L'Acadèmia de l'Ombra (X)

Anterior

10

L'endemà, l'alegria que va sentir la Jaina de tornar a veure el seu germà va quedar enfosquida per la presència de la Tamith Kai i el fet que cada un era portat al llarg del passadís per una parella de soldats ben armats.

Quan en Jacen es va apartar dels seus guàrdies només el temps suficient per donar-li una ràpida abraçada, la Jaina li va parlar en un veloç murmuri.

- Tinc un pla -va dir el més de pressa possible -. Necessito la teva ajuda.

Mans cuirassades van tirar sense miraments del germà i la germana, separant-los. Un guàrdia embolicat en la seva armadura va alçar la seva pistola desintegradora davant dels bessons i la va agitar per indicar-los que tornessin a moure’s.

La Jaina va somriure amb malenconiosa diversió. Fins i tot amb la Tamith Kai present, en Brakiss seguia sense estar segur de la seva cooperació. Els soldats de les tropes d'assalt hi eren per assegurar-se que no causarien problemes.

Una lleugera inclinació del cap d’en Jacen va indicar a la Jaina que havia entès les seves paraules.

- Vols sentir un acudit? -Va preguntar amb veu jovial, canviant deliberadament de tema.

-És clar -va respondre la Jaina fingint innocència.

En Jacen es va escurar la gola per aclarir-se-la.

- Quants soldats de les tropes d'assalt es necessiten per canviar un panell lluminós?

La Jaina es va encongir dintre seu. No hi havia dubte que el seu germà era valent..., o potser temerari. Així i tot, va decidir mossegar l'ham.

- No ho sé. Quants soldats de les tropes d'assalt es necessiten per canviar un panell lluminós?

Un guàrdia es va posar davant de la Jaina i es va aturar davant la porta d'una sala de conferències dins la qual va poder veure a dotzenes de persones assegudes. Va suposar que probablement eren els altres estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra. El guàrdia que empunyava la pistola desintegradora la va moure assenyalant l'entrada.

- Es necessiten dos soldats de les tropes d'assalt -va dir en Jacen, en un to de veu prou alt perquè tothom pogués sentir-lo -. Cal un soldat per canviar-lo, i un altre per fotre-li un tret després i atribuir-se el mèrit d'haver fet tota la feina.

La Jaina va intentar reprimir una riallada sense aconseguir-ho del tot. La Tamith Kai va fulminar en Jacen amb la seva mirada violeta.

En Jacen es va remoure sota aquells ulls plens d'irritació.

- Ja veig que ets de Dathomir -va murmurar -. La teva gent no és el que es diu famosa pel seu sentit de l'humor.

Mentre els seus dos guàrdies li agafaven els braços amb una presa prou forta per fer-li mal, la Jaina es va veure obligada a admetre que la petita fatxenderia del seu germà havia alliberat alguna cosa dins d'ella i li havia demostrat que la seva ment -almenys de moment - seguia lliure, i que seguia podent triar.

Va ser portada a ròssec fins a l'interior de la sala, on els seus guàrdies la van asseure d'una empenta en un extrem d'un estret banc sense respatller. Els guàrdies d’en Jacen van asseure al jove en l'extrem oposat de la sala, sens dubte per castigar-lo pel seu acudit. La Jaina va quedar encantada de veure que en Lowie estava assegut a menys d'un metre de distància d'ella, amb només un estudiant entre els dos. El wookiee els va saludar amb un rugit.

Els altres estudiants eren tots humans i vestien uniformes foscos. Semblaven desitjosos d'aprendre i molt feliços d'estar a l'Acadèmia de l'Ombra, autèntics joves imperials des del cap fins als peus. La Jaina sabia que ella, en Jacen i en Lowie molt bé podien ser els únics disposats a resistir-se a l'ensinistrament.

La Jaina arrufà les celles quan va veure que TM2 seguia absent del cinturó d’en Lowie. Això faria que la comunicació resultés difícil. Es va preguntar què faria el seu oncle Luke en una situació semblant. Es va posar dreta al banc, va aclarir la seva ment i va enviar una delicada sonda de recerca en la direcció d’en Lowie. No percebre cap dolor. No li havien fet mal - d'això estava segura -, però va captar tensió, confusió i una frustració continguda amb prou feines. La Jaina va intentar enviar pensaments relaxants. No va estar molt segura de quina part d'ells va aconseguir arribar fins a la seva destinació, però quan en Lowie va alçar una mà peluda per fregar-li l'espatlla durant un moment va saber que havia comprès.

La Jaina es va preguntar si s'atreviria a parlar obertament amb el seu amic wookiee. Abans hauria de saber com era l'estudiant assegut al seu costat. Tenia més o menys la mateixa edat, i era una mica més alt. Com tots els estudiants disposats a deixar-se adoctrinar, portava un cenyit mico color carbó sota d'una folgada túnica del negre més pur imaginable. Tenia el cabell ros i els ulls color verd molsa, i va mirar a la Jaina sense mostrar cap senyal d'interès o reconeixement.

Va enviar la seva sonda mental cap al jove, però no va captar res a part de retalls esmunyedissos de sensacions que van ressonar fugaçment dins del seu cervell, com notes inconnexes d'una orquestra que estigués afinant els seus instruments.

- Per què som aquí? -Va preguntar la Jaina, parlant en un to de veu que amb prou feines estava per sobre del murmuri.

- Perquè som aquí -va replicar l'estudiant, amb altivesa i una mica a la defensiva -. Perquè el Mestre Brakiss desitja que estiguem aquí. - La va mirar amb una certa sospita, com si la Jaina acabés de demostrar que era deficient mental -. No hem vingut tots aquí per aprendre els camins de la Força del Mestre Brakiss?

En Brakiss va entrar a la sala abans que la Jaina pogués replicar. El silenci que es va estendre per la sala va ser instantani i complet. Ni una tos o síl·laba va desafiar la seva impressionant presència. En Brakiss va deixar que els seus penetrants ulls recorreguessin els rostres dels estudiants congregats a la sala. Quan els seus ulls es van trobar amb els seus, la Jaina va sentir com un inexplicable calfred recorria la seva columna vertebral.

En Brakiss va iniciar els seus ensenyaments sense més preàmbuls.

- La Força és una energia que envolta totes les coses vives. Flueix a través de nosaltres. Flueix de nosaltres.

La Jaina va sentir que començava a relaxar-se a mesura que la seva veu surava al voltant dels estudiants. Allò no era tan dolent després de tot. El poder que hi havia a la veu d’en Brakiss constrenyia a actuar i exigia l'assentiment. La Jaina va veure com els caps de molts estudiants s'inclinaven per assentir. Ella també ho va fer.

No va poder recordar les paraules mentre en Brakiss les anava portant fluidament i lògicament d'un concepte a un altre. L'única cosa que recordava eren els pensaments, la sensació general que tot allò era encertat i tal com havia de ser.

I de sobte, per la raó que fos, potser pel suau frec d'una mà peluda a la seva esquena, les paraules van tornar a ser clares i comprensibles, i van començar a obrir-se pas a través de la boirina complaent d'assentiment total i absolut que havia embolicat la seva ment.

- Tots teniu dins vostre les eines necessàries per controlar-vos a vosaltres mateixos i controlar la Força -estava dient aquella veu tan tranquil·la i segura de si mateixa -. I per poder utilitzar el poder de la Força, heu d'aprendre a utilitzar el que és més fort en vosaltres: emocions intenses, desitjos profunds, por, agressió, odi, ira.

Un «No!» Ple de passió va ressonar en la ment de la Jaina, i va moure el cap per aclarir-la.

-Això... no pot ser veritat -va murmurar -. No és veritat.

Els ulls de l'estudiant que estava assegut al seu costat es van tornar cap a ella per llançar-li una mirada plena de desdeny.

-Doncs clar que és veritat -va dir, com si estigués emprant una lògica indiscutible -. El Mestre Brakiss ho diu, així que ha de ser veritat.

- Què et fa estar tan segur? -Va xiuxiuejar la Jaina -. És que no pots veure que s'ha apoderat de la teva ment? Hauries d’allunyar-te d'aquest lloc i començar a pensar per tu mateix.

- No desitjo anar-me'n -va respondre l'estudiant, i la seva expressió era implacable -. Desitjo estudiar amb el Mestre Brakiss i convertir-me en un Jedi.

La seva tossuderia va enfurir la Jaina.

- Has arribat a pensar alguna vegada en tot això? No pots limitar-te a acceptar cegament el que ell diu sense prendre’t la molèstia de pensar-hi. I si està equivocat?

-Ell és el professor.

Els ulls verd molsa de l'estudiant la van contemplar fixament, parpellejant com si la seva pregunta no tingués cap sentit. Després es va aixecar bruscament, sol·licitant l'atenció d’en Brakiss.

La Jaina va aprofitar l'oportunitat per inclinar-se per darrere d'ell i parlar amb Lowie.

- Tinc un pla! -Va xiuxiuejar -. D'aquí a un parell de dies, et necessitaré perquè deixis sense energia a tota l'estació. Procura estar preparat.

Quan va tornar a alçar-se, la seva ment per fi es va adonar que el tossut estudiant ros s'estava dirigint a Brakiss.

-... Està intentant convèncer els altres estudiants que no haurien de creure-us i que no posseïu els veritables ensenyaments de la Força. Per tant, suggereixo que aquesta..., aquesta noia no és una alumna digna de vós, Mestre Brakiss.

Els bells i penetrants ulls d’en Brakiss es van entretancar i es van posar en la Jaina. Va sentir la pressió de la seva poderosa ment sobre la seva, i va intentar resistir.

-Ets nova aquí -va dir en Brakiss -. No coneixes la nostra manera d'obrar. Escolta els meus ensenyaments, i jutja després. Decideix per tu mateixa. Però no animis mai més als altres a no creure en mi.

Els estudiants van murmurar el seu acord a l'uníson..., amb tres excepcions.

- En aquesta acadèmia no ens limitem a aprendre un costat de la Força -va seguir dient en Brakiss, reprenent la seva lliçó encara que els seus comentaris semblaven dirigits principalment al Jacen, a la Jaina i al Lowie -. Aquesta no és una escola de foscor. L’anomeno una Acadèmia de l'Ombra, doncs què crea la vida per la seva mateixa naturalesa si no ombres? I només a través de l'ús de tota la gamma de les vostres emocions i desitjos arribareu a ser realment poderosos en la Força i a complir el vostre destí. Per si sol, el costat de la llum ofereix únicament un poder limitat. Però quan la llum és fusionada amb la foscor i treballareu dins de les ombres, llavors per fi tindreu accés a tot el vostre potencial. Utilitzareu el poder del costat fosc.

La Jaina va mirar en Jacen, que estava movent lentament el cap. En Lowie va deixar escapar un grunyit gutural. La Jaina no va poder seguir contenint-se per més temps i es va posar dempeus.

-Això no és veritat -va dir -. El costat fosc no et fa més fort. És més ràpid, més fàcil i més seductor. També és més tenaç. De la mateixa manera que el costat de la llum dóna la llibertat, el costat fosc només dóna la subjecció. Un cop t'has deixat esclavitzar pel costat fosc de la Força, ja mai pots escapar d'ell.

Un panteix col·lectiu va ressonar a la sala, però ningú va dir ni una sola paraula mentre la Jaina i en Brakiss s'encaraven l'un amb l'altre per sobre dels caps dels estudiants. En Brakiss guardà silenci durant un moment molt llarg en el que la seva ment va exercir pressió sobre la de la Jaina, oprimint-la amb un pes asfixiant.

La Jaina va rebutjar amb una poderosa empenta mental la influència que la ment d’en Brakiss estava exercint sobre la seva i el va desafiar, amb els ulls plens d'orgull i els pensaments en llibertat.

En Brakiss va acabar movent el cap amb la cara plena de tristesa.

- No desitjo fer un exemple de tu -va dir -. Però no em deixes elecció. Has escollit enfrontar els teus insignificants poders del costat de la llum als meus. Et dono una advertència. No rebràs altra.

I, amb aquestes paraules, en Brakiss va alçar la seva mà uns centímetres, gairebé com si es disposés a acomiadar afectuosament d'algú. Foc blau va brollar de les puntes dels seus dits i va embolicar a la Jaina en una resplendor d'agonia.

La tranquil·la crueltat que en Brakiss va dirigir contra la Jaina va fer que en Lowbacca sucumbís a una ràbia incontenible. Incapaç de controlar-se a si mateix, es va aixecar d'un salt del seu estret seient enderrocant l'estudiant ros. Va udolar amb tota la potència dels seus pulmons i va mostrar els seus llargs ullals de wookiee. El pelatge color canyella es va estarrufar en totes direccions mentre en Lowie aixecava el banc sobre el qual havia estat assegut i l'alçava per sobre del seu cap.

Alertats per l'estrèpit, els guàrdies van entrar corrent a la sala amb les seves pistoles atordidores desenfundades a la recerca de la font del caos..., i l’enfurismat wookiee no resultava gens difícil de trobar.

En Lowie va llançar el banc contra els soldats que acabaven d'aparèixer. L'impacte va fer que el primer grup de guàrdies retrocedís i tots van caure uns sobre d'altres, enderrocats com els blocs d'un joc de construcció infantil. Cinc soldats més van ensopegar amb els seus companys caiguts, però tot i així van aconseguir entrar a la sala.

Els altres estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra es van afegir a la commoció, intentant atemorir al Lowie amb els seus crits. El wookiee es va limitar a respondre'ls amb un rugit. En Brakiss va instar a tothom a mantenir la calma des de l'estrada, però ningú el va escoltar.

Una altra porta es va obrir, i un nou contingent de soldats de les tropes d'assalt va entrar a la carrera per l'altre extrem de la sala.

En Jacen va anar corrents fins a la seva germana inconscient i li va sostenir el cap i les espatlles sobre la falda. Amb un gran alleujament, va percebre que l'andanada de la Força no l'havia ferit greument. La Jaina va gemegar i els seus ulls castany daurats es van obrir i es van tancar mentre intentava recuperar el coneixement.

- Jaina! -Va exclamar -. Vinga, Jaina, has de despertar!

-D'acord..., ho estic fent -va dir la Jaina.

Va intentar aixecar-se, i després va semblar adonar-se de sobte de la baralla que en Lowie havia provocat en benefici seu.

El segon grup de soldats de les tropes d'assalt van desenfundar les seves pistoles atordidores mentre en Lowie arrencava un banc de sota d'una altra estudiant de l'Acadèmia de l'Ombra, fent-la caure a terra. L’estudiant va llançar un crit d'indignació. En Lowie la va ignorar i va alçar el banc per llançar-lo contra els soldats que s'aproximaven.

Els soldats van apuntar les seves pistoles atordidores i van disparar, però els feixos van xocar amb el banc i no li van causar cap dany. En Lowie va llançar el banc i els soldats es van afanyar a apartar-se de la seva trajectòria, que va acabar a la paret de la sala. En Lowbacca es va ajupir per agafar alguna cosa més per a llançar, i el primer grup de soldats de les tropes d'assalt de l'altre extrem de la sala, que per fi havien aconseguit tornar a aixecar-se, va obrir foc amb les seves pistoles atordidores just quan ho feia.

Els brillants arcs blaus van passar per sobre de l'esquena d’en Lowie, sense encertar-lo i donant de ple en tres soldats del segon grup de l'altre extrem de la sala als que van deixar sense coneixement. Els soldats van caure a terra en un confós estrèpit d'armadures de plastiacer blanc.

- Poseu fi en aquesta alteració de l'ordre! -Va cridar en Brakiss.

Els seus trets, normalment impassibles, havien perdut les seves maneres serenes.

Un soldat del primer grup va donar dos passos cap endavant i va apuntar la seva pistola atordidora directament contra l'esquena d'en Lowie mentre el wookiee es posava dret, presentant un blanc fàcil.

En Jacen estava mirant en aquesta direcció i va reaccionar un moment abans que el soldat de les tropes d'assalt pogués fer foc. Va utilitzar tot el seu control de la Força per aferrar l'arma del soldat i donar-li la volta, fent-la girar a la mà enguantada de blanc de tal manera que quan el guàrdia va pressionar el botó de tret tenia el canó apuntat cap el seu pit. El feix atordidor es va escampar sobre l'armadura i va fer que el soldat caigués a terra, totalment inconscient.

- Estic bé, Lowie! -Va cridar la Jaina, acabant de recuperar-se i posant-se dreta -. Mira, estic bé!

Més soldats de les tropes d'assalt van arribar a la cursa pels dos extrems de la sala amb les armes desenfundades.

- Calma't, Lowie -va dir en Jacen.

En Lowbacca va tornar el cap d'un costat a un altre, amb els dits estesos i els braços preparats per fer quelcom a trossos, i va acabar veient que estava clarament superat en nombre.

En Brakiss tenia els dits estirats. Un poder iridescent s'enroscava entre ells, a punt per ser descarregat.

- No volem fer-vos mal -va dir en Brakiss, i la seva veu era plena d'una salvatge serietat -, però heu d'aprendre disciplina. - El senyor de l'Acadèmia de l'Ombra va tornar la mirada cap als soldats -. Retorneu-los a les seves habitacions i mantingueu-los separats! Tenim un gran treball de fer aquí, i no podem ser distrets per esclats d'emocions mal canalitzades.

Després en Brakiss va relaxar a poc a poc els seus bells trets fins que va tornar a tenir el seu aspecte tranquil i impassible de costum. Va mirar en Lowie i va arquejar les celles en senyal d'admiració.

- Em complau veure la força que hi ha a la teva ira, jove wookiee. Això és una cosa que hem de desenvolupar. Tens un gran potencial.

Diversos guàrdies embolicats en la seva armadura blanca van estrènyer els peluts braços d’en Lowie en la seva presa insensible. Els soldats van treure els tres joves Cavallers Jedi al corredor i els van portar les seves cel·les.

Següent