aquest... home amb ella? -Va preguntar la Tenel Ka -. Cap governant de
Dathomir tractaria a un home com el seu igual.
-Bé, potser les
coses hagin canviat de veritat -va dir en Luke.
La Germana de la Nit
va detenir l'enorme rancor sota d'ells. La bèstia de cap ple de protuberàncies
xiuxiuejà i es va mig encabritar, arrossegant els seus nusos artells per sobre
del sòl piconat i endurit. La Germana de la Nit desmuntà, i el seu company
vestit de negre va lliscar fins a terra darrere d'ella. Els dos es van quedar
immòbils entre dues grans roques de bronze que brollaven de les sorres.
- Escolteu, dignes
gents! -Va cridar la dona; alçant la cara cap als penya-segats.
El seu crit va crear
ecos al llarg de les roques, reflectint les seves paraules i que fent que la
veu semblés més greu i potent. La Tenel Ka es va preguntar com s'ho feia
aquella dona fosca per fer-se sentir de manera tan irresistible. Va sentir
l'estirada de la Germana de la Nit en la seva imaginació en el mateix instant
en què s'alçava i escoltava.
-Està utilitzant un
truc de la Força -va dir el Mestre Skywalker -. Tira de les teves emocions, i
fa que t'interessis pel que està a punt de dir.
La Tenel Ka va assentir.
Una brisa fresca creada per les temperatures ràpidament canviants del crepuscle
van agitar flocs de cabell daurat vermellós al voltant del seu rostre.
- Una vegada més,
venim a la recerca d'altres a qui interessi el que podem oferir. Sí, sabem que
fa molt temps unes Germanes de la Nit malvades van governar Dathomir amb una mà
de ferro i una voluntat cruel. Eren males gents..., però això no vol dir que el
seu ensinistrament estigués totalment equivocat i que tot el que sabien sobre
el poder hagi de ser menyspreat.
» Sóc Vonnda Ra, i
aquest és el meu company Vilas. Sí.., un home. Puc percebre que esteu sorpreses
i confuses, però no hauríeu d’estar-ho. Hem après d'altres aliats que aquest
poder que anomenem... La Força mora en totes les coses, tant masculines com
femenines. Les Germanes no són les úniques que poden usar-ho en benefici seu,
sinó que també els homes, els Germans, poden manejar aquest poder.
Moltes de les
siluetes que l'observaven des de les morades del cingle es van remoure.
- Percebo la vostra
incredulitat -va dir la Vonnda Ra -, però us asseguro que és veritat.
La Tenel Ka es va
tornar cap al Mestre Skywalker.
- He vist moltes
coses durant els últims anys -li va dir -, i crec que sé com funcionen altres
societats, però em temo que alguns dels clans més conservadors de Dathomir no
estan preparats per acceptar semblants mesures d'igualtat.
El Mestre Skywalker
va assentir, però va arrufar solemnement els llavis.
- No hi ha res en
els ensenyaments Jedi que afavoreixi l'home o la dona..., i ni tan sols als
humans, si a això anem. El teu poble només ha estat enganyant-se a si mateix.
La Vonnda Ra seguia
immòbil al costat del seu rancor domesticat molt per sota d'ells, i va tornar a
parlar.
- Vilas, el meu
millor estudiant home, us farà una petita demostració del que ha après. És una
cosa que us sorprendrà.
En Vilas, el jove
dels cabells foscos, es va treure la capa negra adornada amb fils de plata i la
va penjar de la cadira feta amb retalls de pell de whuffa que cobria la gropa del rancor. Va començar a concentrar-se,
totalment immòbil sobre la terra resseca entre les columnes de pedra, amb els
braços als costats i les mans tenses.
La Tenel Ka va poder
sentir el cantussol d’en Vilas fins i tot des de dalt del penya-segat. El jove
tenia els ulls tancats sota de les seves frondoses celles. La seva negra
cabellera va començar a alçar-se i centellejà amb espurnes d'electricitat
estàtica. El seu cos ondejà amb un creixent poder.
Les estrelles havien
començat a col·lació en el cel purpuri, brillants llums blanques sobre el cada
vegada més fosc teló de fons del crepuscle ja gairebé esvaït. Els núvols van
començar a acumular-se. Al principi només eren tènues filagarses, com ombres
trenades a l'ample del cel que s'anaven nuant i s'unien entre si. La Tenel Ka va
retrocedir mentre la brisa es feia més forta i es tornava més freda.
- Sempre estem
buscant nous estudiants! -Va cridar la Vonnda Ra a la multitud reunida a les
altures. La gent de la Muntanya del Càntic es van inclinar cap endavant en les
seves finestres i balconades -. Si algú de vosaltres vol aprendre els secrets
de la Força i com fer el que en Vilas i jo podem fer, i tant és que sigui home
o dona, de noble bressol o esclau, que vingui a afegir-nos-hi. Les nostres
morades són al fons del Gran Canó, a només tres dies de viatge des d'aquí anant
a peu.
» No podem garantir
que us triem, però posarem a prova les vostres capacitats. Qualsevol persona en
la qual trobem la classe de talent adequat, serà adoptada i passarà a ser dels
nostres. Us ensenyarem a ser una part important en la màquina de l'univers. El
vostre futur pot ser magnífic, si esteu amb nosaltres.
La Vonnda Ra estava
acabant de parlar quan un tro eixordador va ofegar les seves últimes paraules.
Encegadors llampecs d'un blau violeta ballotejaren d'un costat a un altre,
formant grans tridents que van lliscar a través del cel.
En Vilas s’havia
enfilat fins al cim d'un dels pinacles de les roques de bronze, pujant amb
tanta agilitat com si algú estigués tirant d'ell mitjançant cables. Estava
immòbil sobre la roca allisada per les inclemències del temps i tenia els
braços aixecats. L'electricitat estàtica girava al seu voltant com un remolí
mentre la tempesta anava cobrant forma en obediència a la seva voluntat.
Més raigs guspirejaven
sobre el desert, estavellant-se contra roques solitàries a la plana i llançant
al cel sortidors de pols i espurnes. La tempesta es va intensificar, i els va
assotar amb ràfegues de vent fred. La Tenel Ka va parpellejar per lliurar-se de
les llàgrimes que li feien cremar els ulls mentre la seva cabellera s'agitava
violentament al seu voltant.
En Vilas seguia
immòbil sobre el seu pinacle de roca, controlant la tempesta. Els núvols es van
fer més gruixuts i van ennegrir el cel.
La Tenel Ka va
abaixar la mirada cap a terra i va veure que la Vonnda Ra, immòbil al costat
del rancor, també tenia les mans esteses amb els palmells cap amunt i els dits
estirats, cridant a la tempesta. Els raigs van caure sobre el desert. El rancor
va esbufegar i es va encabritar, però no va fugir.
- Veniu al Gran
Canó! -Va cridar la Vonnda Ra per sobre de l’udol del vent -. Si voleu conèixer
un poder com aquest, veniu al Gran Canó...
En Vilas va baixar
d'un salt del pinacle de pedra i va aterrar àgilment sobre les sorres del
desert escombrat pels vents al costat del rancor que seguia agitant-se. Ell i la
Vonnda Ra es van enfilar a la cadira de muntar.
La Vonnda Ra va
agafar les regnes de la criatura i va tirar d'elles, fent-la girar. El monstre
de temibles urpes es va allunyar al galop mentre la tempesta continuava rugint
al voltant dels cingles.
La Tenel Ka els va
seguir amb la mirada, i va intentar mantenir els ulls clavats en la cada vegada
més diminuta silueta del monstre i els seus dos genets.
- Bé, ara ja ho
sabem... -Va dir -. Què farem?
En Luke li va posar
la mà a l'espatlla, i la Tenel Ka va poder percebre la seva ferma confiança.
- Hem d'anar fins a
aquest Gran Canó i oferir-nos com a candidats -va dir -. Estan buscant noves
persones que ensinistrar, i ara estem segurs que seguim la pista correcta. En Jacen,
la Jaina i en Lowbacca ja podrien ser-hi.
La Tenel Ka es va
mossegar el llavi i va assentir.
- Així és, i hem d’esbrinar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada